CRÒNIQUES FALLERES
2014
Dia 18 de Març-
En un triangle estratègic- Cullera, crisi econòmica i apogeu faller-
músics i artistes. Iª Part. De la Vila a la costa.
La badia de Cullera , un refugi
natural . Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Cullera
Poblada des
de fa més de 25.000 anys com indica
la Cova del Volcà. Te en l’abric lambert les úniques pintures
rupestres de la Ribera junt a les de la Falaguera d’Alfarb, sembla que els primers
cullerencs ja tenien inclinacions artístiques, art esquemàtic de barres, punts,
figures antropomorfes, etc... Els creadors provenien de les oliveretes,
assentament del bronze valencià, que no ha estat objecte d’excavacions
sistemàtiques i que va patir un incendi el 1994.
1.Wikipedia 2. L’expressió, periòdic independent de participació
ciutadana.
2. http://www.lexpressio.com/?arg_id=1042&url=2&corp=lexpressio&arg_familia=2&arg_poblacion=5
Mar, riu i
muntanya conformen un lloc estratègic, abric de naus comercials, amb vies de
comunicació cap a l'interior, tant per terra com pel Xúquer. Amb una talaia natural,
la Muntanya de Cullera, que permet el control visual de desenes de kilòmetres a
l'interior i del control dels vaixells de la costa. Durant els aproximadament
mil anys en els que quedà testificada la presència de pobladors ibers i romans,
la muntanya els donava seguretat.
Vista des de Llauri, interior de la
Ribera Baixa. Font: gentdellauri.wordpress.com
El poblament iber més important estigué entre l`Alt del Fort carlí i el Castell
actual, amb les primers muralles de Cullera del segle IV a. C, altres
assentaments seran l’illa dels pensaments, llocs de l`actual barri de Sant
Antoni i la Cova del Volcà. Amb els romans, arribà la decadència del habitat en
alçada, els últims anys del s.III a.C marcaren grans canvis. El nucli urbà
canvià d`emplaçament cap al sud-oest del castell i cap el barri de sant Antoni.
L’esplendor més gran es desenvolupa a finals del segle III fins el ¼ del I a.c que
coincideix amb el final de les guerres civils Sertorianes, amb la batalla del
Sucro. Després, la població viurà una gran recessió minvant i replegant-se cap
a la muntanya.
Entre el Castell actual i el Fortí
carlí, l`assentament ibèric. Foto: Nacho Romero.
Al període baix imperial gràcies al comerç de l'illa dels pensaments
–arrasada per l’ urbanisme els ’60- es revitalitzà Portus Sucronem, paradoxalment en plena crisi del segle III d. C es
quan es produeix la recuperació econòmica, amb gran activitat al port del segle
IV al VI d.C ja amb els visigots. La
concentració de vestigis romans es densa entre el barri de Sant Antoni i la
Plaça de la llibertat, amb necròpoli, terma, factoria de saladura de peix,
etc,.... La reactivació econòmica fou influïda per la Seu Episcopal de
Valentia, que fundarà un monestir en
un illot proper, l'illa dels pensaments.
Font:
http://illadelpensament.blogspot.com.es/2012/10/lilla-dels-pensaments.html
Presència visigòtica es manifesta en la necròpoli
de la Plaça de la Llibertat, - excavacions de 2005 i 2006- en un segon estrat una
necròpoli islàmica, situada junt una de les portes de la muralla de Qulayra –nom que li donaren a Cullera
els àrabs- era costum seua ubicar els cementeris als afores del recinte murat,
sobretot de la porta de ponent-com aquesta-, Porta de l’Angel -de l’àngel de la
mort-.
El hisn o castell islàmic existeix almenys
des d’època califal -929 al 1031- s’han trobat ceràmiques d’importació inclús
de Xina, era un nucli de poder estatal en el Xúquer junt a Algezira –actual
Alzira- a l`interior de la Ribera. Al segle XII, es construirà un gran albacar,
que controlava una dotzena de nuclis de població, el més gran Cullera, al peu
del castell, amb un xicotet espai hidràulic. Amb un perímetre murat d’hectàrea
i mitja, mai serà nomenada medina. Pel
que fa al castell serà de maçoneria i
fusta al segle X i de tapia amb formigó
a finals del segle XII o principis del segle XIII.
Font: ca.wikipedia.org
La formació de l`actual ciutat prové de la Cullera cristiana del segle XIII, a partir de la conquesta de Jaume I l`any 1240 –amb un intent previ el 1235-
el 1247 una revolta dels moros que arribaren a ocupar la fortalesa,
motivà la seua expulsió. La planta
hipodàmica es basava en el carrer de baix, el carrer de dalt i el carrer sèquia.
Cap al 1251 era una xicoteta extensió fins el nord del carrer sèquia. A mitjans
del segle XIV avança pel carrer riu cap avall. La població com a altres llocs
de la ribera anà concentrant-se, cap a mitjans segle XVI només perviuen a banda
de Cullera i Sueca, Benawaquil i Fargalós i per poc de temps.
Cullera no hi haurà moreria però si jueria com a mínim fins a finals del
segle XIV. Al segle XIV serà ocupada pels castellans en la guerra dels dos
peres i al XVI comença a patir els
atacs dels pirates, el pitjor de tots el del turc Dragut que va devastar la ciutat el 1550, deixant-la quasi despoblada
durant vint anys. Això obligà a fortificar Cullera i a establir torres vigia com la del Marenyet.
Font: pre.cullera.es
Després de la guerra de Successió, vingué la il·lustració i en vespres
del món contemporani, comptava amb més de 5.000 habitants i una agricultura
orientada al comerç que encara haguera pogut florir més al segle XIX si
s`haguera realitzat el projecte de Port del Marqués de la Romana. El conreu de
l`arròs com a les poblacions veïnes impulsa el creixement econòmic i demogràfic
que catapultà Cullera a vora 12.000 habitants el 1900. La conflictivitat social
de principis de segle dugué als procel·losos Fets de Cullera de 1911.
Font: www.llibertat.cat
No tot foren
conflictes, el nou segle portà també coses més alegres, com una nova festa, les
falles de Sant Josep de Cullera, que en una dècada de creixement com els anys
’20 farien la seua aparició. Després del
viatge pel temps tornem a la Cullera actual, una ciutat a la que vaig arribar
cansat i amb son i a unes hores... –això sí encara era 18 de Març-. Em vaig dirigir pel carrer del riu fins la Falla Plaça Espanya la primera parada. Al centre de l'antiga vila, estan
documentades quatre falles als '40, suposen el primer avantpassat de
l'actual comissió, una primera el 1943 feta per Emilio Ferrer Cabrera, amb un
llaurador i una barraca i tres més des de 1945 fins 1947. Després es tornaran a
plantar falles de 1951 a 1958 una mica més avall, al carrer del Riu,
anomenades fantasma, perquè no
apareixen en cap paper oficial, totes elles fetes per Enrique Torres, que mantingueren
viva la flama en uns anys on no hi hagué cap comissió oficial.
Font: Història de les Falles de Cullera 1928-1996. Joan Castelló Llí
El 1959 plantaren
falla de forma oficial i el seu artista tornà a ser Enrique Torres, una falla
recordada, l'única de Cullera aquell any Burro
sobre maqueta. El 1963, amb el mateix artista s'aconseguí reprendre el
camí, ara ja amb continuïtat –excepte el 1965-. Com tota falla històrica, han
plantat en ella grans artistes, Pasqual
Carrasquer primer premi el 1967 amb A
l'estiu tot el món viu, o el segon
el 1969 amb Transplantaments, en els
seixanta Plaça Espanya viurà una de les seues millors èpoques.
Font: Història de les Falles de Cullera 1928-1996. Joan Castelló Llí
Als setanta els resultats foren més modestos, destacant el primer premi
infantil de 1974 amb l'artista suecà Fernando Roda o el segon premi en la gran
el 1977 del mateix artista, així com un premi d'interès turístic el 1980. Als
huitanta cal destacar el 3r premi infantil, també de Roda i el 5é premi en la
gran de l'artista local José Simó un autodidacta com tants artistes de fora de
la capital de l'època. A principis dels noranta es visqueren els millors
resultats fins ara de la comissió amb un novel José Lafarga que acabava d'eixir
del taller de Vicent Luna i que curiosament després perfeccionaria els seus
coneixements en fusteria amb Simó.
Font: Història de les Falles de Cullera 1928-1996. Joan Castelló Llí
El 1991 Lafarga guanyava el segon premi i l’enginy i gràcia per a Plaça
Espanya, el 1992 guanyaria el primer i el segon infantil a banda de l`enginy i
gràcia infantil. Després d`aquella gesta, hi ha hagut molts canvis d'artistes –difícil
sembla que torne a repetir-se un rècord com el de Fernando Roda amb quasi vint
falles plantades en la Plaça-. El 2004 arriben les seccions i es fan amb el palet en secció segona amb
Fede Alonso, el 2005 amb Victor H. Giner Blasco d' Algemesí pugen a la primera,
aconseguint el 4rt premi, després el millor resultat fou el 2012 amb J. Carlos Donet que guanyà el primer
premi a la segona secció o el 2013 amb el mateix artista un 3r premi a la
secció primera, un magnífic resultat en una població amb el nivell de Cullera. Enguany
Charlie ha tornat a aconseguir de nou el 3r premi amb Cullera Medieval.
Una falla de
grans dimensions per a la seua categoria, destaquen dos cossos principals, en
primer lloc un gran herald que ens va anunciant que la crisi ha tocat fons i
que prompte començarem a eixir d' ella, els colors en aquesta figura son vius.
L’altra gran peça es un castell –supose que el de Cullera- que representa al
ciutadà de a peu. En una escena veiem a un cavaller que es va tornar boig per
llegir moltes novel·les de cavalleries i ara per mirar notícies d`economia. Tant
mal està la cosa que el cavall no vol tirar quan veu l`escut de Cullera i el
cavaller ix disparat. L’escena de seducció entre la donzella i el jove
seductor, ens recorda al govern i a la oposició utilitzant les seues armes
polítiques de seducció de masses o una venedora que va donant una espelma a un
geperut, que sembla que tracta del calvari que passen els xicotets comerciants.
Bella Natura es la falla infantil de l'artista Aitor Lizaga, ha obtingut el 4rt premi
a la secció primera i el millor ninot de la secció. Abunden els motius vegetals
i els ninots sobre xiquets o figures que fan referència a la infància. Un tant
irregular, presenta un grup candidat a l’indultat, que ressalta per la seua
qualitat. A la part de darrere, també hi ha un ninot d'una fada o xiqueta,
fantàsticament acabat amb molt bona composició pictòrica. Potser a la part de
davant, l'escala cromàtica estiga massa dominada pel verd, per aconseguir
l'efecte visual de la naturalesa. No obstant un cadafal molt interessant en
plantejament i composició.
Després de
visitar tan històrica plaça, faig cap, a la plaça del pati de l`església per
arribar al Casal de la Falla la Taüt,
on faig parada i fonda, visita obligada després de col·laborar dos anys en el
llibret, un cafè es necessari a eixes hores, ja quasi matinada del dia de Sant
Josep. Mentre estic al seu casal, contemple les fotos dels cadafals i recorde
la seua llarga història, Tot està fet....
en projectes la primera falla documentada de Cullera del 1928 , Carretera de primera del 1930 que no fou
l’única, a la placeta de la sal es plantà una altra, -documentada gràcies a
José Codina Cerveró - molt a prop d’on on ara es planta Passeig-Mercat, emulant
eixa rivalitat històrica, de dues de les millors falles de la Ribera.
El primer llibret de Cullera de 1928
Als ’40 hi hagué una segona etapa compresa entre 1943-47 on tornem a trobar Emilio Ferrer Cabrera, amb Castell de Cullera tot i no ser encara artista faller professional, aquest professor de dibuix, deixeble de Mongrell i Sorolla constitueix un precursor, feia esbossos i pintava les falles. Antonio Garrigós Gonzalez plantà el 1947 la falla de les Torres de Quart, si que constitueix el primer cas d’artista faller professional, el qual no era de Cullera sinó gallec i va entrar al gremi d'artistes fallers després de realitzar aquesta falla, l' 1 de juliol de 1947. La desaparició de les falles oficials a Cullera els ’50 i la obtenció de treball a Barcelona el feu deixar les falles de forma prematura.
Font: Història de les Falles de Cullera 1928-1996. Joan Castelló Llí
El 1963 i 64, tornaria a plantar-se falla de la ma del primer deixeble de Carrasquer, Andrés Martorell, un dels artistes que més primers premis tenen en la història de Cullera, fins a cinc. Aleshores encara no hi havia premis. Degut al famós incident de la vedette, l`ajuntament de Cullera imposà una forta multa que la comissió no va voler pagar, en considerar-la injusta, fent la promesa, que mentre estiguera aquell alcalde, no es tornaria a plantar falla.... i així va ser. Son anècdotes que han passat a l`imaginari col·lectiu, el 1975 la Taüt tornà i també Martorell aconseguint ara sí, el desitjat primer premi.
Font: Història de les Falles de Cullera 1928-1996. Joan Castelló Llí
El 1978 amb José Luis Pérez Abad de València, aconseguirien de nou el palet i encetaren una primera època daurada fins 1984. Arribaren dos palets més, amb Fernando Roda el 1982 i 83, obtenint també el seu primer ninot indultat. Altres premis foren tres segons i el primer premi infantil amb Joan Simó el 1980 i 81, un premi que tardarien molt en repetir. Després d`un any fora del podi, acabaren els ’80 amb un trienni quasi perfecte amb l`artista de Carcaixent Andrés Palop, que feu engrossir la llista de palets, el 1986 i el 1988, aconseguint el darrer any també l’ Indultat; el 1987 fou el més fluixet amb un segon.
.jpg)
Webgrafia Consultada:
Junta Local Fallera de Cullera. http://www.fallescullera.com/
Als ’40 hi hagué una segona etapa compresa entre 1943-47 on tornem a trobar Emilio Ferrer Cabrera, amb Castell de Cullera tot i no ser encara artista faller professional, aquest professor de dibuix, deixeble de Mongrell i Sorolla constitueix un precursor, feia esbossos i pintava les falles. Antonio Garrigós Gonzalez plantà el 1947 la falla de les Torres de Quart, si que constitueix el primer cas d’artista faller professional, el qual no era de Cullera sinó gallec i va entrar al gremi d'artistes fallers després de realitzar aquesta falla, l' 1 de juliol de 1947. La desaparició de les falles oficials a Cullera els ’50 i la obtenció de treball a Barcelona el feu deixar les falles de forma prematura.
El 1963 i 64, tornaria a plantar-se falla de la ma del primer deixeble de Carrasquer, Andrés Martorell, un dels artistes que més primers premis tenen en la història de Cullera, fins a cinc. Aleshores encara no hi havia premis. Degut al famós incident de la vedette, l`ajuntament de Cullera imposà una forta multa que la comissió no va voler pagar, en considerar-la injusta, fent la promesa, que mentre estiguera aquell alcalde, no es tornaria a plantar falla.... i així va ser. Son anècdotes que han passat a l`imaginari col·lectiu, el 1975 la Taüt tornà i també Martorell aconseguint ara sí, el desitjat primer premi.
El 1978 amb José Luis Pérez Abad de València, aconseguirien de nou el palet i encetaren una primera època daurada fins 1984. Arribaren dos palets més, amb Fernando Roda el 1982 i 83, obtenint també el seu primer ninot indultat. Altres premis foren tres segons i el primer premi infantil amb Joan Simó el 1980 i 81, un premi que tardarien molt en repetir. Després d`un any fora del podi, acabaren els ’80 amb un trienni quasi perfecte amb l`artista de Carcaixent Andrés Palop, que feu engrossir la llista de palets, el 1986 i el 1988, aconseguint el darrer any també l’ Indultat; el 1987 fou el més fluixet amb un segon.
Font: Història de les Falles de Cullera 1928-1996. Joan Castelló Llí
Arribem als ’90
on hi ha dues parts, a la primera dominen els carcaixentins R. Andrés Palop, que
arribaria en aquesta etapa a un segon premi
el 1993, així com dos tercers, el 1990 i el 1994, l’altre J. Armengol
guanyà el 1991 i en eixos anys també el segon premi infantil, el 1994 l’artista
era un jove J. Carlos Donet. El palmarès de la comissió ja considerable en
eixos anys, començaria a augmentar en altres ambits, com les competicions de
tipus lúdic o esportiu com Parxís, Futbol-Sala, Basquet femení,
Art Juanjo Armengol 1r premi 1991 Font: http://www.fallescullera.com/
A la segona meitat dels ’90 i fins a 2004, irromprà J. Carlos Donet. Debutà
en Plaça Mongrell i País Valencià, però els seus quatre primers premis a la
Taüt, significaren la seua consagració–sempre entre els tres primers, qui
conega el nivell de Cullera sap el que es això - . Des de res es el que pareix el 1996 fins a Xe xin pont el 2003, per triomfar després a Alzira, i posteriorment
arribar a l’Especial de València de 2006 fins 2009, el primer artista de
Cullera que arribava a la Champions. En
aquesta dècada prodigiosa es guanyà per darrera vegada el primer premi en la
infantil l'any 2000,... no es pot guanyar en tot.
Art J. Carlos Donet 1r premi 1998 Font: http://www.fallescullera.com/
Des de el
2008, la crisi ha passat de llarg per la Falla La Taüt, el protagonista , no es
només un artista local, es faller de la Taüt, Alfredo Bayona, un autodidacta sense la formació d'altres artistes
que compta amb un do natural i una professionalitat, que queden patents en els
cadafals que planta. Tot i començar amb la falla infantil el 2004, el bateig de
foc, fou el 2007 amb un 3r premi de la especial, com a pròleg. El 2008 amb Un mar de falles guanyava el primer
premi i des de aleshores no ha parat –exceptuant el 2011, on queda segon
darrere de Lafarga- fins enguany on ha tornat a reverdir llorers. La Taüt acumula 17 palets al llarg de la seua història, simplement impressiona i més sabent que estigueren 10 anys absents.
Art Alfredo Bayona 1r premi 2008 Font: http://www.fallescullera.com/
Alfredo, no
només ha plantat a Cullera, també ho ha fet a Gandia, a Tavernes on ha guanyat
amb La Dula el 2009 i el 2011, a Corbera, a Sueca i l`any passat a València a
la falla dels Doctors on aconseguí un sisè premi a la secció tercera, no
s’entén que a València no plante en una secció més alta. Te sis primers premis
a Cullera, per davant d`ell només està –de moment- Jose Lafarga amb set, no
parlem d`un qualsevol, l’únic pecat d`A. Bayona es no haver començat
abans, de no haver tingut una vocació
tardana, qui sap on plantaria ara.
Art Alfredo Bayona 1r premi 2009 Falla La Dula Tavernes de la Valldigna
Font: http://www.saforguia.com/
Somni d`una nit d’estiu es la falla
amb la que Alfredo Bayona ha aconseguit el seu sisè palet en aquest 2014, per
davant de Toni Perez, Pere Baenas o J.C Donet. El cadafal es veu des de lluny,
te unes dimensions colossals que omplin la plaça amb dues grans figures
principals que formen el cos central. La més gran una figura femenina que
sorgeix d'un gran tronc. Al seu voltant unes fades que simbolitzen els nostres anhels
i que rematen la figura central. La ma de Joan Martí en la pintura es
impecable, donant una perfecta sensació vegetal, igual com a la part superior es fa una transició a la
part superior del cos central amb un augment dels colors vius, esclatant en el
remat de les fades. Tindre a Martí en l`equip es un luxe. L'altre gran figura central, que està sent
coronat, en realitat no ho està vivint, ho està somiant, el problema serà quan
es desperte i vega que no es ni ric, ni famós.
Entre les escenes destaquen la del príncep Charles que no sap que fer
per a pescar la corona de sa mare –ara veient a Espanya, encara tindrà més-,
els gnoms somien moltes coses alguns en ser polítics corruptes, altres en ser
rockers cantar cançons famoses i tornar a les dones boges, altres ser un famós
de les revistes del cor i tindre-ho tot de color d`or. Està el gnom futbolista
del Cullera, que vol ser bota d'or i el gnom que volia ser científic i s`ha
quedat a l`atur. Girant la
falla cap a darrere apareix el somni dels vells en veure una de l`oest però des
del tancament de Canal Nou ja no saben en quin Canal les fan. La gran escena de
la part del darrere, es la de la boda, el xic somiava amb casar-se amb un bombó
i ho ha aconseguit.... per tindre diners a muntó. Els pares de la xica somiaven
en quedar-se amples sense la filla i els pares del xic estan alleujats per que
el fill es un tio pesat.
Assaig General es el lema de la falla infantil de Jorge Gil
Sapinya, cullerenc i faller de la comissió com Alfredo. 4rt premi de la Secció
especial. La falla vol explicar als xiquets com es fa un assaig, apareixen les
ballarines, les nibelungues de Wagner que amb els seus cants fan que els
vaixells puguen eixir a la mar, en l'assaig la posició de la directora es
fonamental, ho controla tot i si alguna cosa no funciona, es torna a repetir.
De vegades a
les estrenes hi ha coses que fan por i els que els fantasmes sempre estan
esperant el seu torn. L’èxit més gran es
que a la guixeta s`haja acabat el paper, per suposat la música es part
essencial, el director ha de dir com els músics han de tocar, alguns aprofiten
per trobar l`amor, mirades furtives, etc...
.jpg)
Font: Foto pròpia de la exposició que va fer la comissió dins la falla del 50 Aniversari el 2012
Foto de la primera falla de la Falla La Bega de 1963
Els deu
primers anys, quasi sempre estigueren al podi i a algú li pot semblar ridícul,
però es que altres encara no estaven.
Destaca el palet de 1970 amb E. Chinchilla, que debutava a Cullera, nascut a
Granada, fou deixeble de Regino Mas i el de 1973 amb Fernando Roda, que també
guanyà l'enginy i gràcia, sens dubte
per a recordar i quan no guanyaren ... doncs, s'emportaven el segon fins a
quatre vegades.
Font: Història de les Falles de Cullera 1928-1996. Joan Castelló Llí
L’aparició de falles noves i el retorn d’altres, feren que la Bega
baixara en l`escalafó, però no molt, encara aconseguí un 4rt premi el 1977 i un
ninot indultat amb Fernando Roda, un 5é amb Carrasquer el 1980 o un quart amb
Pedrós el 1982. Es mantenien entre les falles punteres en quant a cadafal. L’artista
de Sueca Jose A. Ibor Pansa, en els
’80 aconseguí dos 5é premis en el 1985 i 86. No obstant la edat d’argent de la comissió vingué amb els dos primers premis
infantils a mans dels futurs cullerencs
especials primer Lafarga el 1987 i després Donet el 1989, eixe any també fou
el del 3r premi en la gran amb els Germans Cortell de Carcaixent, el darrer
podi fa 25 anys.
Font: Història de les Falles de Cullera 1928-1996. Joan Castelló Llí
Els ’90 foren més irregulars però amb pics com el 4rt premi dels
Cortells en 1991 acompanyats per un segon lloc en infantils per José Simó
Blasco; José Vicente Gutiérrez de Sueca també aconseguí un 5é premi el 1994 i
Lafarga un 4rt el 1996, aquests anys bons, anaven acompanyats d'altres no tant
gojosos. I el 1995 amb un dels pitjors premis de la seua història,
retransmeteren la seua cremà pel Canal Nou -la nostra extinta televisió
valenciana- me’n recorde perfectament, segur que molts components de la
comissió i veïns també.
La falla de la cremà de Canal Nou de 1995.
Font: http://www.fallescullera.com/
Amb l’establiment de les seccions el 2004, a excepció d`una incursió en
la especial el 2005 amb un sisè premi, ha trobat un espai on reafirmar-se
aconseguint huit primers en la secció primera. L’últim gran premi ha estat el primer premi a la secció especial
infantil amb Oscar Micó el 2007, una falla que vaig tindre el privilegi de contemplar personalment.
Artista Oscar Micó. Font: http://www.fallescullera.com
Cal ressaltar
el Ninot Indultat aconseguit l'any passat amb Toni Pérez que enguany ha
plantat Dolç i Salat, una falla que
desgrana els contrastos de Cullera, el primer que m'impacta es la cura que han
tingut en la presentació del cadafal, el visitant capta la temàtica a la
primera. No es que la falla no estiga ben feta, amb uns acabats de cine, però
evidentment la bona decoració sempre es una ajuda addicional inestimable per
aconseguir el 1r premi de la Secció Primera, a banda del millor ninot de la
secció.
L'esquema del
cadafal es simple, un cos central en forma de cuina antiga, d`on ix un cuiner
amb una pala de forn al remat, amb paquets de farina, sal, etc,...una de les
escenes tracta sobre els comerços a Cullera, un altra sobre l'oci juvenil en
l'apartat de Salat el problema dels
pubs i els veïns que no volen sorolls. També s'inclou el turisme residencial,
que ja té apartament propi i no gasta en la població. En una altra escena apareix la gallina dels
ous d'or... quan donava ous, perquè ara s`han acabat, no en dona més, la
riquesa se’n ha anat i la crisi no du res.
Joan Martí
Martinez ha realitzat Per la nit tots els gats son pardos, el
de Sueca ha tornat a fer-se amb el palet de la secció primera infantil. Reconec
que tinc debilitat per l`artista, per la seua pintura, estic gaudint de les
seues falletes, des de que els meus pares em duien de adolescent a Cullera, als
’90. La falla es senzilla, però de gran coherència temàtica, gats, faroles,
estrelles, ratolins, son personatges fàcils d`entendre, la disposició del
conjunt també es clara, amb un remat que sintetitza la idea general. Finalment
cal destacar la pintura, magistral, no cansa la vista, cada element te el seu propi color i
l'artista sap com destacar els elements principals.
La Falla País Valencià plantà
la seua primera falla el 1982, però te un precedent amb la falla Colom-Toledo primera comissió infantil de la història de Cullera, una
experiència atípica entre 1963 i 1968, -guanyant el palet infantil tres
vegades- encara que no ocupa exactament el mateix emplaçament, si ho fa amb la
demarcació, situant-se ara al costat de la diagonal.
Font: Història de les Falles de Cullera 1928-1996. Joan Castelló Llí
L’artista
encarregat de fer la seua falla fundacional fou José Simó Marí Blasco, com molts altres, d`aquella època
de formació autodidacta, després de fer algunes de les primeres falles de la
comissió veïna La Bega i el Raval, feu totes les falles de País Valencià de la
primera dècada. On es crearen els millors cadafals, especialment l`any 1985 amb
un 2º premi en les dues falles i l`enginy i gràcia, parlant-li de tu a tu als
germans Colomina en la gran o a Hermogenes Aroca en la infantil. Notable fou el
3r premi i el ninot indultat infantil del 1991, en general una etapa molt bona
amb premis que oscil·laven entre el 4rt, el 5é i el 6é premi.
Font: Història de les Falles de Cullera 1928-1996. Joan Castelló Llí
Als ’90 malgrat tindre artistes com germans Minyana, Lafarga o
Donet, no tingué resultats tan bons. Amb les seccions fa deu
anys, s’ha convertit en una referència en la segona secció, on ha aconseguit
quatre primers premis, el 2006 amb Vicent
Montagut, el 2008 amb un debutant Alfredo Bayona, el 2009 amb Ximo Rodriguez i el 2013 amb Rodasoques, a banda de tres
segons amb Montagut, Bayona i Guti. Després de la
victòria de l`any passat amb Rodasoques,
ha repetit amb Alegria, un cadafal
que recorda l`espectacle del Circ du Soleil, el cadafal es molt solt i obert,
es cerca ocupar espai. El cos central està format per un gran forçut que
aguanta un altre acròbata, amb un sol a un costat i dos contorsionistes a
l'altre.
Hi ha un grup amb uns pallassos, amb una gran mascara, quasi separat. La composició es peculiar. En quant al
modelat, es irregular, perquè hi ha ninots clàssics com els dels pallassos i
altres moderns com el cos central i
el remat, el més uniforme del conjunt es la pintura en alguns punts, molt viva
en el remat i ben distribuïda per a diferenciar cos central del remat. Fins i
tot podem parlar d’una mica de risc en el remat, el 4rt premi a la secció
segona pot haver sigut fruit d`una manca de regularitat, que si va existir
l`any passat.
Kike Tur ha
fet la Revolució dels animals, que no es cap partit polític animalista,
sino una falla infantil que tracta dels animals, profusament decorada amb gespa
i pedres, crea un entorn perfecte per a una falla-arbre. La composició es
redona, quasi perfecta, els xiquets
viuen en les seues cases de la república
independent del seu arbre, existeix proporcionalitat als ninots, sense una
jerarquia interna.
Profusa en detalls, la falla recrea activitats infantils a realitzar en
l`espai-arbre, els colors més vius corresponen als ninots humans i als del
remat, mentre que l`arbre o cos central els te més foscos. El volum es
increïblement gran per als temps que corren, en la secció segona , molts factors doncs, han portat al palet en la secció, així com el
premi d`enginy i gràcia. I ara si ens en anem cap a la mar...Arribem a la
falla marinera més antiga, Sant Antoni de la Mar. El 1945 en plena postguerra, amb la falla de la grua del portet del Sicania donava inici la història d'aquesta
falla. No coneguem el primer artista però si els següents E. Ferrer Cabrera el
1946 i Antonio Garrigós Gonzalez el 1947. La situació econòmica dels ’50
impedeix qualsevol activitat.
Font: Història de les Falles de Cullera 1928-1996. Joan Castelló Llí
El 1962 Sant
Antoni retorna amb l`artista local José L. Sapinya Rosquilla, un artista que es dedicava a altres vessants artístiques,
com decorats per a presentacions. Coincidint amb l`arribada dels premis arribà
el primer artista faller netament professional Pasqual Carrasquer, que obri la dècada daurada,
amb quatre palets, tres segons premis i tres tercers. Tres artistes de nivell
donaren estabilitat i grans resultats. El propi Carrasquer es fa amb el palet
el 1968 amb La Construcció una falla
que parlava de la destrucció del medi natural de Cullera, una falla molt
actual, el 1967 amb la nova onada aconseguí
el segon.
Font: Història de les Falles de Cullera 1928-1996. Joan Castelló Llí
El altres
palets foren aconseguits per dos alzirenys. El primer, Salvador Soria plantà de
1970 a 1973, començant amb un 3r premi i acabant amb un primer, més els primers
ninots indultats de la història de Cullera el 1972 i el 1973 i un segon més el
premi d’interès turístic el 1973. El segon fou Bernardo J. Iñigo que començà
amb un palet el 1974, més el indultat i aconseguí un altre el 1976, llevant d’un
parell d`anys, sempre al pòdium. Cal
afegir els tres primers palets infantils de Sant Antoni amb Joan B. Lli
Garrigós el 1976, 77 i 1979.
Font: Història de les Falles de Cullera 1928-1996. Joan Castelló Llí
Arriben els
’80, nous temps i nous artistes. Potser massa, no hi ha tanta continuïtat com
abans. No obstant, llevat d`un parell d`anys, van a aconseguir sempre situar-se
entre els quatre primers, confirmant una regularitat de ferro. El millor resultat fou el de 1989, any plujós,
amb Cerimònies amb la que recuperaven
la corona , una de les primeres falles d'un nou artista local anomenat José
Lafarga Palomares que venia del taller de Vicent Luna –i no feia ni un any que
havia ingressat al Gremi d'Artistes Fallers de València-.
Font: Història de les Falles de Cullera 1928-1996. Joan Castelló Llí
Art Jose Lafarga
1r premi Sec esp 1989
A prop del
palet rondaren els dos segons premis de l'artista carcaixentí Armengol el 1982
i 83, que a més a més també aconseguí l`Indultat el primer any. Uns altres
carcaixentins, els germans Cortell també aconseguiren el segon el 1986 i un
tercer el 1985.
Art Lafarga 1r premi 1994 Font: http://www.fallescullera.com/
No hi
hagueren més palets, però si quatre segons, sovint s’obliden i no son fàcil
d'aconseguir. El propi Lafarga aconseguí un parell , un altre Fernando Roda i un més Francisco
Baldoví.
Temps d'ascens de les infantils que després dels
èxits de Joan B. Lli Garrigós a finals dels ’70, havien quedat en un segon pla. El culpable fou un altre aleshores jove
artista local, J. Carlos Donet, el qual aconseguí el palet el 1990, retornant
la il·lusió al barri mariner. Altres premis importants a les infantils foren el
tres tercers premis, el primer d`ells de Donet el 1991, a banda Charlie aconseguí el primer ninot
indultat infantil de la comissió el 1992.
