Tradueix

dimarts, 12 de maig de 2015

CRÒNIQUES FALLERES    2015


Dia 16 de Març- L’hora de la veritat – Un barri històric a la recerca de nous camins- El Carme


Travessar el carrer Cavallers des del carrer Calatrava cap al nord, es sinònim d`anar cap al barri del Carme, un barri delimitat i caracteritzat entre altres coses per les seues torres, portes i portals, efectivament la primera falla del recorregut es la del Portal de la Valldigna, el seu lema era eloqüent, Nosaltres podem, hem pogut i podrem, una voluntat de ferro, per a una comissió amb pocs efectius, que continua lluitant per la supervivència, una delícia per als enamorats del casc antic, l’èpica feta falles.




L’artista es la comissió, que com la gran au fènix que s`enlaira des de la base, sembla estar protegint l`antic portal medieval. La Comissió nº 4 del cens de Junta Central Fallera, que participa en la secció 7-C, està envoltada de corbs que aguaiten un moment de feblesa.  20.000 llegues de viatge submarí pel Carme es la falla infantil per on discorre el Portilus, envoltat de peixos de tots els colors, que semblen recordar que al Carme cada emplaçament te un tipus de falla diferent, eixa es la gràcia del barri, unitat en la diversitat


Avançava cap a l`est pel carrer lusitans fins que girava a l’esquerra pel carrer àngel custodi, una mica més avant ja estava en la Falla Plaça de l’Angel son ja uns anys els que porten plantant ací Fet d’encàrrec, enguany el lema era El jardí de l’angelet, una falla que semblava estar viva, al voltant d`una columna i un angelet de remat, que crec que simbolitzaven el barri, el color envellit de la columna era exactament el mateix que el de la majoria de parets de cases antigues de la plaça, fins i tot els arbres pelats sense fulles. El contrast eren els ninots, vestits amb teles, alguns amb colors vius, escenes pròpies del Carme, difícils de transportar a un altre barri, fan d`aquesta una falla ad hoc enquadrada a la secció 7-A.


Una casa on jugar era també obra de Fet d`encàrrec, si la gran era original, pel peculiar modelat de les cares dels ninots, la infantil afegeix a això, en una escala menor, una composició molt allunyada del canons habituals. Un arbre, es utilitzat per una colla de xiquets que han fet una casa per jugar, alguns estan dalt, altres –la majoria- estan baix fent diverses activitats. Ha rebut el 1r premi d’enginy i gràcia de la secció catorzena infantil. 


I continuava eixint pel carrer Gil Polo, la meua particular ruta per les venerables pedres del Carme, -ja havia vist el portal de Valldigna i la única torre de la muralla del segle XI- ara pel carrer Serrans tenien enfront les enormes Torres del mateix nom, allí baix la Falla Serrans-Plaça dels Furs que enguany en el seu 125 Aniversari ha plantat Esports a la ciutat per l`artista Miguel Ballester. Falla original amb una temàtica i estètica que propicien les riallades dels visitants que s`acosten. Un gran ninot que està fent skate sembla tindre problemes i està a punt de caure per un regalet d`un gos, que te al davant. Entre les escenes la més hilarant era la del Foting on un poli-traumatisme, persegueix un manifestant anti-desnonament, també hi ha cursa d`obstacles, amb mines anti-persona, 


llançament de maletins –alguns arriben a Suïssa-, posar la rentadora –per la factura que després t`arriba d`ibertrola una xicoteta falla però tota original amb un dels millors guions que no deixa ni un ninot sense lligar al lema principal de forma irònica. Artísticament tampoc està malament, en quant a combinació de colors en la pintura i acabats en general. Una de les falles més satíriques de la secció no rep cap premi d`enginy i gràcia a la secció segona-A.


Quan plou i trona, la música sona era la falla infantil d’Ivan Garcia, un concepte molt diferent, no només per ser infantil, una composició que busca destacar aspectes com el risc del remat, així com la diversa escala cromàtica. No debades l`element central es l`arc del Martí. També juga amb materials com la tela amb els dos globus, tant el del remat com el de l’escena. Dona sensació que la falla s`eleva, potser l`element més terraqui siga el de la xiqueta de la ruixadora, que a banda te un color terra molt indicador, al remat abunden això, els elements volants, com els núvols o el globus. També els colors varien sent blancs-grisos a la base, més foscos i blaus al remat, més clars, els músics estan tocant entre els núvols, per a complir amb el lema. Tot un descobriment per a mi  aquest artista que aconsegueix el 6é premi de la secció quarta infantil. 

Seguint l`antiga muralla vora riu en direcció a l`oest, arribava a la Falla Blanqueries la primera que vaig contemplar va ser QR la infantil, una falla molt menudeta, que lamentablement havia vist com la tinta dels cartells havia segut esborrada per la pluja, la composició semblava clara un ninot una mica més gran pujant per una escala envoltat d`altres mes menuts, alguns portaven un sac de sorra, altres eres falleres...semblava una plantà. Tots els ninots tenien prou coherència amb uns ulls enormes, unes proporciones semblants i una pintura amb colors vius. L’únic problema es que era molt, molt menuda, finalment es queda sense premi a la secció novena infantil.



Rosa Rosae era el lema de la falla gran de Vicent Maldonado, una falla sobre la lluita contra el Càncer, amb una gran figura d`una dona com a cos central i remat, pintada de blanc i amb l`únic abillament d`una túnica rosa. Baix hi havia una solitària figura que representava a Luz Casal, una de les figures mediàtiques a l’exposició del Ninot, que destacava pel seu vestit roig i pel contrast amb el blanc de la figura central, ...i res més. Francament em vaig quedar una mica decebut, m`esperava alguna escena més, llàstima. Arreplega el 2º premi d`Enginy i Gràcia de la secció 6-A.



Entrant de nou cap al casc antic, passava pel carrer roters animat pels compassos d`una xaranga que tocava algun pas-doble faller i m`endinsava en un racó del Carme profund com es la Falla de la Plaça de la Santa Creu, un indret on de nou vaig trobar una nova creació de Fet d`Encàrrec, en aquest cas de Normes Fora que tenia a un gran Mazinguer Z, com a ninot central envoltat de senyals de prohibicions. Una falla molt cibernètica, que destaca en una plaça on ja es plantà una falla el 1863, com diu en una placa commemorativa, de més de 50 anys. Aquesta falla centcinquantenària, crítica les mil i una normes que hem creat en aquesta era postglobal, hi ha espai per al minimalisme a les normes sobre pirotècnia, on els xicotets trons de bac, li diuen a la normativa CRE, que volen anar a bacs,...tot està ordenat i robotitzat, molt aconseguit el rovell del color, d`alguns ninots robòtics. Aconsegueix el 2º premi d`Enginy i Gràcia de la secció 6-C.


 Per la senda de les flors era obra també de Fet d’Encàrrec, un xicotet amb els braços oberts ens anunciava que érem a prop de falles, no hi havia costumisme, els xiquets anaven vestits de forma convencional, llevat d`un ninot d`una xicoteta fallera, un ninot d`una xiqueta ens oferia uns bunyols amb xocolata.  L’estructura es simple però efectista, dalt una estreta rampa, hi ha el remat format pel llenyater de llauna del Mag d’Oz o d`una faller cibernètic de la falla gran del costat, que porta un carro ple de trastos vells, el més visible es un espantaocells, que també sembla un personatge del Mag d`Oz, el resultat ha estat un 2º premi d`Enginy i Gràcia a la secció vuitena infantil.



Continuant per un intricat grup de carrers propis del Carme, arribava a la mítica Falla de la Plaça de l`Arbre, Males puces omple de color la plaça fins i tot el color blau del gos del cos central de José Luís Gómez Mira, fa joc amb el verd de la tela de l`obra de darrere que no s`acaba mai i de la paret de baix. Els ruixats de la passada nit, havien deixat tocat l`acabat de la falla, molt visiblement al cos central. Males puces, fugia del bany com les persones dels bancs, les puces que l`envoltaven eren les hipoteques, les factures, etc,.. els versos eren molt explicatius, a banda d`estar en un valencià molt correcte, com diu un d`ells ni el millor sabó ni insecticida acaben amb les puces corruptes. Una falla original tant a nivell estètic, com en el guió que no rep guardó a la secció 7-A. La primavera també de José Luís Gómez Mira era una falla infantil de tall més clàssic, amb una gran dama al centre, que te una mirada preocupada i una mica espantada cap a la flora i fauna que l`envolta. Tant en modelat com en acabat, prou més irregular que la falla gran, destaca la figura central per la pintura. Estava en la secció setzena infantil.


Saber cap on havia de seguir era molt fàcil, només calia parar l`orella i escoltar d`on venia el rebombori, del carrer de baix, en pocs metres estava davant de Baix la fada, el món s`acaba , de nou una falla de José Luís Gómez Mira ara però per a la comissió Baixa-Mesó de Morella, amb un plantejament estètic diferent de l`anterior, una línia més clàssica, però un concepte molt actual. Una gran nimfa al cos central, ens adverteix del mal avenir que ens espera, si continuem utilitzant recursos fòssils, indústries antiquades que contaminen, etc,...des del punt de vista del modelat, pintura ,etc,...no se`n va del que es la falla clàssica, amb ninots de motlles molt repetits, -amb un bon acabat-,  la figura central de la nimfa destaca no només per la grandària, també per un millor acabat. El que més crida l`atenció d`aquesta falla es el plantejament satíric, d’una situació com es la degradació ambiental, que actualment es troba a prop d`una punt de no retorn. Altres punts forts son la composició, perfectament adaptada al emplaçament, molt estret, pero la pintura no acabava d’acompanyar en les escenes de base. La històrica falla del Carme aconsegueix el 3r premi de la secció 7-B.


Somnis de xiquets també de José Luís Gómez Mira, es una falla infantil d`escena única, enquadrada a la secció divuitena molt reduïda i compacta que no aconsegueix premi. Farem una nova el·lipsi temporal pel pas de la Falla Bolseria, per anar directament a la Falla Sant Miquel-Plaça Iborra una comissió que com moltes altres del casc antic te un cadafal reduït a la mínima expressió, Estructura en 3D de Rafael Ventura, es una mostra de la vida en 3-D, la falla era molt conceptual, amb un centre on destacava la bola del món, però sobretot que en els mateixos cartells de la falla es parlara de formes de fer falles singulars, cosa que evidència que les pròpies comissions del Carme saben que son un sector especial. El cadafal que no obté premi, es trobava a la secció 7-C. La infantil es Comença l`espectacle del mateix artista que no obté cap premi a la secció setzena infantil.


I a continuació em va succeir una de les anècdotes de les falles 2015, en principi tot era normal, estava al jardinet de davant del centre de la Beneficència veient El viatge a la rentadora de Monica Antequera, artista fruit de una reconversió   després de la massacre de Canal Nou, a la qual vaig conèixer fa poc també a terres del Carme, concretament al Casal de Na Jordana. Si ja les falles infantils, solen ser en el que portem de dècada, prou més originals que les grans, aquesta s`emporta la palma, dues grans pinces feien de cos central, d’ un estenedor gegant, la resta humanitzacions de les peces de roba i divertits diàlegs, mai vistos entre companys de bugada. Cal dir que al cos central, de l`estenedor l`acompanyaven dues escenes, més. Evidentment no destacava pel modelat, ni per la pintura, tot i que no estaven mal distribuïts els colors, sinó per la original composició. No obté cap premi la Falla Mossèn Sorell a la secció catorzena infantil, però a mi em fa gaudir d`una bona estona, igual es que ací no soc imparcial perquè les persones que es reconverteixen em donen molt de respecte i Mònica es una d`elles. 


I l`anècdota? Ah sí , l`anècdota! Que no hi havia falla gran,.... què? El que sentiu, que no trobava la falla gran, ...i si no arribe a tornar per allí per casualitat, per que vaig dinar a prop més tard, no l`haguera vist. Una altra de les falles de l`any, es Tot el que sobra de la comissió i Escif, aquestes coses només les poden fer al Carme, la idea nasqué d’un cotxe Lancia Delta model antic, és el mateix model del de l'alcaldessa de València Rita Barberà, motiu d'escarni a les xarxes socials quan Compromís per València denuncià que havia estat abandonat durant anys a l'aparcament de l'ajuntament.  La falla consistia en diferents peces separades, sense remat. Entre els ninots, a banda d'una reproducció del cotxe de Barberà, hi havia dos automòbils més, bicicletes, contenidors de fem, i altres elements que en falles són apartats del carrer per a deixar espai per als cadafals. Com sempre m`ocorre amb la Falla Mossen Sorell l`entenc a posteriori, la falla que estava en la secció 3-B no obté cap guardó. La pregunta era i es, quina n`estaran ordint per a l`any que ve?



Tant sols girant la cantonada, Carme endins pel carrer beneficència, ens trobem a la veïna Falla Ripalda-Beneficència-Sant Ramon, amb un parell de noves propostes, úniques i originals, primer vaig visitar Els drets dels xiquets, mai un quimera veient-la ja sabia qui era el seu artista, Marc Martell. Enguany amb una composició molt oberta, sense cos central o destacant que el centre de la falla son els ninots que representen els xiquets dels cinc continents. Un a un, son nomenats del u al déu, el drets de que gaudeixen teòricament els infants, també apareixien agraïments a gent de les lletres falleres com Joan Castelló, però...si que tenim remat! Es o millor dit era Quimèric, un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de drac,...terrible!. El seu antagonista era Belerefonte, un bomber molt valent que feia de contrarremat, amb el seu camió Pegàs. Al característic modelat de Martell, afegir el vestuari aportat per Reyes P. S’emporta el 3r premi d`Enginy i Gràcia de la secció novena infantil.


La prova podria obrir un nou cicle a la Falla Ripalda-Beneficiència-Sant Ramon, que entra en l`orbita de les falles experimentals en les falles del 2015, està lligada a la infantil mitjançant la història de la quimera i belorofonte, afegint un fort contingut conceptual, més propi d`una falla adulta. Si la infantil basculava entre la reivindicació i la didàctica, aquesta ho fa entre l`existencialisme filosòfic i la psicologia. La falla de l`artista Giovanni Nardin, que no ha obtingut guardó estava en la secció 5-A.



Em vaig deixar portar pel carrer ripalda, fins que vaig girar a l`esquerra per trobar-me Benvinguts a l`infern la Falla Marqués de Caro-Dr Chiarri, el remat amb un dimoni deforme ens endinsa en el costat més malèvol del món actual. La dona que lluita contra les calories dels greixos, les adicions com el joc o els polítics sense escrúpols completen les escenes. La falla de José Acebes estava en la secció 7-C. El guardià de les paraules era la versió infantil amb un gran Panoràmix al centre, que actua de guardià del lèxic, acompanyat de fauna diversa. La falla estava en la secció divuitena infantil. 


Tornant darrere els meus passos arribava de nou al carrer Ripalda, per encarar-me a la Falla Ripalda-Soguers, línia directa al cel plena de dobles sentits i crítica a les males pràctiques al voltant de l`església, com alguns llestos que s`emporten els diners de la capsa de les almoines, o el món dels escolanets també relacionat amb pràctiques de picardia econòmica i sobretot la més clara es la del bisbe predicad`or..no calen més explicacions. Els tres grans escolans del cos central i remat, reparteixen passaports per als que s`han guanyat una vida celestial. El guió de Pepe Esteban, es molt redó i acompanya el treball de l`esbós de Miguel Lopez Montserrat i l`artista Sergio Edo. La composició més be estilitzada, amb poca base,   transmetia una sensació de major volum del que realment hi ha plantat, però fa un joc optic, degut a l`estretor dels carrers, la cremà prometia. Participaven en la secció 6-A on no han obtingut cap premi.


Un viatge per l’Índia era la falla infantil de Xaume Torrent, un artista al qual no conec massa però que evidentment marca el seu propi estil, com es pot comprovar mirant els rostres dels ninots. Al centre de la composició hi havia un elefant, un dels animals totèmics d`aquelles terres, la pintura era majoritàriament fosca, cosa que un emplaçament on no rep molta il·luminació es un problema. Estava enquadrada en la secció tretzena infantil.


I de nou escoltava gran rebombori, quan arribava al final del carrer Ripalda per plantar-me junt la Falla del carrer de Dalt-Sant Tomàs, un placeta molt concorreguda doncs esta situada junt a una via de peregrinació de visitants de falles d`especial. Alta cuina, la falla està servida de Juanjo Garcia, destaca com tots els cadafals d`aquest artista, per l’ús de la vareta i per una composició molt vertical. L’altre ingredient important era la crítica, com l`escena del Mil fulles, en referència a la paperassa de la burocràcia. El rabo de toro o bouasso, que es cuina als tallers, especialment cap al mes de febrer i principis de març. Figues pansides, un plat que va créixer molt amb els “alegres anys 2000” on la gent especulava, vivia, gastava i es divertia... Situant-me a la part frontal, vaig poder vore bé, tota l`estructura, amb la negra Tomasa servint el plat del dia als clients.   


Una gran taula servida,esperava als polítics, hostalers i taxistes que obtenen beneficis de les falles, sense tornar-li res a les comissions. També hi ha per a veïns llandosos, visitants maleducats i despotes, etc,...tampoc falta l`arròs caldós, amb un pernil per al jurat, ...Es juga a la combinació de ninot tradicional, ninot modern, esquemàtic, amb la vareta com a element transversal. Un exemple de ninots moderns, son els del remat. La falla que estava en la secció 5-B no obté cap premi ni tant sols d`enginy i gràcia, cosa que em sorprèn una mica.


Xe que bo, una cuina d`alçada!  Es un nou projecte de Marc Martell entrellaçat amb el lema de la falla gran, el primer que destacava, era l`escena del repartidor de pizzes Toma-7, amb la seua moto de color roig, que destacava poderosament entre el conjunt. Darrere una composició simple en quant a estructura –un forn, amb un pollastre dins, damunt del qual hi havia uns recipients i un àngel amb una delicatessen- i complexa en quant a temàtica, on es barrejaven els elements de cuina, amb un gat gaudint de les raspes del peix a un poal de fem, un refranyer de la cuina a la part de darrere, amb uns cuiners follets, cuines del món, com la cuina xinesa, mexicana, etc,....les didàctiques i personals falles de Martell, quasi sempre arrepleguen algun palet, enguany el 3r premi d`enginy i gràcia de la secció onzena infantil. 



I aleshores em dirigia, amb un carrer de dalt una mica més buit del normal, cap a l`epicentre faller del Carme, la plaça del portal nou, on m`esperava la Falla Na Jordana, una comissió diferent de la secció especial, que en realitat si se la ubica en el seu sector no es tan diferent, perquè tot el barri ho es. Si repassem tots els cadafals del 2015 i fins i tot d`anys anteriors plantats al Barri del Carme, veiem com el Carme, ha arribat a un grau únic d`especialització tant col·lectiu, com individual dels seus productes, un fet que els fa únics. Unes comissions busquen la sàtira més descarnada, altres experimenten amb el concepte, altres amb la forma, altres un producte el més original possible i ad hoc a la seua plaça, etc,...es una renovació constant, en un dels barris més antics de la ciutat, això els identífica




El primer treball d`investigació científica, que veig es Emotio de Joan Blanch, amb un to menys crític que l`any passat, on va patir un autèntic terrabastall per part del jurat i part del públic, que no la va interioritzar. Enguany la falla entra directament al cervell reptilià del visitant, apel·lant a les emocions primàries dels essers humans. Que son les falles, més enllà d`estudis seriosos i acadèmics o més  divulgatius com aquest, son emocions difícils d`explicar, si no es viuen en primera persona, les falles son indumentària, els fallers senten el veredicte en el polisèmic sentit, preguen per un resultat positiu, les falles son treball, -això ho ha viscut un servidor, almenys en el tema literari-, son festa de carrer, son devoció –no necessàriament religiosa, també pot ser espiritual-, son molts actes, son pólvora i foc- element central de la festa. 


Que es pot dir de les falles de Joan Blanch que no s`haja dit ja, per a mi es particularment difícil ser objectiu amb un artista que te el seu taller al meu poble, el qual hauria d`incloure`l en el catàleg de bens BIC de la població, no saben els meus paisans que es tindre un artista amb cinc ninots indultats infantils al Museu Faller de València, ara soc joc el que manifesta Emotio amb les composicions, els modelats i els guions que envolten les falles de Blanch.
Un detall que no em passava inadvertit era la gran proporció de ninots en la composició, un ninotisme, necessari en uns temps d`abstracció que sovint deixen la figura humana en un segon plànol. Pocs artistes poden utilitzar amb folgança eixe terme, que comporta originalitat en la creació, Blanch ho fa en les composicions, però també en el modelat que transmet perfectament emocions, fent lo que vol amb els ninots, aconseguint registres molt diferents, com es ben palès en aquesta composició. Pot ser la pintura siga la seua assignatura pendent -que em perdone el mestre- o potser siga un element secundari, en el seu imaginari creatiu. 


Però ningú com ell domina l`art de vestir als ninots, els  amants de les falles i de la història, no podem evitar un sospir quan contemplem eixes escenes plenament vigents amb una tècnica que passà a millor vida amb el modelat integre, que alguns artistes han recuperat. Per si no fora poc, me`n adonava quan rodava la falla que l`escala cromàtica anava del blanc al negre, tot encaixava, Joan Blanch no deixa res al atzar, com tampoc ho es que les dues figures principals la parella de tabaleter i dolçainer siguen músics, alguna cosa mostra més les emocions d`un col·lectiu que les cançons que fan sonar els seus músics? 


Compassos més lents i amb menys ritme quan l`hora es greu, ritmes ràpids i timbres forts quan hi ha joia,....i les campanes dalt de tot. Però hi ha més! En l`escena de la pólvora i el foc, no es casualitat que els ninots-fallers porten mocadors i faixes rojes, tonalitat pròpia de la passió, del foc, etc,...i un regalet, el ninot de la fallera amb el banderí de l`injust 7é premi de l`any passat, quina expressió, quin geni...quina llàstima cremar això! L’esforç metòdic, del taller de Blanch obté un tercer premi de la Secció Especial Infantil de València acompanyat del ninot indultat infantil 2015.


I per fi m’ encaminava cap a Altres formes de vida, altres formes de ser, com vaig manifestar públicament setmanes més tard per twitter, una falla que obre nous camins, un experiment o investigació que crec que donarà els seus fruits, anys a venir.  L’entrada en el recinte Paper-view jordaner, estava envoltat de dissenys de Carlos Corredera, finalment arribava a una de les escenes per a mi més fàcils d`entendre Altres formes de governar, una escena que cronològicament arrencava de 1975 amb la mort del dictador Francisco Franco i que anava patint una transformació, amb les cares de tots els presidents del govern des de Suárez fins a Rajoy i que arribava a un estrany esser amb una mascara com les del moviment Anonimous, qui sap qui serà...Això no em passà inadvertit la coloració grissa del general, les caretes blanques i finalment el morat del darrer esser desconegut. Després vaig entendre que les caretes eren un joc de carasses dels poderosos


Amb una composició quasi piramidal, la seua estructura destacava sobre tot per la pintura amb els colors més suaus, que he vist mai en la plaça del portal del nou, unes tonalitats emblanquides, que suposava aleshores i també ara, lluirien d`una forma encara més potent de nit. No obstant en aquells moments els acabats, em sap greu dir-ho no sempre eren els millors i es que la pintura blanca es molt desagraïda i més a eixes hores aproximadament les 14h. De sobte que una criatura del remat sosté l’origen de les especies de Charles Darwin, tota una declaració d`intencions, que a més amb un color rogenc destaca entre els blancs i blau clars. 


A la cerca d`una altra forma de vida millor, hi havia l’escena de l`emigrant, que era també la candidata a l’indult. Formes roines en el poder, una de les escenes més crítiques i almenys intel·ligents que he vist mai en una falla, els tres poders, encanonen amb les seues armes en un sinistre glory hole, un ciutadà indefens. El roig de les parets crec que ho diu tot, no sempre es un color de passió, també es el de la sang...Com roig es el color del monòlit de l`escena-homenatge conjunta a dos autors com Alfredo Ruiz i Stanley Kubrick. Amb el gir cap a la part frontal començava a entendre millor l`argument, també els colors encaixaven millor, ja no eren tan suaus, però encara predominaven.

                                              Foto real de la visita del jurat a Na Jordana

I amb el faristol de l`explicació de la falla, vaig entrar en una nova dimensió, la falla tenia no dobles sentits, sinó triples i quatriples,....o més! No em podia quedar només amb la visió d`exploració espacial, calia aplicar-ho també al nostre planeta. I mentre reflexionava, va aparèixer el temut jurat, quines coses te la vida allí estava jo, darrere de Pere Borrego i Aina Laura Errando, quasi  més nerviós que ells. 


El que estava sempre en el seu lloc, era l`astrobiòleg del cos central, en l`explicació oficial es parlava de surrealisme quan s`obri el pit i descobreix que allí està l`univers infinit, amb les seues possibles civilitzacions esperant a ser descobertes. Pot ser també es puguera una lectura psicològica o fins i tot espiritual –no confondre amb religiosa- del fenomen, part del remat, era un alienígena amb unes naus espacials amb les que estava abduint humans, inquietant


La visió positiva de alienígenes i humans era el bes entre l`astronauta i un extraterrestre androgin, la negativa l`altre contrarremat, una criatura que travessant un portal espacial es converteix en humà, amb una maleta amb l`inscripció Ministeri de la mentida. Tornant a la part frontal, una escena que jo tenia moltes ganes de vore en una falla, altres models d`estat, una escena molt actual, on una moderna doctora estava examinant una dona malalta que ix d`un lloc anomenat Constitució de 1978, ací les interpretacions son múltiples. Però hi ha detalls com el color més apagat de la pacient, fins i tot grisenc, que no semblen molt positius, sobretot si els comparem amb els colors de la doctora, l’escena es completava amb un personatge que semblava un soldat del futur, que simbolitza un nou model d`estat. 


Al remat un astronauta quedava suspès en posició fetal pel seu cordó-umbilical a una mena de nau mare, cap per avall. De nou vaig rodar i veient la part lateral contemplí una falla amb un visió espectacular de nit, degut a una quantitat més que respectable de focus, al seu voltant i a la blancor general de la pintura.  L’últim tram que visite es el dedicat a altre formes de famílies, temàtiques a banda, per a mi la primera escena d`aquest grup es possiblement la que te un millor acabat, la de “Marilia” una xica de 18 anys, que sempre ho va sentir així en el seu interior, tot i que va haver de lluitar molt per canviar-se de sexe físicament. 


La falla no només es original en temàtica i disseny també en distribució de ninots, no totes agrupades per escenes, com el cas de la metgessa mare de Marilia que no apareix junt a la resta de la familia.


La resta d`escenes, estan dedicades a son pare, sa mare –eixa metgessa, que estava examinant la Constitució de 1978-, la tia que te una parella que serà candidata pel seu partit al Congrés,  el iaio que s`ha fet vegà, etc,..una visió allunyada de la família tradicional. En quant als acabats, crec que no eren el fort del cadafal, tant de blanc embafa i es veuen més fàcilment les errades, haguera passat amb qualsevol falla monocroma, es molt arriscat i més quan es la unió de dos artistes Latorre y Sanz més un dissenyador, Carlos Corredera, no es fàcil transformar en tres dimensions, el que un altre ha dissenyat en dos.


No obstant era una falla molt harmònica, que lluiria segurament molt millor per la nit i que tenia sense dubte el millor disseny i un dels millors guions de la secció especial de les falles del 2015, però els acabats, així com el risc-composició també compten i ací lamentablement, el conjunt baixava graons. Potser això haja pesat en el veredicte, tot i que opine que un 10é premi de la Secció Especial es prou implacable, amb les errades i poc generós amb les virtuts. I supose que això mateix pensaria el company Alejandro Lagarda, webmaster  d`un Nou Parot a qui vaig tindre la sort de coincidir quan ja estava a punt d`abandonar el recinte jordaner. Per cert que em perdone Alejandro per la meua pesima descripció artística del cadafal, més divulgativa i didàctica que profunda, si voleu llegir un bon anàlisi específic de Na Jordana 2015 llegiu el blog Un Nou Parot.

                           Possiblement l`escena més crítica en una falla de secció especial el 2015.

En realitat poc importa el premi, tot i que sempre pesa. L’enèsim projecte d`investigació de Ca Na Jordana, ha tornat a suscitar polèmiques, opinions diverses i sobretot ha obert nous camins. Però el que fa Na Jordana, no seria possible, no ja amb la seua gent, fallers i simpatitzants, sinó sense el concurs del seu sector, del seu barri, perquè Na Jordana, no es, sinó l`altaveu del Carme, la cara més visible del sector més creatiu de València i més enllà-ja voldríem a les comarques, llar del vil refregit-, les referència son innumerables. En temps de sotsobra general, es molt important tindre una identitat forta i un voluntat de renovació constant, fins que s`arribe a un nou  model que a la fi garantisca certa estabilitat, al barri del Carme ho saben i a Na Jordana també. I no son els únics, però si els que més ho s’ho creuen.  Difícil acomiadar-se d`un lloc que t`atrapa, altres sectors m`esperaven, fins l`any que ve barri del Carme!