CRÒNIQUES
FALLERES 2016
15 de Març-
Dia de Plantà pel sud-oest de la ciutat de València. 2ª Part: de Jesús-Creu
Coberta a l’Olivereta.
Una de les novetats del 2016 ha segut el canvi en la ruta de la segona part
de la Plantà per València, fent-la al revés que altres anys per arribar
millor i més prompte a la destinació final: l'Olivereta. L'etapa
començava amb un dels transbordaments més llargs del Tour Faller 2016, des de Campanar fins a Patraix cinc parades i més
de 3km per a descansar.
En poc de temps estava creuant Gaspar Aguilar, per a
situar-me front Molta por i molta poca
vergonya la falla de Juan Aguiló-Gaspar Aguilar 2016, un emplaçament al
que retornava després de la interrupció de l’any passat. L'estil del modelat
era molt característic i ràpidament la vaig identificar amb el seu artista Paco
Roca Chorques, una de les llegendes vives de les falles de Xàtiva. Amb una composició piramidal d’elements superposats perfectament cohesionats al voltant d`una
temàtica tètrica.
D’una casa o cases que semblaven la residència de la Familia Adams,
sorgia una bruixa en el remat, acompanyada de carabasses, fantasmes i rats
penats. Per a homogeneïtzar encara més el conjunt, tota la falla estava pintada
amb unes tonalitats fosques, destacant la combinació de morat i rosa que en
aquella vesprada coberta, encara donaven més tenebrisme al conjunt. I no
faltava la crítica, una crítica plena d`humor negre, amb els dimonis de la
crisi, les tombes dels autònoms, de la classe política, etc... no obstant no
fou suficient per a aconseguir premi en una secció exigent com la secció 2-A.
L`infantil era de Ricard Balanzà, una falla
sideral que anava sobre el cosmos, de
formes arrodonides, com arrodonits son els astres que circumnaveguen l`espai.
El cosmos balanzià tenia un univers
de colors que partien d`un groc mare, per arribar a tonalitats rosàcies de la
banda dels colors càlids o a tonalitats verdoses de la banda dels colors freds.
Una falla íntima, minimalista, conceptual,
no exempta de cohesió temàtica, a la qui el jurat li atorga l'onzè premi de la
secció quarta infantil.
Després d`aquesta breu incursió en Jesús, girava
enrere per a baixar per Gaspar Aguilar, la primera falla amb la que toparia per
la Creu Coberta seria la de Fra J. Rodríguez- Pintor Cortina que enguany
deixava fora la vareta per a centrar-se en un disseny molt distint. Un cadafal
no molt voluminós per a la seua categoria, però amb un acabat molt
acceptable-del que vaig observar- cal dir que en eixe estat no vaig entendre de
que anava la trama de la falla. D'okupes
tractava els danys que l`home ha causat en el medi, carregant-se l’habitat dels
animals.
El que es pot apreciar a les fotos, és la casa arbre, únic refugi que els
queda, lamentablement en aquell moment encara no s'havien col·locat cap de les
escenes de base. La composició era veritablement realista i coherent amb la
temàtica, del modelat no puc parlar massa, perquè faltava molta falla per
plantar i en quant a la pintura de tonalitats molt fosques, no era bonica en el sentit preciosista, però si
molt adequada per al que es pretenia representar. Els veterans Latorre y
Sanz aconsegueixen el 6é premi a la secció 4-B.
En la infantil repetia Vicente Dominguez, que
enguany presentava un clàssic de la literatura infantil Els tres porquets. Composició d`elements superposats amb
jerarquització en la mida dels ninots, molt més grans al remat que a la base. No
obstant amb una constant, el 90% de les figures eren porquets, de diferents
mides i formes, però de la mateixa espècie, coherència. Òbviament, eixa
al·literació, era acompanyada d`una pintura rosa-color carn,
molt present, que tenia la seua antítesi en el blau fosc del llop i el color de
la fusta i de la gespa
El que es va presentar també allí i agraïsc la seua presència fou Malalt
de Falles- gràcies al qual vaig poder entrar en la casa dels porquets, sense haver de bufar com en el conte-. El
cadafal s`ensolca al 4rt premi de la secció setena infantil, a banda del primer
premi d'enginy i gràcia. Per posar-li un però, els cartells tenien la lletra un
pel xicoteta, difícils de llegir la veritat. Després de la breu trobada amb el
ja veterà, gestor de comunitats, continuava avinguda Gaspar Aguilar avall.
Quasi arribant al final de la llarga avinguda, girava a l'esquerra per enfilar cap a Música en Barroso de l`artista Ximo Martí, de qui ja havia vist un treball en Benicalap. Ací la composició era una mica més arriscada, més solta i més redona. De nou la pintura supera al modelat, fantàstiques transicions del blanc-blau al blanc-gris amb contrapunts morats o verdosos. L'existència de diverses figures formant el cos central, li donaven més profunditat i moviment.
Encara que la combinació entre figures animals i humanes no acabava de
lligar del tot dins la temàtica música, el cadafal tenia prou coherència amb
eixes mirades en busca de complicitat dels ninots de Martí. Però la secció
segona infantil de València és molt competitiva i la falla General
Barroso-Pasqual Abad, havia de conformar-se
amb un 14é premi. A uns metres en ple procés de plantà es trobava la germana
major que ja tenia plantejat tot el cos central i el remat.
Del modelat de les grans figures -d`escenes encara res de res- es podia
percebre una combinació entre moviment i quietud, entre vis còmica més o menys
histriònica i serenitat. Gran predomini del verd, com a element vertebrador
d`una falla amb molta clorofil·la que tampoc destacava en excés per la pintura.
Una falla ben lligada -almenys el centre-sense errades destacables, que supose
amb unes escenes semblants en qualitat, aconsegueix el 6é premi de la secció
1-A, gran resultat per a General Barroso-Pasqual Abad -em sembla que el millor
de la seua història- així com pel seu artista Luís Espinosa.
Continuava cap avall en direcció al centre de la ciutat, per a trobar-me
en plena plantà de les escenes de Fart
West de l`artista carletí Vicent Martínez Vello, que debutava a
València i fins ací la meua imparcialitat, perquè quan algú parla de la seua
criatura es impossible parlar mal d`ella, ni de forma parcial com a guionista
d`esta tragicomèdia vaquera. L'oest era la metàfora d’un occident, fart i en decadència, com els
seus valors representats pel tòtem central, la separació de poders, els drets
de l`home o individuals, els drets i deures democràtics, etc,...
A la base, junt el tòtem i el pell roja, una gran calavera incrustada en unes roques, era espill de les vaques flaques que
pateix occident des del 2007, només
queden els ossos d`aquell període que anà del 1997 al 2007
(boom de les noves tecnologies, telecomunicacions, internet, especulació
immobiliària, etc,...). A les escenes hi havia més voltors, un parell damunt
un dipòsit d`aigua. Companyies petrolieres, gasistiques, etc,..que depreden uns
recursos que abans eren públics i s’estan
privatitzant inclús l`aigua. Els dos pardalots
també volen controlar les renovables. Un mexicà, representa a l`Amèrica
llatina, territori occidental fins fa
poc dormit, que sembla a punt de despertar-se.
Els cactus, representaven
assumptes espinosos com eren i son
els conflictes de Síria i Ucraïna, que van més enllà de dos guerres a nivell
nacional ja que impliquen interessos
contraposats de les grans potències mundials. En una tenda tipi, apareixia el
primer ministre grec Alexis Txiripas mostrant el seu cul, junt a una bandera
grega, mentre un ós berlinès el rondava
per intentar “rescatar-lo”.
Òbviament l`escena feia referència a les tensions socio-econòmiques entre el
sud i el nord d`Europa, que estan desgastant el vell continent.
Fent una necessària
autocrítica crec que la gent està farta
de notícies negatives, per tant reconec que el guió tenia una visió molt
pessimista i excessivament internacional.
No obstant i està lleig dir-ho, almenys els cartells estaven més o menys ben
escrits i sobretot amb rima consonant, cosa que hui no és fàcil de trobar. De
la composició el primer que destacava era la gran alçada del tòtem així com la
cohesió de figures habituals de l`oest, els indis, dipòsits d`aigua, calaveres,
vaqueres, vaquers, cactus ...i fins i tot tanques de fusta.
El modelat s`assemblava molt al de Paco Giner, especialment en la figura del ninot candidat a l`indult, la vaquereta que representava a una jove Rússia -que de moment sembla que es salva del deute galopant que tenim a Europa occidental- en aquells moments venint des de la Exposició del Ninot. En quant a la combinació dels colors de la pintura, crec que poc més es podria demanar a la base, amb un contrast magnífic entre el verd dels cactus o el vestit del pell roja per una banda i el marró terrós de la roca de la base i el dipòsit d`aigua.
Potser hi havia major
irregularitat en el modelat dels ninots de les escenes o hi havia cert
monocromatisme en el remat, distingint-se poc el voltor del remat de la part
superior del tòtem. Potser faltà ambició en modelar figures més complicades
artística i tècnicament. Potser el guió podria haver segut més senzill i no tan
carregat -assumisc la part que em toca- finalment li donaren un 11é premi de la Secció
4-B de València... potser li podrien haver donat un premi més alt a General
Barroso-Calvo Acacio... o potser no. Tot potser.
Estava tan nerviós que em
vaig oblidar de visitar “Grup de Guassap” la falla infantil de General
Barroso-Calvo Acacio que enguany tornava a plantar l`artista de Torís Vicent
Espeleta i que rebé el 2º premi d`enginy i gràcia de la secció catorzena
infantil. Seguint carrer avall cap al centre de València, vaig tornar breument
al barri de Jesús, per a visitar l`ultima falla de la ruta pel sector, la de Costa y Borras- Agustina de Aragon, amb
una falla de David Sánchez Llongo.
Vaja
mar
era un cadafal que impactava en primer lloc per la composició, amb un evident
risc al remat, un Neptú molt allunyat del centre de gravetat, però també pel
magnífic modelat i per la profusió de detalls relacionats amb la temàtica. Falla
marina i aerea, per la quantitat de cadafal que restava com es diu vulgarment a l`aire un parell de dofins oferien un
cert contrapès a Neptú i la seua cort.
Tant el cos central com
el remat, estaven magistralment pintats, de tal forma que semblaven encaixar
una mateixa peça, la delicada capa de blau quasi turquesa, estava acompanyada
dels colors vius dels bancs de peixos que generaven en l`espectador una
sensació de moviment aquàtic, que en la nit que començava resultava encara mes
versemblant. Les poques escenes plantades mantenien eixe alt nivell artístic,
que si estava igual de ben lligat amb el guió, no es d`estranyar que li donara
eixe 3r premi a la secció 4-C, els acabats eren dels millors que havia vist
eixe dia en una falla gran.
I
a qui li tocarà, de la granja cuidar? Era el lema de la falla
infantil obra de l'artista Jorge Ramírez,
de composició simple però cuidada al voltant d`una parella de grangers majors i
un gran espantaocells, jerarquitzava la mida dels ninots per a crear
perspectiva. L'execució del modelat i de la pintura realment notables i
sorprenents en una categoria de baix pressupost, a destacar la combinació de
colors de la roba de l'espantaocells. El jurat la premià amb un 4rt premi dins
la secció onzena infantil de les falles de València.
Botànic-La Petxina
Botànic-La Petxina
De nou a córrer, per
alguna cosa em diuen Corredor de Falles. En uns minuts ja estava de nou a la
València subterrània per a dirigir-me ara al centre de la ciutat. Eixia un poc
desorientat en un ambient molt diferent, m`acostava a l’epicentre faller eixint
per la gran via, on confese que vaig donar unes quantes voltes fins a trobar la
falla 99, la de Ferran el Catòlic-E.
Orellana que estava tota encara per muntar i embolcallada en plàstics
protectors. El seu lema era Pare vull ser
fallera major i el seu artista Artdefoc
estava en la secció 5-C i no obtingué premi.
La que si havien plantat
era Els jocs de hui, el futur de demà
també de Artdefoc , amb una
composició simple i un modelat un poc hieràtic, aconseguia que els ninots
tingueren certa expressivitat. El més notable, la magnífica pintura tant del
robot central com de la resta de ninots, amb una paleta de colors on dominava
un ventall entre el rosa i el morat, amb una frontera molt difusa entre colors
càlids i freds. Una agradable sorpresa, aquest 7é premi de la secció quinzena
infantil.
Baixava per Juan de Mena
i en pocs metres tenia una altra infantil, Jugant
als videojocs de José Manuel Felip artista que repetia
un altre any en la Falla Plaça de Rojas Clemente de temàtica semblant ací no hi
havia xiquets anònims sinó superherois infantils, el cos central un enorme Songoku, company inseparable de milers
de xiquets valencians en aquell mític Bola
de Drac. Al remat un altre dibuix
japonès Doraemon o els més recents angry birds. En la base quasi de la mateixa
mida un gran Super Mario, envoltat d`altres personatges de menor mida com
pocoyo, etc,...
La composició mantenia un
risc basat en la postura de cama alçada de Songoku, en posició d`atac amb una
cama replegada llesta per a propinar una patada voladora. El modelat sense
revestir unes dificultats màximes, estava ben acabat i la pintura de
colors vius amb contrastos potents entre el roig i el blau, li donaven un aire
molt realista semblant al que s'utilitza en eixos dibuixos animats. El jurat li
atorgà el 2º premi de la secció quinzena infantil.
No
et cremes era el lema de la falla adulta Plaça de Rojas Clemente. Una falla de Miguel Banaclocha
Raussell amb esbós de Ignacio Martínez. Amb el cos centra i el remat
apareixia una composició estilitzada -faltaven les escenes- la base semblava un
volcà a punt d`esclatar, on apareixen les mil i una denominacions del nostre
territori, país, comunitat, regne, etc,..per un costat aguaitava un drac de la
corrupció i al remat un superheroi -supose que valencià-amb foc a les mans.La
gràcia d`aquesta falla sol residir en les escenes i no estaven encara situades.
Tot i que no semblava destacar tant en aspectes tècniques, la gran capacitat de
l`artista de transmetre sàtira, l`auca al 9é premi de la secció 7-B.
Continuava la marxa
acostant-me a la vora del centre històric, seguint el carrer Juan de mena fins
a guillem de castro, allí estava Lepanto-Guillem
de Castro, primer un dia al llac
de José R. Lisarde, al voltant d`un arbre s`agrupaven xiquets fent diverses
activitats, al remat un xiquet aguaitava curiós. Modelat molt geomètric, però
transversal a figures humanes i vegetals, amb ús de materials com el cotó en
pel per als núvols. El jurat no li atorga cap guardó, dins la secció quinzena
infantil.
De
pesos i conflictes estava plantada,...pero encara amb els
plàstics protectors embolcallant les diferents figures d’una falla desintegrada com diria Ricard Rubert.
Diferents figures humanes carregaven, una motxilla que semblava un edifici i
efectivament, tal i com m`explicaren després representava una casa, la llar de
la nostra infància, un lloc idíl·lic, en el qual aprenem a ser i a posseir,
fins que algun dia sorgeix un conflicte entre tú i l`has de fer, entre la
mesura i el pes. Conflictes personals i existencials transmutats en falla que
li valen a Anna Ruiz Sospedra el 2º premi de falles
experimentals de Junta Central Fallera.
Girava carrer lepanto
endarrere fins arribar al carrer Túria, aleshores girava a la dreta i ja tenia
a la ma Teatre Faller de Daniel Jiménez Zafrilla, un cadafal
dedicat a eixe gran desconegut: el teatre faller. Amb un escenari com a cos
central i una gran mascara de carnestoltes, es representava aquesta modalitat
teatral. Si el cos central i el remat, ens podíem semblar massa clàssics la presència d`elements com ous
fregits en la pinta de la fallera o un coet humanitzat ens tornaven a un
surrealisme satíric. I com tantes altres vegades al llarg del dia -ara ja nit-
em tornava a quedar sense contemplar les escenes d`un cadafal el de Borrull-Túria
que estava situat a la secció 5-A, el jurat no li atorgà cap premi.
Supersomnis
era la falla infantil de Borrull-Túria,
ja ho ens deia el remat de la falla, però s`intuïa en el gran ninot del xiquet
que llegia àvidament un llibre. Amb una relació jeràrquica descomunal, la
composició basculava tota entorn a este gran ninot de mig cos, d`ulls i colors
clars. Al seu voltant un xiquet de color verd com l`increïble Hulk, un altre
amb un coll interminable, etc,...un d`ells representava ni a un xicotet
einstein, amb uns cabells i un bigot de drap, que li donaven un aire molt
realista. El cadafal de Manuel Guitarte rebia el 1r premi d`Enginy i Gràcia a la
secció setzena infantil.
Continuava el meu camí,
carrer Túria amunt i travessava el carrer Quart deixant les imponents torres
construïdes al segle d`or valencià a ma dreta per arribar a la Falla Quart-Túria que tenia un lema
molt urbà en la redona, gire a l’esquerra,
de nou una grata sorpresa en la ruta del Botànic, ara en falla gran. Un home
abraçat a una farola constituïa un original remat, baix a la base, encara sense
acabar de plantar, ja se`n endevinava un embús de cotxes, ambulàncies, motos,
etc,...baix dels plàstics s`endevinaven colors vius i forts. Imagine unes
quantes escenes divertides de l`artista Fernando Martínez Hernández que
aconsegueix el 3r premi d`enginy i gràcia a la secció 5-C.
El millor regal del món també de Fernando Martínez, era la falla infantil que
tenia una faceta còmica prou inusual en
temàtiques infantils, però en aquest cas ben resolta, un exemple era vore una
cigonya apretant les dents per un hipopòtam que portava, el pare noel del remat
somrient o els regals amb cares humanitzats, per no parlar de la cigonya que
mirava estranyada un xicotet marcià, tocant-se el cap amb una de les ales. El
modelat no desmereixia eixe nivell d`enginy i gràcia i la pintura estava molt
ben combinada, però es queda sense premi a la secció novena infantil.
Tornava a creuar el
carrer quart per a retornar al carrer borrull, tot i que 100iments sos-tenibles estava plantada al llarg del carrer doctor
pesset cervera, i dic bé al llarg, per que aquesta no era una falla vertical,
sinó horitzontal. Partia quasi de l`església parroquial de Sant Miquel i Sant
Sebastià i arribava quasi fins el carrer borrull. Més que una falla, el cadafal
plantat per Borrull-Socors em
recordava alguns carrers adornats que vaig visitar de la ma dels meus pares,
allà pels finals dels ’80 o finals dels ’90, no recorde bé l`any, ni el carrer,
però se que era per Russafa.
Sembla que la falla
infantil estava integrada en el mateix carrer junt a la gran, la falla
elaborada per la pròpia comissió rebia el primer premi d`enginy i gràcia de la
secció 7-A i la infantil el segon també d`enginy i gràcia de la secció setzena
infantil. Una preguntava em rondava pel cap quan creuava el llindar del
botànic, com dimonis cremarien aquella falla-bosc? o aquella falla boscosa?
Abandonava la primera
part del sector, però encarava la segona quan creuava l`avinguda Ferran el
Catòlic. Podia albirar des de l'horitzó un enorme polp, la primera falla de la
Petxina, la Falla Azcárraga. Aclarisc
que el sector era el mateix per això es diu Botànic-La Petxina, però el barri
no. A mesura que m`acostava divisava no només a un personatge dalt un polp,
sinó també a un tauró que amenaçava al polp o al visitant. La falla semblava
que es movia, sobretot si es mirava la “quinta columna” que el polp prenia
entre els tentacles.
El moviment del polp
semblava imitar la tempesta del 24 de maig de 2015, en la que tot anà a fer la mar com indicava el lema, la
America`s Cup, la fórmula 1, les obres faraòniques de Calatrava,etc,... entre
les escenes el peix.cat el peix valencià, etc,..escenes referents a l’afer Empar Cabrera o al Casal
Bernat i Baldoví, primers enfrontaments de la nova JCF amb alguns col·lectius
fallers o la continua referència de les televisions privades sobre la corrupció
a València... Guió complicat però ben
plasmat en el cadafal per Vicent
Martínez Aparici que aconsegueix una falla original amb una combinació de
colors forts primaris molt impactant. El jurat els atorga el 5é premi de la
secció 2-B. I com tots els anys, continue sense trobar la falla infantil
d`Azcarraga, és fàcil que abans trobe a Wally!
La infantil que si vaig
trobar era Gamberrades, tenia com a remat a Zipi Zape, companys de lectura en la infància de
diverses generacions, ja es pot imaginar el lector/a, quins temes tractava. Des
de lligar amb una corda al mestre, passant per tirar un coet, pintar un gos,
etc,.....la composició, al voltant de taules, prestatgeries
i pupitres, els xiquets anaven rodant i fent la seua, el modelat no era molt
visible, a causa de la falta de llum però corresponia a un artista que està començant
com Antonio Rubiño, destacable l'expressivitat dels diferents ninots, en quant als acabats, encara
ha de polir moltes coses. La pintura quedava un poc fosca, sobretot pel cos
central, el cadafal que no rep premi estava en la secció vuitena infantil.
50
ombres de Sant Ignasi era el lema de Sant Ignasi de Loyola-Jesús i Maria, readaptació del llibre 50 ombres de Grey per a la comissió de la Petxina, a
càrrec de Xavier Herrero. La composició buscava risc en el remat
format per Pepet i Marieta que després de llegir el llibre decidien provar les seues fantasies sexuals. A la base, presidida per un gran consolador, diferents elements agro-eròtics. Disfresses com els
d`infermera o escenes on es jugava amb el lèxic, com la del “Poli-sexual” que es
fo...a tot el veïnat a base de multes, etc,...el modelat el de sempre made in Xavier Herrero, la
pintura de colors vius, potenciava les diferents escenes, que
en les falles de Herrero funcionen com a gags o sketches humorístics. Una falla
divertida i original que va rebre el 10é premi de la secció 3-B
M'allunyava més i més del casc antic quan
seguia avant per Sant Ignasi, per a girar a l`esquerra per Juan Llorens
i posteriorment a la dreta per Gabriel Miró, m'esperava la última falla de la
meua ruta pel sector Botànic -la Petxina. En primer lloc em vaig dirigir a Emocions la falla infantil de Santa Mª Micaela-Martí l`humà. La
primera visió que vaig tindre va ser la d’una composició composta per una
garbera de ninots embotits, en una mena de quadre de rubik, amb ninots de
diferents mides, però expressant el que deia el lema emocions.
El modelat aconseguia
plasmar, sorpresa, avorriment, alegria, por, tristesa, ...de moment era el
millor modelat de Mario Pérez en el que portava de dia i ja li havia vist unes
quantes. Amb una pintura de tonalitat més pastís al centre del cadafal deixava
espai per a colors més forts en alguns ninots. A pesar de la sensació d`horror vacui tan intensa, en la composició, el jurat la
valorà millor que altres obres seues en altres categories, amb el 1r premi de
la secció tercera infantil.
Precisament en el moment
que vaig passar a la gran, els fallers i falleres de Sta Mª Micaela se`n
assabentaven del palet infantil i ho celebraven fotografiant-se junt el xicotet
cadafal. Jo estava observant Justícia
el cadafal que enguany plantava Vicent
Martínez Aparici, després de la injustícia del no premi de l`any passat.
Una al·legoria de la justícia humanitzada, contemplava espantada el món, dalt
en el remat, un sospitós personatge amb un barret amb els colors de la bandera
dels EEUU i un gat tancat dins una gàbia.
Dels cabells de la
justícia, sorgia un rellotge avariat que endarreria l'inici del judici dels corruptes, enredats
també en els cabells penjaven diverses armes de repetició. Baix en una escena
una gran pistola, amb un xiquet africà assegut en la boca del canó, mostrava
com les grans potències venen armes a països on proliferen els xiquets-soldat.
Moltes figures encara protegides pels plàstics i totes encara sense els
cartells. Una in-fanta entre reixes o un metge tenint cura d`una justícia amb
goter eren de les poques que ja tenien fora la protecció.
Composició estilitzada,
rectilínia, en forma de creu, per la peculiar representació dels cabells de la
Justícia, amb els contrarremats de la xica negra, probablement una al·legoria
de l`Africa subsahariana, tapant-se la boca a un costat -per cert de lo millor
de la falla en quant a modelat- i els engranatges a l`altra banda. Al cos
central predominaven els colors freds, especialment pel morat dels cabells de
la justícia i el blau dels engranatges, caldria haver vist la falla completa,
que rebé un 5é premi i un 2º d`enginy i gràcia de la secció 1-B.
Dies més tard vaig passar per un parell de falles que pertanyen també al Sector Botànic-La Petxina, la primera tot i que el nom indique el contrari, era la comissió Angel Guimerà-Vila Prades més coneguda per Arrancapins, enguany tributant un sentit homenatge als 40 anys de la popular cançó del grup Al Tall Reviscola Tio Canya, la qual era lema del cadafal. Composició senzilla com serien les primeres falles que plantà aquesta centenària comissió, però amb molt de missatge.
Si la part frontal del llibre de partitures, mostrava la lletra i les notes de la cançó Reviscola Tio Canya, la part posterior ho feia amb part de la discografia valenciana en valencià dels darrers 40 anys. A un dels extrems alguns ninots de figura plana, representaven actituds poc amables envers la llengua pròpia dels valencians. L'única figura corpórea d'aquesta falla era la del Tio Canya, feta com la resta del cadafal, pels propis fallers i falleres. Com ja porten fent des de fa una pila d'anys, no participaven al concurs de Junta Central Fallera, per tant restaven fora de Concurs per voluntat pròpia.
El cadafal infantil no només estava fet per la comissió, sinó fins i tot per la comissió infantil, amb materials que no provoquen fum negre en la cremà. Sabran els xiquets de la falla Arrancapins i del barri, per a que serveixen els mornells com el que apareixia al centre de la falla? Per si no ho sabien els ho explique jo, era -i és- una xarxa utilitzada per a pescar, sobretot anguiles, difícils de pescar amb canya. Com la falla gran tampoc participa al concurs de JCF, per cert, bona combinació cromàtica.
L'altra falla del sector, que vaig visitar en una sessió posterior matinal fou Palleter-Erudit Orellana molt a prop d`arrancapins, el lema era Vintage, pero el remat ens mostrava una parella de hippies dels '60 del segle passat, no acabava de lligar amb el lema. Els dubtes quedaven dissipats amb l`escena que teniem baix del citroen, la mateixa parella cinquanta anys més tard, visiblement aburgesats. Com a contraremat un gran Elvis, icona de finals dels '50 i principis dels '60, baix seu una reixa amb fotografies de politics fins fa poc governant, ens mostrava una altra escena vintage.
Una altra escena vintage era la dels espanyols que havien de fer les maletes per anar a treballar fora, desgraciadament la imatge ha tornat i més que vintage, la podríem anomenar retro, espectacular ninot el que reproduia a Audrey Hepburn, sense dubte era el ninot candidat a l'indult dels Germans Garcia Ribas. La falla tenia una composició de triangle isosceles, un cadafal amb molta alçada, per a la seua base i destacava sobretot per utilitzar tonalitats molt fosques, excepte el cotxe del remat, amb un groc molt cridaner. El modelat amb una personalitat molt definida. Aquest conjunt de ítems els catapulta al 7é premi de la secció 3-B.
La gallina dels ous d`or era el lema de la falla infantil de Vicente Dominguez. El cadafal tractava escena per escena tot el conte, la coherència era per tant màxima. La composició em recordà un tant les falles tortadeta de la meua infància, feia molts anys que no veia una plataforma en una falla ni en infantils! i francament com a entusiasta de la història de les falles, ho vaig gaudir. La falla em sembla graciosa, original i sobretot coherent, amb una jerarquització dels ninots i una omnipresència del tema gallinaci a prova de ferro.
La falla ballava entre la didàctica i la moral, potser els cartells foren la nota més negativa, amb una lletra molt complicada de seguir llegint. Per últim destacar la tonalitat blanquinosa, groguenca del cos central que recreava l'atmosfera dels ous. D'altra banda amb eixes tonalitats, els colors vius dels ninots es podien percebre molt millor. Palleter-Erudit Orellana rep el 2º premi d`enginy i gràcia i el 7é premi de la secció quarta infantil.
Dies més tard vaig passar per un parell de falles que pertanyen també al Sector Botànic-La Petxina, la primera tot i que el nom indique el contrari, era la comissió Angel Guimerà-Vila Prades més coneguda per Arrancapins, enguany tributant un sentit homenatge als 40 anys de la popular cançó del grup Al Tall Reviscola Tio Canya, la qual era lema del cadafal. Composició senzilla com serien les primeres falles que plantà aquesta centenària comissió, però amb molt de missatge.
Si la part frontal del llibre de partitures, mostrava la lletra i les notes de la cançó Reviscola Tio Canya, la part posterior ho feia amb part de la discografia valenciana en valencià dels darrers 40 anys. A un dels extrems alguns ninots de figura plana, representaven actituds poc amables envers la llengua pròpia dels valencians. L'única figura corpórea d'aquesta falla era la del Tio Canya, feta com la resta del cadafal, pels propis fallers i falleres. Com ja porten fent des de fa una pila d'anys, no participaven al concurs de Junta Central Fallera, per tant restaven fora de Concurs per voluntat pròpia.
El cadafal infantil no només estava fet per la comissió, sinó fins i tot per la comissió infantil, amb materials que no provoquen fum negre en la cremà. Sabran els xiquets de la falla Arrancapins i del barri, per a que serveixen els mornells com el que apareixia al centre de la falla? Per si no ho sabien els ho explique jo, era -i és- una xarxa utilitzada per a pescar, sobretot anguiles, difícils de pescar amb canya. Com la falla gran tampoc participa al concurs de JCF, per cert, bona combinació cromàtica.
L'altra falla del sector, que vaig visitar en una sessió posterior matinal fou Palleter-Erudit Orellana molt a prop d`arrancapins, el lema era Vintage, pero el remat ens mostrava una parella de hippies dels '60 del segle passat, no acabava de lligar amb el lema. Els dubtes quedaven dissipats amb l`escena que teniem baix del citroen, la mateixa parella cinquanta anys més tard, visiblement aburgesats. Com a contraremat un gran Elvis, icona de finals dels '50 i principis dels '60, baix seu una reixa amb fotografies de politics fins fa poc governant, ens mostrava una altra escena vintage.
Una altra escena vintage era la dels espanyols que havien de fer les maletes per anar a treballar fora, desgraciadament la imatge ha tornat i més que vintage, la podríem anomenar retro, espectacular ninot el que reproduia a Audrey Hepburn, sense dubte era el ninot candidat a l'indult dels Germans Garcia Ribas. La falla tenia una composició de triangle isosceles, un cadafal amb molta alçada, per a la seua base i destacava sobretot per utilitzar tonalitats molt fosques, excepte el cotxe del remat, amb un groc molt cridaner. El modelat amb una personalitat molt definida. Aquest conjunt de ítems els catapulta al 7é premi de la secció 3-B.
La gallina dels ous d`or era el lema de la falla infantil de Vicente Dominguez. El cadafal tractava escena per escena tot el conte, la coherència era per tant màxima. La composició em recordà un tant les falles tortadeta de la meua infància, feia molts anys que no veia una plataforma en una falla ni en infantils! i francament com a entusiasta de la història de les falles, ho vaig gaudir. La falla em sembla graciosa, original i sobretot coherent, amb una jerarquització dels ninots i una omnipresència del tema gallinaci a prova de ferro.
La falla ballava entre la didàctica i la moral, potser els cartells foren la nota més negativa, amb una lletra molt complicada de seguir llegint. Per últim destacar la tonalitat blanquinosa, groguenca del cos central que recreava l'atmosfera dels ous. D'altra banda amb eixes tonalitats, els colors vius dels ninots es podien percebre molt millor. Palleter-Erudit Orellana rep el 2º premi d`enginy i gràcia i el 7é premi de la secció quarta infantil.
Olivereta
Creuava Pérez
Galdós i entrava en l`últim sector de la jornada de Plantà, el de l’Olivereta.
Molt a prop de la plaça Arturo Piera, al barri de l'agulla tenia la primera
falla del sector, Poeta Alberola-Totana.
De dimensions colossals per als temps que corren, també eren colossals les
tanques que envoltaven El circ de la vida.
La composició estava presidida per dues grans figures que d'esquenes però amb
mirades de complicitat, controlaven els fils de la falla.
Després de rodar-la,
atret per l`espectacular remat, vaig descobrir les escenes, farcides de
política nacional representada per pallassos, les dificultats del pare de
família fent equilibris com un equilibrista entre el treball i la hipoteca. El
iaio, garrot en ma fent de domador amb el net, etc,..magnífic modelat el de Ramon Espuig, amb un estil molt
naturalista sobretot a les figures centrals i una molt bona combinació de
colors foscos i freds, predominant el negre i el morat, que li donen el 3r
premi d`enginy i gràcia i el 5é de la Secció 2-A.
Però on estava Titelles? Doncs allí, subjectada pels
fils de la figura central de la falla gran, una falla dins una falla. Amb
escenes on algunes persones fan el paper de titelles d`altres. Amb el modelat
que caracteritza Vicent Almela, s`il·lustraven diverses escenes, el xiquet que
no volia fer boxa, sinó dansa, el retor malcarat, el xiquet que era manipulat
per a ser del València o del Llevant, etc,....al estar dins la falla gran,
els colors vius de la pintura destacaven més. El jurat li atorgà el 2º premi
d'enginy i gràcia i el 8é premi de la secció tercera infantil.
Llarga caminada la que
m'esperava des del carrer Totana, fins al carrer olivereta, passant pel carrer
brasil. I profunda decepció amb Com ha
canviat el conte que ja eixes hores de la nit es podia qualificar de Bou.
Em vaig dedicar a contemplar el poder de la màgia de Juan Carlos Banacloy un artista
debutant que em va salvar la visita, tot i que i no vaig entendre molt el guió,
el modelat no estava gens malament per un artista novell debutant.
El modelat tenia personalitat,
si ateníem a les mirades del ninots, no obstant encara li quedava un mon per
millorar, en un camí que acaba de començar. En quant a la pintura, combinava en
algunes ocasions i en altres ....en altres no tant. Bon debut que
aconsegueix el 14é premi de la secció tercera infantil per a la falla
Olivereta-Cerdà y Rico.
Demane
disculpes per lo borrosa de la foto.
De nou una llarga
caminada, amb sprints intermitents -que ja feia temps que era hora de sopar-
per Castan tobeñas, molt a prop del Túria fins arribar a Quart-Extramurs-Velázquez la potència regional del sector i una de
les últimes de la meua ruta. Emergia espectacular com l`any passat, però sense
tant de risc, donant la nota, ja
tenia plantats el cos central i els remats, però quedava molta falla per
plantar a l`equip de Javier Arevalo Castilla.
Una llàstima les
posteriors fotos borroses, perquè el cadafal tenia una composició que buscava la grandiositat amb grans ninots i
obertura d`espais, com l`escala d`accés al remat. En quant al modelat dels pocs
però grans ninots ja instal·lats, era de tall naturalista, girant-se més a la
caricatura alguns dels ninots de les escenes, que estaven a punt de ser ja
distribuïts per la base. La pintura tenia un domini dels colors suaus, el gris
de l`escala o el rosa dels taulells de la gran estructura eren dos exemples,
també la roba de la majoria de ninots oscil·laven en aquestes tonalitats.
Era evident que el donar
la nota no era si no, una metàfora de les eixides de to de diversos personatges
o col·lectius socials, però lamentablement de les escenes poc podia
parlar...era evident que estaven apurant fins el final. La nau capitana de
l'Olivereta Quart-Extramurs-Velàzquez
rebia més tard del jurat el 9é premi de la secció 1-A de les falles de València
2016.
L’amor
era una falla infantil amb una composició molt intel·ligent perquè
l'ús de dos ninots principals per part d’Ivan
Garcia, a la part frontal, donaven la sensació que la falla era molt
més gran. Òbviament la resta de ninots eren d`una mida considerablement més
menuda, l'altre enginy era el d`escampar prou les peces, de fet jo en aquell
moment em pensava que estava front a una falla de secció segona. Modelat de
línies planes, amb dibuix de faccions i una pintura de colors més vius a la
part de davant i més foscos darrere. S'emporten el 9é premi de la secció
tercera infantil.
Caminava amb la vista
posada en la última falla del dia, que no la ruta, la de Lluís Lamarca -Velázquez, en
vaig detindre en Pintant la primavera
que ja estava acabada de plantar quasi feia un dia, de nou com artífex del
cadafal tenien a Cate y Rosa de
Borriana. Canvi important en el modelat, que abandona un perfil anterior més a
prop del realisme, per passar a un estil més conceptual. Com en moltes altres
falles, guanya el disseny i perd el modelat.
Com a conseqüència
d`aquest canvi productiu, la pintura guanyava importància omplint l`espai que
abans realitzava part d'eixe modelat. El que no canvia en la preferència per
les tonalitats suaus, on destaquen com uns dels grans especialistes. El jurat
els atorgà el 12é premi de la secció cinquena infantil.
L'últim cadafal del dia,
era Infidelitats de Francisco Borja Ripollès amb esbós de
Juan Ramón Vázquez. Com ve sent usual en l'emplaçament, la composició resultava
espectacular i voluminosa, en l`estil de l`artista predominen els ninots inflats i òbviament ocupen molt d`espai.
Bàsicament tres grans ninots formaven el remat i contraremat, que simplement
pel creuament de mirades ja encaixaven perfectament en un triangle geomètric i
amorós.
Encara que la figura més
alta estava totalment rectilínia sobre l`eix d’una columna, no deixava de
tindre un mínim de risc, al tindre la sustentació només en un peu. De les
escenes només la que havia vingut de l`exposició del ninots, estava al seu lloc
i encaixava perfectament amb el guió d`infidelitats. El modelat estava molt ben
acabat i polit, però deixava molts espais al dibuix i a la pintura, tendència
consolidada a les falles infantils i en creixement a les grans.
La part antagonista era
una pintura, que en part substituïa eixe espai no modelat, amb el dibuix de
faccions o amb les coloracions més fosques que simulaven amb prou encert els
plecs de la roba dels ninots. La transició de colors era més que acceptable i
l`ús de colors suaus en el cos central i més vius en els principals ninots
demostraven un alt domini en l`especialitat. Falta saber com acompanyaven les
diferents escenes, que no haurien de distar molt del nivell general, perquè el
jurat els atorgà el 1r premi de la secció 3-B.
Ací haguera acabat la
meua ruta, de no ser perquè el matí següent, al despertar-me estava molt a prop
de Bespertares una falla en la que es
despertava d`algun encantament. En Pintor
Stolz-Burgos, certament vaig començar a despertar-me, al cadafal tot i ser
menut no li faltava la seua gràcia, i de fet el cadafal d’Agustín Torralba va
ser guardonat amb el 7é premi de la secció 7-C. la primavera al bioparc altera de l`artista Fernando Marzo, no obtingué premi a la secció quinzena infantil. I ara sí, acaba aquesta crònica amb la que tanque els dos primers capítols dedicats a la plantà de les falles de València 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada