CRÒNIQUES FALLERES
2017
Xàtiva: Història viva de les Falles. Els arbres
dels cartells, no deixen vore el bosc de les Falles. Grans Llibrets i xicotets
cadafals.
L'oratge anava a ser per primera vegada en molts anys favorable en la meua visita a les Falles de Xàtiva, com sempre iniciava la meua
ruta per l’oest de la ciutat una de les dues per on ha crescut una ciutat
condicionada per les corbes de nivell de la serra del castell. En l`avinguda
del mateix nom es planta la Falla Corts Valencianes la més jove de totes, que ja va agafant to.
Enguany amb un lema que en si mateix ja conformava un oxímoron faller Halloween, ...de tota la vida, una frase composta que si començava amb una festivitat anglosaxona,
acabava amb una sentència que escolte molt sovint de mon pare.
La
contradicció temàtica comportava una dosi d`enginy i gràcia que marcava el
cadafal a simple vista, no calia esforçar-se molt per adonar-se`n i això que
era de nit. El cadafal a nivell de composició, tenia una alçada important per a
la seua secció, per a destacar el remat front el contra remat de mida semblant,
el primer estava col·locat damunt una gran làpida, i els dos tenien uns
fantasmes per a elevar encara més tot el conjunt. Els primers cartells que parlaven del
meninfotisme dels valencians, anunciava ja per on anaven els tirs, la Mòmia del
coronament o el Frankenstein del contra coronament, no eren sinó metàfores
d`algunes de les disfresses que cada vegada trobem més en la nit d’ànimes.
Entre les
escenes, no podia faltar la típica de cementeris en una temàtica de
difunts, però aplicada a l`economia local, també es feia amb la gastronomia
local, la situació del casc antic com un mort vivent, el plany per l`ús de les
carabasses que en lloc de per a fer l`Arnadí s`utilitza d`element decoratiu,
també de l`impuls rebut des de les mateixes escoles,
etc,...pocs ninots, però molts elements relacionats amb la temàtica, fins i tot
alguns decoratius, que posats dins del cadafal semblaven formar part d`ell, com
plats, botelles, etc,...a banda d`elements per perfilar la base, com la pròpia
gespa, pedres, terra, etc.. En quant al modelat, si bé hi havia poca quantitat,
sí que tenia coherència temàtica i en general uns bons acabats, dins d`un estil
molt personal que qualsevol observador acaba identificant amb el taller de
Xavier Herrero, la relació amb la temàtica era suficient per a fer esbossar una
riallada i la caricaturització era molt tènue, potser més marcada haguera segut
redundant.
Per a
finalitzar tot i que la vaig contemplar de nit, era evident que la pintura
també s`adaptava prou a la temàtica mortuòria i a més a més sense abusar de
colors foscos, com haguera segut lo més fàcil, de fet si es repassaven bé el
cos central i el coronament, la tonalitat era crema o blanca amb uns tocs de
violeta-morat. Els foscos estaven reservats, a la resta del cadafal,
contracoronament, bases, ninots d`escenes, etc, i tampoc molt foscos, ja que
dominava un verd fosc, que al tindre baix el verd de la gespa, tampoc semblava
tant fort. L`artista local revalidava el palet en una nombrosa secció tercera.
A banda del primer premi de la seua categoria també aconseguia el 3r
d`enginy i gràcia de totes les
categories.
Un mon de fades d`Alfons Almiñana Benavent era un cadafal
molt reduït en quant al volum, amb una bona alçada per a la categoria, però amb
molts espais oberts, que delataven la manca de pressupost. Composició
extraordinàriament oberta, que l`ornamentació no cobria. El modelat corresponia
a una sèrie de ninots relacionat més o menys amb el món fantàstic, mags,
magues, carabasses, castells, amb una expressivitat molt continguda, sense
arribar a ser hieràtica, dins un estil proper al natural. La pintura la veritat
es que degut a la falta de llum era difícil definir-la però semblava fins i tot
més fosca que la gran i amb un domini dels colors freds. El cadafal rebé el 3r
premi de la secció tercera infantil.
Continuava la
marxa en direcció est creuant una rodona fins el carrer Abu Masaifa, fins
l`encreuament amb els carrers Gabriel Miró i Bisbes, on es planta la Falla Abu Masaifa que enguany portava
per lema Terra de Faraons. L`artista
del cadafal era de nou com en la falla anterior Xavi Herrero, que en aquesta ocasió havia adaptat la temàtica de
l`antic Egipte a la crítica local. La composició era triangular com ho són les
piràmides, però també com el tripartit local, amb el Faraó Roger al coronament
dalt una columna, flanquejat per Cleopatra Suñer i Marc Antoni Lorente, com a
contra coronaments.
Si era observada des de l`aire, com en un alçat, probablement haguérem vist alguna
forma poligonal més, de fet hi havia molt columna o basament, com ja hem vist
per al coronament, però també als laterals i part posterior, etc,.. un d`eixos
protagonistes pujats a una columna era el deu bastet que amb forma de gat
protegia les cases i en aquest cas se li demanava que ho fera per a orientar a
la casa de la ciutat o ajuntament. Per la part posterior apareixia Anubis déu
de la mort, relacionat amb el PP local, després de perdre l`alcaldia, al costat
un mòmia estava envoltada de cartells que recordaven els deutes que heretava el
consistori.
Si abans
apareixia Anubis, ara ho feia Ra com a origen de la vida. Possiblement l`escena
més sucosa era la de la maledicció del Faraó, on tornava a la vida l`anterior
Faraó de Xàtiva, un xicotet monarca, envoltat de xicotets cartells per si els
visitants forans encara no ho tenien clar, amb tècniques pròpies de les xarxes
socials anomenats méms,
els quals ja comencen a fer-se habituals tant a Xàtiva com a altres poblacions.
Per a ser justos un dels cadafals amb més volum de la seua categoria, que a
diferència d`altres no cobria els espais amb tanta ornamentació o cartells,
cosa molt habitual a les falles socarrades.
La temàtica obligava en certa manera a l’ús de
colors com el groc, propi de l`arena del desert, però també del crema o del
rosa carn, que imprimien la calidesa del país del Nil a un cadafal que tenia
escasses porcions de tonalitats fredes, a banda del verd de part de la columna
central, blau molt escàs i dispers i el propi color verd de la gespa. El blanc
del vestit de Cleòpatra i part del de Marc Aureli neutralitzaven eixa calor egípcia. El cadafal rebia el 2º
premi de la secció segona, a banda del 3r de millor escena.
Ací podeu llegir:Papirs de Foc- Llibret Falla Abu Masaifa
Capítol propi
mereix Papirs de Foc el llibret
explicatiu de la Falla Abu Masaifa 2017, en el qual vaig tindre l`honor de ser
membre de coordinació, en l`apartat de continguts. En primer lloc el llibret destacava
per les il·lustracions i maquetació d’Ana Urban, sense la qual no haguera segut
possible ordenar i traure-li partit a un munt d`idees que Pablo Benito i
servidor possiblement atrotinats per la il·lusió no haguérem tret tant de suc. Un
gran llibret amb grans col·laboradors que rebé el 3r premi de llibrets a nivell
local, així com el 32é de la Conselleria d`Educació de la Generalitat
Valenciana, a banda de ser finalista dins dels Premis de les Lletres Falleres
al Climent Mata d`il·lustració i maquetació a nivell local i del Comfet al
millor contingut infantil, a nivell autonòmic.
Juguem era el lema de
la falla infantil de Borja Lorente
Castillo, amb una composició on destacava un gran saltamartí que no només
feia de cos central i coronament, sinó que semblava manejar els fils del contra
coronament -una ballarina- i per tant de la part frontal del cadafal, on la
composició estava formada per ninots de mida mitjana o gran. Per la part
posterior, de forma gradual els ninots anaven disminuint en la mida, fins a
convergir en el grup candidat a l`indult, un iaio, envoltat dels seus nets.
Decoració molt sòbria per al que sol ser costum a Xàtiva, però que complementava
l`esfericitat de la composició.
Tot i que el
tema era extraordinàriament obert, abstracte i genèric, l`excel·lent modelat
del jove artista alzireny, amb un estil que va evolucionant del més fidel
natural a una reproducció amb un toc cada vegada més personal, compensava en
part un guió un tant pobre. Detalls com els jocs de mirades entre els ninots,
distints volums que jerarquitzaven la importància de cada figura,
etc,...demostren que a pesar de la seua joventut, atresora una sèrie
d`habilitats en diverses competències artístiques. Completava l`obra amb una
pintura que creava un joc d`oposició entre el Saltamartí i la ballarina,
atorgant-li a la segona el centre d`atenció amb un rosa persa que concentrava
la tonalitat càlida.
Si
s`exceptuava la ballarina, la resta de la part frontal, era un pel freda, ja
que no hi havia més tonalitat càlida a banda d`un marró clar, que ni de bon
tros s`acostava al caoba, per la part posterior, degut a la composició que
deixava molts espais buits, es podia integrar el citat rosa de la ballarina,
amb un altre ninot i s`aconseguia una percepció visual de major equilibri entre
càlids i freds. Al remat un 2º premi a la secció primera infantil per a la
Falla Abu Masaifa, acompanyat pel 2º premi de millor escena infantil, així com
el 1r premi en carrosses de lloguer infantil, que acompanyava al 3r que havien
aconseguit els majors. Era el moment de continuar cap a l`est, cap al centre de
la ciutat de Xàtiva, pel carrer Abu Masaifa que poc després passava a
anomenar-se Carrer Dos Molins.
La següent
parada del recorregut era la Falla Juan
Ramon Jiménez, probablement el cadafal amb millor guió de tota la Costera on els aspectes estètics cedien protagonisme a eixe guió
de Rafa Tortosa e Ivan Benavent, al qual s`ha adaptat perfectament un any més Xavier Herrero. El lema de la falla
era Plantar,
Plantant, Plantada, ja que tot el que tenia davant estava relacionat amb
l’infinitiu, gerundi i participi d`eixe verb. En el centre destacava una grua
plantant una planta, una composició molt oberta, on el contra coronament era
una falla i el coronament el sol i els pardals que remataven la grua. L’escena
principal era la dedicada a l`inici de la Plantà o millor dit Tancà, quan les
tanques comencen a tallar els carrers.
L`estructura
era molt simple a nivell compositiu i es que no tot podia ser brillant en un
cadafal que almenys havia segut fet ex professo per eixa plaça, eixa era la
seua màgia. Escenes com la Super plantà posaven el puntet eròtic de la falla,
un ninot portava una bona plantà, després
de ser guardonat amb el socarrat d`honor i veien les falles plantades, hagué de deixar la plantà de
les falles i anar a l`hospital on no trobava la planta adequada. Rodant cap a
la part posterior hi havia un xicot amb bona planta, que estava relacionat amb
una planta de reciclatge, d`un partit polític que te en el puny una planta. Una
altra escena era la Gran Plantà, on apareixia una novia plantada, dins del
triangle amorós del nou ajuntament.
Una escena que
jugava amb el concepte calaix de sastre, però introduint sempre el terme
planta, era la del hivernacle xativí, amb referències a diversos temes com la
planta dels diners, plantar un piló, planta carnívora, el decret de Nova
Planta, plantar l`orella, etc,...sempre tot dins de macetes. El fil conductor i
la cohesió era total amb una polisèmia aprofitada al màxim, treball que era
completat per un modelat molt expressiu, dins de l`univers herrerià, que marcava la fita més bròfega en escenes com la de la
Super Plantà, però que també tenia un modelat d`expressió més continguda en les
figures del faller homenatjat Jorge Sánchez Tapia o la de l`Alcalde Roger
Cerdà.
La falla
estava pintada per colors vius, destacant els càlids com el groc de la grua i
el sol del coronament, però si tenim en compte que les tanques i el color de la
fusta de la maceta del contra coronament també era groc i fins i tot en la
decoració de la base, és convertia doncs, en la tonalitat dominant absoluta. En
canvi hi havia més riquesa cromàtica, en els colors freds, com el verd fosc de
la tija de la planta o el més abundant violeta-morat, present en els pètals, en
gran part de l`hivernacle, de la porta de l`església de la novia plantada,
etc...més algun xicotet espai de color blau fosc. Podríem parlar també fins i
tot dels colors de fons dels cartells, ja que Rafa Tortosa, és un maniàtic del
detallisme en eixe apartat. 2º premi i 2º d`enginy i gràcia de la secció
tercera que es completava amb un 2º premi de decoració de monument i un primer
premi de crítica local.
Podeu llegir-lo ací: Llibret Falla Juan Ramon Jimenez
No puc fer una
crònica on apareix la falla Juan Ramon Jiménez sense oblidar el seu llibret,
apartat on són especialistes i on a més a més enguany he tingut la oportunitat
de tornar a col·laborar, junt a persones que de falles en saben molt. Llibret o
millor dit llibrets, ja que junt al llibret on apareix l`explicació de la Falla
i amb un esquema basat en la flexió verbal jo plante, tu plantes, ell planta,
nosaltres plantem....apareixia també el Verí del Foc en la seua onzena edició,
amb un desplegament de membres de l’AdEF o d`erudits locals i també d`algun
intrús com servidor. Un dels millors llibrets de les falles 2017, guardonat amb
el 1r premi a les falles de Xàtiva, així com el 4rt del Concurs de la Conselleria
d`Educació i Investigació, així com finalista al premi el més complet de Lletres
Falleres.
Podeu llegir-lo ací: Verí del Foc-Fanzine de Falles-Xàtiva nº 11
La Falla Juan Ramon Jiménez en realitat més que un llibret en te dos, ja que al llibret de la falla, cal afegir El Verí del Foc, una revista anual que edita la comissió, que és converteix en un segon llibret, el qual augmenta i completa l`oferta literària d`una falla que sembla predestinada a eixe fi amb el nom d`un gran escriptor. Tot un honor que el seu director Rafa Tortosa haja volgut comptar amb un article meu, un any més, al costat d`escriptors locals com Toni Cucarella o membres de l`AdEF com Joan Castelló o Ramón Estellés, per posar alguns exemples, demane disculpes per deixar-me molts noms.
Sort a la Plantà era la versió
infantil del projecte 2017 de Juan Ramon
Jiménez el qual era realitzat un any més per Xavier Ureña, l`artista local s`adaptava a la temàtica de llibret,
que era la que marcava el guió dels dos cadafals, realitzant una de les obres més
originals de Xàtiva dels últims anys, amb el guió d`Ivan Benavent Torregrossa.
També la composició era genuïna, representant una roda del temps meteorològic, coronada
per la deessa de la pluja i el déu eol, als quals se`ls pregava que la pluja es
quedara al núvols i que el vent no bufara molt. El sol i la lluna com a
testimonis del pas del temps en el procés de la plantà.
Per la part de
darrere de la falla destacava el déu Cronos, al qual els fallers de J. Ramon
Jiménez demanaven que no fera anar molt ràpid els rellotges, era el grup
candidat a l`indult format per una fallereta, el propi Cronos i
un altre xiquet que aconseguiren el 2ºpremi al millor ninot de la secció. També
apareixia a la part de darrere la bunyolera, com homenatge a eixes dones que
cuinen per a donar forces el dia de la plantà. Els ninots que representaven a
personatges del Mag d`Oz eren una metàfora dels xiquets de la comissió que
col·laboren en tasques de la plantà i les flames del cos central òbviament eren
el destí final del cadafal. La composició deixava espais buits, que
evidenciaven escassa volumetria però amb una disposició vertical a causa de la
roda central que li donaven una elegància que completaven el modelat d`algunes
figures com les flames, evidentment estilitzades, amb acabaments en forma de
punta, etc,..
El modelat en
general partia del natural per a deixar part de l`anatomia en un cert grau
d`abstracció, destacant la part del cos més relacionada amb el que es volia
expressar, òbviament el ninot candidat a l`indult tenia un treball més afinat.
La pintura partint del color crema de la base, confrontava amb el verd de la
gespa d`una banda e intensificava la calidesa amb les flames roges, grogues,
taronja....etc,..que il·luminaven un cadafal fosc en el plantejament central
dedicat a les inclemències com són la pluja o el vent. El jurat els atorgà un
3r premi de la secció segona infantil, a banda del 3r premi de carrosses de
lloguer infantil.
Reprenia el
camí per un carrer que canviava de nom
de nou per a denominar-se ara amb el del meu mitificat historiador local:
Vicent Boix, des d`on contemplava Competència
el cadafal gran de la Falla Ferroviària amb
una composició la mar d`interessant que en realitat formava un triangle, però
on costava discernir eixa figura geomètrica, fins que no s`observava des de la
frontal del monument. La falla tenia llums i ombres, com és lògic, presentant risc en un coronament voluminós representat
per una fallera obesa que sostenia el palet i un parell de fallers, en una línia
descendent però paral·lela un contra coronament on s`escenificava un tir i
arronsa en un concurs de paelles, que confirmava eixe sensació de moviment que
transmetia tot el cadafal, el qual es veia també en escenes com la partida de
truc o en la de la mula mecànica, on el ninot estava literalment volant.
Sincerament Competència em va
fer gaudir molt a nivell d`estructura general, ja que eixe dinamisme es troba a
faltar en general, en les falles actuals, sí bé feia ràbia la diminuta
volumetria fallera, un peatge a pagar per un disseny molt fresc i coherent amb
la temàtica, que jugava amb la paraula competència en l`àmbit faller com mostrava
el coronament, però també en l`escena del truc, en la paella, en l`àmbit
agrari, etc,...i per suposat no podia faltar la referència al jurat, bèstia
negra i blanc de moltes de les crítiques que apareixen a les falles. Com a
compensació a un escassíssim volum per a una falla de la secció especial, els
fallers s`esmerçaren en una decoració que en alguns casos, com el de l`escena
de l`agricultura substituïen les antigues bases, anant molt més enllà de la
mera decoració, construint autèntics cavallons, amb diversos productes agraris,
com per encisams, coliflors, etc,...
Seguint amb el
tema de la decoració, que no tot eren flors i violes, ja que hi havia un escena
on vaig arribar a comptar fins a 14 o 15 cartells junts! Aquestes exageracions
utilitzant els cartells per a cobrir buits a banda de saturar l`espai, tiren
arrere al visitant, que en lloc de posar-se a llegir-los fuig d`allí espantat i
ho diu un fanàtic dels cartells explicatius! En quant al modelat estava
fortament condicionat pel disseny made in Santaeulalia, que si bé assegurava
uns mínims de qualitat, també complicaven la reproducció, ja no només d`un
determinat estil caricaturesc, amb gran expressivitat, sinó d`un estil amb
segell personal o familiar, molt difícil de reproduir.
Personalment
destacaria la valentia de Josep Almiñana
Garcia en l`execució d`un modelat que a banda de caricaturització, també
aportava un risc no només en la composició general i grans peces del coronament
o contracoronament sinó en escenes com la del Concurs de Truc, amb un
ninot en posicions aèria sostingut per
una sola ma, el risc era una de les senyes d`identitat d`un cadafal, que fins i
tot vist de nit, tot i que molt ben il·luminat concentrava el color càlid en el
cos central, en la gran fallera i el seu vestit amb diferents tonalitats rosa,
pàl·lid, coral, etc,...la pintura sense la millor carta de presentació, tenia
una nota alta, ja que tenia ben distribuïts els colors, fins i tot amb la
decoració majoritàriament groga i verda, que no tenien quasi replica en els
ninots de la falla, a més a més la harmonia cromàtica era completa, ja que per
la part posterior, el blau del titellaire combinava molt bé amb la fallera del
cos central.
Un cadafal que
sumava molts punts al tindre el 1r premi d`enginy i gràcia de totes les
categories, a banda del 2º a la millor escena de falla, també de totes les
categories i el 1r de la millor decoració de monument....però li faltà el k.o!
o sumar més punts, lamentablement, la falla no donava més de si, amb un cos
central superior i alguna escena extra, el palet no haguera resultat una
quimera i és que la mida no importa, però per desgràcia el pressupost sí. 2º
premi de la Secció Especial, al que cal afegir altres premis de la comissió com
el 2º de Comparsa a la Cavalcada del Ninot, etc...i també una millora en el seu
llibret, amb articles de col·laboradors de luxe, com Rafa Tortosa o Ximo
Sánchez i un jove José Luís Lagardera que progressa adequadament.
On es trobava
en la seua pròpia salsa, Josep Almiñana,
era en la falla infantil, on ja sap el que es guanyar palets i on la Falla Ferroviària manté una gran
regularitat en la última dècada. Enguany la proposta anava sobre l`aigua H2o era el seu lema i mostrava una
composició on la base estava formada per dues sirenes, aigua dolça i agua
salada, les quals ballaven per a aconseguir favors de son pare aigua forta.
Aquestes tres figures tenien una mida i volum notablement major que la resta
però al mateix temps tenien molta vaporositat, lleugeresa, com correspondria a
uns essers marins. Els ninots dels vaixells dels coronaments amb una mida
sensiblement menor i plens de jocs de paraules, aigües turbulentes, t`ofegues
en un got d`aigua, aigua amb gas, etc,...
El modelat com
en la falla gran, seguia forçosament una línia semblant al disseny marcat pels
Santaeulalia, amb una caricaturització menor que en la falla gran, però amb un
marcat accent humorístic. La temàtica aquàtica perfilava les distintes figures
amb ondulacions semblants a les que poden tindre totes les espècies relatives
al medi aquàtic, si el moviment en la falla gran, era més brusc, més potent,
més fort, ací predominava un lleuger vaivé com el de les onades i uns moviments
lents com tenen tots els cossos en eixe medi. Si la composició de la falla gran
impactava, la de la infantil ho feia molt més, amb coronaments en l`aire.
Pintures
fredes i fosques com ho son els fons marins, tonalitats blavenques, verdoses,
etc,...reforçades amb algun morat o taronja, per afegir una mica de
calidesa a la base, cap al coronament el color blau anava fent-se més i més
clar. Una de les dues sirenes i el pare, també tenien una porció important de
rosa carn i de nou amb els vaixells
diferents marrons clars feien de reforç d`una mica de color
càlid, que tenia el seu clímax en el lloro o el crustaci del coronament ambdós
de color roig. Res s`havia deixat a l`atzar en una falla que cuida al detall
tot el conjunt i la base de pedres de color blanc, ajudaven a realçar el
protagonisme pictòric de tota la falla. La gran favorita rebé enguany el 2º
premi de la secció especial infantil, quedant-se a les portes de revalidar el
palet de millor falla de totes les categories de Xàtiva, a nivell de comissió
també rebien el 1r premi de carrosses pròpies infantils.
Era el moment
per a seguir avant per un mateix carrer que de nou canviava de nom, ara Carrer
Gregorio Gea, fins a la seua confluència amb la Plaça Pintor Guiteras on anava
a visitar Jo també faig esport la
falla infantil de la comissió Molina-Claret.
Les denses tanques que envoltaven la falleta realitzada per Ramon Olivares, no m`impediren
contemplar una composició més horitzontal que la típica superposició d`elements
o l`amuntegament. El que no canviava era la base rodona, que permetia observar
malgrat les tanques, com un ninot menjava rosses i mirava l`ordinador en lloc
de fer esport. El que li mancava d`espectacularitat a la composició ho tenia el
guió en coherència, utilitzant el simbolisme de l`ús de pilotes de basquet,
rugbi, tennis, etc,...en el que podríem denominar coronament.
Abans de
passar a altres apartats estètics, cal dir que els versos explicatius no només
tenien coherència temàtica, sinó també rima consonat i fins i tot cert valor
rítmic, a més a més eren curts, la majoria heptasíl·labs i això li donava més
velocitat a la lectura. Modelat farcit de objectes humanitzats, eines pròpies
de l`esport, com pilotes, rellotges, etc...omplien un espai que no podien
ocupar els escassos ninots que romanien molt a prop del naturalisme, amb una
expressió continguda però eficaç als ninots de les escenes. Tampoc hi havia una
sensació de moviment general, però si en algunes escenes, com el piragüista del
coronament o el porter del ninot candidat a l`indult.
Diàfana la
pintura que dibuixava una delimitació d`espais molt clara, el taronja carabassa
de la base, em recordava les pistes d`atletisme -en realitat són més roges,
però en les falles com en la literatura són necessàries certes llicències- eixa
base seria l`encarregada d`il·luminar les tonalitats fredes que corresponien a
la pantalla de l`ordinador o la cadira que hi havia en front. Entremig colors
crema, rosa carn, groc que feien d’esmorteïdor entre tonalitats molt oposades.
En el coronament, oposició taronja-blau i sobretot el verd de la gespa que realçava
encara més el taronja carabassa de la base. Molt d`ofici, el demostrat per
Olivares que amb del guió i versos de Ximo Roca, aconseguia el 3r premi de
millor escena infantil, el 2º premi d`enginy i gràcia i el 1r premi de la
secció primera infantil.
La falla gran
de Molina-Claret anava de xinesos o
millor dit orientals, que els occidentals sovint confonem la part amb el tot Lao, Xim,
Pum, mestre de Foc i Fum em feia retrobar-me amb una obra parida al taller
de Xavier Herrero. Cadafal, que
havia seguit a distància durant la plantà i que m`havia despertat un important
interès per una composició triangular esvelta molt estètica. A la part frontal
s’havien suprimit les grans escenes, per a que destacaren encara més els grans
elements, especialment el contracoronament de la xinesa de la teteria
-ajuntament- que representava a la regidora Cristina Sunyer, mentre que al
coronament apareixia l`alcalde Roger Cerdà i a l`altre contra coronament l`altre
regidor del tripartit, Miquel Lorente i enmig un ninot que feia de metàfora de
l`oposició.
La pirotècnia
com a fil conductor i nexe d`unió entre orient i occident, també servia com a
metàfora de certs successos de la política local. També la química esta
relacionada en certa manera amb la pirotècnia i servia per fer una ressenya
dels caps de l`oposició. En la meua opinió estava davant del millor modelat del
taller de Xavier Herrero de les falles 2017 a Xàtiva, amb una alta regularitat,
dins del que és el seu propi estil, però com és lògic sempre destaca més algun
ninot o grup i en aquest cas el contra coronament de la xinesa lluïa molt. La
pintura també era una de les millors, amb un equilibri molt delicat, entre
colors càlids i freds, ja que no hi havia cap peça on predominara de forma
clara una o altra opció.
Podeu llegir-lo ací: Llibret Falla Molina-Claret
El taronja
dominava en les modalitats càlides mentre que el blau porpra, ho faria en les
fredes, el color verd era un secundari molt important. Aquesta distribució és
mantenia també per la part posterior, amb la diferència més notable del color
del Panda que per davant era negre i per darrere quasi blanc. Un magnífic
cadafal que no pogué revalidar el palet i s`hagué de conformar amb el 2º premi
de la secció primera. La comissió collí altres premis, com el 3r de carrosses
pròpies, el 1r de comparsa i el millor grup escènic de la cavalcada del ninot.
El premi que si revalidaven era el de millor portada de llibret de falla de
Xàtiva, al que afegien la Menció com a finalistes al Premi Mestre Ortifus en la
portada i el Premi Climent Mata local a la millor maquetació.
Eixia del
centre per a caminar ara rodant per la gran rodona d`entrada a Xàtiva amb un
dels seus antics portals i seguir costera amunt pel Carrer Maulets fins arribar
al carrer Acadèmic Maravall, arribat al segon carrer a l`esquerra en direcció
descendent em trobaria casualitats de la vida a la Fallera Major de Xàtiva,
junt alguns membres de JLFX, després d`una breu conversa em disposava a visitar
Romanç Xinés re contra fotre! Una
altra vegada temàtica xinesa? Doncs sí, una altra vegada, i a més a més en la
mateixa categoria. Ni fet aposta i el més curiós és que en aquell moment ni em
vaig adonar, de lo cansat que anava. La Falla
Murta Maravall mostrava un volum molt considerable per a la seua categoria
amb una estructuració molt agrupada.
Base composta
per un gran rocam on s`apercebia perfectament la forma de les distintes planxes
de suro, donaven pas a un coronament format per tres grans figures, una parella
de xinesos i un drac, animal totèmic que representa el poble xinés, així com
una columna ornamental oriental que servia de guia central del coronament i de
tot el cadafal, que malgrat la gran majestuositat no revestia risc. A les
escenes apareixien diversos romanços xinesos com el del Turisme, representat
per una Font dels 25 brolls, de la qual no brollava aigua, un reclam per a
anunciar que també el Castell sovint estava tancat al nadal, etc...les disputes
entre fallers i veïns apareixien a un ring, els dubtes sobre el Patrimoni de la
Humanitat, Unque? Ho són també les de Xàtiva? Ho són totes? La cassalla també?
Apareixia un
Samur-all, probablement l`escena amb major enginy i gràcia de tot el cadafal,
tot i que cal dir que els samurais no eren xinesos, sinó japonesos, no obstant
era graciós el joc de paraules i conceptes del Samurai amb una garba d`alls als
seus peus. El conreu dels alls és molt comú al terme de Xàtiva i a banda dels
cartells explicatius i havien diversos mems al respecte. El problema del
transport i les zones blaves era solucionat amb el Rishaco una tipologia de
vehicle que al no ser de motor ni de tir animal, no ha de pagar en l`ORA .....
el problema es que és un pel ample per al carril bici. Perfecta cohesió
temàtica però no tant en quant a la correspondència en els personatges
representats a la Falla Murta-Maravall.
El modelat era
d`un gran nivell, especialment en les grans figures del coronament i en algunes
de les escenes, sempre fidels al natural, val la pena destacar el Samur-all amb
una armadura que per molta forma geomètrica que tinguera comprenia una
complexitat tant en modelat com en pintura, aconseguint el premi a millor ninot
de la seua secció. L’únic però que em rossegar el modelat, era la presència de
gats humanitzats en lloc d `humans que hagueren segut més coherents amb la
temàtica. La pintura fosca del rocam de la base, cedia protagonisme als colors
vius de la parella i el drac del coronament, el rosa i el verd en perfecta
harmonia, en les escenes de base, els colors vius dels ninots destacaven front
a la foscor de la base. Els artistes d`Oliva, Palacio i Serra, aconsegueixen el 1r premi de la Secció Primera, a
banda del millor ninot de la secció.
Hi havia una vegada era el
lema de la falla infantil de Murta-Maravall.
Un cadafal amb una composició molt espectacular vista des de la part
frontal, de fet semblava una falla-escena, amb dos grans ninots que feien de
marc englobant tot el conjunt on diversos elements geomètrics col·locaven
ninots en diferents alçades, per a crear perspectiva, des del punt de vista
estètic era molt potent. Ara bé, no tenia un fil conductor, un guió que dotara
de sentit a una obra merament estètica, però sense un fons conceptual, ja que
el lema era molt confús. D’altra banda es cert que hi havia un cert risc en el
ninot del cavall, però que també era molt rectilini, l`altra pega, era que el
cadafal vist per darrere perdia molta força.
Llums i ombres
a la composició, però també al modelat, on si bé guardava una alta coherència i
una representació personal partint d`un model proper al natural, no aconseguia
una gran expressivitat i fins i tot en general hi havia cert hieratisme i falta
de moviment. Alguns detalls positius eren el moviment dels cabells, les crins
del cavall i alguns plecs de la roba. Afortunadament la pintura incrementava el
valor general, significant-se com el ítem més potent, varietat, oscil·lacions
cromàtiques suaus, bons contrastos, etc,...utilitzant colors més freds per la
part posterior propers al blau, verd, etc,...i més taronja, groc, rosa,
etc...per la frontal. El jurat premià el cadafal d`Alfonso Almiñana amb el 3r premi de la Secció Especial infantil de
Xàtiva.
Venia ara un
dels pitjors trams de la ruta pujant una escarpada costera fins arribar de nou
al carrer Acadèmic Maravall, passava per davant de l`IES José de Ribera i de la
Caserna de la Guardia Civil i girava pel Carrer Canonge Gonzalo Viñes, de nou
costera avall, passant davant del Casal de la Comissió Selgas-Tovar fins arribar a Històries
per a no dormir de l`artista local Xavier
Herrero, que tornava a plantar allí després de molts anys d’absència. Composició
amb una base molt peculiar amb moltes casetes separades, que pel guió sembla
que representaven a Xàtiva, ara bé no estaven agrupades, sinó separades i allò
que sostenia el coronament era un element geomètric indeterminat.
El remat era
l`element més complex de la falla, amb un volum percentualment considerable
respecte al conjunt, que representava un triangle amorós com a metàfora del
tripartit local, encara que només apareixien dos, per que el tercer encara no
havia fet la seua entrada...bon recurs per estalviar suro. Un preservatiu
humanitzat explicava l`escena des de la base. Les altres escenes tenien un
escenari semblant amb ninots de motlles reaprofitats d`acord al guió que
presentava històries per a no dormir en matèria de prevenció, de l’electroxoc
del faller que no ha rebut premi, d`estereotips sexuals, etc,...
Respecte la
composició i el guió, tot i que la temàtica era molt oberta i sense tindre el
llibret davant no era comprensible al 100%, almenys aprofitava la superfície de
la falla fins el darrer centímetre i això també s`ha de tindre en compte. El
modelat era l`habitual de l`artista, amb una major qualitat dels ninots del
coronament, els quals afegien al bon acabat i expressivitat, una postura més
complexa. Respecte la pintura, crec que tenia una foscor intencionada en el cos
central, per a destacar més un coronament que era la millor part, amb un verd
pastís com a color de transició per a passar al crema, rosa carn, etc,.. no era
per casualitat que el roig més encès estiguera en part del coronament.
Podeu llegir-lo ací: Llibret Falla Selgas-Tovar
Les cases que
delimitaven les escenes, amb la major part de la superfície de color blanc i
les teulades roges o marró caoba, la veritat és que de nit no ho tenia clar,
il·luminaven un tant el blau fosc del cos central. Després d`uns quants anys en
la secció tercera, pujaven de categoria, aconseguint un 4rt premi a la Secció
Segona. On també ha ascendit molt la comissió és en el seu llibret que portava
el mateix títol que el cadafal gran i on desfilaven diferents històries per a
no dormir xativines, falleres, laborals, actuals, etc,...el llibret no
aconseguí premi a Xàtiva, on la competència es molt dura i només hi ha tres
banderins, però sí que feia ple al Concurs de Llibrets de la Conselleria
d`Educació i Investigació amb un 44é premi, sumant-se al grup de falles
socarrades premiades a nivell autonòmic.
Havia segut un
plaer poder contemplar per fi amb bona llum la falla Selgas-Tovar, a la que tots els anys arribava a les tantes i sempre
veia a fosques. Ara era el torn de l`hora
del bany de l`artista Alfonso
Almiñana, vista a través dels forats de les altes reixes que l`envoltaven,
la composició oberta permetia fer-se una idea general bastant aproximada. Al
centre una banyera contenia uns xiquets una miqueta trapelles, que semblaven
bussejar, més que banyar-se, una mare o germana major, els mirava atentament,
al voltant orbitant com si foren satèl·lits, apareixien la resta d`escenes, com
la del xiquet assegut a la tassa del vàter, altres estaven literalment damunt
del lavabo i altres havien de ser auxiliats pels majors ja que eren massa
xicotets per a netejar-se ells mateixos.
A banda
d`utilitzar figures infantils amb un modelat natural, cosa que atorgava
coherència, també era una estratègia útil la de humanitzar objectes, per tal
d`acostar-los cap a una atmosfera infantil. Potser calia més expressivitat en
uns ninots una mica seriosos tenint en compte que el guió que per cert tenia
uns magnífics versos girava al voltant d`un humor molt suau, però al cap i a la
fi humor. Pintura amb colors suaus, molt encertada per a ambientar espais que
sovint estan pintats amb colors freds o de blanc, el blau i el verd junt el blanc
dominaven l`espai. Algunes pinzellades de color rosa i de grocs daurats,
trencaven eixa hegemonia cromàtica, però la decoració amb gespa verda de nou ho
refredava tot molt, potser haguera millorat amb pedra blanca. El jurat atorgava
un 5é premi de la secció segona infantil.
I ara si, ara
començava la muntanya com en les grans voltes per etapes, en primer lloc amb
una costera curta fins al Carrer Acadèmic Maravall, que després d`uns metres en
pla, continuava cap amunt paral·lel a l’IES la Costera fins l’avinguda de
Selgas -prolongació natural de l`Albereda de Xàtiva-fent una parada obligatòria
a la Font dels Peixos de l`Albereda, des d`on ja veia els dos cadafals de la Falla Benlloch-Aleixandre, el primer en
visitar era el més pròxim Presentació
baix la mar un cadafal molt xicotet, probablement el més menut de Xàtiva,
que apostava en la seua composició per l`agrupació dels elements i una certa
elevació amb una sirena major al coronament.
Per a
eixamplar un poc eixa base, s`havia preparat una decoració que a més a més
tenia forma d`estrella, situant quasi en les puntes alguns dels ninots, molt
menuts a consonància del volum general, almenys les proporcions estaven molt
ben aconseguides. Modelat que partint del
natural, humanitzava a peixos, polps, carrancs, etc,....la pintura
sobretot la de les roques del cos central que simbolitzaven el fons marí aconseguien
ambientar una falla molt pobra a nivell de pressupost, però també molt digna en
quant al resultat final. El jurat li atorgava el 8é premi de la secció tercera
infantil.
A la reconquesta era el lema
de la Falla Benlloch-Aleixandre, que
com la menuda era obra de l`artista local Alfred
Bernat com la majoria de falles de la ciutat, el lema tot i semblar
històric, sempre estava relacionat amb la política local. En aquest cas una mena de barreja entre la
sèrie de Joc de Trons i els afers polítics xativins. La torre del cos central,
representava a la pròpia ciutat entre les muralles i el castell, dalt de tot
una figura femenina que es suposa representava a Cristina Suñer que mirava
sense entrar en batalles, com es barallaven els dos companys del tripartit,
assegut com és lògic el nou alcalde i aixecat el tinent d`alcalde. Segons els
cartells els membres de l`oposició estaven fent conjurs per a tornar al poder.
El cavall desbocat era l`escena que feia una crítica de la Junta Local i
finalment hi havia una escena homenatge amb el ninot candidat a l`indult a un
faller estimat i recentment desaparegut.
La composició
era el punt fort d`un cadafal, amb un coronament obert a tres bandes i un
contra coronament voluminós i destacat. Per contra el modelat era molt discret,
amb una escena que superava a la resta amb escreix, la que honrava la memòria
del faller finat, una reproducció supose que fidel i acurada. La falla en
general tenia dos colors dominants, un era el crema del cos central i l`altre
era el verd fosc que ocupava amplis espais al coronament, contra coronament,
escenes i fins i tot la gespa de la base. En general la pintura estava composta
per colors forts, amb la diferència de nou en el ninot candidat a l`indult que
presentava uns colors suaus.
Podeu llegir-lo ací: Llibret Falla Benlloch-Alexandre VI
Una activitat en el que la comissió
sempre ha destacat és en el del llibret, enguany no ha segut per a menys, amb
una nomina important de col·laboradors que han escrit sobre la conquesta de les
falles com a festa fenomen de masses a Xàtiva, la conquesta dels mitjans de
comunicació, la reconquesta de la germanor, etc,...aconseguint el 2º premi de
llibrets de Junta Local Fallera de Xàtiva i el 70é de la Conselleria d`Educació
i Investigació de la Generalitat Valenciana.
‘Qui molt
abraça poc estreny’ i un servidor ha de deixar-se des de fa un grapat d`any, un
parell de falles un poc llunyanes del centre, la primera va ser Passeig-Cardenal-Serra que portava per
lema Alta Cuina un cadafal amb un
pressupost important que competia a la secció primera amb els artistes de Quina calor fa en falles. Sense
haver-la vist en directe, per les fotografies es pot apreciar que com les seues
companyes de secció mostrava una estructura semblant, amb el coronament més
gran dels tres una dona i un cuiner enormes, sobre un perol i un raïm.
Desafortunadament a banda d`un parell de cuiners i el Popeye de l`exposició,
desconec la resta de ninots, però eixos tenien coherència temàtica.
Sense
aprofundir en la qualitat, impossible de discernir per una mera fotografia, el
modelat semblava una reproducció del natural, amb un treball notable al
coronament que en les escenes sembla que es tornava prou més satíric, hi havia uniformitat
en la qualitat? Doncs no ho sé, eixe és el problema de no estar allí, però a
tenor de les fotografies, eixa era l`estratègia. La pintura vista de dia,
mostrava una clara oposició entre el taronja carabassa del cuiner i el blau del
vestit de la dona, però si el morat del raïm baix la dona equilibrava la
balança cromàtica, el fúcsia del perol humanitzat ho decantava cap a una
majoria càlida i crec que massa cridanera. Un gran cadafal que tenia dos
competidors molt potents i s`hagué de resignar a un 3r premi molt digne....no
de bades és la Secció Primera.
La falla
infantil de Passeig-Cardenal Serra portava
per lema Invassors i era molt, molt
senzilla, amb un volum molt reduït. Uns marcians d`aspecte infantil, amb
diminuts cossos sorgien d`un cub o plataforma acompanyats d`un parell de naus
espacials, situant a un dels marcians amb una nau xicoteta en la part alta de
la composició. Modelat molt discret que no obstant transmetien algun tipus
d`emoció, però sense gran expressivitat, pintura amb colors vius, un tant
dispars, amb predomini de colors vius, verd i blaus bàsicament. Els artistes
que eren els mateixos que en la falla reberen el 9é premi de la secció tercera
infantil.
L`altra falla
que no vaig poder visitar fou Verge del
Carme, portava per lema A l`abordatge
i el seu autor era Alfons Almiñana, cadafal molt xicotet, però format per
diverses peces, semblava prou bonic, amb una composició formada per diferents
elements, com cofres, ancores, etc,...i sobretot pirates, que bàsicament es que
s`espera amb eixe lema. Molt bon modelat, fins i tot millor que les seues
falles infantils, almenys en les fotografies donava la sensació d`haver estat
més solt i aconseguir un bon resultat. La cirereta del pastís era la pintura
que estava molt ben distribuïda, amb un discret color verd llima en el cofre de
la base, dedicava a la casaca roja del pirata del remat un vistós color roig.
Un bon
cadafal, que va rebre el 6é premi de la Secció Tercera. Que llegim era el lema de la falla infantil obra de Vicent Gomar, el de la Pobla disposà el
cadafal al voltant del centre d`atenció, que no era, sinó la presumpta lectora,
la cual seia damunt un parell de llibres però també es sostenien en la part
superior seua amb un parell de sacabutxos, d`una banda Sherlock Holmes i de
l`altra Alícia al país de les Meravelles. Una composició amb cert risc que
afegia en la base un parell d`escenes més. Decoració sòbria, ordenada, temàtica
centrada amb el llibre omnipresent i un modelat molt acadèmic, que pecava de
faltava d`expressivitat emocional però no presentava errades des del punt de
vista estètic.
El centre cromàtic girava al voltant dels cabells rogencs de la xiqueta,
que tenia un vestit blau clar, el Sherlock Holmes del costat de nou amb colors
càlids i a l`altra banda colors verds i blaus, etc,...la combinació era
complexa, però el resultat molt creïble, el 4rt premi de la secció tercera
infantil anava acompanyat del 3r premi d`enginy i gràcia infantil de totes les
categories. Any fecund per a la comissió infantil de la Falla Verge del Carme,
que també rebia el 2º premi del Concurs de Carrosses de Lloguer de la Cavalcada
Infantil. Per a finalitzar volia agrair a Junta Local Fallera de Xàtiva per l’àlbum
de fotografies que va penjar a la seua pàgina Google + amb les quals he pogut
fer la crònica de les dos falles que no havia pogut visitar in situ. Fins la
propera!
