Tradueix

divendres, 17 d’octubre del 2014

CRÒNIQUES FALLERES    2014



Dia 19 de Març- Entre els secans i la Marjal- Algemesí, esplendor pretèrit i fallida econòmica actual, reserva antropològica i supervivència fallera- Dels fusters d'envasos agroalimentaris als primers artistes fallers professionals. 

L’hort del cadirer, una vella alqueria  de Cotes que el 1618 s`anomenava Casa Montiel, la memòria oral ens diu que albergà reunions del govern republicà durant el temps que València fou capital de la II República, a causa de la guerra civil. Representa el paisatge majoritari de mar de tarongers.

La plana orografia de l’actual terme municipal  és el resultat d’un procés històric d’agregació de terres: el senyoriu de Cotes, amb restes arqueològiques, i el de Pardines també amb restes ibèriques, romanes i musulmanes. Compta amb una superfície de 4.177 hectàrees de regadiu des del primer terç del segle XX, hui, pràcticament, totes ocupades per tarongers, excepte una mínima porció al nord-est dedicada al cultiu de l’arròs, dins del Parc Natural de l'Albufera.

A l'extrem nord-est del terme municipal, de 41,7 km², a la partida del Barranc, està la Reserva del samaruc, superfície d'11.800 m2 que abans s'utilitzava per al cultiu de l'arròs i ara, a la recuperació del samaruc, peix autòcton del País Valencià en perill d'extinció. També hi ha flora i fauna autòctona com el fartet, el "mossegadoret", el "petxinots", la "gambeta", la "gamba gavatxa", etc. El riu Magre, afluent del Xúquer, passa pel costat del poble i conflueix amb el riu Xúquer dins del terme, en el paratge natural municipal de la Xopera, la resta del terme és una enorme estora verda dedicada al cultiu del taronger, arròs, bresquillers, etc.

Reserva del Samaruc, en el límit amb el terme de Sollana, territori de marjal,  molt a prop es situava el Mas dels Algadins on estiuejava el patriarca de la  Renaixença Valenciana Teodor Llorente

El règim fluvial anterior, al segle XI fou molt estable, això explica tant que alguns assentaments romans s’estenguen per zones pròximes al riu, com la continuïtat documentada en altres casos entre els assentaments romans i les alqueries andalusines. A partir dels segles XV i XVI el règim canvia fent-se més inestable, amb major deposició de sediments, que fan molt difícil el treball dels arqueòlegs, això unit a la intensa activitat antròpica, especialment amb el taronger, des del XIX. L’abandonament de molts d’aquests nuclis i la consegüent concentració de població es produeix en època moderna. 

Abans d`Algemesí

                                           Paret de pardines, molt a prop es situa l’únic assentament romà del terme.

El riu Sucro (Xúquer) era el límit entre la Tarraconense i Cartaginense, dues extenses demarcacions judicials establertes en l’Alt Imperi. Al primer pertanyia la ciutat de Valentia i al segon la de Saetabis. Plini (III, 20) . No son pocs els experts que tenen com a hipòtesi, la localització de  Sucro en Algemesí o el seu terme: Fernández Guerra, 1875 Blázquez y Delgado, Blázquez y Jiménez, 1925 Arias, 1987: 90-91 Un poc al nord d’Algemesí Sillières, 1990b: 341  A l’altura d’Algemesí Brotons, 1996: 71-72 Löhberg, 2006. Al seu terme o molt a prop es desenvolupà la anomenada Batalla del Sucro cap al 75 a.C , entre Sertori que volia independitzar Hispania de Roma  i Pompeu llegat del Senat amb la missió d`impedir-ho, nomenada per historiadors clàssics com Apià, Plutarc, etc...cronistes valencians moderns i contemporanis com Escolano o Boix, deixaren també constància. Les recents troballes arqueològiques d'un assentament romà a Pardines i de restes romanes disseminades, pel terme, podrien corroborar les hipòtesis.

                  El esdeveniment es tan recordat que fins i tot compta amb una composició del mestre Ferrer Ferran.

Orígens del nucli urbà actual, una mesopotàmia valenciana
La fundació de l’alqueria d`Algemesí,  fou obra de camperols-soldats àrabs jundins es a dir assentats als oasis d’Egipte i la terra negra del Nil, segons Abel Soler Molina[i], els topònims Fantina, Materna, Algemesí, Rafelguaraf, Guadassuar o Roseta, etc,.. d`origen egipci, ho recolzarien, la seua fundació, es un misteri perquè ni documental ni arqueològicament s`ha pogut provar la data exacta. La primera referència escrita d’ Alzira es del 895, l’erudit local Benet Ballester Broseta assegurava que hauria segut a mitjans o finals del s.XI, aproximadament poc després de la dissolució del Califat de Córdoba i al principi dels regnes de Taifes.

La conquesta amb llenguatge musical combinant la històrica Societat Santa Cecilia d'Algemesí amb més de 175 anys d`història i la dolçaina del mestre local Xavier Richart.

Poblat amb cristians nous rere la conquesta d'en Jaume I, apareix al Llibre del Repartiment, el 23 de novembre de 1243 dins del terme general de la vila d’Alzira, compost per 1400 cases en els ravals, Broseta creia que el primer casc urbà cristià algemesinenc albergaria unes 250 cases, quantitat una mica superior a la mitjana. Això ho basava en un desenvolupament lent, a causa d`un sol fèrtil, al voltant del primer nucli, sense sistema de regs, conreu de secà fins que es va construir el Cano de Guadassuar, quan ja va poder conrear-se arròs, també te en compte l`escassa demografia per guerres i epidèmies continues.


Sèquia del Rei, aspecte actual. Fotografia via El periòdic.com

Millora l`agricultura, amb l`obertura de la sèquia del Rei per Jaume I en Antella i el privilegi del rei de 21 de juny de 1275, concedint a Alzira i implícitament Algemesí la propietat de la Sèquia Real. Els cavallers que hereten en Algemesí son Antoni Figuerola, propietari del solar on hui està el Convent Sant Vicent Ferrer, provinent de la Salsadella –Maestrat-, Pere Canelles, Benet Galves de Tortosa, Arnau Sorell i Raimon de Llibia –no sabem si de Segria o de Cerdanya.-

 El 1373 es va construir al terme un bovalar o lloc de pastura de bous. El 1473 va obtenir la independència, reservant-se Alzira la jurisdicció criminal i mer imperi. Enmig del procés esclatà la revolta de la Germania, Consten fins a tres incendis a la basílica de Sant Jaume,  per fets d`armes entre reialistes i agermanats arreplegats tant per Gaspar de Escolano, com per Martí de Viciana.

El 1574, Felip II li concedí la segregació d’Alzira convertint-lo en Universitat, després de pagar 8.000 ducats. La màxima esplendor es dona entre 1560 i 1620, quan una burgesia encapçalada per Bernat Guinovart i Domenech Gamieta mamprenen la construcció del nou temple parroquial, l’església nova i la casa abadia (1550-1582), el procés de segregació de la vila d’Alzira amb l’obtenció onerosa del títol d’Universitat (1574) i de Vila Reial (1608) amb els quals es va erigir en municipi independent.

Exposició amb motiu del 400 Aniversari del títol de Vila Reial, al Museu de la Festa.

L’annexió de Cotes i Pardines.

Cotes pertanyia al comte de Cocentaina, Lluís Corella, el 1474, que pledejà amb Algemesí pel govern de la Sèquia Real i el 1620 va ser venut per Miquel Falcó als jurats d`Algemesí.  Pardines va pertànyer a Pere Jofré i al marquès de Bèlgida, qui cobrava els delmes dels fruits, més tard entrà a formar part del senyoriu del comte de Cocentaina, i dels Falcó de Belaochaga igual que Cotes. Passà a ser d'Algemesí amb la Revolució Liberal del segle XIX. Diuen que la paret que resta dreta, era de l'església. El retaule que hi havia es conserva a la basílica de Sant Jaume. Entre el 15 de setembre del 2000 i el gener del 2001 es va treballar arqueològicament, el mur s`ha relacionat amb Sant Miquel de Pardines, trobaren no només restes islàmiques, com la torre del S.X o XI on estava inserta la paret, sinó també un assentament romà, l’únic del terme d’Algemesí. La Paret del Molinet resta d`una torre que tenia funcions defensives, no es tractava d`una torre de vigilància, sinó de protecció d`un moli que hi havia en l`antic senyoriu de Pardines, al costat de la Sèquia Mare, l'explicació es que Pardines estava emmurallada, però la protecció de la gent del molí seria la torre.

Paret del Molinet una torre medieval pertanyent a un molí de l`antic senyoriu de Pardines, les canyes del fons indiquen el pas del corrent d`aigua que porta encara la Sèquia Mare

L’evolució econòmica als segles XVII i XVIII

L'aprofitament de les aigües de la Sèquia Real del Xúquer va introduir el conreu d’una agricultura dual, la morera i l'arròs que fomentaren el creixement de la vila. La compra de Cotes, feu que el segle XVII fóra de fort endeutament. A les Corts Valencianes de 1626 i a les Corts de 1645 hi ha una constant en plets econòmics en plena crisi econòmica, demanant exempcions de pagament, franquícies, augments de sou, etc,....

El segle XVIII, acabada la Guerra de Successió, Algemesí viu l’era del mercantilisme, augmenta la superfície de conreu, sobretot l’arròs, unes 14.000 fanecades, a pesar de les il·lustrades prohibicions per raons sanitàries, pren la supremacia davant la morera, sense oblidar desgràcies com la horrorosa plaga de llagosta de 1773 que assolà tot el terme o una molt greu inundació el 1791. El gremi de sastres atrau gent i els terratinents gaudeixen d'una gran prosperitat a causa de la devaluació de la moneda. Hi havia dues fàbriques d'aiguardent, catorze almàsseres d'oli i quatre molins d'arròs i farina.. Esta expansió tindrà la seua expressió plàstica en l’obra barroca del campanar, inaugurat el dia del Corpus de 1703.

 Imatge frontal del campanar propietat de Ángel Gonzalez AGONZA de Llucmajor inserta a Panoramio. http://www.panoramio.com/photo/40565486

A finals del XVIII la seda viu els últims grans anys, abans que la malaltia que va afectar la morera provocara la gran crisi econòmica. Els terratinents donen faena en els ingrats favars i basses d'arròs i apareix la figura del jornaler, clau en els segles venidors.

El segle XIX romàntics i revolucionaris.

La guerra del Francés (1808-1812) i el llarg epíleg de la guerra carlina (1833-1840) va representar una etapa de crisi, amb alguna millora com la construcció de la mota del riu Magre del 1804, formà la vila quatre nombroses guerrilles de veïns tal i com relata Benet Ballester Broseta, que res pogueren fer per impedir que  el 28 de desembre de 1811, l`exèrcit de Suchet a  qui Alzira qui li havia tancat les portes, tornara furiós a Algemesí i la saquejara, però no acabaren ací els fets luctuosos. De 1814 fins 1828 molts dels antics guerrillers incapaços de tornar a la vida civil, protagonitzaren  el més feroç bandolerisme, Calafat, el Gat de Carlet amb fraret, confit, nap, etc,... aprofitaren la feblesa d`un estat embrionari per poder fer les seues activitats. 


Acabaren com Camot de Manuel Arcos, usant com a fil el més famós bandoler valencià de principis del s. XIX fa un estudi del bandolerisme de la governació de Xàtiva. Vist a Blocs Vilaweb. Toni Cucarella

Tal i com relata de nou Benet Ballester i Broseta durant el trienni liberal, serà Algemesí encara tota realista, es a dir partidària majoritàriament del absolutisme del antic règim. Durant la anomenada dècada ominosa de 1823 a 1833 havia calat tan poc el liberalisme a Algemesí que no hi hagueren víctimes amb que satisfer el enfrontament polític d`altres viles i es formaren quatre companyies de voluntaris realistes. 

Hi ha uns versos molt fallers dels realistes algemesinencs sobre Riego:

La vila d`Algemesí/ es pot dir en veritat
que ha excedit en lleialtat/ a quantes hi ha per ací
sols el cas que succeí/ quant Riego passà tant fort
ja li tocaren a mort/pensant que no duraria
i que tot s`acabaria/ perquè tot anava tort 

La Promulgación de la Constitución de Cadiz de 1812 de Salvador Viniegra. Fins ben entrat el s. XIX la majoria d`algemesinencs foren partidaris de l`Antic Regim, tot el contrari del que representava el quadre. Font wikipedia.

Es també temps d`epidèmies de còlera de 1834 i 1885, fou clau l`actuació del doctor Ferran tortosí que salva moltes vides a tota la ribera del Xúquer amb les seues vacunes. La primera epidèmia es va veure afectada a més a més per la primera guerra carlina, vertadera guerra civil. Hi hagueren altres epidèmies no tant virulentes però si mortíferes com les de 1853, 1854, 1855, 1860 i 1865...tot això unit a inundacions com la del Xúquer del 1864, o la del Magre de 1871, que composen la crònica negra d`aquell convuls segle XIX.

La primera industrialització i el triomf del liberalisme.

El segle XIX, la construcció dels fonaments dels temps actuals. Noves rompudes, expansió del regadiu, vendes desamortitzadores, introducció del guano (1852), millora de les comunicacions per carretera (1844) enllumenat públic (1846) i la construcció del ferrocarril (1853) van suposar noves possibilitats de creixement. La demanda constant reorientava la producció cap a l'especialització: l'arròs aconseguia la seua màxima expansió i apareixien nous cultius com el cacauet (1827) i la taronja (1845). Sobre la base d’esta trilogia, arròs, horta i cítrics es produeix, entre 1880 i 1916, el primer impuls mercantil i industrialitzador. S'estableix l`enllumenat de petroli (1870), el motor de vapor (1875) el telèfon (1888), l’ electricitat (1893) la xarxa de de l`aigua potable (1895), l'automòbil (1907) el cinema (1910) premsa local (1911, etc,..


Fotografia que German Carrasco va posar al grup de Facebook Algemesí Antic, celebració de la victòria autonòmica del campionat de ciclisme tras-moto, l’homenatjat es German Puchades el 1927, anar en cotxe pel carrer Cervantes –centre d`Algemesí- era tot un honor a l’epoca.

L’estructura social algemesinenca experimenta grans canvis, després de la primera guerra carlina, aparegueren les primeres tendències polítiques com diu Ballester Broseta Nuestra villa de Algemesí tampoco se vió libre de esta plaga.... la tolerància en los adeptos, el desdeño en los contrarios. Serà en els últims anys de vida del metge i escriptor de la primera història d`Algemesí, quan el creixement va obligar les autoritats municipals a encarregar a l’arquitecte Lluís Ferreres el projecte d’eixamplament urbà (1893) tenint com a eix principal l’actual carrer dels Arbres, que, junt amb el carrer de la Muntanya, incloïa els nous fonaments de les cases eclecticistes, modernistes, déco i racionalistes.

D`aquell context es la descripció de Blasco Ibañez sobre el paisatge agrari d`Algemesí en la seua novel·la Entre naranjos parlant de la confluència del Magre amb el Xúquer:


Un pequeño río tributario se unía al Júcar, desembocando mansamente bajo una aglomeración de cañas y árboles: un arco triunfal de follaje. Y en la confluencia de las dos corrientes emergía la isla, una pequeña porción de terreno casi a ras de agua, pero fresca, verde y perfumada como un ramillete acuático, con espesos haces de juncos, sobre los cuales zumbaban de día los insectos de oro, y unos cuantos sauces que inclinaban sobre el agua sus finas cabelleras, formando bóvedas sombrías, bajo las cuales se deslizaba la barca.  L’illa ja no existeix i el curs del magre ha segut transformat per evitar riuades, però continua conservant una bellesa feréstega. Foto: Joaquim 2 a Panoramio

També descrivia la partida de Cotes, cap a Guadassuar i Alginet, a principis de segle XX:


Hacia el noroeste del término, en el espacio que antiguamente ocupaban árboles de secano, como el olivo y el algarrobo, el ser humano hizo crecer hortalizas y frutales.  Hort del Xurro, anomenada així perquè el seu propietari fou el turolenc de Rubielos de Mora José Igual Cano, que adquirí vuit-centes setanta dues fanecades entre 1885 i 1889.  Uns mitgers duien les terres des de esta espectacular Masia.

O les partides on es situava la marjal, part de la qual, hui ja no existeix:




Hacia el noreste y el sureste, en las zonas húmedas, las ciénagas, nuestros antepasados arraigaron el arroz. Solo durante los últimos ciento cincuenta años se ha llevado a cabo la explotación masiva de la naranja, que caracteriza el paisaje actual del término de Algemesí. Los otros elementos del paisaje humanizado son la arquitectura y el desarrollo urbano, y las obras de ingeniería para el aprovechamiento del agua. Foto de Eladio Garcia de Fotoaficionats Algemesí. Amb la creu dels Sants de la Pedra protectors de les collites contra les pedregades, la marjal i una barraca de fons.   http://fotoalgemesi.blogspot.com.es/2013/10/passejant-pel-terme.html.

Creixia també l'associacionisme que anava configurant un nou element del món contemporani, la societat civil. Les primeres associacions foren el Cercle catòlic dels obrers (1888), la Societat Unió Republicana (1893) i el Cercle Tradicionalista (1894), es construiran diversos casinos i a partir de 1917 naixeran els primers sindicats i societats obreres, es fundaren més de quaranta cinc,  una de les primeres fou la Sociedad de Carpinteros de envases de frutas, clau pel naixement de la festa fallera algemesinenca.

Reglaments de la Sociedad de Carpinteros de envases de frutas de 1924, amb la seua junta directiva, dins TODOLÍ MERENCIANO, ARTUR. L’associacionisme obrer i el seu reflex a Algemesí. Ed Ajuntament d`Algemesí. 1999.

En aquells temps no hi havia encara falles en Algemesí, almenys documentades. La festa major a l`igual que ara, era la Festa de la Mª de deu de la Salut, que el 1925 es constituïa definitivament amb declaració municipal i canònica de Patronatge. En ple apogeu, ja comptava amb tots els balls actuals –el darrer el bolero, incorporat el 1906-. Això els dies 6, 7 i 8 de Setembre, perquè a finals de Setembre es celebra una altra festa gran: els Bous. Ara bé, com diu l`ex-cronista d`Algemesí, Josep Antoni Domingo, no fa encara cent cinquanta anys, era només un apèndix de les festes de la Mare de Déu de la Salut, el motiu de la separació per a Domingo es ben lògic el greu perill que comportava la paralització de la sega, durant uns dies, precisament quan el temps es més insegur i sovinteja el temor a les tronades i pluges.

                Coronació Mª de Déu el 1925, foto aportada per Juanvi El Trull a la pàgina Facebook Algemesí Antic

La festa dels Bous te la seua primera notícia el 1643, al Manual de Consells de 1702 apareix la tria de vaques, el 1735 un pagament a un fuster per fer el corro de la calle cruzes de la corrida de vacas de dicho año, a les acaballes del s.XVIII ja rep el rang de festa municipal oficial-a l`igual que la Mare de Déu de la Salut-, amb cadafals per acomodar a la gent i al segle XIX concretament el 1860 es postposa la ja institucionalitzada setmana de bous cap a finals de Setembre..,  es evident que estes dues festes locals, regnaven i  junt a altres festes locals, com Sant Jaume, Sant Sebastià de Vila –Dia de la independència d`Alzira, el 20 de Gener-, el Crist de l`Agonia, etc,.... i sobretot la Fira de Sant Onofre en juny composaven el paisatge festiu local.

Fotografia Setmana Bous anys ’40 s.XX, aportada per Avalon Park a pàgina facebook Algemesí Antic.

De poble a ciutat, antecedents fallers, temps d’absències renaixement faller.

Amb 16.368 habitants el 1935, la societat algemesinenca ja practicava esports com futbol (1923) Ciclisme (1927) o Boxa (1928), o veia nàixer a la Gran Penya, una mena de generació del ’27 a nivell local, Martí i Dominguez, regidor de festes de València en la postguerra i famós per aquell discurs en que criticava l'oblit secular de València pels successius governs centrals, fet que li costa el treball com a director de Las Provincias, Lluís Martinez, Joan Segura, Agustí Alaman, Salvador Escartí, etc,.. presenciaren aquells intel·lectuals locals alguna falla en aquells anys?

Plaça Major La Poma fon la perdició de este món 1ª fotografia conservada d`una falla d`Algemesí 1935 

Es gesta el naixement de la festa de les falles, amb un primer intent documentat per Josep A. Domingo, una autorització de l’ajuntament del 25 de gener de 1933 al Gremio de carpinteros de envases de Algemesí, para celebrar en esta población la típica fiesta de las fallas, realizando oportunamente la elección de la Belleza Fallera, no obstant l`ex cronista s’inclina per 1935, quan amb abundant documentació, còpia del primer llibret, amb l`esbós i  els versos del poeta Salvador Escartí naval i fins i tot algunes fotografies, pot afirmar sense por a equivocs que es va plantar la primera falla d’Algemesí, La poma fon la perdició de este món, recolzada fortament per una família del poble “els campaneros” -Eduardo Borras- però també pel Gremio de Carpinteros de envases a la llavors Plaça de la República, actual Plaça Major. La Guerra Civil espanyola (1936-1939) va tallar en sec el procés, i la postguerra, amb l’aïllament i l’autarquia, van recloure en un pur i dur agrarisme de subsistència, una ciutat empobrida on només les festes locals pogueren perviure.



Fotografia de la primera comissió fallera d`Algemesí el 1935. Foto aportada per Mari Girbes Ortiz a la pàgina Facebook Algemesí Antic.

Un reviscolament es va intentar el 1944, així respongué l`autoritat segons l`acord municipal de 30 de Març: se acuerda no conceder la autorización sol·licitada para la proyectada falla en la Plaza del Mercado. Es tallà tota possibilitat de continuïtat i ens pot indicar dues coses: primer, que tanta oposició em fa estar totalment convençut que allí com havia assegurat Salvador Escartí Naval, com a mínim a la Plaça del Mercat s`havia plantat una falla, en algun any anterior al de la plantà de la Falla Plaça Major de 1935. I que havien fet una crítica que no els havia agradat. I segon i ací ja faig història-ficció, per que no pensar que fins i tot es plantaren en anys anteriors, falles amb temàtiques encara més àcides?

 Traca a la Plaça Major, no sabem si als anys ’50 hi hagueren falles, almenys oficialment no, però no faltà mai la pirotècnia, com en esta traca front l`hostal de Camals. Foto via Blog Algemesí en la memòria.

El 1973 és donà de nou permís per a formar una nova comissió a la Plaça Major –aleshores del Cabdill- que tancarà el 1974, trenta anys de vergonya. Una altra qüestió em ronda el cap, només hi hagué una prohibició? Tant prompte claudicaren aquells apassionats per les falles? Caldria fer una investigació a fons de la postguerra, perquè pot ser ens portaríem sorpreses –per exemple en forma de comissions fantasma, com les del carrer del riu a Cullera-. La falla de la Plaça Major, fou la mare de totes les falles actuals, ara fa quaranta anys, es conserva una fotografia de la primera falla del seu renaixement, un gran cadafal al qual el pare Amadeu Lopez Bomboí, dedicava estos versos:

Foto de la Falla Plaça del Cabdill  de 1974 feta pel fotogràf Vicent Roig Aliaga.

LA CIUTAT D’ALGEMESÍ, HA PLANTAT FALLES PER FÍ

Clavileny els núvols bat
volant com una gavina
com a símbol ben trobat
d’ un entrellat que ens inclina
a viure sense entrellat.                      

Per què, direu, hi ha entrellat
que un puny d’homens drets i fets
sense por, s’ han arriscat
mentre els altres s’estan quiets,
i una falla ens han plantat?

I després ja de tants anys,
superant un munt d`obstacles,
i amb més pèrdues que guanys,
arriben a fer miracles
pels seus esforços i afanys?




Falla Plaça del Cabdill  1978. Foto aportada per Juan Manuel Galiano al grup Facebook Algemesí Antic


Al 1975, els germans ferrer, plantaren una falla molt esportiva, que en lloc de tindre escenes, tenia 8 rebots, corresponents a les escenes corresponents, les primeres falles de esta comissió seran espectaculars amb comparació de les actuals. Un artista molt important fou José Luís Pérez Abad el Novell  que plantà almenys dos anys, el 1980 Contra el Matxisme, la fotografia en el butlletí municipal, fan pensar que o guanyà o quedà segona, el 1981 Joc i Festa i espectacles infantils, estigué envoltada de polèmica, el cadafal desaparegué del magatzem de la Plaça Major per apareixer en un magatzem d’un expresident, qui mogut per diferències econòmiques amb els fallers la tragué, la falla fou recuperada, però sembla que el succés afecta a la plantà i al guardó aconseguit.


                    Falla Plaça Major 1980 Art José Luís Pérez Abad lema Contra el marxisme  1r o 2º premi


Al segrest de 1981, li va succeir una desgràcia major el 1982, quan el camió tràiler que transportava el cadafal venint des de València, a uns tres quilometres d`Algemesí, sembla que el gran volum del cos central es va desprendre, caient a un camp de tarongers, quedant totalment destrossat. Per sí no fora poc eixe enguany sobrevingué la trista pantanà de Tous. El cas es que ni el 1983 tornà a plantar ni tampoc el 1984, desapareguent per segona vegada.

 Fotografia d`un dels primers artistes que plantà a Algemesí. Via Cendra Digital http://www.cendradigital.com/2011/05/03/ha-faltado-jose-luis-perez-abad-el-novel

Arribats ací cal parlar de José Luís Perez Abad, nascut a Russafa (València), estudia arts i oficis, també fou aprenent de J. Muñoz, passà després al taller de Regino Màs com ajudant, marxà al servei militar i quan tornà ho va fer amb Juan Huerta, allí feu la seua primera falla per a Comte Salvatierra-Mercat de Colom el 1965, en el taller de Huerta coincidí amb Germans Ferrer, Alfredo Ruiz, etc,...arriba a secretari general del Gremi amb l`intent de millorar les condicions de treball. En trenta cinc anys de professió, realitzà més de 400 falles, la majoria a València per a seccions intermèdies, mai especial, el seu millor resultat fou un segon premi en 1C amb Baron de Sant Petrillo (Benimaclet), també destaquen les seues falles a Exposició-Misser Mascó quant explotem de 2-A o el poder de 2-B 



Exposició-Misser Mascó quant explotem Secció  2-A. http://www.cendradigital.com/2011/05/03/ha-faltado-jose-luis-perez-abad-el-novel

El 1983, a causa de la pantanà no es plantaren falles .... però finalment gràcies a la Junta Local Fallera de Borriana, si es plantà un grup que anava a ser destinat a un Museu faller i que fou restaurat per l`artista Javier Palomar Bellido, un fet que recorda que de vegades si existeix la germanor fallera. No podia acabar este repàs sense recordar a un home que resultà providencial per a les falles d`Algemesí, Enrique Lloret Boscà, fou president de Junta Local Fallera d’Algemesí, durant el seu mandat, es va bastir bona part del entramat faller actual i fins i tot es va anar més enllà amb una seu pròpia, els graons, publicació anual, recompensa pròpia les moreres, competicions esportives singulars etc,..-tot açò desaparegué-  qui sap on podien haver arribat les falles més muixerangueres si haguera estat més temps al capdavant.


El meu xicotet homenatge al millor president de la història de la Junta Local Fallera d’Algemesí, el senyor Enric Lloret Boscà in memoriam. Gràcies! Font Revista de J.L.F.A Els Graons 1981


Passem ara a analitzar les falles del 2014 amb una mirada al que ha segut la trajectòria de cada comissió, dels seus principals artistes, activitats falleres  i fins i tot d` una falla non nata que es mereix unes línies.


La Falla Convent, o Nou Convent, fou un projecte que va aparèixer fins i tot amb una pàgina Facebook poc després de la reaparició de la falla del Mercat, lamentablement no fructificà, haguera trencat la barrera de les 10 falles, arribant a onze, però fundar una falla en el 2011 en plena caiguda del Pib, ascens de l`atur, etc, etc,... no semblava un moment ideal, d`altra banda el barri del Convent, al casc antic es monumental amb edificis molt interessants, però un barri amb una població no molt nombrosa, tot i que el carrer sant Josep de Calassanç si que ho faria viable, llevat del citat vial no reuneix unes condicions econòmiques favorables amb pocs comerços i elements generadors de riquesa.


Possible ubicació de la falla Convent,  non nada, front l’antic Convent dels Dominics de 1590, on s`ubica el Museu de la Festa, fa ràbia no poder gaudir d`una cremà en un racó tant ben conservat del barri del Convent, on si es crema una Foguera de Sant Antoni cada any, només falta l`església que fou cremada el 1936. La foto antiga de l`esquerra està aportada per David Meyer al grup Facebook Algemesí Antic.

Aprofitem este fenomen per a recordar que el barri que actualment es dels pocs que no te falla, si que el tingué per un curt període de temps, fou la Falla Sant Josep de Calassanç-Pare Bleda i ads fundada el 1977 i plantada per primera vegada entre els actuals carrers Sant Josep de Calassanç i nou del convent, front la seu social de la Cooperativa, molt a prop del parc salvador castell el 1978. L’ artista de la falla fundadora fou J. Alonso, del qual  hem pogut reconèixer la seua firma almenys fins 1980, l'esbós de 1981, es el més espectacular, també el més diferent, no sembla del mateix artista i fou la última falla, desconec els guardons que va aconseguir en els seus quatre anys d`existència, potser en un altra població amb més tradició haguera aguantat el pas del temps... qui ho sap això, almenys ja hi ha un antecedent, el primer fonament ja ha estat dipositat.



Falla fundacional Sant Josep de Calassanç-Pare Bleda i ads de 1978,  aportada per Juan Manuel Galiano al grup de Facebook Algemesí Antic. L’edifici de la dreta es la seu social de la Cooperativa.

Falla Nou Mercat
La falla més jove d`Algemesí...  i un dels emplaçaments més antics on es planten falles, com es possible eixe prodigi bipolar? I es que Salvador Escartí Naval, el Bernat i Baldoví local explicava en una entrevista al Butlletí Municipal-Berca de principis dels ’80, com ell havia confeccionat un llibret de falla, enredat per Juan B.Juan i Eduardo Borràs el Campanero, abans del mític llibret conservat de la Plaça Major de 1935, per tant hi ha indicis d`una falla anterior en el anys ’30 en esta cèntrica plaça. També està documentada la primera i única prohibició de plantar falles en Algemesí, casualment en esta plaça, el 30 de Març de 1944.



Falla de la Plaça del Mercat de 1978 o 1979 , fotografia aportada per Juan Manuel Galiano al grup de Facebook Algemesí Antic.

A la segona etapa, de la qual se`n recorden tots els veïns, des de 1976-77 –any en que s`instauren els premis- fins al 1986-87, desgraciadament ignore els guardons que s`emportà, però pels esbossos conservats, es evident que fou una comissió puntera, que va tindre de fallers honor personatges tant famosos com el torero Manuel Benítez El Cordovès. Entre els artistes només hem pogut trobar a P. Fort el 1979 també el 1980 que planta El Món a plaços –l`esbós es espectacular-, Segueix manant la vaca el 1981 o Mes val morir cremat que en les mans d`un gat  el 1982, després de la Pantanà d`eixe any la veritat es que el nivell del cadafal baixa visiblement i tampoc sabem si Fort continuà plantant. 


Falla Plaça del Mercat art Pasqual Fort lema El Món a plaços. 1980. Font llibret Plaça del Mercat 1980-Arxiu Municipal d`Algemesí-Secció Falles.

Com un miracle de la naturalesa, 24 o 25 anys més tard, la Plaça del Mercat torna a ser emplaçament per a la plantà d`una nova comissió, això si amb el nom de Nou Mercat, gent jove, que volien omplir de festa fallera de nou el centre de la ciutat, aquest primer cadafal plantat el 2011 no ho farà a la seua plaça per obres, sinó a la Plaça Major, un altre escenari de falles pretèrites. El primer cadafal del renaixement es obra de Arastey, molt modest esquiva el fanalet roig, amb un novè premi, no planten falla infantil. L’any següent, tornen a plantar a la Plaça Major en aquest cas un cadafal de Vicent Piera  Les xiques d`Algemesí el d`Alzira conjuga volum amb crítica local el resultat un 6é premi, però el gran èxit es la Xopera Mágica una falleta infantil de temàtica ecològica local que s`emporta el palet, el primer de la nova època, perquè no sabem si en el passat aconseguí algun més.



Falla infantil Nou Mercat Art Vicent Piera 1r premi 2012, plantada a la Plaça Major.

El 2013 per fi planten al seu emplaçament, la Plaça del Mercat i tornen a canviar d`artista, en aquesta ocasió amb Fili Pons de Sueca, que els aconsegueix amb Un món emmascarat, el 5é premi, aquest ascens en l`escalafó, va acompanyat d`una caiguda enorme en la infantil plantada també per Pons que passa del primer al vuitè lloc. Enguany de nou han tornat a canviar d`artista confiant en Jorge Gil Sapinya, que tot i ser especialista en infantils, des de fa uns anys està treballant amb falles grans a Cullera, Algemesí de festa en festa on es fa un homenatge a les festes d`Algemesí, des de les festes locals, passant per altres autonòmiques, fins arribar a les més internacionals com les carnestoltes. 
El cadafal està composat per un cos central format per diversos elements en primer lloc i enllaçant amb la primera escena dues mascares venecianes, que representen el Carnestoltes, voluntat de representar la tristesa en la que està pintada de blau, amb un posat trist i la de representar alegria en la que està pintada de roig, a més a més els dos ninots van pintats de forma inversa a la mascara davant de la qual estan i es remarca millor la diferència, per a mi una de les escenes millor resoltes. 


L’escena segona siga potser la que ix més mal parada, no està clar si es un intent de síntesi de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, utilitzant la figura de la Muixeranga, o només eixe ball, cal dir que un conjunt molt difícil de plasmar en una falla i que Salvador Ferrís posà el llistó molt alt el 1994. L’escena tercera referent a la festa de Moros i Cristians, inexistent a Algemesí, llevant d`algun intent esporàdic com per exemple el d`un cadafal de bous als ’80, es enginyós, doncs està representat per uns caragols, en referència a la manca de diners per fer festa. L’escena quarta, presenta algunes contradiccions, apareix una fantàstica reproducció de la Capella de la Troballa, fet inèdit en les falles d`Algemesí i parla de la Mare de Déu, però després apareixen uns ninots que son vestes de Setmana Santa, que també es celebra a Algemesí, però està una mica embolicat.


En l`escena cinquena, apareix un mar cubista d’on sorgeix un bou que ens mira com renegant-nos, dins d`un banyador, simbolitzant els bous a la mar, que com Algemesí no en té, es farà en el riu. Al remat dos fallers simbolitzant la festa de les falles i com a colofó l’estàndard de la Falla Nou Mercat. Una composició harmoniosa, on es combinen tants els elements conceptuals del guió, com els diversos elements plàstics, volums, colors, etc,..... cal dir que els versos de l`explicació ajuden també a millorar el conjunt, així com la decoració de la base. Alguns punts millorables podrien ser la transició entre la base i el remat i sobretot el modelat en general, que en alguns parts de la falla està ben aconseguit. A la postre consoliden el 5é premi de l`any passat i sumen el premi de millor personatge de la Cavalcada del Ninot.

 Cantem la natura es una falla que tracta de conscienciar sobre la cura sobre esta, als més menuts. Este es el terreny favorable a Jorge Gil Sapinya, doncs, porta ja alguns anys plantant una falla infantil tant important com la de la Plaça la Taüt de Cullera de Secció Especial. Amb una composició clara, trobem un arbre com a element central el qual porta un follet per remat. Apareixen referències d`espais naturals rurals i urbans locals, com la Xopera o el Parc Salvador Castell. Un fet que em sorprèn, es que Gil ha millorat molt la definició dels rostres dels seus ninots, sobretot els ulls, també es interessant el recurs a vegetals humanitzats, que li donen un aspecte molt semblant als dibuixos animats que veuen els xiquets, una falla més xicoteta que l`any passat però infinitament millor, que puja un graó fins el setè premi, potser es mereixia un o dos llocs més amunt.

Banda de música interpretant un pas-doble al seu pas per  la Plaça del Mercat

Nou Mercat o el Mercat representa millor que cap altra l`esperit de renaixement que comporten les falles, en un cicle que ja dura almenys 80 anys, podria tractar-se fins i tot del primer emplaçament faller, però caldria una seriosa investigació per confirmar-ho. Tant de bo, el cicle actual no s’acabe, per molts anys!



Falla Parc Bernat Guinovart



Falla fundacional feta per José Vicente Gutierrez el 2010 “La crisi envolta el món” 7é premi

Fins ara s`ha plantat sempre al carrer Escultor Benlliure, entre el carrer Albalat i el Parc Bernat Guinovart, un parc situat als afores de la ciutat que ha conformat una nova demarcació fallera entre El Pla, la demarcació de la Plaça del Cid i el Barri Santa Barbara.  Fundació el 2009, la seua falla fundacional la fa el suecà guti, el 2010 La crisi envolta a tot el món. Malgrat la crisi no te un mal començament i arrenca amb un setè premi, encara millor fou la infantil de Ferran Lorente, provinent de Benimamet i afincat a Albalat fou  l’artista revelació que fent una falleta tota nova, que parlava sobre les estacions s'emportava el tercer premi en el seu debut.




 L` any següent, amb un Algemesí de nou amb deu falles, amb el renaixement de la Falla del Mercat, l`artista serà Francisco Agulleiro Aguilella de Burjassot, guanyador en diverses ocasions del palet a la secció especial de Paterna amb la Falla Dos de Maig,  germà del mític Vicente Agulleiro l`últim gran mestre del barroc faller, format al taller de Vicent Luna, continuador d`un estil que començà Regino Mas, amb sis ninots indultats es encara hui 2014, el màxim exponent en aquesta disciplina. Fou també  un artista excepcional amb cinc primers premis, empatant amb Julio Monterrubio, amb qui va coincidir en els seus últims anys, es el millor artista dels anys huitanta i un dels cinc amb més palets, si tenim en compte que hi ha premis des de 1895, un artista en la frontera entre la història i la llegenda, es evident que Francisco tingué part de culpa en eixos triomfs.

Francisco Agulleiro Llibertat o llibertinatge. 6é premi 2011

Agulleiro aconsegueix el sisè premi amb Llibertinatge, a més a més amb molt poc volum, mentre que Juanma Sanchez del Cabanyal aconseguia el primer palet infantil de la història de la Falla del Parc Bernat Guinovart amb Dibuixos animats, sense dubte un gran començament per a una falla nova. El 2012, sorprenentment després del bon resultat, Agulleiro no es renovat, es substituït pel suecà Filiberto Pons que planta Que sone la música, amb un esquema molt semblant al de l`any anterior s`emporta el 7é premi, en la infantil continua el jove Juanma Sanchez que planta rondalles orientals una falla que tot i ser més coherent en composició amb un millor guió i uns acabats semblants als de l`any anterior, pateix una davallada en el volum i baixa al 5é lloc.

Falla Parc Bernat Guinovart art Juanma Sanchez Dibuixos animats 1r premi  infantil  2011

L`any passat el 2013 la comissió diposita tota la confiança en Juanma Sanchez que fa els dos cadafals; en el gran resol la situació amb  el fins aleshores millor premi aconseguit el 5é, amb una falla Sorpreses reduïda a la mínima expressió, això sí amb una execució magnífica, a tot el conjunt i especialment a una de les escenes, que li val el Ninot Indultat. En la infantil la seua especialitat, planta un mar de desitjos tècnicament prou inferior a la seua homònima de l`any anterior però que es cola en el 3r premi.

                     Falla Parc Bernat Guinovart art Juanma Sanchez Sorpreses  5é premi i Ninot Indultat  2013

Enguany  l’ artista Marco Gómez ha plantat La Natura no es cura mostra el mal que els humans li fan a la natura, el cos central es un bust que representa la fragilitat de la natura, està coronada per uns arbres i uns ocells que aguaiten des del niu, simbolitzant els essers vius animals i vegetals. Entre les escenes apareix el caçador que mata de forma indiscriminada sense mirar el nombre de peces que abat, si son protegides o no,  l`edat, etc,.... este ninot del caçador ha rebut l`indult del foc, amb el que la comissió aconsegueix per segona vegada consecutiva esta distinció. Hi ha també l`escena del piròman amb una llanda de gasolina en una ma i un misto en l`altra, que s`acosta al bosc a cremar-ho tot, apareix un ninot amb moto serra , que representa la desforestació, bé per necessitats humanes bé per l’ànsia especulativa. Un vaixell balener i la aleta d`una balena, que pareix mig submergida, representen la pesca industrial indiscriminada sense tindre en compte la capacitat de regeneració de la mar i la seua contaminació al costat apareix una sirena. 


Es un cadafal molt xicotet, un dels més menuts en volum, amb una temàtica on predominen els colors verds i marrons, cosa que no esta mal resolta, però que amb un parc darrere es difumina molt. El mes destacat es la composició, d`una falla amb poc pressupost, però uns elements molt ben distribuïts, el guió es molt coherent i en quant al acabat final, destaca per damunt de tot el conjunt el ninot indultat. Resultat un novè premi –el penúltim- que enganya, perquè realment la falla diu coses, però el pressupost no dona per a molt més, tampoc esta mal executada des del punt de vista artístic, prova es el ninot indultat.

Ninot Indultat Falles Algemesí 2014

Juanma Sánchez Cuenca ha plantat enguany Fent riure, on es parla del món de l`espectacle, concretament del circ, amb el qual tanca de moment un cicle amb esta falla, acomiadant-se  amb un sisè premi infantil. La temàtica està molt vista, difícil fer un guió original  i abunda el refregit, però te una composició clara, una jerarquització dels elements on destaquen els que formen el cos central i a més a més juga molt bé amb el contrast dels colors i també aconsegueix crear un efecte d'estar dins la falla la decoració que envolta la falla.


Falla el Pla

Sense precedents històrics, s’ubica en el Pla, un barri residencial situat al costat de l'Avinguda de la Generalitat, entre la antiga Cooperativa Agricola i el camí de la Tancadeta, amb una forma allargada i rectangular, després de molts rumors nasqué finalment el 2007.Amb uns inicis molt espectaculars, com si d`un Nou Campanar local es tractara, el primer cadafal plantat el 2008, era pràcticament d`un volum que doblava amb escreix al segon i tercer premi, una de les falles més cares de la història- a nivell local clar- òbviament aquesta inversió econòmica no era tota provinent de les quotes dels fallers de la nova comissió, sino que comptava també amb l'ajuda d'alguns importants empresaris locals relacionats amb el món de la construcció. En conseqüència l'artista David Clari amb  El pas del temps aconseguí l'objectiu, impactar i guanyar el palet a la primera.

                            Falla fundacional El Pla Art David Clari El pas del temps 1r premi 2008. Via TOT Valencia.

El 2009, el suplement econòmic, minva considerablement, tot i aconseguir plantar un cadafal molt important – no tant espectacular com l`anterior, però molt millor finalizat- que optava a tot, malauradament se`ls caigué part del remat, una ploma d`un barret, que afonà a Vanitats de Julià Baldoví al quart premi, no puc opinar perquè eixe any només vaig vore la plantà, però  a tenor de les fotografies, es una mica difícil entendre com no entra en el podi, supose els detalls serien decisius. Almenys s`emportaren el Ninot Indultat 

Falla El Pla Art Julià Baldoví Vanitats 4rt premi i Ninot Indultat 2009, no es meua però tampo recorde la font.

El 2010, la falla pateix una davallada considerable en la partida destinada al cadafal, l`artista serà Pepe Benavent de Carcaixent un artista veterà que realitzarà també la primera falla infantil del Pla, amb uns acabats impecables aconsegueixen un sisè premi en les dues, la gran portava per lema la crisi. El 2011 el cadafal continua aminorant baixant al 8é premi, amb el mateix artista la Verge, el 2012 Benavent tanca un cicle de tres anys amb El poder dels mitjans de comunicació amb el que repeteix el 8é premi, però sobretot aconsegueix el segon ninot indultat per a la comissió, a la infantil un 7é premi. 


El 2013 entra un jove artista d`Alzira, Jordi Carrascosa, el qual te un mal començament a nivell de premis amb Desitjos, conformant-se amb un novè premi, però ho compensa amb un setè premi en la infantil, que tenint en compte el magre pressupost es un bon premi. Enguany amb De la moda i estils ens presenta  dos grans bustos, agulla, fil i teixit al remat, que parlen de la vestimenta i en particular de la femenina, també que enguany s`han quedat sense fallera major. Entre les escenes una referència al punt de ganxo, com a mesura econòmica per a fer-se roba i no haver de comprar-se-la. Un iaio que no aplega a final de més, una referència a la falta de seguretat i a la manca d`un vigilant per a que ningú furte res de la falla. A la moda volen posar-se algunes i si cal posar-se a treballar fora de casa, en Melilla o .... en la pista de Silla. Aconsegueix un setè premi amb una falla amb el volum més reduït d’Algemesí i no es la primera vegada que Jordi aconsegueix bons premis en falles de baix pressupost. Es tira en falta treballs seus amb pressupostos més alts.


La falla infantil com en un 2x1 es també de Jordi Carrascosa, el d’Alzira enguany ha plantat en el pla, una Bob Esponjada infantil que per que no dir-ho era més que simpàtica, amb tot el seu mon marí, trobaves a Patricio, Calamardo, Garí, cadascun representa les diferents personalitats que podem trobar en el món de les falles. I un fet lamentable, el millor ninot de la falla el Sr Cangrejo, va ser furtat la mateixa nit de la plantà, almenys no els robaren l’estàndard del cinquè premi.



Falla Crist de l’Agonia-Lluis Martinez i Ads


Una de les últimes falles de la gran expansió del període daurat 1974-1981. La seua primera falla fou un cadafal infantil plantat per E. Picot de Carcaixent el 1979, s'ubica en un barri treballador separat del casc urbà central d’Algemesí, per l'antiga carretera nacional, l'antic cementeri i Calvari li dona nom a la demarcació, a l'altra banda de la via férria el barri del Carrascalet, de poc més de cinc-cents habitants situat en un tossal a l'altra banda de la via fèrria; este barri també forma part de la demarcació de la Falla Crist de l'Agonia-Lluís Martínez i Ads.


 Esglèsia parroquial del Pilar, edifici principal del Carrascalet. font www.parroquiasantjaume.org i fàbrica de tractors BJR el 1992, que fins i tot arribà a crear i construir motos, ja molts anys que tancà.Font Avalon Park en el grup de Facebook Algemesí Antic.  Dos extrems de la demarcació, amb dos edificis significatius.

La seua demarcació junt a la del Pla es la més llunyana del centre, la diferència es que es més antiga –Plaça Major, carrer muntanya, plaça del mercat, etc...- no obstant els seus condicionants socioeconòmics desfavorables, ha tingut falles interessants plantades per grans artistes, el que indica la gran afició fallera del barri.




Falla fundacional Crist de l`Agonia-Lluís Martinez i Ads Art Enrique Picot de Carcaixent 1979. Font Revista J.L.F.A El Dolçainer-Arxiu Municipal-Secció Falles


Els inicis als huitanta

L'artista que els fa la seua primera falla gran, en realitat la seua fundacional el 1980 es Pasqual Carrasquer, Colmo espanyol, desgraciadament no sabem quin premi va obtindré ni disposem de cap fotografia només l`esbós i els versos del poetà també suecà José de la Torre, també tenim l`esbós de la infantil del mateix Carrasquer, el 1981 plantarà El que no plora no mama i Lentitud, 1982, el 1984 Les coses perdudes –no sabem el lema de la infantil-, 1985 infantil . El 1987 els artistes seran els Germans Gutierrez. 

Falla Crist de l`Agonia-Lluís Martinez i Ads Art Pasqual Carrasquer 1980. Font Revista J.L.F.A Els Graons -Arxiu Municipal-Secció Falles

La dècada clau, els noranta

En el 1990 ni més ni menys que Vicent Almela, els feu aconseguir el cinquè premi, una falla xicoteta però molt allunyada del típic refregit de cartró de l'època. Probablement un dels millors artistes que ha passat per Algemesí, artista especialitzat en falles infantils però que ha fet falles grans tant importants com algunes de secció especial, plantà per primera vegada el 1976, per a Bolseria-Tros Alt, una comissió que ha sovintejat en diverses èpoques, torna el 1982 fent la gran i després d'un llarg parèntesi de més de 25 anys tornà per a fer la infantil aconseguint el palet en la secció vuitena i el palet d'enginy i gràcia. Ja el 1979 plantà la infantil de la Plaça del Pilar, al llarg dels vuitanta va passant per diverses comissions, destacant la seua presència a Nau-Plaça d`Alfons el Magnànim o Espartero Ramon y Cajal on ja el 1988 plantà a la secció 1-A.

Falla Crist de l’Agonia-Lluís Martínez i ads. Art Vicent Almela Caballé 5é premi 1990. Font Planet Fallas.
Als ’90 tindrà una major continuïtat a Serrans-Plaça dels Furs on aconseguirà un 5é premi i un primer d`enginy i gràcia a la secció primera amb Ara Mateix el 1996, en aquesta dècada destaca també per plantar algunes de les seues falles infantils de més alta gama, destaca el seu treball a Na Jordana a la secció especial infantil, sobretot amb el segon premi de 1993 la qual vaig tindre la sort de poder contemplar.    Una altra falla on va cobrir una etapa important fou a Progrés-Travessia del Teatre, bé fent la gran bé la infantil o les dues de 1994 a 1999 i com no incursions en falles de junta local com la de Gandia on junt a Ramon Espinosa aconseguiren el palet de la secció especial per a la Falla Prado.
Falla Plaça de la Mercé de Vicent Almela Caballé 6é premi Secció Especial 2001  Via Planet Fallas

A la primera dècada del nou mil·lenni arriba el seu millor premi fins ara en falles de comissió adulta amb el 6é premi i el 5é d`enginy i gràcia de l`especial, el futur està servit de la Falla Plaça de la Mercè, el 2001, també plantà per Avinguda Burjassot-Pare Carbonell a la secció especial. Completà un nou cicle amb Castelló-Sogorb oscil·lant entre la 1-B i la 2-B. Almela acapara sobretot palets d`enginy i gràcia, un fet que no ha d`estranyar en un artista faller que crea falles d`autor. El seu pas per esta comissió tot i efímer representa una brillant excepció.


Falla Crist de l`Agonia Ales per a tot 3r premi 1997

En els anys noranta aconsegueixen els seus millors guardons un segon premi en un any que no recorde -1993?- i un tercer el 1997 amb Ales per a tot , un any en que ja no planten infantil. En la primera dècada del segle XXI, obtenen resultats discrets amb cadafals de baix pressupost, planten Pepe Benavent, Fernando Roda, Kike Fuster, etc,... l`any més significatiu serà el 2004 amb 25 anys donant guerra que obtingué un sisè premi i sobretot amb la infantil que tornaren a plantar i aconseguí un cinquè premi.


Els últims anys

Falla Crist de l`Agonia Pólvora de pau 4rt premi 2013


En el que portem de dècada, els darrers dos anys han sigut molt positius, el 2013 amb un artista que desconec i el lema Pólvora de pau s`acosten molt al podi amb un quart premi i amb Bon profit obtenen el sisè premi infantil. Enguany han plantat un cadafal amb motius futuristes, al cos central i remat hi ha un robot gegant, que sembla destorbat, dalt uns mecànics estan intentant recuperar els seus circuits, es un monstre tecnològic que mai agarra la baixa, en una de les escenes ens trobem una fallera tota negra i amb una mascareta per la pol·lució, ja que tot l`aire està contaminat i el fum negre de la falla se la pot carregar. En una altra escena apareix l`artista indecís davant una ruleta, perquè no sap quin dia podrà plantar, en una altra escena apareix una dona administradora, que no dubtarà en guillotinar les despeses inútils.


Una altra escena es la màquina xorissera que estalvia uns diners per a goig del tresorer i transforma a les persones en xoriços gegants. Han baixat un poc en quant al premi amb un sisè , però mantenen un molt bon nivell, amb un cadafal prou original, amb bona pintura i una composició molt encertada per a l`emplaçament,  llàstima no saber qui es l’artista.


De la falla infantil Anem al parc desconec també el seu artista i tampoc tinc clar el seu guió, hi ha un poc de tot, un gran click, un marcià que simbolitza la diversió espacial, un xiquet assegut en un cub de Rubrick i per suposat un arbre, humanitzat que no sembla molt alegre, el conjunt està molt ben fet, però no conec el seu guió i per tant desconec si te o no coherència temàtica. Obtingué un vuitè premi





 Falla Plaça del Cid-Albalat i ads.



Fundada el 1978, fou la penúltima de la gran expansió, en una plaça que es va conformar en els durs anys de postguerra, tot i que part de la plaça i algunes cases del carrer Dos de Maig, Mestre Castanyer o del carrer botànic cabanilles, ja existien abans de la guerra civil. El carrer Albalat una de les arteries principals de la ciutat riberenca, conforma el principal eix de la seua demarcació, eixida natural cap al mar, el seu caràcter comercial, tot i que es manté ha decaigut notablement amb la crisi sistèmica dels darrers anys, l’església de Sant Pius X, es un altre dels punts neuràlgics de la demarcació, així com el Teular de Camarasa que fa frontera amb la demarcació de la Falla Barri Santa Barbera.




El Teular de Camarasa  el 1952, actualment plaça Moreno Gans, a la demarcació de la falla plaça del Cid.  Foto aportada per Juan Manuel Galiano Pla al grup de Facebook Algemesí Antic.



L’artista que realitza la seua falla fundacional fou Picot de Carcaixent, un gran gat dalt un meló d`alger, donà inici a una falla amb uns orígens modestos que va vore plantar en els huitanta, falles de temàtica local com Fa molta falta ací, un urbano en Algemesí, el 1980, o altres socials com La fórmula sindical el 1981, la caça gran el 1982, la pantanà va interrompre la activitat però la comissió ressorgí el 1984 amb Pedrós i Beltran un tot terreny  de Sueca, que plantaren Estem tirats al dimoni, els anys següents continuaren els mateixos artistes. El 1987 plantà B. Javier d’ Alzira, Bons i Roïns caldos.


Falla fundacional de la Plaça del Cid Art Enrique Picot 1979. La grua de fons indica la construcció de les finques de la part nova del barri de finals dels setanta i principis dels huitanta.  Foto aportada per Juan Manuel Galiano Pla al grup de Facebook Algemesí Antic

1989: Un any clau en la construcció de la identitat de la comissió

Malauradament no he pogut trobar els noms dels artistes que realitzaren els dos cadafals, ni tampoc els lemes, però si almenys una fotografia de la falla infantil, un any plujós en el que els fallers de la Plaça del Cid arreplegaren gojosos a la Plaça del Cid, ni més ni menys que un segon premi i sobretot el primer palet de la seua història en falles infantils,  una categoria on anaven a destacar a partir d`eixe moment –el 1988 la gran havia aconseguit el cinquè,  la infantil el tercer, amb una falla amb un gran micalet-.

