CRÒNIQUES
FALLERES 2015
Dia 17 de Març/Matinada del 18- La Paris-Roubaix fallera- Primeres
falles passades per aigua - Xàtiva 150 anys després de plantar la primera falla
fora de València.
Iª Part
Foto de Xàtiva propietat del blog de Pedro Àngel http://pedroangel.com/wordpress/?portfolio=nocturnas
El dia 17 havia segut els últims anys, una jornada de forts trànsits
espacials i emocionals, passant de fer una ruta a València a fer-ne una altra a
Xàtiva o fins i tot a algunes poblacions intermèdies, enguany però cobrava un
dimensió encara més potent, per la importància que revestia l'esdeveniment
històric xativí. No serà aquesta una crònica on aparega la història de les
distintes comissions socarrades ni la de Xàtiva en general, bons llibres ho
il·lustren i servidor ja ho va explicar a la seua manera en la crònica de l'any
passat.[1]
L'altre factor que m'implicava mes estretament eren les múltiples
col·laboracions amb llibrets de comissions com Juan Ramon Jiménez El Verí
del Foc , Espanyoleto que feia el 50 Aniversari de falles
consecutives o Abu Massaifa, on a banda dels articles, vaig estar en
l'equip de coordinació. L'altra col·laboració que he deixat pel final, ha segut
la del llibret oficial de Junta Local Fallera de Xàtiva, que enguany per
ser l'any que era em feia una especial il·lusió.
Els amics de Abu Massaifa m'esperaren pacientment i em guardaren un plat de calent, cosa que
s'agraïa, perquè trobar un bar amb cuina oberta a les 11h de la nit, no es
fàcil ni en falles. Al casal la conversa havia de girar inevitablement al
voltant dels premis que eixa mateixa vesprada s'havien repartit com en la
grossa de nadal. Jo perquè negar-ho i ací no puc ser molt objectiu, el que més
m'interessava era el premi de llibret, on havia comprat uns quant números i una
sèrie sencera.
Llibret Falla Abu Massaifa 2015 "Els Guardians de la Memòria"
Cares llargues sobretot en l'equip del llibret.
Per tindre una mica d'experiència en aquestes vicissituds no m'esperava res més
enllà d'un cinquè o sisè premi, vertaderament a Xàtiva hi ha tres o quatre
comissions amb llibrets molt bons tot els anys, el que no m'haguera imaginat
era un vuitè o novè...Perplexitat absoluta fou la meua reacció automàtica,
que mesos després encara mantinc, no sense la recança que la majoria de membres
de dit jurat probablement ni llegiren els llibrets de les diferents comissions
i els que ho feren segurament fou fullejant per damunt. Que no tinguen dubte ni els fallers de Abu
Masaifa - ni els men i women in black
del jurat- l'any que ve si ells volen, tornaré a col·laborar, ha segut una
experiència molt bonica coordinar un llibret de falla i a l'any que ve alguna
cosa farem i segur que ens ho passem molt bé.
L'altre tema de conversa fou l'oratge, un fenomen que m'amoïnava des de abans
de la setmana de falles, hi havia divisió d'opinions respecte a la intensitat,
però tots teníem clar que anava a ploure, anava preparat amb el paraigua i amb l'impermeable
de Capità Pescanova com el va batejar
Nacho Romero de la Falla Taüt de Cullera,
un dia més tard. I allà que anava, enguany una mica més lluny fins la nova
comissió recentment fundada de Corts Valencianes situada en la nova
avinguda del mateix nom, en direcció Novetlé, el lema de la seua primera falla
era Quan la calor apreta i el seu
primer artista el xativí Alfredo Bernat Cano.
Cadafal modest amb una composició oberta al voltant d'un gran ninot, que
al seu remat tenia un altre ninot una mica més menut i un altre abraçat,
simbolitzant un pare que està fent-se una cervesa a l'estiu amb els seus fills
al voltant. Modelat sense gran academicisme, si que era expressiu, almenys al
cos central, no tant a les escenes on hi havia de tot, però en general a la
baixa. La pintura era un element que millorava una mica el modelat però el que
realment ho feia més agradable a la vista, era la distribució de colors, més
clar al centre i més foscos als costats. Lo millor de la falla es que era molt original i això te un mèrit que la fa
pujar punts, el problema es que en tercera enguany a Xàtiva hi havia una
caterva de falles.
El millor de la falla que obtingué un
accèssit, és el 2º millor ninot de secció tercera, un pelicà dalt una tortuga,
erigit rei de la platja que suposa el primer banderí d'una falla plantada per Corts
Valencianes. Com a comissió els seus primers premis han segut en l'apartat
de jocs on es fan amb 3r premi de Bac i el 2º de Manilla. Zoo-il·logic era el cadafal infantil també d'Alfredo Bernat Cano,
amb una part de darrere per oblidar, llevat d'uns pingüins fets amb botelles
molt originals i una part davantera que semblava un tetris de tres blocs d'animals no molt alegres de la situació al
seu nou habitat, accèssit a la secció tercera infantil.
Caminant recte per la part nova de la ciutat
entrava de nou en la demarcació de Abu Massaifa, davant tenia Carnestoltes Xativí una falla que fou
plantada a tota velocitat uns dies abans per Xavier Herrero i el seu
equip. Damunt una góndola veneciana anava un personatge disfressat semblant a
la nostra Moma del Corpus, metàfora del polític que va repartint amor, per
aconseguir del ciutadà el seu vot d'or. Darrere una columna amb unes grans
mascares, preludi de les properes –ara passades- eleccions de maig, semblants a
un carnestoltes venecià.
Dos simples màscares anunciaven les promeses
dels partits polítics en una escena, en una altra Pierrot i Polixinel·la
representaven les lluites internes per la successió al PP local, en aquesta escena un ninot rebia el 3r premi
de millor ninot de secció Tercera.
L'escena de les disfresses com a metàfora
dels partits polítics, te una marca nova que està de moda- ara ja no tant com a
Març- que es la de Podemos i les disfresses del PP i PSOE ja no es venien tant-
açò si que continua més o menys igual-. A l'escena es parlava del canvi de
vestuari que volia la gent. L'ultima escena feia referència als endollats a l'ajuntament, representats per bolets que canviaran de disfressa per tal de
seguir connectats al consistori. El cadafal representava prou fidelment un guió
ben elaborat, amb bona rima i que enguany han segut els únics –i segurament
també els primers que ho fan- en presentar-lo en braïlle, gràcies a
ONCE-Xàtiva, per a les persones invidents que s'acostaren a la falla.
Amb un volum important per a la seua secció,
una composició realment harmònica, un modelat que pot agradar o no, però
que te una personalitat intrínseca i sobretot una pintura impecable de
tonalitats majoritàriament suaus, amb un fons blanc que oscil·lava entre roses
i color crema, no es podia dubtar que tenia molts números per aconseguir el 1r
premi de la Secció Tercera. La comissió s`emportà també el 2º premi en
Carrosses de lloguer de la Cavalcada del Ninot.
Avantatges de col·laborar amb una comissió, poder entrar per dins de la gàbia del cadafal infantil. Allí dins
vaig contemplar amb tot luxe de detalls Tot
està en els llibres de l'artista local Ramon Olivares, un cadafal
amb una coherència temàtica que ja voldrien moltes comissions, a la base un
llibre de on sorgia el cos central un gran castell de on sorgien rates penades,
drácules i altres criatures de contes de terror. Al remat un gran drac que mes
que atemorir, convidava als xiquets a jugar amb ell i que era l'element que
afegia un cert risc a la composició.
Un element una mica estrany en una falla infantil era una espècie de contrarremat com en una falla gran, ben
representant argumentalment per que d'un
llibre sorgia una bola del món humanitzada, dalt la qual hi havia les tres
caravel·les que descobriren el continent Americà per a Occident quasi per
casualitat. Eren els llibres de geografia i història. Entre les escenes a la
part de davant, la princesa del conte triant a la granota que besarà per a
convertir-la en príncep.
No podien faltar les novel·les d'intriga, amb
Sherlock Holmes i Watson que anaven cercant pistes. Tota la part de darrere de
la falla, estava plena d'evocacions de Jules Verne, viatge a la lluna, viatge
en globus o 20.000 llegues de viatge submarí. El grup candidat a l'indult, que s'ha quedat
en això era el de Romeu i Julieta. La falla infantil també tenia l'explicació
de la falla en braïlle, desgraciadament l'única en tota Xàtiva. El buc insígnia
de la comissió aconsegueix molt guardons, com el 3r millor ninot de la secció
especial infantil, el 2º premi d'enginy i gràcia infantil, el de millor escena
de monument infantil.
Però se li escapa el palet i ha de
conformar-se amb el 2º premi de la secció especial infantil de les falles de
Xàtiva. A bou passat, que sempre es fàcil parlar, només entenc que poguera ser
per una composició molt massissa, que damunt tenia una composició que en certa
manera es tapava elements a ella mateixa, això i una tonalitat molt fosca en el
castell eren potser elements negatius per al jurat.
Vaig eixir d’allí per seguir carrer avall o
amunt, no ho recorde, tampoc hi ha molta pendent a la part nova de Xàtiva, el cas es
que en uns metres estava davant de Manicomi
de portes obertes una falla que vaig vore plantar uns dies abans també per Xavier
Herrero i el seu equip per a la Falla Joan Ramon Jiménez. Clar per
al·lusions literàries, mentre caminava cap allí anava pensant en el llibret o
llibrets d'una falla on també havia col·laborat, ni mes ni menys que el Verí del Foc nº9, ací hi havia dos
premis el primer de Xàtiva i el desset a València, la veritat es que en Juan
Ramon, estaven una mica com en Abu, però respecte al premi de la Generalitat -un 17é- o
com diguem en els pobles el de València
i es que mai estem contents amb el que tenim, ai senyor!
Em vaig posar davant la part frontal per
tindre una idea general, el cadafal en si tenia una estructura prou simple, una
gran porta de manicomi, amb píndoles i tranquil·litzants que et fan volar- ho
dic jo per que tenien ales- amb un xic amb una camisa de força, una carraca a
la ma i molts pardalets al cap. Com sempre amb el peculiar modelat herrerià,
pròxim al món del còmic. De lluny s`observaven molts elements xicotets
dispersos a escala, molts cartells explicatius i molta ornamentació. En la
porta del Manicomi un home xicotet ens oferia pastilles per a tots, qui seria?
Hi havia objectes metafòrics, com la pinça, que jugava amb l`expressió anar-se-li a algú la ... o un tornillo, faltar-li a algú un.. o una
olla, o ruixadora, etc,...... a mi particularment em
va agradar molt el no estar acabat, que relacionaven amb el Museu Faller de Xàtiva. A
banda dels dobles sentits, el guió jugava amb elements com la crítica local a les ereccions municipals no cal que vos
conte com eren de grans les mesures
que prometien els diferents polítics i es que quan s'uneixen elements
humorístics de l'erotisme i la política, la riallada està assegurada.
Una de les escenes més crítiques i originals de aquestes falles, era
literalment una gàbia de grills, -confese que encara no se de que estaven fets-
amb un insecticida humanitzat amb la marca Podemos, que estava flitant i
espavilant-los a tots. Tornant a la crítica local, una escena representava una
sessió d'electroxoc d'un ninot indeterminat a un endoll amb l'emblema de
l`ajuntament de Xàtiva, evidentment representava als endollats del consistori.
I quan estaven tornant per a vore una escena que m'havia deixat, començà una
lleu pluja que pràcticament ja no deixaria d'acompanyar-me aquella nit, una
bogeria de nit.
L'escena que em faltava era la del doctor Sigmund Rus, candidata a
l'indult on el doctor tractava de guarir un drac amb tres caps, que
representava l’aleshores oposició i l'actual tripartit governant, format per
Pspv-psoe, Eu i Compromís. Una falla delirant,
que combinava el peculiar estil de Herrero, amb el magnífic guió de J.Ramon
Jimenez, sempre un dels millors dins i fora de Xàtiva, que en part suplia una
falla molt escassa de ninots, poquets però bons per que s'enduien el millor
ninot de la seua secció i el premi a la millor escena de les falles de Xàtiva
2015. Altres guardons foren el de millor crítica local i el 2º premi de la
secció segona de les falles de Xàtiva 2015.
El meu nerviosisme anava creixent, al comprovar que la pluja anava a més
quan m'acostava a Odissea la falla
infantil de Joan Ramon Jiménez que havia plantat el jove artista local Xavier
Ureña, una columna clàssica era el cos central que ja ens remetia que
estàvem retrocedint a l'antiga Grècia, en ella es representava com la deessa
Circe al coronament convertia en animals la tripulació del vaixell on viatjaven
Ulisses i els seus companys. Calipso la deessa del vestit blau de la base
ajudava Circe agafant amb força la cadena que agafava el guepard. Darrere un
dels tripulants intentava fugir dels encantaments de Circe, amb un cavall de
joguet.
Composició molt oberta per cobrir espais, amb un modelat molt polit de
línies planes però amb ninots que no acabaven de transmetre. Bon joc de colors
a la pintura, arrodonit per una de les millors decoracions de monument, que no
obté premi –en qualsevol altre població literalment fliparien pepinos amb les decoracions que fan a
Xàtiva, al voltant de la falla- no obstant tant la decoració, com un bon guió
es segur que ajudaren al cadafal a pujar fins un 2º premi a la secció tercera
infantil.
La cosa s'estava posant lletja meteorològicament parlant, de camí a la Ferroviària,
començava a caure aigua de valent, sort d'impermeable i de paraigua. Per
fortuna, estava plovent molt, però sense massa ràfegues d'aire, així que fent
autèntiques malabarismes vaig començar a fotografiar Amors inesperats una més de Xavier Herrero, que estava
rebent un arruixó important. No tenia tant clar el guió d'aquesta falla,
presidida per un castell sospitosament semblant al de l`escut de Xàtiva, amb
una donzella al remat, als seus flancs dos contrarremats, el de l`esquerra un
cavaller o rei medieval que supose seria una metàfora d'algú que intentava
conquerir a una altra metàfora que prenia forma de donzella- quanta metàfora!!-
a l'altra banda un gran drac...si, més metàfora.
La pluja havia rentat la falla,
com va dir el genial cineasta valencià Garcia Berlanga entrevistat per Ines
Ballester fa més de 25 anys, las fallas
humedas tienen una belleza diferente i jo ho tenia davant els meus ulls.
Els fleixos de llum dels focus ressaltaven la pintura dels ninots, que
semblaven més lluents, un espectacle únic. Els colors de la pintura del drac,
del cavaller i de la donzella, contrastaven encara més amb el vainilla-ocre del
castell.
Cupido angelet, era l'escena per on vaig
començar, on es parlava de coalicions i de nou s'esmentava a una força política
emergent imparable- ara ja no tant, com han canviat les coses en uns mesos-,
lluny hi havia una granota baix del castell al fons del cadafal amb un cartell
del Canal de Bellús entre ella i el drac que sostenia una rosa com la llegenda
de Sant Jordi. Al costat l’amor a la
merda o la “pericaca”, un negoci o trellat d'algun personatge local que
ignore pero que òbviament hauria de fer molt mala olor xd! De sobte mentre
rodava la falla hi hagué una falsa treva, d'una pluja que començà a jugar amb
mi com un gat amb un ratolí.
Amor tripartit, anunciava la batalla dels
partits polítics per conquerir la donzella, el poble, el caçador caçat fou una escena profètica, que passarà a la història
de les falles de Xàtiva, en ella un caçador exhibia trofeus de caça entre altres
el cap del ara ja ex-alcalde Alfonso Rus. Plena de dobles i triples sentits
l'escena d'Adam i Eva, sexe, política, interessos, etc,...lo millor es vore les
fotos. Vaig tancar amb el ninot candidat a l'indult amor faller, i vaig esclatar a riure, perquè era un bomber i ja
semblava que el ninot estiguera rient-se veient-me com si fora un esser viu.
La comissió son sempre una de les que tenen una col·lecció de banderins de premis més extensa, jo allí en vaig contar almenys 17! Serà per premis...Començant pels jocs de taula: 3r premi de truc i de manilla, 2º d`escacs i 1r premi de parxís –amb aquests millor no jugar-se els xavos, que sembla que saben jugar- en la cavalcada del ninot 3r premi de carrossa llogada, 1r premi de comparsa i Millor grup escènic. Jo soc corredor, però els de Ferroviària foren els reis del Rally 2015, millor comparsa, millor vehicle, millor disfressa i millor puntuació final. Ja en premis pròpiament del cadafal faller, 3r premi en decoració de monument-que la pluja encara no havia destrossat-, 3r millor ninot secció especial, 3r premi d'enginy i gràcia, 2º premi de crítica local i 2º premi secció especial.
Dins del que estava caient a ràfegues, tenia la situació controlada però
oh sorpresa! quan estava arribant a La
fira de Xàtiva de Laura Ribelles i Josep Alminyana, la pluja
arrancà amb major força, tant que algunes falleres i fallers de Ferroviària
isqueren del Casal per a cobrir el xicotet cadafal per la por a que el fera un
mal irreparable o fins i tot que el tombara, això es amor a la falla....i una
faena per a mi, que ja no li vaig poder fotos! Entre altres estava l'actual
president de Junta Local Fallera al peu del canó i es que allí com al pasdoble simfònic del
mestre Salvador Giner es xopa hasta la
moma...
Foto cedida per Junta Local Fallera de Xàtiva
Un cadafal que tocava la principal i més antiga
festa de Xàtiva, la Fira d`Agost, ja tenia de per si un interès afegit, a banda
els adornaments amb els típics gaiatos –jo també tinc un que em regala el meu
iaio de xicotet -li donaven més coherència al conjunt. El producte estrella amb
el qual es desmarcava de la resta de competidores de la secció especial infantil
era la composició, un cavall de fira amb quatre xiquets als seus lloms, subjectat
tant sols per una barra i ací ve la inevitable polèmica, perquè vull pensar que
era de fusta, si no haguera segut així –que no seria ni la primera vegada ni la
última- es a dir afegint alguna platina o directament una vareta de ferro com
he vist en alguns tallers, el risc evidentment ja no haguera segut el mateix.
Tot i no ser partidari de l'ús, jo no soc qui per a
dir si s'ha d'utilitzar o no, això es cosa de fallers i artistes, però
evidentment gastar-se es gasta de tant en tant i si no es fera probablement hi
hauria menys risc en moltes falles. Cal dir, que la falla era la que menys
volum tenia a l'especial i que tenia al costat uns altres punts de recolzament en
l'escena de la via del tren i els vagons, que li descarregaven molt, per tant podria
ser possible encara que molt complicat aguantar tot eixe pes. L'apartat de
composició no cal ni esmentar-lo, era de 10 automàtic, simplement per
originalitat que trencava totalment amb la falla tortadeta o l'amuntegament de ninots habitual.
El que
no vaig poder observar com tocava era el modelat, que semblava que estava
almenys al nivell de la resta de competidores d'especial –el poc que vaig vore mostrava gran
expressivitat- però als pocs minuts i coberts de plàstics poc podia observar,
cas semblant el de la pintura, baix els plàstics, de nit i plovent es quasi
missió impossible discernir be els colors. Vaig intuir que la part principal
del cavall de fira era amb tonalitats més clara i la de darrere amb els vagons,
més fosca. Per la foto que m'han passat de JLFX, he comprovat que la falla de
dia era encara més impactant , el cadafal ha rebut el 3r premi de millor escena
infantil, el 3r premi d'enginy i gràcia, el 3r premi de millor decoració
infantil a banda del 1r premi de la Secció Especial Infantil de Xàtiva.
Després
d'acomiadar-me dels membres de Ferroviària que havien salvat el seu cadafal
infantil, vaig seguir impertèrrit cap a la Falla Molina Claret l'ultima
d'una llarga sèrie realitzada per l'artista local Xavier Herrero, en
aquest cas gran e infantil, primer vaig aguaitar Un dia de platja crec que era la primera vegada que veia una
infantil seua i sincerament semblava una falla gran amb el seu estil a escala
molt més xicoteta. El cadafal molt menut per ser de la secció primera, tenia
l'avantatge que els ninots eren molt expressius, quasi com de dibuixos animats,
amb l'habitual modelat i uns colors vius per a xiquets que rep el 2º premi de
la secció primera infantil, també havien guanyat el 2º premi de comparsa
infantil de la cavalcada del ninot i el 2º premi de carrossa de confecció
pròpia infantil.
Hamelin: un conte xativí era una falla que ja havia rebut una pedregada
en el seu naixement, tal com relatava el seu artista Xavier Herrero en
la plantà del matí del 14, la resistent composició estava formada per un pont
imaginari dalt del qual hi havia un ratolí, uns arbres i el protagonista el
flautista Hamelí. Com en falles precedents les tonalitats més fortes es
reservaven per al remat o ninots d'escena, deixant al cos central colors més
suaus. Per al meu gust, massa tonalitat color pedra al cos central, tot i que
estava molt aconseguida.
Un
cartell era molt indicatiu, de cap a on estaven anant les falles del 2015: A fer la ma. Locució valenciana
intraduïble, per la riquesa semàntica que comporta. Curioses reflexions
d'algunes cartells que parlaven de fusió de falles, quan enguany se'n ha fundat
una nova. Plovia tant que eixien granotes per la falla i si els besaven es
convertien en Museus Fallers. En una altra escena es queixaven de la falta de
llum a les llums... te botons que en la Pobla Llarga en tingueren més,
però encara hi ha poblacions que estan pitjor que Xàtiva done fe.
El
ninot candidat a l'indult era una caputxeta roja, com la senyera de Xàtiva que
servia de metàfora de la fallera major, ...bona crítica, però això no era un
altre conte? I de sobte per la part de darrere em vaig trobar amb els tres
porquets, a redéu si ha canviat el conte! Francament, el guió no era el millor
de la falla que tenia altres virtuts estètiques i s'emportava el 2º premi de
comparsa de la cavalcada del ninot, la millor coberta de llibret, el segon
millor ninot de la secció i el 1r premi de la secció primera de les falles 2015
de Xàtiva o 4rt premi si no hi haguera seccions.
Llibret Falla Molina Claret 2015
Molt
hauria volgut enguany vore totes les falles de Xàtiva, per ser un any especial,
però l'oratge em feu desistir, si habitualment ja costa temps vore totes les
falles, amb aigua es més costos, tant pel desplaçament com per la dificultat de
fer fotografies i necessitava guanyar temps. Així doncs vaig
anar directament fins el camp de futbol de l’Olímpic de Xàtiva, la Falla Murta-Maravall
tenia com a lema La Cort del Faraó,
un cadafal realitzat pels carcaixentins Roberto Cogollos i Oscar
Moreno que aconseguiren un indult per a aquesta comissió fa uns anys.
La
composició tot i enginyosament escampada era convenientment adornada per unir
el cos central del cap del Faraó i el remat d'una deïtat egípcia que no encertava
a descobrir amb obeliscos i alguns ninots. Amb un modelat desigual pense que
aquest fou el seu punt més feble, la irregularitat, amb tres estils de modelat
diferents feia que la falla perdera coherència. L’arena de la decoració ja
banyada però encara present, completaven aquell quadre egipci i el
cohesionaven.
Si
abans havia criticat el modelat, ara lloava la pintura amb no només bona
distribució de colors, sinó fins i tot fidel al model original, bon treball de
caracterització. En el cadafal un ninot agenollat al faraó, devia representar
les comissions de Xàtiva, els dos ninots del costat els visirs o principals
mandataris de JLFX, un lloat i l`altre criticat, bona crítica i molt fluix el
modelat. Tot el contrari de la figura candidata a l`indult, una representació
egípcia de la regidoria de festes.
A la
part del darrere, la falla semblava una altra, ninots molt dispersos, modelat
d`un nivell molt bàsic que tampoc tenia cap ajuda per part d`un cos central que
estava orientat cap endavant. En una secció per a mi la mes complicada enguany
a Xàtiva, es queden sense premi- només es donen tres per secció- aconsegueixen
almenys el 2º premi de millor ninot de la secció segona, així com altres premis
guanyats per la comissió com en jocs de taula el 1r de Manilla i de Truc,
etc,..
La primera comunió també de Roberto
Cogollos i Oscar Moreno era la gran aposta de Murta Maravall que si
havia baixat en la falla gran, tornava a la secció especial infantil. La
composició basculava entre la part més oberta davantera, amb la majoria
d'elements i una part de darrere, una mica més tancada, les dos tenien com a
nexe d'unió una gran porta, no conec el guió però sembla que es representava
una dualitat, àngels vs dimonis. No s'apreciava un risc molt elevat i això junt
un cos central per darrere més pintat que modelat anaven a ser uns punts febles
desgraciadament difícils de superar en la categoria reina.
De moment havia vist tres falles infantils de la
secció especial i tres models diferents de falla infantil. El modelat en
general era el més clàssic i academicista de tots, amb una tendència a allargar
figures com feia el Greco, però en ninots de falla infantil. Tenint com a
factor positiu dins eixe estil, el de mantindré una mateix modelat per al
conjunt. Pintura pastís, amb tonalitats clares per davant i fosques per darrere
que remarcaven el dualisme temàtic. Es queden sense premi en el seu retorn a la
secció especial infantil.
I allí
baix començà el que jo vaig denominar la meua particular Paris-Roubaix fallera, una etapa clàssica que havia repetit molt anys, pero sempre en sec que començava fins
tornar de nou al carrer Acadèmic Maravall, després de passar pel IES Jose de
Ribera i per la Caserna de la G.C, baixava uns metres pel següent carrer fins
la Falla Selgas-Tovar, o millor dit intuïa que la falla estava allí per
que el carrer estava a fosques, o havien apagat les llums o se'n havien anat
per la pluja, però allí s'intuïa que hi havia una falla.
El temps era el lema de la falla infantil de Ramon
Olivares, que vaig vore quasi a fosques, una falla amb una estructura que
tenia per element més característic un gran arc iris amb un Sol i un home venerable amb un
rellotge d'arena a la ma al remat. Elements que em feren dubtar sobre quin era
el temps del que es parlava, si cronològic o meteorològic. Afortunadament hi
havia un cartell davant un parell de ninots pujats a un estrany vehicle, una
màquina del temps que aclaria el dubte.
Estèticament
el cadafal tenia un modelat homogeni, dins una composició redona, però al
mateix oberta que deixava respirar els ninots i en eixe moment vaig pensar en
Abu Masaifa, feta pel mateix artista que podia haver corregut una sort molt
distinta amb una composició semblant a aquesta, però això ja son falles-ficció.
Molt complicat valorar la pintura, però s`intuïen dos parts, una molt acolorida
al cos central i al remat, l`altra on hi havia de tot. El cadafal obté el 2º
premi de la secció segona infantil a banda d`altre premis de comissió en la
cavalcada infantil.
La llei de la selva fou el cadafal gran on vaig posar a prova el
flaix de la meua càmera, que em va deixar contemplar una base rocosa amb
animals salvatges, com una mona, un tigre o un elefant al remat. La gespa
verda, a pesar de no tindre més que cartells explicatius no semblava buida –que
ho era- perquè feia una perfecta simbiosi amb la falla. El modelat dels animals
era el millor possible dins un academicisme clàssic, tant realista que
semblaven reals, sobretot la pell de l'elefant no hi ha artista amb millor
modelat a Xàtiva que Manolo Blanco i ací es notava.
No obstant no tot era tant magistral, com els
ratolins que ens parlaven de la llei de la selva a internet i a les xarxes
socials- una selva molt controlada per les corporacions que ofereixen eixos
serveis que coneixen tots els nostres moviments- on molta gent manté conductes
que difícilment mantindria cara a cara. Una de les millors crítiques era a la
pregonada igualtat de tots a la Constitució, que sempre es queda en paper
mullat, perquè no hi ha igualtat jurídica sinó va acompanyada de la econòmica. El
cadafal no obté cap premi a la secció tercera però si el primer premi de bac
com a comissió.
Vaig
tornar sobre els meus passos carrer i costera amunt –ara començava a prendre
sentit el nom de la comarca on estava situat- la pujada fins l'albereda es va
fer sense pluja, de nou l'oratge jugava amb els humils mortals, travessar
aquell espai i entrar pel carrer del portal de València significava entrar en
la demarcació de la Falla Benlloch-Alexandre VI, la primera falla del casc
antic de la que fou segona ciutat més important d'un Estat que desaparegué el
1707, falla que ara es planta pràcticament a peu pla en un punt més baix que fa uns anys.
I mira
tu, quina gràcia que es tornà a posar a ploure, molt simpàtica aquella
climatologia nocturna, sobretot quan parava l'aigua i començava l'aire fresquet. Festa de disfresses al casal representava
amb una composició de falla-escena, una seqüència festiva interna d'una
comissió infantil dins un casal. Em vaig sentir molt identificat amb el ninot
del xiquet fotògraf, el modelat d'aquest i de la resta de ninots, era dins un
ordre clàssic de lo millor possible i la pintura tres quarts del mateix. Una
falla molt uniforme i ben presentada, però sense risc en la composició i molt
menuda fins i tot per a la secció tercera infantil, on no passà de l'accèssit.
Li tocava el torn a Conjurs de poders una falla que després d'estar a punt l'any passat
de donar la gran sorpresa, baixava enguany dràsticament de categoria. Sobre uns
llibres, s'alçava una columna. Dalt aquesta columna unida per la
granera-probablement un sacabutx- una bruixa al remat amb una granota a la ma.
Aquest risc en la composició era el fet més destacable, d'un cos central reduït
a la mínima expressió, com si la pluja i la humitat nocturna l'hagueren
encongit.
Com a
totes les falles de Manolo Blanco, el modelat tant del remat com de les
figures de les escenes era digne de ser observat amb paciència i minuciositat,
també la pintura que amb l'aigua que estava caient semblava que l'havien acabat
d'envernissar. El guió com la majoria de les falles socarrades, responia a una
temàtica local i per ser any d'eleccions, més polític que mai. La bruixa estava
preparant un conjur per a dominar la població i sotmetre'ls als seus dominis. La manca de pressupost es suplia amb llargues
explicacions, planeres i quasi sempre en un valencià amb una gran
riquesa lèxica i correcció ortogràfica, però en alguns casos excessives, tant
en el cas de cartells de deu o dotze línies com en el de posar quatre o cinc
cartells junts, els devem llegir l`artista, quatre o cinc de la falla i algun raro com jo.
No
obstant, tingueren el trellat de plastificar els cartells evitant així el seu
deteriorament com va ocórrer en altres falles. Un professor ens explicava a la
primera escena la paraula poder i posava
d'exemple com s'ho feia Alfons Rus, per controlar-ho tot –l`Alcaldia, la
Diputació, l’Olímpic, etc,... –
L'escena
del ninot candidat a l'indult era la del poder de les targetes Black de
Xàntiva, un afer local de despeses extra oficials que desconeixia, el que si
que em vaig adonar, es que el ninot tenia el mateix cap que l'anterior, açò més
que refregit era clonfegit.
Llibret Falla Benlloch-Alexandre VI
L'última escena era el poder dels impostos
municipals, que els polítics pugen o baixen a conveniència segons la situació. Per
a fer la descripció del que vaig vore he seguit el guió del seu llibret Diferent punt de mira sempre entre els
millors que enguany –sempre segons el meu criteri- tenia una temàtica una
miqueta enrevessada, però amb un guió de falla molt clar i ha quedat quart en
Xàtiva, per tant sense banderí per molt poc on si ha carregat es a València amb
un 46é premi de la Generalitat. A banda del 2º premi de Truc, el premi a la
millor maqueta de falla, el 3r premi de ninot de la secció i el 2º premi de la
secció primera
Secció Primera? tenia pressupost per estar en eixa
categoria?- de fet al llibre oficial de
JLFX apareixia en Tercera- la totalitat de falles de secció segona –no parlem
les de la seua categoria- tenien un volum prou superior al seu i qualitat
semblant. Si no es pot no es pot i no passa res, les falles pugen i baixen com
la vida, ja vindran temps millors, hi ha falles de 7-C a València precioses-
algunes centenàries- que continuen sent visitades per la gent que realment
s'estima les falles. A les portes del casc antic, acaba una crònica d'una
forma un tant trista perquè a les falles com a la vida, no tot es alegria
i color però no dramatitzem perquè al cap i a la fi parlem d'una festa, una
celebració que crema artefactes més o menys artístics, mes o menys satírics
però sempre celebrant el trànsit d'un temps a un altre, el pas del temps.
Fins
la propera....espere que en no molt de temps
[1] http://elcorredordefalles.blogspot.com.es/2014/05/croniques-dia-17-demarc-al-cor-de-la.html
