CRÒNIQUES FALLERES
2017
Sector eixample i sector nº 7
d`Alzira. Quasi tota la Secció Primera de Junta Local Fallera d`Alzira en un
parell de sectors. Alta Qualitat en pocs metres quadrats. Tots els llibrets del sector eixample i quasi tots els del sector nº7 publicats on-line.
Diuen que una imatge val més que mil paraules i jo per sort o per desgràcia soc més de les segones, però volia començar aquesta crònica, amb una de les imatges més impactants de les Falles 2017 d`Alzira, pertanyent al cos central del cadafal que commemorava el 75 Aniversari de la Falla Doctor Ferran, realitzat per Fernando Llopis. Una Falla nova, original i made in Alzira, made in la Ribera, amb disseny de Carlos Vargas...lo millor és que no ha segut la única, la foto és molt icònica, sembla fer callar a eixes veus que dèien, que no era possible fer falles noves en Alzira, el canvi ha arribat i de quina manera. Ja era hora!
Sector Eixample-La Muntanya
Sector Eixample-La Muntanya
Situat al centre geogràfic d`Alzira
però una mica deslliurats dels aclaparaments del centre de la ciutat on es
situen les grans falles de la secció especial, l`epicentre pirotècnic,
l`ofrena, etc,.... trobem un espai
privilegiat per gaudir de cadafals de qualitat sense patir desassossecs ni
claustrofòbies falleres i a banda amb els recorreguts més curts de tots els
sectors alzirenys. Començava la meua ruta per la recòndita Falla Plaça Germanies, que sembla amagada, com qui amaga un tresor
que no vol que li furten. Comissió relativament jove, dins la família fallera
alzirenya, des de fa més d`un lustre està oferint uns cadafals molt importants.
S’obri la
veda era
el lema d`una falla amb una composició espectacular, suggestiva i gens
habituals a les falles, menys encara a les de la Ribera del Xúquer. Amb forma
de piràmide invertida, la base corresponia a un caçador aguaitant al seu bocoi,
fent sonar un reclam per atraure les seues preses. Seria un crim no descriure
la profusió d’elements del coronament, una girafa, una mona, una serp, un gall
d`indi, un tucà, etc,...els animals s`escampaven des del centre cap a fora, com
en una estampida. A l`estructura central, l`acompanyava un seguit escenes unides
per un guió on la crítica local tenia paper predominant.
S’obria la veda, contra el galliner municipal de
polítics, on per cert apareixia el millor ninot de la secció, dedicat als
Concerts de Sant Bernat -Festa Local per als que no coneguen Alzira- també
s`obria la veda contra aquells que només veuen la part negativa de les falles i
difamen per no callar en l`escena del pescador que practicava la pesca de
ròssec en la llacuna, però també rebien els fallers mal educats i gamberros,
que és creuen massa literalment allò de Fallers,
Alzira és vostra i també s`obria la veda de la crítica contra els jurats
mala ombra representada en l`os i el castor.
Un elefant representava la Junta Local Fallera,
que no podia faltar en la crítica d`una falla, contra la que també s`obria la
veda. La disposició de les escenes, no només arrodonia la base, decorada amb
pedra blanca, sinó que a més a més deixava l`escena més plena per a la part
posterior, on el coronament sense perdre espectacularitat, no posseïa un perfil
tan impactant. El modelat era absolutament una representació del natural,
òbviament caricaturitzada, cercant eixe equilibri que sembla impossible entre expressivitat
i naturalitat, que no ha de resultar gens fàcil, prova del bon fer és el millor
ninot de secció, personalment sense restar mèrit i a títol personal, sense
estar mal acabat, crec que destacava més en l`apartat expressiu.
La pintura era sobretot una barreja de tonalitats
verdoses i marrons, que són les que solen aparèixer en escenaris naturals, crec
que fou molt intel·ligent, no sé si per part de la comissió o del taller de
l`artista -tant se val- decorar amb pedra blanca la base, ja que una decoració
amb gespa, haguera embafat de verd un cadafal que així lluïa molt més i de pas
l`il·luminava. Colors secundaris que donaven major pluralitat, eren sobretot
tons emblavits -quasi verds- o altres grocs o ataronjats -quasi marrons-, molt
recomanable la part posterior, on els flamencs amb una tonalitat caoba, entre
el rosa i el taronja que feia un magnífic contrast amb el marró cafè i el verd
del cos central. Fernando Llopis Ferni aconseguia el primer premi
així com l`enginy i gràcia de la secció segona, amb un cadafal, que semblava més de primera.
A pocs metres, havia plantat Borja Lorente Castillo, la seua particular Illa de les Arts, que no era sinó una concepció artística e idealitzada
d’Alzira. Falla original i sistema de contrapesos, també genuí i diferent al
que fins ara havia creat, amb un ninot metafòric del vell Sucro o Xúquer vestit
de romà -Sucro era el nom amb el que els romans batejaren el riu que dona nom a
la comarca- que sostenia el vell Pont medieval de Sant Bernat. Al seu voltant
les Muses de les arts, la de la Música asseguda sobre el pont, i la de l`Arquitectura
recolzada, però que al mateix temps semblava aguantar l`estructura, un joc de
contra pesos, que es completava amb un altra Musa, prou més reduïda de mida la
de la Dansa.
Més avançada i quasi mirant de reüll les seues
germanes estava la literatura asseguda, com no en diversos llibres i llibrets
de falla -cal recordar que les falles d`Alzira han patrocinat nombrosos llibres
des de 1973- tota la composició esmentada tenia tanmateix una original base,
una muralla que envoltava la falla, de la mateixa manera que ho feia el
perímetre emmurallat de l`antiga Al-gezira o de la posterior Alzira medieval i
contemporània fins 1899 quan foren enderrocades en la seua majoria
-afortunadament com en aquest país ho fem tot a mitges, encara queden alguns
trams, molt pocs però-.
A la banda posterior altres arts com la pintura,
l`escultura o el Teatre, feien la seua aparició, el grup candidat a l`indult
era el dedicat al Teatre, el qual rebrà el premi al millor ninot de la Secció
Primera infantil, també hi havia una menció al teatre faller local, el qual
compta amb un bon nivell. Es podria dir que la part posterior del cadafal,
sense minvar la qualitat de la part davantera, no tenia tanta espectacularitat
i apareixia més convencional. A canvi la part posterior ens oferia la millor
mostra de modelat, representada en l`escena relativa al teatre.
En el modelat, a banda dels ulls grans, els jocs
de mirades, les faccions perfilades en funció de l`emoció expressada, el punt
d`atenció, etc,...em va cridar també l`atenció la proporcionalitat de les
mides, tant per a crear perspectiva com per a omplir espais d`una forma que
l`ull no descobreix en el primer instant. En eixe aspecte si hi havia una
uniformitat molt clara, amb l`única excepció del grup candidat a l`indult, on
encara es mostraven ninots i peces més menudes, de cara a augmentar eixe grau
de detallisme que sol envoltar els grups
que pretenen ser salvats del foc per regla general.
Si en els anteriors apartats de la falla infantil
de Plaça Germanies la regla general
era l`equilibri, també ho serà en la pintura. Tonalitats suaus, on un
sacrificat esperit del Xúquer o Sucro, apareixia difuminat emergint de la base
per sostenir un Pont de Sant Bernat on es barrejava blau, groc, violeta, etc,...per
conformar un color de pedra vella, desgastada pel temps, present i tanmateix
discreta, testimoni de les Arts d`Alzira, revestides amb tonalitats rosa, blau
turquesa, violeta, etc,...amb una base de pedra blanca i blava i no oblidem la
gespa circumdant, que també jugava el seu paper, tot i de forma secundària.
Pot ser el cabell del
coronament amb una estranya combinació de blau i verd, estava massa clavat amb
calçador per a fer joc amb el vestit rosa, la resta en perfecta harmonia. La
part posterior tenia el problema de tindre el grup candidat a l indult i per
tant no podia remarcar una porció gran de tonalitats càlides cridaneres, ja que
això haguera deixat en un segon plànol el grup millor modelat. La solució
utilitzada per Borja Lorente fou deixar una part del ninot principal amb uns
cabells rogencs i la resta de blau turquesa. Debut en una nova categoria
deixant molt bones sensacions aconseguint el 2º premi i el millor ninot de la
secció primera infantil.
Eixia pel nord de la Plaça per la travessia de
vianants Vicent Olmos fins el Carrer del Barri de Santa Caterina, des d`on
divisava Inques, Maies i Alzirenys es
a dir la Falla Pintor Andreu, que no
està ni a 120 metres de l`anterior i es que les distàncies són curtes en
l`Eixample Faller Alzireny. Des de lluny ja s`advertia un gran volum, destacant
un ídol de pedra que mirava a la part posterior i un gran personatge desconegut
sedent. Situat ja de front al cadafal en ple Carrer Pintor Andreu, podia
advertir que es tractava d`un gran Inca o Maia, que mirava seré una gran
companya alçada, dalt la qual és conformava el coronament en un rèptil.
De composició impactant, el cadafal tenia una
dels volums més grans de les falles 2017 d`Alzira. El guió introduïa
personatges locals i els mimetitzava amb les antigues cultures precolombines
d`Amèrica, el culte al foc seria el fil introductor, aleshores començaven a
desfilar noms de nous regidors, de Indiana Muñoz ex president de Junta Local, els
tòtems eren els projectes estrela del tripartit - la bici i lo ecològic- tot el
cadafal era molt coherent en els elements utilitzats, ninots, objectes,
etc,...excepte en l`escena romana de la part de darrere, que no casava.
El modelat, era un tant irregular, prou
aconseguit en la figura central, en quant a l`acabat, tot i tindre un aspecte
molt massís, no tant en el ninot femení del coronament i amb diferents sorts
als ninots de les escenes, on apareixia més irregularitat dins un nivell mitjà
molt modest. No obstant era molt lloable l`intent de fer un ninot propi de
l`estil d`Alfredo Bernat que
representava al expresident de Junta Local Fallera d`Alzira Vicent Muñoz. Com
és lògic quan més gran és una superfície, més difícil és aconseguir un acabat
polit.
Respecte la pintura cal destacar un efecte molt
ben aconseguit entre tonalitats càlides i fredes, les tonalitats càlides eren suaus,
carn, taronja amarronat, carabassa, groc, etc,...el que feia que les tonalitats
fredes com el verd, imprimiren un frescor al cadafal i li donaren eixa
naturalitat necessària en un volum tan mastodòntic i fins i tot geomètric en
part de la base. Un element secundari, però que resultà decisiu crec que fou
l`ús de la pintura blanca, molt apropiada per rebaixar la foscor de grans
superfícies pètries, així com la decoració mixta amb pedra blanca i trossos de
suro. El jurat li atorgà a la Falla
Pintor Andreu el 4rt premi de la Secció Primera.
Bernat Estela havia plantat H2O un cadafal que portava implícit el
seu contingut amb la fórmula química de l`aigua. Genial la composició que
semblava sorgir del mateix carrer Pintor Andreu, com una planta amb una base
abundant d`aigua que l`encerclava. No era hiperrealisme l`aigua que envoltava
la falla infantil de Pintor Andreu....era aigua que amb el mecanisme semblant
al d`una font, la feia circular des d`un dipòsit fins la base del cadafal.
Composició amb forma de planta, però amb diverses
formes humanitzades i diferents lleixes on anaven situant-se ninots,
generalment humans els quals s`integraven en eixe ecosistema tan aquàtic. El
modelat era molt important en tot el cadafal fusionant-se d`una forma molt
clara amb la composició, cosa que cohesionava més la falla. Respecte al guió teníem
per darrere l`aigua en estat gasós, però també diferents tipologies de
tempesta, elèctrica, tropical, etc...en una altra banda del cadafal, l`aigua en
estat sòlid i a la part frontal l`estat líquid.
Cal destacar en el modelat, no només una acurada
representació de natural, dins un estil marcat, sinó també l`ús de recursos com
figures geomètriques per remarcar una propietat, com el cas dels cubs de gel o
un remolí de vent humanitzat, per representar els estats sòlids o gasosos, de símbols com el del fred per representar un
concepte sense posar-ho per escrit. Un detall en clau humorístic, era el de
presentar un joc de paraules amb la paraula aigua, associada a diferents
botelles com aigua estancada, aiguardent, aigua de València, etc,...adornades
amb les característiques més pregones de cadascuna. Curiós que pràcticament el
100% dels ninots representats a la Falla
Pintor Andreu, eren xiquets.
La pintura era un complement essencial que sense
caure en maniqueismes dicotòmics, si que marcava molt clarament des de lluny un
gran contrast entre l`escala cromàtica, molt suau entre verds i blaus, quasi
sense solució de continuïtat, en eixe món clorofíl·lic, on la massa vegetal i
l`aigua quasi es confonen, al centre de la falla i d`altra banda, una sèrie de
colors diversos més vius, amb presència sobretot del color carn dels ninots humans així com de la seua roba, del
daurat de la base, que donava el matís càlid a la base o pinzellades de color
roig, escasses, però estratègicament situades en xicotets elements adjacents.
Un cadafal molt complet i vull remarcar el benestar que dona contemplar una
falla tan bonica sense tanques, un 1r premi i enginy i gràcia de la secció
primera infantil.
Llibret Falla Pintor Andreu Falles 2017
Continuava la marxa pel carrer llençol fins el
Carrer Camil Dolz, en el seu tram pel sector Eixample, des d`on vaig divisar A la conquesta el cadafal de la Falla Avinguda Josep Pau d`unes
dimensions respectables, sobretot per a la seua secció -la segona- amb la popa
d`un galió fent d`un cos central sobre el qual s`alçava un soldat dels terços
de la monarquia hispànica del segle XVI, un dels majors imperis de tots els
temps. Com a contra coronaments un xicotet lloro o au exòtica d`una banda i una
bella nativa americana de l`altra, amb unes dimensions quasi idèntiques a les
del coronament.
La genuflexió de la nativa i la posició de la
resta d`elements quasi produïen un triangle en l`estructura general. El
coronament era absolutament rectilini. Quan vaig llegir els cartells vaig
descobrir a Hernan Rajoy , una adaptació en clau política que tenia de companya
en el contra coronament a una Pachamama crec que alzirenya. En una escena amb
diversos objectes apareixien fent jocs de paraules diferents sigles polítiques,
apareixia un gos relacionat amb algun polític local, una caixa forta
relacionada amb la caixa B, a la part posterior el cadafal dedicava una escena
a un veí afectuós..
En un altra escena un ninot apareixia amb el cap
baix de terra i el cul...en fi, resignat i passiu.
Un dinosaure amb un parell de maletes, una dedicada a una política recentment
desapareguda i una altra a un jove polític en actiu. El grup candidat a
l`indult era el dedicat al nou alcalde Diego Gómez, el qual francament eixia
molt ben parat i no semblava que se`l criticarà massa -tampoc porta molt de
temps- cal destacar sobretot la novetat estètica d`un ninot nou de trinca, que
sempre és d`agrair en la nostra escola
riberenca tan plena de refregits. Magnífics versos, la majoria en rima
consonant, però el fil conductor del guió no acabava de resultar senzill de
cara a l`espectador/a.
Modelat de tall naturalista, amb clara tendència
a possibles línies futures més planes, però que tractant-se d`un artista
especialitzat en falles infantils, es torna impredictible. El grup candidat a
l`indult revelava una maduració en la seua progressió de falles grans, no
obstant era curiós que a diferència de les seues falles infantils, el repertori
de detalls que omplin les escenes ací pràcticament no apareixien, un fet que
potser podria atribuir-se més a una causa econòmica que no metodològica o
potser no. En tot cas la pintura superava prou la faceta escultòrica, sumant
nota a la qualificació final. Colors freds i metàl·lics en el ninot del
coronament, blau maia, verd maragda, etc,...amb tocs de marró cafè i roig
taronja, que semblava que tenia una certa continuïtat en el lloro del contra
coronament amb eixe color blau a la part superior de les ales, que tenia com a
característica pròpia l`ús del groc.
Com a contraposició a eixos dos elements
predominantment freds, estava l`altre contra coronament, amb una rosa carn
barrejat amb un poc de marró. Al cos central un roig desgastat quasi porpra que
destacava junt un blau ultramar, que venia que ni pintat en el casc d`un
vaixell. El conjunt del cadafal si se`l rodava era un pel fred amb escassesa de
tonalitats càlides. La part positiva era que les ombres estan molt ben
delimitades amb tonalitats més fosques, que milloraven el modelat. Juanjo Salom es defèn i de quina manera
en les falles grans aconseguint un 3r premi a la secció segona de les falles
d`Alzira...que no és poca cosa. I en un altre ordre, la comissió aconseguia el
2º premi del Concurs de Teatre amb Burundanga, obra que vaig tindre la sort de
vore al Gran Teatre d`Alzira.
Té amb aigua de Josep Pau
Margantoni
era obra de Enrique Oliver, un
cadafal més personalitzat impossible. Una falla sobre el Té adaptat a aquesta
falla alzirenya que porta per nom l`inventor d`un motor que feu pujar l`aigua
de reg a la Murta, fent possible el conreu del regadiu en zones on abans no es
podia fer. De base redona, tot girava al voltant de la figura d`una gran
xiqueta que sostenia en una ma una safata amb te, envoltada de gerres de te o
personatges que prenien té, el coronament era prou espectacular per que hi
havia un parell de personatges relacionats amb la infusió, literalment flotant.
Estructura circular en la base, a excepció del
grup candidat a l`indult, el qual és una figura femenina oriental en concret de
la Índia, país productor molt famós per ser durant molts anys el màxim
proveïdor de tot l`Imperi Britànic o un ninot que representava a un altre gran
país, tant per extensió, com per consum d`infusions: Xina. Per posar-li una
pega a la composició....que desgraciadament no tenia més volum, més ninots,
etc,...més pressupost vaja! Tenia risc, tenia detalls, etc.... Magnífic
modelat, propi d`un naturalisme adaptat a una estètica pròpia que aconsegueix infantilitzar als ninots, encara que
representen adults. El modelat tenia moltes peculiaritats, com per exemple l`ús
de humanitzacions d`objectes, vegetals, etc,..allà on hi havia menys ninots i
el cos central estava d`esquenes.
Detalls que demostren ofici en un
artista. La pintura mostrava clarament un color càlid en el cos central, però
també una gran taca blanca que
il·luminava tot el cadafal, que en la base era gris. El tapet de la taula de
davant a banda de tindre també un color càlid-groc- mostrava un detall semblant
a una taca d`un groc més fosc, que imitava una ombra. Calia fixar-se però els
bons detalls apareixien sense cessar, de forma discreta, però constant. Tot el
conjunt te una pintura suau, però la part posterior era un poc més freda, amb
majoria de tons blaus, violetes o grisos. Un clàssic evolucionat que va rebré
el 5é premi de la secció segona infantil.
Si la densitat fallera Alzirenya amb 44.488
habitants i 35 comissions, és enorme, el sector eixample degut a la seua exigua
extensió ha de ser dels més atapeïts del món. Des de la mateixa avinguda Josep
Pau és veia en línia recta a uns 200 metres, la veïna Falla Doctor Ferran, propera destinació que marcava el clímax de la
ruta, amb D`Alzira a l`Orient una de
les millors falles originals....-torne a repetir, que no m`ho crec ni jo-
originals, que mai s`han plantat a la capital de la Ribera. Potser el motiu
haja segut la celebració del seu 75 Aniversari, en tot cas la secció primera ha
brillat enguany amb llum pròpia..
La meua primera impressió des d’un dels perfils era
que el detalls omplien tota la superfície, cadascuna de les parts de la falla,
escenes, ninots, decoració -fins i tot i havien fanalets rojos al voltant del
cadafal, com els que solen posar per a celebrar l`any nou xinés, etc,..- la
falla guanyava en qualitat a mesurava que u s`acostava a ella, a mesura que
passàvem de lo abstracte a lo concret, dracs, guerrers, filòsofs, etc,..i una
figura d`un Alzireny il·lustre s`obrien pas a l`atenta mirada d`un visitant
captivat per l`obra de Fernando Llopis
Ferni
que ha hagut d`eixir de la seua zona de confort, per a crear un cadafal
nou, un esdeveniment desgraciadament poc freqüent en la segona potència mundial
fallera. La col·laboració en el disseny del costaricenc Carlos Vargas, mereix també un comentari, ja que es tracta d`una obertura de les falles de la Ribera al món, de forma directa, sense intermediàris.
Rodava embovat un cadafal que em retornava a la
meua infantesa, quan la il·lusió per descobrir les falles era la pròpia d`un
xiquet, em trobava en una dimensió de somnis i idealismes que la vida real
m`havia arrabassat. La composició era absolutament harmònica, redona vista de
front, amb un eix central del qual era impossible apartar la mirada, una
matrona oriental amb una bellesa i serenitat pròpies d`una mare responsable,
protegint el seu nadó dels mals que el rondaven. Si en el naixement de Jesús de Nazaret, hi
havia un ase i una mula, ací hi havia un Panda que mirava al xiquet de forma
protectora.
El coronament era espectacular, en ell no només
s`integrava la temàtica del guió, sinó fins i tot l`estètica oriental,
aconseguint per tant un doble objectiu. El sigil·lós drac reptava al voltant
del cap de la mare, mirant-la de reüll desafiant-la i tractant d`intimidar-la.
Més amunt encara, apareixia una figura oriental tocant un gong d`esperança per
a fer despertar el poble, per avisar a eixa mare del perill. Més amunt dos
guerrers d`allà l`orient havien vingut a salvar-nos alliberant-nos dels mals
vents i dalt de tot mirant cap a la part posterior un gran sol novell, un
símbol universal que coronava tota la falla i semblava ser la meta i guia per
arreglar l`actual situació de desgavell.
Però la Falla
Doctor Ferran guardava moltes coses més, com el grup candidat a l`indult,
la dedicada a la situació de la taronja, on cada taronja portava el nom de
cadascuna de les 47 poblacions de la Ribera del Xúquer. La cara del valencià
pensatiu amb les mans en el cap, era un poema i entremig de la dona oriental i
l’Africà no calia cartells explicatius, per entendre que eren al·legories dels
competidors de Sud-Àfrica o Xina els quals estan arraconant en els mercats als
valencians, en els cartells s`aprecia com han anat desapareguent varietats, com
prima la quantitat sobre la qualitat i finalment com els nostres dirigents tal
i com diu un dels cartells no han tingut
collons de defensar-les com cal.
Una altra escena on apareixien semblances
agroalimentàries amb el món oriental, era en la de l`arròs a l`Orient és va originar, però la paella ací es va inventar,
ací no hi havia una rivalitat comercial sinó una indignació popular front una
usurpació gastronòmica d`un catedràtic de la cuina, el qual s`arrogava el dret
de fer innovacions en la paella,
aconseguint finalment fer un arròs amb
coses. Possiblement siga l`escena menys crítica amb orient, ja que fins i
tot s`establia una relació paterno-filial. Un apartat propi mereixeria el ninot
dedicat a Don Luís Sunyer, a qui dedicaven una quarteta com a president
fundador de la Falla Doctor Ferran, així com la Ucronía de Avigeisha.
Amb el tema dels negocis del tot a cent, tornava
la crítica més ferotge, la guerra econòmica on la copia i falsificació a gran
escala es torna negoci segur. Es criticava d`una banda la pirateria
institucional dels governs orientals, però també la passivitat i complicitat
dels clients occidentals, que acaben comprant per ser d`un preu molt baix, una
crítica més internacional que local, per que també ens toca per estar en
aquesta part del món. Els versos més que l`escena de la mascletà eren immensos,
amb una descripció cronològica en vers de la Mascletà del Mig Any Faller
disparada a la Plaça de la Generalitat en lloc de la del Regne.
A nivell de modelat, hi havia algunes diferències
entre ninots més propers al natural i altres més abstractes, amb faccions
dibuixades, etc,... no obstant la majoria tenia en comú un intent de arrodonir
faccions, dotant-los de certa bonhomia i fins i tot infantilització, amb una
sensació de major arrodoniment en els ninots que representaven asiàtics. La
coherència temàtica era absoluta, cosa que ja mereixia un reconeixement a eixe
esforç, però en quant als acabats, òbviament el cos central i sobretot el
rostre de la mare, eren notablement superiors a la resta, personalment crec que
podria encarnar la imatge de les Falles 2017 d`Alzira, un rostre molt singular,
molt bonic i molt impactant.
Les tonalitats eren suaus, no podria ser d`una
altra manera, el primer impacte al centre del cadafal encarnat pel contrast
entre el blanc del rostre i el negre del cabell de la mare, cap avall colors
càlids roses, grocs, etc,...i cap amunt
una distribució de blau turquesa, verd maragda, etc,..en el conjunt de
colors freds junt a altres càlids, com el groc, el roig o altres complementaris
més difícils d`encabir amarronats, que francament des de la distància
resultaven difícils d`endevinar. Haguera
segut habitual i quasi lògic que al girar, m`haguera trobat uns colors no tant
harmònics...però pràcticament tot continuava igual.
Hi ha falles guanyadores i hi ha falles que és
recorden i D`Alzira a l`Orient passarà a la història, per diverses raons, per
ser una més que digna representant del 75 Aniversari de la Falla Doctor Ferran, per ser un punt d`inflexió en la carrera de
l`artista local, Fernando Llopis Ferni i per restar en l`imaginari
col·lectiu d`aquells que tinguérem la sort de visitar-la. Un 2º premi de la
Secció Primera amb sabor a palet i a secció especial. També val la pena
recordar el seu llibret premiat amb el 4rt premi en format gran per la Junta
Local Fallera d`Alzira i pel 68é premi de la Conselleria d`Educació de la
Generalitat Valenciana.
No podem oblidar La Prehistòria de Juanjo
Salom, que era també la Falla Doctor
Ferran, en la seua versió infantil, això sí. Un poc apartada de la voràgine
de la falla gran, que enguany ha fet un esforç singular. En la composició
predominava la coherència temàtica, fins i tot més que en la falla gran, en
canvi l`estructura resultava molt més pesada, menys estilitzada, sense un
coronament espectacular, ni cap espai que suposara un enorme risc per al
cadafal, cosa que tornant al tema del guió, resultava de nou molt coherent, per
que si una cosa tenen els temps prehistòrics, és eixa sensació de potència,
força i pesadesa.
Cadafal molt sobri a nivell compositiu, que tenia
facetes interessants, com l`elevació de la base sobre un fons decorat
suposadament aquàtic, jugant amb la decoració, el modelat i la pintura. A la
prehistòria no existien ja els dinosaures...si, això tots ho sabem, però...en
fí, la indústria del cinema, sobretot Hollywood, ha creat un relat, difícil de
trencar i no seré jo el que entre ara en disquisicions. Al centre hi havia un
gran dinosaure com a cos central, dalt el qual un dinosaure volador o Pteranòdon,
acompanyat d`uns pardalets.
Per darrere el conjunt era encara més senzill,
des de la part frontal s`intuïen unes palmeres. Les escenes giraven totes com a
predicat d`un subjecte: l’origen. De
l`escriptura, de l`escola, de la moda, de la pólvora, del futbol, de la natació
i com no...de les falles. Per a dotar de major qualitat cadascuna de les
escenes, amb un modelat amb moltes reminiscències a Enrique Oliver, utilitzava
distints enginys per a aconseguir bons efectes, per exemple pintar la meitat
inferior del cos d`un ninot de color blau, per a simular que estava dins l
aigua o un futbolista prehistòric amb franges horitzontals -que no verticals-
blaugranes...que a pesar de la posició diferent, en certa manera recordava a
l`Alzira U.E.
Afegir al modelat, una molt adequada
jerarquització i adequació de les escales per a que no sobrepassaren
determinades mides i cediren protagonisme al cos central. Potser el punt més
feble fou el de la pintura, amb un tonalitat verda en el cos central, com color
més visible, que lluny de tindre una replica amb alguna tonalitat càlida,
estava acompanyat de verds més foscos, marrons, grisos o blaus. Els espais
dedicats a tonalitats càlides eren molt reduïts i sense força, tant per davant
com per darrere. Cadafal molt ben acabat, expressiu, coherent, però amb gran
modèstia compositiva i certa fredor cromàtica que afortunadament tenia com a
factor positiu que tenia molt ben aconseguides les transicions entre eixos
colors freds. Al remat s`emportaven un 2º premi de la secció tercera infantil.
I fidel al seu sector, la darrera falla del
sector a visitar també estava a molt curta distància, seguint carrer Doctor
Ferran cap al nord i girant pel primer carrer a l`esquerra, pel Carrer
Favareta, en tan sols 160 metres teníem la Falla
Cantereries, la de menys pressupost del sector, però compte....no la menys
competitiva i és que en el sector eixample la consciència sobre la importància
del cadafal és molt elevada. L’Amor està
en l`aire a banda de la famosa cançó de l’australià John Paul Young -Love Is in the Air- era un
cadafal amb una composició prou senzilla, agrupada, però que tenia la seua
molla.
En primer lloc de front la composició semblava
extraordinàriament simple, però rodant-la s`advertia, que no només hi havia un
ninot central femení, pensant en un ninot masculí que recíprocament pensava en
l`altra, sinó un arbre sobre el que hi havia una casa sobre el qual el
personatge femení es recolzava....no, no era tan simple l`estructura. Una bufetada que sovint rebem aquells que per
vore moltes falles, ens pensem que ja ho hem vist tot i no, no és així, la
creativitat humana és immensa. No hi havia un coronament espectacular, però si
una abundant col·lecció de detalls que poblaven eixe espai superior.
Un altre fet interessant, que mostra l`evolució
de l`artista Juanjo Tarrasó, és com
obria de forma mesurada alguns espais per denotar més eixe cos central i per
destacar el grup candidat a l`indult, el qual tenia el nivell artístic més
elevat del conjunt. L’amor era l`eix temàtic que unia un conjunt on els ninots
havien d`aparèixer un tant embovats a nivell expressiu i així era, des del príncep
i la princesa del cos central, passant per l`amor als viatges, a les xarxes
socials, a la tolerància, a la natura, etc....el modelat no presentava tota la
regularitat que sol atresorar un artista quan te consolidada una marca,
oscil·lant entre diversos estils, però també entre diverses qualitats.
La pintura feia augmentar de nou i molt, la nota
de la falla de Juanjo Tarrasó,
aplicant un color càlid, però al mateix temps suau com el rosa o el fúcsia, o
alguna porció de groc, neutralitzant a més a més un possible excés de calor
pictòric amb un color blanc entremig. Per a harmonitzar la falla apareixia un
ninot que semblava fer de contra remat pintada de blau, així com el del
príncep. Un altre colp d`efecte era aconseguit pel verd de les copes de l`arbre
del cos central i de nou el blanc, ara en la decoració de la redona base.
Potser mancaven més colors a la part posterior, que resultava un tant bicolor,
ben contrastada però un poc pobra cromàticament. La Falla Les Cantereries s`emportava el 2º premi de la secció quarta
infantil.
Era el torn de Alzira, joc de trons de
l`artista Juane Cortell Dasca, que
apostava per un cadafal amb un coronament rectilini, però prominent i destacat
dins una composició que estava molt delimitada pels dos contra coronaments de
mida semblant al remat, que completaven un triangle quasi equilàter. La Falla
entrava pels ulls sense contindre molta massa, al mig les restes d`un castell i
algun ninot més. Com indicava el seu lema, la crítica local era la columna
vertebral del guió, en una de les parets del castell, es veia un dibuix de la
Creu Coberta per exemple. Un dels ninots dels contra coronaments criticava la
prohibició de les mascletades aèries a la Plaça del Regne.
En l`escena del cementeri es comparava l`entrada
de Jaume I en Alzira, amb la del Tripartit el 2015, el zombi era el xicotet
comerç mortificat per la zona vianant i els vaivens polítics, el sempre espinós
i sensible tema de l`hospital de la Ribera, apareixia representat en el botxí,
un arlequí que movia dues titelles, representava un regidor que segons la
crítica mana més que l`alcalde i l`altra membre del tripartit, per cert aquest
era el grup que fou premiat com a millor ninot de la secció tercera d`Alzira.
Un pardal, apareixia en una escena que criticava l`entrada d`Alzira a
l`Institut Ramon Llull.
Un àngel era l’àrea municipal recaptadora de
l`impost de reciclatge municipal que el govern criticava quan era a l`oposició
i ara ha augmentat. Una escena sense ninots, mostrava el rebombori mediàtic que
es va crear amb la Venus de la Vila i
la parida de pintar-li l`escut municipal en un lloc impúdic, altres parides
serien els canvis de noms dels carrers, etc...la crítica era absolutament tota
d`àmbit local, hi havia un treball de recopilació evident, una llàstima no
haver dedicat també una escena a la caiguda de l`activitat industrial local,
abans tant important i a les altes taxes d`atur, mai vistes.
Relatiu als acabats en general, es pot dir que l`aposta del taller de Juane
Cortell, va eixir rodona, sovint les falles són com les proves de
gimnàstica artística de vegades es pren un model a reproduir de gran dificultat
i es cometen grans errades i altres es prenen models més assequibles, en els quals
les errades són imperceptibles o sense gran transcendència, en el cas d`Alzira, Joc de Trons, semblava que
s`acostava més al segon model. La màxima dificultat estètica en quant a modelat
residia en figures claus i no així en un cos central, que restava en un segon
plànol, l`execució del modelat era més que correcta i en el cas de l`arlequí i
les titelles candidates a l`indult, desembocaren en el millor ninot de la
secció.
Més ambivalent fou la meua sensació en l`apartat
pictòric, on d`una banda s`apreciaven perfectes contrastos de forma interna en
cadascun dels ninots -per exemple el roig i el verd en el coronament o el blau
fosc i el rosa en els contra remats- però també
entre uns colors foscos però vius, en els ninots i una tonalitat marró
caramel, marró verdosa, etc,... o gris, gris-blau per darrere, més apagats.
Òbviament la temàtica crítica i un tant tenebrosa, precisaven d`eixos colors en
la superfície del cadafal i afegir-li colors vius haguera segut una errada
fatal.
La Falla Les Cantereries aconseguia un fum de palets en el seu XXX Aniversari, el premi
d`enginy i gràcia, el de Crítica Local, el del millor ninot i el 1r premi de la
secció tercera. En la consecució d`eixe premi, cal esmentar les explicacions de
Soledad Agulló, que podeu trobar tant a les fotografies, com als fulls del
llibret de la Comissió. Per cert, absolutament totes les falles del sector
eixample d`Alzira havien penjat el seu llibret a la plataforma issuu, el que
suposa la digitalització total de les lletres falleres d`aquest sector faller
Alzireny.
Sector nº7
Creuava el carrer Doctor Ferran, per a passar a
un nou sector, el qual que jo sàpiga, és l`únic que encara no te nom, conegut
per Sector 7, carrers estrets amb cases de poble m`acompanyaren pel Carrer
Caporal Noval fins arribar al carrer Albuixarres, on m`esperava un altre dels
plats forts de la jornada: Alzira Egípcia.
Una més de les candidates al palet en la secció d`argent on Fede Alonso havia preparat un cadafal
potent, amb modelat nou al cos central i el coronament que tenia
dos contra coronaments, un d`ells, més alt que el propi coronament, una
composició que se`n eixia del tractament habitual en les falles d`Alzira.
La Falla
Albuixarres-Camí Fondo girava al voltant de Cleopatra, reina i mare
d`Egipte, símbol de bellesa i un dels rostres de les Falles d`Alzira 2017,
potser injustament eclipsat per un nivell que feia molts anys que no s`havia
vist a la secció primera. Al coronament un lleopard en moviment era dominat per
un xiquet al seu llom, vara en ma, una escena magnífica que a major escala
haguera resultat espectacular. Al contra coronament, una concubina de Palau ens
captivava amb les seues sensuals danses i junt a ella un xiquet, que al llibret
apareixia com a fill de Cleopatra, pensant en com fer alguna malifeta.
Resulta interessant observar que en la composició
les escenes estaven molt properes al cos central, això creava dubtes en quant
elements secundaris de la pròpia composició, que no quedava clar si eren
escenes molt pegades al cos central o vertaders contra coronaments, l`exemple
més visible era la de la gran barcassa, molt espectacular, tant per la posició
declinada, com per la gran quantitat de ninots. Aquesta escena, com tota la
resta, barrejaven l`antic Egipte amb el món local i actual. La barcassa anava
plena de remers que hui serien treballadors i el capatàs l`empresari.
Lamentablement hi havia alguna gambada com anomenar rei a Osiris, el qual no
era un rei, sinó un déu del panteó egipci.
Una escena molt mitificada i repetida fins i tot
a les falles, era la de Cleopatra banyant-se en la llet de burra, mentre que un
esclau munyia la burra, com hui els polítics muneixen el poble. Hi havia una
total coherència temàtica en quant al modelat, amb ninots que representaven
humans, animals, arquitectura, etc....relacionats amb l`Antic Egipte, però el
guió no tenia eixa coherència tant alta, si ho era en els elements centrals,
però relliscava en alguna escena o cartell solt. El modelat era de gran nivell,
però en el cas del cos central, coronament i contra coronament, tenia un nivell
encara superior al de les escenes, fidel reproducció del natural, tamisat per
l`estil propi del taller de Fede Alonso.
Bon contrast entre les tonalitats càlides, on
predominaven d`una banda, els tons grocs, pel tipus de terra o arena del desert
egipci, de la pedra, més crema, beix, etc...més emblanquinats o altres més
foscos, com els daurats metàl·lics d`objectes propis de l`orfebreria, joies, corona,
bastons, braçalets, etc,...i d`altra banda els tons blaus, com els ulls de la
Faraona i el seu fill, el seu vestit a la base, els vestits del coronament i
contra coronament, part de la pintura de la columna del contra coronament,
etc,....i com no la reproducció d`espais aquàtics, sense els quals no és podria
entendre Egipte.
Un tercer color important per la superfície
pintada, era el negre, en els cabells de Cleòpatra, el deu Osiris i altres
espais més xicotets. En molta menor mesura apareixien colors com el verd, el
roig o el marró. De les millors falles de la història de la comissió que ha
obtingut un 3r premi a la Secció Primera, que pot saber a poc, però que si és
te en compte l`alt nivell de les Falles del 2017, és per estar satisfet, com
també ho és el 3r a la Cavalcada Multicolor i el Premi de Solidaritat
Fallera-ONCE, que porten guanyant ininterrompudament fa una pila d`anys. Per
cert la decoració que s`havia preparat front a la falla, també tenia el seu
encant, produint un curiós fenomen òptic.
Alzira, ciutat dels
xiquets
de J.Antonio Puig amb esbós de
J.Santaeulalia, plantejava diverses tipologies actitudinals dels més menuts,
tenint com a centre del cadafal, dues grans figures adultes, que representaven
una parella de iaios, els quals tenien com a suport, darrere seu un element
arquitectònic que completava un cos central des composat, en un cadafal molt
obert. També els coronaments estaven dispersos d`una banda les gavines i
d`altra els xiquets damunt els iaios. La composició era potser massa oberta,
s`apreciaven molts buits en un intent de cobrir una arrea molt extensa,
personalment crec que haguera segut millor reduir la base.
Respecte el modelat, un pel hieràtic en l`aspecte
de l`expressivitat, tot i que s`apreciava un intent per treballar un model
naturalista, que s`aconseguia més en uns casos que altres esdevenint irregular,
el més destacable el cos central i les cigonyes que portaven els xiquets a
Alzira, com el baby pudent, la baby fallera, el pirotècnic, etc...la pintura
més fosca en els iaios, tenia un plantejament prou lògic, ja que associava
tonalitats més clares per als xiquets, el problema era que com eren tan
xicotets en quant a la mida, no podien contrarestar les tonalitats fosques i
fredes del cos central -verd i violeta- es trobava a faltar alguna tonalitat
càlida. Al remat un 6é premi a la secció segona infantil.
El camí es tornava molt senzill prenia el carrer
Albuixarres en direcció sud anant cap al centre de la ciutat, fins el quart
carrer a la dreta Hernan Cortes, on des de lluny observava un carrer molt
ornamentat que envoltava els dos cadafals que havia plantat la Falla Hernan Cortés. Una comissió
antiga de 1954 que visqué uns anys molt complicats en plena crisi dels qual
sembla estar recuperant-se. Donava gust passejar per l`ornamentat carrer fins a
Juguem? Un cadafal signat per la
comissió de volum considerable, amb base redona un tant alçada per la
decoració-tot i que també apareixien unes simpàtiques formigues fent com que
aguantaven tot el pes- amb un gran ninot d`arlequí saltamartí el qual sostenia
una titella.
El contra coronament era un xiquet envoltant de
daus, un cub de rubrik, etc,.. una xiqueta a punt d`obrir una caixa, un xiquet
amb una trompa a la ma, etc,....el cadafal tenia molta coherència temàtica, i
els pocs buits existents plens de detalls relacionats amb la temàtica, sense
caure en el horror vacui. Molt bon modelat, especialment tenint en compte la
categoria on estava ubicat el cadafal, sobretot per un acabat molt polit -no hi
havia tanques i la vaig vore de ben a prop- bona expressivitat tot i que podria
millorar, però revestia una bon ventall d`emocions.
Molt important la pintura, amb tonalitats vives
que marcaven eixe perfil infantil, viu, en moviment. Blau turquesa amb espais
violetes o el verd dels ulls, una hegemonia de colors freds poblava eixe
saltamartí central, en contrast trobàvem una titella amb un vestit rosa, amb
floritures i dibuixos, com en el saltamartí. Potser el pitjor resolt
cromàticament fora el contra coronament, un xiquet amb el cabell ros, amb una
pintura blava semblant a la del Saltamartí. No obstant, la falla tenia molt de
colorit, un marró rovellat en la base del Saltamartí i en el gorret que
portava, afegien calidesa.
Si es rodava cap a la part posterior, el
cromatisme es feia molt més complex a causa de la multiplicitat de xicotets
elements que poblaven des de dalt a baix tot el cadafal. Una dificultat, la de
compaginar tots eixos colors, que almenys òpticament donava la sensació que
estava molt ben resolta i que s`havia pretès amb la decoració de la pedra
blanca il·luminar encara més eixe arc iris faller. La Falla Hernan Cortés revalida el palet de la secció quarta infantil,
acompanyat del premi d`enginy i gràcia i el millor ninot de la secció.
Apardalats de Juane Cortell sabia a poc, després de contemplar l`espectacular
cadafal infantil, però no obstant tenia una agradable composició, amb un cofre
lleugerament inclinat sobre el qual es situaven un parell de pardals exòtics,
el del coronament amb un mocador pirata i una espasa en una de les ales -els
pardals no tenen mans- el cos central indicava per on anaven els tirs temàtics.
Paradisos fiscals, un tauró menys perillós que un polític corrupte, un mag feia
desaparèixer la teua nomina i un cartell resumia la filosofia de la falla:
quedar-se apardalats mirant com ens furten els diners els pirates dels
polítics, sense poder fer res.
El modelat de tall naturalista amb alguna
caricaturització, portava com a penitència, el no tindre un mateix modelat per
a tot el conjunt de ninots, cosa que encara li haguera donat una major
coherència. Es un problema molt repetit en cadafals de baix pressupost, que composen
escenes el millor que poden. Pictòricament abundància de colors freds en la
base, que no obstant tenia els seus matisos molt ben definits, sobretot en el
cofre central, que contrastaven molt amb el colorit coronament i contra
coronament. 4rt premi a la secció quarta, que acompanya al 2º premi en la
Cavalcada Multicolor.
Poc més de 100 metres, transitant pel Carrer Abem
Tomlus i després Nicolau Bas fins el
Carrer Xúquer em separaven de la renascuda Falla
Penalet, rebatejada com a Nou
Penalet, que ocupa la mateixa demarcació. No obstant enguany ha segut
plantada en un lloc inusual quasi al costat de l`Avinguda Sants Patrons. Que vols ser de major? Era obra de
l`artista local Fernando Llopis Ferni , amb una composició molt
senzilla, un joier musical molt decorat, al voltant de la qual girava tot. En
el coronament dos xiquetes de diferents mides, amb vestits de ballarina, en
plena acció. Baix com a contra coronament, una altra xiqueta en idèntica
posició. Baix el ninot candidat a l`indult, era un iaio amb una xiqueta que
portava caputxeta o un xiquet jugant a la operació, amb el mapa d`Espanya ple
de sigles de partits polítics, etc,...Composició molt frontal, que recordava en
algun aspecte, les falles escenari del segle XIX o en el cas d`Alzira les
d`abans de la Guerra Civil i fins i tot algunes dels '40 del S.XX.
Pocs ninots, però d`una qualitat excel·lent,
potser un poc hieràtics, per posar un però, que aconseguien un cadafal de no
molt volum, però molt bonic estèticament amb una forta coherència a nivell guió
-tots els ninots eren xiquets, excepte el iaio- la pintura era molt suau i
constituïa l`element decisiu per a aconseguir un acabat de gran nivell. Rosa i
blanc per un cos central que basculava entre càlid i neutre, un detall de
qualitat era el groc de les potes que integrava un nou matís de color calent.
La majoria de ninots en canvi a banda del color carn de la pell, estaven
envoltats de colors freds com el blau, el verd, el violeta, etc,...Reberen el 1r
premi i premi d`enginy i gràcia de la secció quarta, no planten enguany falla
infantil.
I a pocs metres teníem en la seua ubicació
habitual, a final de l`Avinguda Sants Patrons i junt la Plaça de la
Generalitat, la Falla Tulell-Avinguda que
enguany portava per lema Aigües tèrboles,
un cadafal no molt voluminós, amb una composició agrupada, compacta i sense
grans riscos, on base, cos central i coronament quasi eren tot una peça. A
favor tenia que la falla no era frontal, si per una cara teníem a la deessa del
mar Yemanya gitada tractant de posar ordre en el caos financer, corrupció,
crisi de valors, etc,...
De perfil veiem un altre esser marí i per darrere
una gran font....amb aigua de veritat amb rostre de felí salvatge, el
coronament per dir-ho d`alguna forma corresponia a un parell de sirenes.
Elements marins com una conxa, estrelles de mar una gran ancora, etc,...,
completaven la base, on és situaven a una distància mitja les diferents
escenes, com la sirena a qui equiparaven amb les falles, no podia faltar una
crítica al període en que Alzira no tingue aigua potable, els preus de les
elèctriques, la taxa de fem, ...però el que la feia única, és que era la única
falla d`Alzira que portava en la crítica el tema del Corredor Mediterrani.
La
crítica un tant dispersa, tot i que encertada i coherent amb el lema, estava un
tant dispersa, ja que baix el paraigua de les aigües tèrboles, apareixien
problemes locals, autonòmics, nacionals i fins i tot algun personatge
internacional com Donald Trump. Era la pintura, l`element més unificador i el
d`una qualitat mitjana més alta, complint un paper fonamental en espais com la
part de darrere, en el que de no haver segut per la magnífica transició de
colors freds com el blau fins als càlids, el cadafal haguera perdut molt. També
la pedra blanca, que cada vegada s`està utilitzant més, resulta un bon aliat
per aconseguir un millor acabat. El taller d`Alex Oliver aconsegueix un 5é
premi a la secció primera en el seu debut amb Tulell-Avinguda.
Més centrada en la temàtica estava la Kunfú-Falla la falla infantil de Tulell-Avinguda, amb un guió on és
personalitzaven els principals personatges, que eren animals propis dels boscos
orientals. Una família de pandes amb un pare en una posició un tant arriscada
aguantant tot el pes en una pota. Baix com dos grans contra remats, la mare
panda Mei Mei a un costat i el mestre Shifu a un altre. En cap moment em vaig
adonar que la mida era reduïda, gràcies a una coherència temàtica enorme que
també per darrere tenia pandes i una serp a mode de mascota familiar.
El modelat tenia molta plasticitat per retratar emocions
que humanitzava molt aquests animals plantígrads. Tot i que els Pandes com és
obvi, tenen una superfície de pell de color blanc abundant que neutralitza la
part negra, a excepció de la mare, que tenia un vestit roig, la resta era més
freda i fou una bona idea decorar la base amb pedra blanca per a il·luminar millor
elements de tonalitats marrons, verds foscos, etc,...que amb gespa o arena no
s`hagueren visualitzat tant bé. Llàstima no tindre més pressupost, per que la
idea i la plasmació eren molt prometedores, tot i que estaven en una secció de
molt nivell on el taller d`Alex Oliver
aconseguia un meritori 4rt premi a la secció primera infantil. Acabava ací una
ruta molt interessant en dos sectors alzirenys de visita molt recomanable a nivell de
cadafal.
