CRÒNIQUES FALLERES
2014
Dia 18 de
Març- Entre Sèquies i Marjals- Sueca, cap als 139 anys de la primera falla- entre la sàtira i el seny. IIª
Part. De les Rondes al Mar.
Abandone el sentit de la marxa de la
visita de cortesia i també el centre històric de Sueca, torne cap arrere a la
Plaça de l'ajuntament i pel carrer de la punta, fins que gire pel carrer Orient
a la Ronda Bernat Alinyo, que te una importància cabdal en la assentament de la
festa de les falles en la ciutat de Sueca.
"A Sevilla en un coet" Falla Bernat Alinyo 1955 Art Pasqual Carrasquer
Font: Pàgina Facebook de Pasqual
Carrasquer: Creador de Falles
El precedent de la Falla Bernat Alinyo es el més curiós de
tots, no es una comissió anterior, sino una falla que va fer de bades el propi
Pasqual Carrasquer el 1945 amb tan sols 19 anys davant casa els seus pares, una
acció que potser canvià la història de les falles de Sueca. Sis anys més tard,
després d`aquella falla personal, el
1951 plantarà la seua primera falla oficial,
la fundacional de Bernat Alinyo, al mateix lloc front el forn del Coriste.
Coronat per una figura al·lusiva a la justícia divina amb una espasa a la ma
dreta que assenyalava les taules de la llei Ningú
entra en el Paradís de Déu perquè es més gran el pecat que els forats del
garbell. No sabem el lema, però girava al voltant de la pobresa, la fam,
l'escassesa d'aliments, l'estraperlo....o siga la societat dels ‘50, recordem
que la cartilla de racionament serà retirada el 1953.
Un altre mite de Sueca, el millor futbolista valencià de tots el temps. Font: elvalenciaenelrecuerdo.blogspot.com
El 1955 es produí una anècdota curiosa, una presentació d`un
esbós dibuixant-lo Carrasquer en un bastidor pel qual va eixir trencant-lo la
Fallera Major. La comissió no plantà de 1958 a 1960, el 1961 tornà fins el 1964
i també ho va fer Pasqualet. Després d`una nova interrupció tornaren de forma
definitiva el 1970 amb Carrasquer que continuà amb la seua falla fins 1996, amb La
Terra tota sencera és una gran cafetera. Després han deixat la seua empremta
artistes com Filiberto Pons format al taller de Martorell i després al de
Calleja de Carcaixent, des de l'eixida de Carrasquer fins el 2001 en una
primera època i el 2013 i enguany. També han plantat José Vicente Gutierrez del
2002 al 2006, Pedrós el 2007 o més recentment el cullerenc Alfredo Bayona del
2009 al 2012. A banda del cadafal, sempre entre els millors, especialment els darrers
anys la infantil, la falla també destaca pel seu llibret, quasi sempre premiat
a Sueca i també al concurs de la Generalitat. També està molt ben elaborat el
guió per Lorena Sendra.
Enguany Ens han deixat plantats
ha segut la aposta de Filiberto Pons,
un cadafal que inequívocament fa referència a la sentiment de desemparament de
la ciutadania front a la catastròfica situació general. El cadafal està compost
per un tronc humanitzat amb una elefanta de remat flanquejat per un mono a
l'esquerra, .... el mico que està mes baix, està ensenyant els rebuts als de
dalt –elefant- que te les butxaques plenes. Al costat del mico apareix la
polèmica de les mides dels ninots en les exposicions, que si te`n passes un
centímetre no et deixen entrar.... sembla que la mida si que importa!. A la
falla apareixen animals de tota mena, però sobretot hi ha dues espècies els que
tenen o no tenen faena. Com molt bé diu un cartell per a poder veure animals,
no cal anar-se'n molt lluny. Dos pollastres, simbolitzen els polítics que
deixen als fallers plantats.
També hi ha referència al deixar plantades en aquest cas els para-sols a
la platja, que representen una granota de les Palmeres. I en un dels laterals
una escena magistral, Banc de València, la CAM,
Bancaixa, València C.F, etc.... tots ens han deixat plantats. Una llàstima no haver pogut visualitzar i
fotografiar aquesta falla, una de les millors de Sueca amb llum diürna o amb un millor enllumenat. Afortunadament Explora, descobreix,
inspira’t, emociona’t! Si que es podia observar de nit amb tota claredat,
sempre es un plaer veure una obra de Joan
Martí un dels millors pinzells en falles infantils de la Ribera. Tot i que
el blau i el blanc dominen el fons, la combinació amb altres colors més foscos
com el marró o el negre amb un xicotet toc de rogencs, la fa molt atractiva a
primer cop d’ull.
Un xiquet amb un avió, un altre amb un nau espacial o uns altres en un
globus, son els protagonistes del remat que ens mostra la curiositat innata que
tenim quan som menuts. Ens atrauen els mons diferents dels nostres des del pol
nord fins l`espai, passant per la lluna representats tots en el cadafal i en el
guió que ha preparat com en la falla gran, Lorena Sendra.
Un creador de Falles, un autodidacta.
El Portal, que
enguany ha fet el seu quaranta aniversari també tingué a Pasqual Carrasquer com
a artista en la seua falla fundacional el 1974, amb Escola de Lladres una pistola antiga de metxa, amb les galtes
decorades en relleu i amb el cap d'un bandoler per remat damunt el fum de la
pistola. La falla més recordada fou sens
dubte la dels dinosaures del 1997,
una falla que si no em falla la memòria fins i tot es podia visitar per dins.
En la primera dècada del segle XXI l'artista amb major continuïtat ha segut el
seu fillol i continuador Pasky Roda, el 2011 plantà Fernando Llopis un valor a
l’alça d’Alzira, després d’un bienni amb Rodasoques, l`artista del Portal
enguany ha segut David Clari que ha
plantat Ahi va una de por! Una gran
casa dels Monsters, que pareix que siga el chalet que et trobes en la carretera
quan ixes d`Albalat cara a Sueca, però més tètric, amb els caps de Morticia, Gòmez i el Majordom com a remats, tot i el gran volum
del cadafal, es tracta de refregits bastant antics, que tampoc puc valorar si
estan molt ben acabats o no perquè no hi ha una llum molt bona, nogensmenys, el suc està en les escenes, està
ple d`humor negre, com una escena típica de cementeri, on amb molt de sentit
s`afirma que ningú te bona sort perquè la vida sempre es un revés quan algú
està mort.
Al costat mateix trobem a Penal Nou, .... més que una mort natural un
assassinat premeditat. I seguint pel particular cementeri del cadafal, s'afirma
també sense falta de raó que: Una vegada dins la caixa, ningú mai es mourà. Va de mexicans! Es la falla infantil també de David Clari, que
per cert per si algú no ho sap, celebren amb grans festes el dia de tots els
sants o com ells diuen el dia de muertos,
per tant molt bona idea del seu artista que es també el guionista. Apareixen
costums com la siesta mexicana,
envoltada per un paisatge amb cactus i cases típiques del desert d'aquell país
tant present a les pel·lícules de l'oest.
Dirigint-me en direcció sud-est cap a Cullera pel carrer Jaume I,
travesse la Ronda Joan Fuster i arribe a
la ubicació de la Falla Che Collons,
la falla més jove de Sueca fundada el 1996, plantà per primera vegada el 1997,
l'origen de la falla fou la penya Che Collons de Sueca, una associació de
seguidors del València C.F. Els primers anys hagueren de plantar en el polígon
industrial, en els últims anys amb el creixement urbanístic, ho fan al costat
de la Ronda Joan Fuster, en una plaça nova, formada pels carrers Jaume I més
Mariano Marqués d’Ortell, esta situada en l'eixida cap a Cullera.
Els diversos artistes que han plantat
en la falla més recent de Sueca son, Rafa Blay en diversos anys, Pasqual
Carrasquer que la plantà el 2006 i Pasky Roda que el va succeir des de mitjans
dècada del 2000 fins 2010, Filiberto Pons un parell d`anys i David Clari que plantà al principi i ha
tornat enguany amb Romeu i Julieta,
el cadafal es bàsicament una gran Julieta que aguaita per un balco sobre una
xicoteta base, desgraciadament la il·luminació en general no molt bona en les
falles de Sueca, en el cas d`aquesta falla era encara pitjor, a més a més o no
tenia cartells o s’havien envolat. Una llàstima, intentarem arribar abans de
nit l'any que ve.
Torne a creuar la Ronda Joan Fuster i entre pel carrer Roís de Corella,
arribe a la Ronda del País Valencià que es la continuació sud de Bernat Alinyo,
concretament al costat del Pavelló cobert del Poliesportiu que es on enguany ha
plantat la Falla Ronda del País Valencià.
La comissió es fundà el 1980 i plantà per primera vegada el 1981, per allí han desfilat artistes com Jose Andrés Ibor en
els primer anys, Rafa Blay en el XV Aniversari el 1995, amb Quinze anys de falla no son palla, així com Pedrós, des de finals del noranta
fins el 2005, entrant Filiberto Pons després fins el final de la dècada, el
2011 fou el torn del jove Rodasoques fins l'any passat.
Enguany l'artista ha segut José Bartolomé. El Parc Devesa-Albufera, es desespera una falla xicoteta molt
xicoteta en comparació a anys anteriors, però amb un guió de Juli Navarro que li
dona contingut. El cadafal reduït a la mínima expressió te un acabat molt
digne, amb el símbol del Parc Natural al remat, i uns arrossers que han segut
els autèntics conservadors del Parc, també apareix una espècie invasora com son
els malversadors xoricets, i una dona amb una xiqueta que es desespera.
A continuació seguisc cap a la antiga carretera nacional, la creue,
evidentment estem un barri distint de la ciutat i baixe pel carrer Escultor
Beltran fins que passe el carrer Castelló de la Plana on fa una replaceta, de
lluny ja observe la silueta de la Falla
18 de Juliol, com diu el seu biògraf l`altra
falla de Carrasquer. Efectivament fou ell qui el 1961 els feu la falla
fundacional, Pensat i Fet a París i
continuarà quasi de forma continua fins el 2008 amb 44 falles grans i almenys 6
infantils, les seues interrupcions foren les mateixes que la comissió el 1967,
1970, 1971, 1973 i 1974 i un any el de 1972 que l`artista fou Joaquim Dolz. Es
podria parlar d’una primera etapa fins 1969 i una segona que començaria el 1975
amb Els mals d`ara un anàlisi dels
nombrosos problemes que havia comportat la vida moderna, fins el 2008 amb Salut i força en el canut.
Font: Pagina Facebook Pasqual Carrasquer
Creador de Falles. "Accelera'm el càncer" 1965
El 2009 l'artista que l'any anterior havia fet la infantil un jove Rodasoques prenia el relleu de
Carrasquer i feia la falla gran amb un canvi d'estil radical, des d'aleshores
fins l'actualitat s'ha convertit en la seua falla base, doncs no ha fallat ni
un any, on per cert es faller de la
mateixa. Enguany ha plantat Benvinguts al
Paradís, en primer lloc em crida l'atenció l'important minva respecte a
l'any passat, en segon, l'estructura, dividida en tres parts en la central, un
cos central-remat sense solució de continuïtat rematat per unes puntes i amb
una mascara africana al centre, a la vora esquerra una dona o sirena no ho se
molt bé que sembla representar la mar, baix d'ella hi ha un altre grup amb un
dofí, que sembla confirmar la hipòtesi. Un vampir amb un membre prominent
sembla haver-se clavat en el paradís.... una altra escena parla de gent
hipòcrita, en una altra parla de la riquesa de la mar, la veritat es que no
acabe d'entendre el sentit de la falla, pel que fa als aspectes formals, bon
cromatisme en la pintura però un modelat que podria millorar.
De turisme per Sueca es la
proposta infantil del mateix artista, contràriament al que sol ocórrer
actualment, hi ha més classicisme en la infantil que en la gran, curiós. Una carretera en costera, des d'on un cotxe
humanitzat es disposa a baixar, a una banda un cartell anunciador de Sueca amb
el Sol, a l'altre un arbre amb animalets al costat, junt a un granger que porta
la típica llata o barret del segador
suecà. El ninot d'una xiqueta pastissera es a la escena central, francament
millor aquesta falla que la seua germana major, en tots els aspectes
anteriorment citats.
Després de la visita, camine carrer escultor Beltran avall fins que
s'acaba...si, ens els pobles els carrers s'acaben i et trobes amb un sequer o
un camp de tarongers, coses de les falles de comarca, quina pau enmig de tant
de coet. El cas es que arribem al carrer Fleming i des de lluny ja veiem el
barracó i el cadafal de la Falla Sucro,
una comissió que va nàixer com a escissió de l'anterior el 1980, ens els seus
inicis tingué entre els seus artistes a José Andrés Ibor, Pansa, artista que tingué els seus millors èxits en Algemesí amb
tres primers premis amb la Falla Plaça Cabanilles i que tingué com a aprenent a
una ja no promesa sino realitat com es Salvador Ferrís Cerveró d'Algemesí. A partir de 1991 començaren a confiar en Pasqual Carrasquer, el qual encara hui dia amb 87 anys ha col·laborat
junt al seu fillol Pasky Roda i que
l'any que ve si tots conservem la salut tornarem a gaudir d'un cadafal, on
haurà està la ma del primer artista de Sueca. Enguany Premis, Oscars i.... ha segut el lema de la falla que mitjançant el
món del cinema i dels premis parla de diversos aspectes actuals, malgrat que es
de nit observe el bon acabat general, no puc destacar cap aspecte, perquè hi ha
una gran regularitat en tot el cadafal i en tots els aspectes, pintura,
modelat, composició-risc, etc,...
Potser l'element més fluix siga el cos central per destacar-ne algun,
però d'una forma secundaria. L'estructura es simple remat amb cos central i
diferents ninots al voltant que tot i ser refregits, estan molt ben acabats i
amb un guió cobren sentit en el conjunt. Un exemple es la xica nueta, un
clàssic que no resulta bròfec, gràcies als fantàstics versos que l`acompanyen i
reproduïm: Aquest musculós tan guapo/
mira fixament a la “Miss”/ella li diu que vols gripau/ si pareixes un roí
pastís/ i sembles un babau, un dels exemples de la qualitat del treball del
seu guionista Rafa Blay.
La falla infantil Drac encès i
.... el món del revés es obra de Xavi Tur, un gran llibre de contes es la
base de la història, damunt una estufa antiga i dalt de tot un drac, al
costats, diversos ninots com uns xiquets portats per les cigonyes, un mag, un
capellà o un rei. El guió es de Inma
Sorrentino.
Avancem recte fins l' Avinguda Vila i Honor de Corbera, una moderna
avinguda per la que baixarem de nou en direcció centre de Sueca, cap a la Falla Avinguda d'Espanya, la seua falla
fundacional, també fou feta per Carrasquer, corria el 1960 el lema fou Sueca, niu de les Arts, encara que en el
llibret posava Estava previst. Com en
Bernat Alinyo, Verge de Sales o 18 de Juliol, també tingué una llarga
trajectòria, fins 2001 amb Naixement.
Amb la excepció de 1972, 1973 i 1974 on A. Martorell fou l'encarregat del
cadafal.
Font: Les falles de Sant Josep de Sueca.
Andrés de Sales Ferri Chulio. Llibret falla fundacional
David Clari prengué el seu testimoni fins 2006? , el següent artista fou
Paco Vizcaino fins 2008, l'últim artista ha estat Joan Pedrós des de 2009 fins enguany, aconseguint el Ninot indultat
el 2012. Enguany amb Menys llops,
observem l'estructura d'una granja amb un llop com a remat, que malgrat la poca
llum aconseguisc veure que porta un full amb la paraula hipoteca, a la base, un dipòsit de mala llet en lloc d'aigua, una escena amb un
espantaocells acompanyat per dos xiquets i alguns animals. De sobte vaig trobar l`explicació de
la falla, un cartell ben aclaridor que ens mostra com el galliner està tot el
dia avalotat, perquè ja no dona feina ni el ramat i els grangers han d'emigrar,
una metàfora bastant clara de la situació socio econòmica actual. Per si no ho
teníem clar, el pit d'un pollastre ens ho resol, fins i tot els personatges de
dibuixos animat pateixen ERE`s. Una escena més complicada d'entendre es la dels
ous, però te molt de sentit, son els nonats, que veient com està el pati
prefereixen no trencar la closca i quedar-se dins.
La falla infantil Rebel·lió a la granja de Xavi Bonilla està
molt relacionada amb la gran, apareixen un matrimoni de grangers junt un
galliner i un parell de gallines, lamentablement estava dins les tanques de la
falla gran i no vaig poder llegir bé els cartells explicatius. L’autora del
guió es Edith Llop.
Un cadafal amb el guió de Josep de la
Torre, un dels millors poetes i guionistes de falla de la història que vaig
tindre la sort de conèixer l'hivern passat a Cullera a la presentació del
llibret de la Falla El Canet posteriorment premiat amb el 3r premi de la
Generalitat, de la Torre ha realitzat articles per a quasi totes les falles
Sueca des de 1962 amb el Mercat, i moltes poblacions com Algemesí, Alzira,
Carcaixent, la Pobla Llarga, Gandia, Cullera, Beniparrell, Massamagrell, Silla,
Alaquàs, València, etc,....
El cadafal en si te una estructura molt senzilla amb un remat que
consisteix en una xiqueta o adolescent que va a escola amb elements com la
motxilla o altres més reduïts com el pinzell o el llapis. El cos central es un
xicotet cuarto amb una porta i les escenes, representen diversos aspectes de
l'ensenyament, el calendari escolar, el transport escolar, com diuen uns versos
de Josep de la Torre no queda altra opció/que agarrar la bicicleta /encara que es queden a casa/ el llapis i la llibreta, els privilegis d`aquells que poden pagar estudis privats,
etc, ... l`escassa mida del cadafal, queda compensada per l`excel·lent treball
de Pasky en el cos i de la Torre en l`anima. Gran treball conjunt.
La falla infantil es obra de J.Cuenca i els autors del guió son el
mateix artista i Dulia Rosselló. Aparador
com diu un cartell es la imatge de hui dia on l'esforç i el treball no es
valoren tant com la imatge. També es
parla de les activitats extraescolars dels xiquets que no els deixen temps per
a jugar o d'un nadó amb bolquers que el dia de demà gaudirà amb les xarangues
El deu Cronos es implacable i no em va permetre visitar la resta de
comissions de la Junta Local Fallera de Sueca, El Perelló i el Mareny de
Barraquetes. No obstant, els nomenarem en primer lloc l'única falla del casc
urbà de la ciutat de Sueca que no vaig visitar, Via del Materal, situada al nord de la ciutat a l'altra banda de la
via ferroviària en direcció del mar, prop de l'asil modernista situat front a
l'estació de tren.
Font: Viquipèdia. Asil d'ancians modernista fet Bonaventura Ferrando.
Fundada el 1984, plantà el seu primer
cadafal el 1985, ignore quin va ser l’artista de la falla fundadora però si que
puc ressaltar a David Clari com un dels artistes que més vegades ha plantat,
enguany en el seu trenta aniversari, l'artista de Trenta Aniversari ha segut Filiberto
Pons i l'autor del guió ha segut Carles Vázquez i també La Selva, cadafal infantil ha segut
membre del mateix artista i guionista. En quant a les falles del marítim
suecà, en primer lloc, parlarem de Sol
i Tarongers la falla del Mareny de Barraquetes, xicoteta pedania d’apenes
800 habitants que tingué com a artista fundador a Pasqual Carrasquer amb Sol i Tarongers el 1991 i que ha
acompanyat a la comissió al llarg de més de dues decades fins el 2011 amb Pot ser veritat. Enguany l’artista Rafa Blay ha segut l`encarregat de
plantar Protegint la natura.
Font: Viquipèdia. Ca l'olier on es plantà la falla Sol i Tarongers
Les altres falles marítimes,
son les del Perelló una pedània amb forta personalitat, a 10 km del casc urbà de Sueca i més de
20 km de València, que compta amb 2.500
habitants en hivern, molts més a l`estiu, com a destí vacacional tradicional de
gent provinent de la Ribera i l’horta sud, com Catarroja
i Massanassa que trien aquesta xicoteta població d`origen agrícola i pesquer. La
tradició fallera del Perelló es remunta al 1948, quan els veïns lluny d’altres
poblacions decidiren plantar el seu propi cadafal, un altre intent d’establir
la festa fallera vingué el 1954 i l'últim antecedent faller fou el 1965 amb la
Penya el Gallet, aquests precedents son clau per acabar de fixar la festa de
les falles, primer amb la falla Tro i Flama el 1978 i més tard amb Poble Vell
el 1984 de forma definitiva al Perelló.
Font: Reto Al Foc - El Perelló 2014 Usuari Alamut
Tro i Flama tingué com a artista fundacional el
1979 a Pasqual Carrasquer, segons la portada del seu primer llibret. Després ha
tingut altres artistes com Joan Pedrós, Daniel Clari, Julià Baldoví, Pasky Roda
ja en la primera dècada de l'actual segle. Posteriorment Toni Gil des de 2007
fins 2011, l'actual artista des de 2012 es José
Martí Llacer que ha plantat Mon de
dragons. La falla infantil Pinotxo es
també del mateix artista.
Font: Reto Al Foc - El Perelló 2014 Usuari Alamut
Dins el que podriem considerar el casc antic del Perelló, en el carrer
principal, on està l'església antiga, el mercat i paral·lelament al port on
desemboca la gola trobem la Falla Poble
Vell, plantà per primera vegada el 1985 i ha tingut el privilegi de tindre
com a artista a José Lafarga Palomares el 1990, també a Ximo Rodríguez entre el 2002 i el 2009, i finalment des del 2010 fins ara en una segona època de nou a Joan Pedrós que enguany ha plantat Troles, mentides, i....
Font: Reto Al Foc - El Perelló 2014 Usuari Alamut
La falla infantil portava per lema Còmic Ibàñez de l'artista Joan Martí.
He deixat per el final un dels principals atractius de les falles de Sueca, les múltiples competicions esportives, que seria llarg de relatar ací, però també les de Playback , ara bé, si hi ha un concurs o millor Mostra com s`ha de dir es la de Sainet i es que no de bades, si Bernat i Baldoví era com era, seria per alguna cosa i eixa inclinació cap a la sàtira ha continuat segle i mig més tard, afortunadament per al món de les falles. Enguany les quatre premiades han segut en primer lloc Verge de Sales amb el Sant dels Miracles, obra que vaig poder veure en directe, la segona la de Cervantes on estava d'apuntadora - i no se si haurà fet ella el guió-la meua fidel seguidora Amparo Vendrell amb Clar que si els fills no venen de París... que també vaig poder veure en directe.
Font: arxiu propi,els actors i actrius de la Falla Plaça Cervantes
en finalitzar l'obra, amb l`apuntadora Amparo Vendrell.
En tercer lloc la de 18 de Juliol Tònica la de llunar que no vaig poder veure i en quart lloc la de la Plaça de l'Ajuntament amb les Figues de Vitorino. Pero també hi han participat altres comissions enguany en els premis Nel·lo de Sainet com Avinguda Espanya que feia molts anys que no participava, Bernat Alinyo o la Ronda del País Valencià. Satira, capacitat de fer pinya, son virtuts que mai haurien de desapareixer de les falles, esperem que a Sueca continuen.
Suecanes, suecans no canvieu!
.jpg)