Art J. Carlos
Donet 1r premi sec esp infantil 1990
Font: http://www.fallescullera.com/
Arribats al nou mil·lenni s'enceta de la millor manera guanyant sis anys
més tard, amb Pas franc al futur de
Vicent Llacer, després es pot visualitzar clarament dues etapes una fins el
2006, amb dos segons premis i dos tercers, amb artistes com Pasky Roda o
Vizcaino els dos de Sueca. Pel que fa a la etapa de 2007 fins el 2014, ha segut
tot el contrari, més fluixa en grans, no passant del tercer premi –l'últim segon
fou amb Fede Alonso el 2008- amb només dos tercers amb el propi Alonso i amb
Donet l’any passat.
Art: Vicent Llàcer 1r premi Sec esp 2000
Font: http://www.fallescullera.com/
Altrament a les infantils travessa la millor època de la seua
història, des del 2008 amb el jove
cullerenc, i faller de la comissió, Erik Martinez Moncho no baixen del podi,
aconseguint quatre primers premis. Això li fa situar-se a prop dels més grans
artistes de les falles infantils de Cullera, Hermogenes Aroca, Joan Martí,
etc...
Enguany Juan Carlos Donet, ha plantat Mals temps per als quatre elements, des
de que tinc ús de raó, es la primera vegada que la falla mira al mar, es
curiós. La falla es preciosa, però xicoteta, massa xicoteta en volum per a la
secció especial de Cullera, es evident que hi ha hagut baixada en el
pressupost. La composició es basa en una estructura composta per una gran
figura central que representa la natura personificada en una jove, envoltada
pels quatre elements, flanquejant a la natura el foc i l’aigua i dalt de la
natura al remat la terra i l`aire. Hi ha una clara jerarquia d`elements, els
colors de la pintura identifiquen perfectament els diferents elements, color
fred per a l`aigua, càlid per al foc, etc,....
Les escenes també estan molt ben contextualitzades amb el guió,
glaceres, ossos polars, etc,... amb l`aigua, la gent cremada o l`escalfor d’una
parella jove, òbviament te relació amb
el foc. L’única que no queda tant clara, es la del Servef, on apareixen dos
homes que de tant d`esperar a tindre treball, s`han convertit en Zombies, l`escena
no està mal, però no es evident la relació amb el guió. En general es una falla que tindria una molt bona puntuació en tots els
aspectes puntuables, però malauradament, te poques escenes i volum. El 4rt premi de secció especial, es l’últim
de la categoria, però ja voldrien un cadafal així moltes junts locals falleres,
de poblacions molt més grans de Cullera.
Al Carnaval tot s`hi val es el primer premi de la secció especial de
Cullera, de l`artista Erik Martinez
Moncho. Fins i tot la millor falla infantil també ha experimentat una
reducció de volum, però no de qualitat, això si amb un tema un miqueta repetit.
La composició es redona, destaquen el contrast del remat entre un àngel amb
color blanc/ gris/blau i un dimoni roig/negre.
No hi ha una figura central que mane
sobre la resta, -de fet les figures del remat, son les mes grans- detall
que indica que l`artista tracta per igual tot el conjunt, això si, la figura
humana es més gran que l`animal. Òbviament,
destaquen més unes escenes que altres, es el cas de A carnestoltes amors a revoltes, on l'enamorat toca la bandúrria
per conquerir a la amada, que l'escolta des d'un balco, o amb diners torrons,
on una xica te per ella sola, un gondoler que la passeja en gondola, mentre un
músic toca el violí i un altra figura utilitza unes titelles. La falla s'ha
emportat també el primer premi d'enginy i gràcia i el Ninot Indultat infantil.
Falla Plaça Mongrell, situada a la part nova del Barri de Sant Antoni,
als peus de la muntanyeta de l'església de Sant Antoni Abat, plantà per primera
vegada el 1980, la seua falla fundadora es obra de Fernando Roda, que tingué
dues èpoques. Fins el 1991 els millors guardons seran el premi d’Interès
Turístic al 1984 amb Daniel Clari i el 1991 amb Fernando Roda, que ha plantat
allí 8 vegades. Després d`aquests inicis modestos, la comissió es consolidà als
’90, una dècada on a nivell del cadafal iniciaren un camí ascendent,
especialment a partir de la segona meitat,
en la falla gran obtingueren un 8é premi amb Donet el 1995 i un 4rt
premi en la infantil amb Quique Tur, el 1997 milloraren la marca, renovant un
vuitè premi en la marca i fregaren la victòria amb un segon premi en la
infantil. El 1999 tornaren a obtindré un segon premi infantil, sense dubte el
millor premi de la seua història.
Font: http://www.fallescullera.com/ Fregant el primer el 1999
El nou mil·lenni comporta transformacions i la Plaça Mongrell s'adaptà
molt bé al nou escenari. Amb grans artistes ... grans premis, no sol fallar!
Així va ser amb la irrupció de José Lafarga Palomares, l'aneguet lleig es
convertia en un cigne, si Donet aconseguia el 6é premi el 2002, Lafarga pujava
un graó més el 2003 aconseguint el 5é premi, però el festival continuaria amb
un segon premi a la secció primera que s'estrenava aquell any i amb el 5é premi
de Secció Especial del 2005.
Font: http://www.fallescullera.com/
A la darrera dècada s'han mantingut en el podi de la divisió de plata
fins fa dos anys, amb artistes com Toni Sánchez, Fede Alonso o Sergio Edo. Amb
les infantils s'han convertit en la potència a batre en la secció primera amb
cinc primers i quatre segons premis aconseguits per Quique Tur i Artur
Benavent. Benvinguts al Paradís es el lema de la falla que enguany ha plantat Rodasoques, sens dubte la més clàssica
de les que han plantat el 2014, amb una composició de cos central i dos figures
als costats que li donen aspecte piramidal. Al centre, començant per la base hi
ha un tronc en el que es situa el remat una xica o una al·legoria de la natura,
que somriu feliç envoltada d`esquirols o plantes humanitzades que fan el remat.
Clarament aquest cos central destaca, no només per estar al centre, sino per
modelat, pintura i proporcionalitat, encara que en el remat, les mides trenquen
un poc això.
De nou
observe desproporció en els ninots alguns semblen quasi d'infantil i altres son
de mida habitual, això li resta credibilitat al conjunt, afortunadament la
combinació de colors salva la situació, almenys en els ninots de la part
frontal. El faune del contra remat, no sobra però li lleva protagonisme al cos
central, amb una figura més xicoteta, el cos central haguera lluït més. La
decoració d' altra banda es prou adient a la temàtica, vegetal i natural, es
clar que aquesta falla de dia lluïa molt més. Les irregularitats descrites
condicionen i molt el resultat final, enguany un 5é premi, en una secció
primera on les errades es miren amb lupa.
Que té es la
proposta infantil d’Artur Benavent,
d'estil diametralment oposat a la gran, te també un esquema senzill, amb la diferència
de ser més clàssic. Que te, la falla? Doncs, malgrat ser molt reduïda en volum, per a estar en primera, te un esquema compositiu clar i uns acabats molt
correctes. Bon modelat, una pintura que permet distingir bé tots els elements,
i un predomini dels colors més clars. I lligant-ho tot com l'all i oli, un guió
molt clar al voltant del terme té o te, fent un joc entre el verb tindre i la
planta del Té .D'altra banda la comissió ha decorat prou bé el cadafal,
resultat un 3r premi que els manté en el podi de la secció primera.
El Raconet, més que una falla plantant des
de 1993, sense destacar massa en el cadafal, encara ha tingut artistes de renom
com Juan Carlos Donet que el 1996 els va fer aconseguir el 6é premi un dels
millors de la seua història, també han tingut a Lluneta –nom afectuós que rep Jose Lafarga Palomares, entre els
seus conciutadans cullerans- que els plantà des de 2002 fins 2005. La millor falla de la dècada actual fou sense
dubte a equivocar-me la de Fede Alonso el 2007 aconseguint un 2º premi a la
secció primera –setena millor de tota Cullera.
Art Fede Alonso Font: http://www.fallescullera.com/
El Raconet,
s`ha distingit molt més per ser un despertador de la consciència lingüística d'una
població que malgrat conservar alts percentatges de valencianoparlants, també
ha vist com arribaven masses ingents de turistes i immigrants que alteraven el
precari equilibri lingüístic. Foren els primers en tirar del carro del premi de
l`ús del valencià i també del llibret a finals dels noranta, i també moltes
altres activitats culturals al seu casal o per tota la ciutat. També han
apostat molt per activitats esportives,
premis de parxis, futbol sala, voley platja, escacs,etc,.....però tot
això ho veurem millor en la segona crònica. Ara recordem Els paper més desitjats la falla que Vicent Montagut ha plantat enguany.
El cadafal es un dels més reduits de Cullera, obviament milita en la secció segona, però te una bona coherència temàtica, el cos central/remat es un oscar que representa l'exit, apareix també un Pedro Almodovar que es un mestre del cine, al costat un mestre de les lletres valencianes, un geni, el millor poeta valencià de la història després d'Ausias March, un fill de forners de Burjassot: Vicent Andrés Estellés. Tot i ser la mes xicoteta, s'emporta el tercer premi i es que te poques errades, ja ho he dit abans, la irregularitat es paga, però Montagut ha fet un bon treball que ensems al guió general li dona solvència i fan podi. La falla infantil Quin Circ tenen muntat es de l'artista Joan Simó Arlandís. La veritat es que la infantil del Raconet, es a banda de xicoteta una falla que no sol estar ben iluminada, enguany ha millorat, el volum es molt reduit, això es un handicap d`eixida, es veu un pressupost magre.
La falla no està exempta de qualitat, encara que tinga l`ultim premi de Cullera, els ninots estan molt ben acabats i pintats, però ja he dit moltes vegades, el nivell local es altíssim, altres anys amb pitjor monument han quedat millor. Reconec que no llig els cartellets, estic una miqueta cansat, pero les figures semblen coherents. El premi no fa justícia a la qualitat del monument. I aci a vora mar en el Raco de Santa Marta, acomiade la primera part, fins la segona!
Bibliografia Consultada:
Castelló Llí, Joan. Història de les Falles de Cullera 1928-1996, Cullera 1996
DDAA, (1995-2014): Suplement Especial -Falles de la Ribera. Alzira. Levante-emv
DDAA, (1995-2014): Suplement Especial -Falles de la Ribera. Alzira. Levante-emv
Chofre Navarrete, Mª Luisa. Yacimientos iberoromanos de Cullera dins V Jornades d`Estudis de Cullera. Cullera 2001
J.M Monraval Sapinya, E. Ripolles Alegre. Les Pintures rupestres de l'Abric Lambert. Qulayra, revista d'Arqueologia i Estudis Històrics. Ajuntament de Cullera. 2005
Angela Muñoz, Marta Minguez, Victoria Rico. Cullera. La Defensa d`un poble. Qulayra, revista d`Arqueologia i Estudis Històrics. Ajuntament de Cullera. 2005
Rosselló Mesquida, Miquel. Un establiment de producció de saladures dels Ss. V-VI d.c en Cullera. Qulayra, revista d`Arqueologia i Estudis Històrics. Ajuntament de Cullera. 2005
Webgrafia Consultada:
Junta Local Fallera de Cullera. http://www.fallescullera.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada