Corredor de Falles

CRÒNIQUES FALLERES    2014

Dia 17 de Març- Al Cor de la Costera . Xàtiva, camí del 150 Aniversari IIª Part des d'on les pedres parlen fins  l'eixample.

L'escenari que es recorre en aquesta segona part està tan ple de història que ho embafa tot, des d'una font gòtica del segle XVI, passant per una portada d'una casa senyorial o per la vista des de molts dels seus carrers del gran castell de Xàtiva. Esglésies com la Col·legiata, -La Seu, per als xativins- l'antic hospital i la seua dotzena de convents, omplin un espai únic per a la contemplació del cadafal faller, el qual com veurem a continuació també s'ha amerat d'eixa història que brolla per tots els racons i que li dona una categoria diferent a d'altres poblacions. 

                                             Col·legiata de Xàtiva. Font Viquipèdia

No obstant les falles de Xàtiva no ho han tingut fàcil, els difícils anys quaranta arrossegaren una gran inestabilitat plantant-se per exemple 10 falles el 1948 o només 2 l`any següent, els cinquanta, foren molt semblants, això amb un nombre creixent de comissions, son sobretot els anys daurats de les falles d'aquesta segona part de la crònica de les falles de Xàtiva 2014, acaparant la pràctica totalitat de premis, fins i tot més que en els anys trenta. Els seixanta començaren a invertir la tendència, també hi hagué un estancament en el nombre de cadafals, tot i que es consolidaven, però no passaren mai de 5 o 6. La urbanització del primer eixample més enllà de l`albereda, paral·lela al desenvolupisme que estava tenint lloc en tota Espanya, feu que aparegueren comissions noves en els primers llocs com Verge del Carme que guanyà el 1962 i sobretot República Argentina que tingué un inici abassegador amb quatre palets seguits des del 1966 al 1969. Els setanta coneixerien l`explosió passant de 6 falles a 14, en tant sols tres anys, les falles de Xàtiva tornaven a tindre un nombre de comissions igual o superior a l`assolit en la segona república allà pels ’30. 

                                             Antic Hospital de Xàtiva. Font Viquipèdia

Però anem al tall, després d'una bona xarrera sobre falles- cosa estranya- amb un faller de Sant Feliu, mentre veiem la falla Benlloch, puje costera amunt i quan dic costera amunt, es amunt, perquè la pendent que hi ha, quan pujes cap a la plaça Alexandre VI no te res a envejar-li a una pujada del Tour de França. Després de l`esforç realitzat, camine amb pas decidit cap al emplaçament on es va plantar la primera falla de la història de Xàtiva i la primera fora de València –de moment i si no es troben papers més antics d`un altre lloc- les forces retornen, l'ànim ben alt i les cames.... en fi, segueixen al seu lloc. Arribe a una plaça mítica per a les falles de Xàtiva i que ho hauria de ser per a tot el món faller Es la plaça de la Trinitat, el primer que em trobe es la seua falla infantil Histories del medioevo, molt acorde amb el seu entorn, signada per la comissió, aquesta xicoteta falla de la Secció Tercera s'emporta el 2º premi. El que crida més l'atenció es el primer premi en decoració del monument –falla-, per al nouvingut, li pot resultar xocant, tant d`adorn, o fins i tot una mostra del barroquisme valencià, però a Xàtiva es una forma fer falla i ho fan molt bé. 

Al centre de la plaça la falla gran Cid-Trinitat, de l`artista José Ramon Espuig, actual mestre major del gremi d'artistes fallers, el qual plantà alguns anys a l`especial de València amb La Plaça de la Mercè, ens mostra el blues de les falles. El primer que veig es la part de darrere, sembla que Espuig haja visitat la plaça per pintar el remat amb el mateix color o un molt semblant al Siena de la façana més propera, els blaus i grisos del cos central també acompanyen. Les escenes també tenen la mateixa paleta de colors, però hi ha un detall millor, impossible no advertir-lo. La decoració de la falla, enguany més sòbria i menys colorista que en anys anteriors, però igualment efectiva. El verd de la gespa, per als contorns, la sorra groga, els palets marrons. Amb els palets, aprofiten per crear un rellotge, cal veure-ho en fotografia, creativitat pura! Rajoletes que fan de contorn de plantes a mode de maceta, petxines decoratives, pedres, rajoles, etc,....multipliquen la base de la falla i no desafinen amb l`entorn. Del músic negre que toca el blues, sorgeixen diverses escenes, com la del torer que simbolitza els canvis de indumentària fallera o la del president esverat. Quan em coloque de front a la falla es quan observe la magnificència del conjunt. Amb l'edifici dels jutjats, antic palau d'Alarcó, posterior al 1707 de fons, amb una font gòtica del segle XIV al davant, o amb l`antic Convent de la Trinitat a l`esquerra. No es d'estranyar el 1r Premi en decoració de la falla. També han aconseguit, el palet en la secció tercera i el 3r premi en carrossa pròpia en la Cavalcada del Ninot, es per a quedar-se embovat durant hores,  però cal seguir avant. 

La següent destinació  es la falla del Mercat, un altre escenari amb pedres antigues, una comissió que remonta els seus orígens almenys als anys trenta, que amb molts pocs fallers esta aguantant aquesta terrible crisi, El Ying i el Yang, de Venancio Cimas, es de mida reduïda, una sirena en un cercle fa de remat. Però la crítica no es reduïda, sinó universal, fa reflexionar al voltant de la situació del planeta i de la condició humana. El cadafal no te una part frontal i una altra posterior, en aquest punt, l`originalitat substitueix el pressupost, un llenyater que tala arbres, es el revers de la sirena del remat. Com en la falla l`entorn compensa els defectes del cadafal, el campanar de la Seu i el remat junts i un edifici porticat son un teló de fons perfecte.

Ens acomiadem del bé i del mal que es el tema utilitzat per a la falla del Mercat, la fallereta es el lema de l'infantil també de Cimas i també rep un Accèssit a la Secció Tercera. Puje pel carrer Matilde Ridocci i pel carrer Roca fins la Plaça de Sant Jordi, en l`actual demarcació d`aquesta falla es plantaren diverses falles el 1934 a la Plaça de Sant Agustí , el 1935 a la Plaça del Trinquet o una infantil el 1933 al carrer vernissa. La Plaça esta a la vora de l'antiga muralla, allí estava Esta falla punxa de l`artista Paco Roca, notablement disminuïda front a altres anys, la baixada del seu cens fallers, la qual es comú a la majoria de falles d'aquesta zona, ha fet molt de mal. El plantejament es original, la figura humana queda substituïda pels cactus, que ens recorden els bancs, els casals i la sanitat, temes que punxen. Com diu l'explicació de la falla les punxes del cactus son els problemes de la nostra vida, damunt l'educació hi ha un porc espí i darrere hi ha el rei. Accèssit de la Secció Segona i 2º premi a la Cavalcada del ninot en carrossa pròpia.

L'infantil també de Roca, Viatges especials, està plena de marcians que semblen vindre de la lluna del remat, alguns porten una càmera de fotos, com si foren turistes japonesos, aconsegueix un 2º premi a la secció segona.

Baixant a la vora de l`antiga muralla, fins a la porta de Santa Tecla arribem a la Plaça de l’Espanyoleto, una falla que camina cap al seu 50 aniversari, però que te antecedents com les falles infantils plantades als anys ’50, algunes d`elles guanyadores del palet, però sobretot per ser heredera de la mítica Falla de la Plaça de la Bassa que guanyà el primer premi de la història de les falles de Xàtiva el 1934 amb el lema Saetabis, a mans de l'artista local Rabasa, seria apassionant investigar sobre aquests artistes de les nostre comarques, dels anys trenta, sense dubte els pioners en la professionalització de l'ofici, en aquest cas a la Costera. Torne a l`actualitat, de vegades em roda el cap, defecte professional, aquesta falla l`ha fet Venancio Cimas xativí com el bo de Rabasa, el lema triat es A la Conquesta on un pirata dalt un canó que dispara contra  el món i un pardal-la llibertat-, fan de cos central i remat. La composició mostra un cert risc, encara que amb el suro, no es excessiu. Reconcilia amb la humanitat contemplar que encara es fan falles amb molts ninots com en temps preterits, entre les escenes uns pardals que simbolitzen l`ajuntament fent obres pel propi lluïment,  un ninot que simbolitza a l`oposició cantant victòria abans d`hora, un vaixell enfonsat com ha segut Canal Nou i un ninot que m`encanta, un pirata-calavera, que explica el significat del cos central i el remat, com el poder fa el que siga per tal de seguir dalt de tots, en aquest cas amb un canó –ús de la força.  Com els pirates, els fallers no han aconseguit més victòries per desorganitzats.  S’han emportat molts premis el 2º premi de la Secció Primera, el 2ºpremi de la primera part de la presentació, el 2º premi de carrosses de lloguer i el 3r d’enginy i gràcia, així com el 2º premi a la millor escena de falla  I un premi que demostra el nivell cultural de les falles a Xàtiva el 61é premi de llibret de la Generalitat.

La infantil de Maribel Beltran sense dubte l'artista revelació del 2014, me la perd, barreja de son i cansament –probablement quan passe per allí, ja es ben entrat el dia 18-, son coses que quan les recordes et sents idiota. Atenció senyals, probablement seria una gran falla infantil, guardonada amb un palet a la secció segona. Després d`aquest bunyol faller, toca tornar a pujar en aquesta “etapa reina” cap amunt per Pintor Jacomart fins a Sant Feliu fora muralles, en un barri més modern, la falla ha fet enguany el 40 aniversari, es de les “jovenetes”. La primera que em trobe com tots els anys es l`infantil, l`artista  Paco Roca amb el lema Lucky Lucke ha confeccionat un cadafal amb el famós vaquer al remat, els Dalton preparant-ne alguna de “vaquers”, un caçador, i al contrarremat Rantanplan, el gos de Lucke. Fent l'indi  de l'artista Paco Roca es la falla gran, com la infantil van de l`oest, les dues decorades, però enguany sense premi de decoració, es difícil el guardó. Dalt una roca del desert americà, un tòtem, amb voltors i un indi assegut a sota. Al contrari que en Espanyoleto aci prima el cos central, per cert molt ben pintada la pedra, un element molt difícil de pintar en les falles. El crani de vaca representa l'economia de Xàtiva,  el gran indi al poble de Xàtiva, apareix el Sherif Rus o el carrer de les botigues ara de les tendes representat per unes tendes índies, decadència del comerç local, fort i poderós dècades enrere, les dues falles han tingut sengles accèssits a la secció tercera.

De Sant Feliu baixem un poc i continuem en direcció oest com si anàrem a Novetlé o Canals, pel carrer Santa Teresa Jornet, carrer tort amb cases encalades i amb persianes, quina tranquil·litat i quina set, que afortunadament aconseguisc saciar en una font propera Magnífica l'aigua de la ciutat dels papes, arribem a la Falla del Raval, amb antecedents als anys trenta, tornar a plantar falles arran de l`any seixanta de forma intermitent i ja contínuament des del 1973 ençà. Una de les millors de la història fallera de la ciutat, amb cinc primers premis a l'especial des de finals dels setanta fins primeries dels vuitanta. L'artista es el sempitern Paco Roca, qui porta un grapat d'anys plantant amb ells, el lema es Fent la mona i ha rebut el 1r premi de la primera secció, notablement reduïda de mida respecte anys anteriors, però amb un dels millors acabats des de fa molts anys. Una gran mona dalt una columna representa les monades que fem els humans, a la base apareixen un tot d'animals, com Mogly  el xiquet de la selva ballant amb el seu amic l'os balú, el rei de la selva caçant elefants o conills, un vell goril·la que no vol abdicar, un caçador amb cara de Rajoy, etc,etc,.... a banda del palet de la seua secció també s'emporten, la millor puntuació en el Rally i el palet en la primera part de la presentació.

Alimentant-se bé, es l`infantil també de Paco Roca, difícil poder veure bé una falla quan la posen dins una gàbia, comprensible que la vullguen protegir dels vàndals, però es que impossible contemplar-la ben vista, des de lluny. Composició clàssica de ninot gran al centre, amb altres subordinats tant a la base conformant les escenes com per dalt ajudant a completar. Ninots molts graciosos com el de la ceba plorant, l`all o la magdalena, 2º premi de la secció primera i 1r d`enginy i gràcia, 3r millor ninot de primera i 2º premi segona part de la presentació.

Comence el descens cap a l'eixample de la ciutat, baixe pel carrer Argenteria, ja de matinada observe a gent que va pitjor que jo, però no per caminar, ni per tindre son.... arribe a Sant Jaume, una altra falla amb antecedents que arranquen de 1933, amb un primer premi el 1936, i diversos ninots indultats els anys quaranta,  plantà de forma intermitent als quaranta i cinquanta, desaparegué als seixanta i ressuscità als setanta, actualment està passant per moments difícils ja que ha patit nombroses baixes. Per a rematar més a la criatura han patit el bou que ha pillat a l'artista local Paco Roca, dit això no vull alimentar més una polèmica que no ajuda a ningú, ni a comissió, de qui ja he nomenat la seua trajectòria històrica, ni a artista, ni seria bo afonar una comissió amb més de 80 anys a l'esquena que li dona prestigi a Xàtiva, ni seria bo carregar-se la carrera d'un artista local que ha guanyat deu vegades a l'especial de Xàtiva, ha plantat a l'especial de València i ha guanyat el primer premi a l'especial d'Alacant. Pel que fa al cadafal, molt modest, va de coets, primer avís es el seu lema, un gran tro es el cos central, acompanyat de un coet que no ha estat acabat i d'un altre element al costat que tampoc, un parella de persones majors son junt un altre ninot els únics del cadafal. El cadafal rep almenys el premi al millor ninot de tercera a banda del Accèssit  a la secció Tercera, també aconsegueix un 3r premi en la segona part de la presentació, que tenint en compte el cens de la comissió es admirable. Desitge de tot cor que aquesta comissió millore la seua situació i sobretot que augmente el seu cens, les falles del casc antic son imprescindibles.

En quant primeres lletres es la versió infantil del mateix artista, també de la secció tercera, representa els estudis primaris, amb les lletres de l'abecedari al remat, la veritat es que no em fixe massa, perquè el cap em deia una cosa i el cos un altra.  Una llarga caminada m'espera primer pel carrer hostals i després pel de la reina fins arribar a l`albereda, en ple eixample de Xàtiva, però a les portes del casc antic, es Tetuan-Sant Francesc de l`artista Manolo Blanco Climent amb el lema Història Fallera Medieval , no tant antiga però si en el 1934 ja plantà una falla, que després de la guerra continuà de forma intermitent, fent-ho de forma continua des de 1963, del cadafal pròpiament dit, dir que el forma una torre medieval al cos central, d'on ix un cavaller amb una llança. Entre les escenes el candidat a l`indult un cavaller que acudeix al torneig faller, es compara als bous de carrer, que segons la crítica sovint es fa sense permís mentre que als Casals se'ls fica mil traves, o l'escena de la diana, sembla que siga el faller la diana de moltes coses. Obtenen un 3r premi a la secció tercera

Els repara joguineses es el lema de la falla infantil, de l'artista Paco Torres, el qual ha obtingut el palet a la secció tercera infantil.

Baixant de l'albereda cap al pla però encara molt a prop trobem República Argentina que enguany celebra el 50 aniversari, amb el lema Una Falla Juràssica. Si de Xavier Herrero diem que podria tindre un estil Herrerià, de Roca, també podríem fer un altre joc de paraules, ja que també te un estil peculiar. De fet son molt semblants, cap grossos, en relació a la resta del cos, -en el cas de Roca, més baixos i "achaparrats" i ulls grans. Feta aquesta dissertació estilística, mire el cadafal es massís, voluminós, una família prehistòrica corona el remat, una mica baix pot ser. Estructura piramidal clàssica, permet observar prou be les escenes, com la del prehistòric que ha de passar la ITV, un agent de l'hora també prehistòric, com moltes falles de nivell, te un arc de benvinguda que ens indica el lema, flanquejat per dos ninots. Un d'eixos ninots està investigant inscripcions en valencià dels ibèrics, pagat pels secessionistes lingüístics. Un esquelet representa els comptes municipals i dues calaveres més, el comerç i el nucli antic. I arriben el polítics, molt prehistòrics ells també, com el cap de l`oposició, que vol caçar al mamut alcalde, o la regidora Vilma. Trobe l`explicació de la falla, els homes de les cavernes, no son sino una metàfora dels actuals governants. També apareix un rival del “mamut” intentant dominar-lo. O un gavinot prehistòric que ha desmantellat canal nou, alguns volen tornar a viure en coves,.... en tal de no pagar l`IVA.

La falla curiosament per la part de darrere te més alçada, això te una explicació, es la costera de l`emplaçament. Dalt d`un os satisfet, es mostra Pablo Marmol, satisfet per ser del partit el amo. Excavacions per trobar el Museu faller, la zona vip del camp de la Murta, o les  troballes de l`expedició paleontològica valenciana completen la zona de coves. L’incident del Taquígraf Martí no podia faltar, amb les xiulades a Fabra i les gravacions del regidor. Altres prehistòrics, es fan fotos amb animals prehistòrics amb escuts. La falla de bella composició, potser on més falle siga en el tema pintura, es molt difícil que una falla amb tema de pedres i roques puga lluir, no obstant es una falla de les anomenades d'autor que fa goig de veure i amb una crítica molt bona. Malgrat no haver-se emportat el palet, a banda del 2º premi d`especial, s`emporten el millor ninot d'especial i ninot indultat Xàtiva 2014 amb la família picapedra, també guanyen el 1r premi de llibret i el 4rt de la Generalitat –crec que es el millor premi que ha aconseguit mai una falla de Xàtiva-, la millor coberta de llibret, el de millor crítica local, cosa que no es d`estranyar, el 2º d`enginy i gràcia, la 3ª millor escena de monument, etc.... una llarga llista de premis en una de les falles més competitives de la història de Xàtiva.

 I quina es la teua il·lusió, es el lema de la falla infantil realitzada per Xavier Urenya, que debuta a lo gran en la secció especial de Xàtiva, plantant en una plaça com República Argentina i aconseguint el palet. Tota la falla envolta una fallereta que està mig dormint, pensant en qui li faria goig, la qual està acompanyada d'una bellea d`Alacant, rematades per un geni oriental a la part frontal, un titot a la posterior, una moma a un costat i una bruixa a un altre. La il·lusió de guanyar el palet,  la representa un xiquet amb l'estàndard a la ma, vestes de setmana santa, o el ninot indultat infantil, el rei en Jaume contant-li la seua història a un xiquet. Aquesta la infantil si que guanya el primer premi a la secció especial, a més a més després de molts anys sense fer-ho i fins i tot de no estar a l`especial. També aconsegueix el 2º premi d`Enginy i Gràcia infantil i  altres premis com el de millor comparsa infantil, o el tercer en carrosses de confecció pròpia a la cavalcada del ninot infantil.

Rebentat després de tanta falla, encara he de arribar al pont del claret i pujar-lo, afortunadament existeixen els vehicles a motor, no dic l'hora a la que vaig acabar perquè no se la creuria ningú. I amb aquesta crònica acaba la jornada del dia 17, tot i que en realitat ja era la matinada del 18. Per cert que Xàtiva te tanta història que sovint s'obliden “detalls” com que enguany era el 40 aniversari de la Secció Especial, una de les més antigues fora de València. També es important recordar que Xàtiva ha tingut enguany 4 llibrets premiats al concurs de la Generalitat, en concret quatre, República Argentina, Joan Ramon Jiménez, Benlloch i Espanyoleto, una ciutat capdavantera en les lletres falleres. Enhorabona!

La propera destinació?  Feu càbales, que no ho diré, seguiu-me i ho sabreu!.