Tradueix

dijous, 17 de juliol del 2014

CRÒNIQUES FALLERES    2014

Dia 18 de Març- Entre Sèquies i Marjals- Sueca, cap als 139 anys de la primera falla-  entre la sàtira i el seny. IIª Part. De les Rondes al Mar.

Abandone el sentit de la marxa de la visita de cortesia i també el centre històric de Sueca, torne cap arrere a la Plaça de l'ajuntament i pel carrer de la punta, fins que gire pel carrer Orient a la Ronda Bernat Alinyo, que te una importància cabdal en la assentament de la festa de les falles en la ciutat de Sueca.
                                  "A Sevilla en un coet" Falla Bernat Alinyo 1955 Art Pasqual Carrasquer 
                                                 Font: Pàgina Facebook de Pasqual Carrasquer: Creador de Falles

El precedent de la Falla Bernat Alinyo es el més curiós de tots, no es una comissió anterior, sino una falla que va fer de bades el propi Pasqual Carrasquer el 1945 amb tan sols 19 anys davant casa els seus pares, una acció que potser canvià la història de les falles de Sueca. Sis anys més tard, després d`aquella falla personal, el 1951 plantarà la seua primera falla oficial, la fundacional de Bernat Alinyo, al mateix lloc front el forn del Coriste. Coronat per una figura al·lusiva a la justícia divina amb una espasa a la ma dreta que assenyalava les taules de la llei Ningú entra en el Paradís de Déu perquè es més gran el pecat que els forats del garbell. No sabem el lema, però girava al voltant de la pobresa, la fam, l'escassesa d'aliments, l'estraperlo....o siga la societat dels ‘50, recordem que la cartilla de racionament serà retirada el 1953. També plantarà la primera falla infantil documentada de la història de Sueca L’avinguda del Fangar. L' any següent el seu president d'honor fou Antoni Puchades considerat el millor jugador de futbol valencià de tots els temps i el segon millor del València C.F després de Kempes. 

                                     Un altre mite de Sueca, el millor futbolista valencià de tots el temps.                                                                                           Font: elvalenciaenelrecuerdo.blogspot.com 
       
El 1955 es produí una anècdota curiosa, una presentació d`un esbós dibuixant-lo Carrasquer en un bastidor pel qual va eixir trencant-lo la Fallera Major. La comissió no plantà de 1958 a 1960, el 1961 tornà fins el 1964 i també ho va fer Pasqualet. Després d`una nova interrupció tornaren de forma definitiva el 1970 amb Carrasquer que continuà amb la seua falla fins 1996, amb La Terra tota sencera és una gran cafeteraDesprés han deixat la seua empremta artistes com Filiberto Pons format al taller de Martorell i després al de Calleja de Carcaixent, des de l'eixida de Carrasquer fins el 2001 en una primera època i el 2013 i enguany. També han plantat José Vicente Gutierrez del 2002 al 2006, Pedrós el 2007 o més recentment el cullerenc Alfredo Bayona del 2009 al 2012. A banda del cadafal, sempre entre els millors, especialment els darrers anys la infantil, la falla també destaca pel seu llibret, quasi sempre premiat a Sueca i també al concurs de la Generalitat. També està molt ben elaborat el guió per Lorena Sendra.



Enguany Ens han deixat plantats ha segut la aposta de Filiberto Pons, un cadafal que inequívocament fa referència a la sentiment de desemparament de la ciutadania front a la catastròfica situació general. El cadafal està compost per un tronc humanitzat amb una elefanta de remat flanquejat per un mono a l'esquerra, .... el mico que està mes baix, està ensenyant els rebuts als de dalt –elefant- que te les butxaques plenes. Al costat del mico apareix la polèmica de les mides dels ninots en les exposicions, que si te`n passes un centímetre no et deixen entrar.... sembla que la mida si que importa!. A la falla apareixen animals de tota mena, però sobretot hi ha dues espècies els que tenen o no tenen faena. Com molt bé diu un cartell per a poder veure animals, no cal anar-se'n molt lluny. Dos pollastres, simbolitzen els polítics que deixen als fallers plantats.


També hi ha referència al deixar plantades en aquest cas els para-sols a la platja, que representen una granota de les Palmeres. I en un dels laterals una escena magistral, Banc de València, la CAM,  Bancaixa, València C.F, etc.... tots ens han deixat plantats.  Una llàstima no haver pogut visualitzar i fotografiar aquesta falla, una de les millors de Sueca amb llum diürna  o amb un millor enllumenat. Afortunadament Explora, descobreix, inspira’t, emociona’t! Si que es podia observar de nit amb tota claredat, sempre es un plaer veure una obra de Joan Martí un dels millors pinzells en falles infantils de la Ribera. Tot i que el blau i el blanc dominen el fons, la combinació amb altres colors més foscos com el marró o el negre amb un xicotet toc de rogencs, la fa molt atractiva a primer cop d’ull.


Un xiquet amb un avió, un altre amb un nau espacial o uns altres en un globus, son els protagonistes del remat que ens mostra la curiositat innata que tenim quan som menuts. Ens atrauen els mons diferents dels nostres des del pol nord fins l`espai, passant per la lluna representats tots en el cadafal i en el guió que ha preparat com en la falla gran, Lorena Sendra.
                                                       Un creador de Falles, un autodidacta.  


El Portal,  que enguany ha fet el seu quaranta aniversari també tingué a Pasqual Carrasquer com a artista en la seua falla fundacional el 1974, amb Escola de Lladres una pistola antiga de metxa, amb les galtes decorades en relleu i amb el cap d'un bandoler per remat damunt el fum de la pistola.  La falla més recordada fou sens dubte la dels dinosaures del 1997, una falla que si no em falla la memòria fins i tot es podia visitar per dins. En la primera dècada del segle XXI l'artista amb major continuïtat ha segut el seu fillol i continuador Pasky Roda, el 2011 plantà Fernando Llopis un valor a l’alça d’Alzira, després d’un bienni amb Rodasoques, l`artista del Portal enguany ha segut David Clari que ha plantat Ahi va una de por! Una gran casa dels Monsters, que pareix que siga el chalet que et trobes en la carretera quan ixes d`Albalat cara a Sueca, però més tètric, amb els caps de Morticia, Gòmez i el Majordom com a remats, tot i el gran volum del cadafal, es tracta de refregits bastant antics, que tampoc puc valorar si estan molt ben acabats o no perquè no hi ha una llum molt bona,  nogensmenys, el suc està en les escenes, està ple d`humor negre, com una escena típica de cementeri, on amb molt de sentit s`afirma que ningú te bona sort perquè la vida sempre es un revés quan algú està mort.


Al costat mateix trobem a Penal Nou, .... més que una mort natural un assassinat premeditat. I seguint pel particular cementeri del cadafal, s'afirma també sense falta de raó que: Una vegada dins la caixa, ningú mai es mourà. Va de mexicans! Es la falla infantil també de David Clari, que per cert per si algú no ho sap, celebren amb grans festes el dia de tots els sants o com ells diuen el dia de muertos, per tant molt bona idea del seu artista que es també el guionista. Apareixen costums com la siesta mexicana, envoltada per un paisatge amb cactus i cases típiques del desert d'aquell país tant present a les pel·lícules de l'oest.


Dirigint-me en direcció sud-est cap a Cullera pel carrer Jaume I, travesse la Ronda Joan Fuster i  arribe a la ubicació de la Falla Che Collons, la falla més jove de Sueca fundada el 1996, plantà per primera vegada el 1997, l'origen de la falla fou la penya Che Collons de Sueca, una associació de seguidors del València C.F. Els primers anys hagueren de plantar en el polígon industrial, en els últims anys amb el creixement urbanístic, ho fan al costat de la Ronda Joan Fuster, en una plaça nova, formada pels carrers Jaume I més Mariano Marqués d’Ortell, esta situada en l'eixida cap a Cullera. 

Els diversos artistes que han plantat en la falla més recent de Sueca son, Rafa Blay en diversos anys, Pasqual Carrasquer que la plantà el 2006 i Pasky Roda que el va succeir des de mitjans dècada del 2000 fins 2010, Filiberto Pons un parell d`anys i David Clari que plantà al principi i ha tornat enguany amb Romeu i Julieta, el cadafal es bàsicament una gran Julieta que aguaita per un balco sobre una xicoteta base, desgraciadament la il·luminació en general no molt bona en les falles de Sueca, en el cas d`aquesta falla era encara pitjor, a més a més o no tenia cartells o s’havien envolat. Una llàstima, intentarem arribar abans de nit l'any que ve.

Torne a creuar la Ronda Joan Fuster i entre pel carrer Roís de Corella, arribe a la Ronda del País Valencià que es la continuació sud de Bernat Alinyo, concretament al costat del Pavelló cobert del Poliesportiu que es on enguany ha plantat la Falla Ronda del País Valencià. La comissió es fundà el 1980 i plantà per primera vegada el 1981, per allí  han desfilat artistes com Jose Andrés Ibor en els primer anys, Rafa Blay en el XV Aniversari el 1995, amb Quinze anys de falla no son palla, així com Pedrós, des de finals del noranta fins el 2005, entrant Filiberto Pons després fins el final de la dècada, el 2011 fou el torn del jove Rodasoques fins l'any passat.
  
Enguany l'artista ha segut José Bartolomé. El Parc Devesa-Albufera, es desespera una falla xicoteta molt xicoteta en comparació a anys anteriors, però amb un guió de Juli Navarro que li dona contingut. El cadafal reduït a la mínima expressió te un acabat molt digne, amb el símbol del Parc Natural al remat, i uns arrossers que han segut els autèntics conservadors del Parc, també apareix una espècie invasora com son els malversadors xoricets, i una dona amb una xiqueta que es desespera.

A continuació seguisc cap a la antiga carretera nacional, la creue, evidentment estem un barri distint de la ciutat i baixe pel carrer Escultor Beltran fins que passe el carrer Castelló de la Plana on fa una replaceta, de lluny ja observe la silueta de la Falla 18 de Juliol, com diu el seu biògraf l`altra falla de Carrasquer. Efectivament fou ell qui el 1961 els feu la falla fundacional, Pensat i Fet a París i continuarà quasi de forma continua fins el 2008 amb 44 falles grans i almenys 6 infantils, les seues interrupcions foren les mateixes que la comissió el 1967, 1970, 1971, 1973 i 1974 i un any el de 1972 que l`artista fou Joaquim Dolz. Es podria parlar d’una primera etapa fins 1969 i una segona que començaria el 1975 amb Els mals d`ara un anàlisi dels nombrosos problemes que havia comportat la vida moderna, fins el 2008 amb Salut i força en el canut.
                                                      Font: Pagina Facebook Pasqual Carrasquer
                                                                        Creador de Falles. "Accelera'm el càncer" 1965

El 2009 l'artista que l'any anterior havia fet la infantil un jove Rodasoques prenia el relleu de Carrasquer i feia la falla gran amb un canvi d'estil radical, des d'aleshores fins l'actualitat s'ha convertit en la seua falla base, doncs no ha fallat ni un any, on  per cert es faller de la mateixa. Enguany ha plantat Benvinguts al Paradís, en primer lloc em crida l'atenció l'important minva respecte a l'any passat, en segon, l'estructura, dividida en tres parts en la central, un cos central-remat sense solució de continuïtat rematat per unes puntes i amb una mascara africana al centre, a la vora esquerra una dona o sirena no ho se molt bé que sembla representar la mar, baix d'ella hi ha un altre grup amb un dofí, que sembla confirmar la hipòtesi. Un vampir amb un membre prominent sembla haver-se clavat en el paradís.... una altra escena parla de gent hipòcrita, en una altra parla de la riquesa de la mar, la veritat es que no acabe d'entendre el sentit de la falla, pel que fa als aspectes formals, bon cromatisme en la pintura però un modelat que podria millorar. 


De turisme per Sueca es la proposta infantil del mateix artista, contràriament al que sol ocórrer actualment, hi ha més classicisme en la infantil que en la gran, curiós. Una carretera en costera, des d'on un cotxe humanitzat es disposa a baixar, a una banda un cartell anunciador de Sueca amb el Sol, a l'altre un arbre amb animalets al costat, junt a un granger que porta la típica llata o barret del segador suecà. El ninot d'una xiqueta pastissera es a la escena central, francament millor aquesta falla que la seua germana major, en tots els aspectes anteriorment citats.


Després de la visita, camine carrer escultor Beltran avall fins que s'acaba...si, ens els pobles els carrers s'acaben i et trobes amb un sequer o un camp de tarongers, coses de les falles de comarca, quina pau enmig de tant de coet. El cas es que arribem al carrer Fleming i des de lluny ja veiem el barracó i el cadafal de la Falla Sucro, una comissió que va nàixer com a escissió de l'anterior el 1980, ens els seus inicis tingué entre els seus artistes a José Andrés Ibor, Pansa, artista que tingué els seus millors èxits en Algemesí amb tres primers premis amb la Falla Plaça Cabanilles i que tingué com a aprenent a una ja no promesa sino realitat com es Salvador Ferrís Cerveró d'Algemesí. A partir de 1991 començaren a confiar en Pasqual Carrasquer, el qual encara hui dia amb 87 anys ha col·laborat junt al seu fillol Pasky Roda i que l'any que ve si tots conservem la salut tornarem a gaudir d'un cadafal, on haurà està la ma del primer artista de Sueca. Enguany Premis, Oscars i.... ha segut el lema de la falla que mitjançant el món del cinema i dels premis parla de diversos aspectes actuals, malgrat que es de nit observe el bon acabat general, no puc destacar cap aspecte, perquè hi ha una gran regularitat en tot el cadafal i en tots els aspectes, pintura, modelat, composició-risc, etc,...


Potser l'element més fluix siga el cos central per destacar-ne algun, però d'una forma secundaria. L'estructura es simple remat amb cos central i diferents ninots al voltant que tot i ser refregits, estan molt ben acabats i amb un guió cobren sentit en el conjunt. Un exemple es la xica nueta, un clàssic que no resulta bròfec, gràcies als fantàstics versos que l`acompanyen i reproduïm: Aquest musculós tan guapo/ mira fixament a la “Miss”/ella li diu que vols gripau/ si pareixes un roí pastís/ i sembles un babau, un dels exemples de la qualitat del treball del seu guionista Rafa Blay. 


La falla infantil Drac encès i .... el món del revés es obra de Xavi Tur, un gran llibre de contes es la base de la història, damunt una estufa antiga i dalt de tot un drac, al costats, diversos ninots com uns xiquets portats per les cigonyes, un mag, un capellà o un rei.  El guió es de Inma Sorrentino.


Avancem recte fins l' Avinguda Vila i Honor de Corbera, una moderna avinguda per la que baixarem de nou en direcció centre de Sueca, cap a la Falla Avinguda d'Espanya, la seua falla fundacional, també fou feta per Carrasquer, corria el 1960 el lema fou Sueca, niu de les Arts, encara que en el llibret posava Estava previst. Com en Bernat Alinyo, Verge de Sales o 18 de Juliol, també tingué una llarga trajectòria, fins 2001 amb Naixement. Amb la excepció de 1972, 1973 i 1974 on A. Martorell fou l'encarregat del cadafal. 

                                                     Font: Les falles de Sant Josep de Sueca. 
                                                           Andrés de Sales Ferri Chulio. Llibret falla fundacional


David Clari prengué el seu testimoni fins 2006? , el següent artista fou Paco Vizcaino fins 2008, l'últim artista ha estat Joan Pedrós des de 2009 fins enguany, aconseguint el Ninot indultat el 2012. Enguany amb Menys llops, observem l'estructura d'una granja amb un llop com a remat, que malgrat la poca llum aconseguisc veure que porta un full amb la paraula hipoteca,  a la base,  un dipòsit de mala llet en lloc d'aigua, una escena amb un espantaocells acompanyat per dos xiquets i alguns animals. De sobte vaig trobar l`explicació de la falla, un cartell ben aclaridor que ens mostra com el galliner està tot el dia avalotat, perquè ja no dona feina ni el ramat i els grangers han d'emigrar, una metàfora bastant clara de la situació socio econòmica actual. Per si no ho teníem clar, el pit d'un pollastre ens ho resol, fins i tot els personatges de dibuixos animat pateixen ERE`s. Una escena més complicada d'entendre es la dels ous, però te molt de sentit, son els nonats, que veient com està el pati prefereixen no trencar la closca i quedar-se dins.


 La falla infantil Rebel·lió a la granja de Xavi Bonilla està molt relacionada amb la gran, apareixen un matrimoni de grangers junt un galliner i un parell de gallines, lamentablement estava dins les tanques de la falla gran i no vaig poder llegir bé els cartells explicatius. L’autora del guió es Edith Llop. Xúquer, la última falla del nostre recorregut també tingué a Carrasquer com a artífex en el seu naixement allà pel 1977 les restriccions sobre la crisi del petroli d`aquells anys fou el lema i la falla que tanca el seu cicle al emplaçament fou El peix gran, es menja al xicotet el 1995, una paròdia sobre la correlació de forces polítiques. Des del 2001 aproximadament fins el 2005 serà el període per a Guti i a partir del 2006 en avant Pasky Roda, que enguany ha plantat Pluja de llàgrimes.


Un cadafal amb el guió de Josep de la Torre, un dels millors poetes i guionistes de falla de la història que vaig tindre la sort de conèixer l'hivern passat a Cullera a la presentació del llibret de la Falla El Canet posteriorment premiat amb el 3r premi de la Generalitat, de la Torre ha realitzat articles per a quasi totes les falles Sueca des de 1962 amb el Mercat, i moltes poblacions com Algemesí, Alzira, Carcaixent, la Pobla Llarga, Gandia, Cullera, Beniparrell, Massamagrell, Silla, Alaquàs, València, etc,....

El cadafal en si te una estructura molt senzilla amb un remat que consisteix en una xiqueta o adolescent que va a escola amb elements com la motxilla o altres més reduïts com el pinzell o el llapis. El cos central es un xicotet cuarto amb una porta i les escenes, representen diversos aspectes de l'ensenyament, el calendari escolar, el transport escolar, com diuen uns versos de Josep de la Torre no queda altra opció/que agarrar la bicicleta /encara que es queden a casa/ el llapis i la llibreta, els privilegis d`aquells que poden pagar estudis privats, etc, ... l`escassa mida del cadafal, queda compensada per l`excel·lent treball de Pasky en el cos i de la Torre en l`anima. Gran treball conjunt.


La falla infantil es obra de J.Cuenca i els autors del guió son el mateix artista i Dulia Rosselló. Aparador com diu un cartell es la imatge de hui dia on l'esforç i el treball no es valoren tant com la imatge.  També es parla de les activitats extraescolars dels xiquets que no els deixen temps per a jugar o d'un nadó amb bolquers que el dia de demà gaudirà amb les xarangues

El deu Cronos es implacable i no em va permetre visitar la resta de comissions de la Junta Local Fallera de Sueca, El Perelló i el Mareny de Barraquetes. No obstant, els nomenarem en primer lloc l'única falla del casc urbà de la ciutat de Sueca que no vaig visitar, Via del Materal, situada al nord de la ciutat a l'altra banda de la via ferroviària en direcció del mar, prop de l'asil modernista situat front a l'estació de tren.

                                   Font: Viquipèdia. Asil d'ancians modernista fet Bonaventura Ferrando.


Fundada el 1984, plantà el seu primer cadafal el 1985, ignore quin va ser l’artista de la falla fundadora però si que puc ressaltar a David Clari com un dels artistes que més vegades ha plantat, enguany en el seu trenta aniversari, l'artista de Trenta Aniversari ha segut Filiberto Pons i l'autor del guió ha segut Carles Vázquez i també La Selva, cadafal infantil ha segut membre del mateix artista i guionista. En quant a les falles del marítim suecà, en primer lloc, parlarem de Sol i Tarongers la falla del Mareny de Barraquetes, xicoteta pedania d’apenes 800 habitants que tingué com a artista fundador a Pasqual Carrasquer amb Sol i Tarongers el 1991 i que ha acompanyat a la comissió al llarg de més de dues decades fins el 2011 amb Pot ser veritat. Enguany l’artista Rafa Blay ha segut l`encarregat de plantar Protegint la natura.

                                       Font: Viquipèdia. Ca l'olier on es plantà la falla Sol i Tarongers

Les altres falles marítimes, son les del Perelló una pedània amb forta personalitat, a 10 km del casc urbà de Sueca i més de 20 km de València, que compta amb 2.500 habitants en hivern, molts més a l`estiu, com a destí vacacional tradicional de gent provinent de la Ribera i l’horta sud, com Catarroja i Massanassa que trien aquesta xicoteta població d`origen agrícola i pesquer. La tradició fallera del Perelló es remunta al 1948, quan els veïns lluny d’altres poblacions decidiren plantar el seu propi cadafal, un altre intent d’establir la festa fallera vingué el 1954 i l'últim antecedent faller fou el 1965 amb la Penya el Gallet, aquests precedents son clau per acabar de fixar la festa de les falles, primer amb la falla Tro i Flama el 1978 i més tard amb Poble Vell el 1984 de forma definitiva al Perelló.


                                                 Font: Reto Al Foc - El Perelló 2014   Usuari Alamut

Tro i Flama tingué com a artista fundacional el 1979 a Pasqual Carrasquer, segons la portada del seu primer llibret. Després ha tingut altres artistes com Joan Pedrós, Daniel Clari, Julià Baldoví, Pasky Roda ja en la primera dècada de l'actual segle. Posteriorment Toni Gil des de 2007 fins 2011, l'actual artista des de 2012 es José Martí Llacer que ha plantat Mon de dragons. La falla infantil Pinotxo es també del mateix artista.

                                                    Font: Reto Al Foc - El Perelló 2014   Usuari Alamut


Dins el que podriem considerar el casc antic del Perelló, en el carrer principal, on està l'església antiga, el mercat i paral·lelament al port on desemboca la gola trobem la Falla Poble Vell, plantà per primera vegada el 1985 i ha tingut el privilegi de tindre com a artista a José Lafarga Palomares el 1990, també a Ximo Rodríguez entre el 2002 i el 2009, i finalment des del 2010 fins ara en una segona època de nou a Joan Pedrós que enguany ha plantat Troles, mentides, i.... 

                                                 Font: Reto Al Foc - El Perelló 2014   Usuari Alamut


La falla infantil portava per lema Còmic Ibàñez de l'artista Joan Martí.


He deixat per el final un dels principals atractius de les falles de Sueca, les múltiples competicions esportives, que seria llarg de relatar ací, però també les de Playback , ara bé, si hi ha un concurs o millor Mostra com s`ha de dir es la de Sainet i es que no de bades, si Bernat i Baldoví era com era, seria per alguna cosa i eixa inclinació cap a la sàtira ha continuat segle i mig més tard, afortunadament per al món de les falles. Enguany les quatre premiades han segut en primer lloc Verge de Sales amb el Sant dels Miracles, obra que vaig poder veure en directe, la segona la de Cervantes on estava d'apuntadora - i no se si haurà fet ella el guió-la meua fidel seguidora Amparo Vendrell amb Clar que si els fills no venen de París... que també vaig poder veure en directe.

                                           Font: arxiu propi,els actors i actrius de la Falla Plaça Cervantes
                                                         en finalitzar l'obra, amb l`apuntadora Amparo Vendrell. 

En tercer lloc la de 18 de Juliol Tònica la de llunar que no vaig poder veure i en quart lloc la de la Plaça de l'Ajuntament amb les Figues de Vitorino.  Pero també hi han participat altres comissions enguany en els premis Nel·lo de Sainet com Avinguda Espanya que feia molts anys que no participava,  Bernat Alinyo o la Ronda del País Valencià. Satira, capacitat de fer pinya, son virtuts que mai haurien de desapareixer de les falles, esperem que a Sueca continuen. 
Suecanes, suecans no canvieu! 

dissabte, 12 de juliol del 2014

CRÒNIQUES FALLERES    2014

Dia 18 de Març- Entre Sèquies i Marjals- Sueca, cap als 139 anys de la primera falla- entre la sàtira i el seny. Iª Part del Casc Antic a les Rondes.


La Ribera Baixa: mar, muntanya, marjal, el Xúquer, l’Albufera, les sèquies, l’arròs, les taronges, Visanteta de Favara, etc,.....es possible trobar una comarca amb més tòpics valencians? La Ribera baixa es una delícia per qualsevol antropòleg, seria interminable detallar tota la llista, però ens quedem amb les falles, més de 50, que en una població total al voltant dels 80.000 habitants, representen una alta densitat festiva que mereix el nostre interès.

Situada al centre de la Ribera Baixa, el seu terme municipal es desorbitadament gran per al que sol ser habitual en aquestes terres, més de 90 km2. Forma part del Parc Natural de la Albufera i el seu territori es una immensa plana formada per sediments del Xúquer- pare generós, que de tant en tant s'emprenya i ens recorda amb les seues inundacions que gràcies a ell, la Ribera existeix. Només la Muntanyeta dels Sants amb 27m d’alçada es capaç de contemplar la vasta marjal transformada per l'home en interminables basses d’arròs. Al nord l'Albufera, el gran llac valencià, a l'est els seus 8km de costa, al sud la ciutat de Cullera amb el seu imponent castell i a l'oest els pobles de l'antiga Vila i Honor de Corbera, arrecerats a la Serra del mateix nom.



                                   Imatge extreta de la web  elarcanazaret.org . La Muntanyeta dels Sants les basses d'arròs 
                                   inundades i sense inundar i de fons la costa suecana amb la mar mediterrània.


La primera notícia que aparegué de Sueca fou al segle XII, quan començava a introduir-se l'arròs en les marjals pròximes a la Albufera, -tot i nascut a Xina o la Índia- fou portat des d'allí pels Àrabs, a la península ibèrica, amb la invasió islàmica del S.VIII, i el seu conreu ha continuat fins els nostres dies, malgrat que alguns valencians de la il·lustració del XVIII, com el botànic Cavanilles,  no ho veien amb bons ulls, a causa dels problemes de tercianes que ocasionava en la població quan bufava ponent.  Donada ja per Ramon Berenguer IV de Barcelona, el 1157 als hospitalers, fou reconquerida definitivament per Jaume I tot i que el monarca la cedí com havia estat acordat,  a l'ordre militar, per això Sueca te en la seua bandera, el símbol dels hospitalers, que també apareix en les comissions Sucro, Ronda del País Valencià o Via del Materal.

                                Gravats de l'orde de Sant Joan de l'Hospital i de l'ordre de                                         Malta. 

El 1337 Pere el Cerimoniós autoritzà el seu mercat local, lo que li dona gran vigor i Alfons V el Magnànim el 1457 el permís per a construir la Sèquia Major, clau per al posterior desenvolupament de la seua agricultura de regadiu, que conferiria l'aspecte actual del terme i de la ciutat. La capital de la Ribera Baixa fou convertida en ducat el 1803, sent el primer duc el ministre Manuel de Godoy vàlid del rei Carles IV d’Espanya. Com a conseqüència de la primera guerra carlina es construïren muralles el 1839, de les quals queda un tram al final del carrer Sequial. El 1899 fou declarada ciutat i no es d'estranyar, perquè Sueca experimentà un vertiginós creixement dels aproximadament 5.000 habitants a les acaballes del XVIII fins als 14.000 de principis del XX.

  Sèquia de la Marjal suecana amb les Muntanyes nevades de la serra de Corbera,
hivern 2010. Font: fotosueca.blogspot.com/

La contemporaneïtat però, ens reclama. Després de dinar i fer una necessària becada fallera, muntarem al cotxe i ens dirigirem a la capital de la Ribera Baixa, aparquem front la caserna de la Guardia Civil –almenys no ens robaran el cotxe- i ens dirigim cap al primer cadafal, ni mes ni menys que la Falla Verge de Sales, emplaçament històric amb una solera que es remunta a 1915 quan la Societat artística, no en el mateix lloc, però si uns metres carrer Mare de Deu endins, plantà la segona falla documentada de la història de Sueca, Esa es mi religión , de la que es conserva el llibret, la falla relatava com el cinema anava arraconant el teatre i apareixia el bust de Jacinto Benavente.  Es la primera fotografia d'una falla en la Ribera del Xúquer.

                               Font: Les Falles de Sant Josep de Sueca. Ferri Chulio, Andres de Sales (2008)

Un nou precedent va ser el de 1924,  Sueca es convertí en la ciutat amb més monuments ignífugs després de València, car Alacant encara no plantava fogueres artístiques. Una de les 8 falles que es plantaren a Sueca fou la del carrer de la Mare de Déu, que mostrava les rivalitats entre El Sueca i el Mundial, el futbol a penes començava a balbucejar. Caldrà esperar al 1953 per tornar a veure un cadafal en la demarcació, un monument apologètic del Mestre Serrano fet per l'artista M. Serrano. De forma extraordinària es plantà entre el carrer Mare de Déu i Figueres –on nasqué Bernat i Baldoví- la falla del suposat centenari, es suposa que allí el 1854 Baldoví havia plantat la primera falla de Sueca I si t'adobes? Però això respon a una tradició oral sense cap document que ho prove, caldrà seguir investigant, .....si fora cert, Sueca seria la primera població en plantar falles després del Cap i Casal, el tema no es baladí!

                                    Font: Pàgina Facebook de Pasqual Carrasquer: Creador de Falles

Després la comissió es va dissoldre per tornar de forma definitiva el 1961, l'artista encarregat fou Pasqual Carrasquer, una figura que va lligada a la instauració definitiva de la festa fallera a Sueca, la soca des d'on han florit la resta de branques de l'escola suecana d'artistes fallers.  La Tauromàquia  fou l'inici d'un cicle que durà fins 1970, com diu Joan Castelló falles d'estructura senzilla, amb el coronament com a principal atractiu, es una etapa fonamental perquè es la que consolida les falles en la demarcació. La importància d'aquesta falla –amb un antecedent que serà centenària el 2015- no es només la seua història, sinó l'haver estat l'única que ha aconseguit el primer premi en els anys que es donaren premis el 1971 amb una paella de ressonàncies turístiques i el 1972 amb Pallassades les dues del primer alumne de Carrasquer, el també Suecà Andrés Martorell que continuà plantant allí algunes falles més  durant els '70.

         Llibret de la primera falla guanyadora de la història de sueca el 1971. 
                 Font: Les Falles de Sant Josep de Sueca. Ferri Chulio, Andres de Sales (2008) 



En una segona etapa Carrasquer tornà de 1990 a 1995 amb cadafals més grans pel remat, a partir de 1996, el seu fillol Pasky s'encarregarà de fer les falles Verge de Sales fins l'any passat quan l'artista encarregat fou Joan Pedrós també de Sueca. L'actual emplaçament on es planta la Falla Verge de Sales es privilegiat, al costat de l'església de Nostra Senyora de Sales del Segle XVII, santuari de la Patrona de Sueca, realitzat per l'arquitecte Fra Francesc Cabezas. La seua cúpula blava de teules vidriades i el seu campanar milloren qualsevol fotografia de la falla i també els molins de la vila molt propers.  També es el lloc on es realitza l'ofrena a la Verge de Sales el dia 19, una peculiaritat suecana, la d'ofrenar  el dia de Sant Josep, just abans de la Crema.

                                                        Font: va.comunitatvalenciana.com

L' artista que ha realitzat enguany la falla ha segut Joan Pedrós, un artista local amb una dilatada trajectòria, enguany amb La Musica, ha plantat un cadafal amb base composta de diferents instruments musicals, una ràdio antiga i al remat dos caps de músics  un central més gran i un lateral més menut –son Beethoven i Mozart-, amb notes musicals als voltants. Presidint el cadafal dalt de tot un director d'orquestra de la mida d'un ninot dalt del cap més gran. La sensació d'elevació està acompanyada pel Campanar adjacent de la església de nostra senyora de Sales. D'altra banda com sol ser habitual en Pedrós els remats son d'un acabat que frega la perfecció. Si això afegim la distribució oberta de la base, amb uns grups molt ben acabats, amb coherència temàtica i sobretot amb una de les millors il·luminacions de les falles suecanes, la falla entra pels ulls.


En el cadafal apareixen entre altres una escena que representa la música tradicional valenciana amb un dolçainer i un tabaleter,  mentre dos xiquets ballen la Dansà, el versador diu la cançó a cau d'orella, etc,...una altra escena amb els músics de Jazz, amb el saxo i el contrabaix, també apareixen uns grans mobles quadrats son els bafles de la música moderna, ninots dj`s, rapers, etc...una altra escena reservada per a la guitarra flamenca amb una clupetista que ensenya cuixa i no podia faltar una escena per als melenuts de Liverpool, els Beattles. Però encara hi ha un factor més l'explicació de la falla, en prosa això si, es el guió a l'abast del visitant, un fenomen pedagògic que no abunda a les comarques, ni tampoc al Cap i Casal. Bravo per Verge de Sales i pels seus guionistes

                                                     L’escena dels beattles es una de les més comentades pels visitants

Contemplar una falla que parla de música i estar en el carrer de la Mª de Deu de Sueca comporta recordar l`artífex de la banda sonora de la festa de les falles. Sembla mentida però en aquest carrer va nàixer Jose Serrano Simeón, concretament en el número 46, el 14 d’octubre de 1873 on hi ha una placa recordatòria,  popularment conegut com el Mestre Serrano, ell va composar el Faller el 1929-fa 85 anys- altres pas-dobles i més de 60 sarsueles que es diu prompte, també fou el compositor de l'himne de l’exposició Valenciana de 1909 actual Himne oficial de la Comunitat Valenciana. Cada any, el dia de Sant Josep, junt a Bernat i Baldoví i Joan Fuster rep un merescut homenatge, sense ells les falles serien molt diferents o no serien. 

                                                       Foto Arxiu Las Provincias-Valenpedia

La falla infantil La fantasia dels joguets, parla del bombardeig al que son sotmesos els xiquets des de la televisió, mostrant-los un món ple joguets, la reflexió final d'un vers es sensacional, es tot un món de fantasia o un món ben muntat, perquè donar eixa alegria als xiquets, un bon grapat de diners ha costat. Torne a repetir-ho un guió magnífic, es nota que ben a prop d' allí va nàixer Bernat i Baldovi. Enhorabona al seu autor T. Ortells. 



La següent falla es la Plaça Cervantes. Situada on s'acaba el casc antic i comença la part urbanitzada a principis del segle XX, fins i tot ho podríem anomenar eixample,  cap a la zona nord-oest del casc urbà de la ciutat, no em costa trobar-la degut a la visita de cortesia que em serveix de guia. Mentre avance, em venen al cap imatges del més gran poeta satíric valencià de tots els temps Bernat i Baldoví, no es lloc ací per resumir la seua vida i obra, ja ho han fet altres , no gose anar al carrer la Figuera nº 8, es molt trist que la casa de tan insigne personatge siga ara un solar i que les autoritats locals o autonòmiques, no hagen fet res per impedir-ho. Segur que l’autor del primer llibret de falla conegut, el del carrer avellanes de València de 1850, o el de la Falla de la placeta de l’almodí de 1855 i de tantes obres que han passat al nostre imaginari col·lectiu,  s'ho haguera pres amb humor i fins i tot ho escrivint algunes quartetes

                                                                                   Font: Juanansoler blog
                                                                 
Ens dirigim de l'oest de la ciutat cap al nord-oest, en primer lloc enfilem cap a la placeta dels molins de la vila, continuem pel carrer esperança, creuem el carrer valència, seguim ara pel carrer carnissers fins la placeta de Cervantes, que sembla feta a posa per a la falla,  la comissió sembla que tingué un antecedent al carrer l’alber, que per corrupció lingüística en el periòdic local El Sueco nomenaven l'arbre. Aquest precedent de 1924 –l'any de les huit falles- criticava el mal anivellat dels adoquins o llambordes que feia que l'aigua s`estancarà, afavorint la mala higiene, apareixien uns pescadors amb unes cases darrere. Segons diu un bon senyor/virtuós del salabre/no hia peixquera millor que la del carrer de l'abre.

                           Esbós de la falla del carrer l'alber antecedent de la Plaça Cervantes i que publicà 
                                                   el Sueco el 1924.  Font: Les Falles de Sant Josep de Sueca. Ferri Chulio, Andres de Sales (2008) 

No obstant això, la Plaça Cervantes va plantar la seua primera falla el 1959, segons consta en el llibre Pasqual Carrasquer: Creador de Falles, de la primera falla només sabem que el cos central era una caixa forta de cabals amb el número 19 en la part superior.  No hi ha ni fotografies ni llibrets ni el 1960, ni el 1961, ni del 1965 al 68, no obstant si sabem que Pasqual Carrasquer plantà les falles de 1962 a 1964, El Calvari faller, Des que Adam va pecar, el mon peca sense parar i l`espill de la veritat, formaren eixa primera trilogia. De 1969 a 1971 amb Ramalades del mestre Barba l`ultima falla que plantà el mestre en la demarcació.

               La primera fotografia que es conserva de la falla del 1962 "El Calvari Faller" 
                     de Carrasquer  Font: Pàgina facebook Pasqual Carrasquer. Creador de Falles


A partir de 1972 i bona part dels vuitanta serà Andrés Martorell l’encarregat de plantar el cadafal, sempre entre els millors de Sueca. L’artista Joan Pedrós també de Sueca, prengué el relleu a finals dels vuitanta i continuà al llarg dels noranta. L’últim artista que ha tingut una llarga trajectòria i cal destacar pel seu nivell, també fora de Sueca es Francisco Vizcaino Palacios que ha plantat a Plaça Cervantes almenys des de 2002 fins enguany amb l`única interrupció de l'any passat, que plantà Guti. A València ha plantat a la secció 1-A en falles com Lo Rat Penat, etc,...plantant en secció especial de Cullera, Gandia o  Dénia. Una falla que si Sueca atorgarà premis haguera assolit un dels primers llocs en la classificació històrica, pels seu pressupostos en els cadafals així com per la seua qualitat i sobretot pel nivell dels artistes que han plantat en eixa plaça. La falla enguany es Alícia, aquest ja no es en el país de les meravelles. Autora del guió Conxa Prima.


El cadafal es un conjunt on destaca el doble remat, amb Alícia com a remat més baix però notablement protagonístic amb una bella factura i un altre remat més alt conformat per un molí i un cap del Barreter Boig que em recorda a Zapatero. Es una falla de colors predominantment foscos, una aposta arriscada que Vizcaino supera aprovant una difícil assignatura com es la pintura. La base pot ser siga un element sacrificat, quasi invisible, però que no desentona amb el conjunt, sinó que al contrari l'agrupa i millora. Com dos guàrdies de seguretat, es presenten dues cartes humanitzades, que avancen cap a joves e indignats que avancen cap al Congrés. Una carta blava humanitzada situada al darrere ens diu que els polítics ens han tancat Canal Nou sense preguntar al seu poble. O la escena del ninot de la Duquessa, perfectament caracteritzat que simbolitza les bones paraules mentre s'omplen les butxaques i s'obliden de la gent.



 En el segon remat en el vell molí hi ha el resum del guió, que dona igual qui mane perquè “de moliner canviarem, però del lladre no escaparem”. En l`escena del conill blanc, s'explica com abans els bancs et deixaven els diners i ara es queden el teu pis. Em trobe un personatge que no relacione amb el relat de Lewis Carroll però que no es difícil d'entendre, s'assembla sospitosament a Mariano Rajoy i porta una rastrera de xoriços en una ma i una navalla en l'altre. També tenim a l'eruga blava que viu del conte sense pegar ni brot. Els últims personatges que veig son tres capolls locals que fan festa com diu el cartell al jardí. Molt gran també el guió.

Els picapedra de José Cuenca es la falla infantil, desgraciadament la plaça està tan plena de gent, a causa de la visita de cortesia que no puc acostar-me més, no obstant observe un volum bastant més reduït que altres anys, que indica una baixada prou forta de pressupost, però l`acabat sembla bastant aconseguit en la línia habitual.


Eixim pel carrer Utxana que desemboca al carrer Sequial, un dels carrers principals, el nombre de fallers i fallers es aclaparador no en va te la densitat més alta del món amb més de 7000 fallers i falleres, que en una població de menys de 29.000 habitants es una barbaritat i més amb la que està caient. Seguint el so de les xarangues arribe a la Plaça de l`ajuntament, però abans contemple que la especulació no ha pogut desfer tots els edificis modernistes del carrer Sequial com l'Ateneu Sueco del Socorro on es va rodar una escena de Tramvia a la Malva-rosa.
                                                     Foto Arxiu personal falles 2011


 O l`edifici dels Porxets, on es realitza cada any l'exposició del Ninot suecà,  un calfred recorre el meu cos, quan arribe a una plaça històrica com aquesta. Ací es va plantar fa 138 anys la primera falla de la Ribera, que es diu prompte, la falla dels Rifers, la notícia està datada en Las Provincias del 17 de Març de 1876. Es criticava el vici del joc que exploten molts rifers seguint un joc clandestí e immoral. I també em va vindre a la memòria una segona falla, la del 1924, en la mateixa plaça que criticava els problemes del clavegueram, i a menys de 100 metres al carrer Cullera una altra falla al·ludia a la rivalitat Sueca- Cullera.


                                   Esbós de la falla de la Plaça de la Constitució -actual Ajuntament- i de la  falla del carrer de                                                          Cullera a tan sols 50 metres i que publicà el Sueco el 1924.  Font: Les Falles de Sant Josep de                                                       Sueca. Ferri Chulio, Andres de Sales (2008) 

Son anys gloriosos els feliços anys ’20, car el 1927 es torna a plantar falla a la Placeta Rosanes -al costat de la Plaça Sant Pere que es on es planta ara la falla Plaça de l`Ajuntament- la falla portava el nom de Falla del Col·legi Politècnic, per a finalitzar aquesta dècada prodigiosa el 1928 no molt lluny d'allí es plantà al carrer Sant Cristòfol la falla del desaparegut Teatre de la Pau –el teatre tancà definitivament el desembre de 1980.  Haurem d'esperar al 1961 per a trobar una nova falla amb la comissió Reis Catòlics-nom de la plaça de l'ajuntament durant el període franquista- la seua falla fundacional causà sensació Dalila no em prengues el pel de Pasqual Carrasquer, una falla de 14 metres i 120.000 pessetes que causaren sensació aquell any a Sueca, continuaren plantant fins 1964. 

                                                         Font: Pàgina facebook Pasqual Carrasquer. Creador de Falles

El 1971 després d'uns anys d'interrupció mamprenien el vol de nou amb Carrasquer, l'any següent no planten, el 1973 tornen amb el seu artista fundacional. Després de les festes de 1979 la comissió es va dissoldre i va aparèixer una nova comissió amb el nom actual de Plaça de l'ajuntament, però Carrasquer ja no va plantar mai més en aquell emplaçament.  L'artista més prolífic amb la falla en la nova època serà Juan Pedrós, almenys pel que tinc documentat des de finals dels noranta fins els nostres dies. Enguany ha plantat La Xina ens envaeix, un cadafal que ha minvat notablement respecte l'any anterior i que ja porta uns anys perdent nivell. L'esquema es simple, la soca d`un arbre rematada per un Os panda i flanquejat en la base per algunes figures com dos estàtues de lleons xinesos que representen la República Popular Xina,  en la soca ens trobem una referència al famós Made in Xina, per imitar sense cap explicació, una altra crítica va referent a la competència dels productes xinesos els quals no paguen IVA i destrossen al comerç local gravat per l'IVA i per mil Impostos.


I poca cosa més, esperem pel bé de les falles de Sueca que aquesta comissió situada en l'emplaçament faller més antic, recupere el to d'anys anteriors, més d'acord amb la seua història. La autora del guió ha segut Lucia Cabrera i que junt al bon fer de l'artista han salvat la manca de pressupost. La falla infantil també de Pedrós era La Màgia.


Seguint al sud trobem la placeta fonda i més al sud el Mercat, mentre feia temps per fer les fotos -perquè allò pegava un pet de la gent que hi havia, per la visita de cortesia-. Rememorava el primer cadafal de l'emplaçament, un altre lloc amb solera, que es remunta a aquella memorable falla que com no podia ser d'altra forma per allò de ser el Mercat, criticava l'alt preu dels aliments, així com els impostos que encarien els productes agrícoles, en aquell llunyà 1924, ara fa noranta anys.

                            La primera falla que es va plantar al Mercat ara fa noranta anys.Font: Les Falles de            
                                                         Sant Josep de Sueca. Ferri Chulio, Andres de Sales (2008) 

Entre el Mercat i Verge de Sales sorgí de forma fugaç la Falla Sant Josep el 1944, en un espai que podríem anomenar de terra de ningú, en un espai cèntric i antic – el seu traçat correspon com a mínim al segle XVIII- un altre peculiaritat d'aquesta falla fugaç, es que allí va nàixer un Suecà que ompliria molts fulls de paper, ni més ni menys que Joan Fuster, el qual col·laborà amb revistes del falleres del prestigi de Pensat i Fet, escrigué Combustible per a falles i col·labora també amb articles de llibrets de falla. A banda de la seua producció literària fallera, està considerat el millor assagista valencià contemporani, amén de ser un dels teòrics del nacionalisme polític valencià contemporani, amb assajos de la talla de Nosaltres els Valencians o El País Valenciano i es objecte d'un homenatge junt a Bernat i Baldoví i José Serrano el mati de Sant Josep per part de les falles de Sueca. Un exemple de reconeixement públic a les glòries locals, únic i  que  no es prodiga en altres poblacions valencianes falleres importants.

                                                                Font: Todocoleccion.net

Però tornem al Mercat, que es constituïa ja formalment com a comissió el 1956, amb una falla fundacional realitzada com ja podreu endevinar per Pasqual Carrasquer, el lema era A cavall d'un tonell. Degut a la conjunció econòmica de la època hi hagueren interrupcions com el 1959, el 1965 o el 1966. En una segona etapa des de 1973 fins els nostres dies amb major estabilitat econòmica general-sense comptar amb els turbulents temps actual-, reprengué el fil Fernando Roda deixeble de Pasqual Carrasquer, passant-li el relleu al seu mestre Carrasquer el 1976 finalitzant la seua trajectòria en aquesta comissió el 1981 amb el temps passa. També Vizcaino ha realitzat cadafals com els de 1990 o 1991 amb Nosaltres els Suecans.

                                         La Sort de la Vida 1961, una de les primers fetes per Carrasquer         
                                         Font: Pàgina facebook Pasqual Carrasquer. Creador de Falles 

L’artista Rafa Blay tingué la seua trilogia entre 1992 i 1994, un altre artista que ha tingut una trajectòria llarga ha segut Juan Pedrós de 1995 fins 2011, l'any següent plantà el jove artista local Rodasoques, i l'any passat i enguany Jose Vicente Gutiérrez Guti, artista suecà que ha plantat en la especial de Cullera, així com falles amb  premis en Tavernes, Carcaixent, Alzira, etc,.... enguany ha plantat Bruixots una falla sòlida i massissa, que sembla encaixada perfectament en el seu emplaçament. Els colors grisos-blancs  majoritaris del seu cos central que sembla una casa-torre medieval i d`algunes figures com un fantasma lateral, ressalten encara més el remat, un gran bruixot, que simbolitza els governants que han augmentat els impostos i els han introduït en quasi tots els conceptes de la vida, .... inclús en el somriure.


Una de les escenes centrals de la falla es en la que apareix un bruixot amb cara de Rajoy, on com resa un cartell ja que els polítics parlen i cobren tant, ho podrien fer almenys de forma original, també es posa de manifest el contrast entre el que cobren els polítics i els pensionistes. En una altra escena veiem com han canviat els principals motius de les notícies de premsa del cor, als desnonaments, robatoris, homicidis i altres horrors. La autora del guió es Maria Rosado


La falla infantil es obra de Joan Martí deixeble com tants altres de Carrasquer, especialista en falles infantils,  que ha plantat I després de Carnestoltes....falles! Un gran gondoler que passeja a una xica rossa en una góndola son el motiu central, al davant una escena amb una fallera i dos xiquets i darrere una banda de música en ple passa carrer.  El bon fer tant de Guti com de Joan Martí els ha valgut aconseguir els ninots indultats gran e infantil que a falta de guardó pel monument son el màxim reconeixement per un artista a Sueca.


I amb aquest guardó tan celebrat, ens quedem ací, al cor de la ciutat arrossera, recorde que després vaig anar cap a les Rondes, però......no, això ja es una altra història. Aquest humil cronista, després de molt haver viscut, escrit, recordat i reflexionat,  posa fi a la primera part, d'aquestes falles suecanes i espera  que a totes i tots els haja agradat.  
Fins la segona part!

Bibliografia consultada:
FERRI CHULIO, ANDRÉS DE SALES (2008):Les Falles de Sant Josep de Sueca. Sueca
CASTELLÓ LLÍ, JOAN A. (2014): Pasqual Carrasquer: Creador de Falles. L'Eliana. Carena Editors.
DDAA, (1995-2014): Suplement Especial -Falles de la Ribera. Alzira. Levante-emv
SAEZ JULIAN i CAMPILLO XAVIER (2014): Suheca.com Falles 2014, nº 193. Sueca.