CRÒNIQUES FALLERES 2014
Dia 15 de Març- Ruta Orbital a València
capital. Iª Part del Pla del Reial a Campanar.
Arribava al cap i casal de matí molt il·lusionat com cada any, però enguany com a administrador de Corredor de Falles encara més, el tren anava ple fins les vores, era estrany, perquè normalment el dia de la plantà, dels pobles anem quatre gats a València, però enguany era dissabte. Els passadors de l`estació de Renfe, semblaven la batalla de les Termópiles. La meitat ni funcionaven, es com si ho feren aposta. Aconseguirem passar el calvari i eixirem disparats cap al metro-un lloc que en aquest primer dia freqüentarem a sovint- direcció Albereda. I si, ara si que començava la ruta, primera parada Exposició-Misser Mascó, una falla la qual habitualment no li veig ni el remat, ni el cos central, però enguany sí, es una gaudi pels sentits observar esta falla de Paco Giner, tampoc estava mal la infantil de Ceballos i Sanabria. I enfilem pels Vivers cap al carrer Alboraia, mentre deguste un bon entrepà de pernil, que la ruta es llarga
La veritat
es que Trinitat-Alboraia a la Saidia em decep una miqueta, només li veig el
remat i el cos central, segurament les escenes estaven molt bé, però em sap a
poc, la crisi la ha fet baixar de secció, la infantil també ha baixat una
miqueta respecte a l`any passat. Continue per Molinell-Alboraia, de l`artista
Emilio Tamarit una artista de Buñol, que ja estic seguint des de fa tres anys i
que realitza propostes interessants, en una categoria fortíssima com es la
secció primera d`infantils..
Per cert la falla gran de
Molinell enguany no ha patit cap “atemptat”, comente la jugada amb fallers de
la comissió i continuem la ruta. A Primado Reig-Vinarós, ja a Benimaclet, estan
molt enfeinats en plena plantà, el cavall del remat promet, llàstima no poder
veure`l plantat. Continuem cap al cor de Benimaclet, passem per Poeta
Altet-Benicarló, la falla enguany te cert volum, ens parla de la prehistòria i
per fí arribem Baró de Sant Petrillo-Leonor Jovani, una demarcació sempre molt
animada. La falla de Arturo Vallés està ja pràcticament plantada, es
majestuosa, amb uns volums desmesurats per a estar en una 2-A en el context
actual i de crítica tampoc va mal. I
tirem de transport públic, cap al tramvia, propera parada Alfahuir, m`espera
una falla de la factoria Santaeulalia, concretament de Miguel, malgrat ser un
emplaçament obert la nova d`orriols es presenta com una falla sòlida i massissa,
dins la 1-B i la infantil està sent visitada en eixe moment pel jurat. Piquem
sola i tornem cap al tramvia, direcció
Santiago Russinyol, i Bingo!
Ens trobem a Manolo Martinez Reig dirigint al seu equip en plena plantà,
que està prou avançada, de nou tornem a tindre sort el remat està ja totalment
plantat,- el primer any que ho aconseguisc- una altra 1-B a la saca
i continuem per Rascanya per Músic Espí-G. Fabregat, de Desiree Treviño, encara
a mig plantar, continuem fins el carrer Marqués de Montortal. Torrefiel es una
passada, no es Russafa ni Ciutat Vella, però s`assembla. La primera falla que
veig es José Esteve que ha baixat a 3-A, continuem per la Berni, que també ha
pegat un baixonet encara que l`any passat aconseguí un 2º premi en la 3-A
enguany ha baixat a 3-B, es evident que la crisi la noten més certs barris que
no altres, i les seues falles en conseqüència ho reflecteixen. No obstant la Berni
presenta una falla molt original, amb una gòtica de remat totalment
plantada quan jo arribe. Prosseguisc cap avall fins la falla del Cudol,
Montortal-Torrefiel, amb una aposta per Zafrilla que repeteix en la plaça.
Dinem pel camí, no podem perdre ni un segon i ens dirigim cap a Benicalap, passem per Sant Josep de Pignatelli-Av
del Dr. Pesset Aleixandre, amb el remat ja pujat però sense les escenes,
continue per l`avinguda Dr.Pesset fins que em trobe la falla de Els Generals, una falleta de 6-B del borrianer Sergio Edo,
el tema es interessant, el futur i les energies renovables, de vegades es
troben coses molt interessant en aquest tipus de falles que no esperem, és la
sal de les falles. I ja en ple Benicalap
arribats a la Parada de Garbi del tramvia pugem i fem cap a Alqueries de
Bellver-Garbí, enguany ha fet una baixada de pressupost important, també ha
canviat d`artista. Fem cap a Avgda. Burjassot-Pare Carbonell, es manté en
segona, la falla te el cos central i el remat, la falla es molt original però
no està tota plantà, continuem pel carrer barx o barig com posa allí fins
Periodista Gil Sumbiela, una falla de Paco Mesado amb el lema a que juguem?
S’exposa com juguen amb el nostre futur els polítics de tota Europa, la
monarquia, etc, etc,.. una crítica molt bona i una falla molt interessant a
pesar d`estar en una secció com la 3-A.
Passem a Acacias-Picayo, que està encara en bajoqueta, se li veu un gran
volum, apunta maneres una falla feta per Francisco Agulleiro, germà del gran
Vicent Agulleiro i ja ens acomiadem de Benicalap per a agafar el bus que ens
portarà a Campanar, ací ja em recorre com diria José Mota, el ànsia viva, per contemplar d`una tacada dues falles de
l`especial de València, la Champions
League. Arribem a L’Antiga, comprovem que la pluja ha fet mal, molt de mal
en l`Antiga, contemplar com l`equip de Mario Gual està escatant –lijant- fins i
tot el remat a més de 15 metres d`alçada, impressiona.
El mateix Mario està revisant i retocant coses, se`ls veu fotuts a mi em
sap mal, però no m`atrevisc a dir-los res, finalment parle en un xic de l`equip
i els done ànims, els necessiten, però sobretot necessiten més personal i
temps perquè la pintura ha quedat molt tocada. La pràctica
totalitat de les escenes de Dibidi badi voo doo, resten a l`espera per ser
col·locades al seu lloc, una debut complicat per a un artista que comença en
l`especial i la constatació que la climatologia pot arruïnar el treball de tot
un any, després de rodar la falla i fer quaranta mil fotos, ens dirigim al
antic poble de Campanar per creuar-lo i trobar-nos amb Nou Campanar. El gran dominador de l`ultima dècada, impressiona la davallada econòmica
de la comissió, d`altra banda esperable, si entenem com es gestà aquesta
comissió i amb quins recursos comptava, els quals han saltat pels aires amb
l`actual crisi sistèmica i probablement –espere equivocar-me- mai tornaran,
no obstant l`aposta de Manolo Garcia Menuda menina, es un projecte molt valent, radicalment
diferent en la seua filosofia al que s`havia plantat en eixa plaça els anys
anteriors, els comentaris no son massa favorables al meu voltant. L’ anècdota:
a una dona argentino-catalana que havia conegut en l`Antiga i que ara em torne
a trobar, li explique que hi ha molts tipus de falles, quasi tants com
persones, que no tot es grandària, barroquisme i composició triangular, no
queda molt convençuda. Això si, quan li explique
la tècnica de la vareta, que Manolo domina a la perfecció, en eixe moment
comença a valorar una miqueta més l`obra que té al davant. Satisfet per haver
aclarit el concepte em dirigisc a la falla infantil de David Moreno, una
falleta que m`encisa, amb un estil molt marcat i que em fa escrutar-la almenys
durant un quart d`hora, paga la pena.
I després de tot això retorne a l`antiga i d`allí
de nou al metro cap a un nou sector a l`altra banda del Túria, però això ja es
una altra història, per al proper capítol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada