No
vaig a fer cap introducció històrica, però si referències autobiogràfiques, com
les meues primeres visites per compte propi, encara sense vehicle propi i amb
una càmera analògica–i de vegades ni càmera- de finals dels noranta i principis
dels ‘2000 que realitzava a poblacions cada vegada més llunyanes de la meua,
Carcaixent i Xàtiva per l`interior, Cullera i Gandia per la costa i València,
sempre València com a referent màxim del cadafal, això si, sense passar mai a
l’altra banda del riu i explorant
algunes falles de Russafa o la Roqueta-Arrancapins.
Una companya inseparable per a dues generacions,
fents fotos de falles des de finals dels ’80
Aquella primera llavor, no va germinar, per
motius d'estudis, laborals, malalties, etc, etc,... cap a 2006-07 volia tornar,
de nou desgràcies familiars i el món laboral a 500km al nord de València, em
feren perdre'm les falles del 2008 i tastar molt poc les del 2009. Eixes foren
les meues primeres falles 2.0, les del 2009 on lluny de casa i gràcies a
Internet vaig poder gaudir, de mascletades, fotografies i fins i tot algun
vídeo, no podria olorar la pólvora de les mascletades ni sentir l’ambient dels
carrers, però era millor que res.
Foto de mòbil :El Tarlà de Girona 2009
El
Tarlà de l`argenteria el més semblant a un ninot de falla que em vaig trobar en
la meua estància per motius laborals a la ciutat de Girona el 2009 Fotos via http://www.pedresdegirona.com/separata_tarla.htm
El 2010 molts valencians tornem, la crisi fa
saltar pels aires la borsa de Treball i mentre intente reconvertir-me, estudiant
de nou –a distància, per si tornaven a cridar-me a treballar, una situació
kafkiana- descobrisc per casualitat a Malalt de Falles. Com era possible allò!
Algú igual o mes boig que jo per les falles, que a més a més, tenia la gosadia de
dur-ho a la pràctica? la Cremà de la Falla del 150 Aniversari de Mossen Sorell
la nit de cap d`any de 2009, fou el
moment decisiu, ja no vaig tornar a ser el mateix.
Via Canal Youtube Malalt de Falles
Després vaig descobrir Cendra Digital, Distrito
Fallas, etc, etc,...estava descobrint un nou món, a les falles del 2010, vaig
començar les primeres rutes no
planificades, a València encara no em vaig moure molt del casc antic o
l`eixample, fora del Cap i Casal, arribava a Alzira, Algemesí, Carcaixent,
Sueca, Xàtiva o Cullera, en aquesta darrera, amb uns amics vaig assistir a la
Cremà de Ballant, Ballant d'Alfredo
Bayona a la Taüt, vaig prendre consciència del gran potencial de les falles de
juntes locals.
La malaltia
fallera augmentava el 2011 trencant la barrera psicològica i passant el Túria
–el meu particular Rubicon- explore sectors fallers com la Saidia, Rascanya,
Benicalap, etc, etc,... la planificació de les meues incursions anava fent-se
cada vegada més metòdica, consultant la secció dels futurs cadafals o l’estat
de forma dels artistes, mentre anava descobrint nous mitjans com
Planet Fallas o el Reto al Foc, que anaven creant una gran xarxa al cap i
casal.
Falla Visitació-Oriola Art Fernando Garcia Ribas
“El que canvien les coses” 14pr Sec 2-B 2011 Sector Saidia, -el no passar el riu em feia
perdre`m coses com esta.
La
implicació amb les falles augmentava amb literatura
fallera el primer article a un periòdic local, la Veu d’Algemesí el 2012. Pel que fa al Tour de la setmana fallera, creixia
encara més amb la incorporació d'un sector enorme com Camins al Grau i es
consolidava una estructura que pràcticament arriba als nostres dies, eixe any naix
el meu primer intent de seguiment de la plantà aXàtiva i Alzira, comence a col·laborar durant dos anys passant
fotos per a Cendra Digital, tant de cadafals de falla, com exposicions del
Ninot, presentacions d’esbossos, Plantà de Xàtiva, etc,... per a qui només tinc
paraules d’agraïment i on em vaig adonar definitivament, que calia fer
alguna cosa a les falles de comarques. També entre en el Reto al Foc, gràcies a
Ismael Roger.
Plantà d’ “Alzira te una olor especial” Art Paco
Lopez Albert
fou 1r premi de la Secció Especial
d`Alzira 2012
Com va dir Joan Fuster, en una entrevista nunca
fui precoz en nada i malgrat que algunes veus del meu voltant de l'any
passat ja m'incitaven al bloggerisme,
no m'acabava de fer l'ànim, em veia més verd que una ceba, sobretot en l’aspecte
tecnològic. El Tour faller s'estabilitzà
a València amb un lleuger creixement, però s'incrementà encara més a la Ribera,
amb l'entrada de Benifaió, Almussafes, Albalat, Alberic, Castelló o les Falles
de la Vall dels Alcalans –Torís, Montserrat i Montroi.
Falla Els Barris Turis Art Pere Baenas 2012
Primera
col·laboració amb un llibret de Falla el 2013 per a la Taüt de Cullera, Modernitat i tradició a les falles per
un embolic del meu amic cullerot Josep Aparici, es l'any també de l'article Algemesí, Falles sense memòria? de nou
per a La Veu d'Algemesí o Alzira Fallera per
a ALZIRA al DIA, una capçalera que no passa del primer exemplar. L'any passat
fou clau, la multiplicació de contactes i la acceptació en cercles cada vegades
més amplis del meu projecte, em va convèncer. El detonant però, fou una assignatura
de T.I.C.S on amb tres companys més, havia de fer un Blog sobre recursos didàctics
de magisteri. Això fou un senyal diví! O no, els companys es dedicaren a viure la dolce vita i vaig aprendre molt per
força, amb eixos recursos em vaig donar un termini: l'any que ve!
La tardana aparició de Corredor de Falles
La col·laboració
enguany amb articles per a més comissions, com Sants Patrons d’Alzira i
sobretot El Mocador de Sagunt, on he pogut aprendre de col·laboradors de Champions , més una segona vegada a la
Taüt de Cullera, han endarrerit l’aparició
de Corredor de Falles. Les múltiples urgències quan s`estudia a contrarellotge una
segona carrera –més encara quan parlem de Bolonia, amb els seus interminables
treball- fan que el Blog no aparega, quan hauria, a la fi em dibuixen el logo,
però ja estem finals de febrer, encara queden les proves finals i a la fi
després de molts problemes naix la criatura el 6 de Març de 2014, els seu germà
xicotet, la pàgina de Facebook naixerà dos dies més tard, hui fa cinc mesos i
un dia.
Nàixer
quasi en la plantà, es una bogeria que no recomane, sobretot si no tens
internet en el mòbil, circumstància que condiciona i de quina manera. Passada
la bogeria del Tour faller 2014, es
quan es pot percebre la necessitat del Blog, la seua base, les Cròniques
Falleres. Barreja d`experiències personals, anècdotes i farcides de tant en
tant d'intents de crítica artística, amb fortes dosis de contextualització.
Aquesta novetat sense dubte positiva, ha segut molt ben rebuda sobretot als
pobles, però també en alguns sectors de València.
Divulgar
la història de poblacions falleres com Xàtiva, Cullera o Sueca era un deure, tornar
a fer-ho seria una absurditat, per això només tornaré a repetir el model en
poblacions on encara no ho haja fet que son poques. Alguns dels sectors del Cap
i Casal, tindran eixe contingut històric el 2015, perquè les dimensions son
semblants a les grans poblacions falleres de comarques. En quant al tema
territorial, entone el mea culpa per
no haver estat més pendent de comarques com l’Horta Sud o la Safor que malgrat no tindre molt lluny no han omplert
tant el mur de Corredor, assignatura pendent que s'uneix al meu escàs
coneixement de les Fogueres de Sant Joan, una altra matèria a millorar.
Les Cròniques seguiran com a base del blog però
s'introduiran gèneres nous, com entrevistes a artistes fallers, músics,
pirotècnics, etc,... i altres que diversificaran els continguts del Blog, sempre
des del punt de vista de les falles/fogueres i del territori on estan establertes. Pel que fa al germà xicotet, el corredor facebooker,
com si es tractara d'un xiquet ha corregut amb molta il·lusió, però sense
mesurar l'esforç, informant potser
moltes vegades sobre notícies que no eren molt importants i deixant-se altres,
es evident que en un futur, Corredor madurarà, serà més selectiu i no bombardejarà tant als
seus seguidors en xarxes socials. D'altra banda tractarà de colonitzar noves xarxes socials, per tal
de fer que les falles, especialment les del territori que millor coneix estiguen
allí presents.
Finalment parlaré del logo, disseny original,
però amb problemes de visualització a facebook i a twitter, que serà modificat per
a la propera temporada, per tal que siga fàcilment visible i identificable.
Vull donar-vos les gràcies a totes i tots els que m`heu llegit, posat un
m`agrada o simplement heu interactuat, mitjançant el blog, facebook, twitter o
la pàgina google+, ara toca descansar, després d'una temporada curta, de
tan sols cinc mesos, però molt intensa.
Fins
Setembre!
divendres, 8 d’agost del 2014
CRÒNIQUES FALLERES
2014
Dia 18 de
Març- En un triangle estratègic- Cullera, decadència econòmica i apogeu faller-
músics i artistes. IIª Part. Des del Riu fins el Raval de Sant Agustí i Ribera
Baixa endins.
El Xúquer venint des de
Sueca, una altra Cullera la que mira al interior. Font Riberaexpress
Des de la Falla El Raconet, faig el
camí a la inversa, es a dir torne cap a la Plaça Mongrell i Sant Antoni.
Finalment creue la Diagonal del País Valencià, que a banda de ser una de les
arteries principals de Cullera separa la part antiga de la nova, jo vaig cap a
la nova, en direcció sud. El passeig ha sigut de més d`un kilòmetre. La humitat, ja de per si abundant a Cullera,
ara prové d`un altre lloc, em trobe prop del Xúquer, sense el qual, ni Cullera
ni cap altra població de la Ribera tindrien hui la fesomia que tenen.
Font Riberadelxuquer.com
La barriada es de les últimes en
construir-se a Cullera i la comissió que planta falla allí també, més o menys
al carrer Metge Joan Bolufer, estic parlant de la Falla Rei en Jaume I fundada el 1998, ara fa 16 anys. El primer
cadafal gran que plantaren fou Pot-ting
i l`infantil La Mar salada,
lamentablement no he trobat el nom de l`artista o artistes de les falles
fundadores. Si que puc nomenar a Vicent Montagut com a artista de la falla gran
des del 2001 fins el 2003, els premis aconseguit foren molt discrets.
Font http://www.fallescullera.com/
El 2004 arriben les seccions i en la
falla gran, un dels grans José Lafarga Palomares, que els planta una falla que
aconsegueix el 4rt premi a la secció primera, un dels millors guardons de la
seua història. Amb l`artista Juanfran aconsegueixen en la infantil dos tercers
premis en la secció primera el 2006 i 2007.
Des de que comença la crisi el 2007, una de les característiques es que
hi ha hagut molts canvis d`artistes, els
millors resultats foren amb Josep Enric Fuster i Erik Martinez el 2009, amb un
5é premi a la secció primera gran i un 4rt premi a la secció primera infantil,
l`any següent amb Carlos Donet un altre dels grans, es fan amb el palet a la secció segona i el segon a la
secció segona infantil. L
Art Lafarga Font http://www.fallescullera.com/
Després d'un parell d`anys
irregulars, l`any passat pugen a primera amb JorgeGil Sapinya amb un
resultat modest en la gran i un palet en la secció primera – la cinquena millor
falla infantil de Cullera!-, un gran resultat, el millor en infantil de la
curta trajectòria de la comissió, que enguany no s'ha pogut repetir, però que
ha millorat en la gran, aconseguint un 4rt premi amb De festa en festa, que representa el millor resultat junt el 2004 per Lafarga ara fa 10 anys.
Una falla que explicava el calendari festiu local, rematat per un faller i
un dolçainer, en un poble on les falles
son la festa reina, damunt d`una mascara que representa el carnestoltes, el
contrast de colors entre el blau de la base i el groc es interessant, però
encara ha de resoldre millor la base que resulta un tant pobre, així com el
modelat del remat, que ha millorat però que encara te marge de millora. Al
ninots de la base, exactament igual, joc de colors encertat, però amb un
modelat millorable, això a la part frontal, per darrere, tot i estar molt ben
acabat, fins i tot amb millor base que per davant, la base amb els tres ninots
dels caragols es queden una miqueta pobres, una errada comuna no només en
falles de seccions baixes, en general modest però ben acabat i amb coherència
temàtica.
Xe quina boda! També de Jorge, fa un retrocés de
quatre llocs enrere, al 5é premi de la secció primera, es notablement inferior al que plantà l`any
passat, un volum molt reduït per a la categoria, esquema simple, amb escena
única, sense jerarquitzacions, amb un remat geomètric i poca cosa més. Es nota
poc de pressupost i els artistes tampoc poden fer miracles. I si el barri d'on venim es nou, on anem més, la humitat es fortíssima,
estem al final del carrer Metge Joan Bolufer, cantonada amb Ausiàs March, es la
Falla Xúquer, la més nova a aquesta
banda del Xúquer. A prop del Conservatori de Cullera, una falla que va plantar
per primera vegada el 2003, l'artista de la falla fundadora El teatre de lavida fou Pasky Roda, fillol de Carrasquer, artista prolífic en
l`art de crear falles i en ser artista de falles fundadores. La primera falla
infantil fou el bosc encantat de
l'artista Vicent Roch
Font http://www.fallescullera.com/
Aquells anys de boom econòmic,
es manifestaren també en quant a cadafal, el 2005 la parella formada per Juan
Carlos Donet i David Enguix fan tocar el cel a la comissió que aconsegueix el
millor resultat de la seua història, el segon premi en la secció primera i el
palet de la secció primera. L'any següent sense baixar del podi, es fan amb el
tercer en la secció de plata i el segon en la primera infantil.
Art David Enguix Font http://www.fallescullera.com/
A partir de 2007 baixen a segona i entra un nou artista Fede Alonso,
eixe any fan palet tant amb la falla gran com la infantil, que la realitza de
nou David Enguix. Fins el 2012 continuen en segona secció gran aconseguint
sempre estar en el podi amb Fede Alonso, en la infantil hi ha un retorn a la
secció primera i un palet en aquesta secció el 2010, ¿David Enguix? El 2013 amb
Jose Vicente Gutierrez es retorna a la secció primera i enguany l`artista
encarregat de fer els dos cadafals, ha estat David Enguix, que lamentablement
no ha segut el David Enguix d`aquell
palet fabulós del 2005, ser artista no es fàcil, però el que tingué retingué i
es segur que tornarem a veure al millor Enguix en el carrer.
Caminem vora el Xúquer fins la falla El Port, te un sabor especial, amb les
barques i les xarxes dels pescadors. Plantà per primera vegada el 1983,
l`artista que realitza la seua falla fundadora, fou Andrés Martorell. En els
inicis desfilaren diversos artistes, entre altres Pedrós, Vicent Blasco o José
Simó. De 1987 a 1991, El Port visqué els anys gloriosos, especialment el 1987 i
1988 amb el tercer premi, parlant-li de tu a tu a les falles més llorejades,
especialment bo, fou el 1988 amb també un tercer premi infantil de J.J Muñoz. Per cert la falla del 1987 es una falla
famosa que apareix en el capítol dedicat a la província de València en el
desaparegut programa de TVE A vista de
Pajaro que es va editar en aquell any.
Font http://www.fallescullera.com/
Per la falla portenya de
Cullera, desfilaren artistes com els Germans Minyana de Gandia el 1992 i 1993,
aconseguint un setè premi. Després d`ells un altre artista de la Safor, José
Sanchis, a partir del 1994 fins al 2000. En aquesta època s’accentua la
regularitat de la comissió, sempre entre el 6é i el 4rt premi. Son també els
anys daurats de la falla infantil des de 1993 fins 2001, s`aconsegueixen dues
vegades el primer premi de Cullera i sis vegades el segon! l`any que “només”
tenen el tercer, el 1996, s`emporten el ninot indultat infantil.
Un dels palets de l'època. Font http://www.fallescullera.com/
Pedrós retorna el 2002 i es queda fins el 2007, però les coses no van
igual, les seccions no li senten bé, a la Falla del Port, no obstant la
infantil si que manté el nivell i fins i tot guanyà en primera secció el 2006.
Era el despertar, el 2008 entra un novell
Alfredo Bayona, que eixe any sorprenia amb el palet a la Taüt i aconseguia
el segon premi a la secció primera amb el port, des d`aleshores ha aconseguit cinc
segons i un primer el 2010.
El palet de A. Bayona el 2010
Enguany l`artista encarregat ha estat
Paco Vizcaino, l’únic artista de
Sueca a banda de Carrasquer que ha arribat a plantar un any en la especial de
València, fou el 2002, aconseguint el 8é premi amb l`Antiga de Campanar. L'espantaocells espantat es el cadafal
que ha plantat enguany per al port, tot i minvar cada any en mida, encara
conserva qualitat, la base escassa, contrasta amb el remat del espantaocells de
bona factura, amb colors vius, rematat per unes gallines que no semblen molt
esvalotades. La composició es simple però tot està proporcionat al mil·límetre,
això sí els ninots son molt peculiars, uns més naturalistes que altres, però
tots molt expressius, es una de les poques coses a retraure d'una falla molt
ben treballada, que per a postres cuida molt els detalls i ofereix la
explicació d'alguns aspectes de la falla relacionats amb Cullera en diverses
llengües. El cadafal s'ha emportat el segon premi i el premi d'enginy i gràcia
de la secció primera. La comissió també participa amb èxit en moltes més
competicions com el concurs de paelles o esports com basquet, tenis taula,
etc,....
El Mag d’Oz es la falla infantil que ha fet Javier Tur, un artista que no coneixia,
no se si estarà relacionat amb Kike Tur, l’estil es molt diferent, això es
evident, grans figures que tendeixen a ser planes amb ulls grans. No obstant
dins el seu estil, tot el cadafal estava proporcionat, això si els ninots tenen
una certa macrocefàlia –que son un poc cabuts, vaja. Recurs propi del món del
còmic que també s'ha estès per les falles. La composició gira al voltant d'un
gran mag que sobreïx, per damunt de tots i que també fa de remat. En quant a la
pintura deixa els colors més blanquinosos per al mag i els colors més vius per als
personatges més infantils. Darrere hi ha una disminució
dràstica de la mida dels ninots, no conjuga amb els de la part frontal, com si
foren d'una altra falla. Detall que pot ser l`haja deixat en un segon premi de
la secció primera.
A la tornada cap al centre, retornant pel carrer del Metge Joan Garcés,
gire per la dreta al carrer la Bega, cap a la falla més antiga d`aquesta banda
de Cullera, una falla amb molta lletra i no només per estar en el mateix carrer
que la Casa de la Cultura. Parle òbviament de la Falla el Canet, que des de 1976 planta falla al carrer la Bega, -no
confondre amb una altra falla amb el mateix nom- amb prop de quaranta anys de
història, les ha vist passar de tots els colors. La falla fundacional de 1976
fou plantada per Francisco Escrivà Banyuls i arranca amb un 4rt premi, el
mateix artista l`any següent aconseguí el palet, els dos anys següents es
completaren amb un segon y un tercer. Aquest inici espectacular clogué amb un
nou palet el 1980 amb Clemente Piera i un segon l`any següent.
1r premi 1977 Font http://www.fallescullera.com/
Sembla que passada la transició, el
ritme va descendir durant els ’80, oscil·lant entre la sisena posició i fins i
tot un any la desena –aleshores el 1984 l´ultima-. Amb un encara molt jove
artista de la Safor anomenat Pere Baenas, els sona? iniciaren quatre anys en
pla “Indurain”, mantenint-se entre els sis primers i aconseguint un tercer el
1993, la relació entre l`artista acabà el 1995 amb un 5é premi.
5é premi 1995 Art Pere Baenas Font http://www.fallescullera.com/
El 1996 s'iniciava un període molt irregular que encara va albirar un
cinquè premi el 1998, però que anava retrocedint a mesura que passaven els
anys. En ple auge de l'economia rajolistica,
quan ningú llevant d'uns pocs tenia consciència del tsunami que se’ns venia
damunt, el Canet de forma inesperada el 2006, plantava una falla de proporcions
gegantines que assolia el primer premi de la secció especial i també ocorria el
mateix amb la falla infantil.
Font http://www.fallescullera.com/
L'any següent el 2007, encara
mantindria el nou status, amb un segon premi de la secció especial, que també
tindria la seua rèplica en la versió infantil. L'artista de la gran fou Paco
Vizcaino i el de la infantil Artur Benavent. Però aquest retorn del Canet a
l'olimp faller cullerà, acabà eixe any. El 2008 les aigües retornaven al seu
caixer, amb la baixada a la secció primera en la que Palacio i Serra
aconseguien un quart premi, d'altra banda la falla infantil aconseguia el segon
premi a la secció primera, de la ma d’Erik Martinez Moncho. El 2009, tornava
Paco Vizcaino, pero no tornava a l'especial, de fet encara baixava a segona. El
2010 retornarien a la secció primera i el 2011 amb Fede Alonso i Una samba
brasilera, aconseguien el palet en la secció primera.
Enguany Mariano Muzas Roa ha
plantat Va de llibrets!Amb el guió de Juan Gabriel Figueres i
Hernandez, amb Juan Gabriel per mig, òbviament la cosa havia d`anar de
llibrets, una falla molt conceptual, que me deixa al·lucinat amb el joc de
llums....i també per vaig un poc mig dormint, que el cafè ja està passant-se.
Al remat una Visantetapost-moderna, que
representa els orígens dels llibrets de Falla, si Bernat i Baldoví s'inspirava
en aquesta Musa, en qui s`inspiren els actuals governants es pregunta
Visanteta. Als costats del remat apareixen dos arbres de llapis que representen
la part tècnica, artística i fotogènica del llibret, disseminats per la falla
apareixen muntons de llibres, son els continguts del llibret cada vegada més
grossos que contrasten amb la falta de contingut municipal, criticant el
projecte del Manhatam. Una altra escena son els llapis solts que
representenels llibrets tant de
Cullera, com d'altres poblacions. El premi de falla es el cinquè de secció
segona i el de llibret el segon de Cullera i el tercer de la Generalitat.
En els darrers anys han tornat a
segona, però aquesta irregular trajectòria en el cadafal, te la seua explicació
en una major inversió en un altre aspecte cabdal de les falles, de caire
cultural, estem parlant del llibret. Un fenomen que a Cullera va començar a
animar la Falla el Raconet a finals dels noranta i que han continuat altres.
Diverses falles han guanyat el premi al millor llibret al llarg de la història
del concurs de llibrets, Raconet, La Bega, Passeig-Mercat, Canet, Raval,
etc,... son algunes de les comissions que ho han aconseguit, des de finals dels
’90, les comissions guanyadores han anat succeint-se però el nivell no ha
deixat d`augmentar fins arribar al nivell del 2014.
Si Cullera ja tenia un alt nivell en cadafals des de finals dels ‘80 dos
dècadesmés tard ha passat el mateix en
el pla cultural, només Gandia ha superat enguany a Cullera en poblacions
premiades amb algun dels 62 premis que atorga la Conselleria de Cultura. Cinc
llibrets de Cullera han rebut el reconeixement autonòmic, La Bega premi 59, La
Taüt premi 52, el Passeig-Mercat premi 45, el Raval premi 13é i el Canet el 3r
premi, la gesta es gran, ara el més complicat serà continuar-la. Una persona
clau a qui vull dedicar-li aquesta part del article es Juan Gabriel Figueres,
si bé es veritat que a Cullera ja havien bons llibrets, i que la Falla el
Raconet començà aquesta història, ell ha elevat el nivellde la seua falla –recorde que en el 2011 el
Canet era premi 22é, dos anys més tard el 8é, fins arribar al podi actual- i la
resta de comissions no han volgut ser menys, felicitats a totes i beneïda siga
la rivalitat cullerenca!
M’oblidava de Què fa por de les falles? La versió infantil del Canet, que ha
plantat l`artista Arturo Benavent, amb el guió de Juan Gabriel Figueres i Maria
la bruixeta. Una casa encantada fallera que representa alguns casals que fan
por, es el cos central, poblat de criatures fantasmals que apareixen sobretot
en la entrega de premis, hi ha també vampirs o aprofitats. Estan els fallers
que fan bruixeries, també hi ha mòmies, homes llops o fallers nocturns i gats negres.
Ara sí, creue la diagonal, per a
dirigir-me de nou cap al centre de la ciutat, cap a la Falla Passeig- Mercat, la seua comissió celebrarà el 50 aniversari
el 2015. Ara bé, en primer lloc a la propera plaça de la Sal, hi hagué un
precedent el 1930 –i probablement altres al llarg dels anys ’30- però el
precedent en el mateix lloc, fou el 1946 la falla del Miquelet i la estàtua de
Jaume I, realitzades per Daniel Fito i Emilio Ferrer Cabrera, l'any següent hi
ha constància d'una altra falla.
Font : Història de les Falles de Cullera 1928-1996. Joan Castelló Llí
L'origen de la comissió actual data
de 1964, quan es plantà El triomf de la
dona per José Luís Sapinya Rosquilla,
tot i que tingué encara una nova interrupció el 1965, per tornar de forma
definitiva el 1966 amb Plaga de Turisme,
el primer palet de la història de les falles de Cullera i també el primer
d'enginy i gràcia, un honor que romandrà per sempre. Andrés Martorell fou
l`encarregat, continuant durant cinc anys mes, en eixos anys el palet anà a
parar tres vegades als del Passeig. Tot i mantindre's entre les millors, als
’70 ja no tornarien a posseir el preuat palet, la primera meitat de la dècada
Fernando Roda plantaria les seues falles, repetint tres vegades el tercer lloc
i aconseguint l'ingeni gràcia i l`interès turístic el 1972. Un altre artista
Suecà més, fou Clemente Piera que aconseguí el tercer premi el 1977 i Fernando
Roda el 1979 el primer ninot indultat.
Font : Història de les Falles de Cullera 1928-1996. Joan Castelló Llí
Plaga de Turisme d`Andres martorell 1r premi de la història de Cullera 1966
Deu anys hagueren d'esperar els
fallers del Passeig, per tornar a tindre el palet i fou el mateix artista el que tornà a fer-ho, Martorell, que a més aconseguia
de nou un Ninot Indultat, els altres tres palets de la dècada vingueren amb els
Germans Colomina, el 1984, el 1985 i el 1987, que també aportaren quatre ninots
indultats i dos premis d'enginy i gràcia.
Font : Història de les Falles de Cullera 1928-1996. Joan Castelló Llí
1r premi passeig dels germans colomina 1984
Els ’80 es caracteritzaren també,
pels primers palets en la falla infantil amb un dels artistes que més
premis s`emportat a Cullera en aquesta categoria, Hermogenes Aroca amb quatre
palets, dos ninots indultats i dos
segons premis per a aquesta comissió. Aroca començà a José Antonio-Mestre
Serrano a l’especial de València i després va seguir amb El Pilar, Almirall
Cadarso, i J.Antonio-M Serrano on va guanyar quatre segons premis, en la època
daurada de Juan Canet Bonora, malgrat coincidir amb un geni com aquell,
atresora quatre ninots indultats infantils a València i dos a Cullera.
1r premi H. Aroca 1984
Font : Història de les Falles de Cullera 1928-1996. Joan Castelló Llí
Els ’90 començaren bé amb un nou palet dels Colomina, ja era el quart i
això els feia convertir-se junt a Martorell en els artistes més importants
d'aquesta històrica falla, no obstant els palets s'acabaren i s'hagueren de
conformar amb un tercer premi el 1992 i un cinquè en l'acomiadament acompanyat
del premi d'interès turístic i del tercer premi infantil.
Font : Història de les Falles de Cullera 1928-1996. Joan Castelló Llí 1r premi 1990
A la segona part dels ‘90 començarà a
plantar un jove artista de Daimús, que acabava d'entrar al gremi d'artistes
fallers de Borriana, el primer cicle de Pere al Passeig, comença el 1996, just
després de deixar el Canet. Abans d'aprovar l'examen d'entrada al gremi guanyà
el primer premi per a la Falla infantil del Mercat de Gandia el 1987, el 1993
amb la centenària Falla del carrer Major de Gandia aconseguia un segon premi a
l'especial de la capital de la Safor amen del Ninot Indultat i el palet amb la
Falla de l'estació d'Oliva. El 1994, repetia el segon premi amb el Carrer Major
de Gandia i es feia amb el palet a Pego amb la Falla la Font, l`any anterior
per fí el palet de l'especial de Gandia amb el Jardinet el 1995. El mateix any
que debutava amb el Passeig de Cullera guanyava de nou a Gandia amb el
Jardinet.
Falla Jardinet 1995-96 font Fotos de Falles Gandia Facebook i Forum
Faller independent, grans monuments fallers de Gandia-usuari Juanito prado.
Baenas, no va fer vini, vidi,
vinci.... però quasi! S'emportà el ninot indultat i un tercer premi, donant un
toc d`atenció, els següents tres anys estaria sempre entre els quatre primers,
més un nou ninot indultat el 1998. I el
palet arribà, i de quina manera, amb un artista local i quin artista! El Geni,
un José Lafarga, més madur, que ja havia guanyat unes quantes vegades a
Cullera, Alzira amb Camí Nou o Algemesí amb Ideal Terrassa el 1999 i que havia
debutat a València aconseguint un ninot indultat amb la Falla Cadis-Dénia el
1996, -amb una falla de secció 1-B, que encara te més merit-.
Ninot Indultat 1996 de José Lafarga PalomaresFont elninotcremat.blogspot.com
L’any següent a
València plantà a Cuba-Literat Azorin a la secció 1-A on aconsegueix el cinquè
premi d’enginy i gràcia i a Cadís-Dénia on aconsegueix el quart premi i el sisè
d`enginy i gràcia a la 1-B, continuarà dos anys més en 1-A, aconseguint el 8é
premi i el cinquè d`enginy i gràcia el 1998, i el desè premi, amb el quart
d`enginy i gràcia, el 1999. També a Cadis-Dénia però a 1-B, plantà el 2000 amb
un 12é premi. Silenci s`està rodant, arriba el 2001 com aigua de maig.
Palet de lafarga el 2001 Silenci es roda
Després de quatre anys de tercers
premis, un d’ells amb Josep Sanchis de Gandia el 2003, arribava el fins ara
darrer palet del Passeig, el de Jose Vicente Gutierrez “Guti” el 2005 amb en la Granja d’Ernesto, ia ia a oooo! continuaria el de Sueca fins el 2007, després
d`un any de transició amb el veterà Pedrós també de Sueca, començaria el seu
cicle un altre dels grans artistes locals, Juan Carlos Donet, que tampoc
aconseguí pujar del tercer premi, però si el Ninot Indultat el 2009 i el premi
d`enginy i gràcia amb llegendes de passió
, l`alt nivell que havia assolit Cullera
queda patent en que en aquell any, Donet ja portava tres anys seguits plantant
a la secció especial de València amb Cuba-Literat Azorín.
Jose Vicente Gutierrez "Guti" Font http://www.fallescullera.com/
El 2012 suposà el retorn de Pere Baenas, un artista molt diferent
al que se`n anà el 1999, diuen que les persones del signe càncer triomfen tard
o cap a meitat de la seua vida, en el cas de Pere, cap als 32 ja portava cinc
primers premis a Gandia, Regularitat, es la paraula que millor el podria
definir i cada vegada més. El 2000 ja finalitzada la primera temporada al
passeig, debutà a la secció especial de València amb un 5é premi a la especial
de València amb Sueca-Literat Azorín i també a Alzira amb Camí Nou, aconseguint
el palet a la primera... evidentment la transició a la Champions de les falles fou superada positivament per Baenas.
La primera dècada del segle XXI constitueix el pas a la maduresa, lluny
d`arribar a un estancament habitual en la majoria dels artistes o de la resta
de persones quan arriben a un nivell o a una edat, Pere continua semper ascendents, crec que dos anys
clau foren 2001 i 2002, el primer per entrar en el podi de la secció especial
de València i el segon per ser designat l`encarregat de fer la Falla de la
Plaça de l’Ajuntament de València.
Font: Vive las fallas
El 2003, tornaria a trencar el que
els psicòlegs nomenen com a Zona de
confort i obriria un nou front a Alacant on aconseguiria en el debut un
tercer premi a l`especial a Carolines Altes.
El 2004, tornava a realitzar la falla municipal del Cap i Casal a banda
de Carolines Altes a Alacant i altres falles de secció especial de poble, on
triomfaria.
un dels palets de P.
Baenas a Carolinas Altas. Font Cendra Digital
A partir de 2005 encara jove, però amb gran experiència acumulada,
començava a fondre eixos coneixements amb la seua creativitat i do natural,
convertint-se en l’artista més regular i competitiu de l’època –malgrat ser
superat àmpliament en palets per Pedro Santaeulalia, , qui sense menysprear la
seua valua tingué alguns anys de gran superioritat econòmica a Nou Campanar,
l'altre gran, que mai baixà del pòdium aquells anys fou Paco Lopez amb tres
palets i deu podis- Pere a hores d'ara ha aconseguit plantar quatre vegades a la Plaça de l'ajuntament de
València, un palet, tres segons premis, tres tercers i quatre quarts.
Però per si això no fora poc a Alacant s`ha convertit en el segon
artista que més ha guanyat de la història amb set palets i el palmarès als
pobles es converteix en inacabable, huit palets a Carcaixent-desconec si es el
que més vegades a guanyat allí, però poc en faltarà. Cinc primers a Gandia, amb
quatre segons premis, quatre palets a Alzira, tres o quatre- no estic segur- a
Dénia, més almenys quatre tercers, un palet a Torrent i un tercer premi, un segon premi a Silla, etc, etc,...es pot guanyar més i en més llocs?
1r Premi Carcaixent 2013 Paradoxes de la vida, probablement l'artista amb més palmarès dels que
han xafat Cullera, no ha guanyat mai!..... poden fer-se els lectors/es una idea
del nivell existent a hores d`ara a la població, amb una secció especial només
superada per Alzira i Dénia, seguida de prop per poblacions amb la categoria de
Borriana, Sagunt o Gandia –En aquest cas, caldria posar a banda a la Falla
Prado que porta guanyant més de deu anys seguits, com a cas a banda- , que des
de fa uns anys es situen per davall.
Perill d'extinció de Pere
Baenas, parla de la destrucció actual del planeta, la pròpia extinció
personal, la extinció del sentit comú. No hi ha zones verdes que netegen els
pulmons, el canvi climàtic ja està ací, el pol nord es desfà, etc,..... la gent
es desnonada de sa casa, com continuar vivint així? El linx ibèric, està en
extinció davant tanta corrupció, els polítics si que perviuen eixos no hi ha
manera que desapareguen. La falla omple l`espai, te volum, te bon modelat, que
direm de la pintura, jo a la part frontal només li trobe un efecte estrany el
linx es quasi tan gran com el remat central i alguna lleugera desproporció
d`altra banda lògica entre els ninots de la base, però no li trobe errades,
això sí, no te un remat espectacular i la falla no es o no sembla tant alta com
altres anys.
Quan arribe a la part de darrere veig
que tot el remat mira cap endavant i que la proporció de ninots es molt
inferior a la part frontal, cosa que tampoc es cap errada monumental, potser la
dificultat de fer quadrar un guió amb peces de falles d'altres anys, puga
dificultar la cohesió temàtica, son xicotets detalls que podrien haver
determinat el tercer premi de la Secció especial, així com premis
esportius com el futbol sala masculí o parxis. En l`àmbit cultura a banda del
llibret a València també han aconseguit el primer premi de teatre en valencià.
Xiquets a la Polinèsia de l`Alzireny Bernat Estela. Una falla que ja he
vist en altres llocs lamente ser un poc brusc, no obstant la repetició
temàtica, l'acabat es perfecte, no podia ser menys d'una figura tan important
com el mestre d’Alzira. La coherència temàtica es total, tot i que tampoc se'n
endevina la intenció didàctica o si existeix. Tota la falla està proporcionada
fins al mil·límetre, els acabats amb molta cura, de la pintura majoritàriament
composta de colors forts es idònia per escenes de la naturalesa amb contrastos entre el verd i el
color terra i el color carn dels ninots, només hi ha color pastís en una figura
més gran que trenca una miqueta aquesta harmonia, només xicotets detalls com hem
dit en la gran separen a aquest cadafal del segon, però jo crec que en aquest
cas també a poca distància del primer.
La Falla Plaça Alboraia on em trobe mira per on amb Nacho Romero de
Cullera Digital, mirant falles a les tres del matí , es moment per recordar la
història de la comissió que plantà per primera vegada el 1995, filla de la
dècada prodigiosa de les falles de Cullera. L'artista de la falla fundadora fou
Victor Vallet, un aleshores jove artista que finalitzats els estudis d'Arts i
oficis a València, inicia un camí autodidacta en les falles començant amb
infantils a Sant Antoni el 1988 i 1989, aconseguint un cinquè premi en el seu
debut.
Falla fundacional de Victor Vallet 1995 Font http://www.fallescullera.com/
Després d'un parèntesi com a col·laborador del dissenyador Francis
Montesinos tornà al món de les falles amb la realització de les falles gran e
infantil Padre Alegre de València, Plaça Mongrell el 1993 i Plaça Alboraia el
1995, amb un estil que segons Joan Castelló l'acostaria a un Pop Art a
l'espanyola, cosa que em sorprèn fins i tot a mi que em pensava que en eixe
estil només treballava Victor Valero / Marc
Martell de València. L'any següent planta de nou a Plaça Alboraia i a
partir d' eixe moment no he pogut trobar més informació,... abandonà el món de
les falles? Que fou de Victor Vallet? Ho desconec, en tot cas, haguera segut
molt positiva la seua continuïtat tant per a Cullera com per a la resta del
panorama artístic riberenc.
Falla fundacional infantil 1995 9é premi Font http://www.fallescullera.com/
El millor guardó de la primera època
es un novè lloc per a la infantil el mateix 1995. Amb el canvi de segle arriba
Fede Alonso que aconsegueix un onzè lloc el 2001 per a la falla gran –el millor
fins el 2014- en infantils en eixa època destacaran el desè premi del 2003 i el
quart premi de secció primera el 2004 –l'únic any que entren en primera
infantil. De la segona meitat dels ‘2000
fins l'actualitat cal destacar l'únic palet que tenien fins aleshores,
l`aconseguit amb la falla infantil per Maikel Sancalixto a la segona secció el
2009.
1r premi Secció Segona 2009 Font http://www.fallescullera.com/
La gran sorpresa a Cullera ha vingut
enguany amb l`artista Erik Martinez,
que ha debutat enguany amb una falla gran
Mare Nostrum i ho fa fet amb
bon peu, amb el palet de la secció segona, però no només això, també ha portat
a la placeta el millor ninot de la secció i un fet insòlit a les falles de
Cullera, el primer Ninot Indultat per a una falla de la secció Segona.
Però l`alegria no acaba, Erik
Martinez es un especialista en falles infantils i també ha realitzat entre bambolines el xicotet cadafal que
s`ha emportat el segon premi de la segona secció, acompanyat del millor ninot
de la secció – perquè el ninot indultat infantil també es seu, però en la Falla
Sant Antoni-.
Rebentat després de quatre dies
intensos, quan son més de les tres de la matinada, soc portat per
l`administrador de Cullera Digital- si ho haguera fet durant tota la visita a
Cullera, podria haver estalviat almenys dos hores!- arribem motoritzats a la
darrera falla de la nit-matinada. Falla Raval
de Sant Agustí, una falla que ha fet història a Cullera, tot i ser un Raval, no s`enganyeu, es un dels barris
més antics de Cullera, fins i tot s'ha trobat una necròpoli romana al seu
subsòl. La majoria de cases de poble de planta baixa, un pis o dos pisos màxim,
que envolten la falla li donen personalitat pròpia, afortunadament conserva l'estructura de finals del segle XIX i principis del XX.
Foto Nacho Romero, a última hora del recorregut
Aquest barri faller fins la medul·la
te la falla més jove de les especials,
el 1966 ara fa quasi cinquanta anys, l'artista de Sueca Pasqual Carrasquer els
plantava la seua falla fundacional Menú
per a turistes, també eixe any tot i no haver-se creat encara la Junta
Local Fallera, s`havien instaurat els premis, el resultat fou un poc decebedor,
quedaren quarts- els últims- però ja havien aparegut en escena.
Font : Història de les Falles de Cullera 1928-1996. Joan Castelló Llí
La comissió desaparegué i va renàixer el 1973, ara ja de forma
definitiva, l'artista fou Fernando Roda deixeble de Carrasquer, que tampoc
tingué fortuna tornant a quedar l'ultim aquell any, cinquè premi de cinc.
Després de les dues falles fundacionals,
s'inicia una trajectòria un tant irregular, pròpia d'altra banda d'una comissió
jove encara sense experiència, però que ja collí alguns triomfs importants. En
primer lloc l`any següent pujaven al podi amb Gregorio Hilario fent-se amb el tercer premi i el 1976 pujant un graó més, fins el segon.
El salt definitiu el feren el 1979, amb un encara novell Jose A. Ibor Pansa que guanyava el primer palet de la
història de la comissió, a banda del d’enginy i gràcia.
1r palet del Raval Font : Història de les Falles de Cullera 1928-1996. Joan Castelló Llí
Un altra fita, potser no tant
celebrada fou el primer palet infantil del 1975- als ’70 les infantils a
Cullera i en general a les comarques, eren encara moltes elementals- ni els
mateixos ravalers, podien imaginar-se
que algun dia serien els reis de les falles infantils. Els ’80 son la
consolidació del Raval com a Comissió i la transició necessària per a
transformar-se en una de les grans, el palmarès de la dècada es modest per
dir-ho d`alguna forma, però ja entren tres vegades al podi i porten el 1984 a Cullera a dos artistes de la secció
especial de València. En la falla gran ho fan amb Agustín Villanueva Collar un artista que marcà la meua infància i
adolescència amb les seues falles a Na Jordana i Convent Jerusalem.
3r premi 1984 A. Villanueva
Font : Història de les Falles de Cullera 1928-1996. Joan Castelló Llí
Aleshores però, Villanueva encara no
havia plantat a la especial del Cap i Casal, no feia molt el 1976 havia debutat
amb Despullats a la Plaça de la Creu-
Els Angels del sector Canyamelar-Grau-Natzaret, el 1979 puja a la secció 2-A
amb Polèmiques cadafal de la Falla
Plaça Santa Creu, l`any següent planta a la secció especial de Gandia amb la
Falla Prado, el 1983 arriba amb Baconades
a la secció 1-B on s`ubicava Sapadors-Vicent Lleó, a banda de fer Quart-Palomar
de 1-C o la Plaça Santa Creu de 2-B. El mateix any que plantava a Cullera amb
el Raval, ho feia amb Almirall Cadarso-Comte Altea a la 1-B amb Mil i un contes amb la que conseguia el
palet. També continuà plantant a Sapadors a 1-B i amb Quart-Palomar a 1-C.
1r
premi de 1-B Almirall Cadarso FontFacebook Joan Vicent Martinez Boscà
No fou un artista precoç, però aleshores
encara estava començant, els seus grans èxits vindrien uns anys més tard, amb
tres primers premis a la secció especial, la
comoditat valenciana, Ya semos
europeos i La Mantis Viajera i un
segon, tres tercers i dos quarts. A banda quedaran per a la posteritat els seus
tres ninots indultats o el record de la falla més popular de 1994 Camas que va tindre com a guionista a
Ortifus i que va inspirar per al logo del primer blog de falles de la història,
Malalt de Falles.
"Ya semos europeos" 1r pr Sec Especial Na Jordana
Via las provincias
La falla que inspira a Malalt de Falles
"Camas" 4rt pr Sec Especial Blanqueries A. Villanueva i Ortifus
El 2003 com a colofó a la seua
carrera plantà Bandes a la plaça de
l’ajuntament de València, junt a Alejandro Santaeulalia i J. Ballester, junt
als que també va fer la primera Nou Campanar que guanyà el palet de 1-A el
mateix any. Després d`això només li he trobat una falla a Quart-Palomar de 1-A
Anem anant i ....... se’n anà de les falles, una decisió que com afirmava en
una entrevista el 2010 a Cendra Digital no sabia ni ell mateix perquè ho havia
fet i ens deixà orfes a molta gent que havíem seguit la seua estela.
Bandes PlaçaAjuntament Art A.Villanueva, A. Santaeulalia i J. Ballester Font: www.villardecanas.es/
Des de 2.010 els Santaeulalia l`han
recuperat per als seus equips –sabia decisió- i de tant en tant fa alguna falla
en Benaguasil, cosa que ens fa les dents llargues als villanuevaadictes,
que com en el meu cas vivim una mica lluny del Camp de Túria.
Agustin Villanueva celebrant un dels seus triomfs amb Na Jordana anys després de plantar amb el Raval de Sant Agustí
Font: www.villardecanas.es/
Però si decisiva fou la vinguda de Villanueva, no menys ho fou la de
Juan Canet Bonora, el Regino Mas de les falles infantils, a diferència
d`Agustin, si que havia esclatat, havia debutat el 1974 quasi per diversió amb
Felix Pizcueta-Ciril Amorós, que aconseguí el palet en segona secció. El 1975
ja aconseguia el primer premi de la màxima categoria que aleshores era la 1-A,
amb Avgda Burjassot-Ctra Paterna, l’any següent amb F el catòlic-Angel Guimera
quedava segon...era humà.
El primer palet de la etapa d' espartero
Font Cendra Digital Espartero 1978
De 1978 a 1986 guanyà nou vegades seguides a la secció especial de
València, a Espartero Ramon y Cajal sense pressupostos milionaris com
recentment hem vist a Nou Campanar, en eixe context planta en el Raval i no
guanya, es queda amb un segon premi per darrere de Hermogenes Aroca,
que també era un dels grans en el món de les infantils. Encara guanyaria tres palets més, amb Na Jordana de 1988 a 1990,
mai més tornaria a guanyar com si d'un malefici es tractara a l'arribar
al 13. Continua en llocs de podi als ’90, però l`aparició de nous artistes i
noves estetiques li ho posaven cada vegada més difícil, el 1999 plantà la
seua última falla.
Font Cendra
Digital Na Jordana1990 1r pr secció especial
Els ’90 representaran el gran salt
endavant, especialment i de quina manera amb les falles infantils, que ja
havien segut netament millors en la dècada anterior amb dos palets, un segon
premi i cinc tercers. El desencadenant seria Lafarga el 1991, que ja havia
guanyat en infantils de Cullera amb la Bega el 1987 i que ara ho feia amb el
Raval. L'any següent entrava Joan Martí, que encara enguany els ha plantat la
falla, estem parlant d'un fet insòlit en els temps que corren, vint i tres anys
seguits amb la mateixa comissió, doncs bé, als ’90 Martí aconseguirà
l'impossible: cinc palets, més tres premis d`enginy i gràcia i dos ninots
indultats infantils.
El palet infantil de Lafarga de 1991
Font http://www.fallescullera.com/
El Raval es convertia en la falla
especialista en infantils de Cullera – servidor te la sort de haver pogut
contemplar unes quantes- però tornem a les grans. En les falles adultes es va
produir una metamorfosi, a partir de 1992 mai baixarien ja dels cinc
primers llocs, aconseguint quatre palets, dos amb Eduard Guillem, un del 1997
que no se a quin artista i el 1999 amb Pasky Roda.
1r premi de 1993 Font http://www.fallescullera.com/
La primera dècada del segle actual ha significat la consolidació del
Raval com una de les potències falleres de Cullera i comarca. Tot i baixar en
nombre de palets, s'ha guanyat en regularitat, mantenint-se sempre a la secció especial, amb artistes de renom, com Manolo Blanco de Xàtiva, els
Germans Colomina de Gandia o el propi José Lafarga Palomares que aconseguí els
dos palets de la dècada el 2004 i el 2007 amb els contes que ens conten. La
piconadora ravalera no només
continuava en forma sinó que arriba al seu punt àlgid amb sis palets -cinc
d' ells seguits entre el 2000 i el 2004-, tots ells del Juan Canet local, Joan Martí que ja acumulava 11 palets, convertint-se en
el més llorejat de la història de les falles de Cullera
Palet de J. Martí 2002 Font http://www.fallescullera.com/
Els darrers cinc anys del 2010 fins
ara, l'artista encarregat ha segut lluneta, que aconseguí el darrer palet de la
comissió el 2011 i tu que contes?, la
etapa en el Raval es la del Lafarga més madur, en la que després de molts anys
fent falles de 1-B o 1-A a València com Cadís-Dénia on estigué des de 1996 fins
almenys 2003, guanyant un ninot indultat, el primer que aconseguia un artista de
la Ribera Baixa. Amen de tots els triomfs que anava aconseguint pels pobles, els
set palets a Cullera, els quatre a Silla, tres de Tavernes, un a Alzira, un a
Algemesí, etc,... o els quatre ninots indultats a Cullera o un altre a
Tavernes, fou molt important el tercer premi a la secció 1-A de València, en Barraca-Espadà el 2005.
Però el que el catapultà a la secció especial de València fou el palet
en 1-A amb Sant Vicent-Periodista Azzati el 2008, falla cèntrica i molt
visitada, els aguaitadors començaren
a fixar-se en ell de forma seriosa i l’any següent donaria un pas gegantí en la
seua carrera. El 2009 representa un
abans i un després, un segon premi a la secció especial de València, es un
debut es molt important, però fer-ho darrere de Monterrubio –que per cert tenia
un pressupost 3’6 vegades més alt, el més car de la història- i per davant de
Paco Lopez amb un 1’5 vegades més de pressupost , Pere Baenas i Manuel Algarra,
encara es millor.
La història recent es coneguda, ha
continuat dos anys més amb el Pilar, el 2010 la expectació fou grandíssima però
Temps Moderns va caure al sisè premi,
renovà, però al repetir el guardó, el 2012 va anar a raure a Sueca-Literat
Azorin on encara baixaria més a un 8é lloc, li renovaren i amb Carles Corredera
com a dissenyador el 2013 tornà a pujar al podi i enguany ha tornat a baixar a
un setè premi, per a l'any 2015 ja ha renovat amb la comissió.
La més dolça
Aquests darrers cinc anys han segut els de la primera incursió en
Fogueres, fent-ho de forma molt singular, plantant dues especials el 2011, l`any
següent torna a plantar amb una de les dues Polígon Sant Blai, compromís que
torna a renovar per al 2013 aconseguint un sisè premi a la capital Alacantina,
enguany ha aconseguit el segon premi en primera secció amb Baver-els Antigons i
ja ha segut fitxat per Florida-Portazgo per a construir la Foguera del seu 50
aniversari a la secció especial
Foguera polígon de Sant Blai
6é premi secció especial via blog latindecuisine.blogspot.com
Tornant a la evolució del Raval del darrer lustre, en aquest cas les infantils, indicar que Joan Martí encara a aconseguit el triomf un parell de vegades més,
l'ultima el 2012. Tretze palets contemplen al mestre de Sueca, difícilment algú
igualarà algun dia el seu record, certament no seria descabellat fer-li sino un
llibre, si almenys un bon estudi, a un dels millors deixebles de Pasqual
Carrasquer, seus son el 72% dels 18 palets infantils de la Falla del Raval de
Sant Agustí la més premiada de la història de Cullera.
1r premi infantil sec especial 2012
Venècia te un color especial ha segut el cadafal que ha plantat enguany Martí,
que es pot dir d`una obra d`aquest artista? L`obra gira al voltant de Venècia i
els seus tòpics, que s'assembla molt a la falla de Sant Antoni
d`enguany. El centre de la falla el formen dues grans figures, que marquen a la
resta de ninots, d’execució impecable, crida la atenció com el personatge
masculí te colors més forts, mentre que el femení mostra tons més suaus i fins
i tot els plecs del vestit. Per a reforçar mes el dualisme masculí-femení
apareixen dues mascares darrere.
Repartits per la base, els distints ninots, d'una mida molt més
xicoteta, ja no que les figures centrals, sinó que la resta de ninots d'altres
falles actuals, Martí representa eixe estil, que s'està abandonant, de fer els
ninots de les falles infantils, xicotets, -hui dia trobem alguns cadafals
infantils, amb ninots monstruosament grans. La part frontal de la falla ratlla
la perfecció, es quan girem per darrere, que descobrim perquè no ha guanyat,
sembla una altra falla, l'espai es cobreix amb mes elements arquitectònics i
ornamentals, que a més a més combinen colors molt forts, que almenys de nit,
tenen un efecte molt més agressiu i desestabilitzador, en quant a les escenes,
son molt escasses.
Xicotetes diferències com aquestes poden decantar la balança i fer que
enguany el Raval de Sant Agustí es quede amb el 2º premi de la secció especial
infantil de Cullera, malgrat tindre una falla amb un treball impecable.
Pinzellades Turístiques de Cullera, es el darrer cadafal de Cullera que veig a prop
de les quatre del matí, obra de Toni
Perez, artista de Carcaixent que apunta maneres, el cadafal estava tan
integrat en el seu espai, tant ben encaixonat, que semblava que es podia baixar
de les teulades pel remat, fins a la base. La composició impecable, això vista
per davant, en quant als colors i la pintura, combinava uns colors més apagats
a la base, que imitaven el color de la roca de la muntanya de Cullera i que
eren idèntics a les fronteres de les cases que envoltaven la falla, casualitat?
O Pérez es un metòdic? El cas es que es un dels millors especialistes
en pintura, els ninots de la base en contrast estaven molt més acolorits, pot
ser ací al meu parer personal, uns ninots amb una mida una mica
desproporcionada que semblaven quasi tant grans com algunes de les figures del
remat. Tornant al color, Perez juga amb els colors de forma que mai cansa a la
vista i quan s'arriba al remat, s'assisteix al clímax pictòric. El cotxe del remat amb els turistes, -refregit del temps moderns de
Lafarga de 2010 al Pilar- ratlla la perfecció, tenint en compte que es un revival d’una obra anterior, amb un toc
personal i exquisidament executat, em fascina el color roig del cotxe,
concentra tota la força del cadafal, hipnotitza.
El guió de Salva E. Tortajada i Tur ajuda a entendre
encara la temàtica turística de sabor local, com el detall del conjunt del
castell i el santuari que hi ha junt a ell, al cos central i que trobem a la
part de darrere. Precisament aquesta part està resolta amb un contrarremat
basat en una fada que contempla els avatars diaris dels cullerencs. Una altra
de les pegues, que se li podien fer en to secundari es el cos central, molt
pelat, però compensat per una pintura pràcticament perfecta, sobretot per la
part de darrere. Al remat un segon premi de la Secció Especial que com el llibret
de la falla, tenia molt de color.
Desafortunadament hi ha una falla de les quinze que omplin de festa
Cullera, que mai he pogut visitar, es tracta de la Falla Bulevar, la més recent
a l'altra banda del riu, mirant per una
banda al castell i per altra a l'estany. L'artista de la seua falla
fundadora el 2011 fou Fede Alonso, des de 2012 el seu artista
es Joan Simó Arlandís, que eixe any donà un toc d'atenció amb el seu palet
a la secció segona i amb un segon premi a la infantil també a la segona. Tot i
no haver vist cap falla Bulevar, si que n'ha vist els seus ninots a la
exposició, que demostren que es poden fer falles de baix pressupost, originals i fora de València.
El palet de el 2011 Font http://www.fallescullera.com/
Enguany de no haver segut per
l'extraordinari cadafal que ha presentat Plaça Alboraia hagueren tornat a
guanyar a la secció segona, aconseguint un segon premi a la secció segona, a la
infantil s'han fet amb el tercer.
Les vistes des de la falla bulevar son impressionants. Foto Joan Simó
Mentre arribava al cotxe pensava en la quantitat de categories que
assolien les falles de Cullera, Cadafal, Música, musica? Si, si, la música a
les falles de Cullera son un capítol molt important, tot el món coneix les seues
grans bandes, l'Ateneu i Santa Cecília, que han permès disposar de músics per a
xarangues, pràcticament des de sempre. Ja el llunyà 1943, es constatà un himne
a les falles de Cullera fet pel mestre Joan Juan grau amb lletra de Ricard
Garrido Armero, peça estrenada el 1943 coincidint amb la primera falla de la
Plaça espanya que coincidia amb la represa de les falles a la postguerra.
“Esta terra tan
bella i rica
Joia fèrtil de la Ribera
Hui riu i canta alegre
Sentint-se ben festera”
Valenciana d'arrel, Cullera
Ara amb goig, fallera es proclama
I a la vora del Xúquer
Es vol encendre la flama”
Foto de Rafael Talens Pelló. Font: article.wn. com
El primer pas-doble per una falla fou
obra de Rafael Talens, el gran compositor local que ha faltat recentment,
creador de més vuitanta obres, algunes d`elles grans pas-dobles com Antas de Ulla, Ateneu Mercantil, , Barri i
Falla, La Canyada, Cent anys noble i liberal (2007), Dunia Piris (2000),
Estudiantes 89, Fiesta en Onda, Fina Blasco, Fira d'Onda, Gloria Ramírez,
Hermanos Bonet, Hermanos Falcó, La Lírica (2005), Mari Ángeles González, María
Dolores Cervera, Maria Pilar Bacete, Paco Arévalo, Paquita y Nieves, Penya Els
Guapos, Pepe Luis Benlloch, Pepita la de la Llum, Pere Manuel, Els Pirris,
Rafael Mauricio, Rosa Blanquer, Rosalina, Tercio de quites, Teresa Badenes,
Traner, etc, etc,..... i Falla la Bega un pas-doble que escoltarem centenars de
milers de valencians la nit de la cremà de 1995 per Canal Nou, el nostre extingit
canal autonòmic.
La segona comissió amb pas-doble
propi fou el passeig-mercat per Emilio Renard, amb motiu del 25 Aniversari, ara
fa 24 anys el 1990, el Canet es la tercera comissió que va tindre pas-doble
propi, estrenat el 1991.
A dures penes arribe al cotxe, destrossat però feliç, d'un dia redó, on
ha vist falles d'alzira, Sueca i de postre Cullera.... però com la Cabra que
tira a la muntanya, un corredor, es un corredor i a l'alçada de Sueca, decidisc
enfilar per la carretera més estreta –bo, això era abans, ara també l'han
eixamplat- i quan estic a punt d'eixir de Riola, això que veig un barracó
metàl·lic, que sospitosament s`assembla a un Casal.... ja l'hem cagat, -a eixes
hores sembla que el cotxe em parle- i guiat per una força interior gire cap a
dins, pensant – i si!.
Riola des de l'aire, pegada al Xúquer. Font: www.ayuntamiento.org
Efectivament allí estava, un cadafal senzill, sense il·luminació, el factor artístic era el menys important,
semblava una gran radio, rematada per un micròfon humanitzat i els ninots eren
molt peculiars, no havia vist mai res igual, l`única pega, es no conèixer al
seu artista, vertaderament son uns trets característics que mai abans havia
vist. La crítica dura i punyent... la crítica com abans, un
univers molt allunyat de la caspa oficial de les ciutats grans i mitjanes,
afortunadament vaig fer fotos, perquè la veritat llegir vora a les quatre i
mitja del mati, com a que no.
Falla de Riola
La falla infantil també era molt digna, no la comentaré ja la voreu a
les fotografies. Me`n anava de Riola un poble de 1.800 habitants que arribà a tindre dues falles, Pensat
i Fet i Joventut i que remunta la seua tradició almenys que jo sàpiga des de
1975 o abans.
Falla infantil de Riola
I ja que havia encetat el meló anava a acabar-lo perquè quan estava a
punt d'entrar en la circumval·lació de Polinyà de Xúquer, vaig pensar, una
expressió riberenca intraduïble: Que, que! Cap a dins! I al costat de
l`ajuntament, vaig trobar l'ultima falla de la nit, Nou Mil·lenni, una falla
fundada amb l'entrada del nou mil·lenni, prou mes senzilla que l'anterior, però que a eixes
hores i en un poble menut, es una delícia, l'autèntic esperit faller i ací
acaben les aventures de Corredor del 18 de Març,ja ben entrada la matinada del 19.
Falla nou mil·lenni 2014 de Polinyà de Xúquer
Bibliografia consultada CASTELLÓ Llí, JOAN (1996) :Història de les Falles de Cullera 1928-1996, Ajuntament de Cullera DDAA, (1995-2014): Suplement Especial -Falles de la Ribera. Alzira. Levante-emv DDAA, (2014) Revista oficial Junta Local Fallera de Cullera 2014. Cullera. JLFC DDAA, Extra Fallas 2002. Levante-emv. València. 2002 ANDRÉS FERREIRA, M, El Juan Canet desconegut, dins de CENDRA nº12. Associació Cultural de Malalts de Falles. València 2012 MOZAS, JAVIER - MARIN, JOSEP LLUÍS (coor.) (2010) Guia del Museu faller de València, València. Associació d'Estudis Fallers Webgrafia consultada UN NOU PAROT (2013) La dècada de Nou Campanar.[Blog Internet] Espanya: Un Nou Parot[consulta ago/2014] Disponible enhttp://unnouparot.hol.es/2013/08/la-decada-de-nou-campanar-ii/ UN NOU PAROT (2013) Tornant als 90. [Blog Internet]Espanya: Un Nou Parot[consulta ago/2014] Disponible en http://unnouparot.hol.es/2013/11/tornant-als-90/
ANALISTA FALLERO, EL (2009) Añoranzas de futuro [Blog Internet] Espanya: Analista Fallero, El [consulta ago/2014] Disponible en http://elanalistafallero.blogspot.com.es/2009/09/anoranzas-del-futuro.html
Agraïments
De no ser pel llibre La festa del focHistòria de les Falles de Cullera, escrit per Joan Castelló, moltes de les dades ací aparegudes, hagueren passat a l'oblit, es just recordar ací la seua contribució a la creació d'una primera bibliografia fallera, als '90 en el cas de Cullera i recentment amb el llibre Pasqual Carrasquer: Creador de Falles, amb el qual es recuperen moltes dades tant de Sueca i Cullera com de la resta de la Ribera Baixa i també l`alta.
.JPG)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
