Tradueix

dimecres, 5 de setembre de 2018


CRÒNIQUES FALLERES    2018



Les Falles de Cullera compleixen 90 anys de la seua primera falla plantada, però ningú ho celebra. 75 Anys de la represa a la postguerra el 1943 a les Plaçes d`Espanya i Llibertat. Any de retorns a Cullera: Sant Antoni torna a guanyar 18 anys després a la Secció Especial i el Passeig torna a guanyar a la secció especial infantil 12+1 anys més tard.   


Arribava a Cullera més prompte que altres anys, de fet feia un grapat d`anys que no ho feia de dia, circumstàncies personals m’havien obligat a variar la ruta i la manca de temps m`impediria el contacte amb cap conegut del mon faller o extra faller. Escarmentat per les apagades d`altres anys i sabedor que era una de les favorites aparcava literalment on podia als afores i m`encaminava costera amunt pel carrer Sant Josep, que ja és casualitat. O com diria el metge psiquiatra i psicòleg suïs Carl Gustav Jung, simple casualitat? o una sincronia?[1] Fora com fora, jo ja estava enfilant el carrer València en direcció a la Falla Raval de Sant Agustí i a pesar del vora dos cents metres que em separaven d’ El Suport de l’Imperi des de lluny es veia la silueta, per damunt de la carpa instal·lada al carrer.




[1] Coincidència casual de dos o més successos que per a l'individu que els experimenta estan relacionats significativament però sense que puga connectar-los mitjançant una causa i un efecte.


 L’emplaçament és molt agraït, jo mateix vaig tindre el privilegi de contemplar una vegada la seua cremà junt a dos grans amics cullerencs, òbviament això facilita qualsevol composició, la d`enguany cercava impactar visualment l`espectador. El cos central era una superposició de figures humanes, elevada per una estructura de rocam, a la part frontal suportant el coronament amb la seua força, un legionari i a la part posterior un altre legionari trontollava, mantenint una posició invertida molt espectacular. Com el coronament anava damunt l`esquena i els muscles del forçut legionari, el triclinium on anava gitada la patrícia estava prou inclinat, damunt de la rabassuda romana un tigre escorat cap a la dreta que quasi es situava per damunt les teulades i fent contrapès de forma rectilínia el també gras patrici i una figura molt més reduïda d`un xiquet.



Eixe pal de paller, era completat per diversos contra coronaments, un legionari d`una mida molt considerable i l’espectacular escena de la quadriga amb un parell de cavalls que girava cap al centre de la falla, bàsicament per que el carrer ja no tenia més espai. A la part posterior l`escena tres grans figures relatives a una escena de l`Egipte pertanyent a l`Imperi Romà convergien entre ninots d`escena i enormes contra coronaments. Una composició amb cert risc i amb una quantitat descomunal de contra coronaments que creaven una estructura molt espectacular però deixaven òrfenes les poques escenes existents.  El guió tenia un conductor molt especial, el gladiador que caigué fa 10 anys al poblat del Ravalorum de Portus Sucrone.


Les escenes molt ben travades respecte el cos central combinaven temàtica fallera amb romana com la specialis bachanal, on les falles del G-4 cullerenc es disputen la primacia imperial, la de Tot tipus, tipus tot, on apareixien els cavalls de la vida representats en la quadriga, la mega-escena posterior de Reina reina-reinae, on apareixia Cleopatra com una dona poderosa de l`antiguitat, però també s`aprofitava el famós bany en llet de burra de la faraona per a criticar el tema de la piscina municipal coberta, una vella reivindicació local. Una altra escena era la de Medallorum per a tutti, on apareixien disseminades les diferents recompenses del mon faller cullerenc i valencià, ja que sí a València donen bunyols a Cullera donen culleres... alguns en tenen tantes que ja sembla una coberteria.




La falla era molt antropocèntrica, és a dir amb un predomini de la figura humana molt gran, amb pocs objectes i un parell de cavalls grans i un tigre menut. El modelat del taller de Toni Pérez és un dels seus punts a favor i a la falla juga amb eixe factor, l’estil naturalista, tenia un contra coronament molt caricaturitzat, quasi histriònic que trencava un conjunt amb un posat general més calmat. Entre les escenes de base també s`observava eixa divergència, sobretot a la part posterior entre figures més hieràtiques com les egípcies i caricaturesques com les romanes. Les torsions del legionari que trontollava, l`altre gran legionari que suportava el coronament o les potes alçades del cavall negre constituïen exemples de variacions que imprimien moviment i dinamisme a tot el cadafal.


I si el modelat és un bon punt, el de la pintura n`és un altre. El sol de març és fugisser i començava ja a declinar de forma clara, no obstant es veia clar que el groc o el daurat constituïa el color imperial en una falla on no hi havia una gran abundància ni força dels colors càlids, de fet el patrici del remat anava abillat amb una toga blanca amb ribets morats i la patrícia jacent contrastava amb un verd llima no massa gelat, també cal dir-ho. La part fosca era la del rocam que elevava el cos central i tota la base, d`altra banda ornamentada de forma minuciosa, constituïa una catifa verda que si bé combinava amb els anteriors colors, no il·luminava massa el conjunt com si ho haguera fet la pedra blanca.


Eren els propis ninots de legionaris romans amb els seus daurats i ocres, els que més color càlid aportaven, però semblaven taques en una selva verda, dels mateixos cavalls, un de color blanc i marró cobrís quasi caoba, situat molt prop del cos central, era més visible, mentre que l`altre de color negre no tant en aquelles hores de caiguda del Sol. Al girar trobàvem un fenomen que poques vegades he vist en una falla, ja que a diferència de la part frontal on el color càlid es reservava al cos central i de forma molt moderada, ací ocupava tant el cos central, com el coronament, com fins i tot la meitat de les escenes i fins i tot l`ornamentació de base. No sé si el jurat ho va percebre, però la dissonància cromàtica entre part frontal i posterior era notable. Després d’un trienni formidable, perden la corona, però es queden molt prop amb un 2º premi a la secció especial.


                                            Llibret Falla Raval de Sant Agustí 2018

En la modalitat literària també reben el 2º premi però aconsegueixen el premi a la millor portada, a nivell autonòmic el 8é premi de la Conselleria d`Educació i Investigació.  


Carna-mar a l’Imperi Venecià era la enèsima falla de Joan Martí en la demarcació, el deixeble de Pasqual Carrasquer, és una de les llegendes vives de l`escola de la ribera, amb més de 25 cadafals plantats amb la Falla Raval de Sant Agustí. De base circular si l`haguérem partit en dos semicircumferències la frontal tindria un 80% de tots els elements. Una gòndola portava una parella aristocràtica de la Venècia del segle XVII, a una banda la torre de la catedral de Sant Marc amb el seu famós lleó inclinada, a l`altra una sirena emmascarada. A la part frontal una parella de mida més reduïda es situaven a banda i banda com a columnes humanes obrint pas al grup candidat a l`indult: el soldat i la ballarina del trencanous de Txaikovski, tot ho coronava, un xicotet cupido i unes gavines del canal. 

  
La part de darrere tot i estar pelada en comparació a la gran quantitat de ninots presents a la part frontal, tenia l’escena més fidel a la realitat, un grups d`orientals fotografiant els històrics edificis venecians, entre altres la torre de la catedral de San Marc que també es veia des de davant, però també el lleó alat amb els evangelis a les potes que l`identificava amb l`evangelista. Com tot gran artista de dilatada trajectòria Joan Martí també ha sabut adaptar-se a nous materials com el suro, l`expressivitat mostrada pels ninots ho demostrava, el modelat continuava sent el naturalista que l`ha acompanyat sempre, però que en alguns trets discrets incorporava pinzellades que marcaven ombres i plecs, prescindint en comptades ocasions del modelat, introduint un mínim d’abstracció.


Per molt que se li done la volta al tema del carnestoltes venecià, l`escala cromàtica base rarament bascula fora dels colors suaus anomenats també pastís, en el cas de Carna-mar a l’Imperi Venecià es complia l`axioma amb un joc-oposició de violeta fred vs rosa pàl·lid càlid, però afirmar que només hi havia un parell de colors, haguera segut infame, hi havia grisos, grisos platejats, blaus agrisats, etc,...i a la banda dels colors càlids suaus, color crema, beix, rovell, coure, i també daurats que configuraven l`oposat als platejats metàl·lics. No tota la falla estava pintada amb eixos colors, el cas més visible era el del groc i el verd que mostraven els vestits dels contra coronaments frontals, la pròpia quilla de la Gòndola del cos central o l’uniforme napoleònic del soldat del grup candidat l`indult, amb casaca blava i pantalons rojos.




El joc cromàtic de la part posterior era molt més evident, la composició permetia visualitzar com la torre d`una tonalitat marronosa-beix clarament càlida tenia el seu contrapès en un gran Neptú blanc i blau, com a tonalitat freda suavitzada, el color càlid més potent el posava el quimono de la turista oriental que es feia un selfie al bell mig de l`escena. El nivell de detallisme, seria interminable d`enumerar, però també hi havia coses estranyes, alienes a l`artista, com la decoració perfectament ambientada amb pedra blanca i blava a la base, que tenia una corona externa de gespa. Sobtat em vaig quedar al contemplar el banderí del 4rt premi de la Secció Especial Infantil, però suposava que el nivell general era semblant o superior, era la primera falla que visitava i no podia pressuposar res.


Durant uns quants minuts vaig gaudir de bona música de banda acompanyant als ravalers en l’eixida cap a l`ofrena, en arribar al carrer Cervantes, els nostres camins es dividiren, jo vaig seguir pel carrer de baix internant-me per l`antiga vila emmurallada amb els solemnes pas-dobles de les bandes culleranes al cap i en un tres i no res, em trobava front a l`edifici de la Casa Consistorial visitant la Falla Plaça Espanya que l`any anterior havia fet el 75 Aniversari. Enguany a pesar de no ser any d`efemèride també plantaven dos bons cadafals, mentre les comissions venien pel carrer del riu i giraven pel carrer Sèquia, jo visitava La Primavera d’ Inma Giner. Composició on destacava una al·legoria de la florida estació abraçant un au, com a cos central.


A pesar de ser un tema molt repetit en la història de les falles, la gràcia està en posar l`accent propi com en l`escena amorosa dels dos eriçons enamorats. A nivell compositiu a la part posterior s’aprofitava molt bé l`espai i els ninots apareixien en branques d`arbre a diverses alçades com si estigueren en una escala vegetal, un detall molt tècnic i original dels que fa goig trobar-se. També el coronament era peculiar format no només per l`al·legoria primaveral, sinó obrint-se a altres figures més menudes com la serp o el coala que aguaitava encuriosit per una branca. Modelat un poc irregular però de plantejament original, tenia grups tant bons com el candidat a l`indult que fou triat com a millor de la secció primera infantil.


La columna vertebral del modelat era la recerca de l`abstracció i de la línia plana, que sense eixir-se`n del naturalisme si que configurava formes apuntades, estilitzacions, etc,.. hi havia també una expressivitat continguda, molt subtil. Els colors càlids eren els corresponents sobretot al coronament i cos central, amb un evident fúcsia i groc, front una abassegadora majoria de color verd vegetal tant a la base de gespa, com a les copes de les branques i en part d`altres ninots. El grup candidat a l`indult també expressava una major complexitat cromàtica amb groc llima, la base de la falla, amen de la pròpia ornamentació tenien una coloració evidentment fosca, però molt adequada per a la temàtica representada. La Falla Plaça Espanya rebia el 2º premi de la secció primera infantil, a banda del millor ninot de la secció.


La meua càmera o millor dit la meua paciència, per que anava volant, no feu honor fotogràfic a la magnifica falla que planta Juan Carlos Donet Charly, una falla a més a més històrica, per que en aquesta plaça es plantà ja una falla el 1943, reprenent la festa fallera a la Cullera de la postguerra, curiosament aquella falla era una barraca i ara és una falla futurista. Damunt una mena de capsules del futur emergien dues guerreres futuristes, la seua mida imponent cobria la façana de l`ajuntament i omplien bona part de la plaça. Composició descomunal per al que sol ser la mida mitjana a la secció primera cullerenca amb una base composta per moltes parets llises i el coronament ja citat, la resta del cadafal, ninots de base situats amb una distància mitjana, però que semblaven un tant desconnectats entre sí, creant una sensació de baixos un tant descoberts o com es diu col·loquialment pelats.


El guió un tant dispers, pensions, possibles guerres, situació territorial de l`estat o millor dit bramar contra l’independentisme, etc... i això sí versos d`un dels poetes més prolífics a la comarca com el suecà Josep de la Torre. Modelat molt condicionat en les dues grans figures femenines del coronament que donaven fortalesa a tot el conjunt, magnífic escatat, caracterització, etc...      cossos centrals, molt inflats, genèrics i amb una superfície totalment llisa sense cap element decoratiu, més enllà de les bandes pintades. A la part davantera els tres ninots, sobretot el gos-ciborg es conjugava amb tota la falla, el modelat de línies geomètriques ho refermava tot, però això es clivellava amb els ninots de la part posterior, amb un modelat de línia més naturalista. 


Amb els elements analitzats, el cadafal de la veterana i cèntrica comissió cullerenca no acabava d`aconseguir un resultat general molt brillant, la distribució de la pintura, la lliga dels seus colors, aconseguiria fer augmentar la qualitat general. Com en la resta d`apartats cal parlar de nou d`un remat doble colossal que afortunadament era molt potent a tots els nivells, en el guió, composició, modelat.. i també en la pintura, sense tindre uns colors molt complexos, complien i amb escreix la missió de vestir als ninots, d`una banda la que estava a la part superior, per damunt la teulada de l`Ajuntament, amb diferents tonalitats fredes, que anaven del blau fosc, marí, anyil, passant per altres com el blau zèfir quasi morat, un altre ultramar i el majoritari blau acer clar.


L’altra gran figura femenina futurista, estava vestida amb tonalitats càlides com el taronja carabassa dels pantalons o l`extraordinari roig purpuri de cosset o el morat dels cabells. Com l`altra figura, tenia algunes parts del cos sense vestir de rosa carn, tot i que la cara anava de blanc, com a rostre futurista i un tant robòtic. I com el que es pretenia -supose- era destacar eixes dues grans figures, el cos central passava molt desapercebut a nivell de pintura, amb un blanc neutre majoritari, saltejat amb alguns quadres de groc lli -un groc grisaci, poc habitual-, eixe estrany color metàl·lic es conjugava molt bé amb el gos futurista, el qual relligava la base amb el coronament, però no tant les altres escenes, que no obstant tampoc constituïen elements de distorsió, per que tenien darrere una superfície majoritària blanca que suavitzava eixe efecte. La Falla Plaça Espanya continua en forma amb 75 anys amb un 2º premi a la Secció Primera i un 1r premi al Concurs de Paelles.


                        Ací podeu llegir el  Llibret Falla Pl.Espanya 1943-2018 75Aniversari

Els llibrets d`Aniversari sempre tenen contingut sucosos, com les "falles fantasma" del carrer del riu de Satorres, etc... i 75 anys són molts en un poble on començaren fa 90. 5é premi de llibrets de Junta Local Fallera.


Era hora de continuar pel casc històric de Cullera, passava junt el casal dels reis de la paella al carrer de vianants Antoni Renard, desembocant al pati de l`església que es trobava en ple trànsit de comissions cap als jardins del Mercat, on es celebrava en aquells moments l`Ofrena a la Mª de Déu del Castell. Carpe Diem en aquells moments de gran afluència de públic, també estava dividit i era moment per visitar la Falla Taüt comissió que enguany experimentava un inici de canvi de cicle després del canvi d`artistes que han marcat una època- tant Alfredo Bayona, com Jorge Gil Sapiña, sobretot el primer amb els seus sis primers premis a la secció especial, que el col·loca com l`artista amb més palets de la història de les falles de Cullera- el lema de la falla infantil enguany era Pardalets al cap i l`equip encarregat de fer-lo possible el de Gonzalo Rojas, Pau Soler i Mercedes Taibo.




Nous artistes i nous llenguatges plàstics. L’estructura semblava força agrupada, amb pocs espais lliures i amb una característica gens habitual, ja que la disposició dels coronaments i contra coronaments feia que d`una banda no tinguera una frontalitat clara, però al mateix temps quan s`anava rodant no tenia cap espai perdut, l`esfericitat era total. I si algun espai corria risc de quedar inert, com un dels laterals, allí que es col·locava el grup candidat a l’indult. A la part de darrere, s`elevava tot i la part de baix es quedava deserta. Com m`havia passat a la falla infantil del Raval, la concentració de la part frontal era notable respecte a la de darrere prou més sòbria. El recurs del ninot amb els globus connectava amb la temàtica de la imaginació i li donava al conjunt un aspecte un punt més aeri.


Enllaçant amb el modelat, es jugava molt bé amb les proporcions de les distintes figures segons la posició que ocuparen, si hi havia un fil conductor en aquest nou modelat que descobria era el dels ulls dels personatges, ja foren grans o menuts, joves o vells o fins i tot un au com un tucan, tots tenien eixe òrgan vertaderament semblant, cosa que afegia una homogeneïtat que es completava per una definició dels caps lleugerament aplatats, però sempre amb una molta bona definició dels rostres humans. La pintura també afegia característiques pròpies, els colors primaris no acaparaven grans superfícies i la centralitat era ocupada per complementaris com el groc, taronja, marró, etc,.. en el càs dels càlids i morat o violeta en els freds.




La part frontal més càlida, amb més diversitat de colors, tenia el seu antagonista en la part posterior on els colors freds s’ensenyorien de l`espai, morats, verds foscos o el mateix negre constituïen la part més fosca que tenia com a contrapunt un gran flamenc rosa o una xiqueta que volia ser flamenca -joc de paraules- amb el seu vestit de faralaes blanc amb punts rojos que neutralitzaven un tant eixos colors freds. També acompanyava l’ornamentació de pedra blanca, que afortunadament ocupava tota la base de la falla amb un ribet de suro marronós, una llàstima no haver-me parat a llegir millor els versos de Ramon Marí que tants anys porta versificant la falla gran i també molts exercicis la infantil, recomane llegir-los al seu llibret. La Falla Taüt rebia el 3r premi de la secció especial infantil.


Moment de visitar A Cullera, Millor la primera falla tautera de l`era post-Alfredo Bayona, a càrrec de l`artista de Carcaixent, Alex Oliver qui presentava una falla amb estructura molt frontal, amb tres espectaculars coronaments, això sí totalment rectilinis amb l`únic risc de la cama alçada del ninot central, el qual també era el més menut dels tres. D’altra banda una de les dues grans dames laterals tenia al cap un parell de ninots representatius del teatre tradicional de la Índia. El cos central simulava ser un rocam el qual era tapat per escenes o un contra coronament que semblava emergir de la pròpia roca com el cap del Buda. Un gran tigre protegia un dels flancs i tenia altres felins de gran mida configurant una escena pròpia, l`altre gran contra coronament era el bust i les mans d`una dama hindú.


A les escenes es percebia la difícil unitat temàtica entre el món asiàtic i el valencià, especialment a la part frontal amb el gran elefant i la parella abillada d`indumentària tradicional valenciana o els dos xiquets amb el iaio hindú. Les escenes no només combinaven la occident cullerà amb un orient llunyà, sinó que a més a més en alguns casos, afegien humorisme com en l’escena de la pesca, on com resava als cartells al Xúquer o vora mar, de moment els llobarros i les llises no ataquen els pescadors com els cocodrils i altres feres aquàtiques d`aquells ecosistemes. La part de darrere de  A Cullera, Millor no tenia grans discontinuïtats, però si una escena on la combinació d`elements occidentals i orientals s’entoixava complicada, la dels micos.


Tot el contrari era la guerra de la paella, si en alguna cosa hi ha semblances entre la Ribera del Xúquer i els aiguamolls asiàtics és en el conreu de l’arròs... conreu que vingué d`orient a occident i no viceversa com vaig llegir en alguna cartel·la explicativa. Un dels ninots més humorístics no només del cadafal, sinó de totes les falles 2018 a Cullera, era la del valencià tractant d’enrotllar la paella, com si fora un rotllet de primavera o un tros de Sushi...al seu costat, un japonès i un xinés amb les seues especialitats culinàries. Per a reforçar la sàtira de la majoria d`escenes s`utilitzava un modelat caricaturitzat que exagerava algunes parts del cos per emfatitzar les accions que es pretenia destacar, eixe tipus de representació tridimensional abundava a la part posterior i lateral, d`altra banda les grans figures centrals, coronaments, contra coronaments, grup candidat a l`indult, etc... s`inserien en un naturalisme que afegia un moviment sensual i rítmics amb les ballarines laterals. Desgraciadament el ninot del coronament central no tenia la qualitat de les seues germanes.


Com en la composició, com en el modelat, les dues ballarines tornaven a encarnar la millor qualitat en un cromatisme que intercanviava tonalitats més clares o fosques, més càlides o fredes, com dues germanes que tenien un fil conductor en els daurats metàl·lics, així com en totes les xicotetes peces d`orfebreria i estampats. Més senzilla era la combinació cromàtica del coronament central, amb un joc de forces entre els freds blau clar i fosc i un canyella engroguit, amb pinzellades de color blau supose que per enfosquir, però que no acaba de lligar bé i desgraciadament estava en un punt molt visible. Tota la resta d’elements de la part frontal no tenia màcula. Si la part frontal tenia més decoració vegetal ambientant un paisatge propi del sud-est asiàtic, la posterior no era tant frondosa, però continuava equilibrada, això sí, amb un domini clar dels colors càlids.


Roig, taronja, rosa, groc o metàl·lics daurats, omplien grans espais de la falla, sobretot a la part superior, que tenien com a color neutralitzador el blanc i com a oposició el propi verd de la gespa de la decoració i sobretot el gran cocodril de l`escena dels pescadors. Les façanes de l`emplaçament jugaven a favor amb tonalitats crema o blaves que refredaven una part de la falla, que curiosament com passava en el Raval, era més càlida per darrere que per davant. En resum un debut complicat per Alex Oliver en un any de transició, en el qual el 4rt premi de la Secció Especial podia semblar un fracàs... sinó es visitava la resta de cadafals de la categoria molt igualats entre sí. El que més em va entristir no fou les errades o el premi rebut, sinó l`oblit del 90 Aniversari de la primera falla plantada a Cullera en aquesta plaça el 1928, Tot està fet.... en projectes de Gabriel Bonet, etc,... aquelles persones no eren la Falla Taüt, però si el seu precedent, oblit imperdonable de la comissió i de la Junta Local Fallera.




 Ací podeu llegir el  Llibret Falla Taüt 2018

La Taüt ha consolidat el seu llibret, premiat enguany amb el 3r premi de JLF de Cullera i el 45é premi de la Conselleria d`Educació i Investigació. Enguany dedicat a la Paella, llegiu-lo o escolteu-lo.



Convençut i resignat que la història ens importa a quatre, girava a la dreta pel carrer Pescadors i un poc avanç de l`encreuament amb Pintor Sorolla, em topava amb Explorant la falla infantil de La Bega, la comissió nº 1 que més anys porta plantant de forma consecutiva a Cullera, presentava una falla amb temàtica sobre ciències naturals adreçada als més menuts. Un arbre semi humanitzat feia les vegades de cos central, sobre el qual coronaven xiquets i xiquetes amb prismàtics, gambers, etc,...al més pur estil Stanley & Livingstone. Els exploradors es situaven sobre ossos, queien bacs per xafar on no devien o muntaven tendes de campanya on passar la nit.


Composició de base rodona, molt diàfana, amb l`arbre humanitzat al centre, alguns xicotets exploradors al coronament i sobretot un gran os com a contra coronament i element de la gran fauna. A la part oposada del plantígrad, trobàvem formigues, escarabats, etc...microfauna que omplia una part posterior amb menor densitat de ninots. La figura humana majoritària era molt important i per això les postures en la que havia segut modelada, clau per aconseguir postures dinàmiques amb un risc molt mesurat, que com a mínim aconseguien certa soltesa i bellesa plàstica, una cama alçada, una torsió del tronc, etc,...aconseguien donar-li dinamisme al conjunt i transmetien eixe nerviosisme tant propi de la curiositat infantil.


El modelat naturalista amb característiques pròpies que any rere any va apuntant l`artista local Noel Hervás, com les dels ulls en concret o les proporcions del cap-cos, sempre molt equitatives i homogènies. Naturalista, però amb algunes línies planes visibles sobretot en la part humana del cos central, tenia la seua millor virtut en la regularitat però també podia desagradar a algú que no hi haguera altres tipus de ninots, més enllà dels xiquets exploradors. Com no podia ser d`altra forma, la característica expressiva més abundant era la de la sorpresa, connatural a l`activitat investigadora de qualsevol tipus, també la del treball de camp en la natura. El cadafal apuntava maneres, però necessitava un detonant per a col·locar-se entre les millors i eixe detonant era la pintura.


Contrast efectiu entre un verd llima a les copes, pinzellades de colors primaris clau com el blau o el roig en part de la roba de ninots del coronament i sobretot una variada gamma de colors crema, beix i ocre daurats,  totes tonalitats càlides suaus, i com a contrast a eixos colors el més fosc de l`os. A la part de darrere, més sòbria també en el cromatisme, el verd llima tenia com a contrast el fúcsia pàl·lid encara més rebaixat, una excepció era la xicoteta tenda de campanya amb colors taronja i blau, que trencaven amb el majoritari espai de colors suaus. La decoració de la base, havia de tindre gespa i suro si volia ser fidel a la temàtica general i aquesta en tenia, de nou pragmatisme adaptatiu. Una falla molt regular en tots els camps descrits amb poques errades formals rebia del jurat el 1r premi i el d’Enginy i Gràcia de la Secció Primera Infantil.


A quadres era el lema de la Falla la Bega, cadafal que donava el que prometia amb una unitat temàtica sense fissures. Alta cohesió guió-falla, potser el barret del cos central trencarà un poc eixe esquema, però si es te en compte que era el barret de copa de Goya que es situava al seu damunt, coronant la falla no anava tant desencaminat. Composició sòbria, sense riscos i amb un cos central senzill format per un barret de copa i un parell de pots de pintura. El ninot candidat a l’indult era el de Pablo Picasso, no molt lluny del pintor malagueny un pintor de parets amb el seu mono blanc o la Venus de Boticelli, la cohesió temàtica havia de jugar amb les paraules amb la parella de vells que s`havia quedat a quadres amb la pensió, en una família el pare pintava poc i finalment el canvi climàtic estava representat per un camaleó que és capaç de canviar de color.


Falla de poc volum, tenia un modelat excel·lent com prova el millor ninot de la secció que representava a Pablo Picasso, però sobretot el conjunt de la falla, tenia un nivell homogeni on no hi havia diferències entre coronament i ninots d`escena, això corregia una composició molt senzilla. No obstant encara quedava la pintura, amb una arriscada aposta per una tonalitat marronosa en el barret de copa i en la jaqueta de Goya, els marrons són colors difícils d`aplicar amb resultats vistosos i és molt fàcil que no es plasme allò que els artistes en realitat volen fer. Afortunadament aplicaren un color siena amb vetes grogues, que suavitzaven la foscor i destacaven el caràcter de color càlid del marró, el color fred que havia de actuar com antagonista era el blau del pantaló del pintor aragonès.


El morat apareixia com a color transversal tant al barret, com a la faixa del pintor, mentre que el color crema apareixia disseminat pels quadres que acompanyaven el coronament, els calcetins, la camisa, el cabell, etc...i també barrejat amb blanc als poals de pintura de la base que acompanyaven el barret. La disposició pictòrica era matemàtica, una altra cosa és que al públic o jurat els resultara estèticament agradable o no. De fet fins i tot el pintor de parets, de cabells rossos, amb camisa groga i mono blanc, també entrava dins eixa combinació matemàtica de colors. Com ocorre sovint, la part de darrere anava una mica més a la babalà, amb colors més forts i no tan combinables entre ells, però així i tot hi havia harmonia, fins i tot la gespa verda suposava un punt més en la millora cromàtica. La Falla la Bega recupera la corona a la secció primera, amb el 1r premi i el d`enginy i gràcia, a banda del millor ninot de la secció.
                                                                    


                                         Ací podeu llegir el Llibret Falla la Bega 2018


Era hora d`anar eixint del casc urbà més antic de Cullera, mira per on pel carrer Pintor Sorolla,...i acabava de vore una falla de pintors! Una altra sincronia? Arribava a l`encreuament amb el carrer Colom i la Diagonal del País Valencià, on estava plantada El amor.es cadafal molt modest i a més a més afectat supose que pel vent de llevant que provinent de la mar arriba allí amb facilitat, tan sols la parella de joves del coronament i una parella de vells, que representaven l`amor més madur, al girar vaig descobrir amb satisfacció que el ninot candidat a l`indult, també havia aguantat les envestides ventoses. De la composició destacava el coronament per la seua amplària i per la posició dels ninots.


El modelat transitori entre la representació natural i la primera línia d`abstracció, mostrava el seu millor exemple en el coronament però també en el ninot candidat a l`indult. En els de dalt, s`apreciaven línies que creaven angulacions... en el ninot candidat a l`indult majors superfícies planes que deixaven major protagonisme a la fase de la pintura. A pesar de la destrossa de la part inferior, era evident que al coronament els colors eren molt vius, mentre que els de baix, majoritàriament pastís. I era molt interessant com combinava la suau tonalitat de color rosa carn amb els colors vius -sobretot roig i groc- els quals amb enfosquiments recreaven plegaments o parts del cos on la llum no arribava tant, un detall de qualitat d`un artista de la talla de Juan Carlos Donet, que ha segut el únic junt a Lafarga en plantar a la secció especial de Valencia.   La Falla País Valencià rebé el 4rt premi de la secció segona.


Mes resguardada dels elements meteorològics, que no d`altres elements cap al carrer Pintor Sorolla, estava De Passeig per la Xina, de l`artista Quique Tur. Costumisme oriental, presidit pel bust d`una xinesa que completava quasi mitja falla,  en un lateral l`escena del grup candidat a l`indult era la més nombrosa, una mare junt l’arc d’un temple i els seus fills, al seu costat un home que duia d`una corda, com si fora el seu gos, un allargat drac que cobria també un espai generós. Un home duia un parell de cistelles penjant d`un pal horitzontal, l`element arquitectònic més destacable a banda del cos central, era un pont, al seu costat un xinés amb un sac d’arròs, un pescador i una dona amb una bossa de dacsa. El volum era generós per a la categoria i els elements lligaven amb la temàtica.


Modelat naturalista, amb molta incisió en el marcat de línies amb color negre en les faccions d`alguns ninots, sobretot els més menuts, però sense alterar la seua expressivitat. Colors majoritàriament freds, sobretot blaus i verds, no tenien en la pell dels protagonistes un contrast càlid, tan sols la barana del pont i el quimono de la dona del grup candidat a l`indult oferien càlids potents que s`oposaren a un conjunt molt fred. Els cabells oscil·lants entre el color negre i el morat, semblaven o bé afectats la pluja o bé per haver utilitzat massa aigua, ja que semblaven un tant destenyits. Si la decoració de base, haguera segut tota de pedra blanca o arena, potser no haguera semblat tant fred, però la gespa acabava per tapar la Falla País Valencià que rebé el 4rt premi de la secció segona infantil.




 Ací podeu llegir el Llibret Falla País Valencià 2018





Vaig continuar durant uns pocs metres fins la Plaça Andrés Piles, per a continuar pel carrer 25 d’Abril ja a l’antic barri dels Pescadors on m`esperava el tercer membre del G-4 Cullerenc la Falla Sant Antoni. La primera en visitar fou Baaxal diversió una imaginària visita dels maies a Cullera,  amb una composició frontal molt clara, on destacaven un enorme maia, amb tots els plomatges i arracades, però sobretot amb un bol en la ma, que supose que feia referència a algun dels aliments aportats pels americans, com per exemple la xocolata. La resta de ninots tenien una mida sensiblement inferior, el que demostra la importància del gegant, una xiqueta o xica més menuda amb el mateix plomall al cap, indicava la importància social del personatge, a un lateral una parell de xiquets, mastegant goma de mascar, abillats de forma més modesta... tot i que també tenien les seues arracades. 



Per la part posterior, la presència d’ídols a la roca excavada o elements naturals com arbres amb aus tropicals en el coronament, deixaven la figura humana en un segon plànol, però no l`eliminaven.  Al coronament de la part posterior, el ninot no sé molt bé, si era un cap guerrer o un dirigent religiós...-cosa que sovint anaven lligades- però era evident que la seua vestimenta indicava que es tractava d`un altre subjecte de la societat maia., al costat un maia vestit de forma semblant tocava un instrument de percussió. I a una de les escenes de baix, una iaia preparava la xocolata per als nets. Una vegada rodada la falla, vaig advertir que era la més rodona en quant a estructura de les visitades a la Champions Infantil, combinant els elements grans, mitjans i menuts per tot l`espai i no concentrant-los en un mateix espai.


A més a més hi havia espais oberts, molts més dels que fins eixe moment havia vist, això és un risc si el modelat efectuat no te qualitat, però en eixe aspecte Erik Martínez Moncho, anava sobre segur, com evidenciava el ninot candidat a l`indult. Uns rostres homogenis i expressius, amb una proporcionalitat molt marcada, però guardant eixe concepte d`uniformitat facial com a eix transversal. Distribució de colors més vius a la part frontal, on també entrava més la llum -en el meu cas del focus, però supose que de dia la del Sol- a banda de la important superfície de color marró canyella o mel dels maies que actuaven com un color càlid molt suau, l`acompanyava el color crema, més neutre. Els daurats com havia vist a la Taüt també eren ací presents, no és d`estranyar la profusió d`aquest tipus de detalls ornamentals, molt propis de l`escola de la Ribera.


Si la pell tenia un color càlid molt suau, hi havia espais del plomatge o el vestit de la maia, de color rosa coral que augmentaven la potència dels càlids. La barca d`un color marró molt fosc i la mascara de dalt, afegien un complicat element en la equació cromàtica, solucionada parcialment amb la túnica blava del maia més important. La part posterior, es complicava molt i molt, les pedres, les roques, la terra, sempre són un element difícil de reproduir i més encara de lluir-se amb ell, però també era un bon lloc on col·locar el grup candidat a l`indult. Destacava una efígie pètria que combinava el groc, el roig, el morat i el gris...o així ho vaig vore jo en aquelles nocturnes hores. La gespa verda, no era el millor additament a la base, des del punt de vista cromàtic, però si el de major veracitat història, per que els maies desenvoluparen la seua civilització en espais selvàtics i molt frondosos. La Falla Sant Antoni rebia el 2º premi de la secció especial infantil.


I a continuació em corresponia gaudir d`una falla històrica -la comissió també ho és per suposat- si l`any passat Erik Martínez Moncho ja havia deixat una bona impressió en la seua primera incursió en una falla de la secció especial local de les comissions adultes, enguany es refermava corregint i augmentant un bagatge, que encetà fa anys en la Falla Plaça Alboraia. La composició era clara i rotunda, un bust venecià que identificava el poble amagant-se dels governants presidia el cos central, però el que realment creava expectació era la ma que sorgia de la base i sostenia la gòndola amb la dama i el gondoler custodiats per les sirenes. La composició posseïa també un coronament dalt del barret del bust, una dama abillada amb vestimentes i pentinats de finals del XVIII  i un arlequí violinista.


Per unes escales laterals baixava un misteriós cavaller, fanal en ma augurava el descobriment de futur casos de corrupció, la seua mida era pràcticament idèntica o superior a les figures del coronament, distribució arriscada, que causava una gran acollida dels espectadors allí presents. En un lloc molt discret i mal il·luminat per la nit, el Ninot Indultat de les Falles de Cullera 2018, més cap arrere, una nova escala de dimensions menors per on baixava un flautista movent totes les rates, simbolitzant els magistrats que han jutjat nombrosos casos de corrupció, un gondoler transportava a l`actual presidenta de la JLF de Cullera, una altra figura femenina enorme constituïa un enorme contra coronament ... tan gran que quasi tocava el coronament.


De nou com en la falla infantil, veia una composició més rodona que les anteriorment visitades, a excepció això sí, del contra coronament de la part posterior, amb una escala excessivament gran per al lloc. I si la composició era homogènia, més encara ho era el modelat, que fins i tot a posteriori revisant material fotogràfic em va sorprendre per la amplitud de registres, per exemple l`expressió de sorpresa de la dama de la gòndola, però també la dels ninots que formaven el grup candidat a l’indult. L’altre punt era el del treball d`ornamentació que comportava la temàtica veneciana que a l`artista tant li agrada reproduir, com peix en l`aigua i a més a més representant una de les característiques més aclamades pels gourmets de l`escola de la Ribera.



El cadafal apuntava molt bé, però li calia un extra i eixe suplement el constituïa un cromatisme amb colors pastís, que jo no sé de dia, però de nit combinaven molt bé. La figura humana omnipresent tenia en un color rosa carn, constituïa un rosa ataronjat, fidel reproductor de la pell caucàsica. A eixe color s`unien grans superfícies de colors freds, blaus, morats o verds, que envoltaven eixe gran rostre, però també els daurats del barret. I després la harmonia continuava amb les escenes, com la frontal amb les persones animalitzades que vestien colors morats que contrastaven amb el crema/beix del cos central de darrere. 






També el contra coronament del fanal combinava ell mateix tonalitats marronoses més o menys fosques amb verdes, etc,..i al girar vaig comprendre el per que d`aquella aparent desproporció del contra coronament de darrere: una superfície molt gran on afegir colors grocs o marrons càlids, que equilibraven un cos central que per la part posterior era absolutament pres pels colors freds. La Falla Sant Antoni feia història aconseguint el 1r premi de la Secció Especial que no rebia des de l`any 2000. Desemmascarats també rebia el Ninot Indultat de les Falles 2018 de Cullera, així com el millor ninot de la Secció Especial.



Encara no havia arribat a l`equador i ja havia visitat tres de les quatre integrants de la secció especial, ara continuava pel carrer 25 d`Abril per arribar a La Por el cadafal que enguany havia plantat Francisco Vizcaino per a la Falla Plaça Mongrell i si, la falla causava una certa recança, un arbre amb uns ulls inquietants era coronat per una bruixa, altres elements eren una lluna i un parell de mussols. Vista des de lluny i des de la part frontal, la composició a banda del cos central, tenia dos grans coronaments -grans dins de les dimensions generals del cadafal- una bruixa damunt una carabassa i un gran vampir a l`altra banda. A l`escena frontal més bruixes i un personatge sinistre, no sé si vampir o que.  


La part posterior era literalment un cementeri, lapides, corones o estàtues més diabòliques que angelicals, omplien un espai molt ben relacionat amb el lema general. Fins i tot el grup candidat a l`indult era un personatge cadavèric acompanyat per dos estranyes dames. Modelat naturalista de bona factura en els ninots, però amb un cos central molt pobre per a la secció,  respecte la pintura tenia un bon registre de tonalitats fosques per la part frontal, amb marrons, taronges respectes els càlids o blau fosc en els freds, la part posterior era molt, molt fosca i gelada, amb grisos sobre marró. Una temàtica difícil per a traure-li bellesa plàstica, però aconseguí un més que meritori 3r premi de la Secció Primera -el setè premi absolut de les falles de Cullera 2018-.


M’havia deixat la infantil per al retorn, Fantasia Musical del mateix artista, el suecà Francisco Vizcaino. De composició molt piramidal.. o millor dit tronco cònica, de temàtica èlfica, més que personatges humans i havia d’aparença humana com el candidat a l`indult, però el que destacava era el regne animal. El guió era un pel complicat per aquells poc familiaritzats amb el món dels gnoms, elfs, etc...molt popular en la mitologia nòrdica i germànica i no tant a la mediterrània. La millor carta de presentació era un modelat naturalista, netament superior en les figures humanes, tot i que el mussol sorprès del coronament tenia el seu aquell. 


La part frontal, que era la millor il·luminada mostrava una base de contrastos entre tonalitats fredes verdes i càlides marronoses, el mussol del coronament amb els seus pantalons blaus i les ales morades trencava eixe bipartidisme cromàtic, també en menor mesura el follet del grup candidat a l`indult, la il·luminació no tenia la força necessària per deixar clares les superfícies de la part posterior, tot i que l`equilibri vegetal verd-marró semblava seguir com a la resta del cadafal. I la decoració de la base, difícilment podia escapar-se de la sempiterna gespa de color verd, per que li anava al tema. Cadafal amb llums i ombres... mai millor dit, el de la Falla Plaça Mongrell que rebia el 3r premi de la secció primera infantil. I després...el cap em deia una cosa i el cor una altra, però vaig acabar fent cas del cap, per que tenia poc de temps i quasi mitja ruta per fer.

                            Ací podeu llegir el Llibret Falla Plaça Mongrell 2018


Agraïsc les fotografies a Juan Gabriel Figueres Hernández, per que almenys tinc una idea del que es plantà enguany a la Falla Raconet. I mira per on el tema també anava d`una temàtica semblant: Bruixeria.  Cadafal molt menut amb un gran Jaume I al centre, en una faceta més esotèrica que militar o política. Pocs ninots, però amb un modelat a consciència amb el segell propi del seu artista Joan Simó, els versets explicatius com sempre, dels millors de Cullera. No era la pintura la millor de les facetes d`una falla amb un cromatisme un tant estrany, no comprenc per que no s`utilitzà el groc en el ninot de Jaume I, complicant-se la vida amb un morat difícil de conjugar amb la resta del cadafal. El jurat els atorgà el 5é premi de la secció primera.


                                      Podeu llegir-lo ací: Llibret Falla Raconet 2018

La Falla Raconet fou la primera a Cullera, en apostar pel llibret i d`alguna forma malgrat la modestia pressupostària continua sent un referent i a més més tenen més publicacions.


No és qualsevol nit  del mateix Joan Simó dibuixava una composició prou voluminosa per al pressupost i categoria, amb una distribució dels ninots a diferents alçades, cosa que creava una major integració entre els ninots i el cos central. Composició més be oberta ,comptava amb pocs ninots, però amb un modelat naturalista homogeni i ben acabat, però lamentablement eren molt pocs. Major riquesa cromàtica que a la falla gran, també patia del mateix mal, amb un cos central de color blau, que amb una gespa verda com a base, gelava molt el conjunt, tan sols respost amb escasses porcions de color roig o rosa i de nou un cabell morat, que si potser haguera segut groc o caoba, canviant la lluna a un blau agrisat haguera combinat millor.... però parlar a posteriori és molt fàcil. La Falla Raconet rebia el 5é premi de la secció segona infantil.

                                     Podeu llegir-lo ací: Cròniques 2018 Falla Raconet


Sorpresa agradable, la de trobar-me per casualitat, que la Falla Raconet escriu les seues pròpies cròniques! Un llibret molt interessant amb la participació entre altres del escriptor de la Drova, Emili Piera. 




Un bon passeig de més de 700 metres em separaven de la següent falla a visitar, creuava la Diagonal del País Valencià, seguint pel carrer del Metge Bolufer, per a situar-me front la Falla Rei en Jaume I que enguany complia el 20 Aniversari. Invasió asiàtica a Cullera, presentava una estructura ben oberta, amb un cos central que recordava aquells núvols i escumes tant típics de les falles de cartró pedra dels ‘80 i part dels ’90. I damunt un núvol hi havia una oriental voladora amb el seu menut. L`esquifit cos central, deixava un tant a l`aire els ninots de les escenes que tractaven de forma irònica la invasió econòmica asiàtica, basars, restaurants, etc,...també es jugava amb la cultura oriental per a incloure escenes com la dels lluitadors de Sumo, metàfora de la lluita als plenaris municipals. 


El millor modelat de Fede Alonso estava present en el coronament, fins i tot per damunt de la qualitat que poguera tindre la figura enviada a l`exposició del ninot. Respecte la pintura si que pense que era superior la de l`exposició, magnífica transició del roig al blau, a banda dels daurats, etc,...també era molt visual el coronament amb un potent quimono groc, que contrastava amb el seu cabell negre i el seu rostre emblanquit i també amb el núvol blanc amb vetes blaves, sobre el qual es situava. La pintura en general combinava molt bé, en un cadafal molt obert, amb base ornamental de pedra blanca, on és veia amb nitidesa. La Falla Rei en Jaume I rebia el 5é premi de la secció segona en el seu XX Aniversari.


                                Podeu llegir-lo ací: Llibret Falla Rei En Jaume I Cullera 2018

Interessants articles que repassen l`evolució artística dels seus cadafals al llarg dels darrers 20 anys i dels llibrets i el valencià en general.


Música, balls i tradicions era el lema de falla infantil dedicada a danses de tot el mon, presidia el cadafal un reciclat Enric VIII d`Anglaterra molt ballador, agafat a una donzella. La homogeneïtat temàtica era enorme i moltes escenes no necessitaven de cartel·les explicatives, cosa que sempre és una molt bona senyal. Ball de màscares de Venècia, Dansades valencianes, samba de brasil, tango d’Argentina, danses massai de Kènia, etc... la figura humana era omnipresent i la única representada, un antropocentrisme 100%. A nivell compositiu, la falla era absolutament frontal i per a cobrir la part posterior, els ninots apareixien literalment penjant de les grans figures centrals, cosa que resultava un tant xocant.


El modelat responia a l`habitual de l`artista Joan Simó, amb uns rostres molt característics, amb xicotets nassos i ulls grans, representant excepte les dos figures centrals, a xiquets i xiquetes. Malgrat la poca llum sobre la falla infantil, es veia bé el color verd del gipó del monarca i el rosa de la dama, també el marró de la jaqueta del rei anglès. Els colors amb que eren pintats els ninots de les escenes, desapareixien davant la verdor de la gespa de la base... un altre efecte haguera causat una superfície de pedra blanca, com a la falla gran. La Falla Rei en Jaume I rebé el 5é premi de la secció primera infantil.


Continuava fent un xicotet esprint pel carrer Metge Bolufer, aprofitant que quasi tot el mon estava a l`ofrena, per arribar junt al col·legi Maristes i el Conservatori de Cullera, al carrer Ausiàs March on estava plantada Música Mestre el cadafal de la Falla Xúquer. La temàtica anava en consonància amb el llibret un dels millors d`enguany i vist per darrere, es veia voluminós però amb una composició que semblava haver oblidat la part posterior, excepció feta d`alguns ninots. Les escenes que anaven apareixent descrivien distints estils musicals, el guió estava centrat, quan vaig girar, també vaig descobrir una composició un poc més rica, el cos central era un mestre que dirigia la banda i damunt el seu barret o la seua ma, emergien tres músics al coronament. 


Les escenes molt pobres escenogràficament, amb tant sols un ninot, feien un repàs de la història de la música, des de la prehistòria, passant per l`antiguitat clàssica, l`edat mitjana, moderna, el jazz, el rock, etc,...guió i composició ben ajustats, dins de les possibilitats de la categoria, amb un modelat que delatava al seu artista Xavi Tur, que sovint he emmarcat en el naturalisme, però amb unes característiques pròpies tant marcades, que quasi se`l podria denominar d`artista d`autor, en aquesta era del refregit industrial. A la falla no obstant, moltes vegades apareixien línies planes que denotaven un pas cap a l`abstracció, per exemple en les mans del cos central. Pintura rosa d`un rosa lavanda, cobria gran part del cos central...i ho encertaren amb la base de gespa verda, per fi! 


Els tres ninots del coronament aportaven un blau celeste que contrastava i un barret roig que contrastava amb el seu propi uniforme i amb el barret negre on es situaven. Una pintura més viva en el cos central i una pintura més suau, més pastís per als ninots de les escenes, aconseguien que els segons no li robaren protagonisme a les principals parts de la falla. A més a més, foren freds o càlids, no hi havia cap ninot, amb el mateix color que el cos central, aconseguint un cromatisme més plural que s`agraeix sempre i encara més en una falla de secció més baixa. Xavier Tur aconseguia per a la Falla Xúquer, un dels millors premis de la seua història i el millor dels últims temps: el 2º premi de la Secció Segona.  

                             Podeu llegir-lo ací: Llibret Falla Xúquer de Cullera 2018

Magnífic llibret el de la Falla Xúquer "Música Mestre" en consonància temàtica, amb els seus dos cadafals, aportant informació molt interessant d`una població amb dues grans bandes de música i una llarga tradició músical, a pesar de no haver obtingut cap dels 5 premis de llibret local si que ha rebut el 55é del Concurs de la Conselleria d`Educació i Investigació. Llegiu-lo, només l`entrevista al Mestre Rafael Talens ja paga la pena.




Música, Balls i Tradicions era la falla infantil molt centrada en les danses, músiques, etc...de Cullera, però també de tota la Ribera del Xúquer, amb tradicions compartides com la Muixeranga, present a Cullera, però també a Sueca, Carlet, Alginet, Guadassuar i com no, Algemesí.  El cos central estava format per un ninot que sostenia un pal al voltant del qual es realitzava el ball de vetes -molt semblant al ball de la carxofa d’Algemesí- a banda de la base rodona, cadascun dels ninots estava situat sobre una base a diferent alçada dels altres ninots. L`escena més frontal era la del ball de llauradors o llauradores, també molt estès per la comarca, amb el mateix nom o altres, a la part de darrere a banda de la Muixeranga d`Algemesí -recordem que Cullera també en te- la Moma i un momo. 


Dir que la composició era rodona, era una obvietat, però a més a més estava lligada a la falla gran i al llibret, que tractava de forma monogràfica la música, amb un apartat interessant als pas-dobles fallers i una entrevista al compositor Rafael Talens. El modelat naturalista i molt homogeni, no presentava cap aresta i la preferència per la línia rodona, ajudava a infantilitzar, els ja infantils ninots que hi apareixien. La pintura no mostrava grans contrastos, neutralitzada per amplies capes de color blanc, crema o beix. Els colors càlids més potents eren un groc vell i un roig rajola o teula, també poc intens. Tampoc els colors freds eren de gran intensitat, predominant els blau celestes o els verd turquesa. Un detall més relacionat amb el guió que amb els colors però que em va sorprendre gratament, era l`adornament amb murta, tradició que fins i tot un servidor ha realitzat en alguna ocasió enramar de Murta. La Falla Xúquer rebia el 3r premi de la Secció Segona Infantil i el Premi d’Interès Turístic Infantil. 




La sensació d`humitat ja present des de que havia creuat la diagonal, és feia ara més potent a mesura que avançava pel carrer Ausiàs March en direcció al carrer Metge Joan Garcés, des d’on aguaitava la Falla del Port, la més voluminosa de la seua categoria amb un disseny i execució totalment nous per part del seu artista Xavi Tur. Amb el lema Lladre, qui t`ha parit que t’aguante s`alçava vora riu, un cadafal descomunal, que semblava per les seues dimensions de la secció especial, la clau d`eixes grans mides eren, grans estructures disposades de forma rectilínia, amb un modelat prou elemental, una paret que per davant tenia el Congrés dels Diputats de Madrid, sobre el qual es situava una taula i damunt seu un lladre sostenint una iaia, amb un gat al costat.


El lladre representava al polític i la iaia al votant, els quals coronaven la falla, al costat seu un gat. Al costat com a contra coronament una estructura d`una habitatge amb un lladre femení, representant la sensualitat com a arma en el robatori, per la part posterior un Museu dels Lladres, un lladre amb una bossa de diners damunt un pont, un policia o el grup candidat a l`indult, un Pare Noel al qual alguns xiquets ja no li podran escriure en valencià des de que ens robaren Canal Nou. La originalitat temàtica o compositiva, no tenia parangó en un modelat, més satíric que d’alt nivell formal, els elements del cos central augmentaven la mida, però no la qualitat i restaven al modelat general.


La pintura tenia tonalitats suaus no molt vistoses, però ben distribuides, bons contrastos entre els elements arquitectònics del cos central i flanc lateral, un rosaci i l`altre blau grisenc, o el verd de la tela de la taula front el rosaci del flanc lateral. Tampoc desencaixaven els colors dels dos ninots del coronament, càlid en el cas de la iaia, mixt fred-càlid en el cas del lladre. Ara bé, la falta de vistositat del color, molt apagat i el limitat modelat dels grans elements bàsics, donaven un resultat ambigu, que acompanyat per una ornamentació amb gespa verda i uns escassos ninots pintats amb colors foscos i freds, no afavorien a un cromatisme dinàmic. La Falla del Port rebé del jurat el 4rt premi de la Secció Primera.

                              Podeu llegir-lo ací:Llibret Falla del Port de Cullera 2018



Situada junt al moll, Ex-Cracks Fallers també de Xavi Tur, simulava una partida d`escacs per a guanyar una partida fallera. Dues grans figures femenines orientals movien les peces, aquestes figures constituïen junt un drac alat que hi havia al darrere les principals estructures,  es situaven a les vores del tauler, deixant el centre a les xicotetes figures. En realitat cada figura representava a una comissió fallera local, en pugna per guanyar-li a la veïna, oblidant sovint el sentit primigeni de la festa. reis, reines, alfils, torres, cavalls, peons, etc... cadascú complia la seua missió. Com en el cas anterior de la falla Xúquer, el modelat de la falla infantil resultava més rodo, amb rostres arrodonits, polits i en casos com els ninots més grans o el candidat a l’indult amb una relació expressivitat i qualitat d`acabat molt equilibrada.


Com en la majoria de falles seues, l`antropocentrisme era amo i senyor, amb l`excepció del semi humanitzat drac i un xicotet mico. La pintura era difícil de visualitzar amb aquell focus que omplia de llum groga tot el cadafal, contaminant-lo amb una patina de color càlid. No obstant el color groc d`un dels vestits era visible, com el blau de l`altra jugadora, també els estampats, més complicat resultava aclarir-se amb el propi tauler d`escacs i en els personatges que el poblaven. Detalls de qualitat cromàtica eren les peces que representaven al Passeig i a la Taüt de blanc i negre, que trencaven amb la constant de colors vius. I un detall que cal nomenar també era el de la base de gespa, ornamentada amb un disseny que integrava pedra blanca. La Falla del Port rebé el 4rt premi de la secció primera infantil.



Tornava pel carrer Metge Joan Garcés que desemboca al carrer la Bega, a la meua esquerra estava el Casal de la Falla el Canet, però jo em vaig desplaçar cap a la dreta, seguint pel carrer la Bega, fins arribar a la confluència amb el carrer Pare Antoni Berenguer on estava plantada la Falla el Canet comissió més coneguda pel seu llibret sempre competitiu a Cullera, però també en l’esfera comarcal i autonòmica. Al so del circ faller com altres comissions, relacionava el seu llibret amb el cadafal gran, amb una composició simple però ben ordenada, amb un gran pallasso dalt una xicoteta base al centre del cadafal, que sostenia uns globus de colors, un element que a banda de servir de coronament, alleugeria el pes i donava sensació d`elevació, un element compositiu que denotava ofici.


Un cadafal menut, amb elements nous com eixe cos central, però altres reutilitzats això sí perfectament relacionats amb la temàtica, directors de pista de circ, pallassos, domadors de lleons, etc,...i els ninots que no eren directament circenses, se`ls afegia algun element propi, com un barret o algun objecte i se`ls integrava en la temàtica general. Modelat naturalista, amb humanitzacions constants especialment visibles les dels globus del coronament, fins i tot un pallasso d`una escena era el mateix que el de la portada del llibret, tal era la connexió falla-llibret. Tot el cadafal està farcit de crítica local, el circ del turisme a Cullera, el gran circ del viatge a Rui-an -Xina-, el circ de no saber que fan els assessors, la bola del circ feta piscina, el circ de muntar una fira sense llicència, el circ de les instal·lacions culturals, o el circ polític de Cullera, ensinistrant les feres.


La pintura tenia una enorme importància i els vius colors així ho evidenciaven, el mateix cos central amb grans espais de blau, verd o marró clar, però també espais més menuts de color morat, groc o roig. Els globus del coronament eren una altra oportunitat per aportar diferents colors tant càlids com freds i també el blanc, per a neutralitzar un poc un cromatisme tan intens. Els contrastos eren constants, si el pallasso del cos central tenia uns colors freds majoritaris, el repeu on s`ubicava era de tonalitat rosa salmó o un marró coure molt rebaixat, el qual tenia baix de tota la base vegetal de gespa verda. Això com a exemple del cos central que es reproduïa amb colors diferents en altres escenes, com el pallasso amb colors blau celeste, verd llima i rosa coral o el domador amb jaqueta roja i pantalons i barret blau fosc...una sincronia cromàtica, que el debutant a Cullera, Jordi Carrascosa havia emplenat amb un encert quasi matemàtic. 


Falla multi premiada, ja que el jurat atorgà el 3r premi i el d`Enginy i Gràcia de la Secció Segona i el d’Interès Turístic a la Falla el Canet. Cal remarcar també el 1r premi de l’ús del valencià de les falles de Cullera i  el 1r premi de llibret que torna a rebre la comissió després de uns anys (quants) sense rebre`l així com del 5é premi de llibret del Concurs de la Conselleria d`Educació de la Generalitat Valenciana, en el cas dels últims tres premis, enhorabona a Juan Gabriel Figueres pel treball constant tant en la coordinació del llibret com en el guió i versos de la seua falla, sempre fecunds en crítica local i amb un ús del valencià respectuós amb la norma i amb algunes rimes molt rodones. Era hora de visitar la falla infantil situada uns metres endins del carrer Pare Antoni Berenguer.

                            Podeu llegir-lo ací:"El Circ Faller" Llibret Falla Canet 2018



A la recerca del circ faller era el lema de la falla signada per la comissió, una infantil presidida per l`arbre de la saviesa fallera flanquejada per uns xiquets exploradors i coronat per un rusc i dues fades. Tot el guió de la falla girava al voltant de la frase A la recerca de.. i variava segons l`escena, dels valors fallers, dels jocs de carrer, al faller, indumentària fallera, monument faller, etc...fins ací com sempre, una falla més...doncs no! La gràcia estava en que el grup candidat a l`indult era la mateixa falla però en miniatura... confese que en aquell moment havia pensat que el cafè que m’havia pres eixa vesprada m’estava causant al·lucinacions....”no sí, encara tindrà raó mon pare...massa falletes”, però no estava al·lucinant res, allò era real.


Mira que he vist coses rares en les falles.... però aquella composició, en fi. El modelat naturalista era molt explícit i no donava lloc a dubtes. Respecte la pintura, deixava l`arbre en un marc discret, amb un lògic color marró, envoltat dels xiquets amb camises de color crema i uns pantalons curts amb un cromatisme molt proper al de l`arbre, com el savi i vell arbre estava més sec que una moixama, el verd el posava una fada que el coronava sobre una branca, probablement amb un sacabutx. La fada del costat tenia el cabell roig caoba, exactament al revés, els contrastos cromàtics i les combinacions continuaven per la part de darrere, aconseguint quadrar quasi totes les peces des del punt de vista pictòric i com no podia ser d`altra manera en una falla exploradora, la base era de gespa verda, que també jugava el seu paper. La Falla el Canet rebé el 1r premi i el 1r d`Enginy i Gràcia de la secció segona infantil, així com el millor de la secció segona infantil.



Una bona passejada de més de 500 metres,  m`esperava al llarg del carrer de la Bega, fins arribar al Passeig, de nou al centre de la ciutat, on des de lluny contemplava la Falla Passeig-Mercat, amb un fluxe de visitants moderat, vaig tindre sort, l`ofrena estava acabant i era un moment de transició en el que moltes falleres i fallers anaven a canviar-se, altres es disposaven a preparar sopars...ideal per a vore l`última carta del Pòquer d`asos cullerenc. Per proximitat vaig visitar primer African’s Go i per darrere, per que venia del riu, vaja, a la part posterior tenia ni més ni menys que el Ninot Indultat, començava la festa, la composició per eixe punt era molt vertical, com aprofitant tot l`espai disponible.


A mesurava que girava, la cosa anava canviant a marxes forçades i de front la falla tenia molt força, una sensació de moviment bestial, com si allò foren les cascades Victòria! Sobretot impactava el goril·la del coronament sobre el que cavalcava un xiquet, baix seu una mena de saure amb una dentadura inquietant, amb una xiqueta que no semblava molt amoïnada, per que el cavalcava a riallades, zebres, estruços, antilops, etc,... si que picaven sola i se l`arreaven d`allí corrent. I  per baix més escenes de xiquets africans jugant amb animals. Òbviament eixa potència davantera tenia com a contraposició una posterior molt més pobra, on no per casualitat estava situat el Ninot Indultat Infantil de les falles de Cullera. Més que la qualitat de les escenes, que també, impactava l`originalitat i el tractament de la la temàtica. 


Fidel al guió el cadafal reflectia els Turkana del llac del mateix nom a Kenia -sud-est del continent Africà- això sí en un entorn molt idealitzat. A l`altra banda apareixia un xiquet occidental amb un walkie Talkie -podria ser un mòbil- com a mostra dels utensilis que un xiquet resident en occident o en un país desenvolupat d`Asia, com Japó, Corea, Xina, etc... te amb només 10 u 11 anys. A l`abassegadora  façana frontal de la falla, que exercia molta força i dinamisme, on es situaven la majoria de ninots, seguia una part posterior més tranquil·la. Les expressions en el modelat seguien eixe mateix patró, és a dir si per la part davantera i lateral, expressaven emocions fortes, per darrere excepte el ninot indultat, la resta estava en calma total. També cal remarcar, que les superfícies d`absolutament tota la falla estaven molt, molt escatades i així després es pinta millor.    



Totes les falles que tracten temes sobre la naturalesa, és difícil que pugen fugir d`una parella de colors inseparable: el marró i el verd. African`s Go, no era l`excepció, el que passa es que les superfícies més grans estaven separades, si la part davantera era més marronosa la posterior era més verdosa. La habilitat de l`artista ve en adaptar-se a la situació i pintar al goril·la amb una tonalitat morada en lloc de negra o marró, per a visualitzar-lo millor o col·locar colors rosa als costats per a ídem. La falla tenia aspectes molt brillants i en alguns punts fins i tot impactava, però res és perfecte i la transició pels laterals, no estava ben cosida i fins i tot semblava una altra falla. 


La valenta aposta per decorar la base per una banda d`arena i pedra blanca i per l`altra de gespa, quedava bé de front o a la part posterior...però en els laterals l`efecte era molt estrany. Si en les grans hi havia igualtat, en les menudes photo finish, al remat el jove artista Xavier Gámez  en un any imparable, on ha guanyat en més de mitja dotzena de juntes locals i fins i tot a les Fogueres d` Alacant, feu un Vini, vidi, vinci històric aconseguint un 1r premi i 1r d`enginy i gràcia de la Secció Especial Infantil que la Falla Passeig Mercat no guanyava des de 2005. Abans de passar a la falla gran, cal fer una parada en Tradició i Traició el llibret de la Falla Passeig-Mercat, guardonat amb el 4rt premi de la JLF i el 61é premi del Concurs de la Conselleria d`Educació de la Generalitat Valenciana.

                             Podeu llegir-lo ací: Llibret Falla Passeig-Mercat 2018


Falles o treballes de Pedro Santaeulalia que repetia en la plaça, tenia una temàtica més nostrada, la vaig començar a rodar per darrere i vaja...el bou de l’esbós, semblava una miqueta més xicotet, l`escena dedicada a la Fira Taurina de Falles de València, la composició quedava una mica forçada vista per darrere, amb contra coronaments cobrint espais, com la dedicada als pirotècnics coronada per un falleret agafat a una eixida de coet. Girar a la part frontal, era arribar a un altre mon, composició espectacular ara sí, amb una gran fallera pensativa com a cos central coronada per una parella de fallers en una postura forçada, això sí, que els feia semblar super-herois voladors a l`estil de Superman...però afegint un risc espectacular com cap altre cadafal tenia.


L`escena de la bunyolera, ocupava un espai de contra coronament i complia la missió d`omplir també el buit de la gastronomia festiva, que es completava amb l`escena de la paella i el policia de la part posterior. Filant molt prim, es podria parlar de contra coronament a l`altra banda, d`un xicotet faller degustant un bunyol. Entremig altres Gremis no tant visibles com els voluntaris de protecció civil, en ple assetjament d`una turista asiàtica. Si la composició general, era un tant peculiar, la distribució d`escenes era molt encertada, cobrint espais morts, especialment la dedicada als treballadors de la neteja viària, l`escena més hilarant on no només arreplegaven immundícies, sinó també a alguns festers massa entusiastes i absolutament rebentats. Capítol a banda l`escena de l`alcalde Jordi Mayor, vestit de bomber molt polisèmica.


Si la composició era un tant desigual, amb llums i ombres, no ho era tant el modelat, la nissaga Santaeulalia si ha destacat en alguna cosa ha segut sempre per un modelat exquisit, en els últims temps, els fills de Miguel Santaeulalia Núñez, han apostat per un modelat que dins del naturalisme ha virat cap a una caricaturització més o menys intensa, Falles o treballes era un microcosmos d`eixa amplia varietat des d`expressions més contingudes com les de la majoria de personatges femenins del cos central i coronaments fins les mes esbojarrades com la del rostre desencaixat de l`artista semi ofegat per la fallera major, obsessionada amb el palet o el faller en plena tensió amb la boca oberta per l`esforç lluitant amb el policia local per la seua paella i com no la del torero del contra coronament de darrere, amb un cos encara més caricaturitzat que el cap del bou. 


I si el modelat mostrava una homogeneïtat molt amplia, amb tots els matisos que es vulguen, la pintura també oscil·lava per un cromatisme amb colors majoritàriament clars, quasi pastís, predominaven els colors freds en les vestimentes, sobretot el blau de l`espoli de la Fallera Major, però també el verd turquesa de la castanyera, el morat distribuït en moltes zones, etc...dels colors càlids, sobreeixia per damunt de tots el de la pell dels ninots, un rosa carn, amb tocs d`ocre, com pocs tallers saben aplicar i que donen un verisme molt gran. Per a aclarir tantes zones fredes, s`aplicaven zones on la pintura blanca era present, davants, manteletes, camises i fins i tot un paraigua blanc. Llàstima que els fallarà un poc el tema de la composició per darrere, no obstant la Falla Passeig-Mercat a banda del 3r premi també rebia el d`Enginy i Gràcia de la Secció Especial.



I ara sí, ara em quedava l`última de les últimes, però també una caminada de més de 700 metres, al llarg del casc antic fins arribar de nou al Barri del Raval i allí al carrer de...”la despedida”...que ja te nassos! Una altra sincronicitat jungiana? Això ja semblava de “Cuarto Milenio” m`havia deixat per al final, un parell de cadafals interessants. El primer era La natura tot ho cura signada per la comissió l’enèsima falla infantil que veia a Cullera sobre elements naturals. En una de les falles amb menys pressupost de la temàtica, però amb una composició que coronava un cuc enorme, per a la fulla on estava assegut, s`apostava pel risc. L`estructura era això una planta per eixe insecte i a la base, flors, setes, follets, abelles i fins i tot un faune, en una disposició agrupada.


Proporcionalitat, amb un coronament enorme, respecte les minúscules figures de base, amb un modelat, que reconec que amb aquella llum i tant xicotet no sé fins a quin punt de perfecció arribava, però era obvi que es trobava inmers en un naturalisme un pel més clàssic de l`habitual actualment. La marca diferenciadora junt a la composició era la pintura, fidel a la realitat presentada, creant contrastos entre els verds clorofíl·lics i els rojos o roses de les flors o setes. La falla tenia un domini absolut de les tonalitats fredes, però aquestes no sempre eren fortes i mantenien oscil·lacions entre elles, sobre tot en el coronament, això no alterava eixe domini  però el suavitzava. El cromatisme estava tant elaborat que a la part frontal una part de la base, hi havia pintades unes pedres crec que amb tonalitat beix que exercien alguna diferència amb el color verd de la pròpia falla o de la gespa decorativa...potser massa verd. La Falla Plaça Alboraia rebia el 2º premi de la secció segona infantil. 



Passava a la meua última falla Drames i Comèdies de l`artista Erik Martínez Moncho. Una falla molt menuda amb una composició que lligava molt bé les distintes escenes al voltant d`un escenari teatral, potser el ninot del coronament semblava més lligat a un circ que no a un teatre, però la resta eren coherents al 100% amb la temàtica central, un mim, un actor interpretant Hamlet, etc,...el modelat era el propi de l`artista amb un punt sempre per damunt en el ninot candidat a l`indult, que almenys s`emporta el reconeixement de millor ninot de la secció segona. Ja són uns quants anys que l`artista local donà al pas a les falles grans -sense abandonar les infantils- i precisament fou ací, pel que fa al modelat ha segut capaç d’adaptar-lo dins del seu propi estil a una escala major.


Colors càlids molt suaus dominaven el cos central, beix, crema, etc,... amb la participació d`un roig estratègicament utilitzat com a cortines del portal teatral i de l`estora roja de la base. El propi grup del ninot candidat a l`indult introduïa també eixa dinàmica de colors beix i negres, amb un potent roig, entre mig la ballarina que anava de blanc. Com la falla era menuda, es permetia el luxe de combinar colors més complexos com el morat i el negre, junt el crema de l`escenari, més usual era el ninot que feia de Hamlet amb pantalons violetes i jaqueta de blau fosc, per a finalitzar un color poc utilitzat com el verd era destinat al coronament. Una falla molt matemàtica en tot que rebia el 1r premi de la Secció Segona.

                            Podeu llegir-lo ací: Llibret Falla Plaça Alboraia 2018

I ací acabà el meu recorregut per les Falles de Cullera 2018, desgràciadament no he aconseguit fotografies de la Falla Bulevar, espere poder incloure-la novament per a propers exercicis. I ja que no els he pogut fer una crònica en condicions almenys incloc el seu llibret. 


                          Podeu llegir-lo ací Llibret Falla Bulevar Cullera 2018

Com les Falles de Cullera no tenen una falla "municipal" ni "oficial" el llibre oficial de Junta local fallera de Cullera, que ha aconseguit la proesa que les 15 falles de Cullera pugen els seus llibrets a format digital... serà per llibrets!


                       Podeu llegir-lo ací: Llibre Junta Local Fallera Cullera 2018