Tradueix

diumenge, 30 de març del 2014

CRÒNIQUES FALLERES    2014

Dia 15 de Març- Ruta Orbital a València capital. IIª Part de l`Olivereta a  la Creu Coberta.

Després d`un bon temps al Metro –eixa segona llar, en la ruta del 15- tornem a la València continental ens dirigim a la Avinguda del Cid, hi ha un bon menú de falles a l’Olivereta, on damunt puc fer parada i fonda, al tindre un parell de bases familiars. Desembarquem en Pintor Stolz-Burgos, ací mana la falla infantil i es que Marc Martell /Victor Valero, es sempre garantia de gaudiment del cinc sentits fallers,. Enguany començant per la D, ens presenta una proposta que malgrat estar en la secció onzena, te molta molla, una falla molt didàctica, de la qual tota la gent que passava proferia bones crítiques. De la Falla gran d`Agustín Torralba no puc dir gran cosa ja que la vaig pillar encara sense vestir, es el que te el dia 15. 


Seguim per Luis Lamarca-Velazquez, una falla molt regular que sempre ofereix cadafals, amb bons volums, bons acabats i bon guió, A l`estranger i més enllà, una crítica de la fugida massiva de cervells, deguda a la lamentable estructura productiva del país,  ens trobem al mateix artista Francisco de Borja Ripollès en plena plantà, pujat a una escala, el remat està al lloc, però encara queden peces importants per encaixar, sembla que a bon ritme, la infantil de Cate i Rosa es bona com sempre però clarament més menuda que altres anys i es que de l’IVA no s`escapa ningú.


Molt a prop caminant cap al Túria, ens trobem Quart-Extramurs-Velázquez, la falla més potent del sector, Ens canviaren el conte de Pedro Simarro, ens rep amb un Barcenàs enviant-nos a..... per sobres! Desgraciadament només te el remat i el cos central plantats, quina mala sort –pense-, no sabia el que anava viure uns moments posteriors, les escenes tenen molt bona pinta, però no estan plantades, resignació, anem a veure que han plantat els de Goya-Brasil, una falla xicoteta de 4-B, que sempre em sol fer esbossar un somriure, que va bé perquè ja comencem a estar una miqueta cansats i en efecte Ja estan ací de Fede Ferrer, un artista de renom, ho aconsegueix, malgrat una certa irregularitat en les escenes, la composició està molt bé.





I moguem cap a Olivereta-Cerdà y Rico, però primer una paradeta en un establiment a fer un refrigeri, que som humans, el cas es que després de cinc minuts de pau i tranquil·litat, mentre apurava una beguda isotònica, escolte des de dins del Bar – este ninot, es el indultat, este ninot es el indultat- No! Impossible! Sí home! Una falla de 3-B, home està bé, te gràcia, però...pague i rossegat per l`ansia viva i càmera al llom, isc del bar, ostres! Em trobe una estranya processó amb un ninot de Cervantes, la gent rient, plorant,...els pregunte que ocorre, un membre de l`equip de l`artista em conta que han guanyat el Ninot Indultat de les Falles de València 2014, era l`equip de Pedro Simarro i la Falla Quart-Extramurs. Ara jo ja començava a creure-me-ho, al·lucinant la sort del principiant! He vist moltes vegades plorar falleres i no només en la Crema, però mai havia vist plorar a un artista en directe, es una sensació difícil d`explicar, només puc dir que si em quede allí un poc més, em contagie. 

 La vida segueix i després de contemplar I continuem fent falles de Josemi Corachan,en Olivereta-Cerda y Rico ens dirigim a Poeta Alberola-Totana l`ultima de l’ Olivereta. Ja s`ha fet de nit, la falla està totalment plantada, però els fallers apuren retocs com la gespa, etc,....la falla ha baixat a 3-A, però continua sent atractiva, te el segell de Xavier Herrero, que amb la crisi dels 40, toca un tema prou original, increïblement aquesta falla no ha rebut cap premi en la seua secció, caldrà telefonar a Iker Jiménez. La infantil de Cate i Rosa si que ha rebut guardó concretament l’11 de la secció cinquena, una falleta molt treballada.


  
Creuem l`avinguda de Pérez Galdós i entrem en un nou sector, La Petxina.
Ens estem endinsant cap al centre de la ciutat, augmenta la temperatura fallera, fem via cap a Santa Maria Micaela, l`equip de Vicent Martínez Aparici treballa de valent, es un goig contemplar a un artista del seu nivell tan a prop teu, la falla es de 1-B, però te detalls de falla d`especial, ens acostem a l`infantil, Tanca els ulls de Mario Pérez, molta imaginació, composició i color que entrellacen perfectament i un estil radicalment diferent al d`altres falles del mateix artista, d`això se`n diu tindre recursos, una bona falla que ha segut premiada amb el setè premi de la segona secció. 

Ens acostem a Sant Ignasi de Loyola, un plantejament radicalment diferent a l`anterior, Banca cínica: El show ha començat, de Toni Fornés, no està acabada plantar, però no cal, ho imaginem, sàtira i acudits a punta pala, al més pur estil Fornés,  la veritat es que impossible no riure`s amb una falla d`aquest artista, si li han donat el 3r premi d`Enginy i Gràcia de la seua secció la 3-B, com seria el primer premi Nord-Dr. Zamenhoff! La infantil d`Angel Navarro, Laberint faller, te un sisè premi en la vuitena secció  i no ens estranya, te també contingut en enginy i gràcia. Cercant la Gran Via de Ferran el Catòlic, arribem a la Falla Azcarraga, una falla que ha patit moltíssim en els últims temps i a la que li desitgem pau i temps millors. Com moltes de les falles de la seua secció -3-A- tot i ser ja de nit, no està del tot plantada, però tenen temps. Senyors els pintors! Es una falla que recorre als grans mestres de la pintura tractant temes actuals, bon guió i bona composició de Loren Fandos.  I creuem la Gran Via de Ferran el Catòlic, ara si que estem ja en ple centre del Cap i Casal, mentre desenes de comissions provinents de la propera Exposició del Ninot desfilen amb els seus grups de ninots cap als seus casals, ambient faller en estat pur, autèntiques processons de ninots.

Entrem al Botànic, o yeah! Territori experimental per excel·lència, o com diuen alguns amics meus la rarea. Només posem el peu al carrer Borrull, contemplem una imponent espassa, es la proposta de Zafrilla per a Borrull-Socors, sens dubte junt a La Berni a Rascanya, aquesta es la falla més gòtica del 2014. Sigfrid 15, no es un falla fàcil d`entendre si no t`agrada l`opera, la metàfora està en que en el cas de la falla, l`heroi no ha de matar un drac, sinó la l`esperit adulador o la bufa de les falles.


Continuem en el regne de Zafrilla, arribem a Borrull-Turia, l'estiu ens espera, no ens mengem una estació, es el lema de la falla, esta falla francament no l'arribe a entendre tan bé com l`anterior, encara ens queda molt per aprendre. Abandonem el carrer Borrull per anar cap a la Plaça Rojas Clemente de Miguel Banaclocha, en la linea d`altres anys, enguany no m`ha acabat d`agradar com en anteriors ocasions, tot i que ha aconseguit un merescut segon premi en la secció 6-C, deixem a mosques colloneres  i ens en anem a Lepanto-Guillem de Castro una altra experimental, es clar en quina tipologia destaquen les falles del botànic. No només em trobe Experiències i naufragis, sinó que a més a més estan allí el mateix Giovanni Nardin, amb la seua companya Anna Ruiz i també amb Alfredo Ruiz, com estan en animada conversa, no es el cas de molestar i rodem la falla, la veritat es que una falla molt conceptual, el millor que puc fer es una foto de l`explicació i llegir-la després, crec que es interessant però lamentablement un corredor de falles, no pot parar,  almenys tenim el material gràfic, la degustarem mes tard. 

Tinc pressa, he de agafar el metro per fer l`ultim gran transbordament del dia, però abans anem a veure la falla infantil Palleter-Erudit Orellana, Paissatge interior de Miguel Hache un artista que jo enveje des de les comarques, perquè no tenim coses així  i  menys mal que ens trobem aquest xicotet fallon premiat amb el 10é premi de la secció tercera, perquè de la falla gran encara no estaven ... ni el sacs d`arena! Fet el transbordament, eixim per la parada de Patraix,  en direcció a General-Barroso-Pasqual Abad, la última Primera A, del dia i com sempre ens trobem amb falles de seccions inferiors que no teníem planificades, esta es la màgia del Cap i Casal, Fray J. Rodriguez-Pintor Cortina ja en ple sector de la Creu Coberta, JCF junts caminem junts,  una “metafalla” que crítica temes fallers com son el merme dels volums dels cadafals, així com de les relacions de la JCF i la resta del món faller. I a més a més amb l’ús de la vareta en bona part de la falla, molt bon treball de Juanjo Garcia, que es veu recompensat amb un segon premi d`enginy i gracia, a banda d`un 12é premi en la secció 4-A.

Després d`una llarga caminat arribem per fi a General Barroso, el buc insígnia del sector, ha abandonat les vel·leïtats d`anys anteriors per retornar a canons més clàssics. Em trobe a l`equip de Luís Espinosa rematant la col·locació de les escenes de baix, els remats ja estan col·locats, així com el cos central, s`endevina una bona falla, però amb cert límit pressupostari per a la categoria.


Deixem als mosqueters i a Richelieur amb les seues intrigues, el temps apremia i ens queden unes quantes falles com General Barroso-Calvo Acacio de l`Artista Inma Ibáñez, Resistirem està prou avançada, tot i encara amb plàstics en moltes de les escenes de baix, però se li endevinen les maneres, el remat te cert risc, cosa que s`agraeix en uns temps on aquest fenomen no es prodiga massa. Seguim recte baixant per General Barroso per a trobar-nos de morros amb Costa y Borràs-Agustina de Aragón de José Acebes, Falses aparences, te bona mida, un gran espantaocells de remat damunt un tronc envoltat de esclata-sangs i pebrassos,  però lamentablement no tenim massa temps per a analitzar-la, ràpidament girem per Costa y Borras, cap a l`Avinguda Gaspar Aguilar, anem directes a l`ultima falla de la jornada, no està molt lluny Juan d`Aguiló-Gaspar Aguilar, -l’ única que visitem del sector Jesús- una falla d'Ignacio Ferrando, que ha segut premiada amb el vuitè premi de la secció segona, premis a banda a l'altre costat del sol, fa balanç de les relacions hispano-japoneses, amb escenes molt interessants com l`agermanament entre el teatre espanyol del segle d`or de Calderón o Lope de Vega i el teatre bunraku de titelles. 


I tinc la sort de veure al mestre en aquest cas, d`esquenes parlant amb membres de la comissió, no, no tenim temps de interpel·lar a l’ artista, com sempre Corredor, va corrent i es que el temps es curt que li anem a fer, que l`endemà es una gran ruta i cal estar descansat per a fer una nova crònica.

diumenge, 23 de març del 2014

CRÒNIQUES FALLERES    2014

Dia 15 de Març- Ruta Orbital a València capital. Iª Part del Pla del Reial a Campanar.

Arribava al cap i casal  de matí molt il·lusionat com cada any, però enguany com a administrador de Corredor de Falles encara més, el tren anava ple fins  les vores, era estrany, perquè normalment el dia de la plantà, dels pobles anem  quatre gats a València, però enguany era dissabte. Els passadors de l`estació de Renfe, semblaven la batalla de les Termópiles. La meitat ni funcionaven, es com si ho feren aposta. Aconseguirem passar el calvari i eixirem disparats cap al metro-un lloc que en aquest primer dia freqüentarem a sovint- direcció Albereda. I si, ara si que començava la ruta, primera parada Exposició-Misser Mascó, una falla la qual habitualment no li veig ni el remat, ni el cos central, però enguany sí, es una gaudi pels sentits observar esta falla de Paco Giner, tampoc estava mal la infantil de Ceballos i Sanabria. I enfilem pels Vivers cap al carrer Alboraia, mentre deguste un bon entrepà de pernil, que la ruta es llarga
La veritat es que Trinitat-Alboraia a la Saidia em decep una miqueta, només li veig el remat i el cos central, segurament les escenes estaven molt bé, però em sap a poc, la crisi la ha fet baixar de secció, la infantil també ha baixat una miqueta respecte a l`any passat. Continue per Molinell-Alboraia, de l`artista Emilio Tamarit una artista de Buñol, que ja estic seguint des de fa tres anys i que realitza propostes interessants, en una categoria fortíssima com es la secció primera d`infantils.


 Per cert la falla gran de Molinell enguany no ha patit cap “atemptat”, comente la jugada amb fallers de la comissió i continuem la ruta. A Primado Reig-Vinarós, ja a Benimaclet, estan molt enfeinats en plena plantà, el cavall del remat promet, llàstima no poder veure`l plantat. Continuem cap al cor de Benimaclet, passem per Poeta Altet-Benicarló, la falla enguany te cert volum, ens parla de la prehistòria i per fí arribem Baró de Sant Petrillo-Leonor Jovani, una demarcació sempre molt animada. La falla de Arturo Vallés està ja pràcticament plantada, es majestuosa, amb uns volums desmesurats per a estar en una 2-A en el context actual i de crítica tampoc va mal.  I tirem de transport públic, cap al tramvia, propera parada Alfahuir, m`espera una falla de la factoria Santaeulalia, concretament de Miguel, malgrat ser un emplaçament obert la nova d`orriols es presenta com una falla sòlida i massissa, dins la 1-B i la infantil està sent visitada en eixe moment pel jurat. Piquem sola i tornem cap al tramvia,  direcció Santiago Russinyol, i Bingo!
Ens trobem a Manolo Martinez Reig dirigint al seu equip en plena plantà, que està prou avançada, de nou tornem a tindre sort el remat està ja totalment plantat,-  el primer any que ho aconseguisc- una altra 1-B a la saca i continuem per Rascanya per Músic Espí-G. Fabregat, de Desiree Treviño, encara a mig plantar, continuem fins el carrer Marqués de Montortal. Torrefiel es una passada, no es Russafa ni Ciutat Vella, però s`assembla. La primera falla que veig es José Esteve que ha baixat a 3-A, continuem per la Berni, que també ha pegat un baixonet encara que l`any passat aconseguí un 2º premi en la 3-A enguany ha baixat a 3-B, es evident que la crisi la noten més certs barris que no altres, i les seues falles en conseqüència ho reflecteixen. No obstant la Berni presenta una falla molt original,  amb una gòtica de remat totalment plantada quan jo arribe. Prosseguisc cap avall fins la falla del Cudol, Montortal-Torrefiel, amb una aposta per Zafrilla que repeteix en la plaça. Ens dirigim en autobús cap a Gayano Lluch, tan sols hi ha una parada, el conductor de la EMT em perdona el viatge perquè es molt aficionat a les falles, encara queda bona gent i arribe a una de les falles de l`any una falla amb volum, risc i molta, molta sàtira, la podríem anomenar la “choni-falla”,la falla més humorística de la jornada, sense dubte, acompanya molt bé les escenes realitzades de Sergio Musoles i de postre la falla infantil que està en Secció Especial.



Dinem pel camí, no podem perdre ni un segon i ens dirigim cap a Benicalap, passem per Sant Josep de Pignatelli-Av del Dr. Pesset Aleixandre, amb el remat ja pujat però sense les escenes, continue per l`avinguda Dr.Pesset fins que em trobe la falla de Els Generals, una falleta de 6-B del borrianer Sergio Edo, el tema es interessant, el futur i les energies renovables, de vegades es troben coses molt interessant en aquest tipus de falles que no esperem, és la sal de les falles.   I ja en ple Benicalap arribats a la Parada de Garbi del tramvia pugem i fem cap a Alqueries de Bellver-Garbí, enguany ha fet una baixada de pressupost important, també ha canviat d`artista. Fem cap a Avgda. Burjassot-Pare Carbonell, es manté en segona, la falla te el cos central i el remat, la falla es molt original però no està tota plantà, continuem pel carrer barx o barig com posa allí fins Periodista Gil Sumbiela, una falla de Paco Mesado amb el lema a que juguem? S’exposa com juguen amb el nostre futur els polítics de tota Europa, la monarquia, etc, etc,.. una crítica molt bona i una falla molt interessant a pesar d`estar en una secció com la 3-A.  Passem a Acacias-Picayo, que està encara en bajoqueta, se li veu un gran volum, apunta maneres una falla feta per Francisco Agulleiro, germà del gran Vicent Agulleiro i ja ens acomiadem de Benicalap per a agafar el bus que ens portarà a Campanar, ací ja em recorre com diria José Mota, el ànsia viva, per contemplar d`una tacada dues falles de l`especial de València, la Champions League. Arribem a L’Antiga, comprovem que la pluja ha fet mal, molt de mal en l`Antiga, contemplar com l`equip de Mario Gual està escatant –lijant- fins i tot el remat a més de 15 metres d`alçada, impressiona.




El mateix Mario està revisant i retocant coses, se`ls veu fotuts a mi em sap mal, però no m`atrevisc a dir-los res, finalment parle en un xic de l`equip i els done ànims, els necessiten, però sobretot necessiten més personal i  temps perquè  la pintura ha quedat molt tocada. La pràctica totalitat de les escenes de Dibidi badi voo doo, resten a l`espera per ser col·locades al seu lloc, una debut complicat per a un artista que comença en l`especial i la constatació que la climatologia pot arruïnar el treball de tot un any, després de rodar la falla i fer quaranta mil fotos, ens dirigim al antic poble de Campanar per creuar-lo i trobar-nos amb Nou Campanar. El gran dominador de l`ultima dècada, impressiona la davallada econòmica de la comissió, d`altra banda esperable, si entenem com es gestà aquesta comissió i amb quins recursos comptava, els quals han saltat pels aires amb l`actual crisi sistèmica i probablement –espere equivocar-me-  mai tornaran,  no obstant l`aposta de Manolo Garcia Menuda menina, es un projecte molt valent, radicalment diferent en la seua filosofia al que s`havia plantat en eixa plaça els anys anteriors, els comentaris no son massa favorables al meu voltant. L’ anècdota: a una dona argentino-catalana que havia conegut en l`Antiga i que ara em torne a trobar, li explique que hi ha molts tipus de falles, quasi tants com persones, que no tot es grandària, barroquisme i composició triangular, no queda molt convençudaAixò si, quan li explique la tècnica de la vareta, que Manolo domina a la perfecció, en eixe moment comença a valorar una miqueta més l`obra que té al davant. Satisfet per haver aclarit el concepte em dirigisc a la falla infantil de David Moreno, una falleta que m`encisa, amb un estil molt marcat i que em fa escrutar-la almenys durant un quart d`hora, paga la pena. 

I després de tot això retorne a l`antiga i d`allí de nou al metro cap a un nou sector a l`altra banda del Túria, però això ja es una altra història, per al proper capítol.


divendres, 7 de març del 2014

UNA CRIDA BERLANGUIANA, FARÀ QUASI UNA SETMANA

El passat dissabte 1 de Març es celebraren a Algemesí i a Alzira les Crides Falleres que donen inici a les Falles 2014, com de moment la tecnologia no ens ho permet als humans, no va ser possible el fenomen de la bilocació[i], que ja ens haguera agradat , però ni som paranormals ni som sants-de moment-  que li anem a fer!
Acompanyat pel meu company d`aventures, el director de La Veu d`ALGEMESÍ, vaig accedir prestament a la Crida algemesinenca, a l`arribar a la seua magnifica Plaça Major, hi havia fallers, falleres, públic en general i una pantalla gegant que li donava a l`acte un toc molt futboler i modern.  Amb puntualitat suïssa arribaren les respectives Corts d`Honor, major e infantil, que foren rebudes amb aplaudiments entre un passadís de gent-sobretot de delegats de Junta Local Fallera- que allò mes que falles semblava la part final d`una etapa de muntanya del Tour de França, amb un aire de ponent terrible, si ho sé, es per que servidor també estava en el passadís i no ho vaig poder evitar car el fenomen em va captivar.


No obstant semblava, que la resta de “corredors” encara no arribava,  efectivament un quart d`hora més tard apareixia flamant l`excel·lentíssim, que anava repartint efusives salutacions a tort i dret. I es que algunes comissions encara estaven venint, en fi, que açò es la Ribera i les coses no es fan com a València, per a bé i per a mal.  Quan ja per fi estàvem totes i tots,  les nostres aplaudides corts tornaven a fer la segona entrada, a mi per un moment em va recordar l`entrada de la Mª de Déu en Setembre, que entra al cap de tres intents.....però no, amb dos hi hagué prou. I nosaltres cap amunt amb ells, per primera vegada en ma vida entrava al Saló Noble de l`Ajuntament d`Algemesí, una estança preciosa per cert, sessió de Fotos i preparació del protocol.

Foto cedida pel servei de premsa de l`Ajuntament d'Algemesí.

Després del breu descans i seguint les directrius del delegat de protocol de Junta Local, com es tradicional a la ciutat, les membres de la Cort d`Honor van anar eixint d`una en una saludant al públic assistent i nomenant a la seua comissió. –Bona nit Nou  Mercat, Bona nit Crist de l`Agonia, Bona nit Plaça del Cid, etc,...i així fins les deu comissions,  finalment les falleres majors major e infantil, aparegueren en escena amb el no menys tradicional -Algemesí voleu falles? Amb una resposta afirmativa i massiva a tota  la Plaça. I es en eixe instant quan l`excel·lentíssim amb un discurs que recordava a Pepe Isbert en Benvingut Mr.Marshall, como alcalde vuestro que soy, os debo una explicación.... i es que la escena era berlanguiana total, perquè a la plaça trobàvem personatges propis d`altres films com la escopeta nacional –en aquest cas local- que podrien identificar-se en els principals líders de l`oposició al mes pur estil Sazatornil, camuflats entre els fallers, per a que veure si aquests li donaven l`esquena a l`excel·lentíssim quan començara a parlar, ja que l`ambient s`havia tensat un poc la setmana anterior pel canvi sobtat de dates del calendari local faller per part del consistori,[ii]i ací acaba el berlanguianisme, o no! Perquè amb la promesa  d`una nit del Foc inèdita a la ciutat d`Algemesí en unes Falles, per al proper 17 de Març, es calmaren els ànims i es que ja ho deia Blasco Ibàñez, que per a guanyar unes eleccions a València, es necessitava bona organització, una bona banda de música i gran dosi pirotècnica –tampoc imagine a les masses demanant un concurs de llibrets o de teatre faller en València, encara que a títol individual algunes i alguns si que ho voldrien, perquè em consta


Amb la entrega de les claus de la ciutat a les dues falleres majors, que per cert parlaren molt bé als seus respectius discursos, donava començament un castellet que posava punt i final a l`acte. Però tot això son anècdotes mes o menys divertides, en definitiva com diria el propi Don Luís, -jo pensava que el mes fotut de la meua vida havia segut la censura de Franco, i no, el més fotut havia segut perdre la memòria- i efectivament tot l`esdevingut es purament anecdòtic, com també ho va ser que servidor i el company de La Veu d`ALGEMESÍ, estiguérem una bona estona pujant i baixant escales de l`ajuntament a la Plaça i de la Plaça a l`ajuntament i es que aquell ventet de ponent ens transformà també en berlanguians aquella vesprada-nit.  I si, en efecte ningú absolutament NINGÚ, de forma oficial o extraoficial se`n recordà que aquella vesprada feia 40 anys que es celebraven falles de forma consecutiva a Algemesí....seria el vent de ponent? Ai senyor, quin final mes austrohungaro!


Bones Falles.


1Consultar Bilocació en viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Bilocaci%C3%B3


dijous, 6 de març del 2014

BENVINGUDA, DECLARACIÓ DE PRINCIPIS I AGRAÏMENTS




Hui 6 de Març de 2014, s'inaugura aquest bloc dedicat a les Falles. La voluntat del mateix és expressar opinions, però també informar sobre aspectes relacionats amb el "monument" així com altres aspectes de la festa. Especialment els culturals: llibres, llibrets, teatre en valencià, sainets, setmanes culturals, etc... Però tampoc deixarem de banda esdeveniments de tipus esportiu, més encara si parlem d'esports tan nostrats com la Pilota Valenciana.
No cal dir que la llengua del bloc serà el valencià, que com tot el món sap ha estat més fidel a les nostres comarques i afortunadament encara es ben viu als nostres carrers, tot i que en algunes poblacions importants com Alzira o Xàtiva s'haja produït una certa substitució lingüística. Anem a escriure amb la normativa de l'AVL tal i com estableix el nostre estatut. Òrgan encarregat de vetllar per la nostra llengua i que goja del respecte generalitzat de la majoria de la població.
Amb aquest projecte, es pretén ampliar horitzons i cobrir un buit, amb una visió de les falles des de les comarques. Amb un seguiment més acurat per a la Ribera Alta, Baixa i la Costera, un territori amb una trajectòria fallera molt antiga –a Xàtiva l`any que ve farà 150 anys que planten falles, a Alzira fan enguany el 125 i a Sueca ja duen fent-ho des de fa 138 anys.  En total podem afirmar sense por a equivocar-nos que estem davant un territori que supera àmpliament les 175 falles, i al voltant de 40 poblacions,  un fenomen suficientment important com per a ser tingut en compte.  
I vull fer-ho sense renunciar als lligams amb la Ciutat de València, bressol i nucli primordial de l'univers faller i des d`on han sorgit els primers mitjans digitals informadors a les Xarxes socials, que indubtablement han influït en un servidor, com el degà Candreu, de Distrito Fallas o Malalt de Falles el primer Bloc de Falles ara fa un poc més de vuit anys. No podem oblidar a Cendra Digital, autèntic “mass media” faller. Sense oblidar altres portals mes recents com Planet Fallas, Ninot Digital, Ni Fu ni Fallas, etc, etc, (demane disculpes anticipades per si em deixe a algú)....darrerament ha aparegut Un nou parot que ens ha donat una nova visió del món de les falles des de la seua vessant més artística. La xarxa teixida a la ciutat de València es impressionant, el buit a les comarques també, i es per això que naix Corredor de Falles una mena de cosí rural  xicotet del seus cosins del Cap i Casal.
Una marca pròpia serà l` esperit de cooperació amb col·laboradors locals o comarcals, que ja ha cobrat els seus primers fruits amb l`acord amb La Veu d`Algemesí, per a difondre les falles d`eixa localitat de la Ribera Alta i que esperem no serà la última.
I desitjant que la família augmente al llarg i ample del País Valencià i més enllà, m’ acomiade en aquest, el  meu primer post de benvinguda. Benvinguts a Corredor de Falles!



Agraïments


Com resa la dita Es de ben parit, ser agraït i es per això que vull donar les gràcies públicament a diverses persones sense les quals aquest Bloc no haguera vist mai la llum, en primer lloc a Aitor Vila , company de magisteri de l`Alcúdia de Crespins, que ha dibuixat el logo- de vegades pense que s`ha equivocat de carrera-. A un bon amic d`Albalat de la Ribera,  que ha estudiat disseny industrial -que vol romandre en l`anonimat- per fer el muntatge final del logo. Com no a Borja Lorente, artista novell d`Alzira, que t`encomana la seua il·lusió i et fa sentir de nou un jove de vint anys,  que ens aconsellà en el disseny final, a Xavi Serra, administrador de Malalt de Falles, que tants detalls tècnics em porta aconsellant des de fa anys, inspirador d'aquest bloc i al meu amic de tota la vida Francesc Oltra Ferrer d'Algadins Informàtica, que ha col·laborat en el disseny del Bloc i que m'ha tret de tants maldecaps informàtics en aquesta vida que ja ni me'n recorde. A tots ells moltes gràcies , sense vosaltres açò no seria possible.