CRÒNIQUES FALLERES
2014
Dia 18 de
Març- Entre Sèquies i Marjals- Sueca, cap als 139 anys de la primera falla- entre
la sàtira i el seny. Iª Part del Casc Antic a les Rondes.
La Ribera Baixa: mar, muntanya,
marjal, el Xúquer, l’Albufera, les sèquies, l’arròs, les taronges, Visanteta de
Favara, etc,.....es possible trobar una comarca amb més tòpics valencians? La
Ribera baixa es una delícia per qualsevol antropòleg, seria interminable
detallar tota la llista, però ens quedem amb les falles, més de 50, que en una
població total al voltant dels 80.000 habitants, representen una alta densitat festiva que mereix el nostre interès.
Situada al centre de la Ribera Baixa,
el seu terme municipal es desorbitadament gran per al que sol ser habitual en
aquestes terres, més de 90 km2. Forma part del Parc Natural de la Albufera i el
seu territori es una immensa plana formada per sediments del Xúquer- pare
generós, que de tant en tant s'emprenya i ens recorda amb les seues inundacions
que gràcies a ell, la Ribera existeix. Només la Muntanyeta dels Sants amb 27m
d’alçada es capaç de contemplar la vasta marjal transformada per l'home en
interminables basses d’arròs. Al nord l'Albufera, el gran llac valencià, a
l'est els seus 8km de costa, al sud la ciutat de Cullera amb el seu imponent castell i a l'oest els pobles
de l'antiga Vila i Honor de Corbera, arrecerats a la Serra del mateix nom.
Imatge extreta de la web elarcanazaret.org . La Muntanyeta dels Sants les basses d'arròs
inundades i sense inundar i de fons la costa suecana amb la mar mediterrània.
La primera notícia que aparegué de
Sueca fou al segle XII, quan començava a introduir-se l'arròs en les marjals
pròximes a la Albufera, -tot i nascut a Xina o la Índia- fou portat des d'allí
pels Àrabs, a la península ibèrica, amb la invasió islàmica del S.VIII, i el
seu conreu ha continuat fins els nostres dies, malgrat que alguns valencians de
la il·lustració del XVIII, com el botànic Cavanilles, no ho veien amb bons ulls, a causa dels
problemes de tercianes que ocasionava en la població quan bufava ponent. Donada ja per Ramon Berenguer IV de Barcelona,
el 1157 als hospitalers, fou reconquerida definitivament per Jaume I tot i que
el monarca la cedí com havia estat acordat, a l'ordre militar, per això Sueca te en la
seua bandera, el símbol dels hospitalers, que també apareix en les comissions
Sucro, Ronda del País Valencià o Via del Materal.
.jpg)
Gravats de l'orde de Sant Joan de l'Hospital i de l'ordre de Malta.
El 1337 Pere el Cerimoniós autoritzà
el seu mercat local, lo que li dona gran vigor i Alfons V el Magnànim el 1457
el permís per a construir la Sèquia Major, clau per al posterior
desenvolupament de la seua agricultura de regadiu, que conferiria l'aspecte
actual del terme i de la ciutat. La capital de la Ribera Baixa fou convertida
en ducat el 1803, sent el primer duc el ministre Manuel de Godoy vàlid del rei
Carles IV d’Espanya. Com a conseqüència de la primera guerra carlina es construïren
muralles el 1839, de les quals queda un tram al final del carrer Sequial. El
1899 fou declarada ciutat i no es d'estranyar, perquè Sueca experimentà un
vertiginós creixement dels aproximadament 5.000 habitants a les acaballes del
XVIII fins als 14.000 de principis del XX.
Sèquia de la Marjal suecana amb les Muntanyes nevades de la serra de
Corbera,
hivern 2010. Font: fotosueca.blogspot.com/
La contemporaneïtat però, ens
reclama. Després de dinar i fer una necessària becada fallera, muntarem al
cotxe i ens dirigirem a la capital de la Ribera Baixa, aparquem front la
caserna de la Guardia Civil –almenys no ens robaran el cotxe- i ens dirigim cap
al primer cadafal, ni mes ni menys que la Falla
Verge de Sales, emplaçament històric amb una solera que es remunta a 1915
quan la Societat artística, no en el
mateix lloc, però si uns metres carrer Mare de Deu endins, plantà la segona
falla documentada de la història de Sueca, Esa
es mi religión , de la que es conserva el llibret, la falla relatava com el
cinema anava arraconant el teatre i apareixia el bust de Jacinto Benavente. Es la primera fotografia d'una falla en la Ribera del Xúquer.
Font: Les Falles de Sant Josep de
Sueca. Ferri Chulio, Andres de Sales (2008)
Un nou precedent va ser el de 1924, Sueca es convertí en la ciutat amb més monuments ignífugs
després de València, car Alacant encara no plantava fogueres artístiques. Una
de les 8 falles que es plantaren a Sueca fou la del carrer de la Mare de Déu,
que mostrava les rivalitats entre El
Sueca i el Mundial, el futbol a penes començava a balbucejar. Caldrà
esperar al 1953 per tornar a veure un cadafal en la demarcació, un monument
apologètic del Mestre Serrano fet per l'artista M. Serrano. De forma
extraordinària es plantà entre el carrer Mare de Déu i Figueres –on nasqué
Bernat i Baldoví- la falla del
suposat centenari, es suposa que allí
el 1854 Baldoví havia plantat la primera falla de Sueca I si t'adobes? Però això respon a una tradició oral sense cap
document que ho prove, caldrà seguir investigant, .....si fora cert, Sueca
seria la primera població en plantar falles després del Cap i Casal, el tema no
es baladí!
Font: Pàgina Facebook de Pasqual
Carrasquer: Creador de Falles
Després la comissió es va dissoldre per tornar de forma definitiva el
1961, l'artista encarregat fou Pasqual Carrasquer, una figura que va lligada a
la instauració definitiva de la festa fallera a Sueca, la soca des d'on han
florit la resta de branques de l'escola
suecana d'artistes fallers. La Tauromàquia fou l'inici d'un cicle que durà fins 1970,
com diu Joan Castelló falles d'estructura senzilla, amb el coronament com a
principal atractiu, es una etapa fonamental perquè es la que consolida les
falles en la demarcació. La importància d'aquesta falla –amb un antecedent que
serà centenària el 2015- no es només la seua història, sinó l'haver estat
l'única que ha aconseguit el primer premi en els anys que es donaren premis el
1971 amb una paella de ressonàncies turístiques i el 1972 amb Pallassades les dues del primer alumne
de Carrasquer, el també Suecà Andrés Martorell que continuà plantant allí algunes falles més durant els '70.
Llibret de la primera falla guanyadora de la història de sueca el 1971.
Font: Les Falles de Sant Josep de Sueca. Ferri Chulio, Andres de Sales (2008)
En una segona etapa Carrasquer tornà
de 1990 a 1995 amb cadafals més grans pel remat, a partir de 1996, el seu
fillol Pasky s'encarregarà de fer les falles Verge de Sales fins l'any passat
quan l'artista encarregat fou Joan Pedrós també de Sueca. L'actual emplaçament
on es planta la Falla Verge de Sales es privilegiat, al costat de l'església de
Nostra Senyora de Sales del Segle XVII, santuari de la Patrona de Sueca,
realitzat per l'arquitecte Fra Francesc Cabezas. La seua cúpula blava de teules
vidriades i el seu campanar milloren qualsevol fotografia de la falla i també
els molins de la vila molt propers. També
es el lloc on es realitza l'ofrena a la Verge de Sales el dia 19, una
peculiaritat suecana, la d'ofrenar el
dia de Sant Josep, just abans de la Crema.
L' artista que ha realitzat enguany la
falla ha segut Joan Pedrós, un
artista local amb una dilatada trajectòria, enguany amb La Musica, ha plantat un cadafal amb base composta de diferents
instruments musicals, una ràdio antiga i al remat dos caps de músics un central més gran i un lateral més menut
–son Beethoven i Mozart-, amb notes musicals als voltants. Presidint el cadafal
dalt de tot un director d'orquestra de la mida d'un ninot dalt del cap més
gran. La sensació d'elevació està acompanyada pel Campanar adjacent de la
església de nostra senyora de Sales. D'altra banda com sol ser habitual en
Pedrós els remats son d'un acabat que frega la perfecció. Si això afegim la distribució
oberta de la base, amb uns grups molt ben acabats, amb coherència temàtica i
sobretot amb una de les millors il·luminacions de les falles suecanes, la falla
entra pels ulls.
En el cadafal apareixen entre altres una escena que representa la música
tradicional valenciana amb un dolçainer i un tabaleter, mentre dos xiquets ballen la Dansà, el
versador diu la cançó a cau d'orella, etc,...una altra escena amb els músics de
Jazz, amb el saxo i el contrabaix, també apareixen uns grans mobles quadrats son els bafles de la música moderna, ninots
dj`s, rapers, etc...una altra escena reservada per a la guitarra flamenca amb
una clupetista que ensenya cuixa i no podia faltar una escena per als melenuts
de Liverpool, els Beattles. Però encara hi ha un factor més l'explicació de la
falla, en prosa això si, es el guió a l'abast del visitant, un fenomen
pedagògic que no abunda a les comarques, ni tampoc al Cap i Casal. Bravo per
Verge de Sales i pels seus guionistes
L’escena dels beattles es una de les
més comentades pels visitants
Contemplar una falla que parla de música
i estar en el carrer de la Mª de Deu de Sueca comporta recordar l`artífex de la
banda sonora de la festa de les falles. Sembla mentida però en aquest carrer va
nàixer Jose Serrano Simeón, concretament en el número 46, el 14 d’octubre de
1873 on hi ha una placa recordatòria, popularment conegut com el Mestre Serrano, ell va composar el Faller el 1929-fa 85 anys- altres pas-dobles i més de 60 sarsueles que
es diu prompte, també fou el compositor de l'himne de l’exposició Valenciana de
1909 actual Himne oficial de la Comunitat Valenciana. Cada any, el dia de Sant
Josep, junt a Bernat i Baldoví i Joan Fuster rep un merescut homenatge, sense ells les falles serien molt diferents o no serien.
Foto Arxiu Las Provincias-Valenpedia
La falla infantil La fantasia dels joguets, parla del
bombardeig al que son sotmesos els xiquets des de la televisió, mostrant-los un
món ple joguets, la reflexió final d'un vers es sensacional, es tot un món de fantasia o un món ben muntat,
perquè donar eixa alegria als xiquets, un bon grapat de diners ha costat.
Torne a repetir-ho un guió magnífic, es nota que ben a prop d' allí va nàixer
Bernat i Baldovi. Enhorabona al seu autor T. Ortells.
La següent falla es la Plaça Cervantes. Situada on s'acaba el casc antic i comença la part urbanitzada a principis del segle
XX, fins i tot ho podríem anomenar eixample,
cap a la zona nord-oest del casc urbà de la ciutat, no em costa
trobar-la degut a la visita de cortesia que em serveix de guia. Mentre avance, em venen al cap imatges del més gran poeta
satíric valencià de tots els temps Bernat
i Baldoví, no es lloc ací per resumir la seua vida i obra, ja ho han fet
altres , no gose anar al carrer la Figuera nº 8, es molt trist que la casa
de tan insigne personatge siga ara un solar i que les autoritats locals o
autonòmiques, no hagen fet res per
impedir-ho. Segur que l’autor del primer llibret de falla conegut, el del
carrer avellanes de València de 1850, o el de la Falla de la placeta de
l’almodí de 1855 i de tantes obres que han passat al nostre imaginari
col·lectiu, s'ho haguera pres amb humor i
fins i tot ho escrivint algunes quartetes
Font: Juanansoler blog
Ens dirigim de l'oest de la ciutat
cap al nord-oest, en primer lloc enfilem cap a la placeta dels molins de la
vila, continuem pel carrer esperança, creuem el carrer valència, seguim ara pel
carrer carnissers fins la placeta de Cervantes, que sembla feta a posa per a la
falla, la comissió sembla que tingué un
antecedent al carrer l’alber, que per corrupció lingüística en el periòdic
local El Sueco nomenaven l'arbre.
Aquest precedent de 1924 –l'any de les huit falles- criticava el mal anivellat
dels adoquins o llambordes que feia que l'aigua s`estancarà, afavorint la mala
higiene, apareixien uns pescadors amb unes cases darrere. Segons diu un bon senyor/virtuós del salabre/no hia peixquera millor
que la del carrer de l'abre.
Esbós de la falla del carrer l'alber antecedent de la Plaça Cervantes i que publicà
el Sueco el 1924. Font: Les Falles
de Sant Josep de Sueca. Ferri Chulio, Andres de Sales (2008)
No obstant això, la Plaça Cervantes va plantar la seua
primera falla el 1959, segons consta en el llibre Pasqual Carrasquer: Creador de Falles, de la primera falla només
sabem que el cos central era una caixa forta de cabals amb el número 19 en la
part superior. No hi ha ni fotografies
ni llibrets ni el 1960, ni el 1961, ni del 1965 al 68, no obstant si sabem que
Pasqual Carrasquer plantà les falles de 1962 a 1964, El Calvari faller, Des que
Adam va pecar, el mon peca sense parar i l`espill de la veritat, formaren eixa primera trilogia. De 1969 a
1971 amb Ramalades del mestre Barba l`ultima falla que plantà el mestre en la
demarcació.
La primera
fotografia que es conserva de la falla del 1962 "El Calvari Faller"
de Carrasquer Font: Pàgina facebook Pasqual
Carrasquer. Creador de Falles
A partir de 1972 i bona part dels vuitanta serà Andrés Martorell l’encarregat
de plantar el cadafal, sempre entre els millors de Sueca. L’artista Joan Pedrós
també de Sueca, prengué el relleu a finals dels vuitanta i continuà al llarg
dels noranta. L’últim artista que ha tingut una llarga trajectòria i cal
destacar pel seu nivell, també fora de Sueca es Francisco Vizcaino Palacios que ha plantat a Plaça Cervantes
almenys des de 2002 fins enguany amb l`única interrupció de l'any passat, que
plantà Guti. A València ha plantat a
la secció 1-A en falles com Lo Rat Penat, etc,...plantant en secció especial de
Cullera, Gandia o Dénia. Una falla que
si Sueca atorgarà premis haguera assolit un dels primers llocs en la
classificació històrica, pels seu pressupostos en els cadafals així com per la
seua qualitat i sobretot pel nivell dels artistes que han plantat en eixa
plaça. La falla enguany es Alícia, aquest ja no es en el país
de les meravelles. Autora del guió Conxa Prima.
El cadafal es un conjunt on destaca
el doble remat, amb Alícia com a remat més baix però notablement protagonístic
amb una bella factura i un altre remat més alt conformat per un molí i un cap
del Barreter Boig que em recorda a Zapatero. Es una falla de colors
predominantment foscos, una aposta arriscada que Vizcaino supera aprovant una
difícil assignatura com es la pintura. La base pot ser siga un element
sacrificat, quasi invisible, però que no desentona amb el conjunt, sinó que al
contrari l'agrupa i millora.
En el segon remat en el vell molí hi ha el resum del guió, que dona
igual qui mane perquè “de moliner canviarem, però del lladre no escaparem”. En
l`escena del conill blanc, s'explica com abans els bancs et deixaven els diners
i ara es queden el teu pis. Em trobe un personatge que no relacione amb el relat
de Lewis Carroll però que no es difícil d'entendre, s'assembla sospitosament a Mariano Rajoy i porta una rastrera de xoriços
en una ma i una navalla en l'altre. També tenim a l'eruga blava que viu del
conte sense pegar ni brot. Els últims personatges que veig son tres capolls locals que fan festa com diu el cartell
al jardí. Molt gran també el guió.
Els picapedra de José Cuenca es la falla infantil,
desgraciadament la plaça està tan plena de gent, a causa de la visita de
cortesia que no puc acostar-me més, no obstant observe un volum bastant més
reduït que altres anys, que indica una baixada prou forta de pressupost, però
l`acabat sembla bastant aconseguit en la línia habitual.
Eixim pel carrer Utxana que desemboca
al carrer Sequial, un dels carrers principals, el nombre de fallers i fallers
es aclaparador no en va te la densitat més alta del món amb més de 7000 fallers
i falleres, que en una població de menys de 29.000 habitants es una barbaritat
i més amb la que està caient. Seguint el so de les xarangues arribe a la Plaça de l`ajuntament, però abans
contemple que la especulació no ha pogut desfer tots els edificis modernistes del carrer Sequial com l'Ateneu Sueco del Socorro on es va rodar una escena de Tramvia
a la Malva-rosa.
Foto Arxiu personal falles 2011
O l`edifici dels Porxets, on es realitza cada any l'exposició del Ninot
suecà, un calfred recorre el meu cos,
quan arribe a una plaça històrica com aquesta. Ací es va plantar fa 138 anys la
primera falla de la Ribera, que es diu prompte, la falla dels Rifers, la
notícia està datada en Las Provincias del 17 de Març de 1876. Es criticava el vici del joc que exploten molts rifers
seguint un joc clandestí e immoral. I també em va
vindre a la memòria una segona falla, la del 1924, en la mateixa plaça que criticava els problemes del
clavegueram, i a menys de 100 metres al carrer Cullera una altra falla al·ludia
a la rivalitat Sueca- Cullera.
Esbós de la falla de la Plaça de la Constitució -actual Ajuntament- i de la falla del carrer de Cullera a tan sols 50 metres i que publicà el Sueco el 1924. Font: Les Falles de Sant Josep de Sueca. Ferri Chulio, Andres de Sales (2008)
Son anys gloriosos els feliços anys
’20, car el 1927 es torna a plantar falla a la Placeta Rosanes -al costat de la
Plaça Sant Pere que es on es planta ara la falla Plaça de l`Ajuntament- la
falla portava el nom de Falla del Col·legi Politècnic, per a finalitzar aquesta
dècada prodigiosa el 1928 no molt lluny d'allí es plantà al carrer Sant Cristòfol
la falla del desaparegut Teatre de la Pau –el teatre tancà definitivament el
desembre de 1980. Haurem d'esperar al
1961 per a trobar una nova falla amb la comissió Reis Catòlics-nom de la plaça de l'ajuntament durant el període franquista- la seua
falla fundacional causà sensació Dalila
no em prengues el pel de Pasqual Carrasquer, una falla de 14 metres i
120.000 pessetes que causaren sensació aquell any a Sueca, continuaren plantant
fins 1964.
Font: Pàgina facebook Pasqual Carrasquer. Creador de Falles
El 1971 després d'uns anys d'interrupció mamprenien el vol de nou amb
Carrasquer, l'any següent no planten, el 1973 tornen amb el seu artista
fundacional. Després de les festes de 1979 la comissió es va dissoldre i va
aparèixer una nova comissió amb el nom actual de Plaça de l'ajuntament, però
Carrasquer ja no va plantar mai més en aquell emplaçament. L'artista més prolífic amb la falla en la nova
època serà Juan Pedrós, almenys pel que tinc documentat des de finals dels noranta
fins els nostres dies. Enguany ha plantat La Xina ens
envaeix, un cadafal que ha minvat notablement respecte l'any anterior i que
ja porta uns anys perdent nivell. L'esquema es simple, la soca d`un arbre
rematada per un Os panda i flanquejat en la base per algunes figures com dos
estàtues de lleons xinesos que representen la República Popular Xina, en la soca ens trobem una referència al famós
Made in Xina, per imitar sense cap explicació, una altra crítica va referent a
la competència dels productes xinesos els quals no paguen IVA i destrossen al
comerç local gravat per l'IVA i per mil Impostos.
I poca cosa més, esperem pel bé de les
falles de Sueca que aquesta comissió situada en l'emplaçament faller més antic,
recupere el to d'anys anteriors, més d'acord amb la seua història. La autora
del guió ha segut Lucia Cabrera i que junt al bon fer de l'artista han salvat
la manca de pressupost. La falla infantil també de Pedrós era La Màgia.
Seguint al sud trobem la placeta
fonda i més al sud el Mercat, mentre feia temps per fer les fotos -perquè allò
pegava un pet de la gent que hi havia, per la visita de cortesia-. Rememorava
el primer cadafal de l'emplaçament, un altre lloc amb solera, que es remunta a
aquella memorable falla que com no podia ser d'altra forma per allò de ser el
Mercat, criticava l'alt preu dels aliments, així com els impostos que encarien
els productes agrícoles, en aquell llunyà 1924, ara fa noranta anys.
La primera falla que es va plantar al Mercat ara fa noranta anys.Font: Les Falles de
Sant Josep de Sueca. Ferri Chulio, Andres de Sales (2008)
Entre el Mercat i Verge de Sales sorgí de forma fugaç la Falla Sant
Josep el 1944, en un espai que podríem anomenar de terra de ningú, en un espai
cèntric i antic – el seu traçat correspon com a mínim al segle XVIII- un altre
peculiaritat d'aquesta falla fugaç, es que allí va nàixer un Suecà que ompliria
molts fulls de paper, ni més ni menys que Joan Fuster, el qual col·laborà amb
revistes del falleres del prestigi de Pensat i Fet, escrigué Combustible per a falles i col·labora
també amb articles de llibrets de falla. A banda de la seua producció literària
fallera, està considerat el millor
assagista valencià contemporani, amén de ser un dels teòrics del nacionalisme
polític valencià contemporani, amb assajos de la talla de Nosaltres els Valencians o El
País Valenciano i es objecte d'un homenatge junt a Bernat i Baldoví i José
Serrano el mati de Sant Josep per part de les falles de Sueca. Un exemple de reconeixement públic a
les glòries locals, únic i que no es prodiga en altres poblacions valencianes falleres importants.
Font: Todocoleccion.net
Però tornem al Mercat, que es
constituïa ja formalment com a comissió el 1956, amb una falla fundacional
realitzada com ja podreu endevinar per Pasqual Carrasquer, el lema era A cavall d'un tonell. Degut a la
conjunció econòmica de la època hi hagueren interrupcions com el 1959, el 1965
o el 1966. En una segona etapa des de 1973 fins els nostres dies amb major
estabilitat econòmica general-sense comptar amb els turbulents temps actual-,
reprengué el fil Fernando Roda deixeble de Pasqual Carrasquer, passant-li el
relleu al seu mestre Carrasquer el 1976 finalitzant la seua trajectòria en
aquesta comissió el 1981 amb el temps
passa. També Vizcaino ha realitzat cadafals com els de 1990 o 1991 amb Nosaltres els Suecans.
La Sort de la Vida 1961, una de les primers fetes per Carrasquer
Font: Pàgina facebook Pasqual Carrasquer. Creador de Falles
L’artista Rafa Blay tingué la seua trilogia entre 1992 i 1994, un altre
artista que ha tingut una trajectòria llarga ha segut Juan Pedrós de 1995 fins
2011, l'any següent plantà el jove artista local Rodasoques, i l'any passat i
enguany Jose Vicente Gutiérrez Guti, artista suecà que ha plantat
en la especial de Cullera, així com falles amb premis en Tavernes,
Carcaixent, Alzira, etc,.... enguany
ha plantat Bruixots una falla sòlida
i massissa, que sembla encaixada perfectament en el seu emplaçament. Els colors
grisos-blancs majoritaris del seu cos
central que sembla una casa-torre medieval i d`algunes figures com un fantasma
lateral, ressalten encara més el remat, un gran bruixot, que simbolitza els
governants que han augmentat els impostos i els han introduït en quasi tots els
conceptes de la vida, .... inclús en el somriure.
Una de les escenes centrals de la falla es en la que apareix un bruixot
amb cara de Rajoy, on com resa un cartell ja que els polítics parlen i cobren
tant, ho podrien fer almenys de forma original, també es posa de manifest el
contrast entre el que cobren els polítics i els pensionistes. En una altra
escena veiem com han canviat els principals motius de les notícies de premsa
del cor, als desnonaments, robatoris, homicidis i altres horrors. La autora del
guió es Maria Rosado
La falla infantil es obra de Joan
Martí deixeble com tants altres de Carrasquer, especialista en falles infantils, que ha plantat I després de Carnestoltes....falles! Un
gran gondoler que passeja a una xica rossa en una góndola son el motiu
central, al davant una escena amb una fallera i dos xiquets i darrere una banda
de música en ple passa carrer. El bon
fer tant de Guti com de Joan Martí els ha valgut aconseguir els ninots
indultats gran e infantil que a falta de guardó pel monument son el màxim reconeixement per un artista a Sueca.
I amb aquest guardó tan celebrat, ens quedem ací, al cor de la ciutat arrossera, recorde que després vaig anar cap a les Rondes, però......no, això ja es una altra història. Aquest humil cronista, després de molt haver viscut, escrit, recordat i reflexionat, posa fi a la primera part, d'aquestes falles
suecanes i espera que a totes i tots els haja agradat.
Fins la segona
part!
Bibliografia consultada:
FERRI CHULIO, ANDRÉS DE SALES (2008):Les Falles de Sant Josep de Sueca. Sueca
CASTELLÓ LLÍ, JOAN A. (2014): Pasqual Carrasquer: Creador de Falles. L'Eliana. Carena Editors.
DDAA, (1995-2014): Suplement Especial -Falles de la Ribera. Alzira. Levante-emv
SAEZ JULIAN i CAMPILLO XAVIER (2014): Suheca.com Falles 2014, nº 193. Sueca.
Bibliografia consultada:
FERRI CHULIO, ANDRÉS DE SALES (2008):Les Falles de Sant Josep de Sueca. Sueca
CASTELLÓ LLÍ, JOAN A. (2014): Pasqual Carrasquer: Creador de Falles. L'Eliana. Carena Editors.
DDAA, (1995-2014): Suplement Especial -Falles de la Ribera. Alzira. Levante-emv
SAEZ JULIAN i CAMPILLO XAVIER (2014): Suheca.com Falles 2014, nº 193. Sueca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada