El passat dissabte 1 de Març es
celebraren a Algemesí i a Alzira les Crides Falleres que donen inici a les
Falles 2014, com de moment la tecnologia no ens ho permet als humans, no va ser
possible el fenomen de la bilocació[i],
que ja ens haguera agradat , però ni som paranormals ni som sants-de moment- que
li anem a fer!
Acompanyat pel meu company
d`aventures, el director de La Veu d`ALGEMESÍ, vaig accedir prestament a la
Crida algemesinenca, a l`arribar a la seua magnifica Plaça Major, hi havia
fallers, falleres, públic en general i una pantalla gegant que li donava a l`acte
un toc molt futboler i modern. Amb puntualitat suïssa arribaren les
respectives Corts d`Honor, major e infantil, que foren rebudes amb aplaudiments
entre un passadís de gent-sobretot de delegats de Junta Local Fallera- que allò
mes que falles semblava la part final d`una etapa de muntanya del Tour de
França, amb un aire de ponent terrible, si ho sé, es per que servidor també
estava en el passadís i no ho vaig poder evitar car el fenomen em va captivar.
No obstant semblava, que la resta
de “corredors” encara no arribava, efectivament un quart d`hora més
tard apareixia flamant l`excel·lentíssim, que anava repartint efusives
salutacions a tort i dret. I es que algunes comissions encara estaven venint,
en fi, que açò es la Ribera i les coses no es fan com a València, per a bé i
per a mal. Quan ja per fi estàvem totes i tots, les
nostres aplaudides corts tornaven a fer la segona entrada, a mi per un moment
em va recordar l`entrada de la Mª de Déu en Setembre, que entra al cap de tres
intents.....però no, amb dos hi hagué prou. I nosaltres cap amunt amb ells, per
primera vegada en ma vida entrava al Saló Noble de l`Ajuntament d`Algemesí, una
estança preciosa per cert, sessió de Fotos i preparació del protocol.
Foto cedida pel servei de premsa de l`Ajuntament d'Algemesí.
Després del breu descans i seguint les directrius del delegat de
protocol de Junta Local, com es tradicional a la ciutat, les membres de la Cort
d`Honor van anar eixint d`una en una saludant al públic assistent i nomenant a
la seua comissió. –Bona nit Nou Mercat, Bona nit Crist de l`Agonia,
Bona nit Plaça del Cid, etc,...i així fins les deu comissions, finalment
les falleres majors major e infantil, aparegueren en escena amb el no menys
tradicional -Algemesí voleu falles? Amb una resposta afirmativa i massiva a
tota la Plaça. I es en eixe instant quan l`excel·lentíssim amb un
discurs que recordava a Pepe Isbert en Benvingut Mr.Marshall, como
alcalde vuestro que soy, os debo una explicación.... i es que la escena era
berlanguiana total, perquè a la plaça trobàvem personatges propis d`altres
films com la escopeta nacional –en aquest cas local- que podrien identificar-se
en els principals líders de l`oposició al mes pur estil Sazatornil, camuflats
entre els fallers, per a que veure si aquests li donaven l`esquena a
l`excel·lentíssim quan començara a parlar, ja que l`ambient s`havia tensat un
poc la setmana anterior pel canvi sobtat de dates del calendari local faller
per part del consistori,[ii]i
ací acaba el berlanguianisme, o no! Perquè amb la promesa d`una nit del
Foc inèdita a la ciutat d`Algemesí en unes Falles, per al proper 17 de Març, es
calmaren els ànims i es que ja ho deia Blasco Ibàñez, que per a guanyar
unes eleccions a València, es necessitava bona organització, una bona banda
de música i gran dosi pirotècnica –tampoc imagine a les masses demanant un
concurs de llibrets o de teatre faller en València, encara que a títol
individual algunes i alguns si que ho voldrien, perquè em consta
Amb la entrega de les claus de la
ciutat a les dues falleres majors, que per cert parlaren molt bé als seus
respectius discursos, donava començament un castellet que posava punt i final a
l`acte. Però tot això son anècdotes mes o menys divertides, en definitiva com
diria el propi Don Luís, -jo pensava que el mes fotut de la meua vida havia
segut la censura de Franco, i no, el més fotut havia segut perdre la memòria-
i efectivament tot l`esdevingut es purament anecdòtic, com també ho va ser que
servidor i el company de La Veu d`ALGEMESÍ, estiguérem una bona estona pujant i
baixant escales de l`ajuntament a la Plaça i de la Plaça a l`ajuntament i es
que aquell ventet de ponent ens transformà també en berlanguians aquella vesprada-nit. I
si, en efecte ningú absolutament NINGÚ, de forma oficial o extraoficial se`n
recordà que aquella vesprada feia 40 anys que es celebraven falles de forma
consecutiva a Algemesí....seria el vent de ponent? Ai senyor, quin final mes austrohungaro!
Bones Falles.
1Consultar Bilocació en
viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Bilocaci%C3%B3
[ii] http://www.algemesiweb.es/les-falles-contraries-a-la-decisio-de-canviar-el-calendari-de-festes/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada