Corredor de Falles

CRÒNIQUES FALLERES    2017

                              El treball incessant de les grues marcà la jornada de Plantà fins el final. Colocació de part

                             del remat de la Falla General Barroso-Calvo Acacio per Ivan Martínez.

Crònica Nº 50. De la Creu Coberta a l`Olivereta, passant pel Botànic i la Petxina. Una Plantà endarrerida amb artistes i fallers a contrarellotge. 🏗️⏰🏃

SECTOR CREU COBERTA

El Metro en Falles es màgic, ¡et permet travessar quasi tota València en un tres i no res, si no fora pels períodes d`espera en els transbordaments clar! Però fins i tot el temps d`espera resultava positiu per relaxar músculs i cervell. L`arribada a la parada de Patraix suposava emprendre de nou la marxa ara per l`Avinguda de Gaspar Aguilar, ja en el sector Creu Coberta, amb direcció a la Falla Fray J. Rodriguez-Pintor Cortina. Com encara estaven treballant en la Plantà de la gran, vaig anar directe a Charlie la Fabrica de Xocolata per que ja estava acabada de plantar per Vicente Domínguez Pérez.  

La vesprada s`estava convertint en nit però amb els llums podia discernir prestament la senzilla estructura, formada per una fàbrica de xocolata Willy Bonka molt caramel·litzada, on els nombrosos detalls i formes substituïen els ninots d`essers vius, donant-li un aspecte més conceptual. L’altra part de la composició era precisament on millor es podien apreciar els ninots, amb el modelat característic de l`artista, d`ulls minúsculs, nas rodó, etc,....El rosa del cos central destacava en la foscor de la incipient nit que també tenia com a contrast el blau de l`escena de Charlie navegant per damunt de la xocolata, el cadafal que estava en la secció setena infantil no obtingué premi del jurat.

Era el torn de la falla gran de Fray J.Rodriguez-Pintor Cortina Tras la pista de la pasta que un any més plantaven la parella formada per Latorre y Sanz, el cos central era una gran caixa de cabals, dins la qual encara laboraven els artistes, en el remat garbes de bitllets eren observats per Sherlock Holmes i Doctor Watson, apareixien mostres del que serien posteriors escenes, com el tauró que apareixeria en  l`escena del vaixell amb els papers de Panamà, o la dels que s`havien apoderat de diners públics i no volen tornar-los, amb diversos ninots vestits de presidiaris.

Es veia una estructura senzilla,  però amb un modelat molt prometedor, sense vore la totalitat del cadafal, tant el remat com les figures de les escenes mantenien una fidelitat del natural molt gran, a més a més hi havia cohesió tant a nivell d`estil artístic com del guió, cosa que feia augmentar la credibilitat de la falla. Més complicat seria parlar de la pintura, que amb la poca llum disponible, no es podia vore amb claredat, de tota manera, semblava que els colors s`adequaven al tipus d`elements representats, els quals no eren precisament un desplegament de cromatisme a tuti pleni, però es el que corresponia a una representació realista dels elements reproduïts, amb tonalitats més be fosques, metàl·liques com la de la caixa de cabals. Falla sòbria, sense grans ostentacions però molt efectiva que aconseguia del jurat el 6é premi de la secció 4-B.

L`avinguda Gaspar Aguilar fou un instrument útil per arribar ràpidament a l`alçada de l`hospital Doctor Peset Aleixandre i girar a l`esquerra pel Carrer Litògraf Abad on des de la llunyania s`endevinava la silueta de Endeutats una més de les falles plantades per Luís Espinosa en l`emplaçament de General Barroso-Litografo Pasqual Abad. Composició molt vistosa amb grans volums al cos central, coronament i contra coronaments, amb una base molt semblant a una planta de creu llatina. 

En el cadafal apareixien essers mitològics com la medusa que destacava en el coronament, pentinant-se els seus característics cabells de serps, així com un sàtir, un minotaure o un personatge amb característiques humanes. Sembla que a la base hi havia una o diverses caixes de pandora d`on eixien els mals de la humanitat i aleshores és quan apareixeria el tema dels endeutats que ha provocat l`holocaust dels deus......probablement si haguera vist les escenes, la temàtica no m`hauria semblat tant enrevessada, no obstant tenia la seua lògica. 

Modelat fortament caricaturitzat, que per fotos posteriors, cal dir que posseïa un alta coherència entre tot el conjunt, ja que no hi havia grans diferències entre les escenes i les gran figures de cos central, coronaments, etc, amb totes les limitacions que es vullga però amb la virtut de la uniformitat. En la pintura destacava el vestit de la Medusa, com a tonalitat càlida per antonomàsia en clar constrast al verd de les serps del cap o tonalitats més apagades en els contra coronaments. 

Gran treball a la base de colors foscos, marrons, grisos, beix, etc,....colors difícils de combinar que no resulten espectaculars a la vista, però que no són fàcils de reproduir i menys encara d`harmonitzar, sembla que a les escenes de base hi havia un poc més de llum amb major presència de colors vius. General Barroso i Luis Espinosa es consoliden en la categoria d`argent, on a pesar d`un xicotet retrocés al 9é lloc de la secció 1-A mantenen un nivell molt alt, no debades parlem de la secció d`argent de les falles de València.

Conte contat, conte acabat  era la falla infantil de Ximo Martí Fernández amb una composició molt fàcil de reconèixer, amb una princesa al centre del cadafal i un pretenent com a contra coronament, el remat semblava una fada dalt un element arquitectònic. Curiosament de costat semblava molt més complexa que de front, amb diversos ninots i una torre. La part de darrere semblava una repetició de la frontal però amb una posat diferent per part dels ninots.  Des del punt de vista arquitectònic el més rellevant era la jerarquització dels ninots, apareguent els dos de la part frontal com a superiors, enmig d`una falla amb una estructura sense risc.

Com en la falla gran de General Barroso-Litografo Pasqual Abad. Hi havia una gran uniformitat en el modelat, amb l`única excepció potser de la part de darrere, amb un poc més de caricaturització i expressivitat, però sempre conservant trets característics com els grans ulls o una expressió serena. Era complicat centrar-se en un punt rellevant, per que la tonalitat càlida era omnipresent, d`altra banda la part posterior estava millor compensada però el total domini del roig, rosa, groc, etc,...a la part frontal més que sumar restava i el cas es que el jurat no li atorgà premi a la secció tercera infantil.

Era el torn d`avançar cap al nord, cap a la veïna falla de General Barroso-Calvo Acacio, que com moltes altres, havia esperat fins el final per  evitar el temporal. Fou molt especial contemplar com es pujava el cos central del soldadet de plom, d`un cadafal on havia participat com a guionista i versador de Romanços. Un cadafal que estava molt verd i al qual vaig tornar dies després, de dia i amb tot plantat. El núvol de la base simbolitzava l`estat d`idealització que tenia el soldadet, el qual per eixe motiu perdé la cama.

Darrere el soldat conformant el cos central unes portes de ferro forjat, amb uns nuvolats dels quals eixien tres angels simbòlics de tres tipus d`amor, l`eròtic, el filial i el fraternal, baix a la base en la part frontal apareixia el grup candidat a l`indult, que rebé el premi a millor ninot de la secció, una parella de ancians representants de l`àgape, un amor madur molt reposat propi de persones majors o amb un alt grau de maduresa. Junt al núvol i el soldat, com a contra coronament apareixia la figura de la ballarina, parella del soldat.

En la nit de la Plantà, el cadafal semblava un triangle isòsceles molt esvelt, però de dia amb la llum solar, amb tota l`amplia base, s`assemblava més a una forma també esvelta, però més cònica i es que la base era molt rodona, tant en l`aspecte geomètric, com en el metafòric. A nivell d`escenes, totes representaven el tema central del romanç jugant amb la pròpia paraula, un romanç irònic d`indole laboral, era la parella de la Guardia Civil, fins i tot parelles que no eixien ninotitzats com polítics o empresaris.

Un altre element que completava la base, eren els cartells de les pel·lícules, com Rajoyin y el misterio de los naranjas azules -amb la parella de Rajoy i Rivera- o Con Coletas y a lo loco- Iglesias i Errejon, etc,...per la part posterior una parella d`arbres humanitzats, representaven els romanços dels polítics valencians que no serveixen per a impedir els cíclics incendis estivals o una parella formada per un iaio embovat amb una neta un tant romancera. El modelat era un realisme evolucionat amb objectes o arbres humanitzats amb un denominador comú, uns acabats molt aconseguits. 

Un mostra del nivell del modelat del cadafal, és que el grup candidat a l`indult rebé el guardó de millor ninot de secció. Ara bé, cal parlar també de la pintura, que destinava el roig a la casaca del soldat, reservant el blau pels pantalons i deixant en un discret segon pla el gris i el negre de les portes del cos central, només trencat pel groc daurat. Els coronaments corresponents als àngels, amb els núvols blancs i les ales daurades li donaven una aura celestial al cadafal bastit al taller d`Ivan Martínez Vello que sincerament em va sorprendre molt positivament en quant a l`acabat final, amb una millora notable respecte l`any anterior. Per cert que servidor tornà a fer el guió, els versos i uns cartells molt gamberros, amb els que crec que la gent és va riure i passà un bon rato. 

Menys aconseguit estava el cromatisme de la ballarina, més apagada, amb un blau celeste que si feia algun contrast amb el roig del símbol femení. La part posterior, estava molt dominada per tonalitats fredes, especialment del verd de la representació del bosc que ocupava una bona franja, així com el color gris de la base, verd de la gespa, etc,....tan sols els cabells ataronjats dels angelets del coronament, una part de la casaca del soldat o uns cors xicotets, il·luminaven un poc esta enfosquida zona. Al remat, el jurat li donà un 3r premi a la secció 4-A acompanyada del ja citat millor ninot de secció.

Halloween era la falla infantil de Vicent Espeleta amb una temàtica molt utilitzada en els últims temps i una composició en forma de casa/habitació, en este cas ambientada en una atmosfera que recreava el temor o emocions relacionades. Tot i que abundaven els detalls, des de la base fins el coronament, el modelat era modest, un poc geomètric partint de la figura real i no ajudava a remuntar una estructura compositiva prou senzilla. La pintura tenia els seus punts més vistosos en el  roig carabassa dispers per tot el cadafal, mentre que a la part central hi havia una combinació de color blanc totalment neutre, grisos o marrons, el jurat no li atorgà cap premi a la falla General Barroso-Calvo Acacio en la secció quinzena infantil.

L'última falla que vaig visitar al sector fou la veïna de Costa Borras-Agustina d`Aragón, que ja l`any passat em va sorprendre d`una forma molt positiva. Flora Màgica, el cadafal recreava un món màgic en el qual destacava una fada d’una bellesa sobrenatural amb ales de papallona, la qual es trobava asseguda sobre una base que recreava un tossal, la posició era tal que potser no de prop per a una distància en la que es poguera contemplar tota la falla es reconeixia perfectament una diagonal des de la base fins el coronament. Era la falla amb més risc en la composició de les que havia vist fins ara en aquella jornada.

La falla no sembla que tinguera gran quantitat de ninots, però eren molt paral·lels a l`estètica i composició del cos central, deixant espais oberts, sensació d`elevació, de lleugeresa, etc,...que impregnava a caragols, elfs, gnoms,flors, etc,...la qual recreava eixa atmosfera màgica. Vaig rodar la falla i encara em semblava major el grau d`inclinació del coronament, respecte l`eix de la base. El modelat de la falla que signava David Sánchez Llongo, sembla una mimetisme de l`estil literari de Gabriel Garcia Márquez , un realisme màgic que combinava la reproducció del més pur model natural amb elements fantàstics. 

Malgrat l`estat de Plantà de la falla -avançada cal dir també-, s`advertien bona part dels detalls, així com el joc cromàtic. Era molt suau la transició del verd llima cap al color te verd i a continuació cap a un groc cada vegada més evident que en alguns moments quasi arribava al taronja. No acabaven ací les virtuts cromàtiques, calia observar també com evolucionava el verd llima cap al coronament primer un verd emblavit i després un verd oliva o advocat. A més a més, aquest joc de càlids i freds no és quedava reservat al cos central sinó que s`estenia també a les escenes, aconseguint un efecte de cohesió enorme. No és d`estranyar que el jurat li atorgarà el primer premi de la secció 4-B.

Quina falleta més marciana tenia una composició molt rodona, una lluna humanitzada semblava observar curiosa les pròpies escenes, per la part superior un conjunt de planetes, cossos estel·lars i marcians, coronaven la falla. Era curiós observar l`ús dels núvols per embastar els sacabutxos, que em retrotreien a les falles de la meua infància. Temàticament era impecable, ja que tots els ninots eren marcians a excepció d`una figura humana que semblava un astrònom amb el seu telescopi. El modelat era clarament realista, d’un realisme molt peculiar, per la temàtica de la falla amb humanitzacions o personatges no humans, especialment expressiva em semblà la lluna del cos central.

Semblava que José Vicente Zurita s`havia posat d`acord amb David Sánchez Llongo, ja que hi havia un nexe comú en la pintura del cos central de les dos falles, tant la gran com la infantil. La marca pròpia eren els colors vius del coronament, blau o roig en contrast d`eixa tonalitat més pastís verda-groga que s`escampava per la lluna i altres criatures marcianes. També a la base hi havia una tonalitat violeta-morada que per la part posterior arriba a una tonalitat quasi roja, clarament càlida. Cadafal molt ben presentat el de Costa Borràs-Agustina de Aragón, que li reportava un 6é premi de la secció dotzena infantil.

SECTOR BOTÀNIC-LA PETXINA

Acudia a tot drap a la boca del metre de Patraix per abandonar el meu breu i profitós trajecte pel sector Jesús-Creu Coberta, que m`havia deparat quatre falles molt interessants, cadascuna en la seua categoria, Satisfet revisava la ruta en el subsòl mentre m`acostava a la parada d’ Angel Guimerà. Començava la meua ruta de les falles 2017 pel sector Botànic -la Petxina, en poc menys de 200 metres de trànsit per l`Avinguda Ferran el Catòlic en direcció nord -cap al riu Túria- tenia davant la Falla Gran Via Ferran el Catòlic-Erudit Orellana, també coneguda com a  Falla 99. 

Huit cognoms valencians era el lema d`un cadafal encara per plantar per Art de Foc el qual tenia a la seua base, una font artística enorme de la qual emergien els tòpics dels valencians, dels andalusos i dels aragonesos representats en un coronament a tres bandes. Modelat discret, realista, en la pintura bona reproducció de les tonalitats marronoses de la font, perfecta contraposició entre el càlid del vestit de faralaes de l`andalusa i el blau de la valenciana. Diferents elements a les escenes que completen els tòpics dels tres territoris, semblances i diferències. Es presuposa un guió amb gran enginy i gràcia, que era correspost per uns elements perfectament identificables, que el visitant relacionava sense dificultat, al remat 3r premi secció de la 6-B. Molt interessant el Ninot del que fou vicepresident de J.C.F Jorge Guarro, candidat a l`indult.

Guau en la lluna de València del mateix Art en Foc molt menuda i agrupada, cosa que la feia semblar encara més xicoteta del que era. A nivell temàtic semblava una revisitació del tòpic valencià, amb una reproducció del Micalet, acompanyada això sí d`una construcció indeterminada i d`un parell de gossos, amb unes expressions, per que no dir-ho un tant humanes o evocadores d’emocions humanes com la nostàlgia, almenys així ho vaig percebre jo, però també altres animals més menuts amb to més jocós, com dos ratolins.  Pintada amb colors vius, destacava el joc entre blau fosc, morat  i taronja, marró, etc,...el cadafal de la Falla Gran Via Ferran el Catòlic-Erudit Orellana no obtingué premi a la secció setzena infantil

M’internava més en el botànic avançant pel carrer Juan de Mena fins  arribar a la Plaça Rojas Clemente on vaig començar per Ha arribat l`estiu de Jose Manuel Felip amb una composició solta però també vertical i frontal. Personificacions a gogó, del que podríem denominar d`alguna forma cos central i també del coronament. L’altra característica era la gran presència de la figura humana molt expressiva i amb un estil que es caracterítza per la macrocefàlia de les figures la majoria de les quals eren reproduccions de figures infantils. 

Pintada amb colors vius, tendia un pel més a les tonalitats càlides, groc, verd, marró, etc,..però tenint en compte la temàtica estival, no anava desencaminada, d`altra banda un detall com la decoració amb pedra blanca, també afavoria una major il·luminació d`un conjunt que pretenia representar l’època més lluminosa de l`any, el cadafal ubicat a la sisena secció infantil no rebé premi. I si expressiva era la falla infantil, prou més explicita era la de la comissió adulta.

Històries del WC amb esbós d’Ignacio Martínez era obra de Miguel Banaclocha Rausell, el lema parlava per si sol, la Falla Plaça Rojas Clemente ha fet des de fa una pila d`anys una aposta per tornar a la crítica més humorística, en aquest cas amb to escatològic relacionat amb la realitat quotidiana. En el moment de la meua arribada a la Plaça de Rojas Clemente, només estava col·locat el cos central d`un treballador assegut a la tassa d`un vàter pensant en com el món se`n va a la m......elements com una gran mosca negra, uns olors humanitzats o una cisterna humanitzada tapant-se el nas la feien una falla molt gràfica.

El cadafal era absolutament coherent en la temàtica, apareixien ninots en vàters disseminats per tots els voltants, les temàtiques, ens les podem imaginar, els polítics l`han cagat fent dos eleccions per a triar president, al Congrés dels Diputats fa una olor a m...etc,....una falla que feia aflorar la riallada fàcil, sense necessitat de llegir cartells explicatius. Ni la composició ni el modelat ni la pintura podien competir amb l`enginy i gràcia que atresorava la falla, si de cas una certa caricaturització expressiva. A pesar que el cadafal situat a la 6-A no rebé premi, és d`eixos que t`alegres molt d`haver visitat.

I de nou reprenia el camí pel carrer Juan de Mena fins a la Falla Lepanto-Guillem de Castro a les portes del casc antic i a un escenari diferent corresponia també un cadafal molt diferent. Distint a l`anterior i a la resta dels que havia vist abans i voria dies més tard, un cadafal que tractava de la llibertat guanyada quan  s`admet com som i com són els altres, de conèixer-se i reconèixer-se amb el que això suposa de guanys, renúncies, etc,...falla conceptual i òbviament on tots els elements no podien ser interpretats de forma literal, sinó en base a un guió preconcebut, com supose que la nuesa  dels ninots, que aniria més enllà de la morbositat, relacionat amb el despullament pur i dur i segurament obeiria a la representació de la persona més real, despullada d`accessoris que puguen amagar-la o embolcallar-la. Obra de Anna Ruiz Sospedra d’Amors estava situada a la secció 5-A i també en la categoria de falles experimentals on va rebre el primer premi.

Enredats era una falla didàctica molt original, que quasi m`atreviria a denominar interactiva tant per les formes plàstiques com pel contingut una mena d`activitat en la qual calia trobar determinats insectes en el bosc que apareixia representat a la falla. Els xiquets comptaven amb unes lupes per a trobar uns insectes que apareixien en una vitrina com a exemple. El concepte de la falla tenia una composició laberíntica, no apareixien ninots i les tonalitats anaven del roig al verd, passant pel taronja, el que equivalia a un bon contrast entre colors càlids i freds. Aquesta falla didàctica, interactiva i un tant experimental d’Anna Ruiz no obtingué cap premi a la secció 14ª infantil.

Continuava el meu camí per eixe xicotet univers anomenat barri del botànic, un dels barris fallers més xicotets de València que no obstant també te una gran densitat de comissions. I després de passar pel carrer Montserrat, vaig arribar al Carrer Borrull on tenia davant L’Evolució un cadafal signat per la comissió Borrull-Túria que a banda d’un volum considerable -per a la categoria- tenia en un lloc visible un gran mono, cosa que ràpidament em va fer recordar a Darwin i les seues investigacions. Pocs ninots més vaig observar en un cadafal a mitjan plantà que en certa manera també tenia unes línies un tant experimentals i molt conceptuals.

Veient fotografies posteriors, estic convençut que no vaig captar l`essència d`una falla on el terme evolució anava molt més enllà del plànol biològic, per penetrar en altres camps molt distints. Com en moltes altres falles on el concepte pesa més que la estètica, em sembla un poc absurd entrar a valorar aspectes artístics, una llàstima no visitar-la acabada de plantar, per entendre encara millor el guió. De fet era l’únic palet del barri, el 1r premi de la secció 7-B.

Més afortunat vaig ser amb Viatge pel sistema solar la falla infantil de Borrull-Túria que em va semblar molt original per la temàtica i pel públic al qual anava dirigit. La composició tractava de ser coherent amb el lema astronòmic, transmetent sensació de flotabilitat, d`ingravidesa espacial, etc,...que no ha de ser fàcil ni de plantejar, ni menys encara de plasmar tridimensionalment. Cadafal també didàctic on naturalment abundaven les esferes i tan sols apareixia una figura humana representada per un xiquet que potser era metàfora de la curiositat. Arriscar-se amb coses noves de vegades te premi i Daniel Guitarte el tingué, en concret un 2º i 1r d`enginy i gràcia a la secció setzena infantil.

No hi havia temps per al descans, però tampoc per a pensar en el cansament i és que la següent falla no estava ni a 100 metres. Molt a prop de les torres, teníem disperses les peces de Quart-Túria encara per plantar, Low Cost de Fernando Martínez Hernández fou una de les falles incògnites de la jornada de Plantà que gràcies a presenciar les seues peces disseminades i a fotos posteriors, puc imaginar. Cadafal de reduïdes dimensions, el seu cos central estava format per unes maletes apilades, que reproduïen els viatges baratets amb avions que no passen la ITV, etc..

                                       Aspecte quan jo vaig passar.

Com en la majoria de cadafals del Botànic, crec que la falla d`unes mides molt reduïdes, amb una composició molt senzilla, tenia més potència en el concepte que en la forma, és a dir en la crítica que en la part estètica. No obstant, la falla tenia sobretot en l`apartat de la pintura un resultat molt vistós des del punt de vista del contrast cromàtic, pot ser simple, però efectiu, amb tonalitats càlides i fredes entre les maletes i el ninot del remat. La falla que es trobava a la secció 6-C de València, no va rebre premi.

La que si estava plantada era Un poquet de màgia del mateix artista, una de les més menudes que havia vist fins eix moment, amb una composició simple, conformada per un barret, d`on sorgien un mag o bruixot i una bruixa, els quals eren envoltats, per motius habituals en falles màgiques com carabasses, dracs, gats, etc,...certament semblava una barreja de màgia/bruixeria. Molt lloable la decoració de la base, que millorava visualment tot el conjunt. El modelat molt realista i la pintura predominantment de colors freds, blau i verd al remat, amb pinzellades de colors vius a la base sobre tot pel taronja carabassa. Pertanyent a la secció quinzena infantil no obtingué premi.

Tornava uns passos enrere pel Carrer Botànic fins el carrer Borrull i de nou seguia tot recte uns metres fins a la Falla Borrull-Socors-Dr Pesset Cervera on estaven plantant-se els fallers la seua pròpia falla, enguany no tant allargada com l`any passat, vista des del cel semblava un punt de mira, des de fora a peu de carrer, més bé un laberint. Passar el dia de la Plantà, te coses bones i coses roïns, les bones que veus el “intringulis” de l`estructura i en aquest cas, al ser un falla peculiar, tenia un interès especial. La mala que no veies el detalls, que especialment en aquesta falla eren essencials per entendre el seu significat. 

Llibret Falla Borrull-Socors 9é premi Concurs Llibret GVA Educació Falles 2017

Afortunadament i també cal destacar-ho, en el mateix blog de la comissió tenim el llibret de Sense #100iments. Objectiu: Persona el qual ajuda a entendre ni que siga a posteriori un esbós que pareixia un dels famosos dibuixos de Nazca, estic absolutament convençut que la falla se la feren ells i també que eren sostenibles ....efectivament no calia grua per a plantar-la XD! – Ironia- el tercer punt que posava en el llibret era que resultaren incòmodes a l’espectador, degut a la temàtica de la crítica allí present, lo millor per assabentar-se de la crítica és llegir el seu llibret que per cert rebé el 9é premi del Concurs de la Conselleria d`Educació, sent la segona comissió de la Ciutat de València millor classificada al concurs.

La falla infantil estava unida temàticament a la gran, si la gran era un punt de mira, la xicoteta era un vaixell envoltat per punxes i ni tan sols el llibret remetia a un tema concret deixant lliure la imaginació, d`aquesta falla de la secció setzena infantil. Al premi que ja havien aconseguit en el llibret cal unir el 3r d`enginy i gràcia de la secció 7-A així com el 2º accèssit en la categoria de falles experimentals, amb la particularitat que el cadafal estava signat per la pròpia comissió. I com allí quedava molta tela que tallar, vaig seguir el camí fins l`avinguda Ferran el Catòlic, eixint ja del Botànic. A l`altra banda de l`avinguda canviava de barri, passant a la Petxina, tot i que no de sector, que continuava sent el mateix. 

La meteorologia també havia endarrerit molt la plantà de la Falla Azcarraga-G.V Ferran el Catòlic, tan sols el cos central i remat estaven plantejats quan ja era nit tancada, el treball de grua o bastida ja estava fet, però faltaven afegir les diverses escenes, moltes d`elles de caire polític, relacionades amb el lema del cadafal Tic, tac, tic, tac,....arribarà el conill a entendre la política valenciana?. Curiosament l’única escena que vaig poder observar en directe era la del ninot candidat a l`indult, que resultà premiat amb el millor ninot de la secció 2-B. La falla de Vicent Martínez Aparici amb l`esbós de Juan Ramon Vázquez per les fotos posteriors consultades, mostrava una estructura molt solta amb molts detalls i amb una sensació ondulant que jo només vaig notar en el coronament, però que sembla anava més enllà, fins i tot un cert risc al remat. 

Es evident que parlar de modelat sense haver vist el 90% dels ninots és una temeritat i que haver vist només el millor ninot pot suggestionar-me i fer me pensar que tenia un nivell estratosfèric, ni entre poc ni massa, però el que si puc assegurar era que la combinació de colors entre el blau de la tetera del cos central i les tonalitats rosa o malva, groc, taronja, etc,...formaven un potent contrast que continuaven amb altres que poblaven tota la base. Una mostra del nivell de detallisme seria per exemple l’ús del color morat en diverses escenes i la mateixa base, que tenia com a contrast una decoració de pedra blanca. El jurat decidí atorgar-los un 8é premi a la secció 2-B.

I enguany aconseguia vore per fi la falla infantil de Azcàrraga-G.V Ferran el Catòlic, el lema era Temps i era obra de l`artista Vicente Torres Estal. Per la part posterior no m`acabava de donar bones vibracions, per eixe mal auguri s`esfuma en quant vaig girar a la part frontal. Potent composició, amb figures humanes, animals, etc,... on els personatges apareixien en les més diverses posicions la qual cosa li donava una sensació de dinamisme i moviment al conjunt que el feia atraient, en el primer colp d`ull.

Cert dualisme compositiu, que rematava amb un cert risc en els respectius coronaments. En el modelat destaquen els grans caps i els grans ulls d`entre totes les faccions, el que denota sempre un perfil més psicològic o expressiu, que no realista. Dins eixe perfil psíquic, resultava curiós també observar com molts ninots tenien els braços oberts o fins i tot cap endarrere en una clara postura de poder i d`optimisme, afegint alegria a la falla. L`altre element eren eixes expressions de curiositat infantil, tan aconseguides. 

L’apartat que probablement el públic podia apreciar més clarament era el de la pintura, amb grans espais de colors càlids a la base i cos central, l`elefant d`un rosa fort, quasi fúcsia, diverses tonalitats de roig alguns molt interessants com el roig taronja de la pell d`un dels personatges. En canvi a la part superior, eren els colors freds els que predominaven, blaus, verds,.. interessant el cadafal que tenia com el gran, esbós de Juan Ramón Vázquez, el qual va obtindré el 5é premi de la secció sisena infantil, si la part de darrere haguera tingut un nivell més semblant a la part frontal, haguera segut una seriosa candidata al palet.

Em trobava al Carrer Azcàrraga en la confluència amb el carrer Palleter i ara anava a fer un breu desplaçament per eixe carrer fins la veïna comissió de Sant Ignasi de Loiola-Jesús i María que feia honor al lema del cadafal El Galliner Faller, en uns moments en els que es barrejaven els encarregats de fer el sopar, amb els que de forma pacient anaven col·locant part de les escenes, cartelleria, adorns, etc...donant els retocs finals de la falla que ja lluïa pràcticament plantada. El cos central era un arc que simbolitzava un Casal, el qual era corona per un Gall President postureta dominant, envoltat de gallines falleres. 

Una composició senzilla i efectiva que era completada per un parell de gallines més, a mode de contra remats a banda i banda del cos central. Entre les escenes, uns ous feien les vegades dels fallers més joves, en un altra escena apareixia un president molt gallito que sempre tenia raó, en una altra escena apareixia el primer Fuset Herrerià  en forma de granger, junt a un ramat d`ovelles falleres, una porqueta humanitzada representava situacions en les que una fallera major, no havia de ser precisament Miss Univers, sempre i quant estimara la festa. 

Sense presentar una composició molt espectacular, era resultona, però sobretot era molt atractiva en el modelat, amb uns acabats molt aconseguits i sobretot almenys un ninot original com el del Fuset Granger, que aportava novetat a un conjunt el qual sempre aposta per un important contingut satíric. La pintura del taller de Xavier Herrero, apostava per tonalitats suaus, blancs, grisos, beix, marrons siena, caramel, etc,....que tenien com a contrapunt un fort color roig en les crestes de galls i gallines, així com el verd del premi que sostenia el Gall del Coronament. Cadafal complidor que rep el 12é premi de la secció 3-B.

Naturalment era la falla infantil de la Falla Sant Ignasi de Loiola-Jesús i María, amb una composició basada en un parell de figures ressaltades per la seua mida, així com unes figures molt originals que damunt d`uns pals llargs, conformaven un coronament en una estructura molt vertical. Als voltants altres figures de menor mida, que com en les nines russes anaven disminuint fins el grup candidat a l`indult, que representava el conjunt format per figures més diminutes. El modelat, no era un element destacable, tot i que dins l`austeritat, complia un mínim respecte a proporcionalitat, acabats, etc...

Si els primers apartats ens donaven una de cal i una altra d`arena, el desempat havia de vindre per la banda de la pintura. I de nou apareixien llums i ombres, amb bons contrastos cromàtics entre càlids i freds per la part frontal i no tant per la posterior. En el principal personatge predominava clarament el blau, com a tonalitat freda per antonomàsia, que juntament a un coronament compost per colors verds i grocs, no donava força a un cadafal modest, sense errades, però també sense molts riscos. El jurat no li atorgà cap guardo a la falla de Rafa Guillot Comenche situada a la secció vuitena infantil.  

Vaig emprendre la marxa i vaig arribar fins el Carrer Joan Llorenç, per a girar després per Santa Mª Micaela, en la que seria la meua última falla del sector eixe dia. En primer lloc em vaig anar cap a Nit d`estrena, una de les millors falles plantades per Mario Pérez. La composició era espectacular, volum, risc, proporcionalitat, etc,...la primera visió atrapava i això és molt important. El gran ninot del centre del cadafal, era una figura femenina  no sé si era una al·legoria del teatre, que donava volum, però també alçada i al mateix temps gracilitat, obrint espais i elevant el cadafal, com una metàfora del mateix Teatre.

El coronament, era espectacular aprofitant els llargs cabells de la figura femenina, és creava una base on es situaven una quantitat respectable de ninots que donaven molta salsa  a un cadafal que em va trencar els esquemes compositius que habitualment observava en l`artista. Després vaig llegir en un cartell que l`esbós era d’Isa Falcó, que espere que continue fent-li esbossos a Mario, per que el resultat era magnífic. D`altra banda destacar també el guió de Manuel Andrés Zarapico, que centra molt la coherència temàtica, de fet gran part del cadafal semblava un escenari, on destacava un ninot en genuflexió com a clar contra remat.

Un dels millors per no dir el millor modelat aconseguit mai per Mario Pèrez, a la ja coneguda simpatia dels seus ninots, que semblen els més optimistes del mon faller, aconseguia també dotar-los de major moviment, amb la qual aconseguia un efecte doble d`expressivitat. D’altra banda des del punt de vista purament estètic, havia estilitzat moltes des les faccions allí presents, aconseguint un realisme mai abans vist. Per si no fora poc, la part posterior de la Falla Santa Maria Micaela, reproduïa perfectament el món de darrere de les bambolines, amb tècniques de llum, so, perruquers, modistes, etc,... 

I si no hi havia prou faltava la pintura, amb un roig que de nit em va semblar grana, ocupant una gran porció d`aquella falla teatral, precisament a les bambolines, però també era càlid el groc dels cabells d`eixa figura femenina. En un territori de frontera colors com el morat, violeta, apareixien disseminats entre diversos personatges i finalment els colors freds, també molt disseminats -a la part frontal- però visibles. A la part posterior, apareixien a banda de més espais lliures, tonalitats més clares i fredes. No tenia ni idea del premi que havia rebut la falla, quan jo vaig passar, per son saber no sabia ni la categoria, però pensava que era de primera, després vaig conèixer que fou el 3r premi de la secció segona infantil.

Finalitzat el treball de grua, no havia acabat la Plantà de Cinema Micaela, un cadafal dedicat al món del Cinema, que sinó tenia un gran volum en metres quadrats de suro, si que ho tenia en originalitat. Obra de Miguel Ballester,  tenia una composició formada per un cos central representat pel lleó de la Metro Goldwyn Mayer, que semblava fer de guia al visitant de la falla. Dalt d`ell en el coronament, el mític Alfred Hitchcock amb atributs com la claqueta en una ma, uns ocells en record d`una de les seues obres més recordades i el puro en la boca que tant l`identificava. 

En la Falla Santa Maria Micaela, Hitchcock semblava mostrar-nos els pardals de la política, vestit de vaquer apareixia Pere Fuset Solo Ante el Peligro de l`Assemblea de J.C.F, una altra escena era ET i la Oltra, amb un Joan Ribo ciclista que portava a Mónica Oltra en la cistella com en la pel·lícula de Spielberg, un king kong pujat a un Empire State o Petànic, la història de l’enfonsament d`un partit polític amb Pedro Sánchez i Susana Diaz com a protagonistes. Entre mig, molta cartelleria, que relacionava l`agitada vida política actual amb les pel·lícules més famoses: Los últimos Felipinos, Resacon en Catalunya, El Florentino, No habrà paz para los parados, Lo que Bankia se llevo, Trumpinator, Podemossgeist, etc,..

La composició era una estructura molt simple, que tenia com a millors virtuts la seua originalitat i cohesió temàtiques, per contra no hi havia ni grans volums ni riscos espectaculars. Però el cadafal transmetia perfectament el seu missatge, entre altres coses, per un modelat naturalista molt notable, de vegades més seré de vegades més caricaturitzat, però sense grans deformacions. L’apartat de la pintura deparava un panorama on contrastaven molt bé les tonalitats càlides del centre del cadafal groc, taronja, etc,...amb les figures fosques del coronament i contra coronament de color fred, blau fosc o negre, però no destacava precisament pel seu colorit, el cadafal de la secció 1-B no obtingué premi.

I allí acabà el meu trajecte pel sector Botànic-La Petxina...eixe dia, per que després revisant rutes i sectors, vaig advertir, que la part sud l`havia visitat dies més tard, concretament les falles Angel Guimerà-Vila Prades que tot i ser anomenada popularment com Arrancapins, està en La Petxina, curiós no? Curiosa era també la falla que havien plantat original com sempre, la composició representava una caixa de ferramentes pintada de vius colors, al seu voltant ninots representatius d`oficis nous i antics, desapareguts i reconvertits, etc,...

Jugant amb el llenguatge hi havia també crítica al Sant Ofici -òbviament ofici desaparegut-  l`ofici més vell del món i els seus fills....probablement l`escena més satírica del cadafal. Els oficis consistents en la reparació, altres en perill d`extinció, etc,...parlar de modelat o de pintura és absurd, en un cadafal artesanal fet pels propis fallers, on apareixien elements molt propis d’èpoques pretèrites que de tant en tant tornen, com la tela. També abundant el recurs de la cartelleria, en una falla que sempre tracta d`expressar més valors conceptuals que estètics. Com sempre el cadafal estava fora de concurs. La infantil com la gran estava feta també per la comissió, dedicada a la manufactura de la indumentària, com la gran també fora de concurs.

La última infantil del sector fou la de Palleter-Erudit Orellana, que portava per lema Escola de Sirenes. Amb una composició triangular i quasi troncocònica, una gran tellina feia de base, de la que sorgien sirenes i un sirènid mascle tocant l`arpa. Els detalls consistien en cavallets de mar i sobretot les peculiars meduses de Vicente Domínguez Pérez. Aquestes meduses eren bàsicament l’únic element present a la part posterior, amb unes extensions de paper de seda o un material semblant molt lleuger, que aconseguia un efecte molt aquàtic. Més disseny que modelat, amb la preeminència de la originalitat front a l`acabat perfeccionista.

El problema és que la pintura tampoc aconseguia substituir totes les carències, el més destacable era una escala cromàtica que travessava diverses tonalitats de colors freds, des del blau fins el verd, passant pel gris. Els colors càlids poc presents a les escenificacions dels fons marins, tenien algunes errades, en determinada figura però li donaven un punt d`energia a una falla un pel apagada. Situada en la secció setena infantil el cadafal no obtingué premi.

Ay Amor....(Iª Part) era el lema de la Falla Palleter-Erudit Orellana, la última de les que anava a visitar al Botànic La Petxina, situada al sud de la mateix, tenia la composició més espectacular del sector, barreja de volum i risc en un coronament representant per una gran figura masculina sostenint un cor, baix el cos central, eren uns cors foradats, situant-se als costats, dos contra coronaments, un considerablement més gran que l`altre, quasi tan gran com el remat. A més a més eixe gran contra remat sostenia un xicotet ninot a la mateixa alçada que un cupido elevat en una columna, vist de perfil es veia que formaven un arc.

El guió girava al voltant de l`amor com a sentiment d`afecte, inclinació i entrega a algú o alguna cosa. Expressió d`amor també cap a elements materials, com els diners, la fama o la tecnologia. A l’escena principal apareixien Merkel i Trump d`esquenes. Una tortuga s`enganyava cega d`amor, les televisions estan enamorades de Cristiano Ronaldo que el graven inclús tirant-se un pet, en una altra escena apareixia un voluntari d`una ONG i també apareixia una parella de famosos. El modelat era l`habitual de les falles dels Germans García Ribas, més preciosista en les grans figures del remat i contra remats i més apagat en els ninots de base. 

Este dualisme en el rostre dels ninots apareixia caracteritzat, per uns ulls grans i expressius en la part superior, mentre que els de base tenien uns ulls diminuts, el motiu el desconec, però era molt curiós. En quant als aspectes relacionats amb la pintura, suavitat, tonalitats pastís sense grans estridències que combinaven el color crema, el rosa pàl·lid o el malva. La resta del cadafal, els propis colors dels vestits dels ninots, etc,...tots continuaven en eixa línia pastís. El cadafal situat en la secció 4-A no rebé cap premi.

SECTOR OLIVERETA

Tornem al moment en que deixava la Falla Santa Maria Micaela, per a creuar l’Avinguda Pérez Galdós, després de creuar el Carrer Cartagena i travessar la plaça Artur Piera, em trobava ja al sector Olivereta, on començava per la Falla Poeta Alberola-Totana amb una falla culinària Ausades que hi ha bullit que presentava enguany el mestre major del Gremi, J.Ramon Espuig. El centre del cadafal, era un gran mig cos d`un cuiner que tastava el menjar que havia preparat, damunt el barret del cuiner, apareixien un altre cuiner de menor mida i una dona major.

Entre les escenes no podia faltar una representació de Chicote, tant en boga en escenes culinàries preparant un nou programa: Malson a la bàscula. Dos polítics coneguts remenaven una olla plena de lletres dels partits polítics, al costat una representació de la llegenda negra de la cuina xinesa i no podia faltar una escena amb l`ingredient més idiosincràtic de la cuina espanyola: el xoriço. L’Olivereta començava bé, ja que per fi em trobava una falla totalment acabada de plantar, amb un modelat academicista, fidel al natural com és habitual en Espuig.

El cos central ocupava un lloc preeminent en la composició i enguany hi havia menys escenes que en altres ocasions, no obstant l`estructura era harmònica, si bé  massissa i sobretot un poc apagada en quant a la pintura. No hi havia cap tonalitat càlida potent, en el seu lloc apareixien un groc napols desgastat i un malva que no tenien la força per fer concentrar la mirada. De fet no hi havia colors forts, tampoc estaven mal combinats els existents però al cadafal li mancava força, vistositat, eixe no se que que, que que se yo,, que marca la diferència entre el premi i el no premi que finalment obtingué a la secció 1-B.

Paradisos de Vicent Almela Caballé tenia una molt interessant composició, on es creava profunditat i volum arran l`ús d`unes roques més o menys elevades i més o menys properes al centre del cadafal, el resultat era un efecte visual de perspectiva i concordança entre tots els elements. Conceptualment els paradisos, eren diversos, però els ninots reflectien serenitat i benestar, des del ninot del centre del cadafal recolzat en una gandula amb un suc de coco a la ma, altres tocant instruments musicals, menjant, llegint, etc,...

La part posterior, estava més dedicada als paradisos literaris, amb una representació almeliana de El Principito de Antoine de Saint Exupery o el Tirant lo Blanc de Martorell. Al passar per la part de darrere, es veia una forma més poligonal, tot i que també apareixien eixes roques creadores de perspectives a les diferents escenes. El modelat, és el propi d`un artista que habitualment realitza falles d`autor, o el que és el mateix, genuïnes i originals, amb un tipus de modelat, molt particular on destaquen eixos ulls quasi tancats que s`assemblen a expressió oriental i com no, a eixa pintura  color carn barrejada amb un percentatge de groc de la pell, que els fa únics i diferents. 

Els colors més vius es distribuïen al coronament del Sol groc o la copa de la palmera verda, mentre que les roques tenien un color apagat, gris, blau fosc, etc,...també diferents ninots de la base de la part de baix, tenien eixe color blau o violeta en els seus vestits. El joc de colors per la part posterior on dominaven més les tonalitats fredes, especialment al voltant del verd, tenien algun contrast càlid gràcies a un parell d`ocells o a alguns llibres. La Falla Poeta Alberola-Totana rebia el 13é premi infantil de la secció quarta infantil.

Cansat com ja anava en l`últim sector de les falles del dia de la Plantà, vaig tornar de nou a la Plaça Artur Piera, però en lloc de seguir pel carrer Brasil, no sé per quin motiu, supose que per la fatiga ho vaig fer seguint per la Plaça de Nou Moles, anant a parar a l`Avinguda de Pérez Galdos, des d`allí no sé com, vaig tornar al carrer Olivereta, per a desembocar finalment en el Carrer Castan Tobeñas on encara estava en bajoqueta la Falla Olivereta-Cerdà-Rico, allí faltava encara molt de treball, però gràcies a una fotografia del company Dani García de la Ruta Fallera l`he pogut analitzar.

He de dir que jo vaig vore en la Plantà, pràcticament quasi tots els elements, però no al seu lloc definitiu, era com un Kinder Sorpresa, però s`intuïa un volum important, veient la fotografia posterior de Dani, vaig observar que efectivament el taller de Josemi Corachan havia plantat un cadafal d`una mida considerable, el qual per cert era molt coherent amb el lema Alta Societat, eixa característica corroborava el que jo havia intuït en la Plantà. Una gran dama de classe alta presidia la falla junt una estàtua d`un esser mitològic, com un faune. El cos central era una mena de construcció de carreu pròpia d`edificis antics i resistents. 

Per a completar la composició una font que no vaig vore en la Plantà la qual donava un aire aristocràtic i senyorial al conjunt, així com un majordom que tampoc estava encara al seu lloc com a contra coronament. No estaven plantades, però si per allí escampades les figures de l`escena d`un conegut rei europeu junt la seua televisiva consort, un aristòcrata amb ulls libidinosos acaronava a una espantada cabra. No podia faltar el ninot candidat a l`indult que era la parella de Isabel Preysler i Mario Vargas Llosa, etc,....ninots que mostraven evident caricaturització, destacant els seus trets més característics, en clau humorística.  Pel tipus de modelat, ja s`intuïa que el que importava era més la sàtira que l`art, en el cadafal bàsicament es mostraven les misèries humanes de l`alta societat, que per molt alta que siga, no deixa de ser humana.

La pintura semblava participar també d`eixe espectacle satíric, enfocant el color més lluït en el rosa persa del vestit de la dama del coronament, en contrast amb el seu propi barret de blau fosc o de l`estàtua de pedra del costat, amb diverses tonalitats marrons que tenia el verd de de la vegetació com a contrast. La resta del cadafal, totalment enfocat a la vessant satírica no tenia en la pintura un apartat a destacar. La Falla Olivereta-Cerdà-Rico rebé el 13é premi de la Secció Segona B.

Cuidant el teu voltant de Juan Carlos Banacloy pujava enguany de categoria, un projecte molt ambiciós per un artista encara molt novell que debutava l`any passat. Composició en la que una representació de la naturalesa ocupava l`espai central, amb una actitud protectora, la resta del cadafal inclosos els personatges del coronament, gravitaven al seu voltant. Una de les virtuts era la voluntat d`aprofitament de l`espai aprofitant la part posterior per col·locar una escena on apareixia un ninot descendent penjat d`una corda, aconseguint unir risc i originalitat. 

El modelat responia al d`un artista novell encara en formació, que aconsegueix que la majoria dels seus ninots expressen emocions, però tant en disseny com en realització plàstica s`evidenciava eixa falta de rodatge obvi en un artista que comença, que la pròpia experiència probablement millore en el futur. L’apartat més assentat era la pintura, amb un domini notable per al poc de temps que porta el jove artista, el cos central de rosa pàl·lid, el ninot del contra coronament de blau celeste, el propi cap tenia a una banda el blau del mar, dels rius, etc,....

A l`altra banda una tonalitat terrosa marró, taronja, etc,..càlida, per tornar de nou a una tonalitat freda amb el color verd, etc,...el cadafal tenia elements interessants, no hi ha dubte, però tampoc els necessaris per a obtindre un premi en una secció tant elevada com la segona infantil de València, on enguany el jurat no li ho ha atorgat a la Falla Olivereta-Cerda y Rico. Em trobava a les acaballes de la ruta d`eixa jornada i almenys ara el camí era molt senzill, tant sols havia de seguir tot recte per Castan Tobeñas fins arribar al següent destí. 

I el destí era l`encreuament amb el carrer Velázquez, on es plantava  El Conte de Mª Sarmiento de Javier Arévalo Castilla amb cos central, coronament i contra coronaments ja plantats, enguany la comissió baixava de la primera divisió, però continuava oferint un magnífic cadafal i fins i tot en alguns aspectes millor que l`any passat. Al centre de la falla un iaio contava un conte a la seua neta i darrere d`ells dos apareixia un castell amb un drac en el coronament, bruixes, etc,...molt ben enfilats per que el iaio senyalava amb el dit el coronament, com una imatge audiovisual de la història oral. Quasi a la mateixa alçada que el castell i el drac, hi havia com a contra coronament un cavaller amb seu equí rampant, pujat a un núvol, a punt de combatre al mitològic animal. 

Una composició que deixava el convenient espai lliure per omplir la plaça i per a combinar de forma harmònica els tres grans elements que la formaven i que tenia un poc de tot, aportant també risc sobretot en el contra coronament, però també un poc en el remat. Pocs ninots de les escenes de base hi havia plantats, però els suficients com per a reconèixer el seu estil naturalista, amb certa tendència a la caricatura, com era el cas del corresponent a Angela Mérkel en forma de flautista de Hamelí, uns humans animalitzats, etc,...Els grans volums de les peces centrals, eren les que millor podien servir per testejar la combinació cromàtica del cadafal de la Falla Quart-Extramurs-Velàzquez.

Amb tonalitats més suaus a les zones baixes i centrals, mentre que reservava uns colors més forts a les parts altes, fent que les mirades de l`espectador, es dirigiren allí des d`un primer moment. L’altre eix cromàtica amb el que jugava l`artista era el d`afegir blanc neutre als costats, mentre deixava colors més vius al centre, especialment el coronament central, dins eixe coronament també hi havia una combinació entre colors freds i càlids. Molt estudiat i treballat tot l`apartat de la pintura que s`enduia el 6é premi de la secció 1-B.  

Tutú, Yoyo era la falla infantil de Luís Enguidanos que jugant amb paraules de dos síl·labes fent parelles. A la part frontal es veia una estructura de base redona, amb dues grans figures fent una torsió impossible per un esser humà, enmig diversos elements de menor mida, pujats a elements geomètrics i finalment a l`altra banda el que semblava la recreació d`una família, situant els membres uns davant els altres, per a crear perspectiva, profunditat, etc,...

El modelat, absolutament bolcat en la recerca de la línia plana, seguint el principi de menys és mes, aconseguia en alguns casos una bona expressivitat, però no tanta en altres, de la mateixa manera que aconseguia fins i tot alguns ninots amb un escatat magnífic, però en altres....idem de idem. No obstant les postures i tractament de les extremitats dels ninots, eren molt interessants i originals. També el guió estava molt centrat i les escenes mostraven allò que s`esperava i per tant això també s`ha de valorar a xicotet cadafal de la Falla Quart-Extramurs- Velázquez.

La base del cadafal tenia una pintura fosca, jugant amb el negre i el gris, que òbviament ja condicionava tot el joc cromàtic, enfosquint totes les tonalitats. A la part davantera, en el ninot principal es veia un color roig i un groc càlids que prenien protagonisme, així com el color carn de tots els ninots o les taronges del pom. Complex i molt indefinit el joc de colors de la part del mig, amb una gran quantitat de xicotets ninots cadascun amb el seu color. La part de darrere, era prou més freda, a causa d`una menor presència de colors càlids, el taronja és l`encarregat d’il·luminar una escena més gris, més apagada, això sí amb millor acabats. Una falla amb un estil molt propi, que s`enduia el 4rt premi i el primer d`enginy i gràcia de la secció tercera infantil.

Enfilava la recta final....-mai millor dit, per que efectivament quedava una línia recta de 200 metres, pel cor del Barri de Nou Moles, fins arribar a la Falla Luís Lamarca- Velázquez, on m`esperava en primer lloc Imagina un cadafal molt esperat per que era el debut en la demarcació de Ximo Foix.  El cadafal semblava tindre un origen molt oníric -relacionat amb els somnis- ja que el centre d`atenció de la falla, no estava en el mig del cadafal, sinó en un cap amb un ull tancat, òbviament en estat de somni o a punt de fer-ho.

Darrere d`eixe cap sorgia tot un món imaginari, de formes i colors somiats, una casa de colors a la base, amb una part més dedicada a les pors o terrors, amb monstres, però també amb criatures menys esfereïdores i més pacífiques. Curiosament els essers més dolents estaven més avall i els més bons més amunt, com si es repetirà eixe dualisme etern i universal de situar el cel i l`infern en llocs antagònics. No era eixe l`únic dualisme compositiu, en aquesta part celestial hi havia més espais lliures, més sensació de flotabilitat, etc,...mentre que a la part infernal es percebia més horror vacui, més pesadesa, angoixa....etc,...

El modelat no mostrava grans complicacions estètiques, a nivell de reproducció del natural o d`estètiques inversemblants però no hi havia errades i sobretot hi havia un gran acabat, s`havia escatat i molt en eixes peces de suro, donant una sensació de falla polida i neta, encara que també d`una falla infantil, molt infantil. On hi havia un resultat molt espectacular era també a la pintura, potser fins i tot més que en composició, els colors vius reforçaven la infantilitat temàtica, que per la part dels monstres era més freda amb el verd o el blau i  càlids suaus, com eren el groc o el rosa fúcsia. A la part dels pensaments més positius, més que abundar els tons càlids, hi havia més il·luminació i els colors també eren més clars, en general. Bon debut de Ximo Foix en Nou Moles, que aconsegueix el 4rt premi de la secció sisena infantil.

A pocs metres estava Decapitats de Francisco Borja Ripollès, que ja tenia plantejats tant el cos central com quasi tot el coronament....pero no tot, encara haurien de tirar de grua per col·locar un ventall, així com un dels contracoronaments, etc,...és a dir que de nou he hagut de tirar de fotografies de companys de malaltia fallera per tindre una visió més completa del que és va plantar en la Falla Luís Lamarca-Velázquez. La primera impressió que vaig tindre és que al cos central li mancaven elements, extremitats, etc,... per conformar la part superior d`un cap que sostenia un bastó o bàcul de poder.

La composició era molt rotunda, amb eixe noble al mig, que tenia en el seu coronament un parell de nobles, en un dels contra coronaments era evident que apareixia un botxí que donava coherència al lema de la falla. L’altre contra coronament era un llum d`espelmes o ciris. El cadafal tenia una sensació d`agombolament, tant per la distància dels elements entre sí, com per la volumetria de les distintes peces i ninots. No obstant la falla tenia un cert risc en el coronament i una harmonia estètica, llàstima no haver vist la coherència temàtica in situ.

El que tenia una absoluta coherència interna era el modelat, amb un estil que ja és podria considerar propi del seu autor, grans caps respecte la resta del cos, grans i expressius ulls en forma de finestra i sobretot omissió d`alguns trets facials que en lloc de modelats són pintats. El cromatisme era pràcticament perfecte, en primer lloc per que deixava en un segon plànol amb tonalitats molt tènues els dos contra coronaments, blancs, grocs, rosa, etc,...però sempre suaus i neutres. En canvi el centre del cadafal tenia molta força, uns colors forts -roig i verd, càlid vs fred- que imprimien una atracció irresistible cap a ells. No era d`estranyar que posteriorment el jurat els donara un 2º premi de la secció 3-B. Acabava ací al cor de Nou Moles, la meua Plantà 2017. 

* Per a realitzar la Crònica, han segut utilitzades diferents fotografies de La Ruta Fallera, a banda de les pròpies. Moltes gràcies al seu administrador Dani Garcia Roig.