Orígens de Corredor
de Falles
i balanç de la primera temporada
Una companya inseparable per a dues generacions,
fents fotos de falles des de finals dels ’80
Aquella primera llavor, no va germinar, per
motius d'estudis, laborals, malalties, etc, etc,... cap a 2006-07 volia tornar,
de nou desgràcies familiars i el món laboral a 500km al nord de València, em
feren perdre'm les falles del 2008 i tastar molt poc les del 2009. Eixes foren
les meues primeres falles 2.0, les del 2009 on lluny de casa i gràcies a
Internet vaig poder gaudir, de mascletades, fotografies i fins i tot algun
vídeo, no podria olorar la pólvora de les mascletades ni sentir l’ambient dels
carrers, però era millor que res.
Foto de mòbil : El Tarlà de Girona 2009
El
Tarlà de l`argenteria el més semblant a un ninot de falla que em vaig trobar en
la meua estància per motius laborals a la ciutat de Girona el 2009 Fotos via http://www.pedresdegirona.com/separata_tarla.htm
El 2010 molts valencians tornem, la crisi fa
saltar pels aires la borsa de Treball i mentre intente reconvertir-me, estudiant
de nou –a distància, per si tornaven a cridar-me a treballar, una situació
kafkiana- descobrisc per casualitat a Malalt de Falles. Com era possible allò!
Algú igual o mes boig que jo per les falles, que a més a més, tenia la gosadia de
dur-ho a la pràctica? la Cremà de la Falla del 150 Aniversari de Mossen Sorell
la nit de cap d`any de 2009, fou el
moment decisiu, ja no vaig tornar a ser el mateix.
Via Canal Youtube Malalt de Falles
Després vaig descobrir Cendra Digital, Distrito
Fallas, etc, etc,...estava descobrint un nou món, a les falles del 2010, vaig
començar les primeres rutes no
planificades, a València encara no em vaig moure molt del casc antic o
l`eixample, fora del Cap i Casal, arribava a Alzira, Algemesí, Carcaixent,
Sueca, Xàtiva o Cullera, en aquesta darrera, amb uns amics vaig assistir a la
Cremà de Ballant, Ballant d'Alfredo
Bayona a la Taüt, vaig prendre consciència del gran potencial de les falles de
juntes locals.
La malaltia
fallera augmentava el 2011 trencant la barrera psicològica i passant el Túria
–el meu particular Rubicon- explore sectors fallers com la Saidia, Rascanya,
Benicalap, etc, etc,... la planificació de les meues incursions anava fent-se
cada vegada més metòdica, consultant la secció dels futurs cadafals o l’estat
de forma dels artistes, mentre anava descobrint nous mitjans com
Planet Fallas o el Reto al Foc, que anaven creant una gran xarxa al cap i
casal.
Falla Visitació-Oriola Art Fernando Garcia Ribas
“El que canvien les coses” 14pr Sec 2-B 2011 Sector Saidia, -el no passar el riu em feia
perdre`m coses com esta.
La
implicació amb les falles augmentava amb literatura
fallera el primer article a un periòdic local, la Veu d’Algemesí el 2012. Pel que fa al Tour de la setmana fallera, creixia
encara més amb la incorporació d'un sector enorme com Camins al Grau i es
consolidava una estructura que pràcticament arriba als nostres dies, eixe any naix
el meu primer intent de seguiment de la plantà a Xàtiva i Alzira, comence a col·laborar durant dos anys passant
fotos per a Cendra Digital, tant de cadafals de falla, com exposicions del
Ninot, presentacions d’esbossos, Plantà de Xàtiva, etc,... per a qui només tinc
paraules d’agraïment i on em vaig adonar definitivament, que calia fer
alguna cosa a les falles de comarques. També entre en el Reto al Foc, gràcies a
Ismael Roger.
Plantà d’ “Alzira te una olor especial” Art Paco
Lopez Albert
fou 1r premi de la Secció Especial
d`Alzira 2012
Com va dir Joan Fuster, en una entrevista nunca
fui precoz en nada i malgrat que algunes veus del meu voltant de l'any
passat ja m'incitaven al bloggerisme,
no m'acabava de fer l'ànim, em veia més verd que una ceba, sobretot en l’aspecte
tecnològic. El Tour faller s'estabilitzà
a València amb un lleuger creixement, però s'incrementà encara més a la Ribera,
amb l'entrada de Benifaió, Almussafes, Albalat, Alberic, Castelló o les Falles
de la Vall dels Alcalans –Torís, Montserrat i Montroi.
Falla Els Barris Turis Art Pere Baenas 2012
Primera
col·laboració amb un llibret de Falla el 2013 per a la Taüt de Cullera, Modernitat i tradició a les falles per
un embolic del meu amic cullerot Josep Aparici, es l'any també de l'article Algemesí, Falles sense memòria? de nou
per a La Veu d'Algemesí o Alzira Fallera per
a ALZIRA al DIA, una capçalera que no passa del primer exemplar. L'any passat
fou clau, la multiplicació de contactes i la acceptació en cercles cada vegades
més amplis del meu projecte, em va convèncer. El detonant però, fou una assignatura
de T.I.C.S on amb tres companys més, havia de fer un Blog sobre recursos didàctics
de magisteri. Això fou un senyal diví! O no, els companys es dedicaren a viure la dolce vita i vaig aprendre molt per
força, amb eixos recursos em vaig donar un termini: l'any que ve!
La tardana aparició de Corredor de Falles
La col·laboració
enguany amb articles per a més comissions, com Sants Patrons d’Alzira i
sobretot El Mocador de Sagunt, on he pogut aprendre de col·laboradors de Champions , més una segona vegada a la
Taüt de Cullera, han endarrerit l’aparició
de Corredor de Falles. Les múltiples urgències quan s`estudia a contrarellotge una
segona carrera –més encara quan parlem de Bolonia, amb els seus interminables
treball- fan que el Blog no aparega, quan hauria, a la fi em dibuixen el logo,
però ja estem finals de febrer, encara queden les proves finals i a la fi
després de molts problemes naix la criatura el 6 de Març de 2014, els seu germà
xicotet, la pàgina de Facebook naixerà dos dies més tard, hui fa cinc mesos i
un dia.
Nàixer
quasi en la plantà, es una bogeria que no recomane, sobretot si no tens
internet en el mòbil, circumstància que condiciona i de quina manera. Passada
la bogeria del Tour faller 2014, es
quan es pot percebre la necessitat del Blog, la seua base, les Cròniques
Falleres. Barreja d`experiències personals, anècdotes i farcides de tant en
tant d'intents de crítica artística, amb fortes dosis de contextualització.
Aquesta novetat sense dubte positiva, ha segut molt ben rebuda sobretot als
pobles, però també en alguns sectors de València.
Divulgar
la història de poblacions falleres com Xàtiva, Cullera o Sueca era un deure, tornar
a fer-ho seria una absurditat, per això només tornaré a repetir el model en
poblacions on encara no ho haja fet que son poques. Alguns dels sectors del Cap
i Casal, tindran eixe contingut històric el 2015, perquè les dimensions son
semblants a les grans poblacions falleres de comarques. En quant al tema
territorial, entone el mea culpa per
no haver estat més pendent de comarques com l’Horta Sud o la Safor que malgrat no tindre molt lluny no han omplert
tant el mur de Corredor, assignatura pendent que s'uneix al meu escàs
coneixement de les Fogueres de Sant Joan, una altra matèria a millorar.
Falla L'Albufera Art Paco Vizcaino 2º premi Catarroja 2014 Via Facebook Falla l`Albufera
Les Cròniques seguiran com a base del blog però
s'introduiran gèneres nous, com entrevistes a artistes fallers, músics,
pirotècnics, etc,... i altres que diversificaran els continguts del Blog, sempre
des del punt de vista de les falles/fogueres i del territori on estan establertes. Pel que fa al germà xicotet, el corredor facebooker,
com si es tractara d'un xiquet ha corregut amb molta il·lusió, però sense
mesurar l'esforç, informant potser
moltes vegades sobre notícies que no eren molt importants i deixant-se altres,
es evident que en un futur, Corredor madurarà, serà més selectiu i no bombardejarà tant als
seus seguidors en xarxes socials. D'altra banda tractarà de colonitzar noves xarxes socials, per tal
de fer que les falles, especialment les del territori que millor coneix estiguen
allí presents.
Finalment parlaré del logo, disseny original,
però amb problemes de visualització a facebook i a twitter, que serà modificat per
a la propera temporada, per tal que siga fàcilment visible i identificable.
Vull donar-vos les gràcies a totes i tots els que m`heu llegit, posat un
m`agrada o simplement heu interactuat, mitjançant el blog, facebook, twitter o
la pàgina google+, ara toca descansar, després d'una temporada curta, de
tan sols cinc mesos, però molt intensa.
Fins
Setembre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada