CRÒNIQUES FALLERES
2014
Dia 18 de
Març- Una illa dins el Xúquer. Alzira 125 anys de la primera falla. 70
Aniversari de la Junta Local Fallera.
IIª Part. Al sud de la ciutat.
Sector Raval de Sant Agustí-Pont de Xàtiva
Després de visitar la Falla Plaça
Alacant, travesse el carrer Gandia, cap al sud de la ciutat, un sector on es
barregen zones molt diferents, en primer
lloc la que vaig a visitar a continuació la que està mes allunyada del centre
d'Alzira, una de les més noves, al voltant del barri de les Basses, el seu nom
li ve de les basses que s'utilitzaven per usos agrícoles, es a dir per a regar.
Sants Patrons, al voltant de la seua parròquia, més a prop del centre i
òbviament més antic, i així successivament
fins arribar al barri de Caputxins, des del Pont de Xàtiva fins el convent que
li dona nom del sector XVII. Sector amb
barris molt diversos des del punt de vista històric, el més antic en la
ubicació (no confondre ubicació amb comissió) es la Plaça de la Malva, la més
propera a la Plaça Major que apareix en un plànol de 1721 com a Arrabal de San Agustín. En el plànol
també apareix el Convent de caputxins, molt a prop però encara fora de la
ciutat, els seus jardins tenien la forma de l'actual plaça de Sant
Judes Tadeu. Evidentment la història serveix per a moltes coses, com per
exemple conèixer el nom dels sectors fallers d’Alzira. Un sector molt gran, en
forma de rectangle des de l'avinguda de la hispanitat, plaça del regne, per
una banda i des de els carrers Sagunt i O`donnell fins la carretera
Alzira-Tavernes i fins l'avinguda Vicent Vidal i el parc de l’Alquenència, per l'altre.
Plànol de l'Alzira del 1721 font Geografia de les
Comarques Valencianes, on
es pot observar el traçat més antic del sector, que li dona nom.
Tornant al dia 18, després de contemplar
la falla Plaça Alacant, travese la gasolinera del carrer Gandia, buscant el nou
sector i oh sorpresa! Em trobe un parell d'amics que estan treballant com a
cambrers al Casal de Camí-Nou – que ha canviat d'ubicació- m'ofereixen un
xicotet avituallament, car saben del meu particular Tour, com s'agraeix una
cadira i una cervesa fresca a vora la una de la vesprada. Si llegiu esta
crònica gràcies amics, com diu la bíblia en Mateo 25:35-45: Vaig tindre set i
em donareu a beure (un got eh! Tampoc exagerem).
Font: Alzira 100 anys de Falles
1889-1989. Salvador Andrés i Pascual.
Pràcticament en el mateix carrer,
però en la part nova, més cap al sud
trobem hui dia la falla Les Basses,
fent falla des de l'exercici 1980/81, - En l'any 1971 es plantà la falla
Unió-Taronger, un altre precedent, que es queda en això, en precedent- destacà
en els principis el 1982 amb un 2º premi i un premi d'enginy i gràcia a la
segona secció, amb la falla raters de l'artista Vicent Femenia Benavent, un altre any important fou el del centenari fa
25 anys, quan guanyaren el primer premi a la Cavalcada Multicolor. El primer
premi en la secció Tercera el 1998 amb l'artista de Sueca, Guti, el lema era el
barri. El 2009 amb l'artista local Vicent Piera aconseguien un 6é premi a la
secció 2-B (hui seria la tercera), des d' aleshores, la crisi no ha tractat
massa bé a la comissió, no obstant enguany ha segut una de les poques
afortunades que ha augmentat el cens, fenomen
molt positiu amb els temps que corren.
Fem risa, es la falla que ha fet Eduardo
Exposito per a Les Bases 2014, en el remat apareix un pallasso amb uns anells
olímpics a la ma dreta, i un feix de bitllets a la dreta. Sembla que fa
referencia als jocs olímpics que finalment no es celebraran a la capital
d’Espanya, després de.... ni se sap quants intents. L’escena més bona amb
diferència es la de Montoro amb dos minions que enlairen banderetes amb el 21%
de l’iva de les falles. La falla es molt xicoteta però la seua originalitat li
fa emportar-se el 7é premi de la secció quarta. La comissió també se`n emporta
el 1r premi al concurs de paelles. La
falla infantil sembla que vaja dels germans Marx, molt modesta, se`n porta el
10é premi de la secció quarta.
Camine a continuació pel carrer Taronger cap al centre d' Alzira, propera
destinació Plaça Sant Judes Tadeu,
front el pont de Xàtiva, un altre del referents del sector. L'actual comissió
te diversos precedents en la desapareguda comissió del carrer Colom que
desemboca en la plaça Sant Judes, des de mitjans dels anys ’40 de forma
intermitent, el 1951 es plantà una infantil,
amb el nom pont de Xàtiva el 1953 aconsegueix el 4rt premi amb la infantil i 9é amb la gran, el 1954 el 4rt premi, planta fins el 56, després de no
plantar el 1957 per la gelada que arrenca de soca els tarongers, el 1958 colom-hospital
aconseguia el 2º premi, el millor de la
seua història tot i que aquesta falla es plantà més a prop de l'actual
demarcació de Caputxins que de Sant Judes, el 1959 colom pont de Xàtiva aconsegueix el 4rt
premi.
Font: Alzira 100 anys de Falles 1889-1989. Salvador Andrés i Pascual.
El 1960 pont de Xàtiva torna a
repetir el 4rt, 1962 es torna a plantar, també el 1966, el 1974 es plantarà una falla infantil
al carrer colom que guanyà el 1r premi, després desapareixerà per tornar amb el
nom actual, el 1982. Amb bon peu, ja que amb Francesc
Perucho aconseguiren amb la contaminació,
el palet en la secció segona. L'any següent amb Animals racionals baixaren al segon, però aconseguiren ni mes ni
menys que el ninot indultat de les falles d' Alzira, tota una fita, difícil d'aconseguir, ja aquell any amb 27 falles.
Enguany amb el lema Pirates de Vicent Chaveli, han
aconseguit el 8é premi a la secció tercera, un pirata com a remat que ix d'un
cofre com a base, com diu un dels cartells i ara que hi ha eleccions europees,
el cartell va molt bé, “I agarren el poder com si foren garrapates, i el poble
no sap que fer, per a desfer-se dels pirates”.
I es que els bancs donaven els diners com si foren piruletes, i ara amb
prou forces tornes les pessetes (si ara per desgràcia estem en euros, però així
es la rima). La infantil signada per la
comissió, te com a lema la natura, un
gran arbre al centre amb pardalets i xiquets pujats a la seua copa. A baix,
tendes de campanya i al·lusions a la Murta i la Casella paratges naturals
locals. I com fiquen unes tanques enormes a gran distàncies tinc que tirar de
zoom, per poder fotografiar algo, que es posen tanques ho entenc pel cafres
gamberros, però que les posen tant lluny no m'ho explique. Aconsegueix un 5é
premi a la secció tercera infantil.
Me'n vaig cap al carrer colom anteriorment citat, ja dins del Raval de Sant Agustí, quan em trobe a la
comissió Sants Patrons que torna de la Mascletà, jo continue la meua marxa cap
al barri de Caputxins, un
emplaçament de molta solera tant per història general d' Alzira com fallera en
particular. Si el Convent es històric, la falla també, ja que es la degana del
sector. L'Art que es perd fou la
primera falla que es plantà el 1944 de l'artista local F. España.
Font: Alzira 100 anys de Falles 1889-1989. Salvador Andrés i Pascual.
El 1945 planten amb el nom de carrer
hospital. El 1952 planten només una infantil-cosa corrent aquells anys-, l'any
següent el 1953 feren història guanyant el palet de les falles d'Alzira, el seu
artista fou Vicent Mengual Montalvà, llàstima no trobar cap fotografia d'un monument històric tant per a la comissió, com per al sector. L'any següent guanyaren el segon premi, però el 1955 tornen a plantar
només una infantil. El 1960 de nou només una infantil, al llarg dels anys
seixanta aconseguí diversos segons premis en infantil, concretament els anys
1961, 1965 i 1969. Torna definitivament fins els nostres
dies la comissió actual que es funda el 1976 de la ma de Carrasquer de Sueca, amb L'hora del destape, la infantil guanyà
el 2º premi, una falla històrica en segons premis. El 1978 amb quants en cria la farina i ella fina que fina, de nou amb Carrasquer guanyen el 1r premi de
la Secció Primera amb les infantils guanyen per fí el palet d' Alzira, en un any gloriós per a la comissió.
Font: Alzira 100 anys de Falles 1889-1989. Salvador Andrés i Pascual.
Repeteixen triomfs el 1979. El 1981 quasi repeteix, llevat que en
infantil queda segona, el 82 de nou en la gran, tancant l'edat d'or de la comissió. El 1987 l'artista Julio Monterrubio fou el seu artista, el qual plantà
guerres subterrànies, pocs podien imaginar la evolució que tindria als anys
noranta. Coincidint amb els grans triomfs de Monterrubio a València a la Plaça del Pilar, a Alzira Caputxins
baixava a segona, on es manté fins hui dia. Un conte
d'amor, es el lema de la falla infantil que ha fet l'artista cullerà David
Enguix, personalment crec que el cadafal te dues parts clarament diferenciades,
una es la de darrere, amb les plantes carnívores, una escena que jo no vaig
acabar d'entendre, en canvi quan rodava la falla la pel·lícula anava canviant,
la part frontal era clarament superior, de fet crec que es el millor treball
d`Enguix del 2014, amb una jerarquització entre els dos ninots principals i els
altres mes menuts, tots estan molt ben acabats, per cert també la pintura es
mes suau, cosa que per darrere era molt més forta. El grup candidat a l'indult, es
realment molt bo i contrasta positivament amb la part de darrere. La translació
del guió en els cartells tampoc acaba d'adequar-se i això per desgràcia resta
al treball de l`artista. Al remat aconsegueix un 4rt premi a la secció segona.
Pel que fa a la gran Qui te la
informació te el poder, de l'artista local Vicent Piera, en primer lloc he
de dir que malgrat el premi, es una falla que impacta pel gran volum per a
estar en segona secció. D'esquema clàssic, triangular, el remat es un dimoni
amb el logo de Canal Nou, en una ma i un micròfon en l'altra, el més curiós del
tot, es que darrere hi ha un convent, es una de les imatges curioses de les
falles d'Alzira 2014. El cos central es una gran pipa, d'on ix el dimoni,
aquesta potser la gran incoherència temàtica, o es que jo no vaig trobar el
cartell explicatiu, coses de portar quatre dies seguits veient falles. Baix de
la pipa un veïnat amb totes les cases en venda o en lloguer –això si que es
actual- a l'esquerra hi ha un gran carranc amb un xiquet dalt, a la dreta un
grup de fades i ninots semblants. El remat evidentment fa relació de la mort de
Canal Nou i el dimoni... en fi, no cal comentar-ho.
Te nassos un dimoni davant un convent, imatge curiosa.
L'escena central es ni mes ni menys
que una família desnonada, per impagament d`hipoteques, altres coses que tapa
el poder, es la lamentable situació del hospital de la Ribera, cada vegada més
precària o la situació de l’Alquerieta que ja vaig relatar en l`anterior
article. Una crítica molt valenta es l'oportunisme polític d'alguns partits dels
quals no vull fer propaganda, perquè em semblen tots iguals de poca-vergonyes.
A més a més en el següent cartell es demana una sanció per als causants de
l'incident. També apareix una crítica al incident del rector en la crida. En
definitiva la crítica es realment interessant, fins i tot valenta, però alguns
acabats no acaben de ser tan bons com d'altres, es queda amb un 7é premi a la
Secció Segona, una secció molt igualada i difícil. La comissió també s'emporta
el 2º premi al millor llibret d`Alzira, així com la millor portada de llibret
d'Alzira.
Font: http://www.fallacaputxins.es/
Torne sobre els meus passos, cap al carrer colom, en direcció a la Plaça
Major, gire al segon carrer a la dreta, pel carrer Malva, la següent comissió
es recent en la història però te precedents antics. Les falles plantades al
carrer colom, podrien constituir un precedent doncs està molt a prop, però a
banda, estaria la plantada el 1944 al carrer Major-Santa Maria, més a prop
encara o les falles que es plantaren a la plaça General Dolç.
Font: Alzira 100 anys de Falles 1889-1989. Salvador Andrés i Pascual
A escassos 90
metres de l'actual emplaçament de la Falla Plaça
de la Malva, plantant des de 1944 de forma prou intermitent fins 1967,
destacant dos premis un el 1951 i l'altre el 1956. Però l'actual comissió
arranca del 1983-84, la importància d'aquesta comissió es la seua vessant
cultural. El 1989 amb el nou president José Manuel Perís Albentosa, es participa
per primera vegada al concurs de llibrets local, obtinguent el 3r premi, a
partir d'aquell any 18 primers premis, això en Alzira. Però la Marca Malva, es
molt més, des de 1993 participa ininterrompudament al concurs de llibrets de la
Generalitat, havent guanyat el palet en sis ocasions, també amb sis segons i
tres tercers, sense dubte “El Tro d’Avís” es una referència en el mon del
llibret. A banda organitzen una de les setmanes culturals més extenses de les
que es celebren a la Ribera i atorguen una distinció el “Guardó d'or” des del
2006 a personalitats valencianes, enguany ha recaigut sobre el cantant-versador
de Xàtiva, Pep Gimeno Botifarra.
Altres anys ha recaigut en Paco Genovés El Genovés, Jorge Martinez Aspar, el
club de handbol Avidesa, etc,....
Entrega guardó d'or a Pep Gimeno Botifarra. Arxiu Jordi Maravilla Herraiz.
Els darrers anys també s'ha
incrementat l'aposta pel cadafal i per la crítica local en el mateix, l'any
passat aconseguiren el palet en la secció segona. Enguany amb Pirateries,
se`n fan tots els dies, de l'artista de Xàtiva Venancio Cimas – el
mateix de l'any passat- , no han pogut repetir el triomf en la Segona Secció
però han estat a prop amb el 2º premi. També han aconseguit el premi de Crítica
Local de la secció i el 1r premi de llibret en format gran d’Alzira ( A Alzira
hi ha llibrets i llibrets infantils).
http://issuu.com/falla.malva/docs/malva_2014_f404b296886af7
El cadafal es substancialment, més
menut que el de l'any passat, cosa que es pot generalitzar a molts altres, això
sí, te un cert risc en el remat i un fantàstic guió de Miguel Àngel Martínez
Tortosa. Un gran canó disparà a la bola
de món, amb dos ocells al remat, el pirata que està disparant està fent de
contraremat equilibrant el canó. Al seu voltant diferents escenes, la primera
que em trobe fa referència a una autocrítica, els fallers sempre hem sigut
pirates, no falten les mencions al 125 aniversari, la inacabable biblioteca
municipal, els diferents partits polítics, el programa l`alcaldessa respon, el
cementeri de les promeses electorals, un polp representa hisenda i el 21%, els
pardals del remat son 2 regidors i podríem allargar-nos més però amb una mostra
representativa hi ha prou. La Malva com sempre te un dels millors guions.
La infantil Els viatges de Peter
Pan, de David Enguix, ens parla d'això de Peter Pan, on evident apareixen
pirates, doncs tant el llibret com les dues falles estan interrelacionades,
apareix un Capità Garfi al centre de la falla dalt un vaixell, al seu cap com a
remat, Peter Pan, Wendy, Michael i John. A les escenes de baix, un cocodril
esperant a veure qui cau, un pirata amb un barril o bocoi, lo millor els
cartells que ens va contant una història amb el guió de Josep Antoni Fluixa i
la poesia de Miguel Àngel Martínez Tortosa, 6é premi a la Secció Segona.
Per al final em deixe la nau
capitana del sector, passe per antics emplaçament fallers com la Plaça
General Dolç o el carrer O’Donell, a cavall del territori entre Camí Nou que ja descriuré en una altra crònica i la
falla Sants Patrons, la importància del carrer O’Donell resideix en ser el
primer emplaçament d`una falla infantil documentada a Alzira i probablement a
la Ribera l'any 1940 –tot i que es planten falles a la Ribera almenys des de 1876- els
papers de moment fan referència a Enric Pellicer i Josep Canut Albelda com
artistes d'aquella primitiva falla. Ni la carn de ploma, ni la de pato/alimenta
més que el moniato. Encara hi hagué una altra infantil el 1955 al mateix
carrer.
La primera falla infantil d'Alzira el 1940. Font: Alzira
100 anys de Falles 1889-1989. Salvador Andrés i Pascual.
La primera falla precedent es la Grupo
Santos Patrons de 1962 , una infantil de nou es l'embrió d'una nova comissió, l'any següent aconseguirien
el primer premi. Segons un article de la Revista de la Junta Local Fallera
d`Alzira de 1985, en l'any 1960 es va construir un nou barri –el carrer
O’Donnell, òbviament més a prop del centre ja existia- al qual se'l denominà
Sants Patrons amb el temps s'anà engrandint, un grup de veïns, el 1965 decidí
formar una nova comissió, el 1966 amb el lema el fang de l'artista Salvador Soria, debutaria la nova comissió Sants Patrons. L'any següent no
plantaren, però l'altre el 1968 ja quedaren segons amb Animalades també de Soria. El 1969 es fan amb el seu primer premi
amb Olimpiades de la vida, del mateix artista. El 1971 guanyen amb la infantil,
el 1972 guanyen el premi al millor carrer adornat, un guardó que ha desaparegut
i que jo no només no l'ha vist a Alzira, sinó que fora de València, no l'ha
vist mai, tot i que se que per exemple a Benetússer o a Gandia encara
s'atorguen, al 1974 repetiren eixe guardó. Al 1975 amb la creació de les
seccions queden enquadrats a la Secció Primera aconseguint un 2º premi amb les bones i males olors.
Falla Sants Patrons 1979 2º premi Secció Especial Font: Alzira 100 anys de Falles 1889-1989. Salvador Andrés i Pascual
El 1980 aconsegueixen el seu primer
premi a la Secció Especial, amb Açò es València? De Bernardo Javier Iñigo,
també s'aconsegueix el 2º premi al millor ninot –un premi desaparegut en
l'actualitat-, el 1987 tornen a guanyar el palet amb la presidència del
posterior president de Junta Local Agustí Martí, eixe any fan doblet i guanyen
també en l'infantil, l'ultima vegada que guanyaran a l'especial serà el 1995
amb Decadència Valenciana de Juanjo
Armengol. El 2004 baixaran a la secció primera, on han romàs fins hui dia,
aconseguint sempre estar pràcticament sempre entre els tres primers.
Comencem a desxifrar la falla Sants
Patrons 2014, un enorme peluix simbolitza els càrrecs gerontocràtics del món de
les falles, també hi ha crítiques al cobrament de comissions en negre, al
sosteniment de moltes cases pels jubilats- aquest tema per desgràcia em toca
directament- està simbolitzat per un gran xiquet amb un caramel a la ma i es
que quan passes la trentena i encara et mantenen els pares, eres com un gran
xiquet- per desgràcia-. Crítiques al govern central per la seua gestió, la
banca i el capital estafant el personal, referències a una entitat que ha
passat a millor vida Bancaca, deixant als valencians sense caixes propis. La
situació actual es un quadre, eixe quadre apareix a la falla amb un repàs a
l`actualitat local, la Murta, la Casella, Vilella, Tulell, o la Plaça. La
evasió de capitals a Suïssa son els particulars brots verds d`alguns, en
definitiva un gran cadafal, amb fort pressupost i gran treball que òbviament
s`emporta el primer premi de la Secció Primera, el d`enginy i gràcia de la
secció i també el 3r premi del XX Concurs de Teatre en Valencià.
Eres d`Alzira i cantes, serà
l`aposta infantil que enguany ha confiat la comissió a l'artista, José Gallego,
com vaig escriure al meu article del llibret de Sants Patrons, ha suposat un
canvi en la trajectòria dels cadafals infantils d’Alzira, que han sumat un
falla important a un estil prou diferent del que es sol veure per la ciutat i
el seu hinterland. El tractament
geomètric dels ninots, obre noves possibilitats més enllà del ninot naturalista
de sempre, d'altra banda també hi ha una combinació entre els colors suaus per
a la pintura de la pell dels ninots i els colors més forts de la resta
d'elements. Per suposat tot el conjunt està modelat en la mateixa línia. En les
diferents escenes apareixen diverses escenes-cançons, mon pare no te mas, la
tarara, Tinc un pel Capellà, la lluna la pruna, Serra Mariola, etc, ..... amb
l'explicació de perquè es canta i en quina època. El cadafal aconsegueix el
palet a la secció primera i el 2º premi en el concurs de teatre infantil en
valencià.
Per acabar
vull agrair a Ivan Esbrí les dades sobre la falla plantada per Julio
Monterrubio el 1987 a Caputxins, així com pels seus consells, en altres textos.
A Borja Lorente jove artista alzireny, que s'està iniciant en
aquest difícil món de les falles. Ara una
mica més difícil amb la crisi i amb tanta monserga legal, amb el
qual vaig contemplar aquesta falla infantil. Espere que algun dia ens faça
coses iguals o millors. Però encara quedava un sector més per acabar la
meua visita a Alzira en el dia 18 de Març, feu travesses com en el trinquet,
pròximament ho sabreu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada