Tradueix

dimecres, 18 de juny del 2014

CRÒNIQUES FALLERES    2014



Dia 18 de Març- Una illa dins el Xúquer. Alzira 125 anys de la primera falla.  IIIª Part Un eixample tardà. El sector faller més xicotet, compacte i potent. 



Abans de res dir que encara que el sector es diu eixample, en realitat aquest correspondria al sector Centre, o siga al voltant de la Plaça Major, i fins i tot també una miqueta al nord del sector Raval de Sant Agustí, no obstant, es cert que cap al nord del mateix hi ha un cert eixample, amb certes particularitats. En primer lloc delimitem el sector que al sud-est acaba pel carrer Murta i més cap a l'oest pel carrer piletes, més a prop del centre. Al nord pel carrer Doctor Ferran, Albuixarres, Tejar Marti, els carrers principals del sector, son en direcció nord-sud el carrer Doctor Ferran i en direcció est-oest Josep Pau, la part nord enllaça amb les eixides cap a Albalat i Sueca, o siga cap a la Ribera baixa i el mar. El creixement de la ciutat tenia un desig d'evitar les nefastes repercussions de les habituals crescudes del riu, ocasionant l'expansió de la ciutat fora de les muralles, en aquest cas al nord del barri de Sant Joan situat al nord del Raval de Sant Agustí, junt a la Plaça Major. Una de les raons per les quals no trobem grans zones verdes o illes de cases amb xamfrans o simplement carrers delineats amb tiralínies, es a banda de la peculiar geografia urbana d'Alzira, la tardana aprovació del Pla d'eixample el 1927 –podem dir tardà per que en la veïna Algemesí ja fou aprovat el 1904 i executat el 1924, a banda d'altres exemples-. En definitiva un eixample tardà i no molt extens, però potent, molt potent, a nivell faller, dels sectors fallers més potents de la ciutat, el sector mes reduït en extensió però amb cinc falles, tres de secció primera, una de segona i una de tercera i amb una falla com Doctor Ferran que es la número 3 del cens alzireny, que es història viva de les falles d’Alzira i de la Ribera.

                                       imatge propietat de google maps-street views corresponent 
                                               al principi del carrer dr ferran al sud del sector.

Tornant a un passat més recent, havia acabat de visitar totes les falles del sector Raval de Sant Agustí-Pont de Xàtiva, per a dirigir-me cap al darrer sector alzireny del dia. Em dirigia pel carrer Cardenal Vera fins el carrer Pérez Galdós, cal fer autèntics esforços per no dirigir la mirada cap a Camí-Nou, seguisc avant,  creuant Hort dels frares per a entrar en el nou sector, que comença en la Plaça Germanies, la guanyadora del palet en la secció primera en el 2013 amb Fernando Llopis, que va fer història. Una comissió fundada el 1986 i que va tindre com a primer artista a Ramón Primo Ferri el 1987, després del parèntesi per la riuada de 1988, fitxen el 1989 a Antoni Baez Diaz que amb Il·lusions aconsegueixen el ninot indultat, el primer premi de carrers adornats. Eixe any guanyen el palet en Secció primera infantil i també el 2º premi de la cavalcada del ninot. A partir de 1997 entrarà com artista Vicent Gomar de la Pobla Llarga, el qual ha segut el que fins ara ha romàs més anys en actiu en la comissió, una relació difícil de trobar en la actualitat inestable i precària a més no poder. Des del 1997 fent la falla gran e infantil i des de 2004 la infantil fins l'any passat el 2013. Si Vicent Gomar ha estat tants anys en una falla ha segut per alguna cosa, els seus majors èxits foren el ninot indultat del 2001, un fet extraordinari si tenim en compte que Carnaval te quiere era un cadafal de la secció segona, -una mostra del bon fer de Gomar- a banda d'estar diversos anys en el pòdium de la divisió de bronze alzirenya.  

                                                  Retall de premsa amb el ninot indultat de Germanies 
                                                  aconseguit per l'artista Vicent Gomar el 2001.

En quant a la infantil ha aconseguit diversos palets en la secció segona, com el 2008 amb Higiene infantil o el 2010 amb Un dia en el zoo, a banda d'un segon premi el 2009 o un més antic el 2000. El 2011 la infantil puja a la secció primera, també de la ma de Vicent Gomar amb el qual ja el primer any aconsegueixen un tercer premi. 

                                                  Foto pròpia del 3r premi de secció  primera
                                                  de Vicent Gomar en Germanies 2011

A partir de 2004 diversos artistes confeccionaren la falla gran, el més persistent ha segut Guti de Sueca, el qual entra el 2005 amb “la granja dels famosos” en segona secció, aconseguint el palet de la segona secció amb Records de la infància el 2008. El 2010 s'emporta el segon premi, cosa que repetirà l'any següent el 2011 amb 25 anys, en l'any de l'aniversari de la comissió. El 2012 Plaça Germanies renova a José Vicente Gutiérrez qui amb Carnestoltes aconsegueix el 3r premi de la secció primera, a la qual acabaven d'ascendir. L'any passat el 2013 fitxaven a Fernando Llopis amb el qual aconseguiren el seu millor guardó de la història el palet en la secció primera amb El paradís.
                                                  Foto arxiu personal Jordi Maravilla Herraiz
                                                1r premi secció primera Art Fernando Llopís

Feta la retrospectiva, em centre en el monument que tinc al davant, Compte amb el que desitges, probablement la falla més original de la secció i del sector del 2014, cosa que sempre es d'agrair. El cadafal es troba repartit per ocupar més espai de la plaça. No es compacte perquè no es un model clàssic piramidal, sinó que te dos remats, un el principal el del iaio amb el net, amb un tartà al remat, em sorprèn que malgrat la modernitat del modelat apareixen les típiques taques que tenen algunes persones majors en les mans. D'altra banda un altre remat molt a prop totalment vertical molt a prop. Les escenes apareixen separades i clarament delimitades, la primera que veig es la de desitge fer un trio, on un xic es veu envoltat de dos xiques, per a fer un trio.... musical, es el primer que mire perquè es el grup candidat a l'indult. O la parella de vells que està desitjant que el fill o fills abandonen la llar. Paral·lelament als vells, apareix el fill que desitja independitzar-se, fenomen molt complicat en l'actualitat, pel preu de l’habitatge, atur, etc,....
Altres tenen desitjos més fantasmagòrics com ser l`home invisible, on un homo-calentorrus, està alçant-li la faldeta a una xica que viatja en l'autobús, una de les escenes més humorístiques del cadafal.


En la mateixa línia eròtic-fallera, tant important en la història de la temàtica fallera, altres desitgen la dona del veí, ...però com diu un cartell, a l'hora de desitjar, fixeu-vos bé en el que trieu.  Alguns fallers –la majoria, jo també per que negar-ho- desitjaríem falles tot els dies i evidentment altres desitjarien que no existiren, es la dualitat eterna de l'esser humà.  Una gran falla, original, amb una pintura de 10, que combina molt bé els colors suaus amb els forts, pot ser l'únic problema es que evidentment ha minvat el pressupost, en comparació a anys anteriors, perquè en qualitat no te res a envejar a ningú. Al remat, un 3er premi en la secció primera d’Alzira, que no es poca cosa, estem parlant del sisè premi de totes les categories, entre 34 comissions. 

125 anys de somnis i falles es la primera falla infantil de la era post-gomar –permeteu-me la llicència, però un artista que està 16 anys fent la mateixa falla sempre entre els primers de la seua categoria, crec que es mereix eixe apel·latiu- l'artista enguany es ni mes ni menys que Bernardo Estela, crec que no calen presentacions. Una falla on el cos central son evidentment una fallera i un faller infantils, al seu voltant els elements que han conformat i conformen 125 anys de falles a Alzira, la Xaranga, la Mascletà, la Nit del Foc, la Il·luminació –un faller amb un endoll-, el pasdoble, acte únic d'Alzira i com a acte final la cremà que apareix a la part de darrere la falla, ninots amb un color roig carabassa que donen aspecte de cremats,  amb un gos que aprofita per a pixar mentre estan cremant la falla, fent de bomber, clar.

Un segon premi a la secció primera, que s'acompanya d'un millor ninot de la secció, així com del premi d'enginy i gràcia de la secció, si Gomar era un artista regular- per a molts un dels grans en infantils, almenys a la Ribera-, Estela es un depredador a qui el palet difícilment se li escapa, enguany ha estat a punt quedant per darrere de José Gallego en Sants Patrons, autèntic duel de titans.

Per a eixir de la Plaça Germanies en direcció a la següent falla no tenim més remei que passar pel casal de Germanies i entrar per un carrer peatonal, per cert amb un tendal magnífic per fugir una mica del Sol, fins al carrer Barri de Santa Caterina, en tan sols dos minuts estem en una de les falles imprescindibles per a entendre la història de les falles d'Alzira.

Pintor Andreu

La gran potència infantil.

El primer antecedent fou una falla infantil el 1953, que ja guanyà el primer premi, era un precedent del que anava a succeir dècades més tard, una de les comissions que més i millors falles infantils ha planta, almenys a la comarca de la Ribera Alta i rodalies, que no es poca cosa.

                                                  Font Alzira 100 anys de falles 1889-1989
                                                           de Salvador Andrés i Pasqual.

El 1964 hi ha un segon precedent també infantil, però caldrà esperar al 1976 per a trobar una primera comissió organitzada. Salvador Sòria plantà la primera falla eixe any farolades, l'any següent el 1977 Manuel Blanco plantà Bruixeries, amb el qual guanyaren el primer premi de la secció primera, en infantils aconseguiren el 2º premi-encara no hi havia seccions en les infantils-. L'any següent repeteixen guardó en la infantil, en la gran baixen al segon premi, el 1979 tornaren a quedar segons en la secció de plata, però destacaren per aconseguir el seu primer ninot indultat, amb l'artista Joaquín Gómez Perelló i el primer premi de la Cavalcada Multicolor.

                                                Font Alzira 100 anys de falles 1889-1989   
                                                          de Salvador Andrés i Pasqual.

En la dècada dels vuitanta, es forja la llegenda d`aquesta falla, en 1981 amb economia domèstica Vicent Piera aconsegueix el segon premi en la secció primera, guanyen en la cavalcada multicolor, però sobretot guanyen el primer premi amb la falla infantil, es el principi de una llarga història d'amor amb el palet infantil. El 1984 amb Bernat Javier Iñigo que plantà Màgia Fosca recuperen el tron en la secció primera i tornen a guanyar en la infantil. Durant tota la dècada no baixen del pòdium ni amb la gran ni  amb la infantil, cosa que ja es difícil per se.

                                                 Font Alzira 100 anys de falles 1889-1989  
                                                         

L'any clau es el 1989, any del centenari de les falles d`Alzira. L`artista serà ni mes ni menys Julio Monterrubio, que amb Glories Valencianes guanya el primer premi a la secció primera i el primer premi a la secció especial infantil amb Bernat estela que començava a xafar fort i per a completar el menú, el ninot indultat infantil, un any redó -malgrat les fortes pluges-que jo era un xiquet però me'n recorde. 
                                                  Font Alzira 100 anys de falles 1889-1989  
                                                           de Salvador Andrés i Pasqual.

La llegenda de Pintor Andreu encara no s'havia forjat i també la de Bernardo Estela, com deia un extra-falles de Levante edició la Ribera, la falla anava al ritme dels Tours de Indurain, però fins i tot la superà, perquè guanyà sis anys seguits des de 1991 fins 1996 de forma consecutiva. Caldria fer un altre article per analitzar ací les sis falles infantils guanyadores en el període per pintor Andreu, però no foren els únics èxits, en la falla gran entraren els Germans Colomina de Gandia que aconseguiren fins el 2005 mantindre a la comissió en llocs de pòdium a la secció primera de les falles grans. Aconseguiren el palet en la categoria d'argent, amb Qui te la cua de palla? el 1997, Pel fum se sap on està el foc el 1998, Una família original el 1999, L'aigua el 2000,  etc.... la veritat es que si realment voleu saber d`aquests artistes fallers de la Safor, millor que llegiu el llibre de Toni Colomina El taller dels Germans Colomina i les falles de Gandia, presentat recentment.

                                             Una Família original Artista Germans Colomina
                                                           1r premi Secció Primera 1999
                                                    

Després d`un breu parèntesi el 1997, Pintor Andreu i Estela superaren el seu record, guanyant durant set anys! En la categoria infantil, des de 1998 fins el 2006, si tenim en compte que Alzira es la segona ciutat amb majors pressupostos tant en falles grans com infantils, el lector o lectora podrà adonar-se de la magnitud de la gesta. 

                                                   Granja escola 1r premi secció especial 2004
                                                                  Artista Bernardo Estela

A partir del 2007 i coincidint amb la crisi econòmica ja no s'arreplegaren més palets a la màxima categoria infantil, no obstant han tingut grans artistes de la talla de Manolo Blanco de Xàtiva, José Enrique Ginestar o Salvador Ferrís d'Algemesí. El 2012 baixen a la secció primera i el 2013 aconsegueixen mantindre el nivell amb el primer premi aconseguit per Salvador Ferrís en la secció primera. 

                                          Xé quines taronges! 1r premi Secció Primera
                                         Artista Salvador Ferrís Cerveró. Arxiu Jordi maravilla

En les grans després de la etapa dels Colomina, vindrà una etapa de certa inestabilitat, arreplegant no obstant un palet amb Luís Herrero de Borriana el 2007 Alzira es un espectacle, un altre amb Palacio y Serra el 2009 Alzira en crisi. L'últim el 2012 amb Tirant de Festa de Carlos Donet de Cullera, si arriben a tindre estabilitat.......

                                                             Arxiu Jordi Maravilla Herraiz

Enguany han plantat Alzira i la força de la natura de nou amb Donet, artista de Cullera en una secció duríssima com la primera –també ha plantat a especial- on els pressupostos estaven molt igualats, a excepció de Sants Patrons que clarament comptava amb el pressupost més alt i que a més a més comptava amb un artista “en forma” com es Toni Pérez. El cadafal tenia una estructura de cercle perfecte on una figura central representant a la mare natura sobreeixia per damunt de la resta. Acompanyada per un costat per una fada que sembla l'hivern i una altra de foc que sembla l'estiu. Al Remat un parell de fades o elements al·legòrics de les estacions on hi ha una tardor pleneta, època de collites i una figura al remat més alt que està soltant un colom i sembla una metàfora de la primavera.

 I pràcticament amb això tenim el 80% de la falla, com a guarnició les diferents escenes, la primera un record quan l'aigua potable d`Alzira estigué l`any passat fora d'us durant uns dies a causa de la gran quantitat de nitrats que feia perillosa la seua ingesta. La segona escena es un altre element natural, la terra amb l'alcaldessa Robin Hood,-crítica local no en manca-. Un altre escena es la del president de la Junta Local Fallera envoltat de Navaixes amb els premis de falla indignada, cabrejada, mosquejada i agreujada,...el personal està calent d'orella. 
Un parell de zombis fan el particular Pintor Andreu-walking dead, busquen la llum al final del carreró de la crisi, però no el troben. Una creu ens recorda que RTVV descansa en pau. El monestir de la Murta no està mort però poc li falta, les ajudes que abans no arribaven ara ja podeu esperar asseguts. En definitiva s'emporten el segon premi i el premi a la crítica local de la secció primera, que no està gens malament si tenim en compte tots els factors.


Salvador Ferrís Cerveró ha plantat Els encants d' Europa, amb un estil molt personal que el caracteritza i que destil·la les influències del seu mestre Joan Blanch. Enguany el cadafal, que vaig tindre la sort de veure en el taller, ens mostra a partir d'una gran torre de Pisa,  diferents símbols de la vella Europa, en primer lloc una dona vestida a la manera de la antiga Grècia. El grup candidat a l'indult una parella espanyola, que no per tòpica deixa de ser real, el torero i una dona amb mantellina que va veure'l a la plaça. Un cuiner francès amb uns pastissos al voltant, “cette la cuisine”, apareix també un ninot que sembla un quixot, però que en realitat es un cavaller de l'ordre de Malta. No podia faltar al costat de la Torre de Pisa un gondolieri venecià representant a la bella Itàlia. Una preciosa xica de cabells rosos amb un característic pentinat i acompanyada de matriuskes, representa a la gran mare Rússia, -Si Rússia també es Europa, un continent que va de Lisboa a Vladivostok-, al remat un iaio rellotger, representa a Suïssa, un guarda anglès junt a una típica cabina telefònica roja anglesa, en fi, ..com diu el cartell típics tòpics, de una deessa que va fer embogir d'amor ni mes ni menys que a Zeus i que actualment passa per hores baixes, ni mes ni menys que Europa, la nostra mare Europa. El cadafal s'emporta el 4rt premi en la enguany complicada secció primera infantil, que comptava amb gent del nivell de Gallego o Estela  i la comissió el 3r premi de llibret menut d' Alzira. 


El  camí fins a la següent falla es ben fàcil, seguim tot recte fins que acabem el carrer Pintor Andreu i ja estem en la Avinguda Josep Pau, es qüestió de girar a la dreta, fent cantó amb el col·legi Blasco Ibàñez ens trobem la Falla Josep Pau, un emplaçament que va veure la seua primera falla –infantil- el 1965, per tant a l'any que ve, farà cinquanta anys, el seu artista fou Salvador Sòria, llàstima no disposar de cap document gràfic d'aquell precedent. La comissió actual naix el 1970 i plantà per primera vegada el 1971 també amb Sòria el taronger, aconseguint el palet en la segona secció. Sòria aconseguí un altre palet el 1981 amb el peix gros es menja el menut que tancava una primera etapa que anà del 1971 al 1982.


                                                          El peix gros, es menja el menut  
                                                              1r premi secció segona  
                                                             Art Salvador Sòria

S'inicia una altra, amb artistes com els Germans Cortell, Francesc Perucho o Vicent Femenia a partir del 1986, el 1987 aconsegueix el 2º premi a la secció primera, el 1989 amb la caça, el tercer i el que es més rellevant el ninot indultat infantil. Durant els anys noranta s'inicia una certa estabilitat en la categoria d'argent. El 1991 es fan per primera i única vegada amb el palet a la secció primera, fita màxima a nivell de cadafal que ha aconseguit la comissió en els seus prop de 45 anys de història, 50 si contem el precedent infantil de 1965.

                                               Font pàgina web de la Falla Avgda. Josep Pau
                                                     http://www.josep-pau.com/

El 1996 amb B. Roman i Cadències climàtiques aconsegueixen el 2º premi de la secció primera. Enric oliver per la seua banda el 3r en la primera infantil. El 1997 un nou artista Pepe Benavent es fa amb el 3r premi en primera gran i E. Oliver amb el 2º en la primera infantil. Aquest artista ha aconseguit innumerables pòdiums per a la falla de l'eixample, 1998, 2000, etc,...Vicent Gomar, l`artista de la Pobla Llarga també deixa la seua empremta en l'emplaçament plantant del 2002 al 2004. Carmen Camacho el 2007 aconseguint un 3r premi de primera, Cayetano Aros un 3r pr el 2008, un 2º el 2009.

Amb la crisi la falla també es va ressentir i el 2009 baixà a segona secció, aconseguint amb Toni Gil el palet, amb Qui t`ha vist i qui et veu, la infantil aguantava en primera. El 2010 tornava a repetir palet amb la parella també de Gil i també el 2012 el mateix artista completant el triplet amb Turisme en Alzira. La infantil també aconseguí eixe any el palet però en la secció primera, amb una falleta plena de reminiscències locals, com la fabrica avidesa, la torre dels coloms de la murta, etc,....

                                         Arxiu Jordi Maravilla Herraiz 
                                         L'últim palet de Josep Pau en primera secció infantil de 
                                         la ma de l'artista E. Oliver. lema Vella Alzira  2012

Enguany el lema Tocant Fons de Toni Gil, ha fet que la comissió s'haja quedat amb un 4rt premi de la secció segona, que no se si es tocar fons, però almenys es un dels premis més baixos d'una falla amb una regularitat que impressiona, sobretot amb la inestabilitat actual. Una falla que tenia bon volum, amb un cos central un poc vist això si, un gran cap de bus rematat per dues sirenes, amb uns dofins a un dels costats que trenquen l'aspecte massís del conjunt, també li donen més llum, perquè el cos central, es metàl·lic, color coure i pesat, com ha de ser un bus. El conjunt es un refregit, que està ben executat i al qual acompanya una molt bona crítica,  com diu la explicació de lladres o polítics o a l'inrevés que es tot el mateix. La concentració de crítica es palesa en moltes escenes com la del pirata on apareixen almenys quatre cartells per a definir a un ex-tresorer famós. O el polp malabarista, o els tafurs ara anomenats fons d'inversió. Els dofins del contra remat simbolitzen al ciutadà de a peu. El pirata amb cara de polp que suporta el premi es el polític i enmig de tot el desastre la perla fallera. La falla no estava mal, però enguany la secció estava molt competida, amb un palet inabastable, on Plaça Alacant ha arrasat i un pòdium molt complicat amb falles com La Malva o Ana Sanchis. 


La falla infantil realitzada de nou per Enrique Oliver, te el lema En que somniem els xiquets i xiquetes d’Alzira, notablement reduïda, però conservant el bon fer de Oliver, una llàstima que no tinguen més pressupost. Amb una composició més oberta que altres anys, no li manca el color, ni el modelat característic d'aquest artista. Un xiquet somniant des del es seu llit, te al seu capdamunt una gran lluna, i a una altra banda un peluix, amb el ratolí Pere. Però hi ha moltes més escenes, com la crítica a l'excés de regals i a la manca de temps, es fa un record de generacions de xiquets anteriors més habituades a la sociabilitat en el carrer. Les falles sempre somiades, almenys pels xiquets fallers, es el ninot candidat a l'indult. Els malsons apareixen baix del llit, però desapareixen al ratllar el dia. Joguets elèctrics actuals front els antics artesanals, la tranquil·litat d'antuvi amb l'actual excés d'activitats i un aspecte que no es una dicotomia entre passat i present, com es la figura dels iaios suport clau dels xiquets. En definitiva un 2º premi de la secció segona, que sap a poc tenint en compte que fa poc estaven en primera infantil,  esperem que algun dia retornen a la divisió de plata.


Però si en algun aspecte destaca i ha destacat la falla Josep Pau, es en el Concurs de Teatre Faller en Valencià que enguany en la XX edició han tornat a guanyar, amb l'obra TOC –Trastorn Obsessiu Compulsió- una obra que versava sobre persones amb problemes de salut mental, relacionats amb aquests símptomes. El nivell i la trajectòria de la comissió en el Concurs de Teatre de Junta Local Fallera d’Alzira, es tan gran que aquesta faceta mereix un article a banda, falles com Josep Pau també fan grans les falles, en aquest cas en un àmbit més cultural interpretant dalt un escenari. En el futur parlarem de teatre faller eixe gran desconegut.

                                         Font:   http://totalzira.blogspot.com.es/

Tornem cap arrere per Josep Pau cap a Dr. Ferran, estem davant la falla més antiga del sector amb alguna xicoteta interrupció als anys quaranta o als cinquanta o fins i tot una en 1969, la falla s'ha plantat des de 1942, els seus orígens foren esplendorosos, tenint com a President ni mes ni menys que Don Luís Sunyer Sanchis. El 1943 tingué en el seu llibret a col·laboradors de la talla de Xavier Casp amb l'article Falla i símbol o Carles Salvador, un dels pares de les normes del ’32, Del cel a les falles. El 1944 es el primer any de premis naix la Junta Local Fallera d’Alzira i la comissió amb Cant a Alzira aconsegueixen el 2º premi, enguany fa 70 anys.

                                                   Font antiga  web de la Falla Doctor Ferran

El 1950 amb una ridiculització dels estraperlistes, bona escultura, fluix muntatge i prou bona pintura com posa en les actes del jurat d'aquell any, aconseguí un 3r premi. El 1956 tornà a guanyar el tercer premi, no sabem res més.

                                              Font antiga  web de la Falla Doctor Ferran

Tornaren a guanyar el mateix premi el 1959 amb equilibris l'any següent el 1960 tornarien a guanyar el mateix premi amb D'Eva vingueren els... Però també guanyaren premis en altres àmbits com en la cavalcada del ninot el 1961, el 2º premi. El 1962 aconsegueixen de nou el segon premi de les falles d’Alzira amb Ramon Primo i el dimoni de l'ambició.

                                                 Font antiga  web de la Falla Doctor Ferran

Després vingué una decadència que culminà amb la desaparició de la falla gran el 1965 fins el 1970, no obstant fou una dolça decadència, car aconseguiren el primer premi infantil (només plantaven infantil) el 1966 i 1967, més un segon el 1968. 

                                                Font antiga  web de la Falla Doctor Ferran

El 1975 amb la delimitació per seccions queden enquadrats en la segona secció on aconsegueixen el tercer premi amb Amor i coses dels artistes Josep Estruch i Salvador Sòria, també aconsegueixen un accèssit a la cavalcada multicolor. El bienni 1976-77 representa el palet en la secció segona, el 1978 amb l'artista Josep Alonso Carrió aconsegueixen el 2º premi de la mateixa secció, el lema de la falla era un tema molt vigent hui dia El món gràcies al petroli, no es una basa d'oli. El 1979 s'emporten el 2º premi de teatre en valencià.

                                             Font antiga  web de la Falla Doctor Ferran
En els vuitanta, amb Josep A. Carrió que plantà Les sorpreses, s'emporten el 3r premi de la secció primera i el premi d'enginy i gràcia, però això va ser el 1982, la pantanà va frustrar eixe fugaç retorn a la categoria d'argent. En el 1985, aconsegueixen de nou el 3r premi però en la secció segona. 
                                                 Font antiga  web de la Falla Doctor Ferran

La dècada dels noranta, suposarà ara sí el retorn definitiu a la secció primera, en 1990 guanyen el palet amb la infantil en la secció primera, també el 2º premi del concurs de llibrets. El 1995 l'artista José Soro aconsegueix el palet en la segona secció i també amb la infantil, però serà el 1998 amb Lazaro Chuecos i Fent l'indi quan aconseguiran el retorn definitiu amb un 2º premi a la secció primera, en la infantil un jove Roberto Parra aconseguia palet en la secció primera. L'any següent el 1999 suposarà la confirmació amb un nou artista A. Musoles , no confondre amb Sergi, que amb Pallassades mantindrà el nivell.

Pallassades Art A. Musoles
2º premi Secció Primera 1999

En la primera dècada del segle XXI, la comissió s'ha mantingut en la categoria d'argent, amb artistes com V. Gimenez, V. Piera, V. Femenia o Armengol i Cimas. Un altre tipus de guardons en els que ha destacat son el del llibret menut on aconseguí el palet el 2003 i el segon premi el 2004 i 2005. Des del 2009, immersos en l'actual dècada, la comissió ha apostat per la continuïtat en la figura de Pepe Benavent, el de Carcaixent ha aconseguit dos tercers premis i el primer Ninot Indultat de la comissió el 2010.

                                       Font web falla Dr.Ferran: http://www.falladoctorferran.com/ 
                                       2010/03/ninot-indultat-alzira-2010.html 

Enguany l'artista ha tornat ha ser Pepe Benavent que els ha plantat, On estan...? una falla que rematava un gran botons, damunt un cofre amb un gran gat de contra remat. Entre les escenes es juga amb el principi de la oració on estan...com per exemple els llocs de treball, on has de ser llicenciat en alguna “cosa rara”. O els “escraches” que consisteixen en anar amb cartells a casa d'algun governant i bramar una bona estona. Un aturat s'encomana a Lourdes, quan la que mana es Fàtima en referència a la ministra de treball, un jove grafitter representa a la joventut desesperada per l'atur. Les lletres del pis, també apareixen, ací has de traure excel·lent, en que falles una ho perds tot.  Una falla molt crítica amb la situació econòmica actual que realment dona de sí, que falla més en termes tècnics i sobretot en pressupost en una molt competida secció primera a la postre, 5é premi de la secció primera.


La infantil esta realitzada per l'artista Vicen Gomis i porta per lema Somnis, la veritat es que com es una de les últimes falles del dia la veig un poc ràpid, el primer que denote es que el cadafal ha baixat molt, de fet l'han sacrificat per mantindre la categoria de la gran. Aconsegueixen un sisè premi a la secció tercera.


Em desplace a la següent falla Les Cantereries, està com totes les del sector molt a prop, a penes a dos carrers,  tot i ser una falla jove tingué un antecedent el 1971 amb la Falla Salomó, el 1987 sol·licità plantar falla per a l`any següent amb tant mala sort que el 1988 una riuada ho va impedir. El 1989, es plantarà definitivament, la ja denominada falla Les Cantereries, i amb un debut prou espectacular aconseguint el palet en la secció segona amb el comerç

                                                        Font Alzira 100 anys de falles 1889-1989
                                                            de Salvador Andrés i Pasqual

Amb l'artista Suecà José V. Gutiérrez la comissió va viure els seus millors triomfs fins l'actualitat, a principis dels noranta pujaran a la primera secció, romanent quasi sempre al pòdium. El món es un cendrer el 1995, el món del circ el 1998, les nostres arrels el 1999 i el defecte 2000 el 2000.  
                                                  Les nostres arrels. Art Vicente Gutiérrez
                                                          
3r pr secció primera 1999

A partir del 2003 hi hagué un canvi d'artista i també de categoria amb José Ibor Pansa baixen a segona secció, l'any següent encara baixen un graó més a la Secció Segona-B –actual Tercera- la primera dècada del segle XXI, suposa una travessia pel desert, fins que retorna José V. Gutiérrez el 2008, precisament el 2010 amb Alzira un cant a l'amor aconsegueixen el palet a la secció Segona-B, a banda del millor ninot de la secció. El 2012 canviaren d'artista amb l'entrada de Fede Alonso de Cullera que aconseguí el 2º premi en la Secció Segona-B. Enguany amb el mateix artista han plantat Personatges Mítics, amb molts personatges musicals, el cos central del cadafal ho composa una gran radio, d'on sorgeixen una guitarra elèctrica, un cap de dona i al centre un gran Elvis Presley. A l'escena principal apareixen els Beatles que donen cert colorit, doncs cadascun del component va pintat amb una pintura diferent tal i com anaven vestits. Una altra de les escenes es la de ACDC un altre grup mític de la música actual. No podia faltar el nostre cantant mític, el malaguanyat cantant d`Aielo de Malferit Nino Bravo. Un altre mite que apareix en un altre ordre es Claudia Schiffer, a pesar d`aquesta xicoteta distorsió temàtica, la composició i la crítica son més que acceptables, la pintura també, potser el problema més gran siga el modelat, això no obstant s'emporta un 4rt premi de la secció tercera, que no està mal, si tenim en compte que en el pòdium estaven El Parc de Toni Pérez, la Gallera i la sorpresa de l'any, Sant Joan amb una falla remember , feta a l'estil dels anys ’40 que ha causat sensació.


  
La infantil de l'artista local Juanjo Tarrasó, amb el lema A la Vila de Moros i Cristians, fa referència a la festa de Moros i cristians que fa pocs anys se celebra al casc antic de la ciutat d’Alzira. Un gran capità moro amb els casalicis del pont de Sant Bernat a la seua esquena son el cos central, l'eterna lluita entre moros i cristians apareix representada per dos ninots de dos xiquets pràcticament idèntics que es sorprenen de veuré’s l'un a l'altre, tant semblants i al mateix temps tan diferents. D'agrair el panell explicatiu amb el procés de creació de la falla, tot i que servidor no el llig sencer ho sent però a les 16h de la vesprada el cos està en un lloc i la ment en un altre, .... un xicotet cadafal amb un acabat quasi perfecte, amb una composició temàtica concreta i sense ninots que se'n isquen de la unitat composicional, bona pintura, bon modelat i palet que te crio en la secció tercera, més premi en enginy i gràcia i millor ninot de la secció. Gran treball de Tarrasó i Les Cantereries que recupera posicions.


No cal dir, com estava físicament, després de la primera visita a Alzira; a la vesprada-nit, encara vaig tindre forces per visitar més falles, en altres poblacions,  però això com ja sabeu es una altra història. Per cert quan escric açò finalitzant examens de segona convocatòria a finals de juny, també estic esgotat, es la dura vida del Corredor.... de falles. Si heu arribat ací vol dir que ho heu llegit tot, espere que hageu gaudit tant com jo.

Donar les gràcies especialment a Vicent Gomar per la abundant informació de la seua trajectòria en les falles Plaça Germanies i Josep Pau, així com pel retall de diari del seu ninot indultat. A Salvador Ferrís per deixar-me visitar el seu taller i explicar-me també la seua trajectòria en Pintor Andreu.

Continuarà.