CRÒNIQUES FALLERES
2014
Dia 18 de
Març- Una illa dins el Xúquer. Alzira 125 anys de la primera falla. IIIª Part Un eixample tardà. El sector faller
més xicotet, compacte i potent.
Abans de res dir que encara que el
sector es diu eixample, en realitat aquest correspondria al sector Centre, o
siga al voltant de la Plaça Major, i fins i tot també una miqueta al nord del
sector Raval de Sant Agustí, no obstant, es cert que cap al nord del mateix hi
ha un cert eixample, amb certes particularitats. En primer lloc delimitem el
sector que al sud-est acaba pel carrer Murta i més cap a l'oest pel carrer
piletes, més a prop del centre. Al nord pel carrer Doctor Ferran, Albuixarres,
Tejar Marti, els carrers principals del sector, son en direcció nord-sud el
carrer Doctor Ferran i en direcció est-oest Josep Pau, la part nord enllaça amb
les eixides cap a Albalat i Sueca, o siga cap a la Ribera baixa i el mar. El
creixement de la ciutat tenia un desig d'evitar les nefastes repercussions de
les habituals crescudes del riu, ocasionant l'expansió de la ciutat fora de les
muralles, en aquest cas al nord del barri de Sant Joan situat al nord del Raval
de Sant Agustí, junt a la Plaça Major. Una de les raons per les quals no trobem
grans zones verdes o illes de cases amb xamfrans o simplement carrers delineats
amb tiralínies, es a banda de la peculiar geografia urbana d'Alzira, la tardana
aprovació del Pla d'eixample el 1927 –podem dir tardà per que en la veïna
Algemesí ja fou aprovat el 1904 i executat el 1924, a banda d'altres exemples-.
En definitiva un eixample tardà i no molt extens, però potent, molt potent, a
nivell faller, dels sectors fallers més potents de la ciutat, el sector mes
reduït en extensió però amb cinc falles, tres de secció primera, una de segona
i una de tercera i amb una falla com Doctor Ferran que es la número 3 del cens
alzireny, que es història viva de les falles d’Alzira i de la Ribera.
imatge
propietat de google maps-street views corresponent
al principi del carrer dr ferran al sud del sector.
Tornant a un passat més recent, havia acabat de visitar totes les falles
del sector Raval de Sant Agustí-Pont de Xàtiva, per a dirigir-me cap al darrer
sector alzireny del dia. Em dirigia pel carrer Cardenal Vera fins el carrer Pérez
Galdós, cal fer autèntics esforços per no dirigir la mirada cap a Camí-Nou, seguisc
avant, creuant Hort dels frares per a
entrar en el nou sector, que comença en la Plaça
Germanies, la guanyadora del palet en la secció primera en el 2013 amb
Fernando Llopis, que va fer història. Una comissió fundada el 1986 i que va
tindre com a primer artista a Ramón Primo Ferri el 1987, després del parèntesi
per la riuada de 1988, fitxen el 1989 a Antoni Baez Diaz que amb Il·lusions aconsegueixen el ninot indultat, el primer premi de carrers adornats.
Eixe any guanyen el palet en Secció primera infantil i també el 2º premi de la
cavalcada del ninot. A partir de 1997 entrarà com artista Vicent Gomar de la Pobla Llarga, el qual ha segut el que fins ara
ha romàs més anys en actiu en la comissió, una relació difícil de trobar en
la actualitat inestable i precària a més no poder. Des del 1997 fent la falla
gran e infantil i des de 2004 la infantil fins l'any passat el 2013. Si Vicent
Gomar ha estat tants anys en una falla ha segut per alguna cosa, els seus
majors èxits foren el ninot indultat del 2001, un fet extraordinari si tenim en
compte que Carnaval te quiere era un
cadafal de la secció segona, -una mostra del bon fer de Gomar- a banda d'estar
diversos anys en el pòdium de la divisió de bronze alzirenya.
Retall de premsa amb el ninot indultat de Germanies
aconseguit per l'artista Vicent Gomar el 2001.
En quant a la infantil ha aconseguit diversos palets en la secció
segona, com el 2008 amb Higiene infantil
o el 2010 amb Un dia en el zoo, a
banda d'un segon premi el 2009 o un més antic el 2000. El 2011 la infantil puja
a la secció primera, també de la ma de Vicent Gomar amb el qual ja el primer
any aconsegueixen un tercer premi.
.JPG)
Foto pròpia del 3r premi de secció
primera
de Vicent Gomar en Germanies 2011
A partir de 2004 diversos artistes confeccionaren la falla gran, el més
persistent ha segut Guti de Sueca, el qual entra el 2005 amb “la granja dels
famosos” en segona secció, aconseguint el palet de la segona secció amb Records de la infància el 2008. El 2010
s'emporta el segon premi, cosa que repetirà l'any següent el 2011 amb 25 anys, en l'any de l'aniversari de la
comissió. El 2012 Plaça Germanies renova a José Vicente Gutiérrez qui amb
Carnestoltes aconsegueix el 3r premi de la secció primera, a la qual acabaven
d'ascendir. L'any passat el 2013 fitxaven a Fernando Llopis amb el qual
aconseguiren el seu millor guardó de la història el palet en la secció primera
amb El paradís.
Foto arxiu personal Jordi
Maravilla Herraiz
1r premi secció primera Art
Fernando Llopís
Feta la retrospectiva, em centre en
el monument que tinc al davant, Compte
amb el que desitges, probablement la falla més original de la secció i del
sector del 2014, cosa que sempre es d'agrair. El cadafal es troba repartit per
ocupar més espai de la plaça. No es compacte perquè no es un model clàssic
piramidal, sinó que te dos remats, un el principal el del iaio amb el net, amb
un tartà al remat, em sorprèn que malgrat la modernitat del modelat apareixen
les típiques taques que tenen algunes persones majors en les mans. D'altra
banda un altre remat molt a prop totalment vertical molt a prop. Les escenes
apareixen separades i clarament delimitades, la primera que veig es la de
desitge fer un trio, on un xic es veu envoltat de dos xiques, per a fer un
trio.... musical, es el primer que mire perquè es el grup candidat a l'indult.
Altres tenen desitjos més fantasmagòrics com ser
l`home invisible, on un homo-calentorrus, està alçant-li la faldeta a una xica
que viatja en l'autobús, una de les escenes més humorístiques del cadafal.
En la mateixa línia eròtic-fallera,
tant important en la història de la temàtica fallera, altres desitgen la dona
del veí, ...però com diu un cartell, a l'hora de desitjar, fixeu-vos bé en el
que trieu. Alguns fallers –la majoria,
jo també per que negar-ho- desitjaríem falles tot els dies i evidentment altres
desitjarien que no existiren, es la dualitat eterna de l'esser humà. Una gran falla, original, amb una pintura de 10, que combina molt bé
els colors suaus amb els forts, pot ser l'únic problema es que evidentment ha
minvat el pressupost, en comparació a anys anteriors, perquè en qualitat no te
res a envejar a ningú. Al remat, un 3er premi en la secció primera d’Alzira, que
no es poca cosa, estem parlant del sisè premi de totes les categories, entre 34
comissions.
125 anys de somnis i falles es la
primera falla infantil de la era post-gomar –permeteu-me la llicència, però un
artista que està 16 anys fent la mateixa falla sempre entre els primers de la
seua categoria, crec que es mereix eixe apel·latiu- l'artista enguany es ni mes
ni menys que Bernardo Estela, crec que no calen presentacions. Una falla on el
cos central son evidentment una fallera i un faller infantils, al seu voltant
els elements que han conformat i conformen 125 anys de falles a Alzira, la
Xaranga, la Mascletà, la Nit del Foc, la Il·luminació –un faller amb un
endoll-, el pasdoble, acte únic d'Alzira i com a acte final la cremà que
apareix a la part de darrere la falla, ninots amb un color roig carabassa que
donen aspecte de cremats, amb un gos que
aprofita per a pixar mentre estan cremant la falla, fent de bomber, clar.
Un segon premi a la secció primera,
que s'acompanya d'un millor ninot de la secció, així com del premi d'enginy i
gràcia de la secció, si Gomar era un artista regular- per a molts un dels grans en infantils, almenys a la Ribera-, Estela es un depredador a qui el palet difícilment se li escapa, enguany ha estat a punt quedant per darrere de José Gallego en Sants Patrons, autèntic duel de titans.
Per a eixir de la Plaça Germanies en
direcció a la següent falla no tenim més remei que passar pel casal de
Germanies i entrar per un carrer peatonal, per cert amb un tendal magnífic per fugir una mica del Sol, fins al carrer Barri de Santa
Caterina, en tan sols dos minuts estem en una de les falles imprescindibles per
a entendre la història de les falles d'Alzira.
Pintor Andreu.
La gran potència infantil.
El primer antecedent fou una falla infantil el 1953, que ja guanyà el
primer premi, era un precedent del que anava a succeir dècades més tard, una de les comissions que més i millors falles infantils ha planta, almenys a la comarca de la Ribera Alta i rodalies, que no es poca cosa.
Font Alzira 100 anys de falles
1889-1989
de Salvador Andrés i Pasqual.
El 1964 hi ha un segon precedent també infantil, però caldrà esperar al
1976 per a trobar una primera comissió organitzada. Salvador Sòria plantà la
primera falla eixe any farolades,
l'any següent el 1977 Manuel Blanco plantà Bruixeries,
amb el qual guanyaren el primer premi de la secció primera, en infantils
aconseguiren el 2º premi-encara no hi havia seccions en les infantils-. L'any següent repeteixen guardó en la infantil, en la gran baixen al
segon premi, el 1979 tornaren a quedar segons en la secció de plata, però
destacaren per aconseguir el seu primer ninot indultat, amb l'artista Joaquín Gómez Perelló i el primer premi de la Cavalcada Multicolor.
Font Alzira 100 anys de falles 1889-1989
de Salvador Andrés i Pasqual.
En la dècada dels vuitanta, es forja
la llegenda d`aquesta falla, en 1981 amb economia
domèstica Vicent Piera aconsegueix el segon premi en la secció primera,
guanyen en la cavalcada multicolor, però sobretot guanyen el primer premi amb
la falla infantil, es el principi de una llarga història d'amor amb el palet infantil.
Font Alzira 100 anys de falles 1889-1989
L'any clau es el 1989, any del centenari de les falles d`Alzira. L`artista
serà ni mes ni menys Julio Monterrubio, que amb Glories Valencianes guanya el primer premi a la secció primera i el
primer premi a la secció especial infantil amb Bernat estela que començava a
xafar fort i per a completar el menú, el ninot indultat infantil, un any redó
-malgrat les fortes pluges-que jo era un xiquet però me'n recorde.
Font Alzira 100 anys de falles 1889-1989
de Salvador Andrés i Pasqual.
La llegenda de Pintor Andreu encara no s'havia forjat i també la de Bernardo Estela, com deia un extra-falles de Levante
edició la Ribera, la falla anava al ritme dels Tours de Indurain, però fins i
tot la superà, perquè guanyà sis anys seguits des de 1991 fins 1996 de forma
consecutiva. Caldria fer un altre article per
analitzar ací les sis falles infantils guanyadores en el període per pintor
Andreu, però no foren els únics èxits, en la falla gran entraren els Germans
Colomina de Gandia que aconseguiren fins el 2005 mantindre a la comissió en
llocs de pòdium a la secció primera de les falles grans. Aconseguiren el palet
en la categoria d'argent, amb Qui te la
cua de palla? el 1997, Pel fum se sap
on està el foc el 1998, Una família original el 1999, L'aigua el 2000, etc.... la
veritat es que si realment voleu saber d`aquests artistes fallers de la Safor,
millor que llegiu el llibre de Toni Colomina El taller dels Germans Colomina i les falles de Gandia, presentat
recentment.
Una Família original Artista Germans Colomina
1r premi Secció Primera 1999
Després d`un breu parèntesi el 1997, Pintor Andreu i Estela superaren el
seu record, guanyant durant set anys! En la categoria infantil, des de 1998
fins el 2006, si tenim en compte que Alzira es la segona ciutat amb majors
pressupostos tant en falles grans com infantils, el lector o lectora podrà
adonar-se de la magnitud de la gesta.
Granja escola 1r
premi secció especial 2004
Artista Bernardo Estela
A partir del 2007 i coincidint amb la crisi econòmica ja no
s'arreplegaren més palets a la màxima categoria infantil, no obstant han tingut
grans artistes de la talla de Manolo Blanco de Xàtiva, José Enrique Ginestar o
Salvador Ferrís d'Algemesí. El 2012 baixen a la secció primera i el 2013
aconsegueixen mantindre el nivell amb el primer premi aconseguit per Salvador Ferrís en la secció primera.
Xé quines
taronges! 1r premi Secció Primera
Artista Salvador
Ferrís Cerveró. Arxiu Jordi maravilla
En les grans després de la etapa dels Colomina, vindrà una etapa de
certa inestabilitat, arreplegant no obstant un palet amb Luís Herrero de
Borriana el 2007 Alzira es un espectacle, un altre amb Palacio y Serra el
2009 Alzira en crisi. L'últim el 2012
amb Tirant de Festa de Carlos Donet
de Cullera, si arriben a tindre estabilitat.......
Arxiu Jordi Maravilla Herraiz
Enguany han plantat Alzira i la força de la natura de nou
amb Donet, artista de Cullera en una secció duríssima com la primera –també ha
plantat a especial- on els pressupostos estaven molt igualats, a excepció de
Sants Patrons que clarament comptava amb el pressupost més alt i que a més a
més comptava amb un artista “en forma” com es Toni Pérez. El cadafal tenia una
estructura de cercle perfecte on una figura central representant a la mare
natura sobreeixia per damunt de la resta. Acompanyada per un costat per una
fada que sembla l'hivern i una altra de foc que sembla l'estiu. Al Remat un
parell de fades o elements al·legòrics de les estacions on hi ha una tardor
pleneta, època de collites i una figura al remat més alt que està soltant un
colom i sembla una metàfora de la primavera.
I pràcticament amb això tenim el 80% de la
falla, com a guarnició les diferents escenes, la primera un record quan l'aigua
potable d`Alzira estigué l`any passat fora d'us durant uns dies a causa de la
gran quantitat de nitrats que feia perillosa la seua ingesta. La segona escena
es un altre element natural, la terra amb l'alcaldessa Robin Hood,-crítica
local no en manca-. Un altre escena es la del president de la Junta Local
Fallera envoltat de Navaixes amb els premis de falla indignada, cabrejada,
mosquejada i agreujada,...el personal està calent d'orella.
Un parell de zombis fan el particular
Pintor Andreu-walking dead, busquen la llum al final del carreró de la crisi,
però no el troben. Una creu ens recorda que RTVV descansa en pau. El monestir
de la Murta no està mort però poc li falta, les ajudes que abans no arribaven
ara ja podeu esperar asseguts. En definitiva s'emporten el segon premi i el premi
a la crítica local de la secció primera, que no està gens malament si tenim en compte tots els factors.
Salvador Ferrís Cerveró ha plantat Els
encants d' Europa, amb un estil molt personal que el caracteritza i que
destil·la les influències del seu mestre Joan Blanch. Enguany el cadafal, que
vaig tindre la sort de veure en el taller, ens mostra a partir d'una gran torre
de Pisa, diferents símbols de la vella
Europa, en primer lloc una dona vestida a la manera de la antiga Grècia. El
grup candidat a l'indult una parella espanyola, que no per tòpica deixa de ser
real, el torero i una dona amb mantellina que va veure'l a la plaça. Un cuiner
francès amb uns pastissos al voltant, “cette la cuisine”, apareix també un
ninot que sembla un quixot, però que en realitat es un cavaller de l'ordre de
Malta. No podia faltar al costat de la Torre de Pisa un gondolieri venecià
representant a la bella Itàlia. Una preciosa xica de cabells rosos amb un
característic pentinat i acompanyada de matriuskes, representa a la gran mare
Rússia, -Si Rússia també es Europa, un continent que va de Lisboa a
Vladivostok-, al remat un iaio rellotger, representa a Suïssa, un guarda anglès junt a una típica
cabina telefònica roja anglesa, en fi, ..com diu el cartell típics tòpics, de
una deessa que va fer embogir d'amor ni mes ni menys que a Zeus i que
actualment passa per hores baixes, ni mes ni menys que Europa, la nostra mare
Europa. El cadafal s'emporta el 4rt premi en la enguany complicada secció primera infantil, que comptava amb gent del nivell de Gallego o Estela i la comissió el
3r premi de llibret menut d' Alzira.
El camí fins a la següent falla
es ben fàcil, seguim tot recte fins que acabem el carrer Pintor Andreu i ja
estem en la Avinguda Josep Pau, es qüestió de girar a la dreta, fent cantó amb
el col·legi Blasco Ibàñez ens trobem la Falla Josep Pau, un emplaçament que va veure la seua primera falla –infantil-
el 1965, per tant a l'any que ve, farà cinquanta anys, el seu artista fou
Salvador Sòria, llàstima no disposar de cap document gràfic d'aquell precedent. La comissió actual naix el 1970 i plantà per primera vegada el 1971 també
amb Sòria el taronger, aconseguint el
palet en la segona secció. Sòria aconseguí un altre palet el 1981 amb el peix gros es menja el menut que tancava una primera etapa que anà del 1971 al 1982.
El peix gros, es
menja el menut
1r premi secció segona
Art
Salvador Sòria
S'inicia una altra, amb artistes com els Germans Cortell, Francesc
Perucho o Vicent Femenia a partir del 1986, el 1987 aconsegueix el 2º premi a
la secció primera, el 1989 amb la caça,
el tercer i el que es més rellevant el ninot indultat infantil. Durant els anys
noranta s'inicia una certa estabilitat en la categoria d'argent. El 1991 es fan
per primera i única vegada amb el palet a la secció primera, fita màxima a nivell de cadafal que ha aconseguit la comissió en els seus prop de 45 anys de història, 50 si contem el precedent infantil de 1965.
Font pàgina web de la Falla Avgda. Josep Pau
http://www.josep-pau.com/
El 1996 amb B. Roman i Cadències climàtiques aconsegueixen el
2º premi de la secció primera. Enric oliver per la seua banda el 3r en la
primera infantil. El 1997 un nou artista Pepe Benavent es fa amb el 3r premi en
primera gran i E. Oliver amb el 2º en la primera infantil. Aquest artista ha
aconseguit innumerables pòdiums per a la falla de l'eixample, 1998, 2000,
etc,...Vicent Gomar, l`artista de la Pobla Llarga també deixa la seua empremta
en l'emplaçament plantant del 2002 al 2004. Carmen Camacho el 2007 aconseguint
un 3r premi de primera, Cayetano Aros un 3r pr el 2008, un 2º el 2009.
Amb la crisi la falla també es va
ressentir i el 2009 baixà a segona secció, aconseguint amb Toni Gil el palet,
amb Qui t`ha vist i qui et veu, la
infantil aguantava en primera. El 2010 tornava a repetir palet amb la parella també de Gil i també el 2012
el mateix artista completant el triplet amb Turisme
en Alzira. La infantil també aconseguí eixe any el palet però en la secció
primera, amb una falleta plena de reminiscències locals, com la fabrica avidesa, la
torre dels coloms de la murta, etc,....
Arxiu Jordi Maravilla Herraiz
L'últim palet de Josep Pau en primera secció infantil de
la ma de l'artista E. Oliver. lema Vella Alzira 2012
Enguany el lema Tocant Fons de Toni Gil, ha fet que la comissió s'haja quedat amb
un 4rt premi de la secció segona, que no se si es tocar fons, però almenys es
un dels premis més baixos d'una falla amb una regularitat que impressiona,
sobretot amb la inestabilitat actual. Una falla que tenia bon volum, amb un cos
central un poc vist això si, un gran cap de bus rematat per dues sirenes, amb
uns dofins a un dels costats que trenquen l'aspecte massís del conjunt, també
li donen més llum, perquè el cos central, es metàl·lic, color coure
i pesat, com ha de ser un bus. El conjunt es un refregit, que està ben executat
i al qual acompanya una molt bona crítica,
com diu la explicació de lladres o polítics o a l'inrevés que es tot el
mateix. La concentració de crítica es palesa en moltes escenes com la del
pirata on apareixen almenys quatre cartells per a definir a un ex-tresorer
famós. O el polp malabarista, o els tafurs ara anomenats fons d'inversió. Els
dofins del contra remat simbolitzen al ciutadà de a peu. El pirata amb cara de polp
que suporta el premi es el polític i enmig de tot el desastre la perla fallera.
La falla no estava mal, però enguany la secció estava molt competida, amb un
palet inabastable, on Plaça Alacant ha arrasat i un pòdium molt complicat amb falles com La Malva o Ana Sanchis.
La falla infantil realitzada de nou
per Enrique Oliver, te el lema En que
somniem els xiquets i xiquetes d’Alzira, notablement reduïda, però
conservant el bon fer de Oliver, una llàstima que no tinguen més pressupost.
Amb una composició més oberta que altres anys, no li manca el color, ni el
modelat característic d'aquest artista. Un xiquet somniant des del es seu llit,
te al seu capdamunt una gran lluna, i a una altra banda un peluix, amb el
ratolí Pere. Però hi ha moltes més escenes, com la crítica a l'excés de regals
i a la manca de temps, es fa un record de generacions de xiquets anteriors més
habituades a la sociabilitat en el carrer. Les falles sempre somiades, almenys
pels xiquets fallers, es el ninot candidat a l'indult. Els malsons apareixen
baix del llit, però desapareixen al ratllar el dia. Joguets elèctrics actuals
front els antics artesanals, la tranquil·litat d'antuvi amb l'actual excés
d'activitats i un aspecte que no es una dicotomia entre passat i present, com
es la figura dels iaios suport clau dels xiquets. En definitiva un 2º premi de
la secció segona, que sap a poc tenint en compte que fa poc estaven en primera
infantil, esperem que algun dia retornen
a la divisió de plata.
Però si en algun aspecte destaca i ha
destacat la falla Josep Pau, es en el Concurs de Teatre Faller en Valencià que enguany en la XX edició han tornat
a guanyar, amb l'obra TOC –Trastorn Obsessiu Compulsió- una obra que versava
sobre persones amb problemes de salut mental, relacionats amb aquests símptomes.
El nivell i la trajectòria de la comissió en el Concurs de Teatre de Junta
Local Fallera d’Alzira, es tan gran que aquesta faceta mereix un article a
banda, falles com Josep Pau també fan grans les falles, en aquest cas en un àmbit més cultural interpretant dalt un escenari. En el futur parlarem de teatre faller eixe gran desconegut.
Font: http://totalzira.blogspot.com.es/
Tornem cap arrere per Josep Pau cap a Dr. Ferran, estem davant la falla més antiga del sector amb alguna
xicoteta interrupció als anys quaranta o als cinquanta o fins i tot una en
1969, la falla s'ha plantat des de 1942, els seus orígens foren esplendorosos,
tenint com a President ni mes ni menys que Don Luís Sunyer Sanchis. El 1943
tingué en el seu llibret a col·laboradors de la talla de Xavier Casp amb
l'article Falla i símbol o Carles
Salvador, un dels pares de les normes del ’32, Del cel a les falles. El 1944 es el primer any de premis naix la
Junta Local Fallera d’Alzira i la comissió amb Cant a Alzira aconsegueixen el 2º premi, enguany fa 70 anys.
Font antiga web de la Falla
Doctor Ferran
El 1950 amb una ridiculització dels
estraperlistes, bona escultura, fluix muntatge i prou bona pintura com posa en
les actes del jurat d'aquell any, aconseguí un 3r premi. El 1956 tornà a
guanyar el tercer premi, no sabem res més.
Font antiga web de la Falla Doctor Ferran
Tornaren a guanyar el mateix premi el 1959 amb equilibris l'any següent el 1960 tornarien a guanyar el mateix
premi amb D'Eva vingueren els... Però
també guanyaren premis en altres àmbits com en la cavalcada del ninot el 1961,
el 2º premi. El 1962 aconsegueixen de nou el segon premi de les falles d’Alzira amb Ramon Primo i el dimoni de
l'ambició.
Font antiga web de la Falla Doctor Ferran
Després vingué una decadència que culminà amb la desaparició de la falla
gran el 1965 fins el 1970, no obstant fou una dolça decadència, car aconseguiren el primer premi infantil (només
plantaven infantil) el 1966 i 1967, més un segon el 1968.
Font antiga web de la Falla Doctor Ferran
El 1975 amb la delimitació per
seccions queden enquadrats en la segona secció on aconsegueixen el tercer premi
amb Amor i coses dels artistes Josep
Estruch i Salvador Sòria, també aconsegueixen un accèssit a la cavalcada
multicolor. El bienni 1976-77 representa el palet
en la secció segona, el 1978 amb l'artista Josep Alonso Carrió aconsegueixen el
2º premi de la mateixa secció, el lema de la falla era un tema molt vigent hui
dia El món gràcies al petroli, no es una
basa d'oli. El 1979 s'emporten el
2º premi de teatre en valencià.
Font antiga web de la Falla Doctor Ferran
En els vuitanta, amb Josep A. Carrió
que plantà Les sorpreses, s'emporten
el 3r premi de la secció primera i el premi d'enginy i gràcia, però això va ser
el 1982, la pantanà va frustrar eixe fugaç retorn a la categoria d'argent. En
el 1985, aconsegueixen de nou el 3r premi però en la secció segona.
Font antiga web de la Falla Doctor Ferran
La dècada dels noranta, suposarà ara sí el retorn definitiu a la secció
primera, en 1990 guanyen el palet amb la infantil en la secció primera, també
el 2º premi del concurs de llibrets. El 1995 l'artista José Soro aconsegueix el
palet en la segona secció i també amb la infantil, però serà el 1998 amb Lazaro
Chuecos i Fent l'indi quan
aconseguiran el retorn definitiu amb un 2º premi a la secció primera, en la
infantil un jove Roberto Parra aconseguia palet en la secció primera. L'any següent el 1999 suposarà la confirmació amb un nou artista A. Musoles ,
no confondre amb Sergi, que amb Pallassades mantindrà el nivell.
Pallassades Art A. Musoles
2º premi Secció Primera 1999
En la primera dècada del segle XXI,
la comissió s'ha mantingut en la categoria d'argent, amb artistes com V. Gimenez,
V. Piera, V. Femenia o Armengol i Cimas. Un altre tipus de guardons en els que
ha destacat son el del llibret menut on aconseguí el palet el 2003 i el segon
premi el 2004 i 2005. Des del 2009, immersos en l'actual dècada, la comissió ha
apostat per la continuïtat en la figura de Pepe Benavent, el de Carcaixent ha
aconseguit dos tercers premis i el primer Ninot Indultat de la comissió el
2010.
Font web falla Dr.Ferran: http://www.falladoctorferran.com/
2010/03/ninot-indultat-alzira-2010.html
Enguany l'artista ha tornat ha ser
Pepe Benavent que els ha plantat, On
estan...? una falla que rematava un gran botons, damunt un cofre amb un
gran gat de contra remat. Entre les escenes es juga amb el principi de la
oració on estan...com per exemple els llocs de treball, on has de ser
llicenciat en alguna “cosa rara”. O els “escraches” que consisteixen en anar
amb cartells a casa d'algun governant i bramar una bona estona. Un aturat
s'encomana a Lourdes, quan la que mana es Fàtima
en referència a la ministra de treball, un jove grafitter representa a la
joventut desesperada per l'atur. Les lletres del pis, també apareixen, ací has
de traure excel·lent, en que falles una ho perds tot. Una falla molt crítica amb la situació
econòmica actual que realment dona de sí, que falla més en termes tècnics i
sobretot en pressupost en una molt competida secció primera a la postre, 5é
premi de la secció primera.
La infantil esta realitzada per
l'artista Vicen Gomis i porta per lema Somnis,
la veritat es que com es una de les últimes falles del dia la veig un poc
ràpid, el primer que denote es que el cadafal ha baixat molt, de fet l'han sacrificat per mantindre la categoria de
la gran. Aconsegueixen un sisè premi a la secció tercera.
Em desplace a la següent falla Les Cantereries,
està com totes les del sector molt a
prop, a penes a dos carrers, tot i ser una falla jove tingué un antecedent
el 1971 amb la Falla Salomó, el 1987 sol·licità plantar falla per a l`any
següent amb tant mala sort que el 1988 una riuada ho va impedir. El 1989, es
plantarà definitivament, la ja denominada falla Les Cantereries, i amb un debut
prou espectacular aconseguint el palet en la secció segona amb el comerç.
Font Alzira 100 anys de falles
1889-1989
de Salvador Andrés i Pasqual
Amb l'artista Suecà José V. Gutiérrez la comissió va viure els seus millors
triomfs fins l'actualitat, a principis dels noranta pujaran a la primera secció,
romanent quasi sempre al pòdium. El món
es un cendrer el 1995, el món del circ el 1998, les nostres arrels el 1999
i el defecte 2000 el 2000.
Les nostres arrels. Art Vicente Gutiérrez
3r pr secció primera 1999
3r pr secció primera 1999
A partir del 2003 hi hagué un canvi d'artista i també de categoria amb
José Ibor Pansa baixen a segona secció, l'any següent encara baixen un graó més a la
Secció Segona-B –actual Tercera- la primera dècada del segle XXI, suposa una
travessia pel desert, fins que retorna José V. Gutiérrez el 2008, precisament el 2010 amb Alzira un cant a l'amor aconsegueixen el palet a la secció
Segona-B, a banda del millor ninot de la secció. El 2012 canviaren d'artista amb
l'entrada de Fede Alonso de Cullera que aconseguí el 2º premi en la Secció
Segona-B. Enguany amb el mateix artista han plantat Personatges Mítics, amb molts personatges musicals, el cos central
del cadafal ho composa una gran radio, d'on sorgeixen una guitarra elèctrica,
un cap de dona i al centre un gran Elvis Presley. A l'escena principal
apareixen els Beatles que donen cert colorit, doncs cadascun del component va
pintat amb una pintura diferent tal i com anaven vestits. Una altra de les
escenes es la de ACDC un altre grup mític de la música actual. No podia faltar
el nostre cantant mític, el malaguanyat cantant d`Aielo de Malferit Nino Bravo.
Un altre mite que apareix en un altre ordre es Claudia Schiffer, a pesar
d`aquesta xicoteta distorsió temàtica, la composició i la crítica son més que
acceptables, la pintura també, potser el problema més gran siga el modelat,
això no obstant s'emporta un 4rt premi de la secció tercera, que no està mal,
si tenim en compte que en el pòdium estaven El Parc de Toni Pérez, la Gallera i
la sorpresa de l'any, Sant Joan amb una falla remember
, feta a l'estil dels anys ’40 que
ha causat sensació.
La infantil de l'artista local Juanjo
Tarrasó, amb el lema A la Vila de Moros i
Cristians, fa referència a la festa de Moros i cristians que fa pocs anys
se celebra al casc antic de la ciutat d’Alzira. Un gran capità moro amb els
casalicis del pont de Sant Bernat a la seua esquena son el cos central,
l'eterna lluita entre moros i cristians apareix representada per dos ninots de
dos xiquets pràcticament idèntics que es sorprenen de veuré’s l'un a l'altre,
tant semblants i al mateix temps tan diferents. D'agrair el panell explicatiu
amb el procés de creació de la falla, tot i que servidor no el llig sencer ho
sent però a les 16h de la vesprada el cos està en un lloc i la ment en un
altre, .... un xicotet cadafal amb un acabat quasi perfecte, amb una composició
temàtica concreta i sense ninots que se'n isquen de la unitat composicional,
bona pintura, bon modelat i palet que te crio en la secció tercera, més premi
en enginy i gràcia i millor ninot de la secció. Gran treball de Tarrasó i Les Cantereries que recupera posicions.
No cal dir, com estava físicament,
després de la primera visita a Alzira; a la vesprada-nit, encara vaig tindre forces
per visitar més falles, en altres poblacions, però això com ja sabeu es una altra història. Per cert quan escric açò finalitzant examens de segona convocatòria a finals de juny, també estic esgotat, es la dura vida del Corredor.... de falles. Si heu arribat ací vol dir que ho heu llegit tot, espere que hageu gaudit tant com jo.
Donar les gràcies especialment a Vicent Gomar per la abundant informació de la seua trajectòria en les falles Plaça Germanies i Josep Pau, així com pel retall de diari del seu ninot indultat. A Salvador Ferrís per deixar-me visitar el seu taller i explicar-me també la seua trajectòria en Pintor Andreu.
Continuarà.
Dona gust llegir els teus escrits, ENHORABONA!!!
ResponEliminaMoltes gràcies Agustín, la veritat es que particularment aquest últim article referit al sector eixample d'Alzira m'ha costat un triomf de confeccionar, per la falta de temps i per la falta de fonts. Crec que Alzira com a segona potència mundial fallera, no es mereix menys. Que el gaudiu!
Elimina