CRÒNIQUES FALLERES
2014
Dia 18 de
Març- Una illa dins el Xúquer. Alzira 125 anys de la primera falla.
70 Aniversari de Junta Local Fallera. Iª Part Entre l'eixample i la muntanya.
Abans de començar cal aclarir que la
Junta Local Fallera d' Alzira divideix la ciutat d' Alzira en set sectors fallers
des de 1996, es a dir ja fa quasi vint anys, degut a la gran
quantitat de falles que te la capital de
la Ribera, en concret 34 –en el moment de fer la divisió tenia 35-, així com
cinc seccions, quarta, tercera, segona, primera i especial. Cal tindre en
compte que la població no arriba a 45.000 habitants. El dia 18 de Març vaig
visitar 4 sectors, dos en aquesta crònica. Per cert aquests sectors son els més
propers a la Murta i la Casella autèntics pulmons d' Alzira i bona part de la
comarca.
Arxiu personal Vall de la Murta amb el monestir dels Jerònims del segle XV de fons.
Sector Set i Mig
Comprèn cinc comissions, a saber: Barri Sagrada Família, l’alquerieta, l’alquenència, Pare Castells i Camil Dolz.
El sector està dividit en dues zones clarament diferents, la primera pegada al
casc urbà d`Alzira més antic, que limita amb les del sector Eixample-carrer de la muntanya, amb el carrer
Doctor Ferran a l'est o pel sud amb l'avinguda Josep Pau i el camp de futbol
de Venècia, el centre neuràlgic es el parc Pere crespí. L'altra zona també molt
clara es la que queda a l'altra banda de l'avinguda Pare Pompilio, dins la qual trobem l’Alquerieta, la barriada més
allunyada del centre de la ciutat i que tristament es més coneguda per
problemes aliens al món de les falles. Dins d'aquesta més pegada a la muntanya
hi ha una altra que està dins d' ella, es
la zona de la muntanyeta de Sant Salvador.
La Falla Barriada Sagrada Família,
va nàixer quasi al mateix temps que el barri, el 1968 amb el nom El Tro de la
Cooperativa de la Sagrada Família, el 1969 en el seu primer any de vida va
aconseguir el 2º premi de les falles d’Alzira, amb el gran artista de Sueca Andreu Martorell,
competint amb les grans falles del centre de la ciutat com El Mercat o Sant
Joan ( que hui dia està en la secció tercera però que aleshores era una de les
més potents). Després d'un començament brillant i fer falles intermitents
durant els ’70, desaparegué per renàixer el 1979. L'any següent el 1980
tornava a plantar ara si amb el nom de Sagrada Família i amb l'artista Picot de
Carcaixent aconseguien el 2º Accèssit de la Secció Primera – des de 1975
s'havien implantat les seccions. Els darrers anys amb la crisi estan tenint com
moltíssimes comissions més, no obstant enguany amb Endevina de l'artista Jesús San Nicolas Rodasoques de Sueca, han aconseguit un 5é premi de la secció quarta
recuperant un cert rumb, l`estil del cadafal es notablement diferent a la resta
del sector i quasi que de tota la ciutat, l'estil rodasoquià es molt peculiar,
ressaltà molt la composició i sobretot la pintura o els colors,- també que
quasi no hi ha ninots, o el peculiar modelat- arribe a la falla per la part de
darrere i la primera en la front, comença la crítica fallera local, i també la
no fallera, la mort de canal nou, el cobrament dels assessors polítics i per a
finalitzar la gestió del consistori al barri.
La infantil signada també pel mateix
artista, segons el bloc de la comissió Els
xiquets àngels o dimoniets, va d' això de la dicotomia que representa el
comportament de les criatures, que de vegades es comporten com a àngels, i
altres amb les seues gamberrades -exemplificades a la part de darrere de la
falla a les escenes del bany- semblen autèntics dimonis. La composició es
interessant encara que hi ha una certa heterogeneïtat en els ninots que no
acaba de convèncer, en quant a la pintura, la falla torna a guanyar sencers,
primant els colors vius dels ninots en un fons més clar del cos central. En
definitiva un 2º premi de la secció quarta infantil que es veu acompanyat pel
millor ninot de la seua secció.
A continuació em desplace cap al barri de l`alquerieta, un barri que
destaca de la resta del sector per estar separat del casc urbà per l`avinguda
pare pompilio, per estar a més alçada i sobretot per ser més antic. Sembla
estrany, perquè es el més llunyà, però l'alquerieta, o l'alqueria com posava a
les rajoletes de l`hort dels parallamps, es l'assentament més antic del sector.
D'origen rural, amb edificis hui desapareguts com la comissaria de la Seda del
1926, la subestació tarongera de 1932, la Llar Eucaristia i finalment el
Col·legi de Sant Enric. En dècades posteriors el barri anà degradant-se i
desgraciadament hui apareix més als
mitjans de comunicació per temes negatius que per positius. El barri te
aproximadament uns 2.000 habitants dels quals un 55% son gitanos, un altre 5%
son romanesos i finalment un 40% de paios –dades provinents de l'associació de
veïns- si a la heterogènia composició
del barri, afegim que a data de 2012 hi havia un 60% d'atur es pot entendre la
situació del barri. Junt a l'associació
de veïns, la llar dels jubilats i la festa de Sant Francesc d'Assis, la falla
es una de les més potents eines vertebradores i dinamitzadores que lluiten per la regeneració del barri.
sardinà popular a l'alquerieta via El Periòdic
I no es una falla jove, tingué un precedent el 1959 amb l'artista
local Salvador Soria que amb el lema Problemes
de l'alquerieta s'emportà el 8é
premi, després com moltes altres tingué uns anys intermitents en els que per exemple el 1964 guanyà el 2º premi i
retornà de forma definitiva el 1981 sense parar fins l'actualitat. La falla
d'enguany signada per la comissió, tenia com a lema fent l'indi i tenia un indi com a remat dalt una roca, amb tendes índies
per baix, premiada amb el 7é premi de la secció quarta. Es notable el magnífic
guió de la falla començant per l'explicació, les mil maneres de fer l’ indi, enceta la crítica les despeses inútils de la política local, referències als Gurtels i als Eres,
l’aeroport de Castelló, el president de la Junta d' Andalusia i els Eres falsos,
els partits representats per dues gallines, les tribus urbanes i les seues
destrosses del mobiliari urbà, etc,....perquè es interminable i es que s'ha fet molt l'indi.
Només per la crítica ja paga la pena acostar-se a l’Alquerieta i llegir
els versos de la seua falla, en quant a Seguretat
Vial la infantil, es això, una falla
amb molt de senyal de trànsit, molt educativa per als xiquets, De senyals ben pleneta trobem la carretera i
també tot el planeta ,d' una base de senyals de trànsit, ix un cursa on la
policia està perseguint uns xoriços com diu un dels cartells, el més graciós es
que el lladre fuig en un monopatí, després de visitar aquesta graciosa falla
premiada amb el 8é premi de la secció quarta, es hora de tornar a creuar l`avinguda pare pompilio.
Al carrer doctor José Gonzàlez ens trobarem tres
falles seguides en el mateix carrer- ja havia dit que Alzira tenia una densitat
impressionant semblant a Russafa o al Carme de València- la primera que veig es
la de L’Alquenència, que fa
referència al àrab kanisa, que vol dir església, per tant estaríem parlant de una
comunitat de cristians mossàrabs en l'Alzira dominada pels musulmans, es
evident que prop d'allí hi hagué algun tipus de poblament antic. Pel que fa a
la comissió, naix el 1981, plantant per primera vegada a l`any següent amb
Salvador Soria Contra vent i Marea,
aconseguint el 3r Accèssit a la Secció Segona. Enguany han confiat en l'artista
José Martín que ha presentat un cadafal amb el lema encisos, el cos central el formen una gran bruixa que està
preparant algun beuratge amb un dimoni que l'observa dalt un arc. Al davant no
falta el recordatori que la ciutat est troba en plena celebració del 125
Aniversari, les despeses en vaquetes i
bous en una població sense gens de tradició,
l'explicació de la figura central on ens adverteix que ens podem enverinar
amb l'aigua del Xúquer. Crítica a les retallades al material del cos de la
policia local, un altre encís es el de Juràssic Tulell, una zona d'expansió
urbanística de la ciutat on l'especulació ha fet l'agost, però no acabat el
parc. Els robatoris al camp alzireny i la inoperància municipal per
impedir-los, l'antiga web de la Junta Local Fallera on aparegueren durant uns
dies “ninots sense vestir”, l'estat d'embriaguesa d'alguns participants de la
tamborrada l'any passat, es un altre
dels encisos, per a acabar amb el joc de paraules, una falla encisadora -més pel guió que pel cadafal en sí- Que
aconsegueix un 5é premi a la secció tercera.
La falla infantil, Lo cant de Primavera com la gran també
fa referència al 125 aniversari i es que no es per a menys. Fades, donyets,
ninots ja una mica repetitius, però amb una bona composició amb cert risc al
remats –dins del que cap en una infantil- el millor de tot la pintura i la
decoració, que sense arribar als extrems de Xàtiva, acompanya molt bé el
xicotet cadafal que s'emporta el 4rt premi de la secció quarta.
Arribe al centre del Sector, la plaça del Parc Pere Crespi, que separa
aquesta falla de la següent, la jove Pare
Castells, una falla que nasqué el 1984 és una falla que amb pocs fallers i molt d'esforç, han aconseguit entre
altres, que la junta local els indultara un ninot el 1997, però no tot son
alegries el 2005 hagueren de tancar la paradeta, per renàixer el 2006 tot i no
tindre Casal, el 2007 decidiren muntar-se la seua pròpia falla, amb 700 caixons
de taronja, retornant a la tradició d'arreplegar trastos vells, els darrers
anys sembla que eixe esforç està donant fruits. En concret des del 2011, amb
l'entrada de l'artista alzireny Jordi Carrascosa Moyano, no han baixat del 5é
premi en la seua secció, arribant al 3r premi l'any passat. El bon fer de
Jordi, artista al que conec personalment i done fe de la seua professionalitat,
no ha pogut evitar que Què es cuina a Alzira? Enguany no haja
pujat al pòdium, les peculiars baremacions de les seccions han fet que el
cadafal quedara enquadrat en secció tercera i no quarta, això ha fet que
s' haguera de conformar amb un 6é premi a la secció tercera, que amb el pressupost que tenia es un
digníssim lloc. El cadafal presenta un remat més alt representat per un cambrer
amb l'escut de la ciutat d'Alzira i un remat més baix o contrarremat que ocupa
un cambrer amb l`escut de la Junta Local Fallera d`Alzira que per cert enguany
complia 70 anys.
La primera escena que em crida l`atenció es un menú mixt entre
restaurant “cool” per a la casta privilegiada i un altre normalment per al valencianet/a
de a peu. Trobe l`explicació de la
falla, sembla que el sou dels polítics provoca males digestions. Al cos central
format per una pila de bocois, trobem una referència al regidor de festes, i
com diu un cartell com no queda vi de solera, ens venen garrafó. Cuinant menjar
ràpid, no es pot fer per exemple una bona biblioteca nova, que molts esperen.
Preciós homenatge al Gran Reserva, que encara que passen una caterva mai seran
com Agustí Martí, -em sume a la reivindicació d`aquest gran president de Junta
Local Fallera d’Alzira. Promotor de la Federació de Falles de la Comunitat Valenciana que no va veure la llum, però si que les Falles d`Alzira siguen hui dia d'interès turístic nacional. In memoriam.
Una escena divertida es la de
Mandona`s on apareixen les “mandones” de la ciutat una referència a les
polítiques de la ciutat. I per a finalitzar la llarga crítica les visites dels
inspectors en plenes falles als Casals d'algunes comissions locals. El plantejament perfecte potser una de les
poques errades que trobe es que els cartells son massa extensos, el guió
magnífic.
Encamine els meus passos, cap a la
darrera falla del sector en el mateix sector cap al centre, es tracta de Camilo Dolz una falla que com mostra el seu escut, una
paleta de manobre, mostra el estament treballador majoritari del barri, el qual
fundà aquesta comissió el 1976 per plantar el 1977, els primers anys
aconseguiren bons premis a la segona secció –aleshores no hi havia tercera, ni
quarta com ara. L'edat d'or de la comissió fins ara ha segut entre 1989 i 1993,
arribant a guanyar el primer premi en la categoria d'argent de les falles
alzirenyes, la secció primera. Actualment no passen per moments tant dolços no
obstant han plantat un monument molt digne signat per la comissió, amb el lema Dies de Festa , que amb una gran
cassalla al cos central i una lluna a un costat i una fada a un altre completen
els remats. El cadafal que ha obtingut un 8é premi de la secció quarta, mostra
que els joves han de fer "botelló" perquè sinó han de pagar un ronyó, excés de beguda de vegades fa que, el que
entra, .....en fi, haja d`eixir per algun lloc, XD!, La lluna del remat sembla que tinga ganes de
baixar a la festa, prendre drogues es una pallassada, amb festes on sense
elles, veïns molestos com la dona que apareix a la falla, tot un clàssic.
