Corredor de Falles

1eres XARRADES AL TALLER DE TAMANYICOLOR  

O TALLA-LI EL PERNIL AL XIC (Xerrada riberenca en un sol acte)

Dijous 10 d’abril,  Carcaixent.   Ens havia reunit  el senyor Juane Cortell a una amalgama d’ artistes, fallers, col·laboradors de llibret, fotògrafs, i públic en general a recer del seu taller. Arribe al taller amb Dani Cogollos i Jordi Carrascosa, artistes de Carcaixent i Alzira respectivament, allí hi havia una disposició de cadires en cercle, curiosa, com sempre arribe tard per a variar, tot i que Pepe Benavent arribà més tard, però com fa bones falles el perdonem. Al centre com si fora el presentador de la tele, Juane fent d`amfitrió, a les vores, Sebas Marín de les Lletres Falleres, que havia vingut des de València, els germans Cogollos, els germans Martinez Vello de Carlet, Alvar Cortell, Ferran Martinez, etc, etc,...ja no recorde més noms Xé! 

I el nostre protagonista principal, la falla, els mitjans de comunicació? No home no! La falla ja l`hem cremà, el pernil pata negra, que els assistents anàrem tallant a l`estil buffet lliure per torns, ací no hi havia ni taula de ponents, ni de llevants. Situats a l`estil dels cavallers de la taula redona –pero sense taula- anàrem raonant de temes diversos, com moderns cavallers fallers.

En primer lloc Juane, feu la presentació i dona la benvinguda als assistents, cadascú anava presentant-se. El primer dels temes a debatre, els premis d`especial a València, inevitable, es com anar a una xarrada de futbol i no parlar de la Champions, doncs bé, primer compromís de la nit, que t`han semblat els premis? I allí hi hagué de tot, perquè cadascú te un pensar i observa uns criteris, disputat el tema de donar-li el palet a Pilar o a Convent, això si, originalitat en les primeres enguany poca, molt poca, això de qui no s`arrisca no pisca, va a ser que no. Unanimitat en l`Enginy i Gràcia a Na Jordana, en aquest punt no hi ha gaire divergència entre la gent de València i els comarcals. Gran coincidència també en l`aparició de cadafals més menuts, però molt ben acabats i originals com ha sigut el cas de Exposició.  

Un altre tema candent fou retallades/IVA, baixada volum dels cadafals, etc,... aci servidor, va parlar abastament, es el que te veure més de 200 falles, que tens perspectiva. Hi ha hagut sectors on ha baixat més la cosa que en altres, però en sectors on predomina la gent treballadora, autònoms, etc...entre la crisi general i l`IVA particular ha fet més mal que una pedregà. No es el mateix en un barri com el Pla del remei que Torrefiel, per ficar un exemple. Ací hi hagué prou consens, ja que tant en seccions inferiors com en la mateixa especial, la minva del cadafal es notable i no hi ha més cera que la crema-i sobre els pobles de la Ribera el mateix.L’ enginy gràcia també fou protagonista de vegades confosa amb la critica local, -jo personalment no li veig la diferència, de no ser que la gràcia siga una crítica edulcorada-. Sebas Marín com a col·laborador de Na Jordana 2014, va parlar abastament del tema, Juane introduí el tema de la Na Jordana local, es a dir Pes de la Fulla, probablement la falla amb millor guió satíric no només de Carcaixent sino de tota la Ribera. Entre, intervenció e intervenció un tros de pernil, i un bon got de cervesa per a beure les coses més clares.

 Un dels temes més debatuts, fou els Casals After-hours, perdó, una nova modalitat de contractació d`artistes, funciona de la següent manera, es posa un horari per a que els diferents artistes interessats en oferir els seus serveis puguen fer-ho, per exemple de dilluns a divendres de 10 del matí a 14h de la vesprada...i si arribes tard cinc minuts. –torne vostè demà, com en un ajuntament. Aquest tema dona per a llargues digressions, on intervingué pràcticament tot el públic, des dels germans, -els Cogollos i els Martínez-, fins a servidor, passant per Jordi Carrascosa etc,...es parlà del desinterès de moltes comissions que només miren el dibuixat del esbós, sense tindre un equip de persones que es dediquen a triar als artistes, Alvar Cortell per exemple ens explicava com de vegades es triava entre tota la comissió un projecte i després es penedien de la carxofa de falla que es plantava. Vaig introduir la polèmica de si podria atorgar-se el sufragi universal faller a gent que no rodava ni la seua pròpia falla i només es preocupava d`omplir el got de cassalla o si pel contrari hauria d`establir-se una tecnocràcia que s`encarregarà del cadafal, ací l’unanimitat fou seguir tallant pernil.

Un altre tema fou el de les falles infantils, temes triats pels xiquets o pels majors, o el tema jurats, tema etern i de difícil solució més encara amb la diversitat de situacions a les comarques i a cada localitat, on el fil conductor clar fou Pepe Benavent,  etc, etc... en general un molt bon començament, sobretot pel clima de cordialitat entre els assistents, potser l`encant més gran fou per una banda la novetat i per l`altra el “silvestrisme” de l`acte molt allunyat d`actes en Casals o en Cases de la Cultura i sobretot en la igualtat entre els assistents com va dir Juane, com si fórem els d`alcohòlics anònims, espere que en futures edicions es quede com està i no es torne oficial, com ha passat en altres àmbits de les falles.

Moltes gràcies per convidar-me i molt content de conèixer a tants artistes en una sola tacada. Esperem que es repetisca l`any que ve. Per molts anys!