Corredor de Falles

CRÒNIQUES FALLERES    2014

Dia 16 de Març- On tot va començar. Iª Part Seu-Xerea-Mercat

Si el dia anterior el tren anava ple, el diumenge 16 es apoteòsic, a la altura de Benifaió-Almussafes, hi ha passatgers que es plantegen si pujar o no – i encara no hem entrat en l `horta-. Arribem a València, l`ambient a las 9h 30min del matí es de ple absolut, crisi?, està el centre que rebenta, comença la ruta, les dues primeres falles les tinc a la vista, son del Sector Pilar-Sant Francesc, la primera Ribera-Convent Santa Clara, de Javier Arevalo, una cadafal de grans dimensions que no obstant com es norma, enguany també ha minvat de mida. El lema Salvatge, s`adequa molt bé a la competència per a fotos decents, -i això que encara no son ni les deu del matí!- es una falla molt golosa de fotografiar, una bona peça quasi d`especial, no només te una composició atractiva,  el entorn urbanístic acompanya, no en va ha obtingut un sisè premi. La infantil en una categoria més baixa la segona secció, ha obtingut un tretzè premi de la ma de Juan Alberto Guijarro, anem cap a la Plaça de l`Ajuntament.

En primer lloc visitem la infantil de Ceballos y Sanabria, un estil que ja ens resulta familiar, didàctic o propagandístic enguany explicant les funcions del consistori municipal als mes menuts, en un estil clàssic evolucionat, amb colors suaus i reproducció d`algun tema que enganxa al públic enguany destacava el propi edifici de l`ajuntament en xicotet.

I ens dirigim a una de les falles de l`any, una de les millor falles que s`ha plantat en la plaça des de fa molts anys- i això que en maqueta no em convencia- La primera visió es de baix cap a dalt, el contrapicat del Decàleg del Valencià impressiona, les crítiques escenes també, arrere han quedat els publi-reportatges d`abans de la crisi, veiem taurons devorant a Bancaixa o a Canal Nou, no es per a menys, està el pati. Tornem a alçar el cap, veiem la vareta en detall, encara impressiona més el treball que ha realitzat l`equip de Manolo Garcia, si esta falla haguera entrat en concurs haguera donat faena. Escenes sobre el 21% de l`IVA o l`Atur completen la falla. Les tanques de darrere del cadafal estan a més de cent metres, no volem pensar mal, però es el lloc on estan les dues escenes més crítiques de la falla. 

Pel carrer de les Barques, ja entrem en el territori planificat, ràpidament trobem la Plaça del Patriarca, estem en plena Xerea, una falla que compleix 25 anys de continuïtat i que ha tingut de mantenidor al membre de l`ADEF Josep Lluís Marin, amb un cadafal que rendeix tribut als artistes que han passat per la plaça, el cadafal està realitzat per tres artistes Ignacio Ferrando, Emilio Miralles i Marc Martell  i reprodueix el primer monument que plantà Emilio Miralles. La falla infantil està signada per la comissió i encara que està en la darrera secció la setze, no li falta de res Visca l’horta viva, una horta envoltada per una circumval·lació que ens va explicant situacions i ens fa reflexionar sobre el dilema urbà-rural. Pel carrer de la Nau, tantes vegades transitat per servidor en altres èpoques universitàries ens trobem Plaça Alfons el Magnànim-Nau, En falles no retalles d`Agustin Torralba, ens parla de falles i retallades, crida l`atenció la combinació cromàtica entre els baixos en blanc i negre i el remat a color, no es usual, una llàstima que hi haja tants pocs premis en 5-B, perquè no se n`ha portat cap.

Passem el carrer de la Pau en direcció a la Plaça Sant Bult, un emplaçament que acompanya molt al cadafal, Ens tornem al poble, ofereix humor a gogó, això es destil·la des del primer moment, perquè a la part de darrere del remat ens trobat a un personatge que s`assembla molt a La Blasa de Alcafran de José Mota. A les escenes de baix el rei disfressat de iaia que intenta fugir del desastre, el xiquet sangonera i altres personatges,  obra de Josemi Corachan; la infantil la fan José Jarauta i Ramon Lucia, que  amb el lema Bon profit, han tret profit als premis i han aconseguit un segon premi de falla i un primer d`enginy i gràcia en la secció onzena. 

Després de carrejar uns minuts arribem a la plaça de Mossèn Milà, antiga plaça de les Mosques,  on el poder ofega ens ofereix una bona crítica el ofegament dels països àrabs a la resta amb el preu del petroli, el canvi climàtic, etc,....i sembla que a José  Jarauta li funciona per que s’ emporta un sisè premi i en  la infantil cochinaetes un segon premi en la secció setze.

Recorrent carrers que albergaren falles històriques desaparegudes passem pel carrer Avellanes on Bernat i Baldoví va fer el seu primer llibret documentat Història de les víctimes de la falla de Sen Jusep en lo carrer de les Avellanes el 1850 i que podeu recuperar en el llibre Sàtira i Falles de Josep Lluís Marín, superat el barri de la Xerea ens plantem davant la Plaça de la Reina, un altre lloc de pedigrí faller, no importa que la falla estiga en 2-B on per cert Desenmascara`t de José R. Devís ha aconseguit un sisè premi que no es fàcil. Com diem encara que la falla estiguera en 7-C es un entorn únic amb el Micalet i la Torre de Santa Caterina com a marc de la fotografia. En l`infantil un gran artista com Vicent Almela, que presenta solidaritat, una falleta enquadrada en la setena secció.

Girar la vista impressiona, el carrer Sant Vicent va ple fins les vores, molt a poc a poc, anem en direcció contrària a la majoria de fallers i visitants, em sent com un salmó. Per fí arribem a la Plaça de la Mercè, una de les dues falles festeres del Sector Mercat, la plaça està plena però es visitable, després de la baixada a la 1-A sembla que comença a adaptar-se a la nova situació, passades les vel·leïtats experimentals del 2013, retorna a canons més clàssics, de la ma de Javier Álvarez Sala-Salinas, amb disseny de Ramon Pla, enrere queden els volums de temps passats,- no només en aquesta plaça-, però tenen la millor composició dels darrers anys, molt compensada, emociona veure la Muixeranga d`Algemesí en una falla, això si,  apareix només una de les dues, des d`ací vull recordar als lectors que Algemesí des de fa 17 anys té no una sinó dues, la Muixeranga amb camisa de ratlles blaves i roges i la Nova Muixeranga amb camisa de ratlles verdes i roges. Però Tot es festa, també son falles, tomatina, bous a la mar, moros i cristians, Setmana Santa o Carnestoltes. La falla infantil de l`artista Javi Fernàndez tenia molt bona pinta per a estar en quarta secció, tant bona que havia guanyat el palet. 

I tornem a rodar la falla gran per a eixir pel carrer Carabasses,  El món i les matemàtiques, es una falla original, als turistes els crida molt l`atenció l`Einstein del remat, no se si es fixaran tant en les escenes dels nombres àrabs, la matemàtica egípcia, els grecs,  els forats negres i Stephen Hawking, etc,... una falleta molt completa per a ser de 6-A, la falleta infantil es també de l`artista Diego Arnau, enquadrada en la secció onzena va de l`espai.

A escassos metres una falla mítica, la numero u del cens faller, l`ambient es impressionant, sembla que haguem tornat arrere en el temps a l’època de Regino Mas, hi ha expectació, el braç del Moro del Remat d`Amor entre festes està al seu lloc, m`alegre per Xavier Herrero i el seu equip. Que la Plaça del Mercat Central torne a Secció Especial es bo, però fent-ho utilitzant les noves tecnologies encara resulta més atractiu, continuem evolucionant des de aquells primers parots, es la primera falla de la màxima categoria modelada íntegrament en 3-D, tradició i modernitat en un mateix espai. Impossible rodar-la –massa gent- la calor? Bé gràcies. Amb prou esforços ens acostem a la infantil de Sergio Amar, Misteris sense resoldre  aconsegueix un 3r premi de la primera secció. 

A espentes i rodolons, arribem al carrer Trench de la Muralla que ens porta a la Plaça Lope de Vega, espectacular remat el que ha plantat José Jarauta, altíssim per a ser una 3-A, on per cert s`endú un 10é premi, -Jarauta sempre s`endú premi, artista regular per excel·lència- No todo el monte es oregano es una falla molt realista molt d`acord amb els temps que vivim. En la infantil Anem al càmping, Jarauta torna a pescar premi, el 13é premi de la secció setena.

Molt a prop tenim la Plaça del Doctor Collado, la històrica falla nº 3, que tants anys competí entre les grans, sempre mereix una visita, una altra foto de postal i un parell de propostes interessants les que presenta en la gran José Lafarga -Lluneta com li diguem de forma entranyable en la Ribera- amb La deessa del Color, una varietat cromàtica que ressalta amb  els vetustos edificis del entorn, com la Llotja Patrimoni de la Humanitat. La infantil de David Moreno, que més es pot dir, doncs això una perleta de la secció quarta.

I correguem literalment cap al carrer Corretgeria, la falla de Monleón, enguany amb José Manuel Gramaje, Pobres fallers s’endú un merescut 2º premi d`Enginy i Gràcia a la 6-B, la falla es especialista en aquestes cuites, enguany com no, la cosa va de les dificultats per a fer falla, el context ja el coneguem i el patim totes i tots. Però el suc està en la infantil, esta comissió sembla un viver d`on ixen noves promeses, enguany un jove artista Ivan Tortajada, ha donat el salt amb Baix terra , una falla que explica als menuts que hi ha al subsòl de la ciutat de València, les diferents civilitzacions que l`han ocupat, merescut palet i també el d`enginy i gràcia en la seua 15ª secció.

 I arribem a l`ultima falla del sector la Plaça del Negret, un oasi de tranquil·litat molt a prop del Palau de la Generalitat i de la Plaça de la Verge on trobem el cadafal de Paco Giner T`esperaré a l’infern, que amb una sàtira molt fallera retrata a tota la flor i nata, de polítics, empresaris, funcionaris, etc,.. i resta de fauna corrupta i especuladora que ha arruïnat el país per complet, la falla també te uns factura perfecta en el modelat i en la composició com sol ser norma en l`artista, resultat un segon premi en la 6-A, en la infantil de Diego Palacios, un estil peculiar que s`assembla a  l`estil del puntillisme francès, i que li val el 8é premi a Quina joia de falla en la secció dotze.