CRÒNIQUES FALLERES 2014
Dia 15 de Març- Ruta Orbital a València capital. IIª Part de l`Olivereta
a la Creu Coberta.
Després d`un bon temps
al Metro –eixa segona llar, en la ruta del 15- tornem a la València continental ens dirigim a la Avinguda
del Cid, hi ha un bon menú de falles a l’Olivereta,
on damunt puc fer parada i fonda, al tindre un parell de bases familiars. Desembarquem en Pintor Stolz-Burgos, ací mana la
falla infantil i es que Marc Martell /Victor Valero, es sempre garantia de
gaudiment del cinc sentits fallers,. Enguany començant per la D, ens presenta una proposta que malgrat estar en
la secció onzena, te molta molla, una falla molt didàctica, de la qual tota la
gent que passava proferia bones crítiques. De la Falla gran d`Agustín Torralba
no puc dir gran cosa ja que la vaig pillar encara sense vestir, es el que te el dia 15.
Seguim per Luis Lamarca-Velazquez, una falla molt regular que sempre
ofereix cadafals, amb bons volums, bons acabats i bon guió, A l`estranger i més enllà, una crítica de la fugida massiva de cervells, deguda a la
lamentable estructura productiva del país, ens trobem al mateix artista Francisco de
Borja Ripollès en plena plantà, pujat a una escala, el remat està al lloc, però
encara queden peces importants per encaixar, sembla que a bon ritme, la
infantil de Cate i Rosa es bona com sempre però clarament més menuda que altres
anys i es que de l’IVA no s`escapa ningú.
Molt a prop caminant cap al Túria, ens trobem
Quart-Extramurs-Velázquez, la falla més potent del sector, Ens canviaren el conte de Pedro Simarro, ens rep amb un Barcenàs
enviant-nos a..... per sobres! Desgraciadament només te el remat i el cos
central plantats, quina mala sort –pense-, no sabia el que anava viure uns
moments posteriors, les escenes tenen molt bona pinta, però no estan plantades,
resignació, anem a veure que han plantat els de Goya-Brasil, una falla xicoteta
de 4-B, que sempre em sol fer esbossar un somriure, que va bé perquè ja
comencem a estar una miqueta cansats i en efecte Ja estan ací de Fede Ferrer, un artista de renom, ho aconsegueix,
malgrat una certa irregularitat en les escenes, la composició està molt bé.
I moguem cap a Olivereta-Cerdà y Rico, però
primer una paradeta en un establiment a fer un refrigeri, que som humans, el
cas es que després de cinc minuts de pau i tranquil·litat, mentre apurava una
beguda isotònica, escolte des de dins del Bar – este ninot, es el indultat,
este ninot es el indultat- No! Impossible! Sí home! Una falla de 3-B, home està
bé, te gràcia, però...pague i rossegat per l`ansia
viva i càmera al llom, isc del bar, ostres! Em trobe una estranya processó amb
un ninot de Cervantes, la gent rient, plorant,...els pregunte que ocorre, un
membre de l`equip de l`artista em conta que han guanyat el Ninot Indultat de
les Falles de València 2014, era l`equip de Pedro Simarro i la Falla
Quart-Extramurs. Ara jo ja començava a creure-me-ho, al·lucinant la sort del principiant! He vist
moltes vegades plorar falleres i no només en la Crema, però mai havia vist
plorar a un artista en directe, es una sensació difícil d`explicar, només puc
dir que si em quede allí un poc més, em contagie.
La vida segueix i després de contemplar I continuem fent falles de Josemi
Corachan,en Olivereta-Cerda y Rico ens dirigim a Poeta Alberola-Totana l`ultima de l’ Olivereta. Ja s`ha
fet de nit, la falla està totalment plantada, però els fallers apuren retocs
com la gespa, etc,....la falla ha baixat a 3-A, però continua sent atractiva,
te el segell de Xavier Herrero, que amb la
crisi dels 40, toca un tema prou original, increïblement aquesta falla no
ha rebut cap premi en la seua secció, caldrà telefonar a Iker Jiménez. La
infantil de Cate i Rosa si que ha rebut guardó concretament l’11 de la secció
cinquena, una falleta molt treballada.
Creuem l`avinguda de Pérez Galdós i entrem en un nou sector, La Petxina.
Ens estem endinsant cap
al centre de la ciutat, augmenta la temperatura fallera, fem via cap a Santa
Maria Micaela, l`equip de Vicent Martínez Aparici treballa de valent, es un
goig contemplar a un artista del seu nivell tan a prop teu, la falla es de 1-B,
però te detalls de falla d`especial, ens acostem a l`infantil, Tanca els ulls de Mario Pérez, molta
imaginació, composició i color que entrellacen perfectament i un estil
radicalment diferent al d`altres falles del mateix artista, d`això se`n diu
tindre recursos, una bona falla que ha segut premiada amb el setè premi de la
segona secció.
Ens acostem a Sant Ignasi de Loyola, un
plantejament radicalment diferent a l`anterior, Banca cínica: El show ha començat, de Toni Fornés, no està acabada
plantar, però no cal, ho imaginem, sàtira i acudits a punta pala, al més pur
estil Fornés, la veritat es que
impossible no riure`s amb una falla d`aquest artista, si li han donat el 3r
premi d`Enginy i Gràcia de la seua secció la 3-B, com seria el primer premi
Nord-Dr. Zamenhoff! La infantil d`Angel Navarro, Laberint faller, te un sisè premi en la
vuitena secció i no ens estranya, te
també contingut en enginy i gràcia. Cercant la Gran Via de Ferran el Catòlic,
arribem a la Falla Azcarraga, una falla que ha patit moltíssim en els últims
temps i a la que li desitgem pau i temps millors. Com moltes de les falles de
la seua secció -3-A- tot i ser ja de nit, no està del tot plantada, però tenen
temps. Senyors els pintors! Es una
falla que recorre als grans mestres de la pintura tractant temes actuals, bon
guió i bona composició de Loren Fandos.
I creuem la Gran Via de Ferran el Catòlic, ara si que estem ja en ple
centre del Cap i Casal, mentre desenes de comissions provinents de la propera
Exposició del Ninot desfilen amb els seus grups de ninots cap als seus casals,
ambient faller en estat pur, autèntiques processons
de ninots.
Entrem al Botànic, o yeah! Territori
experimental per excel·lència, o com diuen alguns amics meus la rarea. Només posem el peu al carrer
Borrull, contemplem una imponent espassa, es la proposta de Zafrilla per a
Borrull-Socors, sens dubte junt a La Berni a Rascanya, aquesta es la falla més
gòtica del 2014. Sigfrid 15, no es un
falla fàcil d`entendre si no t`agrada l`opera, la metàfora està en que en el
cas de la falla, l`heroi no ha de matar un drac, sinó la l`esperit adulador o la bufa de les falles.
Continuem en el regne de Zafrilla, arribem a
Borrull-Turia, l'estiu ens espera, no
ens mengem una estació, es el lema de la falla, esta falla francament no
l'arribe a entendre tan bé com l`anterior, encara ens queda molt per aprendre.
Abandonem el carrer Borrull per anar cap a la Plaça Rojas Clemente de Miguel
Banaclocha, en la linea d`altres anys, enguany no m`ha acabat d`agradar com en
anteriors ocasions, tot i que ha aconseguit un merescut segon premi en la
secció 6-C, deixem a mosques colloneres i ens en anem a Lepanto-Guillem de Castro una
altra experimental, es clar en quina tipologia destaquen les falles del
botànic. No només em trobe Experiències i
naufragis, sinó que a més a més estan allí el mateix Giovanni Nardin, amb
la seua companya Anna Ruiz i també amb Alfredo Ruiz, com estan en animada
conversa, no es el cas de molestar i rodem la falla, la veritat es que una
falla molt conceptual, el millor que puc fer es una foto de l`explicació i
llegir-la després, crec que es interessant però lamentablement un corredor de
falles, no pot parar, almenys tenim el material gràfic, la degustarem
mes tard.
Tinc pressa, he de agafar el metro per fer l`ultim gran transbordament del
dia, però abans anem a veure la falla infantil Palleter-Erudit Orellana, Paissatge interior de Miguel Hache un
artista que jo enveje des de les comarques, perquè no tenim coses així i
menys mal que ens trobem aquest xicotet fallon premiat amb el 10é premi de la secció tercera, perquè de la
falla gran encara no estaven ... ni el sacs d`arena!
Després d`una llarga caminat arribem per fi a
General Barroso, el buc insígnia del sector, ha abandonat les vel·leïtats
d`anys anteriors per retornar a canons més clàssics. Em trobe a l`equip de Luís
Espinosa rematant la col·locació de les escenes de baix, els remats ja estan
col·locats, així com el cos central, s`endevina una bona falla, però amb cert
límit pressupostari per a la categoria.
Deixem als mosqueters i a Richelieur amb les
seues intrigues, el temps apremia i ens queden unes quantes falles com General
Barroso-Calvo Acacio de l`Artista Inma Ibáñez, Resistirem està prou avançada, tot i encara amb plàstics en moltes de
les escenes de baix, però se li endevinen les maneres, el remat te cert risc,
cosa que s`agraeix en uns temps on aquest fenomen no es prodiga massa. Seguim
recte baixant per General Barroso per a trobar-nos de morros amb Costa y
Borràs-Agustina de Aragón de José Acebes, Falses
aparences, te bona mida, un gran espantaocells de remat damunt un tronc
envoltat de esclata-sangs i pebrassos, però
lamentablement no tenim massa temps per a analitzar-la, ràpidament girem per
Costa y Borras, cap a l`Avinguda Gaspar Aguilar, anem directes a l`ultima falla
de la jornada, no està molt lluny Juan d`Aguiló-Gaspar Aguilar, -l’ única que
visitem del sector Jesús- una falla
d'Ignacio Ferrando, que ha segut premiada amb el vuitè premi de la secció
segona, premis a banda a l'altre costat del sol, fa balanç de les relacions hispano-japoneses, amb escenes molt
interessants com l`agermanament entre el teatre espanyol del segle d`or de
Calderón o Lope de Vega i el teatre bunraku de titelles.
I tinc la sort de
veure al mestre en aquest cas, d`esquenes parlant amb membres de la
comissió, no, no tenim temps de interpel·lar a l’ artista, com sempre Corredor,
va corrent i es que el temps es curt que li anem a fer, que l`endemà es una
gran ruta i cal estar descansat per a fer una nova crònica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada