Corredor de Falles

CRÒNIQUES FALLERES    2014

Dia 16 de Març- (Quasi el 17) Nord de la Ribera- Benifaió-Almussafes

El trajecte amb el tren es reparador, quan baixe del tren a l`estació de Benifaió, ja es clarament de nit, però no es molt tard, encara no son les 11h de la nit, quan comence a caminar pel poble que va vore nàixer Regino Mas. Considerat el més gran dels artistes fallers de la història, tot i que se`n anà a viure a València amb els seus pares als huit anys,  creador d`un estil que perdurà durant dècades. La primera de les cinc comissions que visite, es la Falla La Verge, molt a prop de l`estació, quina tranquil·litat, quina diferència amb el centre de València, tant sols unes hores abans. Arribe a la Plaça Sant Antoni, on s`ubica el cadafal, després de vore tot el que he vist a València, el contrast es enorme, però a mesura que m’acoste, trobe altres coses com la força de la seua crítica. Canal Nou, les pensions que s`acabaran en tres o quatre anys, la in-justícia, son alguns dels temes que toca, Jugant amb nosaltres de l'artista Fili Pons de Sueca, la comissió arreplega el premi a la millor disfressa i a la millor coreografia de la Cavalcada del Ninot de Benifaió.

De seguida anem cap al següent objectiu, la Falla de Sant Josep, però em costa de trobar, gràcies a un xiquet faller arribe  sense problemes, la falla infantil ha aconseguit el primer premi, l'únic que s'atorga, les altres quatre comissions no obtenen cap guardó. La falla gran està feta per Jordi Palanca amb el lema Les pintures de Dalí. A l`emplaçament habitual de la Falla Arturo Mas, - que no te res a vore amb el president de la Generalitat de Catalunya- trobe el buit, si senyor el no res absolut, quina cara de ninot refregit de tercera que se'm queda. Afortunadament, em trobe a unes dones majors que m'informen que l`han canviat d'ubicació, a causa del canvi de Casal. 

Au, gràcies i a seguir, canvi de plans, anem a la Falla Barri Santa Bàrbara, que la tenim més a prop, aquesta si que està en el seu lloc de sempre a l'Avinguda Germanies. Ens han deixat plantats, es el lema de l`afortunada comissió que s'emporta enguany el primer i únic premi de les falles de Benifaió, també de Filiberto Pons, el cadafal, tenia certa coherència temàtica, tots els ninots eren animals –de quatre potes, vull dir-, no se, si alguna vegada havia vist algun altre cas, però es curiós. També guanyaven el premi al millor llibret i a la millor presentació de falla.  La falla infantil, tot i que apareixen humans també va d`una granja, animalets per a tots.

Avancem Avinguda Germanies avall, fins la Plaça Blasco Ibàñez, on ara està situat el nou Casal de la Falla Arturo Mas, la infantil fa un homenatge als rallaets, els jugadors locals del C.D. Benifaió, la falla gran també es obra de Fili Pons,-em sona una miqueta-amb el lema Gateries s’endú el ninot indultat, també el de l`infantil, en el cadafal apareix la relació entre falla i veïns, aprofitant el succés del canvi de Casal.

M' encaminava de nou cap al centre del poble, la cinquena falla a visitar era Mitja Capa de l`artista Pasqual Fort, fou la guanyadora l'any passat del primer premi, però enguany al no haver més premis ha de conformar-se amb el premi a la millor crítica local. En quan a la plaça José Rovira, em dirigisc a la infantil, on es fa una invitació als xiquets per a que deixen les maquinetes i tornen a la lectura. A que estem jugant es el lema de la falla gran, polítics, sindicalistes, juguen amb la gent, agranen bitllets i bitllets, com diu un dels cartells, son una “raça” difícil de torejar, també apareixen al·lusions a les pujades de la llum, l`aigua, els recursos escassegen, crítica a la gestió local de l`aigua... un fet curiós es que mentre visite la falla, també ho fa l`actual alcaldessa de Benifaió, que estaria pensant de la crítica?

Després d' això tornem a l'estació per tirar de cotxe, ens en anem cap a Almussafes, el poble veí, separat per uns pocs centenars de metres, però com estem a l`altra punta de Benifaió hem de agafar el cotxe, cap allà que anem, allí hi ha tres falles, totes en el mateix carrer, el major, l`antiga carretera que anava a València, i es més llarg que un dia sense pa. La primera falla que visitem es la de La Torre, que com indica el seu nom està molt prop de l`antiga torre de guaita anomenada de Racef del segle IX, -per cert es descomunal, es veu a kilòmetres-. I al costat de la torre la plaça major junt el camí real, on trobem Un món emmascarat de Fili Pons, un artista que ha fet la meitat de falles de Benifaió-Almussafes, la falla te un esquema senzill, prou obert per ocupar més espai, l`entorn es prou fotogènic, amb edificis de poques plantes antics, la Torre i l`església.

Seguim carrer amunt –mai millor dit perquè hi ha una lleugera pujada cap amunt, fins que trobem, la falla Primitiva, que l'any passat feu el 40é aniversari, es el cadafal de més pressupost d'Almussafes i es notable en el volum a simple vista. El flautista de Hamelin, es una metàfora del poble que intenta traure del formatge –Espanya- a les rates amb tratges –polítics i banquers- que ja quasi s`ho han menjat tot. Altres “contes” son el de l`arrendament perpetu, etc,...tampoc es lliuren les immobiliàries, no li manca crítica al cadafal de Paco Gonzalbo.

Seguim amunt, fins arribar a l`ultima falla d`aquesta llarga jornada. A mig Camí, la falla més xicoteta en pressupost però la més moderna en el seu disseny i realització a càrrec de Javier Martínez. A tota costa també te la característica de tindre els cartells amb millor ortografia i crítica contra l'especulació urbanística en un poble, que per cert no l'ha patit gràcies a ser el més industrial de la Ribera, que no pateix tant la crisi com altres pobles veïns, la infantil també te la major modernitat en les línies, tot i tindre un pressupost molt reduït.

Ens en tornem cap a casa,  ja ho tenim bé, el dia 17 de Març portarà noves rutes.