Sorprèn veure una de les poques falles que encara el 2014 utilitzen una certa
base baix dels ninots.
La infantil, doncs, això Coses de xiquets, també de la comissió,
sorprèn de nou la baremació de les falles en Alzira, amb una mida molt reduïda
no m`entra en el cap que eixa falla siga el 9é premi de la secció tercera, quan
hi ha falles de quarta molt més grans i amb millors acabats. Polèmiques a
banda, abandone el meu primer sector
contemplant en l`horitzó la muntanyeta de Sant Salvador que sembla vigilar
aquest sector i el proper que vaig a visitar.
Foto aerea amb la muntanyeta en
primer torn i
la ciutat d'Alzira davant al fons. font Riberaexpress.
Sector Venècia
El nom del sector li ve de l`antic
camp de futbol de l`Alzira, Venècia, inaugurat el 1946 i que estigué funcionant
com a estadi oficial del club alzireny fins 1973, per a després traslladar-se
al Lluís Sunyer Picó, als afores de la població. Al seu voltant es situa la
part més antiga del sector entre l'avinguda Josep pau, al nord de la qual està
el sector 7 i mig, a l`oest el carrer camil dolç amb el sector Eixample-carrer
de la muntanya, a l'est dins el mateix sector, el barri de la Colònia Ana
Sanchis, que va construir Don Luís Sunyer i que va ser inaugurat l`1 de
desembre de 1960, per als seus treballadors de Cartonatges Sunyer i que en
honor a sa mare va nomenar Ana Sanchis. Els altres límits del sector son l`avinguda
José Sunyer Orovig pare de l’empresari autodidacta alzireny i l`avinguda Vicent
Vidal. Pel sud limita amb el sector Raval de Sant Agustí- Pont de Xàtiva en el
carrer gandia, el parc de l'alquenència es la gran plaça major d’aquest sector per la part sud de recent
construcció data de 1995 i per l`est amb el sector centre molt a prop d`on
plantà la falla Camí-Nou. En l'ultima dècada, mercè a l`especulació s`ha
urbanitzat una part del territori més a prop de la muntanya.
Font diario información.
Des de Camilo Dolz avance cap a Pere Esplugues entrant ja al nou sector
pel mateix carrer, girem a l'esquerra per Doctor llansol per trobar-nos la
falla Pere Esplugues, una de les
falles amb menys cens de la ciutat, que està passant una mala ratxa, o com el
lema de la falla una innocentada fallera,
el cadafal te un gran ninot de les innocentades al centre, hi ha una declaració
d'intencions on s'expressa el sentir
d'un col·lectiu que està patint i que al mateix temps està obert a la crítica,
l'explicació de la falla ens diu que vivim en una època que sembla que tots els
dies siga una innocentada....i francament no el falta raó. L'artista del
cadafal es la comissió i el premi el 10é de la secció quarta, bé en realitat el
premi es continuar plantant falla.
La infantil popurri faller, també signada per la comissió rep un millor premi,
el 6é de la secció quarta, una xicoteta fada intenta posar ordre i ordenar els
diferents ninots de la falla, la idea es original, no em queda més que
animar-los si es que m'arriben a llegir i dir-los que treballen i facen coses diferents
a les que han fet fins ara, per eixir del bucle, es molt difícil però almenys
val la pena intentar-ho.
A continuació avance fins arribar al camp d`esports de Venècia, el qual
hui encara es gasta tot i no ser la seu oficial del Alzira U.D, equip que en la
temporada 88/89 arriba a jugar en 2º Divisió, jo era un xiquet però encara ho
recorde, sobretot per la pallissa que em pegaven algunes companys alzirenys en
classe, cosa que ara comprenc. Però en fi parlem de falles, rode Venècia
escenari també d`alguns concursos de paelles de Junta Local Fallera d`Alzira i
arribe a Colònia-Ana Sanchis, una
falla que com el barri, també nasqué sota els auspicis de Don Luís Sunyer, un
emprenedor, dels que hui dia tant necessitem i un exemple a seguir per tots,
molt diferent dels empresaris negrers i especuladors que han fet i continuen
fent tant de mal hui dia. El 1962 amb el seu vist i plau, s`inicia la festa
fallera en la seua demarcació, al caliu
de la muntanyeta de sant salvador, la vida de la comissió tingué algunes
interrupcions, especialment durant sis anys fins 1971/72, dos anys abans a
l`establiment de les seccions el 1973 guanyà el 1r premi, amb Pallassades de l`artista Suecà Andrés
Martorell, això no ho han aconseguit totes les falles d'Alzira. De fet es l'única del sector en fer-ho.
1r Premi 1973. Font Llibre: Alzira
100 anys de falles
1889-1989
Salvador Andrés i Pasqual
En el present estan en la secció
tercera i han plantat Els nostres contes,
de l’artista Alex Oliver el qual els ha retornat a llocs de pòdium amb un 3r premi a la seua secció. El
cadafal consta d`un castell, d`on sorgeixen, un drac al remat i un arlequí i
una princesa de contra remats. Te cert volum i la combinació de color es molt
estranya amb colors vius i pastís junts, però el cas es que queda bé. Un
arlequí em dona la benvinguda, es l'encarregat de distraure`ns mentre ens furten la pensió. Es crítica el
mal enfocament dels cursets de l'atur, que no aprofiten per reciclar al
personal desocupat, els jubilats canviaran la cua de la carnisseria per la del
Servef,.... o siga no es jubilaran mai (i els que venim per darrere menys).
Alguns fan productes molt barats, però després no se'ls menja ni el gat. El nou
Papa renega l'arquebisbe. El pallasso-arlequí del contra remat ens somriu
mentre ens clava una nova retallada. Tonet es queda bocabadat amb el tancament
de Canal Nou, un dels temes estrela de les falles 2014.
Les meravelloses plantades es la versió infantil que fa el mateix artista,
en la mateixa tercera secció i que s' emporta el 4rt premi ací hi ha un major
predomini dels colors vius, sobre de tot de mitjan falla en amunt, amb una
composició molt dinàmica que denota moviment, lo qual s`acosta al llenguatge
del xiquet inquiet.
Seguisc en direcció sud cap al carrer
Verge de la Murta per on gire a la dreta cap a l'interior d'Alzira, tres
carreres mes amunt a l'esquerra està el carrer Gerardo Laguia on es plantà Sant Andreu, una falla també veterana
que tingué un començament infantil, doncs en eixa categoria estigué des de 1968
en el qual guanyaren el palet de la ciutat amb Pepe Mira. El 1971, comença ja la falla “gran”, amb
l`artista Gregori Sanjuan. El 1974 s'endugueren el segon premi de ninot
indultat, un premi que hui ha desaparegut, però que continua en poblacions com
Xàtiva o Carcaixent. En el 1975 guanyaven el 2º premi d'infantils de totes les
categories. Però si en alguna cosa destaca Sant Andreu es en la Cavalcada
Multicolor on s'ha endut set vegades el palet.
1r premi cavalcada un any més. Font Riberaexpress
K té? Es el lema de l'obra infantil que enguany ens presenta Jordi Carrascosa, d'una
tetera humanitzada sorgeixen pel remat una xiqueta pastissera, amb una safata
de dolços entre altres uns bunyols, l'altre remat es un xiquet que ha quedat
tan a gust amb el té, que està assegut damunt la tassa llegint el llibret de
Sant Andreu. Hi ha un nano que es gela dins una tassa, Té fred, un altre Té fam
i no se l'acaba, hi ha un altre que Té-atre, Té gràcia el monstre de les
galetes, Té calor quan pren el té, ....tota la falla es un joc amb el té, humor
en pla Ortifus, el que ha posat Carrascosa que amb un magnífic guió s'emporta
el premi d'enginy i gràcia de la segona
secció, a banda del 5é premi.
Mare Natura es el lema del cadafal gran de Fernando Llopís,
Ferni, un dels millors artistes
actuals en falles grans del panorama local, la composició del cadafal es molt
semblant a la que el mateix artista utilitza en altres projectes seus, en
aquest cas, a la Plaça Germanies de l'any passat, això si amb menys pressupost,
car estem en secció segona, la pintura més suau en el cos central, ressalta la volumetria de la falla,
el modelat es magnífic, a l'igual que la pintura, prova d'això es el 3r premi a
la secció segona, feia anys que Sant Andreu no pujava al pòdium, un dels punts
més fluixos crec que son els cartells immensament llargs, tot i el que guió no
està mal, però això pot cansar al visitant de la falla.
Quasi al costat eixint cap al Parc de
l`Alquenència, trobem la Falla del Parc, òbviament més moderna, enguany han complit
els seus 25 anys, es una falla que ha anat a més després d`uns inicis
complicats amb un nombre de fallers reduït, els últims anys ha arribat a estar
en el pòdium de la Secció Segona, la categoria de bronze alzirenya, però la
crisi els ha fet baixar a tercera –l`antiga 2-B- no obstant continua sent una
falla molt dinàmica, que lluita per gran quantitat de premis, ha destacat en el
passa carrer del pas-doble on guanyà el 2007, arribant a estar en el pòdium
gran quantitat de vegades. Un dels altres puntals son els seus llibrets,
arribant unes quantes vegades al 2º i 3r premi d’alzira.
i 40é de la Generalitat. Font Web de la falla.
Carcassa Carassa, ha segut el
lema de la falla confeccionada per Toni Pérez, el qual ha aconseguit el 1r
premi a la secció tercera, així com el premi d'enginy i gràcia, la millor
crítica local i el millor ninot de la secció. Observant el cadafal no es
d'estranyar, te la composició amb el remat més arriscat del que porte de matí,
un home major dalt un coet, que sempre que estiga volant, d'altra banda, el remat que es la cara més
visible es la que està millor acabada. El modelat es bo i la pintura encara
millor. La decoració del monument està molt cuidada a l'estil de Xàtiva i la
presentació de cara al visitant, millor que algunes d'especial de València. El
cos central es la bola del món i l'home dalt son els alzirenys que han de
deixar la ciutat per buscar feina a altres llocs, enyorant sa casa i les
falles. A una escena apareix l'embolic entre els bunyols de València i les
flames d' Alzira, una típic escena de cementeri on les falles jauen a causa de diversos
motius, una altra escena es una part de la Plaça Major “multicultural” on
s'amuntonen gents vingudes de molts llocs,.... i molt pocs alzirenys, apareix
el cas del xiquet denunciat fa pocs mesos per menjar pipes. Especialment ben
feta està l`escena de la carcassa i el coeter. La comissió també ha aconseguit
el 5é premi de llibret a Alzira i el 56é premi de llibret de la Generalitat, el
3r premi de paelles i el 1r de decoració.
Escac i mat, es el lema de la falla infantil realitzada per
l'artista alzireny Carlos March i Gomis. Un artista que confecciona el que es
coneix per falles d'autor, molt personals, al cos central un gran rei, envoltat
de xiquets, amb un castell al darrere. L'explicació curta, concisa i fàcil
d'entendre, així dona gust. La qualitat dels ninots es manifesta, al castell
podràs entrar si pagues algun “euret”, serà alguna metàfora el castell? Tota la
falla esta relacionada amb peces dels escacs, al remat 3r premi a la Secció Segona, una de les millors falles d' Alzira
en categoria infantil.
Done un glop a uns sucs de fruita que
porte en la motxilla, que ja comença a fer calor, deu ser prop de les 12h 30 i
creue el parc de l`alquenència, autèntic pulmó interior de la ciutat, a l`altra
banda m`espera la falla més llunyana des d`on he aparcat, Ausias March, la mes jove de totes, fundada el 2005 i plantant la
seua primera falla el 2006, una comissió molt activa que en els darrers anys
esta lluitant i aconseguint grans premis en la seua secció la quarta. Enguany
han tornat a confiar en José Efrén Ibor Pansa
de Sueca, que els han plantat Genialitats
Alzirenyes, amb la qual aconseguit revalidar el primer premi a la secció quarta,
així com el premi de crítica local a la secció quarta. El cadafal consta d`un
casal d`on sorgeix un geni, com resa l`explicació a la Falla s`aclamen al geni
a veure si els pot salvar, demanen menys polítics, menys sobres i més llocs on treballar.
Els canvis de dates del concurs de teatre faller apareix representant per un
pallasso, que ja no sap quan assajar. Un home amb cap de bou, representa el
jurat dels llibrets que a la falla està torejant. Crítiques a la policia local,
que ronda de nit....per saber si els casals estan tancats. Del geni del remat
diuen que està més inspirat que algun regidor. La crisi ha fet que només poguem
confiar en els bancs... del parc. Sembla que si continua la crisi, tornarem a
l'epoca medieval, car el comerç de l'avinguda en picat ha caigut, i tots se'n
van a comprar a l'Eroski del costat. ......la llista es interminable, es una de
les falles amb millor guió de totes les visites que he realitzat i això que ja
porte quatre dies veient falles, però Alzira es molta Alzira i sempre et sorprèn.
Critica als canvis de data del concurs de teatre faller
La primera infància, es el lema de
la falla infantil creada pel mateix artista, també a la secció quarta ha rebut
el 7é premi. Un xiquet en un lavabo, envoltat d’objectes quotidians d`eixes
primeres edats, per les que totes i tots hem passat. Es curiós que encara té
base, com les falles de “tortadeta”, dels anys ’80 i més arrere, anar de ronda
a veure falles, te aquestes gratificacions en format vintage.
Gire el parc camí de la darrera falla
del sector, molt a prop del centre d`Alzira, allí està la Plaça d’Alacant. Fundada el setembre del 1971, plantà la seua
primera falla l'artista Pasqual Carrasquer de Sueca el 1972, aconseguint un
primer accèssit –encara no hi havia seccions. Al llarg dels anys s'ha mantingut
com una comissió puntera, alternant la primera i la segona secció. Es pot dir que Sentiment faller es “la falla de l'any” en Alzira, la que més
s'identifica amb el 125 aniversari. Una falla barroca però amb un cert risc al
remat, una fallera es el centre del cadafal, que està mirant el cap d'un altre
faller que es situa dalt, envoltant la parella diferents ocells, la
composició es redona, per no dir perfecta, el modelat per a llevar-se el barret
i la pintura, que podem dir de la pintura. No es estrany que s'haja emportat el
1r premi de la Secció Segona, es que en primera probablement haguera entrar en pòdium,
malgrat tindre menys pressupost.
També s'emporta el Ninot indultat, una
referència a la família fallera que els seus artistes els Germans Parra han
retratat a la perfecció. Em quede embobat com un idiota mirant la falla, però
també crítica com el mal del picut, la polèmica entre el tratge negre de
panderola, que arriba a Alzira a finals dels ’60 i el tratge de torrentí, també
apareix el curs per tirar coets o un ninot fava que vingué de Castelló que com
no li aprovaren l`ERO, tancà la televisió, que acompanya a l`escena on una dona
que està fent costura, veu un ganivet clavat en el televisor. Com diu un
cartell estava manipulada i port tots maltractada, però la gent la volia, per
l`oratge i l`alqueria. Fins i tot la gespa, amb taronges soltes, fa joc amb els
colors suaus de la falla, m`agradaria equivocar-me però falles com estes no
se`n fan tots els anys, tant de bo m' enganye. Per cert setmanes més tard tots ens assabentarem que també havien guanyat el primer premi al passa-carrer del pas-doble del dia 19 per la vesprada, enhorabona! gran temporada.
Detall del grup indultat Alzira 2014 homenatge 125 aniversari
Un viatge a l'espai també dels
germans Parra artistes locals que habitualment son especialistes en infantils,
ens ofereixen un projecte del seu estil, amb una composició dominada per dos
ninots principals, tot i tendir al barroquisme no hi ha horror vacui, com passa amb altres artistes de la ribera,
especialment a l'especial d`Alzira. La part frontal de la falla presenta ninots
més menuts, a l'antiga podríem dir, això sí perfectament modelats i amb una
pintura marca de la casa, en canvi a la part posterior hi ha major grandària en
alguns ninots i també colors més vius. Però es sols alguna excepció per que tot
el xicotet guarda gran coherència, que li dona el primer premi de la secció
segona infantil, així com el millor ninot de la secció, un ninot jugant amb un
planeta com si fora un baló amb els peus. Per cert recordar que fa 25 anys,
l'any del centenari, s'endugueren el ninot indultat infantil.
La propera falla? En una altra crònica, que en aquesta ja ho
teniu bé, això si, continuem per Alzira, però descobrint nous sectors, i
descobrint més històries i anècdotes de la increïble illa del Xúquer, que jo
quasi batejaria com l`illa de les falles. La capital fallera de les comarques,
sense dubte. Fins una altra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada