Corredor de Falles

CRÒNIQUES FALLERES    2014

Dia 17 de Març- Al Sud de la Ribera . Castelló, el poble dels mil noms.

Després de dos dies i mig de córrer amunt i avall per València, s`encetava un nou recorregut íntegrament fora del Cap i Casal, cansat i famolenc arribe a casa i el primer que faig es posar a carregar les bateries de la meua càmera, dinar i dutxar-me es secundari i carregar les meues bateries físiques un parell de hores, perquè son moltes hores sense dormir, es reparador. El tren s`acaba, per començar a tirar de cotxe, desgraciadament no tenim Metro-La Ribera, -tant de bo els nostres representants públics s`hagueren implicat en coses com eixa, en lloc de malbaratar recursos-. Mentre a la majoria de poblacions s`estan atorgant els premis. Corredor de Falles s`encamina cap a Castelló de Xàtiva –el nom més antic i primigeni-, Castelló de la Ribera, Villanueva de Castellón o fins i tot de forma irònica algun riberenc els ha anomenat Castelló dels tatxonets, en referència a la “guerra de retolació” continua que s`observa en el terme de la població, ara ja més apagada. Qüestió de noms com deia Joan Fuster. Castelló com es anomenada pels seus veïns i coneguda pels seus veïns, es molt més que tot això, es un poble al sud de la Ribera, en la confluència del Xúquer i l`Albaida, amb gran part del terme pla, a excepció de la Muntanyeta del Castellet que li dona nom i que la converteix en fortalesa sentinella del Castell de Xàtiva. Així com la muntanya que limita amb la Llosa de Ranes, des de la qual es divisa tant la Ribera com la Costera.

Però deixem-nos d`introduccions, la importància de Castelló radica en una gran densitat fallera, parlem de 6 falles amb una població que no arriba als 8.000 habitants, la primera falla de la qual es te constància en època actual es la de les Moreretes fundada el 1967 i serà també la primera que visite, l`artista Fede Alonso, ha sigut l`encarregat de realitzar el seu cadafal i ha segut agraciat amb el primer premi de les falles de Castelló 2014, una de les coses agradables que tenen els pobles fallers com Castelló, es vore com una falla ocupa tot l`espai, tocant les parets dels edificis, en perfecta simbiosi amb la població. Desconec el lema però versa sobre el món de llunyà orient, falla oberta, proporcionada amb un remat amb cert risc. Una de les escenes més satíriques es el pont xinés suposadament realitzat per Calatrava i substituït per una corda, perquè no estava acabat. La competència comercial xinesa amb productes de baix valor afegit, es un altre dels temes. Per damunt de la coherència temàtica, destaca el perfecte acabat de l’artista, en tots els ninots i escenes, així com el remat, es fonamental per entendre perquè ha rebut el palet. 

La falla infantil de temàtica marítima, amb un Neptú al centre està envoltat de peixos i columnes, te uns colors més foscos, com correspon, al fons del mar, els xiquets fent submarinisme, la falla obté el 2º premi infantil.

Gràcies a una dona del poble que està rodant les falles del poble junt a la seua neta, trobe de seguida la falla País Valencià, que em dona la benvinguda amb un arc amb les lletres del nom de la falla. Me`n vaig directe a la gran, que va de reis i infantes, escopetes i elefantes, com resa un dels seus cartells. L`obra de Quique Fuster ens mostra un gran drac en el remat i un altre més menut al contraremat, els cartells del guió ens va explicant les coses de El rostidor de l`infanta, els ninots estan ben acabats però no acaben de guardar coherència amb el guió. Cal tindre en compte les limitacions pressupostàries dels pobles –on no hi ha cap ajuda o subvenció, o aquestes son ínfimes, en comparació al 20 o 25% de subvenció que reben al cap i casal-. Un dels factors on destaquen les falles de poble es en l’ús del valencià, especialment per la seua correcció. Em trobe un veí del poble que estava parlant amb un xicot romanès que vingué fa un anys a treballar, mentre observe la falla no puc evitar escoltar com parlen d`ella, es evident que entén i sap llegir el valencià, perquè es riu amb les escenes, el que evidència que les falles realitzen una funció alfabetitzadora, el romanès li comenta a l`home de Castelló que ell no el parla, però que el seu fill ja parla valencià,  una actitud positiva envers la nostra llengua, que no sol prodigar-se massa –d’altra banda es una llengua romanç i això pot facilitar les coses.

Aitor Lizaga es l`autor de la falla infantil de la comissió País Valencià, només en veure-la compren que estic davant un cadafal important, el gran carnaval, te gran coherència temàtica en tot el conjunt, a més a més, el nivell d’acabat es molt bo, cosa que li reporta el ninot indultat, però no es queda ací la cosa, perquè s`emporta també el primer premi de les falles infantils de Castelló.

Molt a prop d`allí seguint recte i girant a la dreta pel carrer Pérez Cabello a l`alçada de l`ajuntament, però eixint cap a la carretera, arribe a L’Almenà, que amb el lema Tot per l`aire ens presenta una falla "escampà" on divisem escenes on les coses van molt mal, destaca el ninot indultat, dues iaies estafades per les preferents,  un agricultor amoïnat per no haver venut les terres, tot va com els coets “a fer punyetes” i l`altre “a fer la ma”, un cadafal molt d`acord amb els temps que vivim que s`endú el 3r premi.

Trenquem la vidriola, es la infantil , una falleta xicoteta realitzada pel mateix artista que la gran, Juane Cortell Dacsa, que te la gràcia de recordar les falles infantils d’abans, els panells del cos central substitueixen els ninots, s'emporta el 5é premi. De l`Almenà tornem al carrer de la Sèquia i tot recte cap avall, quasi fins la carretera, es el trajecte més llarg de tots els que portem, allí està Sant Domènec de l’artista Paco Real, com la majoria de les que he vist a Castelló amb  una crítica consistent, aquest cadafal, potser encara més, al remat un monarca pilotant un avio amb un parell d`elefants a la cua, estrellant-se amb una corona. En les escenes de baix, polítics com Rajoy, Merkel, Rubalcaba, etc,... i a nivell local l`alcalde de Castelló, que ha de torejar un gran bou que simbolitza les retallades. Es el cadafal amb menys pressupost de tots els que veig, potser per això es queda amb un 6é premi,  però amb un bon guió que li dona plenament sentit, al que s'ha plantat. 

No trobe la falla de Sant Rafael, la veritat es que tampoc pose molt d`interès perquè posteriorment he de visitar una altra població i el temps no para de córrer, i les cames a pesar d`haver descansat unes hores ja porten desgast, vaig directament a la falla del Mercat, de Juanjo Copoví De tots Sants a Halloween, tot i que no siga en vers hi ha una bona explicació de la falla. A més a més, en composició/ risc la falla es la millor amb diferència, el remat es una bruixa que s`aguanta d`una granera, cal veure la imatge per fer-se una idea, en quant al cos central, no se`n passa però tampoc son molt millors els altres, podríem dir que està en la mitjana en eixe aspecte. En quant als ninots de la base, son dels millors acabats, però s`assemblen moltíssim. En quant a la falla infantil, també de Juanjo Copoví, Anem a l`escola, te un pressupost molt reduït –en comparació a la gran-, però es compensa amb un acabat molt bo, bona pintura, composició senzilla però efectiva, amb una de les millors coherències entre ninots i tema de les infantils que li dona un 4rt premi.

No podria acabar aquesta crònica sense deixar de donar les gràcies als artistes Juanjo Copoví i Juane Cortell, que m`han passat dades dels seus cadafals a Castelló, desgraciadament els mitjans de comunicació no solen fer-se ressò de les falles de comarques, més encara quan son de pobles menuts. Crec que Castelló de la Ribera mereixia tindre una crònica, es un poble lluitador i aguerrit com demostra la seua història,  guanyà la seua independència local el 1586 i la tornà a perdre el 1708 amb la derrota d`Almansa, però la tornà a recuperar el 1735, lluità també contra les tercianes produïdes pel conreu de l`Arròs, contra els dragons francesos del mariscal Suchet, etc.. Torne a repetir Castelló a seques, es molt més que un estèril conflicte de noms, ha donat i dona gent molt competent, en tots els camps, als meus bons amics de Castelló dedique la crònica i en especial al meu amic Salva, company de col·laboració en llibrets de falla i exiliat temporalment a Elx, el qual espere, retorne al seu poble,també a son pare el senyor Salvador, co-fundador de la Falla Moreretes, sense gent com ell hui no gaudiriem d'aquesta festa,  in memoriam.