CRÒNIQUES
FALLERES 2015
Dia 16 de Març- L’hora de la
veritat – Un barri històric a la recerca de nous camins- El Carme
Travessar el carrer Cavallers des del carrer
Calatrava cap al nord, es sinònim d`anar cap al barri del Carme, un barri delimitat
i caracteritzat entre altres coses per les seues torres, portes i portals,
efectivament la primera falla del recorregut es la del Portal de la
Valldigna, el seu lema era eloqüent, Nosaltres
podem, hem pogut i podrem, una voluntat de ferro, per a una comissió amb
pocs efectius, que continua lluitant per la supervivència, una delícia per als
enamorats del casc antic, l’èpica feta falles.
L’artista es la comissió, que com la gran au
fènix que s`enlaira des de la base, sembla estar protegint l`antic portal medieval.
La Comissió nº 4 del cens de Junta Central Fallera, que participa en la secció
7-C, està envoltada de corbs que aguaiten un moment de feblesa. 20.000
llegues de viatge submarí pel Carme es la falla infantil per on discorre el
Portilus, envoltat de peixos de tots
els colors, que semblen recordar que al Carme cada emplaçament te un tipus de
falla diferent, eixa es la gràcia del barri, unitat en la diversitat
Avançava cap a l`est pel carrer lusitans fins
que girava a l’esquerra pel carrer àngel custodi, una mica més avant ja estava
en la Falla Plaça de l’Angel son ja uns anys els que porten plantant ací
Fet d’encàrrec, enguany el lema era El
jardí de l’angelet, una falla que semblava estar viva, al voltant d`una
columna i un angelet de remat, que crec que simbolitzaven el barri, el color
envellit de la columna era exactament el mateix que el de la majoria de parets
de cases antigues de la plaça, fins i tot els arbres pelats sense fulles. El
contrast eren els ninots, vestits amb teles, alguns amb colors vius, escenes
pròpies del Carme, difícils de transportar a un altre barri, fan d`aquesta una
falla ad hoc enquadrada a la secció 7-A.
Una casa on jugar era també obra de Fet
d`encàrrec, si la gran era original, pel peculiar modelat de les cares dels
ninots, la infantil afegeix a això, en una escala menor, una composició molt
allunyada del canons habituals. Un arbre, es utilitzat per una colla de xiquets
que han fet una casa per jugar, alguns estan dalt, altres –la majoria- estan
baix fent diverses activitats. Ha rebut el 1r premi d’enginy i gràcia de la
secció catorzena infantil.
I continuava eixint pel carrer Gil Polo, la
meua particular ruta per les venerables pedres del Carme, -ja havia vist el
portal de Valldigna i la única torre de la muralla del segle XI- ara pel carrer
Serrans tenien enfront les enormes Torres del mateix nom, allí baix la Falla
Serrans-Plaça dels Furs que enguany en el seu 125 Aniversari ha plantat Esports a la ciutat per l`artista Miguel
Ballester. Falla original amb una temàtica i estètica que
propicien les riallades dels visitants que s`acosten. Un gran ninot que està
fent skate sembla tindre problemes i
està a punt de caure per un regalet d`un gos, que te al davant. Entre les
escenes la més hilarant era la del Foting
on un poli-traumatisme, persegueix un manifestant anti-desnonament, també hi ha cursa d`obstacles, amb mines anti-persona,
llançament de maletins –alguns arriben a Suïssa-, posar la rentadora –per la factura que després
t`arriba d`ibertrola una xicoteta falla però tota original amb un
dels millors guions que no deixa ni un ninot sense lligar al lema principal de
forma irònica. Artísticament tampoc està malament, en quant a combinació de
colors en la pintura i acabats en general. Una de les falles més satíriques de
la secció no rep cap premi d`enginy i gràcia a la secció segona-A.
Quan plou i trona, la
música sona era la falla infantil d’Ivan Garcia,
un concepte molt diferent, no només per ser infantil, una composició que busca
destacar aspectes com el risc del remat, així com la diversa escala cromàtica.
No debades l`element central es l`arc del Martí. També juga amb materials com
la tela amb els dos globus, tant el del remat com el de l’escena. Dona sensació
que la falla s`eleva, potser l`element més terraqui siga el de la xiqueta de la
ruixadora, que a banda te un color terra molt indicador, al remat abunden això,
els elements volants, com els núvols o el globus. També els colors varien sent blancs-grisos a
la base, més foscos i blaus al remat, més clars, els músics estan tocant entre
els núvols, per a complir amb el lema. Tot un descobriment per a mi aquest artista que aconsegueix el 6é premi de
la secció quarta infantil.
Seguint l`antiga muralla vora riu en direcció
a l`oest, arribava a la Falla Blanqueries la primera que vaig contemplar
va ser QR la infantil, una falla molt
menudeta, que lamentablement havia vist com la tinta dels cartells havia segut
esborrada per la pluja, la composició semblava clara un ninot una mica més gran
pujant per una escala envoltat d`altres mes menuts, alguns portaven un sac de
sorra, altres eres falleres...semblava una plantà. Tots els ninots tenien prou coherència amb uns
ulls enormes, unes proporciones semblants i una pintura amb colors vius. L’únic
problema es que era molt, molt menuda, finalment es queda sense premi a la
secció novena infantil.
Rosa Rosae era el lema de la
falla gran de Vicent Maldonado, una falla sobre la lluita contra el Càncer, amb
una gran figura d`una dona com a cos central i remat, pintada de blanc i amb
l`únic abillament d`una túnica rosa. Baix hi havia una solitària figura que
representava a Luz Casal, una de les figures mediàtiques a l’exposició del
Ninot, que destacava pel seu vestit roig i pel contrast amb el blanc de la
figura central, ...i res més. Francament em vaig quedar una mica decebut,
m`esperava alguna escena més, llàstima. Arreplega el 2º premi d`Enginy i Gràcia
de la secció 6-A.
Entrant de nou cap al casc antic, passava pel
carrer roters animat pels compassos d`una xaranga que tocava algun pas-doble
faller i m`endinsava en un racó del Carme profund com es la Falla de la
Plaça de la Santa Creu, un indret on de nou vaig trobar una nova creació de
Fet d`Encàrrec, en aquest cas de Normes
Fora que tenia a un gran Mazinguer Z, com a ninot central envoltat de
senyals de prohibicions. Una falla molt cibernètica, que destaca en una plaça
on ja es plantà una falla el 1863, com diu en una placa commemorativa, de més
de 50 anys. Aquesta falla centcinquantenària,
crítica les mil i una normes que hem creat en aquesta era postglobal, hi ha espai
per al minimalisme a les normes sobre pirotècnia, on els xicotets trons de bac,
li diuen a la normativa CRE, que volen anar a bacs,...tot està ordenat i
robotitzat, molt aconseguit el rovell del color, d`alguns ninots robòtics.
Aconsegueix el 2º premi d`Enginy i Gràcia de la secció 6-C.
Continuant per un intricat grup de carrers
propis del Carme, arribava a la mítica Falla de la Plaça de l`Arbre, Males puces omple de color la plaça fins
i tot el color blau del gos del cos central de José Luís Gómez Mira, fa
joc amb el verd de la tela de l`obra de darrere que no s`acaba mai i de la
paret de baix. Els ruixats de la passada nit, havien deixat tocat l`acabat de
la falla, molt visiblement al cos central. Males puces, fugia del bany com les
persones dels bancs, les puces que l`envoltaven eren les hipoteques, les
factures, etc,.. els versos eren molt explicatius, a banda d`estar en un
valencià molt correcte, com diu un d`ells ni el millor sabó ni insecticida
acaben amb les puces corruptes. Una falla original tant a nivell estètic, com
en el guió que no rep guardó a la secció 7-A. La primavera també de José Luís
Gómez Mira era una falla infantil de tall més clàssic, amb una gran dama al
centre, que te una mirada preocupada i una mica espantada cap a la flora i
fauna que l`envolta. Tant en modelat com en acabat, prou més irregular que la
falla gran, destaca la figura central per la pintura. Estava en la secció
setzena infantil.
Saber cap on havia de seguir era molt fàcil,
només calia parar l`orella i escoltar d`on venia el rebombori, del carrer de
baix, en pocs metres estava davant de Baix
la fada, el món s`acaba , de nou una falla de José Luís Gómez Mira ara
però per a la comissió Baixa-Mesó de Morella, amb un plantejament
estètic diferent de l`anterior, una línia més clàssica, però un concepte molt
actual. Una gran nimfa al cos central, ens adverteix del mal avenir que ens
espera, si continuem utilitzant recursos fòssils, indústries antiquades que
contaminen, etc,...des del punt de vista del modelat, pintura ,etc,...no se`n
va del que es la falla clàssica, amb ninots de motlles molt repetits, -amb un
bon acabat-, la figura central de la
nimfa destaca no només per la grandària, també per un
millor acabat. El que més crida l`atenció d`aquesta falla
es el plantejament satíric, d’una situació com es la degradació
ambiental, que actualment es troba a prop d`una punt de no retorn. Altres punts
forts son la composició, perfectament adaptada al emplaçament, molt estret, pero la pintura no acabava d’acompanyar en
les escenes de base. La històrica falla del Carme aconsegueix el 3r premi de la
secció 7-B.
Somnis
de xiquets també de José
Luís Gómez Mira, es una falla infantil d`escena única, enquadrada a la
secció divuitena molt reduïda i compacta que no aconsegueix premi. Farem una
nova el·lipsi temporal pel pas de la Falla Bolseria, per anar directament a la Falla
Sant Miquel-Plaça Iborra una comissió que com moltes altres del casc antic
te un cadafal reduït a la mínima expressió, Estructura
en 3D de Rafael Ventura, es una mostra de la vida en 3-D, la falla
era molt conceptual, amb un centre on destacava la bola del món, però sobretot
que en els mateixos cartells de la falla es parlara de formes de fer falles
singulars, cosa que evidència que les pròpies comissions del Carme saben que
son un sector especial. El cadafal que no obté premi, es trobava a la secció
7-C. La infantil es Comença l`espectacle
del mateix artista que no obté cap premi a la secció setzena infantil.
I a continuació em va succeir una de les anècdotes de les falles 2015, en
principi tot era normal, estava al jardinet de davant del centre de la
Beneficència veient El viatge a la rentadora
de Monica Antequera, artista fruit de una reconversió després de la massacre de Canal Nou, a la
qual vaig conèixer fa poc també a terres del Carme, concretament al Casal de Na
Jordana. Si ja les falles infantils, solen ser en el que portem de dècada, prou
més originals que les grans, aquesta s`emporta la palma, dues grans pinces
feien de cos central, d’ un estenedor gegant, la resta humanitzacions de les
peces de roba i divertits diàlegs, mai vistos entre companys de bugada. Cal dir
que al cos central, de l`estenedor l`acompanyaven dues escenes, més.
Evidentment no destacava pel modelat, ni per la pintura, tot i que no estaven
mal distribuïts els colors, sinó per la original composició. No obté cap premi
la Falla Mossèn Sorell a la secció catorzena infantil, però a mi em fa
gaudir d`una bona estona, igual es que ací no soc imparcial perquè les persones
que es reconverteixen em donen molt de respecte i Mònica es una d`elles.
I l`anècdota? Ah sí , l`anècdota! Que no hi
havia falla gran,.... què? El que sentiu, que no trobava la falla gran, ...i si
no arribe a tornar per allí per casualitat, per que vaig dinar a prop més tard,
no l`haguera vist. Una altra de les falles de l`any, es Tot el que sobra de la comissió i Escif, aquestes coses
només les poden fer al Carme, la idea nasqué d’un cotxe Lancia Delta model antic, és el mateix model del de l'alcaldessa de
València Rita Barberà, motiu d'escarni a les xarxes socials quan Compromís per
València denuncià que havia estat abandonat durant anys a l'aparcament de
l'ajuntament. La falla consistia en
diferents peces separades, sense remat. Entre els ninots, a banda d'una
reproducció del cotxe de Barberà, hi havia dos automòbils més, bicicletes,
contenidors de fem, i altres elements que en falles són apartats del carrer per
a deixar espai per als cadafals. Com sempre m`ocorre amb la Falla Mossen Sorell
l`entenc a posteriori, la falla que estava en la secció 3-B no obté cap guardó.
La pregunta era i es, quina n`estaran ordint per a l`any que ve?
Xe que bo, una cuina
d`alçada! Es un nou projecte de Marc
Martell entrellaçat amb el lema de la falla gran, el primer que destacava,
era l`escena del repartidor de pizzes Toma-7, amb la seua moto de color roig,
que destacava poderosament entre el conjunt. Darrere una composició simple en
quant a estructura –un forn, amb un pollastre dins, damunt del qual hi havia
uns recipients i un àngel amb una delicatessen-
i complexa en quant a temàtica, on es barrejaven els elements de cuina,
amb un gat gaudint de les raspes del peix a un poal de fem, un refranyer de la
cuina a la part de darrere, amb uns cuiners follets, cuines del món, com la
cuina xinesa, mexicana, etc,....les didàctiques i personals falles de Martell,
quasi sempre arrepleguen algun palet, enguany el 3r premi d`enginy i gràcia de
la secció onzena infantil.
I aleshores em dirigia, amb un carrer de dalt
una mica més buit del normal, cap a l`epicentre faller del Carme, la plaça del
portal nou, on m`esperava la Falla Na Jordana, una comissió diferent de
la secció especial, que en realitat si se la ubica en el seu sector no es tan
diferent, perquè tot el barri ho es. Si repassem tots els cadafals del 2015 i
fins i tot d`anys anteriors plantats al Barri del Carme, veiem com el Carme, ha
arribat a un grau únic d`especialització tant col·lectiu, com individual dels seus
productes, un fet que els fa únics. Unes comissions busquen la sàtira més
descarnada, altres experimenten amb el concepte, altres amb la forma, altres un
producte el més original possible i ad hoc a la seua plaça, etc,...es una
renovació constant, en un dels barris més antics de la ciutat, això els
identífica
Tant sols girant la cantonada, Carme endins pel
carrer beneficència, ens trobem a la veïna Falla Ripalda-Beneficència-Sant
Ramon, amb un parell de noves propostes, úniques i originals, primer vaig
visitar Els drets dels xiquets, mai un
quimera veient-la ja sabia qui era el seu artista, Marc Martell.
Enguany amb una composició molt oberta, sense cos central o destacant que el
centre de la falla son els ninots que representen els xiquets dels cinc
continents. Un a un, son nomenats del u al déu, el drets de que gaudeixen
teòricament els infants, també apareixien agraïments a gent de les lletres
falleres com Joan Castelló, però...si que tenim remat! Es o millor dit era
Quimèric, un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de drac,...terrible!.
El seu antagonista era Belerefonte, un bomber molt valent que feia de
contrarremat, amb el seu camió Pegàs. Al característic modelat de Martell,
afegir el vestuari aportat per Reyes P. S’emporta el 3r premi d`Enginy i Gràcia
de la secció novena infantil.
La
prova podria obrir un
nou cicle a la Falla Ripalda-Beneficiència-Sant Ramon, que entra en
l`orbita de les falles experimentals en les falles del 2015, està lligada a la
infantil mitjançant la història de la quimera i belorofonte, afegint un fort
contingut conceptual, més propi d`una falla adulta. Si la infantil basculava
entre la reivindicació i la didàctica, aquesta ho fa entre l`existencialisme
filosòfic i la psicologia. La falla de l`artista Giovanni Nardin, que no
ha obtingut guardó estava en la secció 5-A.
Em vaig deixar portar pel carrer ripalda, fins
que vaig girar a l`esquerra per trobar-me Benvinguts
a l`infern la Falla Marqués de Caro-Dr Chiarri, el remat amb un
dimoni deforme ens endinsa en el costat més malèvol del món actual. La dona que
lluita contra les calories dels greixos, les adicions com el joc o els polítics
sense escrúpols completen les escenes. La falla de José Acebes estava en
la secció 7-C. El
guardià de les paraules
era la versió infantil amb un gran Panoràmix al centre, que actua de guardià
del lèxic, acompanyat de fauna diversa. La falla estava en la secció divuitena
infantil.
Tornant darrere els meus passos arribava de nou
al carrer Ripalda, per encarar-me a la Falla Ripalda-Soguers, línia directa al cel plena de dobles
sentits i crítica a les males pràctiques al voltant de l`església, com alguns
llestos que s`emporten els diners de la capsa de les almoines, o el món dels
escolanets també relacionat amb pràctiques de picardia econòmica i sobretot la
més clara es la del bisbe predicad`or..no calen més explicacions. Els tres
grans escolans del cos central i remat, reparteixen passaports per als que
s`han guanyat una vida celestial. El guió de Pepe Esteban, es molt redó i
acompanya el treball de l`esbós de Miguel Lopez Montserrat i l`artista Sergio
Edo. La composició més be estilitzada, amb poca base, transmetia una sensació de major volum del
que realment hi ha plantat, però fa un joc optic, degut a l`estretor dels
carrers, la cremà prometia. Participaven en la secció 6-A on no han obtingut
cap premi.
Un
viatge per l’Índia era la falla
infantil de Xaume Torrent, un artista al qual no conec massa però que
evidentment marca el seu propi estil, com es pot comprovar mirant els rostres
dels ninots. Al centre de la composició hi havia un elefant, un dels animals
totèmics d`aquelles terres, la pintura era majoritàriament fosca, cosa que un
emplaçament on no rep molta il·luminació es un problema. Estava enquadrada en
la secció tretzena infantil.
I de nou escoltava gran rebombori, quan arribava
al final del carrer Ripalda per plantar-me junt la Falla del carrer de Dalt-Sant
Tomàs, un placeta molt concorreguda doncs esta situada junt a una via de
peregrinació de visitants de falles d`especial. Alta cuina, la falla està servida de Juanjo Garcia, destaca
com tots els cadafals d`aquest artista, per l’ús de la vareta i per una
composició molt vertical. L’altre ingredient important era la crítica, com
l`escena del Mil fulles, en referència a la paperassa de la burocràcia. El rabo
de toro o bouasso, que es cuina als tallers, especialment cap al mes de febrer
i principis de març. Figues pansides, un plat que va créixer molt amb els
“alegres anys 2000” on la gent especulava, vivia, gastava i es divertia... Situant-me a la part frontal, vaig poder vore bé, tota
l`estructura, amb la negra Tomasa servint el plat del dia als clients.
Una gran taula servida,esperava als polítics, hostalers i taxistes que obtenen beneficis de les falles, sense tornar-li res a les comissions. També hi
ha per a veïns llandosos, visitants maleducats i despotes, etc,...tampoc falta
l`arròs caldós, amb un pernil per al jurat, ...Es juga a la combinació de ninot tradicional,
ninot modern, esquemàtic, amb la
vareta com a element transversal. Un exemple de ninots moderns, son els del
remat. La falla que estava en la secció 5-B no obté cap premi ni tant sols
d`enginy i gràcia, cosa que em sorprèn una mica.
El primer treball d`investigació científica, que
veig es Emotio de Joan Blanch,
amb un to menys crític que l`any passat, on va patir un autèntic terrabastall
per part del jurat i part del públic, que no la va interioritzar. Enguany la
falla entra directament al cervell reptilià del visitant, apel·lant a les
emocions primàries dels essers humans. Que son les falles, més enllà d`estudis
seriosos i acadèmics o més divulgatius
com aquest, son emocions difícils d`explicar, si no es viuen en primera
persona, les falles son indumentària, els fallers senten el veredicte en el polisèmic sentit, preguen per un resultat
positiu, les falles son treball, -això ho ha viscut un servidor, almenys en el
tema literari-, son festa de carrer, son devoció –no necessàriament religiosa,
també pot ser espiritual-, son molts actes, son pólvora i foc- element central
de la festa.
Que es pot dir de les falles de Joan Blanch que
no s`haja dit ja, per a mi es particularment difícil ser objectiu amb un
artista que te el seu taller al meu poble, el qual hauria d`incloure`l en el catàleg
de bens BIC de la població, no saben els meus paisans que es tindre un artista
amb cinc ninots indultats infantils al Museu Faller de València, ara soc joc el
que manifesta Emotio amb les
composicions, els modelats i els guions que envolten les falles de Blanch.
Un detall que no em passava inadvertit era la
gran proporció de ninots en la composició, un ninotisme, necessari en uns temps d`abstracció que sovint
deixen la figura humana en un segon plànol. Pocs artistes poden utilitzar amb
folgança eixe terme, que comporta originalitat en la creació, Blanch ho fa en
les composicions, però també en el modelat que transmet perfectament emocions,
fent lo que vol amb els ninots, aconseguint registres molt diferents, com es
ben palès en aquesta composició. Pot ser la pintura siga la seua assignatura
pendent -que em perdone el mestre- o potser siga un element secundari, en el seu
imaginari creatiu.
Però ningú com ell domina l`art de vestir als
ninots, els amants de les falles i de la
història, no podem evitar un sospir quan contemplem eixes escenes plenament
vigents amb una tècnica que passà a millor vida amb el modelat integre, que
alguns artistes han recuperat. Per si no fora poc, me`n adonava quan rodava la
falla que l`escala cromàtica anava del blanc al negre, tot encaixava, Joan
Blanch no deixa res al atzar, com tampoc ho es que les dues figures principals
la parella de tabaleter i dolçainer siguen músics, alguna cosa mostra més les
emocions d`un col·lectiu que les cançons que fan sonar els seus músics?
Compassos més lents i amb menys ritme quan l`hora
es greu, ritmes ràpids i timbres forts quan hi ha joia,....i les campanes dalt
de tot. Però hi ha més! En l`escena de la pólvora i el foc, no es casualitat
que els ninots-fallers porten mocadors i faixes rojes, tonalitat pròpia de la
passió, del foc, etc,...i un regalet, el ninot de la fallera amb el banderí de
l`injust 7é premi de l`any passat, quina expressió, quin geni...quina llàstima
cremar això! L’esforç metòdic, del taller de Blanch obté un tercer premi de la
Secció Especial Infantil de València acompanyat del ninot indultat infantil
2015.
I per fi m’ encaminava cap a Altres formes de vida, altres formes de ser,
com vaig manifestar públicament setmanes més tard per twitter, una falla que
obre nous camins, un experiment o investigació que crec que donarà els seus
fruits, anys a venir. L’entrada en el
recinte Paper-view jordaner, estava
envoltat de dissenys de Carlos Corredera, finalment arribava a una de les
escenes per a mi més fàcils d`entendre Altres
formes de governar, una escena que cronològicament arrencava de 1975 amb la
mort del dictador Francisco Franco i que anava patint una transformació, amb
les cares de tots els presidents del govern des de Suárez fins a Rajoy i que
arribava a un estrany esser amb una mascara com les del moviment Anonimous, qui
sap qui serà...Això no em passà inadvertit la coloració grissa del general, les
caretes blanques i finalment el morat del darrer esser desconegut. Després vaig
entendre que les caretes eren un joc de carasses dels poderosos
Amb una composició quasi piramidal, la seua
estructura destacava sobre tot per la pintura amb els colors més suaus, que he
vist mai en la plaça del portal del nou, unes tonalitats emblanquides, que suposava
aleshores i també ara, lluirien d`una forma encara més potent de nit. No
obstant en aquells moments els acabats, em sap greu dir-ho no sempre eren els
millors i es que la pintura blanca es molt desagraïda i més a eixes hores
aproximadament les 14h. De sobte que una criatura del remat sosté l’origen de les especies de Charles
Darwin, tota una declaració d`intencions, que a més amb un color rogenc destaca
entre els blancs i blau clars.
A la cerca d`una altra forma de vida millor,
hi havia l’escena de l`emigrant, que era també la candidata a l’indult. Formes
roines en el poder, una de les escenes més crítiques i almenys intel·ligents
que he vist mai en una falla, els tres poders, encanonen amb les seues armes en
un sinistre glory hole, un ciutadà indefens. El roig de les parets crec que ho
diu tot, no sempre es un color de passió, també es el de la sang...Com roig es
el color del monòlit de l`escena-homenatge conjunta a dos autors com Alfredo
Ruiz i Stanley Kubrick. Amb el gir cap a la part frontal començava a entendre
millor l`argument, també els colors encaixaven millor, ja no eren tan suaus,
però encara predominaven.
Foto real de la visita del jurat a Na Jordana
I amb el faristol de l`explicació de la falla,
vaig entrar en una nova dimensió, la falla tenia no dobles sentits, sinó
triples i quatriples,....o més! No em podia quedar només amb la visió d`exploració
espacial, calia aplicar-ho també al nostre planeta. I mentre reflexionava, va aparèixer el temut
jurat, quines coses te la vida allí estava jo, darrere de Pere Borrego i Aina
Laura Errando, quasi més nerviós que
ells.
El que estava sempre en el seu lloc, era
l`astrobiòleg del cos central, en l`explicació oficial es parlava de
surrealisme quan s`obri el pit i descobreix que allí està l`univers infinit,
amb les seues possibles civilitzacions esperant a ser descobertes. Pot ser
també es puguera una lectura psicològica o fins i tot espiritual –no confondre
amb religiosa- del fenomen, part del remat, era un alienígena amb unes naus
espacials amb les que estava abduint humans, inquietant.
La visió positiva de alienígenes i humans era el
bes entre l`astronauta i un extraterrestre androgin, la negativa l`altre
contrarremat, una criatura que travessant un portal espacial es converteix en
humà, amb una maleta amb l`inscripció Ministeri de la mentida. Tornant a la
part frontal, una escena que jo tenia moltes ganes de vore en una falla, altres models d`estat, una escena molt
actual, on una moderna doctora estava examinant una dona malalta que ix d`un
lloc anomenat Constitució de 1978, ací les interpretacions son múltiples. Però
hi ha detalls com el color més apagat de la pacient, fins i tot grisenc, que no
semblen molt positius, sobretot si els comparem amb els colors de la doctora,
l’escena es completava amb un personatge que semblava un soldat del futur, que
simbolitza un nou model d`estat.
Al remat un astronauta quedava suspès en posició
fetal pel seu cordó-umbilical a una mena de nau mare, cap per avall. De nou vaig
rodar i veient la part lateral contemplí una falla amb un visió espectacular de
nit, degut a una quantitat més que respectable de focus, al seu voltant i a la blancor
general de la pintura. L’últim tram que
visite es el dedicat a altre formes de famílies, temàtiques a banda, per a mi
la primera escena d`aquest grup es possiblement la que te un millor acabat, la
de “Marilia” una xica de 18 anys, que sempre ho va sentir així en el seu
interior, tot i que va haver de lluitar molt per canviar-se de sexe físicament.
La falla no només es original en temàtica i disseny també en distribució de ninots, no totes agrupades per escenes, com el cas de la metgessa mare de Marilia que no apareix junt a la resta de la familia.
La resta d`escenes, estan dedicades a son pare,
sa mare –eixa metgessa, que estava examinant la Constitució de 1978-, la tia
que te una parella que serà candidata pel seu partit al Congrés, el iaio que s`ha fet vegà, etc,..una
visió allunyada de la família tradicional. En quant als acabats, crec que no
eren el fort del cadafal, tant de blanc embafa i es veuen més fàcilment les
errades, haguera passat amb qualsevol falla monocroma, es molt arriscat i més quan es la unió de dos artistes Latorre y Sanz més un dissenyador, Carlos Corredera, no es fàcil transformar en tres dimensions, el que un altre ha dissenyat en dos.
No obstant era una falla molt harmònica, que lluiria
segurament molt millor per la nit i que tenia sense dubte el millor disseny i
un dels millors guions de la secció especial de les falles del 2015, però els acabats,
així com el risc-composició també compten i ací lamentablement, el conjunt
baixava graons. Potser això haja pesat en el veredicte, tot i que opine que un
10é premi de la Secció Especial es prou implacable, amb les errades i poc
generós amb les virtuts. I supose que això mateix pensaria el company Alejandro
Lagarda, webmaster d`un Nou Parot a qui
vaig tindre la sort de coincidir quan ja estava a punt d`abandonar el recinte
jordaner. Per cert que em perdone Alejandro per la meua pesima descripció artística del cadafal, més divulgativa i didàctica que profunda, si voleu llegir un bon anàlisi específic de Na Jordana 2015 llegiu el blog Un Nou Parot.
Possiblement l`escena més crítica en una falla de secció especial el 2015.
En realitat poc importa el premi, tot i que
sempre pesa. L’enèsim projecte d`investigació de Ca Na Jordana, ha tornat a
suscitar polèmiques, opinions diverses i sobretot ha obert nous camins. Però el
que fa Na Jordana, no seria possible, no ja amb la seua gent, fallers i
simpatitzants, sinó sense el concurs del seu sector, del seu barri, perquè Na
Jordana, no es, sinó l`altaveu del Carme, la cara més visible del sector més
creatiu de València i més enllà-ja voldríem a les comarques, llar del vil
refregit-, les referència son innumerables. En temps de sotsobra general, es
molt important tindre una identitat forta i un voluntat de renovació constant,
fins que s`arribe a un nou model que a
la fi garantisca certa estabilitat, al barri del Carme ho saben i a Na Jordana
també. I no son els únics, però si els que més ho s’ho creuen. Difícil acomiadar-se d`un lloc que t`atrapa, altres
sectors m`esperaven, fins l`any que ve barri del Carme!
