Corredor de Falles

CRÒNIQUES FALLERES    2016

Cels coberts pels Sectors Set i Mig i Venècia. Assolellats pel Raval de Sant Agustí-Pont de Xàtiva d`Alzira. 

Set i Mig  

Fidel a mi mateix començava la ruta pel barri de la Sagrada Família, que com absolutament tots els de la capital de la ribera, te la seua pròpia falla, enguany la comissió havia fet una de dinosaures, el cos central el formava una espècie de gran volcà en el qual aguaitaven al remat dos pteranodon un rèptil volador del cretàcic que culminava un cadafal que a la base també tenia stegosaurus -gran rèptil herbívor amb pues a la columna vertebral o un diplodocus, un altre rèptil herbívor.

A mesura que rodava aquella falla juràssica o cretàcica, descobria més “animalets” com el velociraptor  terrible i ràpid carnisser o el triceratops, un altre herbívor i segons explicaven els cartells, aquells grans sauris ja es furtaven entre ells. Tot i tindre un modelat i composició senzills, la falla era molt coherent, sobretot perquè no apareixia cap figura humana -a l' época dels dinosaures, no hi havia éssers humans encara!- i les tonalitats del verd de la pell dels sauris, estaven prou aconseguides, l’original cadafal va rebre el 4rt premi de la secció quarta.

Davall del mar era el lema de la falla infantil també a càrrec de la comissió, que no obstant mostrava alguns detalls interessants com unes tonalitats més fosques pròpies de les aigües més profundes, el color viu del cavall més que cavallet de mar -una mica desproporcionat- i la gran sirena del remat que feia una transició de tonalitats entre el fons i el cavallet. Novè premi a la secció tercera infantil, d`un cadafal que en la secció quarta haguera donat batalla.

El següent cadafal a visitar era el del Barri de l’Alquerieta, per a la qual cosa era necessari creuar la ampla avinguda del Pare Pompili, a eixes hores de matí poc transitada. La falla infantil de tema circenc, era un cadafal de mida molt reduïda però amb una pintura notable. Tonalitats fosques per als ninots xicotets i colors més vius per al gran pallasso del centre. La Falla l`Alquerieta s`emportà el 5é premi de la secció quarta infantil.

El pas del temps devia ser el lema de la falla gran de l’Alquerieta de la qual desconec l’autor, el cos central estava format per un gran rellotge d`arena, al seu costat un de paret i al remat un rellotge de taula, humanitzat i alat, crec que simbolitzant que el temps vola.  En una de les escenes, una iaia cosia mentre la neta nua titil·lava de fred, impacient. En l`escena principal, un rellotger artesà, pensava preocupat com adaptar-se al temps actuals amb els rellotges digitals, sense dubte l'escena més coherent de tot el cadafal. Un arlequí portava amb una cadena a un gran ós, simbolitzant el temps dels amics i parents col·locats que fan el orso.

En una altra escena també parlaven de temps de rates, ...de dues potes, de les que ens carreguen a impostos i ens foten clar! El cadafal tenia molta coherència temàtica entre el cos central i una de les escenes, però no connectava tant amb la resta, també el modelat era un poc irregular, però la pintura de tonalitats suaus, era més que acceptable per a la seua categoria, no obstant queden fora del podi i el jurat els atorga el 5é premi de la Secció Quarta.

A continuació baixava pel carrer Trafalgar fins l`església parroquial de la Sagrada Família, on vaig creuar de nou l`avinguda fins el carrer Jesús Àlvarez, on estava plantada Som pirates o corruptes el cadafal que havia realitzat l`artista Jordi Fresquet per a la comissió l’Alquenència. Amb un volum notablement major a les falles anteriors, també presentava cert risc en el remat d’una composició triangular clàssica. 

A més a més,  l`altre gran pirata que feia la funció de contra remat, estava en una posició inclinada, que encaixava perfectament en eixa composició de triangle. El guió ben treballat al voltant del tema central tenia com a contraposició uns versos massa ben rimats però llargs que cansaven als possibles lectors. Els elements que constituïen el cos central de la falla, tot i no tindre un modelat excessivament complicat, si que estaven ben executats i corresponien al tema central.

El modelat notablement irregular, aconseguia la seua millor fita al remat, amb una expressivitat prou aconseguida, en quant a la pintura es decantava per uns colors foscos, que en aquell matí ennuvolat no lluïen, tot i que les tonalitats verdoses estaven més que aconseguides, però la llum solar no ajudava a destacar-les. El cadafal aconsegueix el 5é premi de la secció Tercera de les falles d`Alzira.

                                                  La conseqüència del vandalisme...

De major vull ser era el lema de la falla infantil del mateix artista Jordi Fresquet, un cadafal antropomòrfic per antonomàsia. En la composició dos grans ninots representaven dos xiquets amb les lògiques preguntes sobre el seu futur, eixes inquietuds estaven representades, per tots els ninots de mida inferior de la base i el remat. En lloc de posar els diferents cartells explicatius, anaven tots en una pissarra escolar, sense dubte els fallers tenen imaginació! Reben el 6é premi de la secció tercera infantil de les falles d`Alzira

Hi havia moviment de comissions i ecos llunyans de música de pas-doble quan entrava a la Plaça del Parc Pere Crespí. Estava delitós de conèixer el que havia plantat Jordi Carrascosa Moyano i he de dir que la primera impressió fou ambivalent. En primer lloc em va sorprendre la disminució de volum respecte anys anteriors, no obstant, eixa primera visió negativa anà dissipant-se al contemplar una composició extraordinàriament harmònica, xicoteta però redona.