Falla Plaça del Cid-albalat i ads 1r premi infantil de 1989, una de les falles infantils amb major pressupost de la història fallera algemesinenca, popularment la gent l`anomenava la falla del torero. Font BIM Berca.

I després de la festa... la ressaca, terrible caiguda al sisè lloc –penúltim aleshores-, que es va compensar una miqueta per la infantil, com amb el segon premi de 1991. La comissió es recupera i el 1992 retornen al podi, aquesta vegada es un tercer premi, el 1995 plantarà un mite de la història de la Ribera, Pasqual Carrasquer, ja en la etapa final de la seua trajectòria i fent falles per afició, deixarà la seua empremta. La falla infantil estava dedicada a les glòries valencianes Sorolla, Benlliure i Blasco Ibañez i obtingué un quart premi.

Carrasquer també plantà una falla a la Plaça del Cid fou el 1995, hi ha fins i tot una gravació de la cremà de la falla realitzada per la televisió local Berca TV. 

L'any següent el 1996 guanyen el segon premi, repetint la gesta de 1989, la infantil es queda en un cinquè. El 1997 plantarà Pepe Benavent de Carcaixent amb un 4rt premi i també un quart infantil. El 1998, no es un any destacable per premis, però si pel fet que l`artista de la falla infantil fou Salvador Ferris Cerveró, que malgrat no passar d'un quart premi, s'emporta el ninot indultat infantil, es la confirmació d'un dels dos primers artistes locals que anaven a fer evolucionar en la dècada següent la plàstica fallera d'una població que estava estancada i fins i tot en certs moments en perill d' un major retrocés. A partir d`eixe moment la Falla Plaça del Cid ja no tornaria a ser la mateixa.


Plaça del Cid 5é premi i 4rt premi i Ninot indultat infantil Art Salvador Ferrís Cerveró 1998


Primera dècada del nou mil·lenni: la gran transformació de la Falla de la Placeta.


A partir de 1999 la comissió s'assenta no només entre les millors de la seua època, sino que lentament escalarà posicions en la classificació històrica fins a colar-se entre les mes grans de la història algemesinenca. Guti aconsegueix de nou el segon premi per a la falla gran i en la infantil un quart, tot i baixar al quart premi l'any següent, per cert la falla infantil d'eixe any –el 2000- la feu un tal Victor H.Giner Blasco, un jove artista local encara poc conegut, que curiosament aconseguia el mateixos premis que Salvador Ferrís dos anys abans, un quart premi i de nou el ninot indultat infantil.  

Falla Plaça del Cid-Albalat i ads Art Guti 2º premi i Art Victor H. Giner 4rt pr i Ninot Indultat inf 1999, moment de transició cap a la etapa hegemònica a partir del 2003.

El 2001 i 2002 repetiren el tercer premi en la gran i un segon en la infantil el 2001, la comissió havia augmentant el cens lentament al llarg dels noranta i ho faria encara més en la primera dècada del 2000, almenys fins l'esclat de la crisi, però necessitava encara superar una escull, aconseguir el guardó més preuat: el palet. El 2003 després de tres anys de plantar la infantil, Victor H. Giner començarà a fer també la falla gran, a partir d`eixe moment començà un maridatge espectacular. Representa també l'establiment d'un taller professional al carrer Albalat, molt a prop del emplaçament de la falla on començaria a triomfar. Eixe mateix any, no només guanyen sinó que fan doblet, amb 25 anys de cine i una falla infantil de temàtica oriental.

Esbós de la Falla Plaça del Cid-Albalat i ads  1r premi de la seua història. Font llibret 2003


L`any següent repeteixen el palet en la gran amb Açò està que bull, en la infantil un tercer premi. Tot i no fer doblet aconsegueixen el Ninot Indultat i altres premis de la comissió com millor carrossa i millor comparsa de la Cavalcada del Ninot, començava la hegemonia de la falla de la Plaça del Cid-Albalat i ads. Després d`una breu interrupció el 2005-amb un segon premi- tornen a la senda de la victòria el 2006 i 2007, el 2008 amb menys de la meitat de pressupost, encara donen guerra amb Aigua, on? una falla molt ben argumentada i amb grans acabats, que guanya un segon premi que sap a primer, més el ninot indultat, també tornen a emportar-se el palet en la falla infantil Per que no et calles?, que a més a més també guanya el ninot indultat infantil. Dos ninots indultats en un mateix any, no es un fet habitual, demostra el nivell de maduresa professional al que estava arribant Victor H.Giner Blasco.

Tot i tot no guanyar la falla del Cid del 2008, va dos cadafals amb una gran qualitat, com testimonien els dos ninots indultats, de les respectives falles. Ho lamente, però no recorde la font on vaig trobar la foto.


Novament arribà un bienni de palets en la falla gran, el 2009 amb A carnestoltes tots s’han disfressat i el 2010 amb A la nit, tot pega un esclafit que a més a més fa doblet junt el bosc encantat, probablement l'any més farcit de guardons de la història de la comissió, doblet, premi enginy i gràcia, ninot indultat infantil i millor comparsa i millor personatge de la Cavalcada del Ninot, quasi faltava falla per a tant de premi, ...



Falla Plaça del Cid-Albalat i ads art Victor H. Giner Blasco A la nit tot pega un esclafit 1r premi, premi enginy i gràcia, millor comparsa i millor personatge de la Cavalcada del Ninot.

El 2011 son superats per Santa Bàrbara que no guanyaven des de 2002, tot i que s`emporten el premi d`enginy i gràcia, cal dir que foren la primera falla d`Algemesí a destacar el guió de la falla, tenint no només un, sinó dos guionistes de la pròpia comissió, Alejandro Puivert i Carla Carbonell. La versió infantil la dolçor, serà tercer premi. El 2012, amb Passeig per Africa Victor H.Giner torna a imposar-se en la seua plaça talismà, per suposat repeteixen el premi d'enginy i gràcia,  I Love falles tindrà el tercer premi infantil. Els últims dos anys, amb Rebel·lió en la granja i El Circ de la vida han repetit el segon premi, tant en les gran com també amb les infantils.


Falla Plaça del Cid Passeig per Àfrica 2012, l’últim fins el moment primer premi del mestre d`Algemesí.

Parlar dels últims onze anys, es parlar de Victor H. Giner Blasco, no només es el primer artista local professional, en fer falles grans a la població, des del seu primer taller al carrer Albalat o des de el segon al carrer València o actualment al seu taller d'Albalat,  es a més a més, de moment, el segon en l'escalafó històric amb set primers premis, darrere dels germans Navarro de Carcaixent amb onze. Amb poc més de trenta anys, s'ha fet amb cinc segons premis, cinc ninots indultats, almenys cinc primers premis infantils, sis segons premis infantils i almenys tres ninots indultats infantils. 


Falla Albuixarres-Cami Fondo Secció segona infantil Alzira. Font Llibre oficial Junta Local Fallera Alzira 2003.

L'obra de Victor H.Giner Blasco no es limita a Algemesí, començà a plantar en la veïna Alzira un any abans del seu primer triomf a Algemesí, el 2002 Una fallera en la Xina, la secció segona infantil, repeteix el 2003 amb la lluna de la fantasia i  el 2004 amb Albuixarres-Camí Fondo, Passat, pressent i futur va rebre el segon premi de la segona secció i Fantasies el vuitè de la segona infantil, una altra falla infantil eixe any fou la de Camilo Dolz segon premi de secció tercera.  Continuarà amb Albuixarres fins 2007, passa a Colònia-Anna Sanchis amb el cadafal Aigua enquadrat en la secció segona-b el 2008 i 2009. El 2009 plantarà també la infantil de Sant Andreu en la secció segona.

     Falla Colonia-Ana Sanchis lema Aigua Art Victor H. Giner 4rt premi Sec Segona B 2008 Font Cendra Digital

Ha plantat en molts altres llocs, però el lloc on ha desenvolupat les obres d`un major pressupost ha segut la falla Campament a Paterna, des del 2010 fins enguany, amb resultats compresos entre el segon i el quart premi de la Secció Especial d`aquella ciutat de l`Horta, amb el ninot indultat de Paterna 2010. Altres poblacions de l’horta de València que han vist falles de l’artista d’Algemesí han segut Alaquàs a la falla Cervantes i enguany plantarà també a la Plaça Espanya, a Catarroja a la falla Plaça la Regió o a Manises a Verge del Carme.

Foto que il·lustra la celebració dels presidents i FFMM de la Falla Campament, amb  el primer ninot indultat de Victor H. Giner Blasco a Paterna el 2010, lamente haver oblidat la font, si algú la recorda, la posaré immediatament.

L’altra comarca on més ha desenvolupat la seua carrera Victor H. Giner Blasco ha segut la Safor, sobretot a Tavernes de la Valldigna, localitat molt desconeguda fora del seu entorn i que planta uns cadafals més que respectables, amb una densitat fallera enorme que fa que siga una festa molt participativa, allí ha plantat la falla infantil de Portal de la Valldigna des de 1999 fins enguany. Aquell any fou clau doncs guanyà amb dues de les seues falles infantils, tant a Algemesí amb Plaça Cabanilles com a Tavernes amb el Portal. L’altra població es Gandia, on debutà el 2011 una falla a la secció tercera infantil amb Benipeixcar, també ha fet la seua gran i la infantil del Mercat a la secció primera, on el 2012 aconseguí el millor ninot de la secció. Altres poblacions on ha plantat l`algemesinenc son Xella, a la Falla No ni na o L’Eliana. 

                 Falla el Portal Trova, trova, trovador Tavernes 2014. Una plaça on ja està 15 anys seguits plantant.

Des del 2003 fins el 2012, la Falla Plaça del Cid, ha aconseguit ascendir meteòricament amb set palets i tres segons premis, com la tercera millor –amb diferència- en la classificació històrica local. Els darrers anys tot i la seua solidesa, ja no guanyen amb tanta vehemència, està canviant la hegemonia fallera d`Algemesí? canvi de cicle? Es un xicotet recés?  Només el temps ho dirà, de moment ja han fet història, esperem que continuen fent-la. 

Enguany Victor H. Giner Blasco ha plantat El Circ de la Vida, amb el guió de Alejandro Puigvert, Azahara Colomer i Noelia Bañon. On trobem una representació del que passa en l`actualitat, la crisi, les mentides dels polítics, la pujada dels impostos o el tancament de Canal Nou. Al remat un pallasso observa el que ocorre a la vida, la bola del cos central es com la vida plena de colors, a un costat el contrarremat, es un gran caramel que sempre agrada siga de llima, fresa o menta. Si el colorit de la falla es espectacular, el del remat va acompanyat per eixe detallisme academicista fruit de l`esforç que destil·la el seu artista en el seus treballs i que li ha valgut innumerables ninots indultats.



La composició es piramidal clàssica i està conformada per set escenes, en la primera apareix una equilibrista que simbolitza una societat que ha de realitzar equilibris amb gran constància i esforç, sense tindre por de caure, un dels ninots amb colors més foscos, com ho es la realitat diaria. A la segona escena apareixen un ensinistrador i un lleó, el primer es una metàfora dels banquers que ens fan passar per l’aro, el segon es un símil de la gent que ha segut desnonada i s`ha quedat al carrer –el lleó s`ha quedat sense gàbia. La tercera escena, es molt psicològica, un pallasso es maquilla, malgrat el seu estat emocional, ha de somriure i la ballarina ja no sap quant durarà l`actuació, perquè amb la pujada de l’IVA .....


La quarta escena, la del forçut, representa l`esforç del treballador que aguanta de forma estoica tot el que li tiren damunt. A la cinquena escena, trobem un polític-pallasso, que parla per no callar i al ciutadà sempre va a enganyar... alguns no fan riure i directament donen ganes de plorar. A la sisena escena apareix un presentador de televisió, el qual intenta que oblidem els problemes de forma temporal, bè.... en valencià ja no tenim, perquè els han tirat en un bufit de la televisió valenciana, a la darrera escena hi ha un pallasso d' acomiadament. 


Al conjunt de composició, pintura, etc,...hem d`afegir un guió creat per un equip de tres persones, que en el cas de Puigvert quasi diríem semi-professional, un fet a tindre en compte i un últim detall, la alta participació i implicació dels fallers de la comissió, que ajuden no només en la decoració del cadafal, sinó fins i tot en l`ambientació a tota la placeta. No obstant, han de conformar-se amb el segon premi, això sí obtenen un merescut premi d'enginy i gràcia-un any mes. I sobretot son els primers de la història d`Algemesí en guanyar el premi al millor llibret, que per cert ja era hora que el ficaren! Enhorabona i gràcies a l’ajuntament i a Junta Local Fallera d`Algemesí per tant sabia decisió, ara a veure si continuen el camí i milloren moltes més coses, com per exemple, un concurs de teatre en valencià o un Museu Faller al Museu de la Festa, cosa que ja demanaven alguns el 1997.

Ha costat 40 anys de falles consecutives i quasi 80 des que es va fer el primer llibret local, però per fi....

El bosc Màgic, també de Victor H. Giner, es tracta de la falla infantil que enguany va farcida d`elements propis dels boscos encantats, temàtica constant en les falles infantils de Victor H. Giner, donyets, fades, dracs, mussols, papallones i tot tipus d`animalets, a la falla apareixen clarament dues parts diferenciades, a la part de davant  un arc de Sant Martí, ple de fades i estrelles, amb un Sol rematant. Entre les escenes trobem un color més pastís, especialment en les figures humanes o humanitzades i uns colors més vius en els animals, encara que el conjunt no te massa colors cridaners.



El detall es cuida fins el mil·límetre i trobem xicotets insectes o pardalets, inclús en els cartells explicatius, que per cert son de primera. A la part de darrere, els colors son més vius, val com exemple el mussol blau damunt la seta vermella i els ninots son una miqueta més clàssics, destacant dos xiquets que prenen consciència de tindre cura del bosc i que han segut el Ninot Indultat infantil d`Algemesí 2014. Un cadafal que tot i la seua perfecció en els  detalls fins i tot de decoració amb el suro damunt l'arena, que dona sensació del humus del sol del bosc, ha hagut de conformar-se amb el segon premi.

Ninot Indultat infantil Algemesí 2014


Falla Plaça Cabanilles



Foto de la Falla fundacional Plaça Cabanilles 1978 aportada per Juan Manuel Galiano Pla al grup de Facebook Algemesí Antic. Curiós el cotxe davant la falla, un fenomen hui impensable.

Nascuda el 1977, plantà per primera vegada el 1978, en un lloc emblemàtic entre el Parc Salvador Castell –el més antic de la ciutat, inaugurat sobre un braç mort del riu Magre, el 12 de Maig de 1947, durant una visita de l'aleshores cap d'estat Francisco Franco, cal dir que ja havia estat aprovat el 1936 per l`ajuntament presidit per l'alcalde Torremocha i que Salvador Castell ho va reprendre- i de la capella de la Troballa, destruïda durant la guerra civil i reconstruïda per l'aleshores arquitecte municipal Joan Segura de Lago el 1947-enfront d`un pou de 1683, on segons la llegenda, va existir una morera on es va trobar una imatge d'una Mare de Déu, l'any 1247-.


Capella de la Troballa, en primer terme, el pou on la tradició situa la morera on va aparèixer la figura de la Mª de Deu de la Salut el 1247, molts anys després s’arrencà la morera, va brollar aigua i es va construir el pou. Darrere està la Plaça de l`organista Cabanilles. Foto de Joaquim durant la Mare de Déu de 2007 en Panoramio. http://www.panoramio.com/photo/4550343


Al seus peus es situen alguns dels principals carrers de volta –carrers per on es realitza la processó de la Mª de Déu de la Salut- com el carrer Capella on podem trobar el casal pairal dels Palau del s. XVII. A principis del s.XX fou seu del Sindicat Agrícola d`Algemesí, que fusionant-se amb el Cercle Catòlic d`obrers va donar lloc al precedent de l`actual Cooperativa Agrícola del Sagrat Cor de Jesús el 1919 ara fa 95 anys  o el carrer Berca, que naix de la Placeta del Carbó i  que comparteixen amb la Falla Plaça Tres Moreres, plena de casals històrics i d`un antic portal, el de Berca, hui desaparegut. 

                       Casa dels Palau en una imatge antiga quan estava en bon estat. del Blog Algemesí en la memòria. 

No conec l’artista de la falla fundadora –Pasqual Carrasquer?-, encara que hem trobat una fotografia de la falla fundadora. Tenim un esbós de la primera falla infantil, que tractava la doma de xiquets, el primer esbós d'una falla gran que disposem es de 1979, no sabem qui fou l'artista, però sembla que fou Carrasquer,. De la Falla de 1980, si tenim l`explicació i un esbós amb una lluna de cos central i un mussol al remat que semblen obra de Pasqual Carrasquer. Anem avant o arrere i els xiquets lo que costen son els lemes de les falles de 1981, etc....també tenim el lema de les falles de 1982 però no així els seus artistes, destaca la falla infantil que reproduïa a escala la falla que es plantà a la Plaça Major el 1935. Son moltes les incògnites del període fundacional entre 1978-1982. No només desconeguem quins foren els primers artistes –Carrasquer es un d`ells - també els seus guardons, caldrà seguir investigant.

Falla Plaça Cabanilles. Esbós 1980, probablement de Carrasquer. Font Revista JLFA 1980.

Després de la pantanà del 1982, no es plantà el 1983, saltem al 1984, on trobem Al que li pique i la vida es un circ de Pedrós i Beltran de Sueca, que tornaren a plantar el 1985. Este període, fosc en quant a informació s`allarga fins 1990.  Arran la dècada dels noranta, ocorren diversos fets, en primer lloc amb el maridatge de José Andrés Ibor Pansa artista de Sueca, que aconseguí els fins ara únics tres primers premis de la història de la comissió-que jo sàpiga-, el 1991, el 1994 -també el ninot indultat- i el 1995, disputant-li la hegemonia als Germans Navarro que guanyaven any rere any en la quasi invencible Victor Pradera.


Falla Plaça Cabanilles Art José A. Ibor Pansa  1r premi i Ninot Indultat 1994 , personalment pense que es la millor falla de la història de la comissió i una de les millors d`Algemesí de tots els temps. Font Fitxa agremiat José Andrés Ibor.

En aquell context, al seu taller de Sueca, començà a formar-se Salvador Ferrís Cerveró, el primer artista faller professional d'Algemesí, que ja començà a col·laborar fent l'esbós de la falla infantil de 1991, aprenent les primeres tècniques, etc... el 1992 realitza la seua primera falleta, amb un centre format per un tabal i una dolçaina, dalt unes muses i un músic, etc, el 1994 ara fa vint anys, plantà una falla infantil que serà emblemàtica en la seua carrera, 750 Aniversari toca la fibra col·lectiva i fou indultada, la representació de les festes de la Mª de Déu el cos central conformat per un gran campanar, competia amb la Muixeranga per veure qui arribava més amunt.


La falla es pot contemplar actualment al Museu de la Festa al Convent de Sant Vicent Ferrer, tot i que no te un lloc d’exposició oficial, com hauria de ser lògic i roman baix d`una escala, al costat d`un ninot indultat de l`altre artista local Victor Giner. No vaig a entrar a valorar el fet, però si fer reflexionar sobre un fenomen com a mínim irregular, per no dir inquietant i a llançar una pregunta a l'aire, haguera passat el mateix a una altra població amb major cens faller o on la festa de les Falles fora la predominant?


Falla Plaça Cabanilles 3r premi infantil 1996. Primera falla oficial de Victor H. Giner Blasco, un gran canvi s`estava iniciant a les falles d’Algemesí, amb l`aparició d`un segon artista local, la falla gran es obra de Pasky Roda fillol de Carrasquer, 5é premi i Ninot Indultat.

El 1996 debuta l`altre artista local Victor H. Giner Blasco també amb Pansa que eixe any baixa al cinquè premi, el jove artista local es fa amb el tercer. Continuarà realitzant falles infantils sempre entre les primers, fins que el 1999 guanya el primer premi. Arribats ací, cal dir que l`artista no eixia del no res, al taller de Martinez Mollà a l`estiu de 93,conegué les primeres tècniques amb aquella falla municipal que es plantà el 1994,  amb remat de vareta que tenia com a remat la torre de l’ajuntament de València i el parot de Cortina de 1928. Després del bon començament amb aquesta falla de 1996, entrarà a l`escola d’Artistes fallers de València, on el mestre era Joan Martí el Mero, en el seu taller es queda després del curs durant una dècada, on aprendria gran part dels seus coneixements. Mentre en casa de la seua iaia, anava fent les seues primeres falles infantils, fins que començà a fer-ne de grans i obrí el seu primer taller al carrer Albalat.

Falla Plaça Cabanilles art Victor H. Giner Blasco 1r premi infantil 1999. La temàtica de la naturalesa màgica no ha deixat d`acompanyar les falles infantils de este artista.  Per primera vegada  guanyava en Algemesí, un artista professional local i  l`any següent faria el salt a les grans.

A partir de l’any 2000 i fins el 2002, realitzarà tant la gran com la infantil, en el 2000 amb Aigües brutes aconsegueix un tercer premi amb la seua primera falla gran i també el ninot indultat, els altres dos anys els premis foren més discrets.  Amb el seu pas a la Plaça del Cid, es produeix el retorn de Pansa i a la falla infantil de Salvador Ferrís, Pansa estarà fins el 2006 realitzant falles de poc pressupost que no obstant encara va collir un tercer i dos quarts premis. Pel que fa a Salvador, encara continuà fins el 2009, destacant Cançó de Bressol el 2007, tercer premi, o Naturalment amb la que aconseguí el ninot indultat infantil en el seu últim any, del seu segon període, en la falla que el va veure començar. Mes endavant parlarem de la seua tercera etapa, plantant fora d'Algemesí.

Falla Plaça Cabanilles  Art Salvador Ferrís Cerveró Cançó de bressol 3r premi infantil 2007, foto pròpia de baixa qualitat feta amb mòbil prehistòric. No obstant s`observa l`evolució de Ferrís amb línies més planes i un estil que havia canviat prou des d`aquelles primeres falles dels ’90, pel seu pas per l'escola del gremi i la seua evolució personal.

Amb la marxa de Pansa, entraran altres com Manolo Viguer que plantà una falla amb una gran muixeranga el 2006 i  Les falles d`Algemesí, 3r premi de 2007, falles de temàtica local que tot i la seua modèstia, mostraren una plàstica renovadora. A partir de 2008, Paco Vizcaino l’únic artista suecà en plantar en secció especial de València, junt al degà Carrasquer, els dos primers anys foren molt febles, però tingué dos anys molt bons amb Mare que natura! Que arriba al segon premi i aconseguí el ninot indultat el 2010 i amb un 3r premi i menció d`enginy i gràcia el 2011, una de les falles millor pintades que recorde.

 Falla Plaça Cabanilles  Art Francisco Vizcaino 3r premi, menció especial d`enginy i gràcia i Ninot Indultat Algemesí 2011.

Després d`una baixada al cinquè premi, amb el Mar el 2012 tanca un cicle, l’any següent es desastrós, amb un cadafal que sembla no estava acabat i que arreplega l’últim premi, una pagina negra en la història d’una de les millors falles d`Algemesí.  Enguany amb l’artista Enrique Oliver de Carcaixent s`ha vist una falla, xicoteta en volum, però ben proporcionada i amb coherència temàtica que li ha donat el 4rt premi, més d`acord amb la història de esta comissió, no només pels seus premis que la converteixen en la quarta en la classificació històrica,  sinó per tindre l`orgull de ser la que li va donar la oportunitat als dos artistes fallers locals, una urgència històrica que tota població fallera ha d'esmenar, el tindre creadors o muntadors de falles que li donen personalitat a la població.


La Mar salà es el lema d’un cadafal que si a simple vista no destaca pel seu volum, si ho fa per la consistència dels seus elements fortament entrellaçats per un omnipresent blau en la base, que amera tot el conjunt, la pintura del remat es molt més viva realçant així els peixos que ens recorden els dibuixos de buscant a Nemo, el peix del contrarremat està pintat amb uns colors més foscos que el releguen a una posició secundària, no només en la composició, sinó a efectes cromàtics. Els peixos representen els que a la falla volen anar, però com estem en crisi la quota no poden pagar, mentre que el més fosc representa un realisme, més pessimista, amb una ancora que el lliga,  el del remat més acolorit es més idealista-optimista, mantenint l'esperança, damunt les onades de la crisi. 


  

El pirata que representa als empresaris negrers de la construcció, els bancs, les elèctriques, etc,.....

L’ economia submergida s`amaga en el fons del mar i el pirates aguaiten un moment de guàrdia baixa, per atacar als incauts. Les platges estan plenes d`iaios perquè son els únics que poden gastar i molts joves aturats han de bussejar- treballar en negre- per poder trobar un tresor –algo per a menjar. Amb tota seguretat la millor falla dins del seu pressupost i volum, tant per composició-risc, pintura, crítica-guió, etc,.... esperem que puga establir-se una bona sintonia entre comissió i artista perquè hi ha bons fonaments per a que comencen junts una bona etapa.


El Circ es el lema de falla infantil, on s’aposta per un xicotet cadafal multicolor, amb un escàs nombre de figures, però que intenta fugir del refregit aportant un particular modelat i sobretot uns rostres molt característics que marquen un estil personal. Per les vores tota una carpa envolta al pallasso, la malabarista, un lleó i un xiquet, un falla sòbria que cuida el detall fins i tot en la col·locació de la gespa per part dels fallers, al remat un 9é premi que no fa justícia al treball realitzat. 




Falla Ideal Terrassa




Portada del primer llibret de la història de la Falla Ideal Terrassa amb el seu primer cadafal. Font baixat de la  antiga pàgina web o blog de la Falla Ideal Terrassa, actualment desaparegut.


Nascuda al mateix temps que la Plaça del Mercat i Barri Santa Barbara, va plantar el seu primer cadafal el 1977, en el seu primer llibret, destaca una col·laboració de l’intel·lectual local Martí Domínguez i Barberà, ex-regidor de l`ajuntament de València i director de Las Provincias,  hagué de dimitir per aquell memorable discurs Cuando enmudecen los hombres, hablan las piedras, que va pronunciar amb una impressionant oratòria en el Teatre Principal de València durant la presentació de la Fallera Major de València de 1958, una valentia, la de denunciar la marginació de València,  que li costà el lloc de treball. Martí Domínguez i Barberà , dramaturg, novel·lista i poeta,  deixà la seua empremta amb l’article Veïns, bens que cal defendre que parlava de la importància del veïnat en la continuïtat de la comissió, una col·laboració de luxe.




Foto del discurs, amb Martí i Dominguez a l`esquerra i l` opuscle Valencia la gran silenciada , cuando enmudecen los Hombres hablan las piedras. Discurso de Proclamación de la Fallera Mayor 1958.  Font web Associació Estudis Fallers. http://estudisfallers.fallas.com/Documents/Marti.Dominguez/Marti.Dominguez.htm

Un altre col·laborador de luxe fou Salvador Escartí Naval autor del primer llibret de falla conservat en Algemesí el 1935 per la Falla del Gremi de Fusters d`envasos que es plantà a la Plaça Major i d`un llibret d`una falla anterior, a la Plaça del Mercat, segons ell mateix assegurava, el qual no ens ha arribat. La seua ubicació es la d`una mena de placeta formada entre el carrer Lope de Vega, que uneix el centre de la ciutat amb la part més nova i el carrer germanies que ve del carrer muntanya, l`antic carrer major que connecta la Plaça major amb l’antiga carretera i l`estació de Renfe. Malgrat ser un barri relativament antic, car el carrer Lope de Vega estava totalment urbanitzat els anys ’30 i també el carrer germanies, no se`n coneix cap antecedent faller ..... de moment. 

 Una de les característiques del barri del Terrassa es l’església i l’actual col·legi de Mª Auxiliadora, on hi havia un antic Velòdrom on corregueren grans figures del ciclisme, a la foto de 1958 apareixen l’italià F. Coppi, envoltat del francès R. Geminiani i del gran velocista català M. Poblet.  Aportada per Ester Ferragud al grup de Facebook Algemesí Antic.
 Algemesí te premis des de 1977, sembla que Ideal Terrassa començà amb un guardó de la part baixa, però no sabem gran cosa més, el lema de la falla del 1978 era el refranyer valencià i tenim l`esbós de la falla infantil de 1978. A l`any següent es va plantar la famosa falla El castell d’Algemesí, de gran volumetria, que a més a més disposava de certs moviments interns, fou realitzada per Mario Barberà, faller de la comissió, que tot i no ser artista professional, feu un cadafal que ha segut molt recordat i no només per aconseguir el primer premi, sinó perquè participa en la seua elaboració bona part de la comissió, això ens ho relata Toni Roig –que va participar en la elaboració de la mateixa- al qui agraïm tota esta informació, vital per a conèixer una de les millors falles de la història algemesinenca.


Falla Ideal Terrassa Art Mario Barbera amb ajuda de tota la comissió. El castell d`Algemesí 1r premi, premi enginy i gràcia i ninot indultat 1979. 

A la falla hi havia un homenatge a Salvador Castell, els va fer un bust l'escultor local Leonardo Borràs que ha faltat recentment, entre els materials s'utilitzaren fustes de les habituals als cadafals de la Plaça de Bous de setembre, enginys amb habitacions amb desequilibris, una habitació amb espills. El més sorprenent es que hi havia caricatures dels alcaldes d'Algemesí, escenes del parc salvador castell, del pont del Xúquer, la façana de l`institut Sant Vicent Ferrer... sobtà la quantitat de temàtica local, tenint en compte l'escàs percentatge que es pot contemplar hui dia en qualsevol de les deu comissions algemesinenques.

Falla Ideal Terrassa Art Mario Barberà. El castell d`Algemesí. Detall façana institut de batxillerat Sant Vicent Ferrer. Foto aportada per Juan Manuel Galiano en el grup de Facebook Algemesí Antic.

Finalment dir que tot i que no dispose de fonts escrites, els meus informadors em revelen amb gran vehemència que fou una falla que va fer el copo, es a dir palet i premi enginy i gràcia i ninot indultat. Una altre fet extraordinari, no només en Algemesí, sinó en una falla que no forme part de la Secció Especial de València fou que es cobrarà 25 pesetes d`entrada i que hi haguera gent que entrara quatre i cinc vegades, sense dubte a equivocar-me estem parlant d'una falla molt especial.

Falla Ideal Terrassa Art Mario Barberà. El castell d`Algemesí. Detall Pont del Xúquer. Foto aportada per Juan Manuel Galiano en el grup de Facebook Algemesí Antic.

El guardó es faria d'esperar vint anys, -molts, amb raó, denominen a Ideal Terrassa, la Plaça de la Mercè d' Algemesí, per la mala sort que ha tingut amb els premis- l'altre fet important, es que la seua neta Cristina Barberà, sembla que ha heretat esta faceta del seu iaio doncs el passat juny acabà el mòdul professional superior d`artista faller, cosa que ens posa davant un altra conjuntura històrica, la de una possible segona generació d'artistes fallers/es  locals.

Cristina Barberà neta de Mario, te a banda del mòdul professional superior d'artista faller, estudis en disseny, a banda d'altres d'indole esportiva i es que tota formació es poca, per les noves generacions d'artistes.

El 1980 no sabem quin premi aconseguí, però per la foto que apareix junt a la Falla de la desapareguda Plaça Major, al butlletí municipal d`aquell any i pels testimonis orals es evident que guanyà o segurament quedà segona, això Justícies i injustícies, perquè Vivint de fantasies aconseguí el palet infantil. La falla gran sembla que fou realitzada per un artista de Castelló de la Ribera anomenat Baldoví. De l`any següent Al so que nos toquen es la típica falla que parla de com ens manipulen els polítics, no conec ni artista ni premi, tampoc de Fira Any 1950, una reconstrucció de la Fira de Sant Onofre-festa local de finals de Juny-, que fou totalment indultada i roman desmuntada als magatzems del Museu del Gremi d'artistes fallers de València

Falla infantil Ideal Terrassa Fira any 1950 primera falla indultada el 1981. Font esbós del llibre Els Graons  de Junta Local Fallera Algemesí 1981



L’últim any abans de la pantanà l`artista encarregat de la falla infantil fou Paco Roca de Xàtiva, amb una falla sobre l`ensenyament i possiblement també fou l’artista de la gran. L’artista de Xàtiva ha guanyat deu vegades a la secció especial de Xàtiva, també el 1r premi de l’especial infantil a Alacant amb Sèneca-Autobusos i ha realitzat diverses infantils d’especial a València. A més a més també ha plantat falles de gran nivell a València com Bruixeries Valencianes Arxiduc Carles-Xiva en 1-A el 1990, Il·lusions del poble Quart Palomar en 1-A i Bruixeries Plaça Doctor Collado de 2-A el 1991, la bona cuina Arquebisbe Olaechea-Sant Marcelí de 1-B el 1993, La festa Arquebisbe Olaechea-Sant Marcelí de 1-A i Bufonades Plaça Doctor Collado també en 1-A o Avinguda Pérez Galdós-Calixte III de 2-A el 1994, els pirates de la crisi Arquebisbe Olaechea-Sant Marcelí de 1-A el 1995, etc, etc.... 


Foguera Sèneca-Autobusos Artista Paco Roca Chorques. Carretera i manta, turisme alacantí. 1r premi Secció Especial Alacant. http://www.seneca-autobusos.com/index.php/2000s/2002

Un gran buit documental ocupa el període 1986-1993, l’únic fet que trobarem en hemeroteca fou una desgràcia, l`incendi del casal el 17 de Març de 1987, una desfeta que posà a prova la germanor fallera, segons em comentava Toni Roig Aliaga, es va produir una reacció molt positiva acollint cadascuna de les altres comissions-aleshores sis- als seus casals, els fallers damnificats, en diferents actes, així cada nit, sopaven en un lloc, anaven a la berbena de l`altra, etc,..... per una vegada els bons sentiments passaren per damunt dels interessos personals.  


La seu social de la Falla Ideal Terrassa, es el Casal Nelo Bacora, un dels més antics d`Algemesí, escenari del maleit incendi del 1987, que malauradament va cremar entre altres coses part dels arxius.

El 1994 l`artista de les dues falles gran e infantil fou Guti la gran tenia esta explicació: Una societat on la gallina, quan més grossa més important, i si no és gallina ànec, la qüestió és tindre el mànec..... i si no el tenim anirem de caça, com el monument del Terrassa. Va rebré el cinquè premi i el premi a la millor correcció lingüística, la falla infantil va rebre el segon premi.


Falla Ideal Terrassa Art José Lafarga Palomares El oro y el moro 1r premi, ninot indultat, millor carrossa i millor correcció lingüística de 1999. Falla infantil Les mil i una nits de Filiberto Pons 2º premi.

El premi més repetit de la dècada dels ’90 serà el quart, destacant el segon premi infantil de 1996 o el ninot indultat infantil de 1997, l`altre premi que acompanyarà a la comissió serà el de correcció lingüística almenys en tres ocasions de 1997 fins 1999. A les acaballes de la dècada, del segle i del mil·lenni, el 1999 Ideal Terrassa pujarà vint anys més tard de nou al més alt del podi i ho farà amb un dels grans, José Lafarga Palomares de Cullera, amb un ninot indultat a València el 1996 i  ja guanyador a Cullera i a Alzira, encara faria un parell de falles més amb Ideal Terrassa el 2000 i 2001, aconseguint premis menors; deu anys més tard assolia el 2n premi d’especial amb la Plaça del Pilar al Cap i Casal, des de aquell any no ha deixat de plantar a la secció més alta de les falles de València.




Falla Ideal Terrassa Art Germans Navarro L’espanta-pai 2on premi 2009. Font Trobat Valencia

La comissió es mourà en posicions mitjanes entre el quart i cinquè premi fins el 2006 que arribarà de nou al segon premi, per retornar una vegada més a posicions mitjanes amb els incombustibles germans Navarro de Carcaixent, amb quarts premis i de nou pujant al segon premi amb L’espanta-pai el 2009, si tenim en compte que el més gran dels germans Navarro, Jaume, ja començà a guanyar amb Victor Pradera el 1981, parlem d`uns artistes mítics en la història local, i després .... novament a posicions intermèdies, una constant en la història de la comissió, això si els Germans Navarro s`acomiadaren el 2011 amb una menció del premi d'enginy i gràcia.



Falla Ideal Terrassa Art Juane Cortell Repàs d’actualitat 3r premi 2012.

Els dos anys següents continua l`scalextric particular de Ideal Terrassa, amb l`entrada de Juane Cortell que planta Repàs d`actualitat emportant-se el tercer premi que junt al segon premi que aconsegueix Ferran Lorente en la infantil amb Uhh! Quina por!, l`any següent cauen a un sisè premi en la falla gran, però en la infantil no només no tiren arrere sinó que guanyen el palet, els nostres menjars de Ferran Lorente. Enguany han canviat d`artista en la falla gran, Ernesto Cimas, germà de Venancio, artista de Xàtiva que ha arribat a plantar en places tan importants com algunes falles de la secció especial de València com Arxiduc Carles-Xiva, Avinguda Burjassot-Pare Carbonell o l`Antiga de Campanar. 


Enguany ha plantat una falla de xinesos, que impactava per una composició oberta amb dos grans remats, que a més a més estan situats damunt dos cossos centrals, però que resulten perfectament harmònics. No acaba ací tot, el jove artista xativí sorprèn amb un remat totalment inèdit en Algemesí i perquè no dir-ho, pràcticament nou, perquè el motle es de l'any passat. La pintura dels vestits de les dues xineses, es notable, especialment el de la que està en un punt més alt. Però no acaba la falla en els remats, baix d’una trobem una pagoda, on trobem un cartell ben original que fa referència a la presidenta de la Junta Local Fallera i fallera de la comissió des de fa molts anys.


Una escena on es crítica el canvi de programa d’última hora de la Junta Local Fallera, desgraciadament este tipus de crítica local o autocrítica fallera no es freqüent, tan sols apareix de forma periòdica en esta comissió.

Si per algun fet es caracteritzen els d`Ideal Terrassa, es per tindre una de les millors crítiques, com la de canvia el programa de falles a una setmana vista, entre les escenes, les dures condicions de vida dels treballadors xinesos, que permeten el miracle econòmic. A la Xina enviarien els fallers a algun president de junta,..., sàtira en estat pur com l`escena de l`amo i el servent que el transporta. Referent a la economia, fins i tot les pintes les fabricaran a Xina, referències a la supressió de Canal Nou,  Algemesí pareixia Xina a la porta del Centre Polivalent, quan en una oposició no cabia la gent-crítica local a una falta de previsió de l’ajuntament-, o l'ex-ministre Gallardon un conveni va firmar, per a que les xiques puguen anar a la Xina a avortar, etc, ....



Tot i tindre molt bona crítica, mancava una estructura que ho unirà tot en un conjunt més coherent. En quant a la pintura de la base, una miqueta fosca, en una plaça que no sempre te molta llum. Una altra crítica seria certa desigualtat en el modelat dels ninots de base, amb certa diferència amb el remat, que estava molt millor finalitzat i una decoració no tan esmerçada com altres comissions,  amb pressupostos semblants, xicotets detalls marquen la diferència, una constant en este poble,  un bon inici amb un tercer premi en el debut de Cimas, en una comissió que ha aconseguit també els premis a la millor carrossa i  comparsa.


A la falla infantil s`ha apostat per la continuïtat del guanyador dels dos exercicis passats, l`artista de Benimamet afincat en Albalat, Ferran Lorente, ha plantat L’aigua una fase més d`un artista d`autor, que començà plantant falles infantils al barri de l'olivereta a València, amb primers premis de secció i que després ha revolucionat el món de les falles infantils d'Algemesí, primer a Bernat Guinovart i ara a Ideal Terrassa, sempre amb un estil didàctic.


Enguany va d`aigües, al remat veiem un Bob Esponja somrient que ens diu que l`aigua que l’aigua que no has de gastar, se`n va per no tornar, al costat una granota humanitzada està dutxant-se, el sabó i les gotes d`aigua també cobren vida pròpia. El poal on està dutxant-se la granota, ens indica quan tancar l`aixeta o com es produeix el cicle de l`aigua. Baix del remat, apareix una gran figura d`una xiqueta amb un ruixador a la ma, que va a regar unes flors. Entre les escenes, l`aigua al desert, on apareixen un aiguader berber i el seu dromedari.

O pepa pig que posa la roba en la rentadora, representa l`aigua per a rentar. També apareixen les aigües menors, amb els gossos del barri fent cua davant un arbre.. en venda!, una escena tracta del que hi ha sota el mar,... a banda d`un estil marcat per elements com els ulls dels seus ninots, les falles lorentianes tenen una característica comuna, la humanització dels objectes i els animals, aconseguint un efecte còmic. En la seua plàstica també destaca la pintura que combina colors vius i pastís, predominant la lluminositat i evitant la foscor, que li dona un toc infantil. Repeteix el primer premi i es converteix després de dos anys en el rival a batre.




Falla Barri Santa Bàrbara


Edifici de les Escoles, el més emblemàtic del barri, al carrer del mateix nom, en la imatge apareix el Centre d’informació juvenil, també alberga l’escola per a adults i el Teatre Jaume I on es celebren la gran majoria de presentacions de falla des de fa molts anys. A la part de darrere hi ha el centre de producció de la Televisió i butlletí municipal Berca. Foto: http://www.valenciaterraimar.org

Fundada en 1976, plantà per primera vegada el 1977, el carrer que dona nom al barri i a la comissió, es un dels més antics d’Algemesí, datant el tram més antic, que ix del carrer Albalat i la Plaça de la Verge dels Dolors, de l’època de la reconquesta o fins i tot abans al s.XIII, bona part de la seua demarcació pertany al casc antic, de tal forma que es un dels barris organitzadors de la Festa de la Mª de Déu, cosa que només fan tres barris més. Va créixer estenent-se sobretot cap al nord en direcció valència, amb carrers paral·lels al carrer Santa Bàrbara com el carrer de les escoles, carrer Jaume I i carrer Gamieta amb altres transversals, com el carrer baldoví, Sant Benet, etc,..

Falla Barri Santa Bàrbera Artista Pasqual Carrasquer ? 1978 aportada per Juan Manuel Galiano Pla al grup de Facebook Algemesí Antic. Curiosa la foto, perquè normalment sempre es fan de cara.

Ha conegut dos emplaçaments, el primigeni entre el carrer Santa Barbera i Sant Benet i l'actual, mercè al canvi de casal, a la part nova del barri, al carrer Pasqual Ferrer. Tot i ser més perillós cal dir que l`emplaçament antic tenia una màgia que ha perdut l`actual, en un espai obert que no te el caliu del casc antic. Especialment espectacular era l'hora de la cremà amb les flames acaronant els edificis dels voltants, com qualsevol falla de casc antic.


Falla Barri Santa Bàrbera Artista Pasqual Carrasquer  1979, algunes fonts orals de gent jove, m’havien suggerit que esta falla havia guanyat el primer premi d`eixe any i que hi havia fotos al seu Casal que ho demostraven,  cosa que contradiria la versió que havia guanyat El castell d’Algemesí d’Ideal Terrassa, si es així es corregiria d`immediat la possible errada. Font Pàgina Facebook del  llibre Pasqual Carrasquer, Creador de falles de Joan Castelló.

No puc afirmar-ho amb seguretat, però tenint en compte que hi ha un esbós de la falla infantil de 1978 de Pasqual Carrasquer a la revista que publicava aleshores la Junta Local Fallera, es molt possible que també fera la falla gran i per que no la falla fundacional de 1977. El de Sueca restaria allí almenys fins el 1984, amor o guerra, sense rumb, son lemes de algunes d`aquelles primeres falles de les quals desgraciadament no tenim els premis i es una llàstima, perquè esta falla es la segona en primers premis de la història local amb almenys 8 palets. 


     Falla Barri Santa Bàrbera Art Julià Baldoví ? 1r premi 1988. Font Berca escrit

Gràcies a un butlletí municipal de 1988 que publica les fotografies de les falles guanyadores d`aquell any, es pot parlar del primer palet de la seua història, –de no ser que haguera guanyat el 1977 o el 1978- una victòria que significa el trencament d’una ratxa imparable de Victor Pradera venia guanyant sense parar des de 1981. Algunes fonts orals em parlen que l`artista fou Julià Baldoví, però no ho puc confirmar.

Falla Barri Santa Bàrbera Art Julià Baldoví El nostre fruit 1r Premi 1997 i de fons 1r premi infantil 1997. Font Berca escrit

Als ’90, almenys des de 1992 apareixerà un nou artista de Sueca, José Vicente Gutierrez Guti, amb premis mitjans, destaca el 1994 amb un tercer premi tant en la falla gran com infantil. Desconec l`artista que plantà en 1995 i 1996, si fou el mateix Guti o un altre, però es destacable la continuïtat durant tres anys seguits del tercer premi i del Ninot Indultat del 1995. Julià Baldoví artista de Riola fou l`artista de El nostre fruit una falla de tall clàssic amb un acabat impecable, que li valgué el primer premi i per si fora poc eixe any feren doblet, gran e infantil, l’any següent el 1998 repetiren artista i repetiren triomf amb Un món de mentides, una falla on unes boles, damunt un rellotge antic de cadena,  representaven les falsedats del món. Cal dir que tornaren a fer doblet.

Falla Barri Santa Bàrbera Art Julià Baldoví La lluna d’Algemesí 1r Premi 2000

Després d`una breu caiguda el 1999 fins al cinquè premi, tot i aconseguir un tercer en la infantil, tornen a la carrega i el 2000 amb La lluna d’Algemesí un cadafal no molt gran, però amb bona composició, acabats, pintura, etc.... donen la campanada i guanyen a falles amb un volum prou considerable, especialment com en el cas de Victor Pradera i ho fan també amb Carnestoltes, es el tercer doblet de la seua història.... -que jo sàpiga-, son dades que evidencien la importància que li ha donat esta comissió al cadafal. Esta regularitat  en la part alta, continuà amb el segon premi del 2001 Burrades de la vida i de nou tornaren a guanyar amb la infantil. La quarta i darrera victòria de Baldoví en Santa Barbara li la donà Carnestoltes el 2002, sense dubte un artista emblemàtic per a esta comissió. Encara plantaria uns anys més, destacant el segon premi de Pintar el nostre poble del 2004 i el tercer premi del 2005. El 2006 sofreixen un davallada, que els deixa en el sisè lloc, una relliscada, que totes les falles grans, fan alguna vegada en la seua història. 

Falla Barri Santa Bàrbera Art Julià Baldoví Pintar el nostre poble  2º Premi 2004 la penúltima falla que va plantar l'artista que més premis li ha donat a esta comissió i un dels millors que ha plantat en Algemesí, amb quatre o cinc primers premis.


A partir del 2007 retornen als seu lloc natural, el podi, això si, no amb un sol artista com havia passat en el període anterior sinó amb diversos, el que indica la fortalesa econòmica de la comissió, però també la falta de simbiosi comissió-artista, l'altre fet important, es que abans amb Victor Pradera i ara amb la Plaça del Cid, tornen a ser  la falla a tindre en compte, el rival a batre, moltes vegades sense arribar a guanyar com aquell gran ciclista francès, Raymond Poulidor.


Falla Barri Santa Bàrbera Art Toni Gil  Qui li posa el cascavell al gat  3r Premi 2009. Una de les últimes cremades en el seu primitiu emplaçament, sempre la més espectacular d`Algemesí per la proximitat de les vivendes. Fon Tot València

Gutí retorna el 2007 amb l`escalfament global i aconsegueix un segon premi, a partir del 2008 s`inicia l`era de Toni Gil que comença amb un tercer premi, Qui li posa el cascavell al gat i un segon premi infantil amb Mare natura, en un any on la Falla El Pla doblava i triplicava en pressupost a la resta de comissions pel que fa al cadafal. I de nou el 2009, continuen en llocs de podi amb un tercer premi amb Ni per a pa i guanyen el primer premi infantil amb Ja fa olor la primavera.

 Falla Barri Santa Bàrbera Art Joan Pedrós  Lo que no està prohibit, està permitit  1r Premi 2011, la segona falla amb més palets de la història local, tornava a guanyar nou anys després.


Després d`un descans cap a llocs de la mitjania –el 2010 es planten nou falles- amb un cinquè i quart premi infantil, tornen a guanyar després de nou anys sense fer-ho, ho fan de la ma, d`un altre artista suecà, es curiosa la relació d’aquesta comissió amb els artistes de la capital de la Ribera Baixa, amb un cadafal que criticava les múltiples prohibicions del govern central, tabac, limitació de velocitat, etc,...el que no està prohibit, està permitit, un veterà , Joan Pedrós li retornava a la Falla Barri Santa Barbera, antics llorers

Falla Barri Santa Bàrbera Art Joan Pedrós  Una de por  4rt Premi 2012


La falla infantil no acompanya a la gran que restà en un discret cinquè lloc, el 2012 amb Una de por cauen al quart premi, aspectes com la pintura que era pràcticament la mateixa que la de la finca de darrere i que diluïa el cadafal o un acabat molt diferent al de l'any anterior, en un any de gran igualtat poden ser decisives, l'infantil tingué també un quart premi, això si, emportant-se el premi d'enginy i gràcia i el ninot indultat infantil.



Falla Barri Santa Bàrbera Art Joan Pedrós  Carnestoltes  1r Premi 2013.

Per una vegada la comissió te paciència i li dona una nova oportunitat al veterà artista, que aconsegueix amb Carnestoltes de nou el primer premi, a més a més també s`emporta el premi d`enginy i gràcia, un cadafal amb un remat i un cos central impecables, però amb unes escenes no tant cuidades i uns alguns del ninots més que imperfectes. Pirateries que prometia molt en l`esbós i en l’exposició del ninot, va decebre a propis i estranys, el resultat un cinquè premi infantil. 



Enguany  Mauri Moreira han plantat València en falles un cadafal impecable des del punt de vista estètic, amb una composició clàssica sense risc, però amb una visualització clara que no deixa dubtes al visitant sobre el guió del que representa. Pot ser un detall prou negatiu, siga la desigualtat en el modelat dels ninots de base, tot i tindre un acabat impecable, hi ha dos estils que trenquen la homogeneïtat del conjunt, per una banda ninots amb una línia més moderna, acompanyats de refregits clàssics, com a les escenes del calent-dari, la iaia i el guardia civil, etc,....estic convençut que novament es degut a les estretors del pressupost. 


Si analitzem per parts, el remat, una fallera que somia en ser fallera major en la nit de la plantà,  enguany torna a tindre un gran nivell de modelat, pintura, etc,...ara bé a diferència de l'any passat, no te una importància tan cabdal, per una vegada la seua mida respecte al conjunt es menor i per altra el conjunt, es enguany més que un acompanyant, assemblant-se més en qualitat al remat. El cos central es molt simple, un polígon rectangular que adapta cadascun dels seus costats a les diferents escenes, segons el tipus d`argument, una barraca, la porta d`un garatge, la porta d`un Casal, etc,...sempre amb tota classe de detall i amb una pintura sense macula.  


Escena per escena, trobem des d`una fallera que no pot ni canviar-se de roba, del poc temps lliure que disposa en falles, no li donen ni tres dies. Al costat l’altre grup de ninots moderns es la de la parella que van a la mascleta en motocicleta, en un altre cartell a l`altre costat del grup fa referència al tancament de RTVV.  També apareix un cartell que fa referència a la lluna del remat que acompanya a la fallera per a que esvaisca la foscor.



Una tercera escena es la de la parella de fallers nus, que han quedat així per la pujada de l`IVA, en una quarta escena una família fallera que acudeix a la ofrena, reflexiona de camí de la deplorable situació socio-econòmica, que per cert a nivell local encara es pitjor, per l’altíssima taxa d`atur regnant. Un grup molt repetit, però prou ben reproduït. La cinquena i darrera escena on apareix una iaia i un caporal de la guàrdia civil davant una barraca, que recorden el drama dels desnonaments en una població com Algemesí on fa uns anys el 25% de les cases estaven buides.



La decoració del monument es sòbria però molt proporcionada tant en el colors com en les formes adoptades. Ara bé la gran errada, es certa descoordinació en el guió, amb algunes crítiques del cartell que no s`acaben d`entendre a tenor de la contemplació de les escenes i de la crítica general. Xicotetes errades que no pesen tant com la regularitat general que li ha donat de nou el primer premi, això si, molt igualada amb la segona i la tercera, un dels anys amb més igualtat entre les falles que optaven al palet.  


Juan José Salom un jove artista de Carcaixent ha segut l`encarregat de fer La mare natura una falla on el cos central estava ocupat per una representació femenina de la natura, que emergeix de la soca d`un arbre i que de mig cos en amunt s`humanitza amb un cos de dona. Està envoltada d`elements de la natura, com un donyet esglaiat, que veu que cap arbre li han deixat. 


A la part de darrere, la frondositat i els colors verds cedeixen espai a un espai més sec i fosc on les tonalitats marrons- grises guanyen protagonisme, en eixe context el principal ninot es un os polar que simbolitza la problemàtica dels glaciars. Els dos personatges humans, son un xic que observa la situació de la costa des d`un penya-segat i a la part frontal el ninot més optimista un xiquet amb unes flors a la ma, sempre hi ha lloc a l'esperança. 

Bona composició, amb un joc complex d'encaix d'elements que integren una temàtica, de diverses mides i jugant també amb els colors depenent de la situació que es vol expressar.  La decoració, de la falla infantil, acompanya molt bé a este tipus de falla de temàtica natural o vegetal, gran treball dels fallers/eres de la comissió, tot ajuda a aconseguir el tercer premi infantil. Bon començament de Salom en Algemesí


 Falla Plaça Tres Moreres

Casa del Delme 1602,  al carrer delme, entre el carrer Santa Barbera i la Plaça Tres Moreres. Antiga propietat del clero d’Algemesí fins la desamortització del segle XIX. En ella es guardava la desena part de les collites com a impost. Francesc Ribalta instal·la en ella el seu taller per a pintar el retaule major de la parròquia de Sant Jaume.  era Foto de Joaquim a Panoramio.  http://www.panoramio.com/photo/33610592

L'única situada actualment en ple casc antic, a escassos metres de la Plaça Major, representa una rara avis en Algemesí, on la majoria de comissions es situen fora del casc antic i de l`eixample de la ciutat. Això li dona una forta personalitat, això i haver segut una de les falles fundadores de la Junta Local Fallera el 1976, es a dir una de les més veteranes, junt a la desapareguda Plaça Major i a Victor Pradera, el document més antic que he pogut trobar a la hemeroteca de València es la seua presentació on actua de mantenidor el primer president, de la naixent Junta Local Fallera d’Algemesí En Juan Montrull Bartual, tot això en LAS PROVINCIAS de 3 de Març de 1976. 

Falla Plaça Tres Moreres Art Andrés Martorell Premi ? 1979.  aportada per Juan Manuel Galiano Pla al grup de Facebook Algemesí Antic.

El primer document sobre cadafals de la comissió serà una falla infantil el 1978, un cap d`un pallasso, sense lema ni nom d`artista, de l`any següent ja tenim artista: Martorell, el millor deixeble de Carrasquer, una falla coronada per un conill assegut damunt un coixí, i este damunt altres elements com una masurca de dacsa, etc,... d`estructura simple no semblava molt menuda, almenys no tant com ja la he conegut en dècades posteriors. Una altra característica es que en aquells anys també construïen la corresponent falla infantil.

Falla Plaça Tres Moreres Art Andrés Martorell  Hi ha molt que raure 1985. Font Revista JLFA Els Graons.

Tot i que no se qui es l`artista que fa la falla fundadora el 1976, almenys des de 1979 fins 1985 l`encarregat fou A. Martorell un dels millors artistes fallers que ha donat Sueca, amb cadafals com Qui paga el pato? El 1980, amb l`explicació de la falla del propi Martorell, el 1981 apareix signada per S. Silvestre este perro mundo, Desperta València el 1982,  o Hi ha molt que raure 1985. 

Falla Plaça Tres Moreres Art A. Martorell Any internacional del xiquet. 1980. Font Revista JLFA Els Graons 1980.

Sorprèn molt positivament el sentit didàctic d`algunes de les falles infantils de la comissió d`aquella època com la infantil de 1980, dedicada a l`any internacional del xiquet o una falla infantil realment interessant degué ser Monument on tots els animals li feien un monument a Felix Rodríguez de la Fuente. Malauradament, per les revistes de Junta Local sembla que arran el 1984 deixaren de plantar falla infantil. 

Retall de periòdic amb la notícia de l’incendi del taller de Martorell a Sueca, perdent-se entre altres la falla Plaça Tres Moreres que anava a plantar-se aquell 1982. Font: Les falles de sant Josep a Sueca. Andrés de Sales Ferri Chulio.

Una anècdota desgraciada fou el terrible incendi que patí el taller del bo de Martorell a Sueca, que junt a moltes d`altres falles cremaren abans d`hora, una pena perquè en l`esbós apuntaven maneres els dos cadafals d`aquell exercici de 1982, per si no fora poc uns mesos després vingué la terrible pantanà del ’82, acabant amb les falles del 1983, dos exercicis massa durs, que potser dugueren a deixar de plantar la falla infantil, exhaustos o farts ,davant de tant mala sort.

                                    Falla Plaça Tres Moreres Art ? 7é premi. 1994. Font Berca BIM Nº 52 Març 1994

No torne a tindre notícies d’artistes fins quasi una dècada més tard, el 1995 on l`artista fou o bé Pedrós o bé Carrasquer, esta falla que obtingué el setè premi tingué la particularitat que la seua crema fou gravada per Berca Televisió, la tele local. Seria interessant saber si existeixen sobretot còpies de reportatges encara més antics, perquè serien molt valuosos per reconstruir la historia de les falles d`Algemesí, especialment dels primers anys.

Falla Plaça Tres Moreres Art David Clari El pes del cavall 5é premi 2008. Font desconeguda.

Des del 1998 fins 2001 inclusives, tingueren una bona època, amb França eixa dama, amb un remat d`una dama que agafava un camió, fent al·lusió a les destrosses de camions plens de verdura i fruita espanyola que els agricultors francesos destrossava en territori francès, o València, sol i festa més costumista de Pepe Benavent. I no diguem res dels últims temps des que comença la crisi, un dels seus millors guardons, el cinquè amb El pes del cavall de David Clari el 2008, any en que es plantaren huit falles. L’ any següent amb Algemesí en falles del mateix artista,  aconsegueixen un sisè premi, el 2010 tot i baixar al 8é premi amb Temps al temps del mateix artista, tampoc son els últims, perquè hi ha nou falles en total. 
Falla Plaça Tres Moreres Art David Clari? 7é premi , millor carrossa, millor comparsa i millor personatge 2011

El seu millor any dels darrers temps ha segut sense dubte el de 2011 amb un setè premi de deu falles i tots els premis de la Cavalcada del Ninot, Millor Carrossa, Millor Comparsa i Millor Personatge, això ens porta a parlar d`una altra de les especialitats de la comissió, la Cavalcada del ninot, on s’esmercen per intentar oferir cada any un dels millors conjunts en dita cavalcada. L`any passat amb Un Món animal aconseguiren un huité premi tot i que en la infantil baixaren al novè. 


Enguany tot i tornar al furgó de cua en el cadafal gran, Conta`m una de conqueridors, una falla presidida per un gran cap d’ Hernan Cortès, el gran conqueridor de Mèxic,  que s`erigeix dalt un llibre que conta les seues cròniques en territori asteca, a les escenes on veiem múltiples ninots refregits que ressuciten any rere any, veiem almenys coherència temàtica, cosa que s`agraeix, la conquesta de la llibertat, protagonitzada per l`estàtua de la Llibertat, una referència al preu que estan pagant actualment els Ucranians per conquerir la llibertat.



La sempiterna lluita de conquesta mútua entre moros i cristians o la conquesta econòmica mundial que esta duent a terme la Xina, son algun dels exemples. A nivell estètic, el modelat es una miqueta irregular,  els colors son pobres i no combinen sempre entre si, una llàstima perquè la composició tot i ser molt clàssica simple es atractiva i està molt ben acompanyada pel guió, malgrat rebre el desè premi, remuntar a l'any que bé, es més que factible.



La falla infantil que han tornat a plantar des del 2012,  porta com a lema Els colors de la primavera construïda per l`artista Alberto Abril, el pas del fred hivern, a l`alegre i acolorida primavera son el cos central, on es representa com uns xiquets després d`un temps de pluja,  descobreixen al cel un arc de Sant Martí. Això els omple de goig i volen representar-ho dibuixant-ho i pintant-ho. Es pot parlar sense embuts de falla d`autor, això representa un salt qualitatiu per a les falles infantils d`Algemesí, que ja gaudiren en el passat de Salvador Ferrís Cerveró, actualment de Ferran Lorente i ara es suma Alberto Abril.



Modelat personal que busca línies planes, fugint de models clàssics i cerca l’expressivitat amb figures que s`assemblen a les il·lustracions que apareixen en els llibres de literatura infantil actual. La proporció de tots els ninots i la combinació de colors vius per als xiquets, amb colors més apagats per a animals o elements inerts com les roques o els núvols, son característiques d’un conjunt  complet malgrat tindre un pressupost  reduït. El quart premi, suposa un guardó molt preat en una plaça, on durant quasi trenta anys no plantaren infantils.




Falla Victor Pradera-Ferran d`Aragó i Ads.

L’antic Casal El Bunyol, situat al carrer València, encara conserva els colors de la falla més llorejada de la història local, entre les seues parets, s`han penjat ni mes ni menys que tretze primers premis de la falla gran i una bona quantitat d`infantils, ninots indultats, etc,...

Més que una falla, defineix la identitat de tot un barri, o almenys així era fa anys. La seua demarcació ocupa l`espai comprés entre l’Avinguda del País Valencià, l`avinguda de la Generalitat –antiga carretera o circumval·lació- la plaça de la Ribera, que fa de frontera amb Ideal Terrassa i el modern parc bernat guinovart. Te una forma rectangular ben definida, el fet d`estar una miqueta allunyat del centre de la població, feu que la comissió nascuda el 1975, des que plantara la seua primera falla el 1976 arrelara i tinguera el suport de gran part del seu veïnat. Fou junt a la Plaça Major i a la Plaça Tres Moreres una de les fundadores de la Junta Local Fallera. 




Plaça de la Ribera d`on ixen el carrer Ferran d’Aragó i l`Avinguda del País València, demarcació de la Falla Victor Pradera. També parteix d`ací els carrer Lope de Vega i Gomez Ferrer, demarcació d`Ideal Terrassa, un lloc de trobada de comissions per als grans actes, entrega de premis, ofrena, etc,... Foto propietat de Joaquim.2 a Panoramio.

Gràcies al bon criteri d`un faller desconegut al qual jo vull recordar, tenim tots  els premis de la comissió des de 1977 fins 1991, gràcies a un llibret de 1992. Tant de bo la Junta Local Fallera d`Algemesí, s`haguera preocupat de la mateixa forma per conservar almenys les llistes de premis des de la seua instauració. El palmarès de Victor Pradera es impressionant, amb 13 primers premis, encara mantenen cert avantatge sobre Barri Santa Barbera amb 8 o algun més i sobre Plaça del Cid amb 7, la resta  Plaça Cabanilles amb 3 o algun més i Ideal Terrassa amb 2 o 3 estan ja a unes distàncies abismals, per no parlar dels que només tenen un o dos.

Falla Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads 4rt premi 1978 (eixe any es plantaren 8 falles), des de la primera falla que plantaren en 1976, foren sempre una falla competitiva. Aportada per Juan Manuel Galiano Pla al grup de Facebook Algemesí Antic.


Ja el primer any el 1977 amb només sis falles a concurs ja es presentaren com a una comissió potent que anava a per totes, amb un segon premi a la falla gran, acompanyat d'un tercer a la infantil, el premi d'enginy i gràcia i el Ninot Indultat. Els dos anys següents son prou grisos amb tan sols dos quarts premis i dos sisens en la infantil, el 1980 tot i baixar al cinquè lloc en la gran, aconsegueixen un tercer amb la infantil.

L’edat daurada de Victor Pradera: els ’80.

Falla Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads  Art Navarro i Olcina Contaminació 1r premi  i 1r premi infantil  1981. Font Revista JLFA Els Graons 1981.

A partir de 1981 comença la era Victor Pradera, eixe any del qual ja coneguem l`associació de la falla amb Jaume Navarro i Salvador Olcina, que plantaren Contaminació i Primavera els dos primers palets de la comissió i el primer doblet de la seua història, cal dir que la Plaça Major havia tingut molts problemes en la planta i que la infantil de Ideal Terrassa s`havia indultat, però dit això calia estar allí en el moment que ells estigueren. El 1982 amb els mateixos artistes planten Perreries que torna a guanyar, però un món feliç, s`ha de conformar amb el segon premi infantil.

Falla Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads. Art Germans Navarro 1r premi  i Premi enginy i gràcia 1987. Una falla que va ser el sisè palet consecutiu, només la pantanà podia frenar-los. Foto de Toni Roig Aliaga.


El 1983 no planten falla, com la resta de comissions, però amb el retorn ve l'època més apoteòsica de la comissió, quatre anys seguits guanyant el primer premi i el premi d`enginy i gràcia i tres fent doblet de 1984 a 1986 i per a sumar més substància el ninot indultat el 1984. Cabronaes fou la primera d`una saga que acaba amb la falla que tenia com a remat una ouera amb una baralla de galls al remat el 1987, falla ja signada pels Germans Navarro.
Falla Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads. Art Germans Navarro 1r premi  1989. Una falla que recobrava el palet després de la interrupció de l`any anterior.  Foto Berca BIM

El 1988 recuperen el tron en la infantil però baixen al tercer lloc en la gran. Els dos anys següents tornen a regnar, el 1989 els Germans Navarro recobren el tron, per davant de la Plaça del Cid que queda segona i que els furta el palet en la infantil, amb una falla memorable, la falla del torero, front a la qual Victor Pradera ha de rendir-se a la evidència i conformar-se amb un segon premi.

 El campió defensa el títol front els aspirants, Plaça Cabanilles, Barri Santa Barbera i Ideal Terrassa : els 90’


Falla Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads. Art Germans Navarro 1r premi  i 1r premi infantil 1992. Una falla que tornava a recuperar la primera posició després de la victòria l`any anterior de Plaça Cabanilles amb Pansa. Font Arxiu municipal-Secció Falles Llibret Falla Victor Pradera-Ferran El Catòlic i adjacents

La primera meitat de la dècada encara els seria propícia, en la segona començarien els problemes. El 1990 tornen a fer doblet. En el 1991 els germans Navarro es topen amb Pansa un artista de Sueca que planta per a Cabanilles, malgrat això guanyen amb la infantil. El 1992 amb la falla del pescador recuperen el tron i a més tornen a fer doblet, l`any següent tornen a guanyar, no se si feren doblet.  



Falla Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads. Art Germans Navarro 2º premi  i 1r premi infantil 1994.  Plaça Cabanilles amb Pansa i Salvador Ferrís tornaven a guanyar el palet,  afavorint la competitivitat de les falles algemesinenques.

El 1994 es topen amb una falla amb de composició estilitzada, la falla del mosqueter que junt a la infantil de Salvador Ferrís marquen època. En el 1995 tornaven a doblar el genoll, davant Pansa, no era habitual, d`altra banda cal ressaltar un fenomen que era comú en altres poblacions properes i que s`ha perdut com es l`adornament dels carrers, Victor Pradera ho va fer alguns anys amb fanals d’època, estores roges,...etc... era com tindre un trosset de Russafa en Algemesí.

 Falla Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads. Art Germans Navarro 1r premi, ninot indultat i 1r premi infantil, millor comparas, millor carrossa, etc,...  1996 L’últim palet dels germans Navarro i una de les falles més espectaculars plantades a Algemesí en els darrers vint anys.
El 1996 recuperen el tron, amb una de les millors fallers que jo recorde en aquella dècada, ningú era conscient però serà l última gran victòria d`aquests germans en Algemesí la número 11, ho faran a lo gran : primer premi, primer premi infantil, Ninot Indultat amén de premis de la Cavalcada del Ninot com els de millor comparsa, millor carrossa, etc,...

Falla Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads. Art Germans Navarro 3r premi  i ninot indultat infantil 1999 L’última falla amb esta comissió dels germans Navarro.
Els Navarro`s com moltes vegades signaven les seues obres, continuaren al cap davant fins l`any 1999, mantenint un alt nivell, amb un segon i dos tercers premis i un ninot indultat infantil el 1999. La seua última falla entre el carrer Ferran d`Aragó i el carrer València va rebré el tercer premi, curiosament no tenia la orientació habitual del remat mirant cap a l`oest, sinó cap al nord, direcció València...fou la fi d`una època, que començà aproximadament el 1980-81 i que durà pràcticament vint anys, el palmarès impressiona: onze primers premis, quatre segons premis i tres tercers premis, més dos ninots indultats i quatre premis d`enginy i gràcia.  10 o 11 primers premis infantils, tres segons premis, etc,....  uns artistes claus en la història de les falles d`Algemesí.    

Orfandat, desorientació i un ressorgiment temporal: 2000 -2006

Falla Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads. Art Vicent Ferragud? Montagut? Mags i mones en el món 1r premi 2001. Noves estètiques en els cadafals de la falla hegemònica.

Si unes persones o col·lectivitats, durant molt de temps han segut guiades, quan de sobte perden eixa guia poden caure en la mes absoluta desorientació. Això pot ser de forma fulminant o gradual, amb Victor Pradera succeí la segona. El primer any post-Navarro`s serà el de Vicent Ferragud amb Pallassades de la vida que es farà amb el segon premi, en la infantil un especialista vingut de la Pobla Llarga, Vicent Gomar que amb La vida en la prehistòria aconseguirà el tercer premi. El 2001, cinc anys més tard i amb un artista diferent que plantà Mags i mones en el món tornaven al tron, a més a més aconseguien el Ninot Indultat, ara bé, amb un més que discret cinquè premi infantil, que evidenciava que les coses no anaven com abans, no obstant estem parlant de vint anys seguits sempre entre els tres primers, en la categoria de falles grans.

 Falla Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads. Art Vicent Ferragud? Montagut? Valencianies 2º premi 2002. Lamentablement no hem recuperat una foto del remat. Font Berca BIM Algemesí.

L`any següent amb Valencianies arribaven al segon premi, semblava que tot continuava igual, però el 2003 assistim a un fet curiós, Les dos cares del mon, tornava a ser segona, però El món de la Warner baixava al sisè premi. Lògicament el ritme ja no era el mateix, el desgast començava a notar-se, però continuava sent una falla no només respectada sinó temuda pel seu potencial, com un vell rei lleó que es resisteix a deixar el seu tron.


Falla Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads 1r premi infantil 2006.Font Berca BIM Algemesí

El 2004 amb Vicent Montagut que planta Donyets baixen a un tercer premi, però s`aconsegueix de nou el palet en la infantil amb Cants i costums de la terra, que a més a més aconsegueix el ninot indultat infantil. El 2005 amb Pocimes la comissió aconsegueix un record increïble, tretze primers premis en 29 anys... i allí es quedaren de moment, tots els palets d`una falla, que ja és històrica per la seua aportació en quant a cadafals fallers algemesinencs. El 2006 aconsegueixen un tercer premí i un primer premi infantil.


Caiguda i recuperació amb incerteses de futur 2007- 2014.......



Falla Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads Art Vicent Chaveli 5é premi i 1r premi  infantil 2007. 

 El 2007 any en que curiosament naix una nova comissió veïna –El Pla- amb l`artista de Tavernes de la Valldigna Vicent Chaveli que planta Amb l`alegria a l`escola baixen a un alarmant cinquè premi. El contrapunt positiu el posarà Granja escola que aconseguirà de nou el palet infantil, un resultat agredolç per a una falla acostumada a registres de prou mes envergadura. El colp de gràcia vingué el 2008, com acompanyant la crisi econòmica que a tots ens colpejava l’artista encarregat patí  un bou que els deixà irremeiablement abocats al vuitè premi, el pitjor de la seua història, el seu lema Visites d`un altre món sembla una broma d'un artista innombrable

Falla Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads Art Fernando Llopis 3r  premi i 2º premi  infantil 2010. L’emplaçament havia canviat pel canvi de Casal des del 2009. 


L’any següent evidentment hi hagué canvi d`artista, comença el cicle de l`alzireny Fernando Llopis, que plantà En un castell encantat, algú està ben col·locat que es fa amb el cinquè premi, amb Falles a l`oceà obtenen el cinquè premi de 2009. Es increïble com havia canviat la situació de la comissió en tan sols quatre anys, la comissió reaccionà ràpidament ajustant-se a la situació econòmica i a les seues possibilitats, amb Ferni, sembla que començaven a trobar un nou camí. El cicle de l`artista alzireny només tingué un defecte, el palet, però els retorna als llocs d`honor amb un tercer, un quart i un segon premi. El millor any sense dubte fou el 2010 amb Bojeries del Mar que fou guardonada amb un tercer premi i amb el segon premi infantil.


Falla Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads Art Fernando Llopis 2º premi 2012

L'últim any el 2012, tot i aconseguir el segon premi amb Canvi Climàtic, obtingué un sisè amb la falla infantil, pot ser fora eixa la causa del nou canvi d'artista, pot ser altres causes econòmiques, personals, etc,... en les que no entre, però es evident que malgrat no tornar a donar premis, els ha donat una certa estabilitat. Serà injust oblidar la seua contribució tant a la comissió com a les falles d'Algemesí en general, en este període recent.



Falla Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads Art José Lafarga Palomares 3r premi 2013

Els últims dos anys han volgut tirar d`un gran artista faller de la Ribera, el qual per cert te experiència amb tres falles i un palet en Algemesí. Parlem de José Lafarga Palomares, o millor dit del seu taller, que construí Les retallades una falla que amb un xicotet pressupost, bon guió i bons acabats, aconseguien un ben merescut tercer premi, el de Cullera porta amb ell a David Enguix que plantà Carnestoltes a Venècia una falla que obtingué un discret quart premi, i un ninot indultat infantil

Enguany la fórmula no ha funcionat, per motius diferents, cap dels dos artistes ha seguit amb la tònica mostrada l'any passat. En primer lloc Quina fauna ! de l`artista José Lafarga, el cos central es un gran esquirol, damunt un tronc mort, que porta al llom a un gran mussol.  L'argument bàsic es que els animals ha diferència de les persones no gasten el que no poden pagar, no defrauden a ningú, ni malcrien als seus fills. El primer que em crida l`atenció es la composició, la falla es alta respecte a la base, però la base es mínima. La pintura es monocolor, un marró fosc que en un dia núvol fa que no es veja bé la falla. El modelat es prou tosc e irregular, l'únic fet positiu es que el cos central es nou en Algemesí. 




Per la base trobem tot tipus de fauna, com els polítics, pardals de mal averany, que només porten males notícies. Apareix el materialisme occidental, que fa que els joves no isquen de casa fins els ’40, també trobem una gallina lloca, o una xica nua que representa a Adam i Eva, que representa l`animal més espavilat de tots, els humans. levat de l'escena de Rita Barberà, ninot candidat a l'indult, la resta son ninots refregits .... de l'any passat! No se si ha baixat molt el pressupost, però si que ho ha fet molt la qualitat, el vuitè premi, pot semblar desastrós, però crec que és molt just, com a molt podrien haver pujat un graó més, el cadafal no donava per a més. En quant al guió no està malament, però hi havien amb més cohesió. La decoració correcta, però molt austera, el monocolor marró condiciona molt. 




A l`igual que el cadafal gran, l`infantil  de menut somiava que.... de l`artista David Enguix, s’ha redefinit enguany a la baixa. Ara bé, amb algunes diferències, en primer lloc xoca molt la pintura, si en la gran era per foscor, ací no, de fet teòricament sembla que es volia aconseguir colors clars. Però el resultat es una aproximació, sobretot en el gran cigne central, amb uns colors una mica estridents, per a un públic infantil. La composició es el millor del conjunt, però en la farola, torna a repetir-se la foscor.




La gran diferència es veu en el ninot candidat a l’indult, a pesar que es un grup amb molt de detall, el millor de la falla amb diferència –l’únic amb un color infantil- no es pot comparar amb el ninot indultat que aconseguí l`any passat. En la resta de ninots, s`observen moltes desigualtats.  Amb tots els factors relatats, era difícil fer-se amb un bon premi, però el 10é premi, es pot ser excessiu, tant per l`artista, que ha collit un palet en la secció primera de Cullera, com per la comissió, amb 11o 12 palets infantil Veredicte dur el del jurat, que en la meua opinió, podria haver atorgat un novè o vuitè premi, però no molt més.

Núria Ferragud amb la seua obra en la exposició de final de Curs del Modul d`artistes fallers del Gremi d`Artistes Fallers de València. Juane Cortell arreplegant el seu guardó a la gala de l`artista faller de 2011. Font de la segona foto Cendra Digital. http://www.cendradigital.com/2011/04/30/se-ha-celebrado-la-vi-gala-del-artista-fallero


El 2015, Juane Cortell serà l`encarregat de fer la falla gran i Núria Ferragud la infantil. En el primer cas, es tracta d`un artista fill i nebot de artistes amb llarga trajectòria professional, en el cas de Núria, es part d`una nova generació que a més a més com Cristina Barberà també es d`Algemesí. Espere que ningú els pressione, sobretot a Núria, com va dir Julio Monterrubio en una taula rodona del 125 Aniversari de les Falles d`Alzira, als joves artistes, cal mimar-los, això si, exigint-los un treball constant i progressiu, son el futur de la festa.

I en quant a la comissió, crec que pagaria la pena un debat seré al voltant del que han segut, el que son i el que volen ser dins les falles d'Algemesí, han aportat molt i continuen fent-ho dins les seues possibilitats, però han de tindre en compte que de vegades les condicions no permeten fer més del que es pot.  Em recorda el cas de Na Jordana que no guanya des del 2003 -ells des del 2005- però que s'ha redefinit, fent un altre tipus de falla, que li dona una identitat pròpia,  es una opció, com les experimentals, etc,... de moment servir de viver d`una artista fallera del poble, ja es un pas endavant, enhorabona ara cal seguir caminant!


Un taller molt especial  des de mitjans dels '90



Falla Exposició-Misser Mascó Art Joan S. Blanch Eureka 1r premi i ninot indultat infantil València 2008 Foto propietat de Juan José Villanueva aportada al grup de Facebook Seguidors de Joan Blanch.

No podia finalitzar este apartat sense parlar d`un artista que no planta en Algemesí, però que te allí el seu taller. Parlem de Joan S. Blanch el qual des de aproximadament 1996 ha creat allí xicotetes joies, per a Na Jordana, Exposició-Misser Mascó, Plaça Ajuntament, Plaça Mercat Central, Mossen Sorell etc, etc,..., només això ja seria motiu de goig per als aficionats a les falles locals, no entrarem ací a explicar el seu currículum, amb vint anys plantant a la Secció Especial infantil, altres ja ho han fet molt bé, sobretot amb la magnífica exposició realitzada fa poc al Casal de la Falla Na Jordana.



Falla Exposició- Misser Mascó Els xiquets de la replega  Art Joan Blanch Ninot Indultat infantil  València  2008 Font: aportada pel grup Facebook de Seguidors de Joan S. Blanch

A més a més fou l’últim mestre de Salvador Ferrís Cerveró. Des del 2007, inicià un autèntic postgrau, experimentant un salt qualitatiu amb el modelat de ninots clau d ‘Eureka el 2008 que aconseguí el primer palet de Blanch i també el primer ninot indultat, modelat per Ferrís. Fets que s’emmarcaren en un context local de ressorgiment faller amb la fundació de noves comissions.


Foguera Altozano  La meta fer esport Art Joan Blanch 1r premi i Ninot Indultat infantil Alacant 2008 Font: aportada pel grup Facebook de Seguidors de Joan S. Blanch

L’aprenentatge de noves tècniques es completaria amb la participació de Salvador en el laboratori de Blanch, -com diu Joan Castelló- amb cadafals com la primera foguera de Joan Blanch a Alacant, Altozano . La meta....fer esport. 1r Premi Secció Especial de 2008 i ninot indultat infantil, un any sense dubte memorable. Un altre cadafal en el que participà fou Terra a la Vista per a Exposició –Misser Mascó.


 Falla Pintor Andreu Art Salvador Ferrís Cerveró Xé, quines taronges! 1r premi Secció Primera infantil 2013 Alzira

Amb estos vímets, Salvador ha fet noves cistelles, això sí, fora de la capital de la muixeranga. Des del 2011 fins enguany ha completat un cicle a Pintor Andreu d`Alzira, autèntica comissió especialista en falles infantils, que durant molts anys fou hegemònica o rival de Camí-Nou, El Mercat, Sants Patrons, etc,... on ha plantat Rondalles Valencianes a la Secció Especial el 2011 i Passant olímpicament, Xé! Quines taronges amb la que guanyà el primer premi el 2013 i els encants d`Europa a la secció primera. També ha plantat enguany a la falla del Mercat de Gandia.


Músics, pirotècnics..... els altres protagonistes.

Foto del nou orgue Mossen Cabanilles situat a la basílica de Sant Jaume. Font pàgina de Facebook Orgue de Sant Jaume d’Algemesí. https://www.facebook.com/OrgueDeSantJaumeDAlgemesi?fref=ts

Si la festa de les falles és una trilogia, un altre element es la música. Encara que en la seua època es pràcticament impossible per no dir ciència ficció, que s’erigiren falles ja no a Algemesí, sinó a cap població fora del Cap i Casal , cal citar al gran músic algemesinenc i valencià del barroc, l’organista Cabanilles, qui per cert dona nom a una de les deu falles actuals. Altres grans músics locals de renom contemporani, han segut el compositor Moreno Gans o Agustí Alaman, els quals també compten amb reconeixement al nomenclàtor municipal.


 Foto de la primera plana del llibret commemoratiu amb motiu del 175 Aniversari de la Societat Musical Santa Cecília d’Algemesí.



Interpretació del pas-doble Valencianeta del compositor Luis Martí Alegre  en el concert d`hivern celebrat al Teatre Municipal d’Algemesí el 13 de febrer de 2010

Algemesí te una banda de música que va fer el 175 aniversari el 2011 i també fou pionera en establir la primera escola de tabal i dolçaina oficial el 1976. En els darrers deu anys han proliferat per la ciutat diverses xarangues, la més antiga és La Patxaranga, que ja porta onze anys de marxa, i que, –com aquella primigènia falla Plaça Major, ha donat llum a noves xarangues com La Petardà, Akelagarre, Xequexanga, la Riberenca, etc. –, totes algemesinenques.


Nomes des del 2007 es fan grans mascletades conjuntes que han substituït a les mini-mascletades de comissió, les primeres com esta del 2008 eren a la Plaça Major. Font Foto Trobat Valencia.

La pirotècnia ha fet un gir copernicà. Si en un Berca Televisiu de 1995, el portaveu de Pirotècnia Torís deia que Algemesí era un dels pobles que menys gastava en pólvora, ara hi ha un cicle de mascletades al Parc Salvador Castell, el qual també es concurs, la millor pirotècnia te l`honor de disparar l'any següent el dia de Sant Josep. Un altre protagonista són les tradicionals manteletes, demanades per falleres majors de València o Alzira, entre altres. I els algemesinencs i visitants que omplin els carrers, siguen o no fallers, els protagonistes més importants!


Amb Salvador Ferrís Cerveró i Victor H.Giner Blasco,  al taller del segon a Albalat de la Ribera. La primera generació d’artistes fallers professionals d`Algemesí, història viva de les falles d'Algemesí.



Bibliografia:

PÉREZ BALLESTER, JOSÉ ; ARASA I GIL, FERRAN (2000):  Poblament rural i vies de comunicació en època romana la Ribera del riu Xúquer (València). Fou presentat inicialment com a ponència a la VII Assemblea d’Història de la Ribera celebrada a Sumacàrcer l’any 2000

SOLER MOLINA, ABEL. Alzira de Xúquer: Gènesi urbana i urbanisme planificat a la cora andalusina, dins de ANTONI FURIÓ, JOSEP APARICI, eds (2002) Castells, torres i fortificacions en la Ribera del Xúquer. VIII Assemblea d’Història de la Ribera (Cullera, novembre 2000). Ed Ajuntament de Cullera i Universitat de València, 2002.

BALLESTER BROSETA, BENITO (1958): Historia de la Villa de Algemesí en la provincia de Valencia. Ed Juan B. Juan.

DOMINGO I BORRÀS, JOSEP ANTONI  /Fotografies de VICENT BLAY (2004): Aigua i paisatges. Ed Ajuntament d’Algemesí.

DOMINGO I BORRÀS, JOSEP ANTONI /Fotografies de VICENT BLAY (2004): Carrers de Volta. Ed Ajuntament d’Algemesí

DD.AA. (2006) Recuperació de la memòria històrica 1936/39. Ajuntament d`Algemesí.

DOMINGO I BORRÀS, JOSEP ANTONI (2002): Festa a la Ribera. Les Festes d`Algemesí. Ed: 2edició. Ajuntament d`Algemesí.

LLORET BOSCÀ, ENRIQUE (1980): Pasaron las Fallas de 1980, dins Berca-Butlletí Municipal d`Informació nº 6, Ayuntamiento de Algemesí, Abril 1980.

ESCRIBÀ, ENRIC (1981): Semana Fallera d’Algemesí, dins Berca-Butlletí Municipal d`Informació nº 13, Ayuntamiento de Algemesí, Agost-Setembre 1981.

L.N y L.E (1983): Nuestro personaje popular Salvador Escartí Naval, dins Berca-Butlletí Municipal d`Informació nº 18, Ayuntamiento de Algemesí, Agost-Setembre 1983.

TEROL I GRAU, VICENT (1984): Algemesí fa 400 Anys, dins Berca-Butlletí Municipal d`Informació nº 21, Ayuntamiento de Algemesí, Gener-Febrer 1984.

DOMINGO I BORRAS, JOSEP ANTONI (1984) Assaig de toponímia urbana II. La universitat i vila d`Algemesí, 1574-1707, dins Berca-Butlletí Municipal d`Informació nº 22, Ayuntamiento de Algemesí, Març-Abril-Maig 1984.

DOMINGO I BORRAS, JOSEP ANTONI (1984) Assaig de toponímia urbana III. La vila d`Algemesí des de la Nova Planta a la Guerra del Francés, 1707-1808, dins Berca-Butlletí Municipal d`Informació nº 30, Ajuntament d’ Algemesí, Novembre-Desembre 1985-Gener 1986

NAVAL, XAVIER  (1986) Toponímia històrica de Pardines dins Berca-Butlletí Municipal d`Informació nº 31, Ajuntament d’ Algemesí, Febrer-Març-Abril 1986

TODOLÍ MERENCIANO, ARTUR (1999) L’associacionisme obrer i el seu reflex a Algemesí. Ed Ajuntament d`Algemesí. 1999.

GUITART I AHUIR, JOAN, PELLICER I ROSSELL, NEL·LO (1997) La Muixeranga d’Algemesí. Ajuntament d’Algemesí. 1997.

DDAA, (1995-2014): Suplement Especial -Falles de la Ribera. Alzira. Levante-emv

FALLES ’88, PRIMERS PREMIS (1988) Falla major barri Santa bàrbara, falla infantil Victor Pradera dins Berca-Butlletí Municipal d`Informació nº 36, Ajuntament d’ Algemesí, Gener-Febrer 1988

COSTUMS, LES MILLORS FALLES DE 1989 (1989) Victor Pradera i el Cid guanyaren els primers premis dins Berca-Butlletí Municipal d`Informació nº 40, Ajuntament d’ Algemesí, Gener-Març 1989

CASTELLÓ LLI, JOAN (1996): Història de les Falles de Cullera 1928-1996, Ajuntament de Cullera

FERRI CHULIO, ANDRES DE SALES (2008): Les falles de sant Josep a Sueca. Ajuntament de Sueca.

MARAVILLA HERRAIZ, JORDI .(2013). Algemesí...Falles sense memòria?, La Veu d`ALGEMESÍ, 15, pp.10-11. Algemesí.2013

CABALLERO, JUAN- ROIG, EDUARDO (1979): El Dolçainer. Falles en Algemesí 1979,  Algemesí, Junta Local Fallera.

CABALLERO, JUAN- ROIG, EDUARDO (1980): Els Graons. Fallas en Algemesí 1980, Algemesí, Junta Local Fallera.

CABALLERO, JUAN- ROIG, EDUARDO (1981): Els Graons. Fallas Algemesí 1981. Algemesí, Junta Local Fallera.


DD.AA (1982): Els Graons. Algemesí Fallas 1982.Algemesí, Junta Local Fallera.

DD.AA (1984): Algemesí Fallas 1984. Algemesí, Junta Local Fallera.

DD.AA (1985): Falles en Algemesí 1985. Algemesí, Junta Local Fallera.

DD.AA., Llibret de la Falla Plaça del Cabdill. Algemesí 1975

DD.AA., Llibret de la Falla Plaça del Mercat. Algemesí 1977

DD.AA., Llibret de la Falla Plaça del Mercat. Algemesí 1980

DD.AA., Llibret de la Falla Plaça del Mercat. Algemesí 1982

DD.AA., Llibret de la Falla Plaça del Mercat. Algemesí 1982

DD.AA., Llibret de la Falla Victor Pradera-Ferran el Católic i Adjacents. Algemesí 1987.

DD.AA., Llibret de la Falla Crist de l`Agonia- Lluís Martinez i Ads. Algemesí 1987.

DD.AA., Llibret de la Falla Plaça del Cid-Albalat i Adjacents. Algemesí 1987.

DD.AA., Llibret de la Falla Victor Pradera-Ferran el Católic i Adjacents. Algemesí 1992.

DD.AA., Llibret de la Falla Barri Santa Barbara. Algemesí 1992.

DD.AA., Llibret de la Falla Plaça del Cid-Albalat i Adjacents. Algemesí 1992.

DD.AA., Llibret de la Falla Ideal Terrassa i Adjacents. Algemesí 1992.

DD.AA., Llibret de la Falla Plaça del Cid i Adjacents. Algemesí 1994.

DD.AA., Llibret de la Falla Plaça del Cid i Adjacents. Algemesí 1995.




Agraïments especials:

A Salvador Ferrís Cerveró i Victor H. Giner Blasco, primers artistes fallers professionals algemesinencs, pel temps que han perdut explicant-me la seua trajectòria en la creació i producció de falles, que es també part de la història fallera local dels últims vint anys.

A Toni Roig, faller i home enamorat del cadafal, que ha participat del procés constructiu de la falla i que aprecia el valor de la mateixa, per totes les dades proporcionades sobre la història de la comissió Ideal Terrassa d’Algemesí.

A Joan Castelló per les seues indicacions per a trobar noves fonts.
A Mari Angeles Martínez de Informació Bibliogràfica de la Biblioteca Valenciana, per la seua pacient escolta i el seu interès.

A Ramon, un faller jubilat que s`encarrega del area de les juntes locals en la Junta Central Fallera de València i que em va orientar.

Als treballadors de la Hemeroteca de Valencia per la seua paciència.

A Cristina Barberà d’ Ideal Terrassa i a la Falla Barri Santa Barberà que s’han ofert en col·laborar però que per falta de temps, els seus materials no han pogut aparèixer en l’article, però que serviran en algun treball posterior.




[i] Alzira de Xúquer: Gènesi urbana i urbanisme planificat a la cora andasulina dins Castells, Torres i Fortificacions de la Ribera del Xúquer, ed Universitat de València. Antoni Furió, Josep Aparici eds.