CRÒNIQUES FALLERES    2014

Dia 18 de Març- Una illa dins el Xúquer. Alzira 125 anys de la primera falla. 70 Aniversari de la Junta Local Fallera.  IIª Part. Al sud de la ciutat.

Sector Raval de Sant Agustí-Pont de Xàtiva

Després de visitar la Falla Plaça Alacant, travesse el carrer Gandia, cap al sud de la ciutat, un sector on es barregen zones  molt diferents, en primer lloc la que vaig a visitar a continuació la que està mes allunyada del centre d'Alzira, una de les més noves, al voltant del barri de les Basses, el seu nom li ve de les basses que s'utilitzaven per usos agrícoles, es a dir per a regar. Sants Patrons, al voltant de la seua parròquia, més a prop del centre i òbviament  més antic,  i així successivament fins arribar al barri de Caputxins, des del Pont de Xàtiva fins el convent que li dona nom del sector XVII.  Sector amb barris molt diversos des del punt de vista històric, el més antic en la ubicació (no confondre ubicació amb comissió) es la Plaça de la Malva, la més propera a la Plaça Major que apareix en un plànol de 1721 com a Arrabal de San Agustín. En el plànol també apareix el Convent de caputxins, molt a prop però encara fora de la ciutat,  els seus jardins tenien la forma de l'actual plaça de Sant Judes Tadeu. Evidentment la història serveix per a moltes coses, com per exemple conèixer el nom dels sectors fallers d’Alzira. Un sector molt gran, en forma de rectangle des de l'avinguda de la hispanitat, plaça del regne, per una banda i des de els carrers Sagunt i O`donnell fins la carretera Alzira-Tavernes i fins l'avinguda Vicent Vidal i el parc de l’Alquenència, per l'altre.

                         Plànol de l'Alzira del 1721 font Geografia de les Comarques Valencianes, on

                         es pot observar el traçat més antic del sector, que li dona nom.

Tornant al dia 18, després de contemplar la falla Plaça Alacant, travese la gasolinera del carrer Gandia, buscant el nou sector i oh sorpresa! Em trobe un parell d'amics que estan treballant com a cambrers al Casal de Camí-Nou – que ha canviat d'ubicació- m'ofereixen un xicotet avituallament, car saben del meu particular Tour, com s'agraeix una cadira i una cervesa fresca a vora la una de la vesprada. Si llegiu esta crònica gràcies amics, com diu la bíblia en Mateo 25:35-45: Vaig tindre set i em donareu a beure (un got eh! Tampoc exagerem). Baixe pel carrer la Unió, un carrer ple de història fallera, ací es plantaren les úniques falles de la ciutat durant els anys 1933, 34, 35 i 36 d' Alzira, la primera d’elles pel fuster Salvador Fabra. Encara no existia la figura de l’artista professional com a València o Xàtiva, per citar llocs propers.

                            Font:  Alzira 100 anys de Falles 1889-1989. Salvador Andrés i Pascual.

  

Pràcticament en el mateix carrer, però en la part nova, més cap al sud trobem hui dia la falla Les Basses, fent falla des de l'exercici 1980/81, - En l'any 1971 es plantà la falla Unió-Taronger, un altre precedent, que es queda en això, en precedent- destacà en els principis el 1982 amb un 2º premi i un premi d'enginy i gràcia a la segona secció, amb la falla raters de l'artista Vicent Femenia Benavent,  un altre any important fou el del centenari fa 25 anys, quan guanyaren el primer premi a la Cavalcada Multicolor. El primer premi en la secció Tercera el 1998 amb l'artista de Sueca, Guti, el lema era el barri. El 2009 amb l'artista local Vicent Piera aconseguien un 6é premi a la secció 2-B (hui seria la tercera), des d' aleshores, la crisi no ha tractat massa bé a la comissió, no obstant enguany ha segut una de les poques afortunades que ha augmentat el cens,  fenomen molt positiu amb els temps que corren. 

Fem risa, es la falla que ha fet Eduardo Exposito per a Les Bases 2014, en el remat apareix un pallasso amb uns anells olímpics a la ma dreta, i un feix de bitllets a la dreta. Sembla que fa referencia als jocs olímpics que finalment no es celebraran a la capital d’Espanya, després de.... ni se sap quants intents. L’escena més bona amb diferència es la de Montoro amb dos minions que enlairen banderetes amb el 21% de l’iva de les falles. La falla es molt xicoteta però la seua originalitat li fa emportar-se el 7é premi de la secció quarta. La comissió també se`n emporta el 1r premi al concurs de paelles.  La falla infantil sembla que vaja dels germans Marx, molt modesta, se`n porta el 10é premi de la secció quarta. 

Camine a continuació pel carrer Taronger cap al centre d' Alzira, propera destinació Plaça Sant Judes Tadeu, front el pont de Xàtiva, un altre del referents del sector. L'actual comissió te diversos precedents en la desapareguda comissió del carrer Colom que desemboca en la plaça Sant Judes, des de mitjans dels anys ’40 de forma intermitent,  el 1951 es plantà una infantil, amb el nom pont de Xàtiva el 1953 aconsegueix el 4rt premi amb la infantil  i 9é amb la  gran, el 1954 el  4rt premi, planta fins el 56, després de no plantar el 1957 per la gelada que arrenca de soca els tarongers, el 1958 colom-hospital aconseguia el 2º premi,  el millor de la seua història tot i que aquesta falla es plantà més a prop de l'actual demarcació de Caputxins que de Sant Judes,  el 1959 colom pont de Xàtiva aconsegueix el 4rt premi.

 Font:  Alzira 100 anys de Falles 1889-1989. Salvador Andrés i Pascual.

El 1960 pont de Xàtiva torna a repetir el 4rt, 1962 es torna a plantar, també el  1966, el 1974 es plantarà una falla infantil al carrer colom que guanyà el 1r premi, després desapareixerà per tornar amb el nom actual, el 1982. Amb bon peu,  ja que amb Francesc Perucho aconseguiren amb la contaminació, el palet en la secció segona. L'any següent amb Animals racionals baixaren al segon, però aconseguiren ni mes ni menys que el ninot indultat de les falles d' Alzira, tota una fita, difícil  d'aconseguir, ja aquell any amb 27 falles.

Enguany amb el lema Pirates de Vicent Chaveli, han aconseguit el 8é premi a la secció tercera, un pirata com a remat que ix d'un cofre com a base, com diu un dels cartells i ara que hi ha eleccions europees, el cartell va molt bé, “I agarren el poder com si foren garrapates, i el poble no sap que fer, per a desfer-se dels pirates”.  I es que els bancs donaven els diners com si foren piruletes, i ara amb prou forces tornes les pessetes (si ara per desgràcia estem en euros, però així es la rima).  La infantil signada per la comissió, te com a lema la natura, un gran arbre al centre amb pardalets i xiquets pujats a la seua copa. A baix, tendes de campanya i al·lusions a la Murta i la Casella paratges naturals locals. I com fiquen unes tanques enormes a gran distàncies tinc que tirar de zoom, per poder fotografiar algo, que es posen tanques ho entenc pel cafres gamberros, però que les posen tant lluny no m'ho explique. Aconsegueix un 5é premi a la secció tercera infantil.

 Me'n vaig cap al carrer colom anteriorment citat, ja dins del Raval de Sant Agustí, quan em trobe a la comissió Sants Patrons que torna de la Mascletà, jo continue la meua marxa cap al barri de Caputxins, un emplaçament de molta solera tant per història general d' Alzira com fallera en particular. Si el Convent es històric, la falla també, ja que es la degana del sector. L'Art que es perd fou la primera falla que es plantà el 1944 de l'artista local F. España.

                                   Font:  Alzira 100 anys de Falles 1889-1989. Salvador Andrés i Pascual.

El 1945 planten amb el nom de carrer hospital. El 1952 planten només una infantil-cosa corrent aquells anys-, l'any següent el 1953 feren història guanyant el palet de les falles d'Alzira, el seu artista fou Vicent Mengual Montalvà, llàstima no trobar cap fotografia d'un monument històric tant per a la comissió, com per al sector. L'any següent guanyaren el segon premi, però el 1955 tornen a plantar només una infantil. El 1960 de nou només una infantil, al llarg dels anys seixanta aconseguí diversos segons premis en infantil, concretament els anys 1961, 1965 i 1969. Torna definitivament fins els nostres dies la comissió actual que es funda el 1976 de la ma de Carrasquer de Sueca, amb L'hora del destape, la infantil guanyà el 2º premi, una falla històrica en segons premis. El 1978 amb quants en cria la farina i ella fina que fina, de nou amb Carrasquer guanyen el 1r premi de la Secció Primera amb les infantils guanyen per fí el palet d' Alzira, en un any gloriós per a la comissió.

                                 Font:  Alzira 100 anys de Falles 1889-1989. Salvador Andrés i Pascual.

   

Repeteixen triomfs el 1979. El 1981 quasi repeteix, llevat que en infantil queda segona, el 82 de nou en la gran, tancant l'edat d'or de la comissió. El 1987 l'artista Julio Monterrubio fou el seu artista, el qual plantà guerres subterrànies, pocs podien imaginar la evolució que tindria als anys noranta. Coincidint amb els grans triomfs de Monterrubio a València a la Plaça del Pilar,  a Alzira Caputxins baixava a segona, on es manté fins hui dia.  Un conte d'amor, es el lema de la falla infantil que ha fet l'artista cullerà David Enguix, personalment crec que el cadafal te dues parts clarament diferenciades, una es la de darrere, amb les plantes carnívores, una escena que jo no vaig acabar d'entendre, en canvi quan rodava la falla la pel·lícula anava canviant, la part frontal era clarament superior, de fet crec que es el millor treball d`Enguix del 2014, amb una jerarquització entre els dos ninots principals i els altres mes menuts, tots estan molt ben acabats, per cert també la pintura es mes suau, cosa que per darrere era molt més forta. El grup candidat a l'indult, es realment molt bo i contrasta positivament amb la part de darrere. La translació del guió en els cartells tampoc acaba d'adequar-se i això per desgràcia resta al treball de l`artista. Al remat aconsegueix un 4rt premi a la secció segona.

Pel que fa a la gran Qui te la informació te el poder, de l'artista local Vicent Piera, en primer lloc he de dir que malgrat el premi, es una falla que impacta pel gran volum per a estar en segona secció. D'esquema clàssic, triangular, el remat es un dimoni amb el logo de Canal Nou, en una ma i un micròfon en l'altra, el més curiós del tot, es que darrere hi ha un convent, es una de les imatges curioses de les falles d'Alzira 2014. El cos central es una gran pipa, d'on ix el dimoni, aquesta potser la gran incoherència temàtica, o es que jo no vaig trobar el cartell explicatiu, coses de portar quatre dies seguits veient falles. Baix de la pipa un veïnat amb totes les cases en venda o en lloguer –això si que es actual- a l'esquerra hi ha un gran carranc amb un xiquet dalt, a la dreta un grup de fades i ninots semblants. El remat evidentment fa relació de la mort de Canal Nou i el dimoni... en fi, no cal comentar-ho.

                                         Te nassos un dimoni davant un convent, imatge curiosa.

L'escena central es ni mes ni menys que una família desnonada, per impagament d`hipoteques, altres coses que tapa el poder, es la lamentable situació del hospital de la Ribera, cada vegada més precària o la situació de l’Alquerieta que ja vaig relatar en l`anterior article. Una crítica molt valenta es l'oportunisme polític d'alguns partits dels quals no vull fer propaganda, perquè em semblen tots iguals de poca-vergonyes. A més a més en el següent cartell es demana una sanció per als causants de l'incident. També apareix una crítica al incident del rector en la crida. En definitiva la crítica es realment interessant, fins i tot valenta, però alguns acabats no acaben de ser tan bons com d'altres, es queda amb un 7é premi a la Secció Segona, una secció molt igualada i difícil. La comissió també s'emporta el 2º premi al millor llibret d`Alzira, així com la millor portada de llibret d'Alzira.

                                                  Font:   http://www.fallacaputxins.es/

Torne sobre els meus passos, cap al carrer colom, en direcció a la Plaça Major, gire al segon carrer a la dreta, pel carrer Malva, la següent comissió es recent en la història però te precedents antics. Les falles plantades al carrer colom, podrien constituir un precedent doncs està molt a prop, però a banda, estaria la plantada el 1944 al carrer Major-Santa Maria, més a prop encara o les falles que es plantaren a la plaça General Dolç.

                                Font: Alzira 100 anys de Falles 1889-1989. Salvador Andrés i Pascual

A escassos 90 metres de l'actual emplaçament de la Falla Plaça de la Malva, plantant des de 1944 de forma prou intermitent fins 1967, destacant dos premis un el 1951 i l'altre el 1956. Però l'actual comissió arranca del 1983-84, la importància d'aquesta comissió es la seua vessant cultural. El 1989 amb el nou president José Manuel Perís Albentosa, es participa per primera vegada al concurs de llibrets local, obtinguent el 3r premi, a partir d'aquell any 18 primers premis, això en Alzira. Però la Marca Malva, es molt més, des de 1993 participa ininterrompudament al concurs de llibrets de la Generalitat, havent guanyat el palet en sis ocasions, també amb sis segons i tres tercers, sense dubte “El Tro d’Avís” es una referència en el mon del llibret. A banda organitzen una de les setmanes culturals més extenses de les que es celebren a la Ribera i atorguen una distinció el “Guardó d'or” des del 2006 a personalitats valencianes,  enguany ha recaigut sobre el cantant-versador de Xàtiva, Pep Gimeno Botifarra. Altres anys ha recaigut en Paco Genovés El Genovés, Jorge Martinez Aspar, el club de handbol Avidesa, etc,....

                           Entrega guardó d'or a Pep Gimeno Botifarra. Arxiu Jordi Maravilla Herraiz.

Els darrers anys també s'ha incrementat l'aposta pel cadafal i per la crítica local en el mateix, l'any passat aconseguiren el palet en la secció segona. Enguany amb  Pirateries, se`n fan tots els dies,  de l'artista de Xàtiva Venancio Cimas – el mateix de l'any passat- , no han pogut repetir el triomf en la Segona Secció però han estat a prop amb el 2º premi. També han aconseguit el premi de Crítica Local de la secció i el 1r premi de llibret en format gran d’Alzira ( A Alzira hi ha llibrets i llibrets infantils).                                          

                                                         Llibre Falla Plaça la Malva 2014

                                        http://issuu.com/falla.malva/docs/malva_2014_f404b296886af7

El cadafal es substancialment, més menut que el de l'any passat, cosa que es pot generalitzar a molts altres, això sí, te un cert risc en el remat i un fantàstic guió de Miguel Àngel Martínez Tortosa.  Un gran canó disparà a la bola de món, amb dos ocells al remat, el pirata que està disparant està fent de contraremat equilibrant el canó. Al seu voltant diferents escenes, la primera que em trobe fa referència a una autocrítica, els fallers sempre hem sigut pirates, no falten les mencions al 125 aniversari, la inacabable biblioteca municipal, els diferents partits polítics, el programa l`alcaldessa respon, el cementeri de les promeses electorals, un polp representa hisenda i el 21%, els pardals del remat son 2 regidors i podríem allargar-nos més però amb una mostra representativa hi ha prou. La Malva com sempre te un dels millors guions.

La infantil Els viatges de Peter Pan, de David Enguix, ens parla d'això de Peter Pan, on evident apareixen pirates, doncs tant el llibret com les dues falles estan interrelacionades, apareix un Capità Garfi al centre de la falla dalt un vaixell, al seu cap com a remat, Peter Pan, Wendy, Michael i John. A les escenes de baix, un cocodril esperant a veure qui cau, un pirata amb un barril o bocoi, lo millor els cartells que ens va contant una història amb el guió de Josep Antoni Fluixa i la poesia de Miguel Àngel Martínez Tortosa, 6é premi a la Secció Segona.

Per al final em deixe la nau capitana del sector, passe per antics emplaçament fallers com la Plaça General Dolç o el carrer O’Donell, a cavall del territori entre Camí Nou que ja descriuré en una altra crònica i la falla Sants Patrons, la importància del carrer O’Donell resideix en ser el primer emplaçament d`una falla infantil documentada a Alzira i probablement a la Ribera l'any 1940 –tot i que es planten falles a la Ribera almenys des de 1876- els papers de moment fan referència a Enric Pellicer i Josep Canut Albelda com artistes d'aquella primitiva falla. Ni la carn de ploma, ni la de pato/alimenta més que el moniato. Encara hi hagué una altra infantil el 1955 al mateix carrer.

                                          La primera falla infantil d'Alzira el 1940. Font: Alzira 

                                         100 anys de Falles 1889-1989. Salvador Andrés i Pascual.

La primera falla precedent es la Grupo Santos Patrons de 1962 , una infantil de nou es l'embrió d'una nova comissió, l'any següent aconseguirien el primer premi. Segons un article de la Revista de la Junta Local Fallera d`Alzira de 1985, en l'any 1960 es va construir un nou barri –el carrer O’Donnell, òbviament més a prop del centre ja existia- al qual se'l denominà Sants Patrons amb el temps s'anà engrandint, un grup de veïns, el 1965 decidí formar una nova comissió, el 1966 amb el lema el fang de l'artista Salvador Soria, debutaria la nova comissió Sants Patrons. L'any següent no plantaren, però l'altre el 1968 ja quedaren segons amb Animalades també de Soria. El 1969 es fan amb el seu primer premi amb Olimpiades de la vida, del mateix artista. El 1971 guanyen amb la infantil, el 1972 guanyen el premi al millor carrer adornat, un guardó que ha desaparegut i que jo no només no l'ha vist a Alzira, sinó que fora de València, no l'ha vist mai, tot i que se que per exemple a Benetússer o a Gandia encara s'atorguen, al 1974 repetiren eixe guardó. Al 1975 amb la creació de les seccions queden enquadrats a la Secció Primera aconseguint un 2º premi amb les bones i males olors. 

                                Falla Sants Patrons 1979 2º premi Secció Especial Font: Alzira 100 anys de Falles                                                           1889-1989. Salvador Andrés i Pascual

El 1980 aconsegueixen el seu primer premi a la Secció Especial, amb Açò es València? De Bernardo Javier Iñigo, també s'aconsegueix el 2º premi al millor ninot –un premi desaparegut en l'actualitat-, el 1987 tornen a guanyar el palet amb la presidència del posterior president de Junta Local Agustí Martí, eixe any fan doblet i guanyen també en l'infantil, l'ultima vegada que guanyaran a l'especial serà el 1995 amb Decadència Valenciana de Juanjo Armengol. El 2004 baixaran a la secció primera, on han romàs fins hui dia, aconseguint sempre estar pràcticament sempre entre els tres primers. Després del repàs històric, anem al cadafal del 2014 Vellesa i..... poder? es el lema de la falla plantada per Toni Pérez, l'artista de Carcaixent es troba en plena progressió i així ho ha demostrat en diverses places, una de elles Alzira, tot i que les figures centrals estiguen repetides en diferents cadafals anteriors, no deixa de tindre importància la cura en el seu acabat, especialment en la pintura. Curiosament els colors de la falla tenen  una semblança molt gran amb les façanes de les cases de darrere, amb tons siena i rogenc, almenys en la part frontal, això li dona gran harmonia al conjunt. Fer les fotos quasi a les 15h de la vesprada també influeix, el sol llueix en el seu màxim esplendor.

Comencem a desxifrar la falla Sants Patrons 2014, un enorme peluix simbolitza els càrrecs gerontocràtics del món de les falles, també hi ha crítiques al cobrament de comissions en negre, al sosteniment de moltes cases pels jubilats- aquest tema per desgràcia em toca directament- està simbolitzat per un gran xiquet amb un caramel a la ma i es que quan passes la trentena i encara et mantenen els pares, eres com un gran xiquet- per desgràcia-. Crítiques al govern central per la seua gestió, la banca i el capital estafant el personal, referències a una entitat que ha passat a millor vida Bancaca, deixant als valencians sense caixes propis. La situació actual es un quadre, eixe quadre apareix a la falla amb un repàs a l`actualitat local, la Murta, la Casella, Vilella, Tulell, o la Plaça. La evasió de capitals a Suïssa son els particulars brots verds d`alguns, en definitiva un gran cadafal, amb fort pressupost i gran treball que òbviament s`emporta el primer premi de la Secció Primera, el d`enginy i gràcia de la secció i també el 3r premi del XX Concurs de Teatre en Valencià.  

 Eres d`Alzira i cantes, serà l`aposta infantil que enguany ha confiat la comissió a l'artista, José Gallego, com vaig escriure al meu article del llibret de Sants Patrons, ha suposat un canvi en la trajectòria dels cadafals infantils d’Alzira, que han sumat un falla important a un estil prou diferent del que es sol veure per la ciutat i el seu hinterland. El tractament geomètric dels ninots, obre noves possibilitats més enllà del ninot naturalista de sempre, d'altra banda també hi ha una combinació entre els colors suaus per a la pintura de la pell dels ninots i els colors més forts de la resta d'elements. Per suposat tot el conjunt està modelat en la mateixa línia. En les diferents escenes apareixen diverses escenes-cançons, mon pare no te mas, la tarara, Tinc un pel Capellà, la lluna la pruna, Serra Mariola, etc, ..... amb l'explicació de perquè es canta i en quina època. El cadafal aconsegueix el palet a la secció primera i el 2º premi en el concurs de teatre infantil en valencià.

Per acabar vull agrair a Ivan Esbrí les dades sobre la falla plantada per Julio Monterrubio el 1987 a Caputxins, així com pels seus consells, en altres textos. A Borja Lorente jove artista alzireny, que s'està iniciant en aquest difícil món de les falles. Ara una mica més difícil  amb la crisi i amb tanta monserga legal, amb el qual vaig contemplar aquesta falla infantil. Espere que algun dia ens faça coses iguals o millors.  Però encara quedava un sector més per acabar la meua visita a Alzira en el dia 18 de Març, feu travesses com en el trinquet, pròximament ho sabreu!

CRÒNIQUES FALLERES    2014

Dia 18 de Març- Una illa dins el Xúquer. Alzira 125 anys de la primera falla. 

70 Aniversari de  Junta Local Fallera. Iª Part Entre l'eixample i la muntanya. 

Abans de començar cal aclarir que la Junta Local Fallera d' Alzira divideix la ciutat d' Alzira en set sectors fallers des de 1996, es a dir ja fa quasi vint anys,  degut a la gran quantitat de falles  que te la capital de la Ribera, en concret 34 –en el moment de fer la divisió tenia 35-, així com cinc seccions, quarta, tercera, segona, primera i especial. Cal tindre en compte que la població no arriba a 45.000 habitants. El dia 18 de Març vaig visitar 4 sectors, dos en aquesta crònica. Per cert aquests sectors son els més propers a la Murta i la Casella autèntics pulmons d' Alzira i bona part de la comarca.

                Arxiu personal  Vall de la Murta  amb el monestir dels Jerònims del segle XV de fons.

Sector Set i Mig

Comprèn cinc comissions, a saber: Barri Sagrada Família, l’alquerieta, l’alquenència, Pare Castells i Camil Dolz. El sector està dividit en dues zones clarament diferents, la primera pegada al casc urbà d`Alzira més antic, que limita amb les del sector Eixample-carrer de la muntanya, amb el carrer Doctor Ferran a l'est o pel sud amb l'avinguda Josep Pau i el camp de futbol de Venècia, el centre neuràlgic es el parc Pere crespí. L'altra zona també molt clara es la que queda a l'altra banda de l'avinguda Pare Pompilio, dins la qual trobem l’Alquerieta, la barriada més allunyada del centre de la ciutat i que tristament es més coneguda per problemes aliens al món de les falles. Dins d'aquesta més pegada a la muntanya hi ha una altra que està dins d' ella,  es la zona de la muntanyeta de Sant Salvador. 

La Falla Barriada Sagrada Família, va nàixer quasi al mateix temps que el barri, el 1968 amb el nom El Tro de la Cooperativa de la Sagrada Família, el 1969 en el seu primer any de vida va aconseguir el 2º premi de les falles d’Alzira,  amb el gran artista de Sueca Andreu Martorell, competint amb les grans falles del centre de la ciutat com El Mercat o Sant Joan ( que hui dia està en la secció tercera però que aleshores era una de les més potents). Després d'un començament brillant i fer falles intermitents durant els ’70, desaparegué per renàixer el 1979. L'any següent el 1980 tornava a plantar ara si amb el nom de Sagrada Família i amb l'artista Picot de Carcaixent aconseguien el 2º Accèssit de la Secció Primera – des de 1975 s'havien implantat les seccions. Els darrers anys amb la crisi estan tenint com moltíssimes comissions més, no obstant enguany amb Endevina de l'artista Jesús San Nicolas Rodasoques de Sueca, han aconseguit un 5é premi de la secció quarta recuperant un cert rumb, l`estil del cadafal es notablement diferent a la resta del sector i quasi que de tota la ciutat, l'estil rodasoquià es molt peculiar, ressaltà molt la composició i sobretot la pintura o els colors,- també que quasi no hi ha ninots, o el peculiar modelat- arribe a la falla per la part de darrere i la primera en la front, comença la crítica fallera local, i també la no fallera, la mort de canal nou, el cobrament dels assessors polítics i per a finalitzar  la gestió del consistori al barri.

La infantil signada també pel mateix artista, segons el bloc de la comissió Els xiquets àngels o dimoniets, va d' això de la dicotomia que representa el comportament de les criatures, que de vegades es comporten com a àngels, i altres amb les seues gamberrades -exemplificades a la part de darrere de la falla a les escenes del bany- semblen autèntics dimonis. La composició es interessant encara que hi ha una certa heterogeneïtat en els ninots que no acaba de convèncer, en quant a la pintura, la falla torna a guanyar sencers, primant els colors vius dels ninots en un fons més clar del cos central. En definitiva un 2º premi de la secció quarta infantil que es veu acompanyat pel millor ninot de la seua secció.

A continuació em desplace cap al barri de l`alquerieta, un barri que destaca de la resta del sector per estar separat del casc urbà per l`avinguda pare pompilio, per estar a més alçada i sobretot per ser més antic. Sembla estrany, perquè es el més llunyà, però l'alquerieta, o l'alqueria com posava a les rajoletes de l`hort dels parallamps, es l'assentament més antic del sector. D'origen rural, amb edificis hui desapareguts com la comissaria de la Seda del 1926, la subestació tarongera de 1932, la Llar Eucaristia i finalment el Col·legi de Sant Enric. En dècades posteriors el barri anà degradant-se i desgraciadament hui apareix més als  mitjans de comunicació per temes negatius que per positius. El barri te aproximadament uns 2.000 habitants dels quals un 55% son gitanos, un altre 5% son romanesos i finalment un 40% de paios –dades provinents de l'associació de veïns-  si a la heterogènia composició del barri, afegim que a data de 2012 hi havia un 60% d'atur es pot entendre la situació del barri.  Junt a l'associació de veïns, la llar dels jubilats i la festa de Sant Francesc d'Assis, la falla es una de les més potents eines vertebradores i dinamitzadores que lluiten per la regeneració del barri.

                                          sardinà popular a l'alquerieta via El Periòdic

I no es una falla jove, tingué un precedent el 1959 amb l'artista local Salvador Soria que amb el lema Problemes de l'alquerieta s'emportà el 8é premi, després com moltes altres tingué uns anys intermitents en els que per exemple el 1964 guanyà el 2º premi i retornà de forma definitiva el 1981 sense parar fins l'actualitat. La falla d'enguany signada per la comissió, tenia com a lema fent l'indi i tenia un indi com a remat dalt una roca, amb tendes índies per baix, premiada amb el 7é premi de la secció quarta. Es notable el magnífic guió de la falla començant per l'explicació, les mil maneres de fer l’ indi, enceta la crítica les despeses inútils de la política local, referències als Gurtels i als Eres, l’aeroport de Castelló, el president de la Junta d' Andalusia i els Eres falsos, els partits representats per dues gallines, les tribus urbanes i les seues destrosses del mobiliari urbà, etc,....perquè es interminable i es que s'ha fet molt l'indi.

Només per la crítica ja paga la pena acostar-se a l’Alquerieta i llegir els versos de la seua falla, en quant a Seguretat Vial  la infantil, es això, una falla amb molt de senyal de trànsit, molt educativa per als xiquets, De senyals ben pleneta trobem la carretera i també tot el planeta ,d' una base de senyals de trànsit, ix un cursa on la policia està perseguint uns xoriços com diu un dels cartells, el més graciós es que el lladre fuig en un monopatí, després de visitar aquesta graciosa falla premiada amb el 8é premi de la secció quarta, es hora de tornar a creuar l`avinguda pare pompilio.

Al carrer doctor José Gonzàlez  ens trobarem tres falles seguides en el mateix carrer- ja havia dit que Alzira tenia una densitat impressionant semblant a Russafa o al Carme de València- la primera que veig es la de L’Alquenència, que fa referència al àrab kanisa, que vol dir església, per tant estaríem parlant de una comunitat de cristians mossàrabs en l'Alzira dominada pels musulmans, es evident que prop d'allí hi hagué algun tipus de poblament antic. Pel que fa a la comissió, naix el 1981, plantant per primera vegada a l`any següent amb Salvador Soria Contra vent i Marea, aconseguint el 3r Accèssit a la Secció Segona. Enguany han confiat en l'artista José Martín que ha presentat un cadafal amb el lema encisos, el cos central el formen una gran bruixa que està preparant algun beuratge amb un dimoni que l'observa dalt un arc. Al davant no falta el recordatori que la ciutat est troba en plena celebració del 125 Aniversari,  les despeses en vaquetes i bous en una població sense gens de tradició,  l'explicació de la figura central on ens adverteix que ens podem enverinar amb l'aigua del Xúquer. Crítica a les retallades al material del cos de la policia local,  un altre encís es el de Juràssic Tulell, una zona d'expansió urbanística de la ciutat on l'especulació ha fet l'agost, però no acabat el parc. Els robatoris al camp alzireny i la inoperància municipal per impedir-los, l'antiga web de la Junta Local Fallera on aparegueren durant uns dies “ninots sense vestir”, l'estat d'embriaguesa d'alguns participants de la tamborrada l'any passat,  es un altre dels encisos, per a acabar amb el joc de paraules, una falla encisadora -més pel guió que pel cadafal en sí- Que aconsegueix un 5é premi a la secció tercera.

La falla infantil, Lo cant de Primavera com la gran també fa referència al 125 aniversari i es que no es per a menys. Fades, donyets, ninots ja una mica repetitius, però amb una bona composició amb cert risc al remats –dins del que cap en una infantil- el millor de tot la pintura i la decoració, que sense arribar als extrems de Xàtiva, acompanya molt bé el xicotet cadafal que s'emporta el 4rt premi de la secció quarta.

Arribe al centre del Sector, la plaça del Parc Pere Crespi, que separa aquesta falla de la següent, la jove Pare Castells, una falla que nasqué el 1984 és una falla que amb pocs fallers i molt d'esforç, han aconseguit entre altres, que la junta local els indultara un ninot el 1997, però no tot son alegries el 2005 hagueren de tancar la paradeta, per renàixer el 2006 tot i no tindre Casal, el 2007 decidiren muntar-se la seua pròpia falla, amb 700 caixons de taronja, retornant a la tradició d'arreplegar trastos vells, els darrers anys sembla que eixe esforç està donant fruits. En concret des del 2011, amb l'entrada de l'artista alzireny Jordi Carrascosa Moyano, no han baixat del 5é premi en la seua secció, arribant al 3r premi l'any passat. El bon fer de Jordi, artista al que conec personalment i done fe de la seua professionalitat, no ha pogut evitar que  Què es cuina a Alzira? Enguany no haja pujat al pòdium, les peculiars baremacions de les seccions han fet que el cadafal quedara enquadrat en secció tercera i no quarta, això ha fet que s' haguera de conformar amb un 6é premi a la secció tercera,  que amb el pressupost que tenia es un digníssim lloc. El cadafal presenta un remat més alt representat per un cambrer amb l'escut de la ciutat d'Alzira i un remat més baix o contrarremat que ocupa un cambrer amb l`escut de la Junta Local Fallera d`Alzira que per cert enguany complia 70 anys.

 La primera escena que em crida l`atenció es un menú mixt entre restaurant “cool” per a la casta privilegiada i un altre normalment per al valencianet/a de a peu.  Trobe l`explicació de la falla, sembla que el sou dels polítics provoca males digestions. Al cos central format per una pila de bocois, trobem una referència al regidor de festes, i com diu un cartell com no queda vi de solera, ens venen garrafó. Cuinant menjar ràpid, no es pot fer per exemple una bona biblioteca nova, que molts esperen. Preciós homenatge al Gran Reserva, que encara que passen una caterva mai seran com Agustí Martí, -em sume a la reivindicació d`aquest gran president de Junta Local Fallera d’Alzira. Promotor de la Federació de Falles de la Comunitat Valenciana que no va veure la llum, però si que les Falles d`Alzira siguen hui dia d'interès turístic nacional. In memoriam.

Una escena divertida es la de Mandona`s on apareixen les “mandones” de la ciutat una referència a les polítiques de la ciutat. I per a finalitzar la llarga crítica les visites dels inspectors en plenes falles als Casals d'algunes comissions locals.  El plantejament perfecte potser una de les poques errades que trobe es que els cartells son massa extensos, el guió magnífic. Passem a la infantil també del jove artista Jordi Carrascosa Moyano, que ha construït Una de menuts, cadafal que ha obtingut el 8é premi de la secció quarta. Falla espigada amb remat obert i una base molt, molt reduïda, probablement degut a l`escassesa de pressupost, no obstant amb més líquid, la composició tenia bona pinta, els ninots estan ben acabats, però també presenten certa irregularitat, el monstre de les galetes em fan riure i recordar la meua infància, mentre visite el cadafal, comencen a transitar les comissions, a Alzira com altres poblacions es tradicional fer la visita de cortesia entre comissions, la veritat es que dona alegria escoltar les xarangues omplint l'espai de música.

 Encamine els meus passos, cap a la darrera falla del sector en el mateix sector cap al centre, es tracta de Camilo Dolz  una falla que com mostra el seu escut, una paleta de manobre, mostra el estament treballador majoritari del barri, el qual fundà aquesta comissió el 1976 per plantar el 1977, els primers anys aconseguiren bons premis a la segona secció –aleshores no hi havia tercera, ni quarta com ara. L'edat d'or de la comissió fins ara ha segut entre 1989 i 1993, arribant a guanyar el primer premi en la categoria d'argent de les falles alzirenyes, la secció primera. Actualment no passen per moments tant dolços no obstant han plantat un monument molt digne signat per la comissió, amb el lema Dies de Festa , que amb una gran cassalla al cos central i una lluna a un costat i una fada a un altre completen els remats. El cadafal que ha obtingut un 8é premi de la secció quarta, mostra que els joves han de fer "botelló" perquè sinó han de pagar un ronyó,  excés de beguda de vegades fa que, el que entra, .....en fi, haja d`eixir per algun lloc, XD!,  La lluna del remat sembla que tinga ganes de baixar a la festa, prendre drogues es una pallassada, amb festes on sense elles, veïns molestos com la dona que apareix a la falla, tot un clàssic. Sorprèn veure una de les poques falles que encara el 2014 utilitzen una certa base baix dels ninots.

La infantil, doncs, això Coses de xiquets, també de la comissió, sorprèn de nou la baremació de les falles en Alzira, amb una mida molt reduïda no m`entra en el cap que eixa falla siga el 9é premi de la secció tercera, quan hi ha falles de quarta molt més grans i amb millors acabats. Polèmiques a banda,  abandone el meu primer sector contemplant en l`horitzó la muntanyeta de Sant Salvador que sembla vigilar aquest sector i el proper que vaig a visitar.

                                          Foto aerea amb la muntanyeta en primer torn i 

                                          la ciutat d'Alzira davant al fons. font Riberaexpress.

Sector Venècia

El nom del sector li ve de l`antic camp de futbol de l`Alzira, Venècia, inaugurat el 1946 i que estigué funcionant com a estadi oficial del club alzireny fins 1973, per a després traslladar-se al Lluís Sunyer Picó, als afores de la població. Al seu voltant es situa la part més antiga del sector entre l'avinguda Josep pau, al nord de la qual està el sector 7 i mig, a l`oest el carrer camil dolç amb el sector Eixample-carrer de la muntanya, a l'est dins el mateix sector, el barri de la Colònia Ana Sanchis, que va construir Don Luís Sunyer i que va ser inaugurat l`1 de desembre de 1960, per als seus treballadors de Cartonatges Sunyer i que en honor a sa mare va nomenar Ana Sanchis. Els altres límits del sector son l`avinguda José Sunyer Orovig pare de l’empresari autodidacta alzireny i l`avinguda Vicent Vidal. Pel sud limita amb el sector Raval de Sant Agustí- Pont de Xàtiva en el carrer gandia, el parc de l'alquenència es la gran plaça major d’aquest sector per la part sud de recent construcció data de 1995 i per l`est amb el sector centre molt a prop d`on plantà la falla Camí-Nou. En l'ultima dècada, mercè a l`especulació s`ha urbanitzat una part del territori més a prop de la muntanya.

                                                        Font diario información.                                                           

Des de Camilo Dolz avance cap a Pere Esplugues entrant ja al nou sector pel mateix carrer, girem a l'esquerra per Doctor llansol per trobar-nos la falla Pere Esplugues, una de les falles amb menys cens de la ciutat, que està passant una mala ratxa, o com el lema de la falla una innocentada fallera, el cadafal te un gran ninot de les innocentades al centre, hi ha una declaració d'intencions on  s'expressa el sentir d'un col·lectiu que està patint i que al mateix temps està obert a la crítica, l'explicació de la falla ens diu que vivim en una època que sembla que tots els dies siga una innocentada....i francament no el falta raó. L'artista del cadafal es la comissió i el premi el 10é de la secció quarta, bé en realitat el premi es continuar plantant falla. 

La infantil popurri faller, també signada per la comissió rep un millor premi, el 6é de la secció quarta, una xicoteta fada intenta posar ordre i ordenar els diferents ninots de la falla, la idea es original, no em queda més que animar-los si es que m'arriben a llegir i dir-los que treballen i facen coses diferents a les que han fet fins ara, per eixir del bucle, es molt difícil però almenys val la pena intentar-ho. 

A continuació avance fins arribar al camp d`esports de Venècia, el qual hui encara es gasta tot i no ser la seu oficial del Alzira U.D, equip que en la temporada 88/89 arriba a jugar en 2º Divisió, jo era un xiquet però encara ho recorde, sobretot per la pallissa que em pegaven algunes companys alzirenys en classe, cosa que ara comprenc. Però en fi parlem de falles, rode Venècia escenari també d`alguns concursos de paelles de Junta Local Fallera d`Alzira i arribe a Colònia-Ana Sanchis, una falla que com el barri, també nasqué sota els auspicis de Don Luís Sunyer, un emprenedor, dels que hui dia tant necessitem i un exemple a seguir per tots, molt diferent dels empresaris negrers i especuladors que han fet i continuen fent tant de mal hui dia. El 1962 amb el seu vist i plau, s`inicia la festa fallera en la seua demarcació,  al caliu de la muntanyeta de sant salvador, la vida de la comissió tingué algunes interrupcions, especialment durant sis anys fins 1971/72, dos anys abans a l`establiment de les seccions el 1973 guanyà el 1r premi,  amb Pallassades de l`artista Suecà Andrés Martorell, això no ho han aconseguit totes les falles d'Alzira. De fet es l'única del sector en fer-ho.

                                                          1r Premi 1973. Font Llibre: Alzira 

                                                          100 anys de falles 1889-1989

                                                          Salvador Andrés i Pasqual

En el present estan en la secció tercera i han plantat Els nostres contes, de l’artista Alex Oliver el qual els ha retornat a llocs de pòdium amb un 3r premi a la seua secció. El cadafal consta d`un castell, d`on sorgeixen, un drac al remat i un arlequí i una princesa de contra remats. Te cert volum i la combinació de color es molt estranya amb colors vius i pastís junts, però el cas es que queda bé. Un arlequí em dona la benvinguda, es l'encarregat de distraure`ns  mentre ens furten la pensió. Es crítica el mal enfocament dels cursets de l'atur, que no aprofiten per reciclar al personal desocupat, els jubilats canviaran la cua de la carnisseria per la del Servef,.... o siga no es jubilaran mai (i els que venim per darrere menys). Alguns fan productes molt barats, però després no se'ls menja ni el gat. El nou Papa renega l'arquebisbe. El pallasso-arlequí del contra remat ens somriu mentre ens clava una nova retallada. Tonet es queda bocabadat amb el tancament de Canal Nou, un dels temes estrela de les falles 2014.

Les meravelloses plantades es la versió infantil que fa el mateix artista, en la mateixa tercera secció i que s' emporta el 4rt premi ací hi ha un major predomini dels colors vius, sobre de tot de mitjan falla en amunt, amb una composició molt dinàmica que denota moviment, lo qual s`acosta al llenguatge del xiquet inquiet. 

Seguisc en direcció sud cap al carrer Verge de la Murta per on gire a la dreta cap a l'interior d'Alzira, tres carreres mes amunt a l'esquerra està el carrer Gerardo Laguia on es plantà Sant Andreu, una falla també veterana que tingué un començament infantil, doncs en eixa categoria estigué des de 1968 en el qual guanyaren el palet de la ciutat amb Pepe Mira.  El 1971, comença ja la falla “gran”, amb l`artista Gregori Sanjuan. El 1974 s'endugueren el segon premi de ninot indultat, un premi que hui ha desaparegut, però que continua en poblacions com Xàtiva o Carcaixent. En el 1975 guanyaven el 2º premi d'infantils de totes les categories. Però si en alguna cosa destaca Sant Andreu es en la Cavalcada Multicolor on s'ha endut set vegades el palet.

                                          1r premi cavalcada un any més. Font Riberaexpress

  

K té? Es el lema de l'obra infantil  que enguany ens presenta Jordi Carrascosa, d'una tetera humanitzada sorgeixen pel remat una xiqueta pastissera, amb una safata de dolços entre altres uns bunyols, l'altre remat es un xiquet que ha quedat tan a gust amb el té, que està assegut damunt la tassa llegint el llibret de Sant Andreu. Hi ha un nano que es gela dins una tassa, Té fred, un altre Té fam i no se l'acaba, hi ha un altre que Té-atre, Té gràcia el monstre de les galetes, Té calor quan pren el té, ....tota la falla es un joc amb el té, humor en pla Ortifus, el que ha posat Carrascosa que amb un magnífic guió s'emporta el premi d'enginy i gràcia de la segona secció, a banda del 5é  premi.

Mare Natura es el lema del cadafal gran de Fernando Llopís, Ferni, un dels millors artistes actuals en falles grans del panorama local, la composició del cadafal es molt semblant a la que el mateix artista utilitza en altres projectes seus, en aquest cas, a la Plaça Germanies de l'any passat, això si amb menys pressupost, car estem en secció segona, la pintura més suau en el cos central, ressalta la volumetria de la falla, el modelat es magnífic, a l'igual que la pintura, prova d'això es el 3r premi a la secció segona, feia anys que Sant Andreu no pujava al pòdium, un dels punts més fluixos crec que son els cartells immensament llargs, tot i el que guió no està mal, però això pot cansar al visitant de la falla.

Quasi al costat eixint cap al Parc de l`Alquenència, trobem la Falla del Parc,  òbviament més moderna, enguany han complit els seus 25 anys, es una falla que ha anat a més després d`uns inicis complicats amb un nombre de fallers reduït, els últims anys ha arribat a estar en el pòdium de la Secció Segona, la categoria de bronze alzirenya, però la crisi els ha fet baixar a tercera –l`antiga 2-B- no obstant continua sent una falla molt dinàmica, que lluita per gran quantitat de premis, ha destacat en el passa carrer del pas-doble on guanyà el 2007, arribant a estar en el pòdium gran quantitat de vegades. Un dels altres puntals son els seus llibrets, arribant unes quantes vegades al 2º i 3r premi d’alzira. 

                                                   2º Premi llibret format gran 2012 d`Alzira 

                                                   i 40é de la Generalitat. Font Web de la falla.

Carcassa Carassa, ha segut el lema de la falla confeccionada per Toni Pérez, el qual ha aconseguit el 1r premi a la secció tercera, així com el premi d'enginy i gràcia, la millor crítica local i el millor ninot de la secció. Observant el cadafal no es d'estranyar, te la composició amb el remat més arriscat del que porte de matí, un home major dalt un coet, que sempre que estiga volant,  d'altra banda, el remat que es la cara més visible es la que està millor acabada. El modelat es bo i la pintura encara millor. La decoració del monument està molt cuidada a l'estil de Xàtiva i la presentació de cara al visitant, millor que algunes d'especial de València. El cos central es la bola del món i l'home dalt son els alzirenys que han de deixar la ciutat per buscar feina a altres llocs, enyorant sa casa i les falles. A una escena apareix l'embolic entre els bunyols de València i les flames d' Alzira, una típic escena de cementeri on les falles jauen a causa de diversos motius, una altra escena es una part de la Plaça Major “multicultural” on s'amuntonen gents vingudes de molts llocs,.... i molt pocs alzirenys, apareix el cas del xiquet denunciat fa pocs mesos per menjar pipes. Especialment ben feta està l`escena de la carcassa i el coeter. La comissió també ha aconseguit el 5é premi de llibret a Alzira i el 56é premi de llibret de la Generalitat, el 3r premi de paelles i el 1r de decoració.

Escac i mat, es el lema de la falla infantil realitzada per l'artista alzireny Carlos March i Gomis. Un artista que confecciona el que es coneix per falles d'autor, molt personals, al cos central un gran rei, envoltat de xiquets, amb un castell al darrere. L'explicació curta, concisa i fàcil d'entendre, així dona gust. La qualitat dels ninots es manifesta, al castell podràs entrar si pagues algun “euret”, serà alguna metàfora el castell? Tota la falla esta relacionada amb peces dels escacs, al remat 3r premi a la Secció Segona, una de les millors falles d' Alzira en categoria infantil. 

Done un glop a uns sucs de fruita que porte en la motxilla, que ja comença a fer calor, deu ser prop de les 12h 30 i creue el parc de l`alquenència, autèntic pulmó interior de la ciutat, a l`altra banda m`espera la falla més llunyana des d`on he aparcat, Ausias March, la mes jove de totes, fundada el 2005 i plantant la seua primera falla el 2006, una comissió molt activa que en els darrers anys esta lluitant i aconseguint grans premis en la seua secció la quarta. Enguany han tornat a confiar en José Efrén Ibor Pansa de Sueca, que els han plantat Genialitats Alzirenyes, amb la qual aconseguit revalidar el primer premi a la secció quarta, així com el premi de crítica local a la secció quarta. El cadafal consta d`un casal d`on sorgeix un geni, com resa l`explicació a la Falla s`aclamen al geni a veure si els pot salvar, demanen menys polítics, menys sobres i més llocs on treballar. 

Els canvis de dates del concurs de teatre faller apareix representant per un pallasso, que ja no sap quan assajar. Un home amb cap de bou, representa el jurat dels llibrets que a la falla està torejant. Crítiques a la policia local, que ronda de nit....per saber si els casals estan tancats. Del geni del remat diuen que està més inspirat que algun regidor. La crisi ha fet que només poguem confiar en els bancs... del parc. Sembla que si continua la crisi, tornarem a l'epoca medieval, car el comerç de l'avinguda en picat ha caigut, i tots se'n van a comprar a l'Eroski del costat. ......la llista es interminable, es una de les falles amb millor guió de totes les visites que he realitzat i això que ja porte quatre dies veient falles, però Alzira es molta Alzira i sempre et sorprèn.

  

                                          Critica als canvis de data del concurs de teatre faller

La primera infància, es el lema de la falla infantil creada pel mateix artista, també a la secció quarta ha rebut el 7é premi. Un xiquet en un lavabo, envoltat d’objectes quotidians d`eixes primeres edats, per les que totes i tots hem passat. Es curiós que encara té base, com les falles de “tortadeta”, dels anys ’80 i més arrere, anar de ronda a veure falles, te aquestes gratificacions en format vintage. 

Gire el parc camí de la darrera falla del sector, molt a prop del centre d`Alzira, allí està la Plaça d’Alacant. Fundada el setembre del 1971, plantà la seua primera falla l'artista Pasqual Carrasquer de Sueca el 1972, aconseguint un primer accèssit –encara no hi havia seccions. Al llarg dels anys s'ha mantingut com una comissió puntera, alternant la primera i la segona secció.  Es pot dir que Sentiment faller es “la falla de l'any” en Alzira, la que més s'identifica amb el 125 aniversari. Una falla barroca però amb un cert risc al remat, una fallera es el centre del cadafal, que està mirant el cap d'un altre faller que es situa dalt, envoltant la parella diferents ocells, la composició es redona, per no dir perfecta, el modelat per a llevar-se el barret i la pintura, que podem dir de la pintura. No es estrany que s'haja emportat el 1r premi de la Secció Segona, es que en primera probablement haguera entrar en pòdium, malgrat tindre menys pressupost.

També s'emporta el Ninot indultat, una referència a la família fallera que els seus artistes els Germans Parra han retratat a la perfecció. Em quede embobat com un idiota mirant la falla, però també crítica com el mal del picut, la polèmica entre el tratge negre de panderola, que arriba a Alzira a finals dels ’60 i el tratge de torrentí, també apareix el curs per tirar coets o un ninot fava que vingué de Castelló que com no li aprovaren l`ERO, tancà la televisió, que acompanya a l`escena on una dona que està fent costura, veu un ganivet clavat en el televisor. Com diu un cartell estava manipulada i port tots maltractada, però la gent la volia, per l`oratge i l`alqueria. Fins i tot la gespa, amb taronges soltes, fa joc amb els colors suaus de la falla, m`agradaria equivocar-me però falles com estes no se`n fan tots els anys, tant de bo m' enganye. Per cert setmanes més tard tots ens assabentarem que també havien guanyat el primer premi al passa-carrer del pas-doble del dia 19 per la vesprada, enhorabona! gran temporada.

                               Detall del grup indultat Alzira 2014 homenatge 125 aniversari

Un viatge a l'espai també dels germans Parra artistes locals que habitualment son especialistes en infantils, ens ofereixen un projecte del seu estil, amb una composició dominada per dos ninots principals, tot i tendir al barroquisme no hi ha horror vacui, com passa amb altres artistes de la ribera, especialment a l'especial d`Alzira. La part frontal de la falla presenta ninots més menuts, a l'antiga podríem dir, això sí perfectament modelats i amb una pintura marca de la casa, en canvi a la part posterior hi ha major grandària en alguns ninots i també colors més vius. Però es sols alguna excepció per que tot el xicotet guarda gran coherència, que li dona el primer premi de la secció segona infantil, així com el millor ninot de la secció, un ninot jugant amb un planeta com si fora un baló amb els peus. Per cert recordar que fa 25 anys, l'any del centenari, s'endugueren el ninot indultat infantil. 

La propera falla?  En una altra crònica, que en aquesta ja ho teniu bé, això si, continuem per Alzira, però descobrint nous sectors, i descobrint més històries i anècdotes de la increïble illa del Xúquer, que jo quasi batejaria com l`illa de les falles. La capital fallera de les comarques, sense dubte. Fins una altra!