El modelat naturalista i realista -ell diria clàssic- caracteritzava i caracteritza l`artista alzireny, el qual manté a un bon nivell des de fa uns quants anys, amb els lògics daltabaixos, però és en la pintura on ha donat un pas endavant important. Mossegant l`última tecnologia era una falla que entrava pels ulls, el contrast del color roig de la poma amb el verd de la base, feien un cos central molt atractiu que es completava amb els símbols de les principals xarxes socials.

                                          combinant el verd de la vesta i el roig de la poma

Continuant amb l`aspecte pictòric, cal dir que  l`artista jugava amb el contrast d`eixes tonalitats de colors vius amb altres més pàl·lides, com els àngels del remat o la majoria de les figures de base. La falla no cansava a la vista. I encara mancava la principal senya d`identitat de Carrascosa, l`aspecte satíric , unint una temàtica actual com són les xarxes socials a la sempiterna crítica local.

Absolutament totes les figures del cadafal estaven connectades. Si els àngels del remat ja parlaven per WhatsApp o es feien selfies-autofotos-, a la base trobàvem escenes com la de la fallera major parlant amb el nou alcalde Diego Gómez per videoconferencia o skipe, l'assemblea de presidents parlant per whatssap, Muñoz el president de Junta Local patint per l`oratge, les regidores patint sobre com aniran vestides per a eixir bé en Instagram, etc...

I l`escena candidata a l'indult, la del tir al rajolet, crítica local sobre l'afer d'uns rajols de setmana santa en els que apareixien membres de l`anterior govern i que un regidor de l`actual govern tripartit decidí eliminar. Tenint en compte que fou company d'estudis, no vaig poder aguantar una forta riallada, la veritat es que se li assemblava prou,.... en fi, que serien les falles sense sàtira? 

Després de molts anys de bregar en tallers, de passar dificultats, de estar en podis d’aguantar que el pujaren a la secció tercera, etc....ho ha aconseguit, millor crítica local, premi enginy i gràcia i sobretot el palet, el 1r premi de la secció quarta de les falles d`Alzira 2016 per a la Falla Pare Castells. Destacar també els cartells amb l`explicació de la falla per a persones amb autisme, falles a l'abast de totes i tots.

Venim de mart era la falla infantil de Pare Castells, cadafal molt elemental de planetes i marcians, on el mes destacable era la composició i també algun dels cartells que tornaven a lligar el lema amb la crítica local i es que imaginació no els falta als fallers i artistes d`Alzira! El cadafal rebé un 8é premi de la secció quarta infantil. L'anècdota es que durant tres anys seguits m'havia trobat amb Jordi Carrascosa en Pare Castells, enguany no...i ha guanyat el primer premi! Es evident que soc gafe, artistes fallers que em conegueu, si em vegeu en falles pegueu a fugir xd!

Mentre analitzava aquella falla, hi havia més moviments de comissions, en Alzira es costum els dies 18 i 19 fer-se visites de cortesia, entre les falles del mateix sector i fins i tot més enllà. Acabava el tres en ratlla del sector Set i Mig en Camilo Dolz, un cadafal vintage construït encara amb cartró pedra, com ja no es fa. La composició era digna de ser analitzada per un  o diversos membres de l'associació d`estudis fallers. Tant al cos central com a les escenes encara hi havia bases!

Tot està canviant tenia un modelat que els més joves no estan acostumats a vore o que no han vist mai, el dels motlles de cartró pedra. Un procés artesanal que sembla irremeiablement perdut i mentre tots s`entesten que les falles siguen patrimoni de la humanitat, jo em pregunte: per a que eixa distinció, si no hem segut capaços de conservar tècniques artesanals en la confecció de les falles o estem a punt de perdre un acte, abans central com la Despertà?

La pintura damunt del cartró pedra, òbviament no tenia la mateixa brillantor que en el suro, s'observaven les juntes, etc,...ara bé, el cadafal tenia un sabor anyenc  i quan parlem dels versos, parlem d`una sàtira perduda, que en aquest cadafal alzireny guardonat amb el 9é premi de la secció Tercera reviscolava. La comissió també lluïa el banderí de guanyadora al Rally Humorístic a les passades festes patronals de Sant Bernat de Juliol de 2015.

Camilo Xef era el lema de la falla infantil de Camilo Dolz, de composició contundent presentava una escena-retaule, en la que el cos central esdevenia el centre d´una superfície que semblava plana. A l’original estructura, no li mancaven els ninots de base ni el remat, amb ninots molts graciosos que feien esclatar les riallades entre els xiquets del meu voltant. Especialment interessant la part posterior del cadafal en quant a sàtira.

 Si el modelat no era exquisit, l`expressivitat dels ninots en relació al guió era molt alta, no només als ninots del remat que representaven diverses nacionalitats culinàries, també en la sopa de menudillos, amb els barrufets a remulla o la sopa de tomatitos, fent una muixeranga i ballant flamenc. Una de les falles més creatives d´Alzira i la més original del sector s`emporta el 4rt premi de la secció tercera infantil i potser amb una altra tonalitat de pintura haguera entrat al podi.

Venècia

Tornava un poc arrere fins el carrer Pere Esplugues, en uns metres més avall entrava en un nou sector el de Venècia. Davant la parròquia de Nostra senyora del Lluch estava Pegant a fugir de nou una falla signada per la comissió, la crisi pega no amb guants de boxa, sinó amb els garrons nus, al cap, al fetge i...al cor. Però allí estava un any més plantada la Falla Pere Esplugues. 

Un castell del terror sembla ja algun que altre casal, amb el fantasma de la crisi al remat, un vampir amenaçava amb xuplar la sang amb els impostos, dos ciris es queixaven de la falta de fallers, etc,..de nou modelat en cartró pedra, alguna cosa positiva havia de tindre la crisi! El jurat li dona el 9é premi de la secció quarta de les falles d`Alzira 2016, però el premi es tornar a plantar un any mes.

Pallassades era el lema de la falla infantil signada com la gran per la comissió, com en la gran rebien el 9é premi, però la major satisfacció era seguir plantant. I la meua  era seguir visitant falles, per això feia marxa enrere, fins el carrer Verge de la Murta, caminava al costat de l`Estadi de Venècia, antic recinte de joc de la U.D. Alzira, que li dona nom al sector faller i girava la primera a la dreta fins a la Plaça Ana Sanchis.

Descens de volum i alguna cosa més a Colònia-Ana Sanchis, després de dos anys a molt alt nivell. Sota, cavall i rei presentava una composició basada en un cos central, que semblava imitar unes ruïnes sobre les quals un rei ens observava, símbol del poder. Unes cartes de pòquer en blanc, simbolitzaven la carta blanca que se li ha donat als nous governants, de nou apareixia la crítica local, amb la princesa Elena o la junta local fallera, fent un giny a la crítica autonòmica amb  un socarrat que amb dos milions de peles havien trobat.

A banda de la composició, el cadafal tenia algunes figures de nivell, com la del millor ninot de tercera secció que representava els que van a cavall de l’Ibex 35 o el contra remat. La pintura es sempre una de les cartes de presentació d`Alex Oliver, però en un dia ennuvolat les tonalitats que no foren de colors vius, no podien lluir. El jurat els atorga el 6é premi de la secció tercera de les falles d`Alzira .

La falla infantil, Reïnes estava plantada al carrer arts gràfiques, a uns metres de la gran. Escena única, amb dos grans ninots que marcaven el caràcter del conjunt. Lo millor de la composició, el para-sol inclinat amb el piafant al remat. El modelat un tant irregular, tenia en la pintura a la millor aliada, que com en la falla gran, no deixava lluir el conjunt...i es que el dia era gris, els colors foscos no ajudaven.

Ha segut el debut de l`artista xativí Xavier Ureña a les falles infantils de la capital de la ribera, amb l'ajuda en l'explicació de la falla de Rafa Tortosa, magnífic coordinador de llibrets que tampoc estigué tant fi en els versos com en ocasions anteriors, encara que lliga molt bé el guió, el resultat es saldà amb un 8é premi a la secció tercera infantil de les falles d`Alzira 2016. Els començaments mai son fàcils, a l`altra millor!

Continuava carrer arts gràfiques avall, fins el carrer Verge de la Murta on giraria per la dreta, de nou en el meu particular passa carrer rodant el camp de futbol del Venècia. Entrava pel carrer Cristofol Monterde, front el casal-carpa de la Falla Sant Andreu. Allí a uns metres estava situada Un lloc, un temps, un espai, el monument infantil de Jordi Carrascosa Moyano, amb una composició impactant, al centre del cadafal, dalt unes escales, un mag o savi seia damunt un tron, que per darrere seu s`elevava formant uns arcs, en eixos arcs, penjaven astres, planetes i marcians, com si levitaren en l`atmosfera.

Acostant-me més de prop, vaig observar que al costat del mag, hi havia una figura més jove. Després de rodar-la, tot i no tindre la mateixa prestancia, no vaig descobrir cap errada greu en modelat ni en pintura, una de les falles infantils més completes de les que havia vist fins ara a Alzira. Modelat clàssic-paraules de l`autor-jo preferisc dir realista o naturalista, amb els millors acabats de l`artista en el 2016. 

Preferència pels colors suaus, que com en tants i tants cadafals, no lluïen del tot, però que mostraven una bona combinació un color càlid com el rosa i un altre fred com el blau, només la manca de pressupost, en una secció vertaderament complicada i competitiva, com es la secció segona infantil de les falles d`Alzira, em dona la resposta a perquè encalaren a Sant Andreu al 7é premi.

Complicada es la secció segona infantil i complicada es la secció segona adulta. Alzira Medieval era el cadafal de la comissió adulta, de l`artista de Xàtiva Venancio Cimas. La composició era hipnotitzadora, espectacular aquell guerrer a lloms d’un drac de més de 10 metres de llargària que treia el cap per damunt el segon pis de les cases de darrere. El que ja no era tan espectacular, era el modelat, bastant elemental, el millor detall sense dubte el cap del drac.

En una de les escenes apareixia un enorme bou, amb un cavaller al seu cap, per a demanar a Madrid. En un cartell ens descriu l`acció del cavaller del remat, preparat per atacar als qui prometen i no fan res. Guió interessant però que no compensava el nivell del modelat, cosa que tampoc feia la pintura, que no acabava de lligar del tot, a pesar del bon treball en el drac i el cavaller del remat, al remat es queden amb un 6é premi de la secció segona i una vegada amb el 1r premi de la cavalcada multicolor de les falles d`Alzira 2016.

Tant sols havia de seguir uns metres mes per eixir a l`avinguda del Parc on em trobaria un antic company d`escola fent la ronda amb Albuixarres, mentre miràvem H2o la falla infantil de El Parc, les grans lletres amb mosaic ens mostraven el tema principal, però també moltes escenes, com el d`un xiquet amb dos poals d`aigua, o un xiquet tractant que no es perdera ni una gota del líquid element.

La composició tenia un cos central molt massís, poc aquàtic,  però el modelat dels ninots estava en consonància a l`estil del seu creador Carlos March, amb un estil molt personal. També destacava la pintura de tonalitats clares, amb predominants tons blaus clars, que la decoració de pedres blanques encara realçava més. La falla es podria denominar didàctica i a més a més amb un guió molt ben treballat i fàcil d`entendre pels xiquets i xiquetes.

Escenes com la dels xiquets abraçant la gota aigua, eren veritablement bones a la par que originals, però es que a més a més la falla estava molt ben explicada, de forma clara i concisa, amb uns cartells pràcticament perfectes, sense cap falta ortogràfica, cosa que per desgràcia no abunda. No obstant, l’alt nivell de la secció segona infantil de les falles d`Alzira, els deixava amb el 3r premi 

Animalzira era el lema de la falla de la comissió adulta de El Parc. Que ja fa alguns anys baixà en qüestió de volums i pressupostos, ara sembla que amb Toni Pérez, han trobat un nou camí. Falla poc voluminosa, de composició simple, destacava especialment pel seu acabat, en especial algunes figures com la ELE-FANTA de la part de darrere, no només ben modelada, sinó excel·lentment pintada.

Si rodàvem cap a la part frontal advertíem una constant en Animalzira, d’una banda les continues metàfores animalístiques i d`altra la incessant crítica local, en això al Parc son especialistes, a més a més amb uns dels millors versos explicatius, permetent-se el luxe de lluir acrònims amb les inicials de l`inici de cada línia, com diria Matias Prats sènior vitores i oles.

Evidentment el lleó del remat era el nou alcalde d`Alzira, el goril·la el regidor de seguretat, etc,....una falla que demostra que el treball conjunt artistes-guionistes-fallers pot donar el seus fruits, com ho han fet enguany ells aconseguint el 2º premi de la secció tercera de les falles d`Alzira 2016. A continuació un canvi d`aires, amb un suau passeig pel parc de l`alquenència, un oasi enmig d`una ciutat amb 35 falles per a només 44.000 habitants.

Mentre la majoria de comissions continuaven fent les seues pertinents visites de cortesia, servidor eixia del parc per arribar a l'altra falla que es planta en eixe parc, la més jove d`Alzira, quasi en l`eixida cap a Tavernes de la Valldigna, la de Ausias March, habitual entre les guanyadores a la secció quarta, enguany ha ascendit a la secció tercera amb Vent d`Orient, un arc amb pictogrames sostenia un gran ninot amb un sabre i un sol .

El vent d`orient, començava amb crítica local, un esser mitològic representava el nou alcalde i l`afer dels rajols de la setmana santa, que ja havíem vist a Pare Castells al sector Set i Mig, a continuació venia el tema de les carpes -no les de pescar, sinó eixos casals improvisats que moltes vegades son més grans que el propi cadafal-, ja a nivell nacional apareixien Rajoy i Sànchez-francament amb el segon calia posar imaginació-.

La crítica jugava amb la paraula orient, pel canvi polític, però també per l`econòmic i comercial. Com be deia un cartell la música ha canviat, ja no hi ha grans esdeveniments i corren temps de flauta. Més que parlar de modelat irregular, parlaria de tipologia anàrquica de ninots, coses de les falles de baix pressupost, on tot s`ha d`aprofitar per quadrar el números.

A banda d`embastar-ho tot prou bé, que ja es molt, la pintura que posà  Alex Oliver, lligava molt bé tot el cadafal, colors  en general pàl·lids que al combinar tonalitats de freds i calents, destacaven prou bé totes i cadascuna de les parts de la falla.  Vertaderament les diferències pressupostàries entre la secció tercera i quarta d`Alzira son tan nímies, que resulta inversemblant la seua classificació. Reben el 4rt premi de la secció tercera.

Històries de València o de Venècia era la falla infantil en la que a banda d`un impecable ornament dels voltants del cadafal, també hi havia un gran treball en el guió -en el cas que siga Venècia el lema- a banda d’una composició molt clara a la vista, amb un gran arlequí que feia de centre, tot i que hi havia un curiós punt de fuga, un xicotet ninot representant un jugador de la U.D. Alzira que tenia el seu estadi en aquest sector, el qual li dona nom: Venècia.

Punt de fuga, amb el suport no només el ninot principal l'observava, també les mascares i algun ninot més del remat, fins i tot algun dels laterals de reüll. En quant al modelat, sovint la pintura dissimulava la manca de modelat, encara que continuava ratllant a gran altura i de nou en la pintura fregava la perfecció: gran control i combinació dels pàl·lids blaus i roses, que donaven una falla molt pastís, amb l'única concessió del xicotet futbolista blaugrana. Juanjo Tarrassó aprova amb nota a Ausiàs March i rep un tercer premi a la secció tercera infantil.

                                     Imatge impactant venint del Parc de l’Alquenència

Retornava cap al centre d`Alzira, baixant paral·lelament al Parc de l'Alquenència, per Gabriela Mistral fins al final, girant per la dreta pel carrer alquenència i girant a continuació a l`esquerra pel carrer Simat. El gran volum de El Circ del Sol, era un poderós atraient que m`impel·lia com un satèl·lit al seu planeta. Cadafal noucentista per antonomàsia el de la falla Plaça Alacant, com diria Eugeni d`Ors una gran pedagogia de l`obra ben feta.

Falla voluminosa, molt voluminosa -fins i tot per al gust majoritari d`Alzira- amb una composició generosa amb el risc, harmònica, dalt d`un mig cos d`una gran acròbata en escorç, sorgia un traga focs sostingut per una sola cama. A mes a més, com eixides de coet, tres acròbates de mida reduïda literalment volaven agafades tant sols d`un sacabutx del cabell de 

l'arlequí del cos central.

Però no acabava ací la composició, com les grans catedrals gòtiques d`Europa, aquesta nau central, tenia les seues laterals, es a dir els seus contra remats, sempre antropomorfs, figura que millor dominen. Eixa recerca de la volumetria havia de pagar un peatge, l`absència d’un nombre important d'escenes que resultava un tant xocant en una falla quasi de secció especial de les falles d`Alzira. 

La cohesió temàtica de les figures o ninots era d`un 99%. Curiosament eixa harmonia es trencava en el grup que ha rebut l`indult de les falles d`Alzira 2016, l`aparició d’una fallera donava el to costumista, a l`escena circenca. Parlar del millor ninot de la secció primera i del Ninot Indultat de les Falles d`Alzira 2016, ens transporta a l`apartat del modelat.

Què es pot dir del modelat dels Germans Parra, que no s`haja dit ja? Màxim exponent del naturalisme alzireny-riberenc, només faré una crítica, les expressions son quasi sempre molt hieràtiques, distants, com si els ninots no miraren al públic, com les d`un Crist romànic o una escultura grega arcaica, amb una serenitat sobre humana dit siga això des del màxim respecte, pels artistes que han aconseguit la tècnica més depurada d`Alzira i comarca, els nombrosos indults a Alzira, Carcaixent, etc,...els avalen.

Una altre aspecte, ja més difícil d`analitzar era el de la pintura, degut sobretot a la temàtica del cadafal, el circ es presta a l'ús de gran nombre de tonalitats o materials, hi ha artistes que trien colors forts, altres més pàl·lids, altres purpurina, etc,...tenint en compte l`espai on estava plantada la falla, crec que ho encertaren, per molt estrany que puguera semblar-me al principi el verd dels cabells i dels guants, era un magnífic contrast amb el groc del vestit i amb el roig de les finques dels costats.

Llibret Falla Plaça Alacant 2016

Gran volum, gran composició, gran modelat, gran pintura i encara faltava la cirereta del pastís, que moltes vegades no correspon a l`artista, un bon guió o crítica, en aquest cas adaptat a la realitat local, amb la mancança de la rima en els seus versos, ja no consonant, sinó tampoc assonant, cosa que no resulta fàcil. Els germans Parra carreguen de premis per a la falla Plaça Alacant, als ja referits premis de millor ninot de secció i Ninot indultat Falles Alzira 2016, calia unir els de millor critica local i premi d`enginy i gràcia de secció primera i sobretot el 1r premi de la Secció Primera, d`un cadafal que semblava quasi d`especial.

En Un passeig xinés els Germans Parra estaven en la seua pròpia salsa, la de les falles infantils. Si en la gran de la Plaça Alacant la composició era espectacular, en la infantil ho era igual o més. La coherència temàtica era encara major, que pot identificar més a la cultura xinesa que el drac? Un drac que a banda d`estar ben modelat, posseïa una major expressivitat, a l`igual que alguns dels ninots, que trencaven un hieratisme monolític.

Proporcionalitat i acabats polits, feien innecessari carregar a la falla amb ornaments, purpurines i altres martingales. La pintura rematava la feina, adherint tonalitats de colors vius al centre de la composició, just on el drac de color roig, -també el sol, roig i groc- reposava damunt la casa verda. La resta de figuració es movia en tonalitats pastís combinats freds i calents, per a més inri, en aquell moment començava a eixir el sol i el Premi d`enginy i gràcia i 1r premi de la secció segona infantil encara lluïa més. He dit que també tenia el millor ninot de la secció? 

Raval de Sant Agustí-Pont de Xàtiva

Seguia una mica més avant fins la gasolinera, per a girar a continuació pel carrer la unió, el desplaçament més llarg de la jornada i l'últim canvi de sector. Fent  sprints intermitents  per arribar d’hora a la falla Les Basses que enguany recuperava vigor amb Aigua va! Al cadafal li donava certa envergadura, la composició, una granota dalt una font en el remat acompanyada per un parell de batracis més en l`escena principal. 

Coherent al 100% per la part frontal, com sol ocórrer en falles de baix pressupost, no ho era tant per darrere, amb ninots antropomorfs, alguns amb modelats de gran nivell com el llop i caputxeta roig i altres molt primaris com el de la grossa imputada. Bones combinacions en la pintura, amb un verd predominant com corresponia al color de les granotes o de l`uniforme del legionari Vicent.

L'artista Vicent Martínez Vello, aconsegueix amb un pressupost molt ajustat un dels millors anys per a la falla Les Basses amb el 7é premi de la secció tercera.. La vida al camp estava presidida per un enorme mussol, que tot ho aguaitava dalt un arbre humanitzat, ambdós estan pintats d`un marró que contrastava amb la resta del verd i dels colors pàl·lids dels follets de la base. Ivan Martínez aconsegueix per a les Basses el 5é premi de la secció quarta infantil.

Tres cents metres  em separaven continuant pel carrer taronger de la següent falla la de Sant Judes Tadeu. Buscant la fórmula màgica recordava les antigues falles de bastidor, cadafal molt modest format per remat -un mag-dalt un bastidor i quatre figures. Almenys la pintura combinava bé el blau de la bata del mag amb els colors dels altres ninots, però això no impedia que el cadafal de Vicent Chaveli haguera de conformar-se amb el 10é premi de la secció quarta.

El tren de la bruixa, era el cadafal infantil de Sant Judes Tadeu del mateix artista. Un tren humanitzat conduit per un xiquet, que rodava al voltant d`una bruixa, granera en ma. Un altre element humanitzat era el sol del remat, que semblava mirar el visitant sorneguer al visitant. Rebé el 7é premi de la secció tercera infantil.

                                    Falla Caputxins "Una altra història del llop i la caputxeta" 

                                  Millor actor secundari  del Concurs de Teatre Faller Infantil

Mentre la majoria del món faller alzireny s`encaminava cap a la Plaça del Regne, per seguir en directe la Mascletà, jo creuava el carrer colom per entrar a l`antic barri de l`hospital, nucli antic del sector Raval de Sant Agustí-Pont de Xàtiva. Uns metres davant la parròquia de l`Encarnació, en un escenari magnífic per plantar una falla estava Aigua, el cadafal de la comissió infantil de Caputxins.

La composició per la part de darrere em semblà estranya, rodant-la em vaig adonar del tema aquàtic, no obstant l`estructura era molt inusual, com si hagueren alçat tota l`estructura amb quatre llistons, a mode de coralls. D`altra banda el modelat general, semblava un sfumatto  tridimensional, que per una banda realçava la atmosfera de flotabilitat, però d`altra impedia contemplar les figures senceres.

Si en composició i en modelat, es podia apel·lar a la originalitat, en la pintura calia tindre molta imaginació per imaginar una tonalitat tant fosca com aigua encara que fora del fons del mar. Les tonalitats fosques son sempre arriscades en cadafals infantils. El cadafal de Roberto Cogollos no passà del 8é premi de la secció segona infantil.

Figues d`un altre paner, era el que hi havia plantat a les portes de l`Encarnació. Sayonnara emergia espectacular davant l`església, dalt d`un cap, una gran japonesa apareixia embolicada amb un sol i una mena d`arbre o coberta vegetal. Tot i que el modelat de Roberto Cogollos, seguia sense acabar de convèncer-me del tot- el conec i és capaç de més- en la combinació dels colors, ho havia encertat de ple, amb un dibuix molt treballat en el quimono del remat.

El contrast de les tonalitats verdoses del remat, conjuntaven perfectament amb la façana groga de l`encarnació i el mateix podria dir de la base. El guió denotava una crítica àcida i atrevida -sobretot per que era local- sobre la influència de les decisions polítiques en el món faller local., alguns amb rima i altres no. En el cadafal s`arreava a tort i a dret i he de confessar que vaig gaudir a rabiar, d`aquest tipus de crítica directa. Caputxins rebia el 5é premi de la secció segona, una categoria intermèdia que tant en grans com infantils manté un alt nivell.

Llibret falla plaça de la Malva

Feia marxa enrere fins el carrer colom i pujava per ell com si em dirigirà cap a la Mascletà, que estava disparant el  primer tro d`avís. De nou m`amagava per un carrer estret, el de l`hort de Torremocha, per a girar per l`esquerra pel de la família Vernich, per a trobar-me amb la Plaça Malva, emplaçament més conegut per ser el lloc on planta la seua falla, la comissió del llibret degut a la reputació que s`han guanyat a base d`esforç i dedicació en la faceta literària.

Pero a banda de llibrets i setmanes culturals, també planten bones falles, aspecte desconegut fora d’Alzira,  com Primavera reinventada en referència al canvi polític esdevingut el darrer any, per la política autonòmica es passava de puntetes, però per la local s`hi entrava de ple, com es costum en els cadafals alzirenys. El tripartit ja rebia les primeres crítiques, i els partits de l`oposició, especialment el que ha governat els darrers dotze anys no deixaven de rebre.

En quant a la composició era més horitzontal que vertical, sense arribar a escampar-se massa, no hi havia grans espais buits. El cap d`una dona semblava formar part d`una al·legoria de la primavera i del seu cap sorgia un esser que no vaig encertar a identificar, però que emergia d`un au, que a la vegada estava posada en una fulla, els elements vegetals i ornitològics eren constants.

A la base hi havia ninots que representaven humans i altres elements de la fauna com ossos o abelles, els dos relacionats amb la mel o la mer...en fi vostès entendran. El modelat dels germans Parra, no hase falta desir nada mas, embadalit com estava mirant els detalls, tant sols el soroll de les primeres carcasses provinents de la Plaça del Regne -de la mascletà, allí propera- em feren adonar en quina hora vivia.

No obstant, el modelat no era del tot uniforme, s'evidenciaven ninots d'estils molt allunyats dels models habituals del germans Parra, tot i guanyar en força expressiva, amb l`excepció del grup candidat a l`indult, que com no, havia rebut el premi al millor ninot de la secció segona. La pintura de tonalitat suau, no es perdia amb la llum del sol que ara aguaitava amb força il·luminant la barreja de freds i calents arrodonint l`atmosfera primaveral que volien transmetre.

Un conjunt molt complet, que tenia com a culminació  els versos de Miguel Angel Martínez Tortosa, que lligaven les escenes amb el llibret o a l`inrevés, per que a la Malva va a tot a una, encara que enguany francament, semblava que el llibre l`havia fet tot Eugeni Alemany, mira que a aquest home li agrada disfressar-se! El llibret per a variar ha rebut tant el primer premi de les falles d`Alzira en el concurs de llibrets de format gran, com en l`autonòmic de la Generalitat Valenciana.

Els Germans Parra per la seua banda aconsegueixen per a la Malva, a banda del millor ninot de secció segona, enginy i gràcia i crítica local de la secció segona i el més preuat, el palet de la secció segona, any rodó per als malvencs, que es converteixen en la falla més guardonada del sector amb diferència. Ah! I els únics dels tres sectors que tenien l`explicació de la falla in situ en braille,...estan en tot!

Els xiquets som la primavera de la festa, contràriament al que hom podria haver pensat, no era dels Germans Parra, sinó del jove Juanjo Tarrasó, que s`estrenava en una plaça emblemàtica.  La composició girava al voltant d`una parella de fallers de mida superior a la resta d`elements, en realitat una comissió infantil, representada per president i fallera major infantil al centre, amb la resta de fallers i falleres al voltant.

Entre les escenes les diferents d`una comissió a nivell infantil, el delegat de pirotècnia, el de Junta local, el de casal, el d'esports, el de música, etc,.....tots amb un modelat molt particular, amb la marca pròpia dels ulls, molt expressius, molt infantils -que per a això està en eixa categoria- posant cara de curiositat, cosa que els apartava del hieratisme i els proporcionava una certa humanització. Un cas clar era el de la fallereta a l`ofrena, tenia una expressió de son i avorriment molt aconseguida i si la miraves molt acabaves badallant! 

Si el modelat estava aprovat amb nota, el mateix es podia dir de la pintura, tant per l`adequació als diferents elements, com a les combinacions, amb un fons de tonalitats pàl·lides, alternant els càlids amb els freds, intercalava espais de colors més vius. No podem oblidar el guió, columna vertebral de qualsevol falla plantada a la Malva, siga gran o infantil, de nou amb els versos de M. Angel Martínez Tortosa. Aconsegueixen un digne 4rt premi a la secció segona infantil, amb un cadafal, prou més menut que el dels cadafals que fan podi.

Eixia d`aquella literària plaça de la malva, per arribar a la del General Dolz, trobant-me pel camí amb comissions que tornaven de la Mascletà. A mi al girar a l`esquerra m`esperava l'últim cadafal del sector i d`aquesta crònica el de la Falla Sants Patrons, que estava de 50 Aniversari. Una comissió activa, històrica a la secció especial, que continua ocupant un lloc rellevant a les falles d`Alzira, tant en el capítol del monument, com en altres d`indole cultural.

Es el cas del Concurs de Teatre Faller on sempre cull bons resultats. Enguany amb la representació de Rumors al Gran Teatre d’Alzira, arreplegava el 2º premi d`obra, així com els premis al millor decorat i vestuari. A Sants Patrons saben que la pedrera es important, però això la comissió infantil també ha participat amb l`obra Bruixes on també han rebut el 2º premi i el premi al millor vestuari. 

Des de la llunyania observava grans volums, encara més espectaculars que els precedents de la Plaça Alacant. La primera visió que vaig tindre de Psicologia Fallera fou de perfil baixant pel carrer Josep Mª Llopico, l`enorme alçada del cadafal impressionava -superava el quart pis d`una finca propera-cosa esperable en un aniversari tant important. La composició per tant era una de les armes de Toni Pérez, per a buscar el palet en Sants Patrons.

Vista de front l`estructura del cadafal, es comprenia perfectament el lema, sobre un gran divan, inclinat damunt la base d`uns llibres de psicologia i psiquiatria, dos fallers de gegantines dimensions ansiosos esperaven contar-li al seu terapeuta, també de grans proporcions, els motius de les seues cabòries. A l`altra banda alçada una descomunal fallera completava el quadre de colossos.

Modelats expressius, basculat entre el model natural i el còmic, contraposant la serenor preocupada del terapeuta, amb l`angoixa del faller de la part superior del divan o l`histrionisme de la fallera alçada. I no acaba ací la cosa, totes les escenes tenien un modelat semblant, això si la descomunal grandària del cos central, no permetia reproduir-ne moltes.

Les tonalitats predominants en la pintura eren les pàl·lides de colors freds, en el lateral del carrer Josep Mª Llopico predominava el morat i a la part frontal es conjugava amb el blau o el verd. Aquesta tendència només la trencava la part alta del remat, la del segon faller que estava pintat de roig, tot i que el rat penat superior que sostenia l’estendard amb el 50 aniversari, també era morat.

Tot aquest conjunt artístic tenia com es obvi uns versos o explicació de la falla que els acompanyava, a Sants Patrons els artífex de donar-li sentit a eixos ninots, eren i són Enric Xavier Ferrús i Toni Furió, amb quartetes de rima consonant i sobretot sàtira a bots i barrals. El que no entenia, ni entenc i ja havia vist també a la Malva, es la moda dels cartells dobles, triples o quadruples, que només quatre freakys llegim, ja que cansa molt la vista i queda profundament antiestètic.

 Llibret del 50 Aniversari de la Falla Sants Patrons

Una gran falla, per a un gran aniversari al qual li falta la cirera del pastís, el palet de la seua secció, en un any magnífic -dins els temps que corren- per a les falles d`Alzira, amb un alt nivell a la secció primera, que es salda amb un segon premi. Tampoc hi ha sort amb el llibret, o millor dit llibrets, per que en fan dos, que obté el 5é premi del jurat en el format de llibrets grans. 

I com en un conte amb final feliç, en el moment que em girava per a observar El món al revés, es a dir la falla infantil de Sants Patrons, arribava la comissió en ple de la Mascletà. En les meues rutes per qüestions de calendari, sempre em deixe Carcaixent per al final i mai havia pogut observar una falla de Carmen Camacho amb deteniment, eixe dia fou l`excepció.

La composició era més que redona, cilíndrica, em recordava falles de la meua infància com Cançó de Bressol del mestre Canet a Na Jordana el 1990. Eixa sensació de deja vu, desaparegué quan la vaig rodar....però no del tot. El modelat em retorna al segle XXI, les línies planes actuals majoritàries, no són com aquells ninots dels '80, ni per la tècnica ni pel material. La composició vista per davant, era més complexa del que podia semblar a primera vista, perquè tot i estar molt plena, també deixa espais lliures, sobretot en l'àrea del remat.   

Semblava com si tot eixirà del personatge femení del centre del cadafal, la qual fa que tot vaja al in revés, el lleó ensinistra l`arlequí, el conill trau al mag del barret, el dimoni es tornava angelical, la princesa plorava i una carabassa es trobava, la bruixa s`enamorava del príncep o el llop anava amb caputxa i caputxeta de llop....unes escenes i un guió originals i frescos, fugint tant de la falla pastís com de la falla didàctica, que ja comença a abundar.

Gran domini de la pintura, que millorava encara més el ja de per si bon modelat anterior. Camacho jugava com volia amb l`escala cromàtica, creant contrastos entre el taronja i el verd per la part posterior i fent autèntiques virgueries en la part frontal, amb contrastos a tres i quatre bandes, cal tindre un do per fer això o haver fet moltes proves per aconseguir eixes tonalitats. Sants Patrons enguany havia canviat d`artista, però repeteix premi el 1r de la secció primera infantil amen del d`enginy i gràcia o el 2º de teatre infantil. 

Ací m'acomiade recordant el 50 Aniversari d`una falla ja veterana, que a banda de tot el que ja he explicat en aquesta i altres cròniques anteriors a mi m`ha oferit la possibilitat d`entrar al seu Casal -més que casal sembla un hangar- i de col·laborar un parell de vegades en el seu llibret, tot un honor. Des de la que fora la falla d`Agustí Martí, xicotet en mida pero gran en voluntat no vos dic adéu. Fins la propera!