CRÒNIQUES FALLERES    2014

Dia 17 de Març- Extramurs . IIIª Part: Pla del Remei-Gran Via

Avançar pel carrer Joaquim Costa es incorporar-se  plenament a l`eixample de la ciutat, des del carrer Colom pel nord fins l`Avinguda del Regne pel sud, amb el Jardí del Túria per l`est i el carrer Russafa per l`oest. Un barri construït després de l`enderrocament de les muralles de la ciutat ordenat pel llavors Governador Civil Ciríl Amorós el 1868, no es d’estranyar que la principal arteria del Pla del remei porte el seu nom. La singularitat son les seues illes de cases perfectament alineades i rectilínies, l`altra característica es el seu patrimoni modernista, com el Mercat de Colom, la Casa Ortega, l`edifici dels Dracs, la Casa Perís, etc,...o esglésies neogòtiques com la dels Dominics, al carrer Ciril Amorós. Un sector al qual li costà incorporar-se al  món faller, la burgesia de finals del s.XIX no veia amb bons ulls les falles.  Soler y Godes dona notícia d`una falla al sector ja el 1881-el carrer no era anomenat Ciril Amorós li deien carrer del Port la qual cosa pot portar a confusions-, en l'ultima dècada dels ’90 del segle XIX augmenta la persistència de plantar falles a l'eixample i ja el 1901 la Falla Russafa-Ciril Amorós guanyava el primer premi, la qual cosa vol dir, que una part important de la burgesia que vivia en eixos carrers començava a entrar en les falles, ja no era només la xicoteta burgesia d’ origen gremial i botiguera, la protagonista. Finalment dir, que fou primordial que en els anys ’20 i ’30 del segle XX,- els anys en els que comença la falla artística- aquest sector faller tingués un creixent protagonisme, per l`assoliment del fenomen de masses per part de la festa fallera, fent-la per tant, un fenomen interclassista extensible a tota la ciutat.

                                     Concert Unió Musical L'Horta de Sant Marcel·lí al Mercat de Colom.

Tornem al present, o a un passat proper, anant pel carrer Joaquim Costa, vaig anar directament a Joaquim Costa-Borriana de Toni Fornés, una falla que semblava un Bar, i que a les tres de la vesprada, era temptadora. Probablement la falla més gamberra de Toni Fornés el 2014, o almenys això semblava Bares que lugares, enquadrada en la secció 4-A. La infantil obra mixta de Maria Esteban i Samuel Martínez tenia com lema Terra, aigua i flora, doncs això, sobre els elements anteriorment descrits, en la secció onzena. 

Que estava molt cansat, -exhaust seria la paraula- es que se`m va passar totalment en eixe moment que al costat tenia ni mes ni menys que Ciscar Borriana tota una 1-A. De res serveix lamentar-se perquè el passat, passat està, en eixe moment no ho vaig sentir, perquè no em vaig assabentar, tornem al present de l`acció d'aquella ja vesprada del 17 de Març. Avance cap a Joaquim Costa-Comte d`Altea, de l`artista Javier Álvarez-Sala Salinas, una tipologia de falla molt diferent, la de viatge per nosaltres, que opta pel “noucentisme faller” o l`obra ben feta, una miqueta reduïda de mida per a ser de Secció 2-A –l’ IVA no perdona- , però com ja dic impecable i amb coherència temàtica, i per tant 2º premi de la seua secció i millor ninot de la seua secció a banda del 2º Premi d`enginy i gràcia. Amb la infantil de Marina Puche, em passa el mateix que amb Ciscar-Borriana, tal era el cansament, a posteriori dona ràbia haver-se perdut un 2º premi de la secció primera. 

Arribe a la falla "capitana" del sector, Almirall Cadarso-Comte Altea, de Manuel Algarra, com va dir posteriorment en la tertúlia de tornar-li la trompa al xic, -en un lloc elegant has de plantar una falla elegant-. I a fe meua, que ho ha aconseguit, ningú acaba els ninots com Algarra, el realisme de les seues figures es sorprenent per als turistes i sempre esperat amb gran il·lusió pels aficionats locals. Impressiona, potser perquè em puc veure en la mateixa situació en un parell d`anys, l`escena on un ministre Wert, ninotitzat en Colom, envia als nostres millors estudiants a l`exili, es una sàtira que no provoca la rialla alegre, sinó més prompte com la xocolata negra, un delicat humor negre, barreja de dolç i salat.  El cos central amb les figures dels pretendents, pretensiosos, es una reconciliació amb la alta cultura occidental, un retorn a la cultura greco-romana i humanista, amb la figura humana com a centre de la falla, amb unes proporcions de cànon de bellesa clàssic. Potser els únics retrets que li puc fer es que les escenes per baix estan un poc buides, però precisament enguany, no ho estan tant, un altre fet es que l'estructura de la falla esta repetint-se ja des de fa un lustre. Xicotetes imperfeccions d'una falla quasi perfecta que aconsegueix un 5é premi a la Secció Especial.

Mentre visite la falla infantil, conec a un dels mites de les falles, un dels millors artistes de tots els temps, al principi no les tinc totes, però si se li assembla molt, efectivament, estic al costat de José Pasqual Ibañez “Pepet”, no puc evitar preguntar-li-ho, molt sorprès em contesta que sí. Li done la ma efusivament, quasi se me salten les llàgrimes -pensar que algunes de les meues primers falles visitades foren les seues de la Plaça de la Mercé de principis dels noranta! Em venen milers de pensaments atrotinats, recordem algunes de les seues grans obres, com aquella vaca de la Mercé, la “Sorofalla” del 1995 o l`impressionant cavall aguantant-se de les potes de darrere en  “De València i dolces” del 1996, per a la Plaça de l`Ajuntament, en fi, em sap mal cansar-lo, m`haguera tirat hores allí junt a ell, que humils son els grans homes! però com sempre dic cal seguir avant, 

Estava tan trasbalsat que no recordava que davant tenia el 5é premi de la secció especial infantil, i 2º premi d'enginy i gràcia que no es poca broma. Et conte un acudit de José Gallego era amb justícia una de les millors falles infantils de València- i jo pensant encara en Pepet- la veritat, no vaig concentrar-me massa llegint les lletres de la falla, que li anem a fer. 

 A escassos metres, una altra falla d’Algarra, una falla elegant com poques, no tan voluminoses com altres de la Secció Primera, on no obstant aconseguia un 2º Premi. Es pot dir  que Mestre Gozalbo-Comte d'Altea, entre el cadafal pròpiament dit, més l`entorn, es el conjunt cadafal/escenari més elegant 2014, amb un estil clàssic, però més caricaturitzat, potser més que en la falla anterior, tot això sumat a un paisatge d'edificis modernistes de fons. Un heroi per favor, es una falla que connecta amb la psique de molts dels seus visitants, la recerca d'un gran personatge com els que existiren en el passat i ens traga del pou d'oprobi en el qual ens trobem immersos, trobem en les escenes tot tipus d`herois com els del rotgle ibèric de la pell de brau, el president del València C.F que intenta que el València no caiga en un pou sense fons, el “príncep” granota dista molt de ser un heroi, un Super Sant Josep, o el “tripartit” intern de Compromís, simbolitzat en els increïbles, son altres de les diverses escenes que jalonen el cadafal, rematades perfectament per tres muses, dalt unes columnes jòniques,  tocant l'arpa, la doble flauta grega o aulos i la guitarra grega o buzuki, donaven ganes d`emportar-se la falla a casa.

Però esperen, esperen... que queda la infantil -perquè com va dir en la taula d`artistes fallers amb motiu del 125 Aniversari de les falles d`Alzira, el propi Julio Monterrubio, -este año voy de niño- ni mes ni menys que Monterrubio, per a realitzar la reina de les neus, l'ultima falla del mestre que anava a veure, una de les més gracioses de les que han plantat enguany, premiada amb el 3r premi d'enginy i gràcia a banda del 2º premi de la secció segona, contrastes tènues de pintura entre el morat de la reina i el blau i blanc d'alguns personatges de les neus, quin joc de colors! I tot això sense deixar la crítica com el fet que li hagen de ficar crema a una foca, degut a l`augment de temperatura a nivell mundial. Aquesta també donava ganes d'emportar-se-la a casa, però son falles i s'han de cremar, per a fer-ne de noves l'any que ve.

Creue la Gran Via, per a visitar les últimes cinc falles al Cap i Casal, caminem en direcció a la Plaça Canovas, on estan en plena festa irlandesa, clar! El 17 de Març es Sant Patrici, camine apressa per no observar les pintes de cervesa que s'estan agenciant, ja en el Pla del Remei, la primera falla serà Gravador Esteve-Ciril Amorós, tant la gran com la infantil han estat confeccionades per Miguel Santaeulalia, París Chocolat, es la infantil, doncs això una falla molt xocolatera, que invita a fer uns bunyols amb idem. Ninots de porcellana, pintura supèrbia, i per a completar un moderat risc en algunes parts del remat, que rep un 8é premi en la secció primera.

Sempre ens quedarà París, el primer que em provoca es mal de coll, més que estar davant del primer premi de la Secció 1-A, sembla una falla de secció especial i no només pel volum. Bons acabats, remats impressionants, que mes es pot dir, doncs es pot parlar de les seues escenes com la nouvelle cuisine, una divertida escena del Tour, amb un Indurain amb l`Espassa que li feu guanyar el record de l `hora o un aficionat espanyol que va amb una bicicleta de fusta tirada per dos porcs, ibèrics clar!. Quan li done la volta i la veig de cara, em quede al·lucinant, perquè els edificis modernistes de darrere, son de la mateixa època, que representa la falla, sembla una tonteria, però si a mi m`ha deixat bocabadat, qui diu que no ho haja fet també amb el jurat? Es un decorat perfecte per la temàtica de la falla, el cos central es la millor explicació de la falla, un París de finals del segle XIX, on dues senyores de l`alta burgesia, viatgen en el cotxe dels excessos, sense adonar-se'n que no tenen frens. Metàfora dels alegres anys 10? –de 2000 a 2010-, el cas es que el conductor intenta no atropellar als xiquets que te davant, podrien simbolitzar les generacions de xiquets actuals amb un futur molt incert. Destaca la crítica a Lance Armstrong, ciclista nord-americà que guanya set Tours de França dopant-se, causant un gran mal al ciclisme, podria simbolitzar el món de mentides que hem viscut en la nostra darrera belle epoque.

Círil Amorós es el carrer amb major densitat fallera mundial, a banda del fallón de Alejandro Santaeulàlia, hi ha cap al carrer russafa, quatre mes, el primer el de Comte Salvatierra, en un escenari d’excepció com es el Mercat de Colom darrere del cadafal, Amb els deus ens hem topat, una altra falla clàssica en el mateix sector, aquesta vegada de Javier Alvarez-Sala Salinas, en una secció una miqueta més baixeta, la 1-B on aconsegueix un 2º premi, un imponent Zeus ens observa, amb una Atenea tranquil·la al seu darrere, Hefest està forjant els palets, l`Hércules de primera lluita contra el Tità de l`especial. Destacar el bon ús del valencià en tots els cartells, no de bades tenen el 17é premi de llibret. 

La infantil en busca del tresor, es de composició redona, però deixant espais suficients per a que entre la llum i es puguen observar els diferents personatges que composen aquesta divertida falleta, de Javier Fernandez que ha obtingut el 10é premi en la sempre competitiva primera secció.

La tercera falla de Ciril Amorós que visite, es Isabel la Catòlica, la més satírica de totes amb el títol Amic no t`enganyes, ..... açò enguany va de banyes! Una falla bouera que va de banyes, econòmiques, polítiques i socials, que toregen els ciutadans cada dia. Amb “corregudes del poco diestro paquirrin”, Sant Montorín 2014, Piropeito de Triana, l`escena de l`art de les banyes, amb les diferents sorts, com el bou embolat, en corda, o la parada de cabestros. .... escenes no aptes per a certes sensibilitats per resultar molt bròfegues, son una més de les vessants de la sàtira fallera. Carlos Carsí s'emporta 3r premi i el 3r d'Enginy i Gràcia de la 2-B. Novament les preses em fan deixar-me una bona falla infantil. 

Continue amb Pizarro-Ciril Amorós de Paco Mesado, un galliner o guirigall nacional , una falla molt més modesta en comparació a la resta, però que no obstant te molta molla, la cancellera Merkel, controla les seues titelles espanyoles, Rajoy i Rubalcaba, el remat ho diu tot. O no!. Revilla apareix com el gall del Corral, en plan rocky. Un altre gall es el gallo-flauta, que cacareja molt, res li agrada, la qüestió es protestar. Un altre animal de granja, es l`abo-gall, la víctima de la granja es el desnonat, i ...un moment stop, admirable la façana de la casa Ferrer d`estil Secessionsstil, o Secessió Vienesa,  una joia del 1908, que fins i tot a molts valencians passa inadvertida. Pero tornem al cadafal, en la granja Rubalcaba i Rajoy estan repartint Jilipollina, per a fer-nos més.....   la falla obté un 3r premi en la secció 5-A. 

La maquina dels somnis es la versió infantil d'aquesta centenària falla, feta per Cap de Suro Disseny, que ens donen la benvinguda a la maquina dels somnis, una agradable sorpresa quasi al final del meu camí, una falla d'autor com es diu ara, un disseny i composició que deixa volar la imaginació, no hi ha un cos central clar, però si una macedònia de formes i colors, una atrevida proposta que s'emporta un 1r premi en la secció desena.

Remate la jornada amb Felix Pizcueta. Quin carrer el de Ciril Amorós, es el paradís, cinc falles seguides,  hi haurà alguna foto aèria del carrer?. L’ artista es José Vicente Vendrell i el lema es València una finestra oberta, un Micalet de vareta, es l`element més representatiu, als costats el Sol i la lluna i a la base, rentadores de diners negres, presons plenes, etc,.... que formen el cadafal ubicat en la secció 5-B.

Famolenc i amb força son, m'acomiade del Cap i Casal, un autèntic privilegi poder contar les meues experiències corredores per la ciutat de València a les Falles del 2014. Però ací no acaben els viatges de Corredor de Falles. Pròximament les rutes per les comarques!

CRÒNIQUES FALLERES    2014

Dia 17 de Març- Extramurs . IIª Part: Russafa A i B

Després de travessar l`estació de tren a hora punta cap a les 13h, aconseguesc girar pel carrer Alacant, fins el carrer Castelló, a l`altra banda de la Gran Via s`estén més que un sector, entre edificis modernistes és l`antiga Russafa. Cantada pels poetes Al-Russafi o Ibn Al Abbar, va nàixer d`una finca que es va fer Abd Allah al-Balansi, (el valencià) allà pel segle IX, a imitació de la que s`havia fet el seu pare Abderraman I en les proximitats de Còrdova. D`aquella finca va sorgir una Alqueria i després de la conquesta per Jaume I formava part del terme particular del cap i casal, aquella alqueria va anar creixent i des de 1811 a 1877 Russafa fou independent com també ho va ser per exemple el Cabanyal. D’aquells jardins que glosaven els poetes, no queda mes que el record, els jardins de Russafa son hui dia les milers de bombetes dels seus carrers, formant dissenys impossibles,  com els dels carrers Sueca, Cuba o Puerto Rico,  primer, segon i quart premi de la màxima categoria d'aquesta competició, serà per premis!

Sota l'advocació de Sant Valer, s'aixeca un dels barris mes fallers de València,- i del món- tantes falles en te que es l'únic sector que no el formen diversos barris, sinó que, el barri es divideix en dos sectors! Russafa A i Russafa B. Per a fer-se una idea, la ciutat de Gandia te el mateix nombre de falles 23, però te el triple de habitants, 75.000 mentre que Russafa a dures penes passa dels 25.000. A més a més es l’únic amb tres falles de Secció Especial, xifres d'impressió. Ens havíem quedat en Castelló-Sogorb, amb Benvinguda Mis Merkel, una falla plena d`humor com totes les que fa Toni Fornés,  dalt un cotxe endevinem a Rita i Rajoy, esperant que Mis Merkel vinga a València i arregle els problemes, però com en la pel·lícula de Berlanga, finalment passa de llarg, com de llarg passen els premis d`aquesta falla de 3-B.  La infantil de Raül Garcia Pertusa si que aconsegueix un 3r premi a la secció Sisena, Lluna Creixent, es una falleta redona, preciosa i a més a més te l`explicació de la falla en Braille.

Creue la Gran Via de Germanies i em tope amb una comissió, es 17 de Març a migdia i junt al Carme, la densitat fallera es la més alta de la ciutat. Després d`escoltar els acords de la banda de música, entrem tot gojosos al carrer Cuba, quasi res porta el diari, quatre falles en un carrer! La primera es David Sanchez Llongo per a Cuba-Dénia, la moda de vegades es incòmoda, voluminosa, espigada millor dit, per a estar en una 3-B, es nota que hi ha pressupost, a banda de tindre el millor ninot de la secció, també te el 4rt premi de la secció, hi ha escenes hilarants com la de “Pasalaguarra”, sobre xonis i altres dones semblants. La infantil aconsegueix el 12é premi a la secció vuitena.

El segon cadafal del carrer, es Cuba-Buenos Aires del mateix artista, més pelat el cos central, però igual d`alt, L’infern de fer falles, te escenes molt impactants, com la del president penjat, que s`ha suïcidat desesperat per tantes traves,  encongeix el cor i lo pitjor de tot, es que es la pura realitat, sembla una escena d`abans de la guerra civil, quan encara hi havia escenes fora del bon gust del nuevo orden, un altre infern que apareix es la Unió Europea, amb lleis que ofeguen les falles i a tots els valencians, una crítica com poques, que no li renta cap premi a la comissió en la secció 4-A. Cuidem la natura es la proposta de Josue Beitia a la Secció desena infantil, conscienciació dels mes menuts per la natura, molt destacable el ninot del linx ibèric, animal nostrat en perill d'extinció.

Es temps de la tercera falla del carrer, Cuba-Puerto Rico, la maquinaria de l`amor del mestre de Cullera José Lafarga, es distingeix clarament de les anteriors, no només per ser el 10é premi de la Secció Segona, una categoria ja important de per si. Les línies del cadafal, ens mostren un modelat nou, un cos central format per un cor ple d`enginys mecànics, que sorgeixen d`un pot d`essències amb una parella de remat, amb els dos contra-remats, formen una composició molt aconseguida, mentre observe Perduts en la nit màgica, la versió infantil de Sergio Gómez Ferrer em trobe a Vicent Blasco Miró, company col·laborador de la Plana alta per al llibret del Mocador de Sagunt, el guanyador del 2014. Em comenta el viatge exprés que ha fet des de la seua Borriana, fins a València, no tenim massa temps per a parlar, la falla que Vicent i servidor estem veient aconsegueix un 8é premi de la Secció Segona, que no està gens malament.

Durant uns minuts em quede impactat amb l`entrada del carrer enllumenat de Cuba, impressiona i això que es de dia. Amb un dels pressupostos més alts no em sorprèn que la falla de Vicent Llacer, haja aconseguit el 3r premi de l`Especial, parlem clar està de Cuba-Literat Azorín, això si quan arribe el remat ja ha caigut, no he tingut la sort de veure la falla en tota la seua majestat, I promet ser-te fidel va d`això de fidelitat o d`infidelitats. Fins i tot amb el remat caigut, la falla es espectacular i el volum, que diré del volum per a donar i vendre, pot ser siga la falla on més abunda el “horror vacui”. Encara que això, per si sol no es un defecte, sinó una opció com una altra, on realment crec que estava més fluixa era en pintura, encara que faltaria veure-la de nit amb els llums. Fidelitat a les idees polítiques, fidelitats amoroses, etc, etc,...completen un quadre més humorístic que satíric.

La fabrica de les paraules de Sergio Amar quasi empata amb la gran, amb un 4rt premi a l'especial infantil, composició generosa sense espais buits, farcida de colors amb formes properes al còmic, jugant amb diferents mides dels ninots, sensació immensitat, de lo milloret en infantils del 2014.

No cal córrer massa, per trobar al costat Sueca-Literat Azorín, només a Russafa es possible tindre dues falles d`especial juntes, el treball més important del cullerà José Lafarga, La més dolça, una falla dedicada a la xocolata, però també a les mones de Pasqua i a altres dolços. La falla es sobretot remat, molt lloable dues figures tot noves, destaca el Quetzal amb la seua llarga cua i l`enorme esquena de l'asteca que l'enlaira. En les escenes veiem al famós cuiner Chicote, amb “The horror spanish cuina show”, a Makinavaja “el último choriso” de la revista El Jueves, o a un xiquet que està més que grosset i que simbolitza al Partit Popular que s`està berenant literalment RTVV i altres coses, també s`ha engolit tota la xocolata del veïnat, tenim la “diabetic fashion week” o l`escena on es descobreix el pastís i Barcenas i Griñan, tapant-se amb les fotos dels seues líders polítics. Plantejament original en la crítica, bon treball però pressupost molt ajustat, que li ha donat un 7é premi a la Secció Especial. 

Siga el del dragó o del cavall, qualsevol any es especial, es el lema de la falla infantil de Sergio Gomez que compara anys xinesos amb el món de les falles, com la rata pirotècnica, l`any del porc agre o del porc dolç, el bou famolenc per la crisi, el gall escandalós del veïnat,.etc,etc,...una falla divertida a la par que didàctica per a conèixer la cultura xinesa, potser massa cartellets explicatius, al remat un 8é premi de la Secció Especial.

I per si no teníem prou amb les dues especials anteriors, a continuació una mes senzilla La fi del Món de Paco Borja en Cadis-Literat Azorín apareix la mujer de rojo que mana molt al Cap i Casal i que junt a la resta de ninots de la falla intenta salvar alguns objectes per emportar-se fugant-se amb una nau espacial. Un sisè premi de 4-A que ja voldríem molts en les comarques, on abunda el refregit per tots els racons.  

Seguisc carrer Cadís cap a Peris i Valero, però primer visite El Dorado de Vicent Martinez Aparici, línies planes i sintètiques en Cadís-Els Centelles,  s’ aplica la màxima del disseny on menys es més i sap com fer-ho, el cadafal simbolitza la recerca del triomf, coste el que coste, una metàfora del mon actual i si no s`entén el missatge a la primera, tenim el guió de Quino Puig, que ens ressol el problema. Un setè premi a la secció segona per a l`artista de la plana baixa. Mas malos de Raül Martinez “chuky”, es una falla infantil gamberra i desacomplexada amb molta personalitat, lluny dels patrons habituals en les infantils. Aconsegueix un 9é premi a la Cinquena Secció.

Baixem ara a Mestre Aguilar-Mestre Perelló, primer visitem Menut Art d`Angel Navarro, lo millor la falda del ninot central, que li val el 2º premi de la desena secció, un pressupost ben aprofitat. La gran es de Sergio Edo, un altre borrianer, Valencia City, falles amb molta llei, una falla amb molt de refregit, però molt ben treballat, com correspon a un artista del nivell del ex-mestre del Gremi d`Artistes Fallers de Borriana i guanyador cinc vegades del primer premi a Borriana, la crítica compensa mancances econòmiques, d`altra banda lògiques quan parlem de falles de 6-A, també ajuda el guió de Pepe Bajo, que crítica a saco un mon ben conegut per ell.

Tirant per Peris i Valero a la vora de Quatre Carreres, arribe a Pintor Salvador Abril-Avgda Perís i Valero, més coneguda per la Falla del 48, de nou amb artista borrianer, i ja en porte tres seguits, una falla molt, molt còmica i amb molta crítica també, El robo del siglo, amb guió de Zarapico, li val un 2º premi i un 1r premi d`Enginy i Gràcia en la 2-B, amb personatges del Chicago dels anys ’30, de crisi i supervivència, semblants a la actualitat, a estes altures ja molt cansat escoltant les mascletades de les distintes comissions com a teló de fons encara aconsegueix fer-me riure, sembla que el ganster del temps de Dick Tracy estiga mirant-me quan l`afuselle fotogràficament.  Escenes com la visita de Rajoy a fabra, l’ altre fabra volant amb un avió, l`altre fabra assassinant Canal Nou, la falla no te pèrdua i lo més important l`escena central amb el feix de dinamita damunt de les caixes valencians que han saltat pels aires. No se li pot demanar més a aquesta falla. 

                               

Vitamina T es una altra falla completa, també d`Angel Navarro que es prodiga per Russafa,  didàctica sobre alimentació, molt original, reconec que fins i tot servidor m`ensenyat de la falla, com lo de la vitamina de la Carlota, el pollastre o el porc, una passada d’infantil, que li val un 4rt premi en la secció cinquena a banda del 2º premi d`enginy i gràcia. Estem al sud de Russafa, fem via ara cap al nord i en el mateix carrer no molt lluny trobem Pintor Salvador Abril-Pere III el Gran, de Fede Ferrer, una altra de les que no tenim marcades, La riquesa valenciana, també està en la secció 2-B igual que l`anterior, però no obté premi, la veritat es que no em pare molt a observar-la, sempre el maleït temps,  pose la directa, encara que el peus em duen a mi, estic torrat. 

Arribe a l`Avinguda del Regne, l´ultima falla del sector es un premi a la constància, Regne de València-Duc de Calabria, la gran de Sergio Musoles, -aquest xic em sona un poc- En busca de la pasta perdida, te la gràcia de la del 48, però amb més pressupost, estem parlant de la Secció Especial, la Champions League de les Falles. En la maqueta, ja m'agradà en Novembre, i ara encara m`agrada més, te vis còmica i a banda un cert risc, amb Rajoy i Montoro pels aires, a banda l`Indiana Jones està ben flanquejat per la xica en el cos central i uns bons contraremats, que li donen més sensació de volum en una plaça de l`eixample que necessita omplir-se. 

Fins i tot els lleons del Congrés de Madrid, estan demanant caritat, les xiques de Fitur, la bascollà que s`ha pegat la nau Comunitat valenciana en l`aeroport de Castelló, l’ explicació de la falla En busca de la pasta perduda, en busca de la reialesa perduda, la casa real que ha perdut... en fí, es dedica a fer safaris, en busca de la televisió valenciana perduda, ....en fi, la falla es un acudit darrere un altre. Aconsegueix un dels millors premis de la seua història un 6é a l'especial, el sorprenent es que no li donen cap premi en “Enginy i Gràcia”, es veu que al jurat no li haurà fet molta gràcia, la critica de la falla. Cridem a Iker Jimenez?

En quant a l`infantil , nascuts per a la música, un privilegi poder contemplar una obra de Julio Monterrubio, encara que estiguem fets caldo. Descriure-la? una imatge val més que mil paraules. Un 4rt premi en la secció primera, que em fa dir adeu a les falles de Russafa 2014, exhaust, però satisfet. A veure si endevineu quin serà el proper sector  a visitar. Si voleu saber-ho, espereu uns dies!

CRÒNIQUES FALLERES    2014

Dia 17 de Març- Extramurs . Iª Part: La Roqueta-Arrancapins

El dia 17 el cos començava a estar ja cansat després de dos intensos dies, durant el viatge en el tren fou impossible seure. El viatge es angoixós, tot i ser dilluns, es impossible trobar seient, havia baixat la intensitat del diumenge però .... Posí el peu a l`andana i vaig recuperar forces, les falles son el millor reconstituent i la música de banda la seua banda sonora. M'espera un gran sector, que ja podem dir històric, perquè te falles centenàries incloses en el seu recorregut, a l'eixir de l'estació m'acostí a Bailèn-Xàtiva, més coneguda per Ferroviària, que lluny queden aquells temps de la  infantesa quan militava a la secció especial! No obstant tenen una falla més que digna, de Rafa i Raul Martinez Chuky, Rollo bollo aconsegueix que em desperte i esbosse un mig somriure, tenia caricatures molt bones totes al voltant de la rebosteria i el món dels forns, però no obté cap premi a la Secció 4-B, la infantil de Ricard Alcaide ens parlava dels misteris de la nit, les tanques -com tantes altres vegades-, m`impedeixen acostar-me més al xicotet cadafal de la secció vuitena

Rode pel carrer Bailèn, i després Matemàtic Marçal, la primera que em ve de cara es com sempre Pelai-Matemàtic Marçal, de Venancio Cimas, l`artista de Xàtiva ha plantat Futur a València, una falla que va del transit a València en els propers anys, amb ninots dels minions. Aconsegueix un 10é premi a la secció 5-A, però es la infantil la que obté el millor premi, el palet, amb Paco Gisbert amb Allà va! , la qual s`emporta el 1r premi i el 1r premi d`enginy i gràcia de la secció novena. Un dels encontres més divertits en les falles 2014 fou amb un cosí, gran aficionat a les falles, el qual em va descobrir entre altres en la meua adolescència a Vicent Almela, fa més de 20 anys, em portava als castells de l`albereda, o anava corrent junt a mi per l`avinguda del port per a contemplar castells aquàtics en el Cabanyal. Ens fem un cafè al bar del Trinquet de Pelayo, un lloc mític que hauria de figurar a les llistes de qualsevol visita turística al Cap i Casal. Anem tant despistats els dos que casi em bec jo el seu tallat i ell el meu cafè amb llet, coses de no dormir i somiar falles.

Eixim de Pelayo, per a visitar una de les millors falles del 2014, Convent Jerusalem-Matemàtic Marçal, de Pedro Santaeulalia, que a aquestes alçades no vaig a descobrir a ningú qui es, per si m'està llegint algun seguidor forà que no conega les falles, dir-li que es un dels artistes de la història que més primers premis acumula, -tot i que alguns anys amb el doble de pressupost que els demés a Nou Campanar-, la composició des de lluny impacta, sobretot el remat, una vegada entrem en la falla, comencem a observar altres detalls de qualitat made in Santaeulalia. 

El show ha de continuar, te la base ben coberta, cosa que no abunda hui dia, i la regularitat de qualitat i d`humor es notable, Teatre d'operacions on l`alcaldessa de València dirigeix a les forces municipals front l`exèrcit faller en plenes falles, entre accidents geogràfics com carpes o carrers tallats, es una de les millor a judici del meu cosí, si ell ho diu, avant -llàstima que no estiga ací el seu germà un altre enamorat de les falles i un bon professor de belles arts,  encara milloraria la valoració de les escenes-.  Tècnicament perfecta fins i tot amb més risc que l`any passat, però amb menys volum en una plaça molt oberta i sobretot amb una repetició constant d`un model d`altra banda guanyador, -no siguem hipòcrites, tots faríem el mateix si estiguérem una dècada amb el mateix estil arribant al pòdium- . En quant a la infantil a l`igual que la seua germana major també es queda segona, Coses de Deus i Xiquets de Javi Fernandez, una falla de deus nòrdics i de xiquets, que no tinc massa temps per a observar i de la qual no puc emetre cap comentari. M' acomiade de la falla i del meu cosí, gràcies Carlos!

El temps em cau damunt, còrrec cap al metro,  guarde càmeres i trac entrepans, avance  cap al carrer Àngel Guimerà, el travesse  direcció carrer Palleter, veig molts pardals al remat de Gran Via Ferran el Catòlic-Àngel Guimerà, clar, el lema es Pardals, no te pèrdua. Gavines, cardenals rojos, voltors-banquers, falcons peregrins, lloros-polítics, etc,... son part de l`avifauna, guió senzill , però efectiu, que li val el 12é premi de la secció 1-B, a José Fco. Espinosa. La infantil de Luís Espinosa, amb el lema la novena simfonia aconsegueix el 13é premi a la secció sisena.

Continuem carrer avall fins el carrer Conca, ja veiem al fons Plaça Bisbe Amigó- Conca, i també veiem un sol de justícia, Eduard Style de Sergio Alcañiz, es una falla infantil, amb un estil jove i fresc com el seu autor, el tret més característic son els grans ulls dels ninots que fan que el rostre guanye importància en detriment de la resta del cos. El cos central no es proporcionalment més gran, em crida això la atenció, però si te una característica pròpia, es de color negre, i contrasta amb la resta de la falla amb colors més propers al pastís, el seu treball es valorat pel jurat amb un 12é premi a la secció Primera.

La gran està feta per José Sanchis, un modelat totalment nou el de Mago-tat, que aporta alguna novetat a la plaça, contrasta amb altres produccions de l`artista de la safor, que a les comarques ha de plantar refregits, per les exigències voluminoses dels fallers dels pobles. Línies planes, colors clars que s`enfosqueixen cap al remat, jo no em vaig esgotar de contemplar la falla, com els seus ninots però havia de seguir avant, sempre avant!. 

Marxe per Sant Francesc de Borja, el volum de trànsit era important, vaig aconseguir arribar a la falla, Sant Francesc de B.-Jesús-Zenete, des de lluny ja imaginava la gran, però la sorpresa fou la infantil, amb una quantitat de públic respectable I això que no eren ni les 12h del matí, Teulades es obra d’Ivan Tortajada, un altre jove neòfit, que està donant molt que parlar, mostra un disseny nou, un estil propi, una composició i joc de colors que li han donat un primer premi i un primer d`enginy i gràcia a la sempre difícil Secció Segona de València. M'acoste a veure si es humà i te alguna raspadeta, alguna passada de lija de més i no, no li'n trobe cap, s`ha empleat a fons. Feia temps que no veia gent amb la boca oberta mirant una falla.

La gran de Paco Giner un dels triomfadors del 2014, es nota que ha patit els efectes de la crisi, però només la econòmica, no la creativa ni professional, malgrat la minva de volum, ha fet una falla en línia dels últims anys, Amor. S.A, composició triangular, sense massa riscos que s'emporta el 6é premi de la 1-B. A la base veiem distintes escenes amoroses, com la dels presidents i ex-presidents del Govern, o la parella de iaios que li ha valgut el premi al millor ninot de la 1-B, per cert posant les tanques per darrere com les posen, aconsegueixen el mateix que a la falla de l`ajuntament, que ningú puga rodar la falla.

Baixem cap a la Plaça Pintor Segrelles, inconfusible amb la Finca Roja de fons. José Lopez Selfa, ens presenta Com estan vostès? L’ elefant de la base ens esclafa, com els bancs, el “rei” de la pista sap molt d`elefants, Montoro i el “Botín” i molt més! En aquest circ que es Espanya, la part més hilarant està per darrere amb el circ dels sentits. Al remat aconsegueix un 15é premi en una 1-B plagada d’artistes que planten o han plantat a l`Especial, com els germans Santaeulàlia, Vicent Martinez Aparici, Paco Giner, Alberto Ribera, José Sanchis, etc,....i Xavier Herrero que l`any passat plantà en aquesta plaça. La infantil es cosa de dos, Paco Mesado i Paco Burgos, que aconsegueixen el 13é premi de la secció cinquena, una vegada més no puc rodar la falla, massa vegades, alerta amb aquestes errades amb el turisme.

Deixe arrere la Finca Roja i creue la Gran Via, algunes falles van camí dels seus Casals provinents de la Plaça de l`Ajuntament arreplegant els seus premis, com per exemple la Falla Giorgeta-Rois de Corella amb un 2º premi d’un periòdic local. Un poc desorientat per l`eufòria fallera em trobe davant d`una falla de “regal” que no tenia prevista, G.V Ramon y Cajal-Pintor Benedito més coneguda per Plaça Espanya, de Vicent Chaveli de Tavernes de la Valldigna, poble amb sis magnifiques falles, que també destaca per un ús formidable del Valencià als seus llibrets, però tornem a la falla, amb el lema Passa el temps ens situa al esser humà front a un fenomen inevitable, el cadafal estava enguany en la Secció 4-B. 

Després de la “sorpresa” a causa de la meua desorientació, torne a sendes velles, per la Gran Via Ramon y Cajal , per visitar la Falla Espartero-Ramon y Cajal,  sembla que el temps haja tornat arrere, una falla infantil de Julio Monterrubio en Espartero, això sí, no es de Secció Especial, però els tres desitjos, si manté els característics colors pastís que feren famoses les seues primeres falles, a banda de les seues línies aleshores trencadores front al classicisme imperant que encara destil·laven la majoria de cadafals infantils, trencat pel mestre Alares i pocs més.

Els dos cadafals obtenen un 5é premi quines coses, la infantil en Tercera –que es com una 1-B en grans- i la gran en 3-B. Tots els premis, te un estil molt diferent, predomina el humor autocrític sobre la idiosincràsia fallera, Jose Manuel Gramage ens ofereix escenes molts bones com el torero-faller, el faller que es creu superdotat o el polític-ninot, entre altres,.... 

Quasi al costat com a bons veïns Cervantes-Pare Jofre, un cadafal de Fede Ferrer, que ha aconseguit el 13é premi en la secció 3-A, Exploracions i excavacions, va d`això, per eixe motiu apareix un britànic amb Salacot, al costat d`un elefant amb l`escut municipal de València. La infantil es un digna cloenda per aquest capítol, una obra de Juan Lluch, que em resulta digna de fer-li una crònica a banda. Tens màgia en el coco, es una de les falles infantils més didàctiques per a xiquets i majors que he vist en ma vida, amb un remat que recupera una imatge universal de la capella Sixtina, però amb un estil diferent, no se com identificar el seu estil, però es únic, les figures son menudes com en les falles clàssiques, però amb unes línies totalment diferents, com resa la màxima en disseny, el que pugues en tres línies no ho faces en quatre. La falla es un cant a la creativitat, que deuria ser de visita obligada almenys per a mestres de primària.

Però la ruta continua i he de marxar cap a un nou sector passar davant de l`Estació del Nord, epicentre del sarau faller, no es fàcil, però ho aconseguisc amb molta perseverança, voleu saber quin es el proper sector faller, seguiu-me i prompte ho sabreu!