CRÒNIQUES FALLERES 2014
Dia 19 de Març- Entre els secans i
la Marjal- Algemesí, esplendor pretèrit i fallida econòmica actual, reserva antropològica
i supervivència fallera- Dels fusters d'envasos agroalimentaris als primers
artistes fallers professionals.
L’hort del cadirer, una vella
alqueria de Cotes que el 1618 s`anomenava Casa Montiel, la memòria oral ens diu
que albergà reunions del govern republicà durant el temps que València fou
capital de la II República, a causa de la guerra civil. Representa el paisatge
majoritari de mar de tarongers.
La plana orografia de l’actual terme
municipal és el resultat d’un procés històric d’agregació de terres:
el senyoriu de Cotes, amb restes
arqueològiques, i el de Pardines
també amb restes ibèriques, romanes i musulmanes. Compta amb una superfície de
4.177 hectàrees de regadiu des del primer terç del segle XX, hui, pràcticament,
totes ocupades per tarongers, excepte una mínima porció al nord-est dedicada al
cultiu de l’arròs, dins del Parc Natural de l'Albufera.
A l'extrem
nord-est del terme municipal, de 41,7 km², a la partida del Barranc, està la Reserva del samaruc, superfície
d'11.800 m2 que abans s'utilitzava per al cultiu de l'arròs i ara, a la
recuperació del samaruc, peix autòcton del País Valencià en perill d'extinció.
També hi ha flora i fauna autòctona com el fartet, el "mossegadoret",
el "petxinots", la "gambeta", la
"gamba gavatxa", etc. El riu Magre, afluent
del Xúquer, passa pel costat del poble i conflueix amb el riu Xúquer dins del
terme, en el paratge natural municipal
de la Xopera, la resta del terme és una enorme estora verda dedicada al
cultiu del taronger, arròs, bresquillers, etc.
Reserva del Samaruc, en el límit amb el terme de
Sollana, territori de marjal, molt a
prop es situava el Mas dels Algadins on estiuejava el patriarca de la Renaixença Valenciana Teodor Llorente
El règim fluvial
anterior, al segle XI fou molt estable,
això explica tant que alguns assentaments romans s’estenguen per zones pròximes
al riu, com la continuïtat documentada en altres casos entre els assentaments
romans i les alqueries andalusines. A partir dels segles XV i XVI el règim
canvia fent-se més inestable, amb major deposició de sediments, que fan molt
difícil el treball dels arqueòlegs, això unit a la intensa activitat antròpica,
especialment amb el taronger, des del XIX. L’abandonament de molts d’aquests nuclis i la
consegüent concentració de població es produeix en època moderna.
Abans d`Algemesí
Paret de pardines,
molt a prop es situa l’únic assentament romà del terme.
El riu Sucro (Xúquer)
era el límit entre la Tarraconense i Cartaginense, dues extenses demarcacions
judicials establertes en l’Alt Imperi. Al primer pertanyia la ciutat de
Valentia i al segon la de Saetabis. Plini (III, 20) . No son pocs els experts
que tenen com a hipòtesi, la localització de
Sucro en Algemesí o el seu
terme: Fernández Guerra, 1875 Blázquez y Delgado, Blázquez y Jiménez, 1925 Arias, 1987: 90-91 Un poc al nord d’Algemesí Sillières,
1990b: 341 A l’altura d’Algemesí Brotons,
1996: 71-72 Löhberg, 2006. Al seu terme o molt a prop es desenvolupà la
anomenada Batalla del Sucro cap al 75 a.C , entre Sertori que volia
independitzar Hispania de Roma i Pompeu
llegat del Senat amb la missió d`impedir-ho, nomenada per historiadors clàssics
com Apià, Plutarc, etc...cronistes valencians moderns i contemporanis com
Escolano o Boix, deixaren també constància. Les recents troballes
arqueològiques d'un assentament romà a Pardines i de restes romanes disseminades,
pel terme, podrien corroborar les hipòtesis.
El esdeveniment
es tan recordat que fins i tot compta amb una composició del mestre Ferrer
Ferran.
Orígens del nucli urbà actual, una mesopotàmia
valenciana
La fundació de l’alqueria d`Algemesí, fou obra de camperols-soldats àrabs jundins es a dir assentats als oasis
d’Egipte i la terra negra del Nil, segons
Abel Soler Molina[i],
els topònims Fantina, Materna, Algemesí, Rafelguaraf, Guadassuar o Roseta,
etc,.. d`origen egipci, ho recolzarien, la seua fundació, es un misteri perquè
ni documental ni arqueològicament s`ha pogut provar la data exacta. La primera referència
escrita d’ Alzira es del 895, l’erudit local Benet Ballester Broseta assegurava
que hauria segut a mitjans o finals del s.XI, aproximadament poc després de la
dissolució del Califat de Córdoba i al principi dels regnes de Taifes.
La conquesta amb
llenguatge musical combinant la històrica Societat Santa Cecilia d'Algemesí amb
més de 175 anys d`història i la dolçaina del mestre local Xavier Richart.
Poblat amb cristians
nous rere la conquesta d'en Jaume I, apareix al Llibre del Repartiment, el 23 de novembre de 1243 dins del terme
general de la vila d’Alzira, compost per 1400 cases en els ravals, Broseta creia
que el primer casc urbà cristià algemesinenc albergaria unes 250 cases,
quantitat una mica superior a la mitjana. Això ho basava en un desenvolupament
lent, a causa d`un sol fèrtil, al voltant del primer nucli, sense sistema de
regs, conreu de secà fins que es va construir el Cano de Guadassuar, quan ja va
poder conrear-se arròs, també te en compte l`escassa demografia per guerres i
epidèmies continues.
Sèquia
del Rei, aspecte actual. Fotografia via El periòdic.com
Millora l`agricultura, amb l`obertura de la sèquia del Rei per Jaume I en Antella i el privilegi del rei de 21 de
juny de 1275, concedint a Alzira i
implícitament Algemesí la propietat de la Sèquia Real. Els cavallers que
hereten en Algemesí son Antoni Figuerola, propietari del solar on hui està el
Convent Sant Vicent Ferrer, provinent de la Salsadella –Maestrat-, Pere
Canelles, Benet Galves de Tortosa, Arnau Sorell i Raimon de Llibia –no sabem si
de Segria o de Cerdanya.-
El 1373 es va
construir al terme un bovalar o lloc de pastura de bous. El 1473 va obtenir la
independència, reservant-se Alzira la jurisdicció criminal i mer imperi. Enmig
del procés esclatà la revolta de la
Germania, Consten fins a tres incendis a la basílica de Sant Jaume, per fets d`armes entre reialistes i agermanats
arreplegats tant per Gaspar de Escolano, com per Martí de Viciana.
El 1574,
Felip II li concedí la segregació d’Alzira convertint-lo en Universitat, després de pagar 8.000
ducats. La màxima esplendor es dona entre 1560 i 1620, quan una burgesia encapçalada
per Bernat Guinovart i Domenech Gamieta
mamprenen la construcció del nou temple parroquial, l’església nova i la casa
abadia (1550-1582), el procés de segregació de la vila d’Alzira amb l’obtenció
onerosa del títol d’Universitat (1574) i de Vila Reial (1608) amb els quals es
va erigir en municipi independent.
Exposició
amb motiu del 400 Aniversari del títol de Vila Reial, al Museu de la Festa.
L’annexió de Cotes i Pardines.
Cotes pertanyia al comte de
Cocentaina, Lluís Corella, el 1474, que pledejà amb Algemesí pel govern de la Sèquia
Real i el 1620 va ser venut per Miquel Falcó als jurats d`Algemesí. Pardines
va pertànyer a Pere Jofré i al marquès de Bèlgida, qui cobrava els delmes
dels fruits, més tard entrà a formar part del senyoriu del comte de Cocentaina,
i dels Falcó de Belaochaga igual que Cotes. Passà a ser d'Algemesí amb la
Revolució Liberal del segle XIX. Diuen que la paret que resta dreta, era de
l'església. El retaule que hi havia es conserva a la basílica de Sant Jaume.
Entre el 15 de setembre del 2000 i el gener del 2001 es va treballar
arqueològicament, el mur s`ha relacionat amb Sant Miquel de Pardines, trobaren
no només restes islàmiques, com la torre del S.X o XI on estava inserta la
paret, sinó també un assentament romà,
l’únic del terme d’Algemesí. La Paret
del Molinet resta d`una torre que tenia funcions defensives, no es tractava
d`una torre de vigilància, sinó de protecció d`un moli que hi havia en l`antic
senyoriu de Pardines, al costat de la Sèquia Mare, l'explicació es que Pardines
estava emmurallada, però la protecció de la gent del molí seria la torre.
Paret
del Molinet una torre medieval pertanyent a un molí de l`antic senyoriu de
Pardines, les canyes del fons indiquen el pas del corrent d`aigua que porta
encara la Sèquia Mare
L’evolució econòmica als segles XVII i XVIII
L'aprofitament
de les aigües de la Sèquia Real del
Xúquer va introduir el conreu d’una agricultura dual, la morera i l'arròs
que fomentaren el creixement de la vila. La compra de Cotes, feu que el segle XVII fóra de fort endeutament. A les Corts Valencianes de 1626 i a les Corts de 1645
hi ha una constant en plets econòmics en plena crisi econòmica, demanant
exempcions de pagament, franquícies, augments de sou, etc,....
El segle XVIII, acabada la Guerra de Successió,
Algemesí viu l’era del mercantilisme,
augmenta la superfície de conreu, sobretot l’arròs, unes 14.000 fanecades, a
pesar de les il·lustrades prohibicions per raons sanitàries, pren la supremacia
davant la morera, sense oblidar desgràcies com la horrorosa plaga de llagosta
de 1773 que assolà tot el terme o una molt greu inundació el 1791. El gremi de
sastres atrau gent i els terratinents gaudeixen d'una gran prosperitat a causa
de la devaluació de la moneda. Hi havia dues fàbriques d'aiguardent, catorze almàsseres
d'oli i quatre molins d'arròs i farina.. Esta expansió tindrà la seua expressió
plàstica en l’obra barroca del campanar, inaugurat el dia del Corpus de 1703.
A finals del XVIII la seda viu els últims
grans anys, abans que la malaltia que va afectar la morera provocara la
gran crisi econòmica. Els terratinents donen faena en els ingrats favars i
basses d'arròs i apareix la figura del jornaler, clau en els segles venidors.
El segle XIX romàntics i revolucionaris.
La guerra del Francés (1808-1812) i el
llarg epíleg de la guerra carlina
(1833-1840) va representar una etapa de crisi, amb alguna millora com la
construcció de la mota del riu Magre del 1804, formà la vila quatre nombroses
guerrilles de veïns tal i com relata Benet Ballester Broseta, que res pogueren
fer per impedir que el 28 de desembre de
1811, l`exèrcit de Suchet a qui Alzira
qui li havia tancat les portes, tornara furiós a Algemesí i la saquejara, però no
acabaren ací els fets luctuosos. De 1814 fins 1828 molts dels antics
guerrillers incapaços de tornar a la vida civil, protagonitzaren el més feroç bandolerisme, Calafat, el Gat de Carlet amb fraret, confit, nap,
etc,... aprofitaren la feblesa d`un estat embrionari per poder fer les seues
activitats.
Acabaren com Camot de Manuel Arcos, usant
com a fil el més famós bandoler valencià de principis del s. XIX fa un estudi
del bandolerisme de la governació de Xàtiva. Vist a Blocs Vilaweb. Toni
Cucarella
Tal i com relata
de nou Benet Ballester i Broseta durant el trienni liberal, serà Algemesí
encara tota realista, es a dir partidària majoritàriament del absolutisme del
antic règim. Durant la anomenada dècada ominosa de 1823 a 1833 havia calat tan
poc el liberalisme a Algemesí que no hi hagueren víctimes amb que satisfer el enfrontament
polític d`altres viles i es formaren quatre companyies de voluntaris realistes.
Hi ha uns versos
molt fallers dels realistes
algemesinencs sobre Riego:
La vila
d`Algemesí/ es pot dir en veritat
que ha excedit
en lleialtat/ a quantes hi ha per ací
sols el cas que
succeí/ quant Riego passà tant fort
ja li tocaren a
mort/pensant que no duraria
i que tot
s`acabaria/ perquè tot anava tort
La Promulgación de la Constitución de Cadiz
de 1812 de Salvador Viniegra. Fins ben entrat el s. XIX la majoria
d`algemesinencs foren partidaris de l`Antic Regim, tot el contrari del que
representava el quadre. Font wikipedia.
Es també temps
d`epidèmies de còlera de 1834 i 1885, fou clau l`actuació del doctor Ferran
tortosí que salva moltes vides a tota la ribera del Xúquer amb les seues
vacunes. La primera epidèmia es va veure afectada a més a més per la primera
guerra carlina, vertadera guerra civil. Hi hagueren altres epidèmies no tant
virulentes però si mortíferes com les de 1853, 1854, 1855, 1860 i 1865...tot
això unit a inundacions com la del Xúquer
del 1864, o la del Magre de 1871, que composen la crònica negra d`aquell
convuls segle XIX.
La primera industrialització i el triomf del
liberalisme.
El segle XIX, la
construcció dels fonaments dels temps actuals. Noves rompudes, expansió del regadiu,
vendes desamortitzadores,
introducció del guano (1852), millora
de les comunicacions per carretera
(1844) enllumenat públic (1846) i la
construcció del ferrocarril (1853)
van suposar noves possibilitats de creixement. La demanda constant reorientava
la producció cap a l'especialització:
l'arròs aconseguia la seua màxima
expansió i apareixien nous cultius
com el cacauet (1827) i la taronja (1845). Sobre la base d’esta trilogia,
arròs, horta i cítrics es produeix, entre 1880 i 1916, el primer impuls
mercantil i industrialitzador. S'estableix l`enllumenat de petroli (1870), el
motor de vapor (1875) el telèfon (1888), l’ electricitat (1893) la xarxa de de
l`aigua potable (1895), l'automòbil (1907) el cinema (1910) premsa local (1911,
etc,..
Fotografia
que German Carrasco va posar al grup de Facebook Algemesí Antic, celebració de
la victòria autonòmica del campionat de
ciclisme tras-moto, l’homenatjat es German
Puchades el 1927, anar en cotxe
pel carrer Cervantes –centre d`Algemesí- era tot un honor a l’epoca.
L’estructura
social algemesinenca experimenta grans canvis, després de la primera guerra carlina, aparegueren les primeres tendències polítiques com diu
Ballester Broseta Nuestra villa de
Algemesí tampoco se vió libre de esta plaga.... la tolerància en los adeptos, el desdeño en los contrarios. Serà en
els últims anys de vida del metge i escriptor de la primera història
d`Algemesí, quan el creixement va obligar les autoritats municipals a
encarregar a l’arquitecte Lluís Ferreres
el projecte d’eixamplament urbà
(1893) tenint com a eix principal l’actual carrer dels Arbres, que, junt amb el
carrer de la Muntanya, incloïa els nous fonaments de les cases eclecticistes,
modernistes, déco i racionalistes.
D`aquell context
es la descripció de Blasco Ibañez
sobre el paisatge agrari d`Algemesí en la seua novel·la Entre naranjos parlant de la confluència del Magre amb el Xúquer:
Un pequeño río tributario se unía al Júcar,
desembocando mansamente bajo una aglomeración de cañas y árboles: un arco
triunfal de follaje. Y en la confluencia de las dos corrientes emergía la isla,
una pequeña porción de terreno casi a ras de agua, pero fresca, verde y
perfumada como un ramillete acuático, con espesos haces de juncos, sobre los
cuales zumbaban de día los insectos de oro, y unos cuantos sauces que
inclinaban sobre el agua sus finas cabelleras, formando bóvedas sombrías, bajo
las cuales se deslizaba la barca. L’illa ja no existeix i el curs del magre ha
segut transformat per evitar riuades, però continua conservant una bellesa
feréstega. Foto: Joaquim 2 a Panoramio
També descrivia
la partida de Cotes, cap a Guadassuar i Alginet, a principis de segle XX:
Hacia el noroeste del término, en el espacio que
antiguamente ocupaban árboles de secano, como el olivo y el algarrobo, el ser
humano hizo crecer hortalizas y frutales.
Hort
del Xurro, anomenada així perquè el seu propietari fou el turolenc de
Rubielos de Mora José Igual Cano, que adquirí vuit-centes setanta dues
fanecades entre 1885 i 1889. Uns mitgers
duien les terres des de esta espectacular Masia.
O les partides
on es situava la marjal, part de la qual, hui ja no existeix:
Hacia el noreste y el sureste, en las zonas húmedas,
las ciénagas, nuestros antepasados arraigaron el arroz. Solo durante los
últimos ciento cincuenta años se ha llevado a cabo la explotación masiva de la
naranja, que caracteriza el paisaje actual del término de Algemesí. Los otros
elementos del paisaje humanizado son la arquitectura y el desarrollo urbano, y
las obras de ingeniería para el aprovechamiento del agua. Foto de Eladio Garcia
de Fotoaficionats Algemesí.
Amb la creu dels Sants de la Pedra
protectors de les collites contra les
pedregades, la marjal i una barraca de fons. http://fotoalgemesi.blogspot.com.es/2013/10/passejant-pel-terme.html.
Creixia també l'associacionisme
que anava configurant un nou element del món contemporani, la societat civil. Les primeres
associacions foren el Cercle catòlic dels obrers (1888), la Societat Unió
Republicana (1893) i el Cercle Tradicionalista (1894), es construiran diversos
casinos i a partir de 1917 naixeran
els primers sindicats i societats obreres, es fundaren més de quaranta
cinc, una de les primeres fou la Sociedad
de Carpinteros de envases de frutas, clau pel naixement de la
festa fallera algemesinenca.
Reglaments de la
Sociedad de Carpinteros de envases de
frutas de 1924, amb la seua junta directiva, dins TODOLÍ MERENCIANO, ARTUR.
L’associacionisme obrer i el seu reflex a Algemesí. Ed Ajuntament d`Algemesí.
1999.
En aquells temps
no hi havia encara falles en Algemesí, almenys documentades. La festa major a
l`igual que ara, era la Festa de la Mª
de deu de la Salut, que el 1925 es constituïa definitivament amb declaració
municipal i canònica de Patronatge. En ple apogeu, ja comptava amb tots els
balls actuals –el darrer el bolero, incorporat el 1906-. Això els dies 6, 7 i 8
de Setembre, perquè a finals de Setembre es celebra una altra festa gran: els
Bous. Ara bé, com diu l`ex-cronista d`Algemesí, Josep Antoni Domingo, no fa encara cent cinquanta anys, era només
un apèndix de les festes de la Mare de Déu de la Salut, el motiu de la
separació per a Domingo es ben lògic el
greu perill que comportava la paralització de la sega, durant uns dies,
precisament quan el temps es més insegur i sovinteja el temor a les tronades i
pluges.
Coronació Mª de Déu el 1925, foto aportada per
Juanvi El Trull a la pàgina Facebook Algemesí Antic
La festa
dels Bous te la seua primera notícia el 1643, al Manual de Consells de 1702
apareix la tria de vaques, el 1735 un
pagament a un fuster per fer el corro de
la calle cruzes de la corrida de vacas de dicho año, a les acaballes del
s.XVIII ja rep el rang de festa municipal oficial-a l`igual que la Mare de Déu
de la Salut-, amb cadafals per acomodar a la gent i al segle XIX concretament
el 1860 es postposa la ja institucionalitzada setmana de bous cap a finals de
Setembre.., es evident que estes dues
festes locals, regnaven i junt a altres
festes locals, com Sant Jaume, Sant Sebastià de Vila –Dia de la independència
d`Alzira, el 20 de Gener-, el Crist de l`Agonia, etc,.... i sobretot la Fira de Sant Onofre en juny composaven
el paisatge festiu local.
Fotografia
Setmana Bous anys ’40 s.XX, aportada per Avalon Park a pàgina facebook Algemesí
Antic.
De poble a ciutat, antecedents fallers, temps d’absències renaixement faller.
Amb 16.368
habitants el 1935, la societat algemesinenca ja practicava esports com futbol (1923) Ciclisme (1927) o Boxa (1928), o veia
nàixer a la Gran Penya, una mena de generació
del ’27 a nivell local, Martí i Dominguez, regidor de festes de València en la postguerra i famós per aquell discurs en que criticava l'oblit secular de València pels successius governs centrals, fet que li costa el treball com a director de Las Provincias, Lluís Martinez, Joan Segura,
Agustí Alaman, Salvador Escartí, etc,.. presenciaren aquells intel·lectuals
locals alguna falla en aquells anys?
Plaça Major La Poma fon la perdició de este món
1ª fotografia conservada d`una falla d`Algemesí 1935
Es gesta el
naixement de la festa de les falles, amb un primer intent documentat per Josep A. Domingo, una autorització de l’ajuntament del 25 de gener de 1933 al Gremio
de carpinteros de envases de Algemesí, para celebrar en esta población la
típica fiesta de las fallas, realizando oportunamente la elección de la Belleza
Fallera, no obstant l`ex cronista s’inclina per 1935, quan amb abundant documentació, còpia del primer llibret, amb
l`esbós i els versos del poeta Salvador Escartí
naval i fins i tot algunes fotografies, pot afirmar sense por a equivocs que es
va plantar la primera falla d’Algemesí, La poma fon la perdició de este món,
recolzada fortament per una família del poble “els campaneros” -Eduardo Borras-
però també pel Gremio de Carpinteros de
envases a la llavors Plaça de la
República, actual Plaça Major. La Guerra Civil espanyola (1936-1939) va
tallar en sec el procés, i la postguerra, amb l’aïllament i l’autarquia, van
recloure en un pur i dur agrarisme de subsistència, una ciutat empobrida on
només les festes locals pogueren perviure.
Fotografia
de la primera comissió fallera d`Algemesí el 1935. Foto aportada per Mari
Girbes Ortiz a la pàgina Facebook Algemesí Antic.
Un reviscolament
es va intentar el 1944, així respongué
l`autoritat segons l`acord municipal de 30 de Març: se acuerda no conceder la
autorización sol·licitada para la proyectada falla en la Plaza del Mercado. Es
tallà tota possibilitat de continuïtat i ens pot indicar dues coses: primer, que
tanta oposició em fa estar totalment convençut que allí com havia assegurat
Salvador Escartí Naval, com a mínim a la Plaça del Mercat s`havia plantat una
falla, en algun any anterior al de la plantà de la Falla Plaça Major de 1935. I
que havien fet una crítica que no els havia agradat. I segon i ací ja faig
història-ficció, per que no pensar que fins i tot es plantaren en anys
anteriors, falles amb temàtiques encara més àcides?
El 1973 és donà de nou permís per a formar una nova comissió a la Plaça Major –aleshores del
Cabdill- que tancarà el 1974, trenta anys de vergonya. Una altra qüestió em
ronda el cap, només hi hagué una prohibició? Tant prompte claudicaren aquells apassionats
per les falles? Caldria fer una investigació a fons de la postguerra, perquè pot
ser ens portaríem sorpreses –per exemple en forma de comissions fantasma, com
les del carrer del riu a Cullera-. La falla de la Plaça Major, fou la mare de totes les falles actuals, ara fa
quaranta anys, es conserva una fotografia de la primera falla del seu
renaixement, un gran cadafal al qual el pare
Amadeu Lopez Bomboí, dedicava estos versos:
Foto de la Falla
Plaça del Cabdill de 1974 feta pel
fotogràf Vicent Roig Aliaga.
LA CIUTAT
D’ALGEMESÍ, HA PLANTAT FALLES PER FÍ
Clavileny
els núvols bat
volant
com una gavina
com a
símbol ben trobat
d’ un
entrellat que ens inclina
a viure
sense entrellat.
Per què,
direu, hi ha entrellat
que un
puny d’homens drets i fets
sense
por, s’ han arriscat
mentre
els altres s’estan quiets,
i una
falla ens han plantat?
I
després ja de tants anys,
superant
un munt d`obstacles,
i amb
més pèrdues que guanys,
arriben
a fer miracles
pels
seus esforços i afanys?
Falla Plaça del Cabdill 1978. Foto aportada per Juan Manuel Galiano
al grup Facebook Algemesí Antic
Al 1975, els germans ferrer, plantaren una falla molt esportiva, que en lloc de tindre escenes, tenia 8 rebots, corresponents a les escenes corresponents, les primeres falles de esta comissió seran espectaculars amb comparació de les actuals. Un artista molt important fou José Luís Pérez Abad el Novell que plantà almenys dos anys, el 1980 Contra el Matxisme, la fotografia en el butlletí municipal, fan pensar que o guanyà o quedà segona, el 1981 Joc i Festa i espectacles infantils, estigué envoltada de polèmica, el cadafal desaparegué del magatzem de la Plaça Major per apareixer en un magatzem d’un expresident, qui mogut per diferències econòmiques amb els fallers la tragué, la falla fou recuperada, però sembla que el succés afecta a la plantà i al guardó aconseguit.
Al segrest de 1981, li va succeir una
desgràcia major el 1982, quan el
camió tràiler que transportava el
cadafal venint des de València, a uns tres quilometres d`Algemesí, sembla
que el gran volum del cos central es va desprendre, caient a un camp de tarongers, quedant totalment destrossat. Per sí no fora poc eixe
enguany sobrevingué la trista pantanà de Tous. El cas es que ni el 1983 tornà a
plantar ni tampoc el 1984, desapareguent per segona vegada.
Arribats ací cal
parlar de José Luís Perez Abad, nascut a Russafa (València), estudia arts i
oficis, també fou aprenent de J. Muñoz, passà després al taller de Regino Màs
com ajudant, marxà al servei militar i quan tornà ho va fer amb Juan Huerta,
allí feu la seua primera falla per a Comte Salvatierra-Mercat de Colom el 1965,
en el taller de Huerta coincidí amb Germans Ferrer, Alfredo Ruiz, etc,...arriba
a secretari general del Gremi amb l`intent de millorar les condicions de
treball. En trenta cinc anys de professió, realitzà més de
400 falles, la majoria a València per a seccions intermèdies, mai especial, el seu millor resultat fou un segon premi en 1C amb Baron de Sant
Petrillo (Benimaclet), també destaquen les seues falles a Exposició-Misser
Mascó quant explotem de 2-A o el poder de 2-B
Exposició-Misser
Mascó quant explotem Secció 2-A. http://www.cendradigital.com/2011/05/03/ha-faltado-jose-luis-perez-abad-el-novel
El 1983, a causa de la pantanà no es
plantaren falles .... però finalment gràcies
a la Junta Local Fallera de Borriana,
si es plantà un grup que anava a ser
destinat a un Museu faller i que fou restaurat per l`artista Javier Palomar
Bellido, un fet que recorda que de vegades si existeix la germanor fallera. No podia acabar este repàs sense recordar a un
home que resultà providencial per a les falles d`Algemesí, Enrique Lloret Boscà, fou president de Junta Local Fallera
d’Algemesí, durant el seu mandat, es va bastir bona part del entramat faller
actual i fins i tot es va anar més enllà amb una seu pròpia, els
graons, publicació anual, recompensa pròpia les moreres, competicions esportives singulars
etc,..-tot açò desaparegué- qui sap on
podien haver arribat les falles més
muixerangueres si haguera estat més temps al capdavant.
El
meu xicotet homenatge al millor president de la història de la Junta Local
Fallera d’Algemesí, el senyor Enric Lloret Boscà in memoriam. Gràcies! Font Revista de J.L.F.A Els Graons 1981
Passem ara a analitzar les falles del 2014 amb
una mirada al que ha segut la trajectòria de cada comissió, dels seus
principals artistes, activitats falleres
i fins i tot d` una falla non nata
que es mereix unes línies.
La Falla Convent, o Nou Convent, fou un
projecte que va aparèixer fins i tot amb una pàgina Facebook poc després de la
reaparició de la falla del Mercat, lamentablement no fructificà, haguera
trencat la barrera de les 10 falles, arribant a onze, però fundar una falla en
el 2011 en plena caiguda del Pib, ascens de l`atur, etc, etc,... no semblava un
moment ideal, d`altra banda el barri del Convent, al casc antic es monumental
amb edificis molt interessants, però un barri amb una població no molt
nombrosa, tot i que el carrer sant Josep de Calassanç si que ho faria viable, llevat del
citat vial no reuneix unes condicions econòmiques favorables amb pocs comerços
i elements generadors de riquesa.
Possible ubicació
de la falla Convent, non nada, front l’antic
Convent dels Dominics de 1590, on s`ubica el Museu de la Festa, fa ràbia no
poder gaudir d`una cremà en un racó tant ben conservat del barri del Convent,
on si es crema una Foguera de Sant Antoni cada any, només falta l`església que
fou cremada el 1936. La foto antiga de l`esquerra està aportada per David Meyer
al grup Facebook Algemesí Antic.
Aprofitem este fenomen per a recordar que el
barri que actualment es dels pocs que no te falla, si que el tingué per un curt
període de temps, fou la Falla Sant
Josep de Calassanç-Pare Bleda i ads fundada el 1977 i plantada per primera
vegada entre els actuals carrers Sant Josep de Calassanç i nou del convent,
front la seu social de la Cooperativa, molt a prop del parc salvador castell el
1978. L’ artista de la falla fundadora fou J.
Alonso, del qual hem pogut
reconèixer la seua firma almenys fins 1980, l'esbós de 1981, es el més
espectacular, també el més diferent, no sembla del mateix artista i fou la
última falla, desconec els guardons que va aconseguir en els seus quatre anys
d`existència, potser en un altra població amb més tradició haguera aguantat el
pas del temps... qui ho sap això, almenys ja hi ha un antecedent, el primer
fonament ja ha estat dipositat.
Falla
fundacional Sant Josep de Calassanç-Pare Bleda i ads de 1978, aportada per Juan Manuel Galiano al grup de
Facebook Algemesí Antic. L’edifici de la dreta es la seu social de la
Cooperativa.
Falla Nou Mercat
La falla més
jove d`Algemesí... i un dels
emplaçaments més antics on es planten falles, com es possible eixe prodigi
bipolar? I es que Salvador Escartí Naval,
el Bernat i Baldoví local explicava
en una entrevista al Butlletí Municipal-Berca de principis dels ’80, com ell
havia confeccionat un llibret de falla, enredat per Juan B.Juan i Eduardo Borràs
el Campanero, abans del mític llibret conservat de la Plaça Major de 1935,
per tant hi ha indicis d`una falla anterior en el anys ’30 en esta cèntrica
plaça. També està documentada la primera i única prohibició de plantar falles
en Algemesí, casualment en esta plaça, el 30 de Març de 1944.
Falla
de la Plaça del Mercat de 1978 o 1979 , fotografia aportada per Juan Manuel
Galiano al grup de Facebook Algemesí Antic.
A la segona
etapa, de la qual se`n recorden tots els veïns, des de 1976-77 –any en que s`instauren els premis- fins al 1986-87, desgraciadament ignore
els guardons que s`emportà, però pels esbossos conservats, es evident que fou
una comissió puntera, que va tindre de fallers honor personatges tant famosos
com el torero Manuel Benítez El Cordovès. Entre els artistes
només hem pogut trobar a P. Fort el
1979 també el 1980 que planta El Món a
plaços –l`esbós es espectacular-, Segueix
manant la vaca el 1981 o Mes val
morir cremat que en les mans d`un gat el 1982, després de la Pantanà d`eixe any la
veritat es que el nivell del cadafal baixa visiblement i tampoc sabem si Fort
continuà plantant.
Falla
Plaça del Mercat art Pasqual Fort lema El Món a plaços. 1980. Font llibret
Plaça del Mercat 1980-Arxiu Municipal d`Algemesí-Secció Falles.
Com un miracle de la naturalesa, 24 o 25 anys
més tard, la Plaça del Mercat torna a ser emplaçament per a la plantà d`una
nova comissió, això si amb el nom de Nou
Mercat, gent jove, que volien omplir de festa fallera de nou el centre de
la ciutat, aquest primer cadafal plantat el 2011 no ho farà a la seua plaça per obres, sinó a la Plaça Major, un altre escenari de
falles pretèrites. El primer cadafal
del renaixement es obra de Arastey, molt modest esquiva el fanalet
roig, amb un novè premi, no planten
falla infantil. L’any següent, tornen a plantar a la Plaça Major en aquest cas
un cadafal de Vicent Piera Les
xiques d`Algemesí el d`Alzira conjuga volum amb crítica local el resultat
un 6é premi, però el gran èxit es la
Xopera Mágica una falleta infantil de
temàtica ecològica local que s`emporta el palet,
el primer de la nova època, perquè no sabem si en el passat aconseguí algun
més.
Falla
infantil Nou Mercat Art Vicent Piera 1r premi 2012, plantada a la Plaça Major.
El 2013 per fi planten al seu emplaçament, la
Plaça del Mercat i tornen a canviar d`artista, en aquesta ocasió amb Fili Pons de Sueca, que els aconsegueix
amb Un món emmascarat, el 5é premi,
aquest ascens en l`escalafó, va acompanyat d`una caiguda enorme en la infantil
plantada també per Pons que passa del primer al vuitè lloc. Enguany de nou han
tornat a canviar d`artista confiant en Jorge
Gil Sapinya, que tot i ser especialista en infantils, des de fa uns anys
està treballant amb falles grans a Cullera, Algemesí
de festa en festa on es fa un homenatge a les festes d`Algemesí, des de les
festes locals, passant per altres autonòmiques, fins arribar a les més
internacionals com les carnestoltes.
El cadafal està composat per un cos central
format per diversos elements en primer lloc i enllaçant amb la primera escena
dues mascares venecianes, que representen el Carnestoltes, voluntat de
representar la tristesa en la que està pintada de blau, amb un posat trist i la
de representar alegria en la que està pintada de roig, a més a més els dos
ninots van pintats de forma inversa a la mascara davant de la qual estan i es
remarca millor la diferència, per a mi una de les escenes millor resoltes.
L’escena segona siga potser la que ix més mal
parada, no està clar si es un intent de síntesi de la Festa de la Mare de Déu
de la Salut, utilitzant la figura de la Muixeranga, o només eixe ball, cal dir
que un conjunt molt difícil de plasmar en una falla i que Salvador Ferrís posà
el llistó molt alt el 1994. L’escena tercera referent a la festa de Moros i
Cristians, inexistent a Algemesí, llevant d`algun intent esporàdic com per
exemple el d`un cadafal de bous als ’80, es enginyós, doncs està representat
per uns caragols, en referència a la manca de diners per fer festa. L’escena
quarta, presenta algunes contradiccions, apareix una fantàstica reproducció de
la Capella de la Troballa, fet inèdit en les falles d`Algemesí i parla de la
Mare de Déu, però després apareixen uns ninots que son vestes de Setmana Santa,
que també es celebra a Algemesí, però està una mica embolicat.
En l`escena
cinquena, apareix un mar cubista d’on
sorgeix un bou que ens mira com renegant-nos, dins d`un banyador, simbolitzant
els bous a la mar, que com Algemesí
no en té, es farà en el riu. Al remat dos fallers simbolitzant la festa de les
falles i com a colofó l’estàndard de la Falla Nou Mercat. Una composició
harmoniosa, on es combinen tants els elements conceptuals del guió, com els
diversos elements plàstics, volums, colors, etc,..... cal dir que els versos de
l`explicació ajuden també a millorar el conjunt, així com la decoració de la
base. Alguns punts millorables podrien ser la transició entre la base i el
remat i sobretot el modelat en general, que en alguns parts de la falla està
ben aconseguit. A la postre consoliden el 5é premi de l`any passat i sumen el
premi de millor personatge de la Cavalcada del Ninot.
Banda de música
interpretant un pas-doble al seu pas per la Plaça del Mercat
Nou Mercat o el
Mercat representa millor que cap altra l`esperit de renaixement que comporten
les falles, en un cicle que ja dura almenys 80 anys, podria tractar-se fins i
tot del primer emplaçament faller, però caldria una seriosa investigació per
confirmar-ho. Tant de bo, el cicle actual no s’acabe, per molts anys!
Falla Parc Bernat Guinovart
Falla
fundacional feta per José Vicente Gutierrez el 2010 “La crisi envolta el món”
7é premi
Fins ara s`ha plantat sempre al carrer Escultor
Benlliure, entre el carrer Albalat i el Parc Bernat Guinovart, un parc situat
als afores de la ciutat que ha conformat una nova demarcació fallera entre El
Pla, la demarcació de la Plaça del Cid i el Barri Santa Barbara. Fundació el 2009, la seua falla fundacional la
fa el suecà guti, el 2010 La crisi
envolta a tot el món. Malgrat la crisi no te un mal començament i arrenca
amb un setè premi, encara millor fou la infantil de Ferran Lorente, provinent
de Benimamet i afincat a Albalat fou
l’artista revelació que fent una falleta tota nova, que parlava sobre
les estacions s'emportava el tercer premi en el seu debut.
L` any següent, amb un Algemesí de nou amb deu
falles, amb el renaixement de la Falla del Mercat, l`artista serà Francisco
Agulleiro Aguilella de Burjassot, guanyador en diverses ocasions del palet a la
secció especial de Paterna amb la Falla Dos de Maig, germà del mític Vicente Agulleiro l`últim gran
mestre del barroc faller, format al taller de Vicent Luna, continuador d`un
estil que començà Regino Mas, amb sis ninots indultats es encara hui 2014, el
màxim exponent en aquesta disciplina. Fou també un artista excepcional amb cinc primers
premis, empatant amb Julio Monterrubio, amb qui va coincidir en els seus últims
anys, es el millor artista dels anys huitanta i un dels cinc amb més palets, si
tenim en compte que hi ha premis des de 1895, un artista en la frontera entre
la història i la llegenda, es evident que Francisco tingué part de culpa en
eixos triomfs.
Francisco
Agulleiro Llibertat o llibertinatge. 6é premi 2011
Agulleiro
aconsegueix el sisè premi amb Llibertinatge,
a més a més amb molt poc volum, mentre que Juanma Sanchez del Cabanyal
aconseguia el primer palet infantil de la història de la Falla del Parc Bernat
Guinovart amb Dibuixos animats, sense
dubte un gran començament per a una falla nova.
Falla
Parc Bernat Guinovart art Juanma Sanchez Dibuixos
animats 1r premi infantil 2011
L`any
passat el 2013 la comissió diposita tota la confiança en Juanma Sanchez que fa
els dos cadafals; en el gran resol la situació amb el fins aleshores millor premi aconseguit el
5é, amb una falla Sorpreses reduïda a
la mínima expressió, això sí amb una execució magnífica, a tot el conjunt i
especialment a una de les escenes, que li val el Ninot Indultat. En la infantil
la seua especialitat, planta un mar de
desitjos tècnicament prou inferior a la seua homònima de l`any anterior
però que es cola en el 3r premi.
Falla Parc Bernat Guinovart art Juanma Sanchez Sorpreses 5é premi i Ninot Indultat 2013
Enguany l’ artista Marco Gómez ha plantat La
Natura no es cura mostra el mal
que els humans li fan a la natura, el cos central es un bust que representa la
fragilitat de la natura, està coronada per uns arbres i uns ocells que aguaiten
des del niu, simbolitzant els essers vius animals i vegetals. Entre les escenes
apareix el caçador que mata de forma indiscriminada sense mirar el nombre de
peces que abat, si son protegides o no,
l`edat, etc,.... este ninot del caçador ha rebut l`indult del foc, amb
el que la comissió aconsegueix per segona vegada consecutiva esta distinció. Hi
ha també l`escena del piròman amb una llanda de gasolina en una ma i un misto
en l`altra, que s`acosta al bosc a cremar-ho tot, apareix un ninot amb moto
serra , que representa la desforestació, bé per necessitats humanes bé per
l’ànsia especulativa. Un vaixell balener i la aleta d`una balena, que pareix
mig submergida, representen la pesca industrial indiscriminada sense tindre en
compte la capacitat de regeneració de la mar i la seua contaminació al costat
apareix una sirena.
Es un cadafal molt xicotet, un dels més menuts
en volum, amb una temàtica on predominen els colors verds i marrons, cosa que
no esta mal resolta, però que amb un parc darrere es difumina molt. El mes
destacat es la composició, d`una falla amb poc pressupost, però uns elements
molt ben distribuïts, el guió es molt coherent i en quant al acabat final,
destaca per damunt de tot el conjunt el ninot indultat. Resultat un novè premi
–el penúltim- que enganya, perquè realment la falla diu coses, però el pressupost no dona per
a molt més, tampoc esta mal executada des del punt de vista artístic, prova es
el ninot indultat.
Ninot
Indultat Falles Algemesí 2014
Juanma Sánchez Cuenca
ha plantat enguany Fent riure, on es
parla del món de l`espectacle, concretament del circ, amb el qual tanca de
moment un cicle amb esta falla, acomiadant-se amb un sisè premi infantil. La temàtica està
molt vista, difícil fer un guió original
i abunda el refregit, però te una composició clara, una jerarquització
dels elements on destaquen els que formen el cos central i a més a més juga
molt bé amb el contrast dels colors i també aconsegueix crear un efecte d'estar
dins la falla la decoració que envolta la falla.
Falla el Pla
Sense precedents
històrics, s’ubica en el Pla, un barri residencial situat al costat de
l'Avinguda de la Generalitat, entre la antiga Cooperativa Agricola i el camí de
la Tancadeta, amb una forma allargada i rectangular, després de molts rumors
nasqué finalment el 2007.Amb uns inicis molt espectaculars, com si d`un Nou
Campanar local es tractara, el primer cadafal plantat el 2008, era pràcticament
d`un volum que doblava amb escreix al segon i tercer premi, una de les falles
més cares de la història- a nivell local clar- òbviament aquesta inversió
econòmica no era tota provinent de les quotes dels fallers de la nova comissió,
sino que comptava també amb l'ajuda d'alguns importants empresaris locals
relacionats amb el món de la construcció. En conseqüència l'artista David Clari
amb El
pas del temps aconseguí l'objectiu, impactar i guanyar el palet a la
primera.
Falla
fundacional El Pla Art David Clari El pas
del temps 1r premi 2008. Via TOT Valencia.
El 2009, el
suplement econòmic, minva considerablement, tot i aconseguir plantar un cadafal
molt important – no tant espectacular com l`anterior, però molt millor
finalizat- que optava a tot, malauradament se`ls caigué part del remat, una
ploma d`un barret, que afonà a Vanitats de Julià Baldoví
al quart premi, no puc opinar perquè eixe any només vaig vore la plantà, però a tenor de les fotografies, es una mica difícil entendre com no entra en el podi, supose els
detalls serien decisius. Almenys s`emportaren el Ninot Indultat
Falla El Pla Art Julià Baldoví Vanitats 4rt premi i Ninot Indultat 2009, no es meua però tampo recorde la font.
El 2010, la
falla pateix una davallada considerable en la partida destinada al cadafal,
l`artista serà Pepe Benavent de Carcaixent un artista veterà que realitzarà
també la primera falla infantil del Pla, amb uns acabats impecables
aconsegueixen un sisè premi en les dues, la gran portava per lema la crisi. El 2011 el cadafal continua
aminorant baixant al 8é premi, amb el mateix artista la Verge, el 2012 Benavent tanca un cicle de tres anys amb El poder dels mitjans de comunicació amb
el que repeteix el 8é premi, però sobretot aconsegueix el segon ninot indultat
per a la comissió, a la infantil un 7é premi.
El 2013 entra un
jove artista d`Alzira, Jordi Carrascosa, el qual te un mal començament a nivell
de premis amb Desitjos, conformant-se
amb un novè premi, però ho compensa amb un setè premi en la infantil, que
tenint en compte el magre pressupost es un bon premi. Enguany amb De la moda i estils ens presenta dos grans bustos, agulla, fil i teixit al
remat, que parlen de la vestimenta i en particular de la femenina, també que
enguany s`han quedat sense fallera major. Entre les escenes una referència al
punt de ganxo, com a mesura econòmica per a fer-se roba i no haver de
comprar-se-la. Un iaio que no aplega a final de més, una referència a la falta
de seguretat i a la manca d`un vigilant per a que ningú furte res de la falla.
A la moda volen posar-se algunes i si cal posar-se a treballar fora de casa, en
Melilla o .... en la pista de Silla. Aconsegueix un setè premi amb una falla
amb el volum més reduït d’Algemesí i no es la primera vegada que Jordi
aconsegueix bons premis en falles de baix pressupost. Es tira en falta treballs
seus amb pressupostos més alts.
.JPG)
La falla infantil com en un 2x1 es també de Jordi Carrascosa, el d’Alzira enguany
ha plantat en el pla, una Bob Esponjada
infantil que per que no dir-ho era més que simpàtica, amb tot el seu mon
marí, trobaves a Patricio, Calamardo, Garí, cadascun representa les diferents
personalitats que podem trobar en el món de les falles. I un fet lamentable, el
millor ninot de la falla el Sr Cangrejo, va ser furtat la mateixa nit de la plantà,
almenys no els robaren l’estàndard del cinquè premi.
.JPG)
Falla Crist de l’Agonia-Lluis Martinez i Ads
Una de les
últimes falles de la gran expansió del període daurat 1974-1981. La seua
primera falla fou un cadafal infantil plantat per E. Picot de Carcaixent el
1979, s'ubica en un barri treballador separat del casc urbà central d’Algemesí,
per l'antiga carretera nacional, l'antic cementeri i Calvari li dona nom a la
demarcació, a l'altra banda de la via férria el barri del Carrascalet, de poc
més de cinc-cents habitants situat en un tossal a l'altra banda de la via
fèrria; este barri també forma part de la demarcació de la Falla Crist de
l'Agonia-Lluís Martínez i Ads.
Esglèsia parroquial del Pilar, edifici principal del Carrascalet. font www.parroquiasantjaume.org i fàbrica de tractors BJR el 1992, que fins i tot arribà a crear i construir motos, ja molts anys que tancà.Font Avalon Park en el grup de Facebook Algemesí Antic. Dos extrems de la demarcació, amb dos edificis significatius.
La seua demarcació junt a la del Pla es la més
llunyana del centre, la diferència es que es més antiga –Plaça Major, carrer muntanya, plaça del mercat, etc...- no
obstant els seus condicionants socioeconòmics desfavorables, ha tingut falles
interessants plantades per grans artistes, el que indica la gran afició fallera
del barri.
Falla
fundacional Crist de l`Agonia-Lluís Martinez i Ads Art Enrique Picot de
Carcaixent 1979. Font Revista J.L.F.A El Dolçainer-Arxiu Municipal-Secció
Falles
Els inicis als huitanta
L'artista que
els fa la seua primera falla gran, en realitat la seua fundacional el 1980 es
Pasqual Carrasquer, Colmo espanyol,
desgraciadament no sabem quin premi va obtindré ni disposem de cap fotografia
només l`esbós i els versos del poetà també suecà José de la Torre, també tenim
l`esbós de la infantil del mateix Carrasquer, el 1981 plantarà El que no plora no mama i Lentitud, 1982, el 1984 Les coses perdudes –no sabem el lema de
la infantil-, 1985 infantil . El 1987 els artistes seran els Germans Gutierrez.
Falla
Crist de l`Agonia-Lluís Martinez i Ads Art Pasqual Carrasquer 1980. Font
Revista J.L.F.A Els Graons -Arxiu Municipal-Secció Falles
La dècada clau, els noranta
En el 1990 ni més ni
menys que Vicent Almela, els feu aconseguir el cinquè premi, una falla xicoteta
però molt allunyada del típic refregit de cartró de l'època. Probablement un
dels millors artistes que ha passat per Algemesí, artista especialitzat en
falles infantils però que ha fet falles grans tant importants com algunes de
secció especial, plantà per primera vegada el 1976, per a Bolseria-Tros Alt,
una comissió que ha sovintejat en diverses èpoques, torna el 1982 fent la gran
i després d'un llarg parèntesi de més de 25 anys tornà per a fer la infantil
aconseguint el palet en la secció vuitena i el palet d'enginy i gràcia. Ja el
1979 plantà la infantil de la Plaça del Pilar, al llarg dels vuitanta va
passant per diverses comissions, destacant la seua presència
a Nau-Plaça d`Alfons el Magnànim o Espartero Ramon y Cajal on ja el 1988 plantà
a la secció 1-A.
Falla
Crist de l’Agonia-Lluís Martínez i ads. Art Vicent Almela Caballé 5é premi 1990. Font Planet Fallas.
Als ’90 tindrà una major continuïtat a
Serrans-Plaça dels Furs on aconseguirà un 5é premi i un primer d`enginy i
gràcia a la secció primera amb Ara Mateix
el 1996, en aquesta dècada destaca també per plantar algunes de les seues
falles infantils de més alta gama, destaca el seu treball a Na Jordana a la
secció especial infantil, sobretot amb el segon premi de 1993 la qual vaig
tindre la sort de poder contemplar. Una
altra falla on va cobrir una etapa important fou a Progrés-Travessia del
Teatre, bé fent la gran bé la infantil o les dues de 1994 a 1999 i com no
incursions en falles de junta local com la de Gandia on junt a Ramon Espinosa
aconseguiren el palet de la secció especial per a la Falla Prado.
Falla
Plaça de la Mercé de Vicent Almela Caballé 6é premi Secció Especial 2001 Via Planet Fallas
A la primera dècada del nou mil·lenni arriba el seu millor premi fins ara en falles de comissió adulta amb el 6é premi i el 5é d`enginy i gràcia de l`especial, el futur està servit de la Falla Plaça de la Mercè, el 2001, també plantà per Avinguda Burjassot-Pare Carbonell a la secció especial. Completà un nou cicle amb Castelló-Sogorb oscil·lant entre la 1-B i la 2-B. Almela acapara sobretot palets d`enginy i gràcia, un fet que no ha d`estranyar en un artista faller que crea falles d`autor. El seu pas per esta comissió tot i efímer representa una brillant excepció.
Falla
Crist de l`Agonia Ales per a tot 3r
premi 1997
Els últims anys
Falla
Crist de l`Agonia Pólvora de pau 4rt
premi 2013
En el que portem de dècada, els darrers dos anys
han sigut molt positius, el 2013 amb un artista que desconec i el lema Pólvora de pau s`acosten molt al podi
amb un quart premi i amb Bon profit
obtenen el sisè premi infantil. Enguany han plantat un cadafal amb motius
futuristes, al cos central i remat hi ha un robot gegant, que sembla destorbat,
dalt uns mecànics estan intentant recuperar els seus circuits, es un monstre
tecnològic que mai agarra la baixa, en una de les escenes ens trobem una
fallera tota negra i amb una mascareta per la pol·lució, ja que tot l`aire està
contaminat i el fum negre de la falla se la pot carregar. En una altra escena
apareix l`artista indecís davant una ruleta, perquè no sap quin dia podrà
plantar, en una altra escena apareix una dona administradora, que no dubtarà en
guillotinar les despeses inútils.
.JPG)
Una altra escena
es la màquina xorissera que estalvia uns diners per a goig del tresorer i
transforma a les persones en xoriços gegants. Han baixat un poc en quant
al premi amb un sisè , però mantenen un molt bon nivell, amb un cadafal
prou original, amb bona pintura i una composició molt encertada per a
l`emplaçament, llàstima no saber qui es
l’artista.
.JPG)
De la falla infantil Anem al parc desconec també el seu artista i tampoc tinc clar el
seu guió, hi ha un poc de tot, un gran click, un marcià que simbolitza la
diversió espacial, un xiquet assegut en un cub de Rubrick i per suposat un
arbre, humanitzat que no sembla molt alegre, el conjunt està molt ben fet, però
no conec el seu guió i per tant desconec si te o no coherència temàtica.
Obtingué un vuitè premi
.JPG)
.JPG)
Falla Plaça del Cid-Albalat i ads.
Fundada el 1978,
fou la penúltima de la gran expansió, en una plaça que es va conformar en els
durs anys de postguerra, tot i que part de la plaça i algunes cases del carrer
Dos de Maig, Mestre Castanyer o del carrer botànic cabanilles, ja existien
abans de la guerra civil. El carrer Albalat una de les arteries principals de
la ciutat riberenca, conforma el principal eix de la seua demarcació, eixida
natural cap al mar, el seu caràcter comercial, tot i que es manté ha decaigut
notablement amb la crisi sistèmica dels darrers anys, l’església de Sant Pius
X, es un altre dels punts neuràlgics de la demarcació, així com el Teular de
Camarasa que fa frontera amb la demarcació de la Falla Barri Santa Barbera.
El
Teular de Camarasa el 1952, actualment plaça
Moreno Gans, a la demarcació de la falla plaça del Cid. Foto aportada per Juan Manuel Galiano Pla al
grup de Facebook Algemesí Antic.
L’artista que
realitza la seua falla fundacional fou Picot de Carcaixent, un gran gat dalt un
meló d`alger, donà inici a una falla amb uns orígens modestos que va vore
plantar en els huitanta, falles de temàtica local com Fa molta falta ací, un urbano en Algemesí, el 1980, o altres
socials com La fórmula sindical el
1981, la caça gran el 1982, la pantanà
va interrompre la activitat però la comissió ressorgí el 1984 amb Pedrós i
Beltran un tot terreny de Sueca, que
plantaren Estem tirats al dimoni, els
anys següents continuaren els mateixos artistes. El 1987 plantà B. Javier d’
Alzira, Bons i Roïns caldos.
Falla fundacional de la Plaça del Cid Art
Enrique Picot 1979. La grua de fons indica la construcció de les finques de la part nova del barri de finals dels setanta i principis dels huitanta. Foto aportada per Juan Manuel Galiano Pla al grup de
Facebook Algemesí Antic
1989: Un any clau en la construcció de la identitat
de la comissió
Malauradament no he
pogut trobar els noms dels artistes que realitzaren els dos cadafals, ni tampoc
els lemes, però si almenys una fotografia de la falla infantil, un any plujós
en el que els fallers de la Plaça del Cid arreplegaren gojosos a la Plaça del
Cid, ni més ni menys que un segon premi i sobretot el primer palet de la seua història
en falles infantils, una categoria on anaven a destacar a partir d`eixe moment
–el 1988 la gran havia aconseguit el cinquè, la infantil el tercer, amb una falla amb un gran micalet-.
Falla
Plaça del Cid-albalat i ads 1r premi infantil de 1989, una de les falles infantils amb major pressupost de la història fallera algemesinenca, popularment la gent l`anomenava la falla del torero. Font BIM Berca.
I després de la
festa... la ressaca, terrible caiguda al sisè lloc –penúltim aleshores-, que es
va compensar una miqueta per la infantil, com amb el segon premi de 1991. La
comissió es recupera i el 1992 retornen al podi, aquesta vegada es un tercer
premi, el 1995 plantarà un mite de la història de la Ribera, Pasqual
Carrasquer, ja en la etapa final de la seua trajectòria i fent falles per
afició, deixarà la seua empremta. La falla infantil estava dedicada a les
glòries valencianes Sorolla, Benlliure i Blasco Ibañez i obtingué un quart
premi.
Carrasquer
també plantà una falla a la Plaça del Cid fou el 1995, hi ha fins i tot una gravació de la cremà de la falla realitzada per la televisió local Berca TV.
L'any següent
el 1996 guanyen el segon premi, repetint la gesta de 1989, la infantil es queda
en un cinquè. El 1997 plantarà Pepe Benavent de Carcaixent amb un 4rt premi i
també un quart infantil. El 1998, no es un any destacable per premis, però si
pel fet que l`artista de la falla infantil fou Salvador Ferris Cerveró, que
malgrat no passar d'un quart premi, s'emporta el ninot indultat infantil, es la
confirmació d'un dels dos primers artistes locals que anaven a fer evolucionar
en la dècada següent la plàstica fallera d'una població que estava estancada i
fins i tot en certs moments en perill d' un major retrocés. A partir d`eixe
moment la Falla Plaça del Cid ja no tornaria a ser la mateixa.
Plaça
del Cid 5é premi i 4rt premi i Ninot indultat infantil Art Salvador Ferrís
Cerveró 1998
Primera dècada del nou mil·lenni: la gran
transformació de la Falla de la Placeta.
A partir de 1999
la comissió s'assenta no només entre les millors de la seua època, sino que lentament
escalarà posicions en la classificació històrica fins a colar-se entre les mes
grans de la història algemesinenca. Guti aconsegueix de nou el segon premi per
a la falla gran i en la infantil un quart, tot i baixar al quart premi l'any
següent, per cert la falla infantil d'eixe any –el 2000- la feu un tal Victor
H.Giner Blasco, un jove artista local encara poc conegut, que curiosament
aconseguia el mateixos premis que Salvador Ferrís dos anys abans, un quart
premi i de nou el ninot indultat infantil.
Falla Plaça del
Cid-Albalat i ads Art Guti 2º premi i Art Victor H. Giner 4rt pr i Ninot
Indultat inf 1999, moment de transició cap a la etapa hegemònica a partir del
2003.
El 2001 i 2002
repetiren el tercer premi en la gran i un segon en la infantil el 2001, la
comissió havia augmentant el cens lentament al llarg dels noranta i ho faria
encara més en la primera dècada del 2000, almenys fins l'esclat de la crisi, però
necessitava encara superar una escull, aconseguir el guardó més preuat: el
palet. El 2003 després de tres anys de plantar la infantil, Victor H. Giner
començarà a fer també la falla gran, a partir d`eixe moment començà un
maridatge espectacular. Representa també l'establiment d'un taller professional
al carrer Albalat, molt a prop del emplaçament de la falla on començaria a
triomfar. Eixe mateix any, no només guanyen sinó que fan doblet, amb 25 anys de cine i una falla infantil de
temàtica oriental.
Esbós
de la Falla Plaça del Cid-Albalat i ads
1r premi de la seua història. Font llibret 2003
L`any següent
repeteixen el palet en la gran amb Açò
està que bull, en la infantil un tercer premi. Tot i no fer doblet
aconsegueixen el Ninot Indultat i altres premis de la comissió com millor
carrossa i millor comparsa de la Cavalcada del Ninot, començava la hegemonia de
la falla de la Plaça del Cid-Albalat i ads. Després d`una breu interrupció el
2005-amb un segon premi- tornen a la senda de la victòria el 2006 i 2007, el
2008 amb menys de la meitat de pressupost, encara donen guerra amb Aigua, on? una falla molt ben
argumentada i amb grans acabats, que guanya un segon premi que sap a primer,
més el ninot indultat, també tornen a emportar-se el palet en la falla infantil
Per que no et calles?, que a més a
més també guanya el ninot indultat infantil. Dos ninots indultats en un mateix
any, no es un fet habitual, demostra el nivell de maduresa professional al que
estava arribant Victor H.Giner Blasco.
Tot i tot no
guanyar la falla del Cid del 2008, va dos cadafals amb una gran qualitat, com
testimonien els dos ninots indultats, de les respectives falles. Ho lamente,
però no recorde la font on vaig trobar la foto.
Novament arribà
un bienni de palets en la falla gran, el 2009 amb A carnestoltes tots s’han disfressat i el 2010 amb A la nit, tot pega un esclafit que a més
a més fa doblet junt el bosc encantat,
probablement l'any més farcit de guardons de la història de la comissió,
doblet, premi enginy i gràcia, ninot indultat infantil i millor comparsa i
millor personatge de la Cavalcada del Ninot, quasi faltava falla per a tant de premi, ...
Falla Plaça del Cid-Albalat i ads art Victor H. Giner Blasco A la nit tot pega un esclafit 1r premi, premi enginy i gràcia, millor comparsa i millor personatge de la Cavalcada del Ninot.
El 2011 son superats per Santa Bàrbara que no guanyaven des de 2002, tot i que s`emporten el premi d`enginy i gràcia, cal dir que foren la primera falla d`Algemesí a destacar el guió de la falla, tenint no només un, sinó dos guionistes de la pròpia comissió, Alejandro Puivert i Carla Carbonell. La versió infantil la dolçor, serà tercer premi. El 2012, amb Passeig per Africa Victor H.Giner torna a imposar-se en la seua plaça talismà, per suposat repeteixen el premi d'enginy i gràcia, I Love falles tindrà el tercer premi infantil. Els últims dos anys, amb Rebel·lió en la granja i El Circ de la vida han repetit el segon premi, tant en les gran com també amb les infantils.
Falla
Plaça del Cid Passeig per Àfrica 2012, l’últim fins el moment primer premi del
mestre d`Algemesí.
Parlar dels
últims onze anys, es parlar de Victor H. Giner Blasco, no només es el primer
artista local professional, en fer falles grans a la població, des del seu
primer taller al carrer Albalat o des de el segon al carrer València o
actualment al seu taller d'Albalat, es a
més a més, de moment, el segon en l'escalafó històric amb set primers premis,
darrere dels germans Navarro de Carcaixent amb onze. Amb poc més de trenta
anys, s'ha fet amb cinc segons premis, cinc ninots indultats, almenys cinc
primers premis infantils, sis segons premis infantils i almenys tres ninots
indultats infantils.
Falla
Albuixarres-Cami Fondo Secció segona infantil Alzira. Font Llibre oficial Junta
Local Fallera Alzira 2003.
L'obra de Victor H.Giner Blasco no es
limita a Algemesí, començà a plantar en la veïna Alzira un any abans del seu
primer triomf a Algemesí, el 2002 Una
fallera en la Xina, la secció segona infantil, repeteix el 2003 amb la lluna de la fantasia i el 2004 amb Albuixarres-Camí Fondo, Passat, pressent i futur va rebre el
segon premi de la segona secció i Fantasies
el vuitè de la segona infantil, una altra falla infantil eixe any fou la de
Camilo Dolz segon premi de secció tercera. Continuarà amb Albuixarres fins 2007, passa a
Colònia-Anna Sanchis amb el cadafal Aigua
enquadrat en la secció segona-b el 2008 i 2009. El 2009 plantarà també la
infantil de Sant Andreu en la secció segona.
Falla
Colonia-Ana Sanchis lema Aigua Art Victor H. Giner 4rt premi Sec Segona B 2008
Font Cendra Digital
Ha plantat en molts altres llocs, però el lloc
on ha desenvolupat les obres d`un major pressupost ha segut la falla Campament a
Paterna, des del 2010 fins enguany, amb resultats compresos entre el segon i el
quart premi de la Secció Especial d`aquella ciutat de l`Horta, amb el ninot
indultat de Paterna 2010. Altres poblacions de l’horta de València que han vist
falles de l’artista d’Algemesí han segut Alaquàs a la falla Cervantes i enguany
plantarà també a la Plaça Espanya, a Catarroja a la falla Plaça la Regió o a
Manises a Verge del Carme.
Foto que
il·lustra la celebració dels presidents i FFMM de la Falla Campament, amb el primer ninot indultat de Victor H. Giner
Blasco a Paterna el 2010, lamente haver oblidat la font, si algú la recorda, la
posaré immediatament.
L’altra comarca
on més ha desenvolupat la seua carrera Victor H. Giner Blasco ha segut la
Safor, sobretot a Tavernes de la Valldigna, localitat molt desconeguda fora del
seu entorn i que planta uns cadafals més que respectables, amb una densitat
fallera enorme que fa que siga una festa molt participativa, allí ha plantat la
falla infantil de Portal de la Valldigna des de 1999 fins enguany. Aquell any
fou clau doncs guanyà amb dues de les seues falles infantils, tant a Algemesí
amb Plaça Cabanilles com a Tavernes amb el Portal. L’altra població es Gandia,
on debutà el 2011 una falla a la secció tercera infantil amb Benipeixcar, també
ha fet la seua gran i la infantil del Mercat a la secció primera, on el 2012
aconseguí el millor ninot de la secció. Altres poblacions on ha plantat
l`algemesinenc son Xella, a la Falla No ni na o L’Eliana.
Falla el Portal Trova, trova, trovador Tavernes 2014. Una plaça on ja està 15 anys
seguits plantant.
Des del 2003 fins el 2012, la Falla Plaça del
Cid, ha aconseguit ascendir meteòricament amb set palets i tres segons premis, com
la tercera millor –amb diferència- en la classificació històrica local. Els
darrers anys tot i la seua solidesa, ja no guanyen amb tanta vehemència, està
canviant la hegemonia fallera d`Algemesí? canvi de cicle? Es un xicotet recés? Només el temps ho dirà, de moment ja han fet història, esperem que continuen fent-la.
Enguany Victor
H. Giner Blasco ha plantat El Circ de
la Vida, amb el guió de Alejandro Puigvert, Azahara Colomer i Noelia Bañon.
On trobem una representació del que passa en l`actualitat, la crisi, les
mentides dels polítics, la pujada dels impostos o el tancament de Canal Nou. Al
remat un pallasso observa el que ocorre a la vida, la bola del cos central es
com la vida plena de colors, a un costat el contrarremat, es un gran caramel
que sempre agrada siga de llima, fresa o menta. Si el colorit de la falla es
espectacular, el del remat va acompanyat per eixe detallisme academicista fruit
de l`esforç que destil·la el seu artista en el seus treballs i que li ha valgut
innumerables ninots indultats.
La composició es
piramidal clàssica i està conformada per set escenes, en la primera apareix una
equilibrista que simbolitza una societat que ha de realitzar equilibris amb
gran constància i esforç, sense tindre por de caure, un dels ninots amb colors
més foscos, com ho es la realitat diaria. A la segona escena apareixen un ensinistrador i un lleó, el primer
es una metàfora dels banquers que ens fan passar per l’aro, el segon es un
símil de la gent que ha segut desnonada i s`ha quedat al carrer –el lleó s`ha
quedat sense gàbia. La tercera escena, es molt psicològica, un pallasso es
maquilla, malgrat el seu estat emocional, ha de somriure i la ballarina ja no
sap quant durarà l`actuació, perquè amb la pujada de l’IVA .....
La quarta escena,
la del forçut, representa l`esforç del treballador que aguanta de forma estoica
tot el que li tiren damunt. A la cinquena escena, trobem un polític-pallasso,
que parla per no callar i al ciutadà sempre va a enganyar... alguns no fan
riure i directament donen ganes de plorar. A la sisena escena apareix un
presentador de televisió, el qual intenta que oblidem els problemes de forma
temporal, bè.... en valencià ja no tenim, perquè els han tirat en un bufit de
la televisió valenciana, a la darrera escena hi ha un pallasso d' acomiadament.
Al conjunt de composició, pintura, etc,...hem
d`afegir un guió creat per un equip de tres persones, que en el cas de Puigvert
quasi diríem semi-professional, un fet a tindre en compte i un últim detall, la
alta participació i implicació dels fallers de la comissió, que ajuden no només
en la decoració del cadafal, sinó fins i tot en l`ambientació a tota la
placeta. No obstant, han de conformar-se amb el segon premi, això sí obtenen un
merescut premi d'enginy i gràcia-un any mes. I sobretot son els primers de la
història d`Algemesí en guanyar el premi al millor llibret, que per cert ja era
hora que el ficaren! Enhorabona i gràcies a l’ajuntament i a Junta Local
Fallera d`Algemesí per tant sabia decisió, ara a veure si continuen el camí i milloren moltes més coses, com per exemple, un concurs de teatre en valencià o un Museu Faller al Museu de la Festa, cosa que ja demanaven alguns el 1997.
Ha costat 40
anys de falles consecutives i quasi 80 des que es va fer el primer llibret
local, però per fi....
El bosc Màgic, també de Victor H.
Giner, es tracta de la falla infantil que enguany va farcida d`elements propis
dels boscos encantats, temàtica constant en les falles infantils de Victor H. Giner, donyets, fades, dracs, mussols, papallones i tot tipus
d`animalets, a la falla apareixen clarament dues parts diferenciades, a la part
de davant un arc de Sant Martí, ple de
fades i estrelles, amb un Sol rematant. Entre les escenes trobem un color més
pastís, especialment en les figures humanes o humanitzades i uns colors més
vius en els animals, encara que el conjunt no te massa colors cridaners.
El detall es
cuida fins el mil·límetre i trobem xicotets insectes o pardalets, inclús en els
cartells explicatius, que per cert son de primera. A la part de darrere, els
colors son més vius, val com exemple el mussol blau damunt la seta vermella i
els ninots son una miqueta més clàssics, destacant dos xiquets que prenen
consciència de tindre cura del bosc i que han segut el Ninot Indultat infantil
d`Algemesí 2014. Un cadafal que tot i la seua perfecció en els detalls fins i tot de
decoració amb el suro damunt l'arena, que dona sensació del humus del sol del
bosc, ha hagut de conformar-se amb el segon premi.
Ninot Indultat infantil Algemesí 2014
Falla
Plaça Cabanilles
Foto de la Falla fundacional Plaça Cabanilles 1978 aportada per Juan Manuel Galiano
Pla al grup de Facebook Algemesí Antic. Curiós el cotxe davant la falla, un
fenomen hui impensable.
Nascuda el 1977,
plantà per primera vegada el 1978, en un lloc emblemàtic entre el Parc Salvador Castell –el més antic de
la ciutat, inaugurat sobre un braç mort del riu Magre, el 12 de Maig de 1947, durant
una visita de l'aleshores cap d'estat Francisco Franco, cal dir que ja havia
estat aprovat el 1936 per l`ajuntament presidit per l'alcalde Torremocha i que
Salvador Castell ho va reprendre- i de la capella
de la Troballa, destruïda durant la guerra civil i reconstruïda per
l'aleshores arquitecte municipal Joan Segura de Lago el 1947-enfront d`un pou
de 1683, on segons la llegenda, va existir una morera on es va trobar una
imatge d'una Mare de Déu, l'any 1247-.
Capella de la Troballa, en primer terme, el pou
on la tradició situa la morera on va aparèixer la figura de la Mª de Deu de la
Salut el 1247, molts anys després s’arrencà la morera, va brollar aigua i es va
construir el pou. Darrere està la Plaça de l`organista Cabanilles. Foto de
Joaquim durant la Mare de Déu de 2007 en Panoramio. http://www.panoramio.com/photo/4550343
Al seus peus es
situen alguns dels principals carrers de
volta –carrers per on es realitza la processó de la Mª de Déu de la Salut- com
el carrer Capella on podem trobar el casal pairal dels Palau del s. XVII. A
principis del s.XX fou seu del Sindicat Agrícola d`Algemesí, que fusionant-se
amb el Cercle Catòlic d`obrers va donar lloc al precedent de l`actual
Cooperativa Agrícola del Sagrat Cor de Jesús el 1919 ara fa 95 anys o el carrer Berca, que naix de la Placeta del
Carbó i que comparteixen amb la Falla
Plaça Tres Moreres, plena de casals històrics i d`un antic portal, el de Berca,
hui desaparegut.
Casa dels Palau
en una imatge antiga quan estava en bon estat. del Blog Algemesí en la memòria.
No conec l’artista de la falla fundadora
–Pasqual Carrasquer?-, encara que hem trobat una fotografia de la falla fundadora. Tenim un esbós de la primera falla infantil, que
tractava la doma de xiquets, el
primer esbós d'una falla gran que disposem es de 1979, no sabem qui fou
l'artista, però sembla que fou Carrasquer,. De la Falla de 1980, si tenim
l`explicació i un esbós amb una lluna de cos central i un mussol al remat que
semblen obra de Pasqual Carrasquer. Anem
avant o arrere i els xiquets lo que
costen son els lemes de les
falles de 1981, etc....també tenim el lema de les falles de 1982 però no així
els seus artistes, destaca la falla infantil que reproduïa a escala la falla
que es plantà a la Plaça Major el 1935. Son moltes les incògnites del període
fundacional entre 1978-1982. No només desconeguem quins foren els primers
artistes –Carrasquer es un d`ells - també els seus guardons, caldrà seguir
investigant.
Falla
Plaça Cabanilles. Esbós 1980, probablement de Carrasquer. Font Revista JLFA
1980.
Després de la
pantanà del 1982, no es plantà el 1983, saltem al 1984, on trobem Al que li pique i la vida es un circ de
Pedrós i Beltran de Sueca, que tornaren a plantar el 1985. Este període, fosc
en quant a informació s`allarga fins 1990.
Arran la dècada dels noranta, ocorren diversos fets, en primer lloc amb
el maridatge de José Andrés Ibor Pansa
artista de Sueca, que aconseguí els fins ara únics tres primers premis de la
història de la comissió-que jo sàpiga-, el 1991, el 1994 -també el ninot
indultat- i el 1995, disputant-li la hegemonia als Germans Navarro que
guanyaven any rere any en la quasi invencible Victor Pradera.
Falla
Plaça Cabanilles Art José A. Ibor Pansa 1r premi i Ninot Indultat 1994 , personalment
pense que es la millor falla de la història de la comissió i una de les millors
d`Algemesí de tots els temps. Font Fitxa agremiat José Andrés Ibor.
En aquell
context, al seu taller de Sueca, començà a formar-se Salvador Ferrís Cerveró,
el primer artista faller professional d'Algemesí, que ja començà a col·laborar fent
l'esbós de la falla infantil de 1991, aprenent les primeres tècniques, etc... el
1992 realitza la seua primera falleta, amb un centre format per un tabal i una
dolçaina, dalt unes muses i un músic, etc, el 1994 ara fa vint anys, plantà una
falla infantil que serà emblemàtica en la seua carrera, 750 Aniversari toca la fibra col·lectiva i fou indultada, la
representació de les festes de la Mª de Déu el cos central conformat per un
gran campanar, competia amb la Muixeranga per veure qui arribava més amunt.
El 1996 debuta l`altre artista local Victor H. Giner Blasco també amb Pansa
que eixe any baixa al cinquè premi, el jove artista local es fa amb el tercer.
Continuarà realitzant falles infantils sempre entre les primers, fins que el
1999 guanya el primer premi. Arribats ací, cal dir que l`artista no eixia del
no res, al taller de Martinez Mollà
a l`estiu de 93,conegué les primeres tècniques amb aquella falla municipal que
es plantà el 1994, amb remat de vareta
que tenia com a remat la torre de l’ajuntament de València i el parot de
Cortina de 1928. Després del bon començament amb aquesta falla de 1996, entrarà
a l`escola d’Artistes fallers de València, on el mestre era Joan Martí el Mero, en el seu taller es queda després del curs durant una
dècada, on aprendria gran part dels seus coneixements. Mentre en casa de la
seua iaia, anava fent les seues primeres falles infantils, fins que començà a
fer-ne de grans i obrí el seu primer taller al carrer Albalat.
Falla Plaça Cabanilles art Victor H. Giner
Blasco 1r premi infantil 1999. La temàtica de la naturalesa màgica no ha deixat
d`acompanyar les falles infantils de este artista. Per primera vegada guanyava en Algemesí, un artista professional
local i l`any següent faria el salt a
les grans.
A partir de l’any 2000 i fins el 2002,
realitzarà tant la gran com la infantil, en el 2000 amb Aigües brutes aconsegueix un tercer premi amb la seua primera falla
gran i també el ninot indultat, els altres dos anys els premis foren més
discrets. Amb el seu pas a la Plaça del
Cid, es produeix el retorn de Pansa i a la falla infantil de Salvador Ferrís,
Pansa estarà fins el 2006 realitzant falles de poc pressupost que no obstant
encara va collir un tercer i dos quarts premis. Pel que fa a Salvador, encara
continuà fins el 2009, destacant Cançó de
Bressol el 2007, tercer premi, o Naturalment
amb la que aconseguí el ninot indultat infantil en el seu últim any, del seu
segon període, en la falla que el va veure començar. Mes endavant parlarem de la seua tercera etapa, plantant fora d'Algemesí.
Falla Plaça
Cabanilles Art Salvador Ferrís Cerveró Cançó de bressol 3r premi infantil 2007,
foto pròpia de baixa qualitat feta amb mòbil prehistòric. No obstant s`observa
l`evolució de Ferrís amb línies més planes i un estil que havia canviat prou
des d`aquelles primeres falles dels ’90, pel seu pas per l'escola del gremi i la seua evolució personal.
Amb la marxa de
Pansa, entraran altres com Manolo Viguer
que plantà una falla amb una gran muixeranga el 2006 i Les
falles d`Algemesí, 3r premi de 2007, falles de temàtica local que tot i la
seua modèstia, mostraren una plàstica renovadora. A partir de 2008, Paco Vizcaino l’únic artista suecà en
plantar en secció especial de València, junt al degà Carrasquer, els dos
primers anys foren molt febles, però tingué dos anys molt bons amb Mare que natura! Que arriba al segon
premi i aconseguí el ninot indultat el 2010 i amb un 3r premi i menció d`enginy
i gràcia el 2011, una de les falles millor pintades que recorde.
.jpg)
Després d`una
baixada al cinquè premi, amb el Mar el 2012 tanca un cicle, l’any següent es
desastrós, amb un cadafal que sembla no estava acabat i que arreplega l’últim
premi, una pagina negra en la història d’una de les millors falles d`Algemesí. Enguany amb l’artista Enrique Oliver de Carcaixent s`ha vist una falla, xicoteta en
volum, però ben proporcionada i amb coherència temàtica que li ha donat el 4rt premi,
més d`acord amb la història de esta comissió, no només pels seus premis que la
converteixen en la quarta en la classificació històrica, sinó per tindre l`orgull de ser la que li va
donar la oportunitat als dos artistes fallers locals, una urgència històrica
que tota població fallera ha d'esmenar, el tindre creadors o muntadors de falles que li donen
personalitat a la població.
El pirata que
representa als empresaris negrers de la construcció, els bancs, les
elèctriques, etc,.....
L’ economia
submergida s`amaga en el fons del mar i el pirates aguaiten un moment de
guàrdia baixa, per atacar als incauts. Les platges estan plenes d`iaios perquè
son els únics que poden gastar i molts joves aturats han de bussejar- treballar
en negre- per poder trobar un tresor –algo per a menjar. Amb tota seguretat la
millor falla dins del seu pressupost i volum, tant per composició-risc,
pintura, crítica-guió, etc,.... esperem que puga establir-se una bona sintonia
entre comissió i artista perquè hi ha bons fonaments per a que comencen junts
una bona etapa.
El Circ es el lema de
falla infantil, on s’aposta per un xicotet cadafal multicolor, amb un escàs
nombre de figures, però que intenta fugir del refregit aportant un particular
modelat i sobretot uns rostres molt característics que marquen un estil
personal. Per les vores tota una carpa envolta al pallasso, la malabarista, un
lleó i un xiquet, un falla sòbria que cuida el detall fins i tot en la
col·locació de la gespa per part dels fallers, al remat un 9é premi que no fa
justícia al treball realitzat.
Falla Ideal Terrassa
Portada
del primer llibret de la història de la Falla Ideal Terrassa amb el seu primer
cadafal. Font baixat de la antiga pàgina
web o blog de la Falla Ideal Terrassa, actualment desaparegut.
Nascuda al mateix temps que la Plaça del Mercat i Barri Santa Barbara, va plantar el seu primer cadafal el 1977, en el seu primer llibret, destaca una col·laboració de l’intel·lectual local Martí Domínguez i Barberà, ex-regidor de l`ajuntament de València i director de Las Provincias, hagué de dimitir per aquell memorable discurs Cuando enmudecen los hombres, hablan las piedras, que va pronunciar amb una impressionant oratòria en el Teatre Principal de València durant la presentació de la Fallera Major de València de 1958, una valentia, la de denunciar la marginació de València, que li costà el lloc de treball. Martí Domínguez i Barberà , dramaturg, novel·lista i poeta, deixà la seua empremta amb l’article Veïns, bens que cal defendre que parlava de la importància del veïnat en la continuïtat de la comissió, una col·laboració de luxe.
Foto del
discurs, amb Martí i Dominguez a l`esquerra i l` opuscle Valencia la gran
silenciada , cuando enmudecen los Hombres hablan las piedras. Discurso de
Proclamación de la Fallera Mayor 1958.
Font web Associació Estudis Fallers. http://estudisfallers.fallas.com/Documents/Marti.Dominguez/Marti.Dominguez.htm
Un altre
col·laborador de luxe fou Salvador Escartí Naval autor del primer llibret de
falla conservat en Algemesí el 1935 per la Falla del Gremi de Fusters d`envasos
que es plantà a la Plaça Major i d`un llibret d`una falla anterior, a la Plaça
del Mercat, segons ell mateix assegurava, el qual no ens ha arribat. La seua
ubicació es la d`una mena de placeta formada entre el carrer Lope de Vega, que
uneix el centre de la ciutat amb la part més nova i el carrer germanies que ve
del carrer muntanya, l`antic carrer major que connecta la Plaça major amb
l’antiga carretera i l`estació de Renfe. Malgrat ser un barri relativament
antic, car el carrer Lope de Vega estava totalment urbanitzat els anys ’30 i
també el carrer germanies, no se`n coneix cap antecedent faller ..... de
moment.
A la falla hi havia un homenatge a Salvador Castell, els va fer un bust l'escultor local Leonardo Borràs que ha faltat recentment, entre els materials s'utilitzaren fustes de les habituals als cadafals de la Plaça de Bous de setembre, enginys amb habitacions amb desequilibris, una habitació amb espills. El més sorprenent es que hi havia caricatures dels alcaldes d'Algemesí, escenes del parc salvador castell, del pont del Xúquer, la façana de l`institut Sant Vicent Ferrer... sobtà la quantitat de temàtica local, tenint en compte l'escàs percentatge que es pot contemplar hui dia en qualsevol de les deu comissions algemesinenques.
Falla Ideal Terrassa Art Mario Barberà. El castell d`Algemesí. Detall façana
institut de batxillerat Sant Vicent Ferrer. Foto aportada per Juan Manuel
Galiano en el grup de Facebook Algemesí Antic.
Finalment dir que tot i que no dispose de fonts escrites, els meus informadors em revelen amb gran vehemència que fou una falla que va fer el copo, es a dir palet i premi enginy i gràcia i ninot indultat. Una altre fet extraordinari, no només en Algemesí, sinó en una falla que no forme part de la Secció Especial de València fou que es cobrarà 25 pesetes d`entrada i que hi haguera gent que entrara quatre i cinc vegades, sense dubte a equivocar-me estem parlant d'una falla molt especial.
Falla Ideal
Terrassa Art Mario Barberà. El castell
d`Algemesí. Detall Pont del Xúquer. Foto aportada per Juan Manuel Galiano
en el grup de Facebook Algemesí Antic.
El guardó es
faria d'esperar vint anys, -molts, amb raó, denominen a Ideal Terrassa, la
Plaça de la Mercè d' Algemesí, per la mala sort que ha tingut amb els premis-
l'altre fet important, es que la seua neta Cristina
Barberà, sembla que ha heretat esta faceta del seu iaio doncs el passat
juny acabà el mòdul professional superior d`artista faller, cosa que ens posa
davant un altra conjuntura històrica, la de una possible segona generació
d'artistes fallers/es locals.
Cristina Barberà
neta de Mario, te a banda del mòdul professional superior d'artista faller,
estudis en disseny, a banda d'altres d'indole esportiva i es que tota formació
es poca, per les noves generacions d'artistes.
El 1980 no sabem quin premi aconseguí, però per la foto que apareix junt a la Falla de la desapareguda Plaça Major, al butlletí municipal d`aquell any i pels testimonis orals es evident que guanyà o segurament quedà segona, això Justícies i injustícies, perquè Vivint de fantasies aconseguí el palet infantil. La falla gran sembla que fou realitzada per un artista de Castelló de la Ribera anomenat Baldoví. De l`any següent Al so que nos toquen es la típica falla que parla de com ens manipulen els polítics, no conec ni artista ni premi, tampoc de Fira Any 1950, una reconstrucció de la Fira de Sant Onofre-festa local de finals de Juny-, que fou totalment indultada i roman desmuntada als magatzems del Museu del Gremi d'artistes fallers de València
Falla
infantil Ideal Terrassa Fira any 1950
primera falla indultada el 1981. Font esbós del llibre Els Graons de Junta Local Fallera Algemesí 1981
L’últim any abans de la pantanà l`artista
encarregat de la falla infantil fou Paco
Roca de Xàtiva, amb una falla
sobre l`ensenyament i possiblement també fou l’artista de la gran. L’artista de
Xàtiva ha guanyat deu vegades a la
secció especial de Xàtiva, també
el 1r premi de l’especial infantil a Alacant amb Sèneca-Autobusos i ha realitzat diverses infantils
d’especial a València. A més a més també ha plantat falles de gran nivell a
València com Bruixeries Valencianes
Arxiduc Carles-Xiva en 1-A el 1990, Il·lusions
del poble Quart Palomar en 1-A i Bruixeries Plaça Doctor Collado de 2-A el
1991, la bona cuina Arquebisbe Olaechea-Sant Marcelí de 1-B el 1993, La festa Arquebisbe Olaechea-Sant
Marcelí de 1-A i Bufonades Plaça
Doctor Collado també en 1-A o Avinguda Pérez Galdós-Calixte III de 2-A el 1994,
els pirates de la crisi Arquebisbe
Olaechea-Sant Marcelí de 1-A el 1995, etc, etc....
Foguera
Sèneca-Autobusos Artista Paco Roca Chorques. Carretera i manta, turisme alacantí. 1r premi Secció Especial
Alacant. http://www.seneca-autobusos.com/index.php/2000s/2002
Un gran buit
documental ocupa el període 1986-1993, l’únic fet que trobarem en hemeroteca
fou una desgràcia, l`incendi del casal el 17 de Març de 1987, una desfeta que
posà a prova la germanor fallera, segons em comentava Toni Roig Aliaga, es va
produir una reacció molt positiva acollint cadascuna de les altres
comissions-aleshores sis- als seus casals, els fallers damnificats, en
diferents actes, així cada nit, sopaven en un lloc, anaven a la berbena de
l`altra, etc,..... per una vegada els bons sentiments passaren per damunt dels
interessos personals.
La seu social de
la Falla Ideal Terrassa, es el Casal Nelo Bacora, un dels més antics
d`Algemesí, escenari del maleit incendi del 1987, que malauradament va cremar
entre altres coses part dels arxius.
El 1994
l`artista de les dues falles gran e infantil fou Guti la gran tenia esta explicació: Una societat on la gallina, quan més grossa més important, i si no és
gallina ànec, la qüestió és tindre el mànec..... i si no el tenim anirem de
caça, com el monument del Terrassa. Va rebré el cinquè premi i el premi a
la millor correcció lingüística, la falla infantil va rebre el segon premi.
Falla Ideal
Terrassa Art José Lafarga Palomares El
oro y el moro 1r premi,
ninot
indultat, millor carrossa i millor correcció lingüística de 1999. Falla
infantil Les mil i una nits de Filiberto Pons 2º premi.
El premi més repetit de la dècada dels ’90 serà el quart, destacant el segon premi infantil de 1996 o el ninot indultat infantil de 1997, l`altre premi que acompanyarà a la comissió serà el de correcció lingüística almenys en tres ocasions de 1997 fins 1999. A les acaballes de la dècada, del segle i del mil·lenni, el 1999 Ideal Terrassa pujarà vint anys més tard de nou al més alt del podi i ho farà amb un dels grans, José Lafarga Palomares de Cullera, amb un ninot indultat a València el 1996 i ja guanyador a Cullera i a Alzira, encara faria un parell de falles més amb Ideal Terrassa el 2000 i 2001, aconseguint premis menors; deu anys més tard assolia el 2n premi d’especial amb la Plaça del Pilar al Cap i Casal, des de aquell any no ha deixat de plantar a la secció més alta de les falles de València.
Falla Ideal Terrassa Art Germans Navarro
L’espanta-pai 2on premi 2009. Font Trobat Valencia
La comissió es mourà en posicions mitjanes entre el quart i cinquè premi fins el 2006 que arribarà de nou al segon premi, per retornar una vegada més a posicions mitjanes amb els incombustibles germans Navarro de Carcaixent, amb quarts premis i de nou pujant al segon premi amb L’espanta-pai el 2009, si tenim en compte que el més gran dels germans Navarro, Jaume, ja començà a guanyar amb Victor Pradera el 1981, parlem d`uns artistes mítics en la història local, i després .... novament a posicions intermèdies, una constant en la història de la comissió, això si els Germans Navarro s`acomiadaren el 2011 amb una menció del premi d'enginy i gràcia.
Falla
Ideal Terrassa Art Juane Cortell Repàs
d’actualitat 3r premi 2012.
Els dos anys
següents continua l`scalextric particular de Ideal Terrassa, amb l`entrada de Juane Cortell que planta Repàs d`actualitat emportant-se el
tercer premi que junt al segon premi que aconsegueix Ferran Lorente en la
infantil amb Uhh! Quina por!, l`any
següent cauen a un sisè premi en la falla gran, però en la infantil no només no
tiren arrere sinó que guanyen el palet, els
nostres menjars de Ferran Lorente. Enguany han canviat d`artista en la
falla gran, Ernesto Cimas, germà de
Venancio, artista de Xàtiva que ha
arribat a plantar en places tan importants com algunes falles de la secció
especial de València com Arxiduc Carles-Xiva, Avinguda Burjassot-Pare Carbonell
o l`Antiga de Campanar.
Una escena on es
crítica el canvi de programa d’última hora de la Junta Local Fallera,
desgraciadament este tipus de crítica local o autocrítica fallera no es
freqüent, tan sols apareix de forma periòdica en esta comissió.
Si per algun fet es caracteritzen els d`Ideal Terrassa, es per tindre una de les millors crítiques, com la de canvia el programa de falles a una setmana vista, entre les escenes, les dures condicions de vida dels treballadors xinesos, que permeten el miracle econòmic. A la Xina enviarien els fallers a algun president de junta,..., sàtira en estat pur com l`escena de l`amo i el servent que el transporta. Referent a la economia, fins i tot les pintes les fabricaran a Xina, referències a la supressió de Canal Nou, Algemesí pareixia Xina a la porta del Centre Polivalent, quan en una oposició no cabia la gent-crítica local a una falta de previsió de l’ajuntament-, o l'ex-ministre Gallardon un conveni va firmar, per a que les xiques puguen anar a la Xina a avortar, etc, ....
Tot i tindre
molt bona crítica, mancava una estructura que ho unirà tot en un
conjunt més coherent. En quant a la pintura de la base, una miqueta fosca, en
una plaça que no sempre te molta llum. Una altra crítica seria certa desigualtat en el modelat dels ninots de base, amb
certa diferència amb el remat, que
estava molt millor finalitzat i una decoració no tan esmerçada com altres
comissions, amb pressupostos semblants, xicotets detalls marquen la diferència,
una constant en este poble, un bon inici amb un tercer premi en el
debut de Cimas, en una comissió que ha aconseguit
també els premis a la millor carrossa i comparsa.
O pepa pig que posa la roba en la rentadora, representa l`aigua per a rentar. També apareixen les aigües menors, amb els gossos del barri fent cua davant un arbre.. en venda!, una escena tracta del que hi ha sota el mar,... a banda d`un estil marcat per elements com els ulls dels seus ninots, les falles lorentianes tenen una característica comuna, la humanització dels objectes i els animals, aconseguint un efecte còmic. En la seua plàstica també destaca la pintura que combina colors vius i pastís, predominant la lluminositat i evitant la foscor, que li dona un toc infantil. Repeteix el primer premi i es converteix després de dos anys en el rival a batre.
Falla Barri Santa Bàrbara
Edifici de les
Escoles, el més emblemàtic del barri, al carrer del mateix nom, en la imatge
apareix el Centre d’informació juvenil, també alberga l’escola per a adults i
el Teatre Jaume I on es celebren la gran majoria de presentacions de falla des
de fa molts anys. A la part de darrere hi ha el centre de producció de la
Televisió i butlletí municipal Berca. Foto: http://www.valenciaterraimar.org
Fundada en 1976, plantà per primera vegada el 1977, el carrer que dona nom al barri i a la comissió, es un dels més antics d’Algemesí, datant el tram més antic, que ix del carrer Albalat i la Plaça de la Verge dels Dolors, de l’època de la reconquesta o fins i tot abans al s.XIII, bona part de la seua demarcació pertany al casc antic, de tal forma que es un dels barris organitzadors de la Festa de la Mª de Déu, cosa que només fan tres barris més. Va créixer estenent-se sobretot cap al nord en direcció valència, amb carrers paral·lels al carrer Santa Bàrbara com el carrer de les escoles, carrer Jaume I i carrer Gamieta amb altres transversals, com el carrer baldoví, Sant Benet, etc,..
Falla
Barri Santa Bàrbera Artista Pasqual Carrasquer ? 1978 aportada per Juan Manuel
Galiano Pla al grup de Facebook Algemesí Antic. Curiosa la foto, perquè
normalment sempre es fan de cara.
Ha conegut dos emplaçaments, el primigeni entre
el carrer Santa Barbera i Sant Benet i l'actual, mercè al canvi de casal, a la
part nova del barri, al carrer Pasqual Ferrer. Tot i ser més perillós cal dir
que l`emplaçament antic tenia una màgia que ha perdut l`actual, en un espai
obert que no te el caliu del casc antic. Especialment espectacular era l'hora de la cremà amb les flames acaronant els edificis dels voltants, com qualsevol falla de casc antic.
Falla Barri
Santa Bàrbera Artista Pasqual Carrasquer
1979, algunes fonts orals de gent jove, m’havien suggerit que esta falla
havia guanyat el primer premi d`eixe any i que hi havia fotos al seu Casal que
ho demostraven, cosa que contradiria la
versió que havia guanyat El castell d’Algemesí d’Ideal Terrassa, si es així es
corregiria d`immediat la possible errada. Font Pàgina Facebook del llibre Pasqual
Carrasquer, Creador de falles de Joan Castelló.
No puc
afirmar-ho amb seguretat, però tenint en compte que hi ha un esbós de la falla
infantil de 1978 de Pasqual Carrasquer a la revista que publicava aleshores la
Junta Local Fallera, es molt possible que també fera la falla gran i per que no
la falla fundacional de 1977. El de Sueca restaria allí almenys fins el 1984, amor o guerra, sense rumb, son lemes de algunes d`aquelles primeres falles de les
quals desgraciadament no tenim els premis i es una llàstima, perquè esta falla
es la segona en primers premis de la història local amb almenys 8 palets.
Falla
Barri Santa Bàrbera Art Julià Baldoví ? 1r premi 1988. Font Berca escrit
Gràcies a un
butlletí municipal de 1988 que publica les fotografies de les falles guanyadores
d`aquell any, es pot parlar del primer palet de la seua història, –de no ser
que haguera guanyat el 1977 o el 1978- una victòria que significa el trencament
d’una ratxa imparable de Victor Pradera venia guanyant sense parar des de 1981.
Algunes fonts orals em parlen que l`artista fou Julià Baldoví, però no ho puc
confirmar.
Falla
Barri Santa Bàrbera Art Julià Baldoví El
nostre fruit 1r Premi 1997 i de fons 1r premi infantil 1997. Font Berca
escrit
Als ’90, almenys
des de 1992 apareixerà un nou artista de Sueca, José Vicente Gutierrez Guti, amb premis mitjans, destaca el
1994 amb un tercer premi tant en la falla gran com infantil. Desconec l`artista
que plantà en 1995 i 1996, si fou el mateix Guti o un altre, però es destacable
la continuïtat durant tres anys seguits del tercer premi i del Ninot Indultat
del 1995. Julià Baldoví artista de
Riola fou l`artista de El nostre fruit
una falla de tall clàssic amb un acabat impecable, que li valgué el primer
premi i per si fora poc eixe any feren doblet, gran e infantil, l’any següent
el 1998 repetiren artista i repetiren triomf amb Un món de mentides, una falla on unes boles, damunt un rellotge
antic de cadena, representaven les
falsedats del món. Cal dir que tornaren a fer doblet.
Falla
Barri Santa Bàrbera Art Julià Baldoví La
lluna d’Algemesí 1r Premi 2000
Després d`una
breu caiguda el 1999 fins al cinquè premi, tot i aconseguir un tercer en la
infantil, tornen a la carrega i el 2000 amb La
lluna d’Algemesí un cadafal no molt gran, però amb bona composició,
acabats, pintura, etc.... donen la campanada i guanyen a falles amb un volum
prou considerable, especialment com en el cas de Victor Pradera i ho fan també
amb Carnestoltes, es el tercer doblet de la seua història.... -que
jo sàpiga-, son dades que evidencien la importància que li ha donat esta
comissió al cadafal. Esta regularitat en
la part alta, continuà amb el segon premi del 2001 Burrades de la vida i de nou tornaren a guanyar amb la infantil. La
quarta i darrera victòria de Baldoví en Santa Barbara li la donà Carnestoltes el 2002, sense dubte un
artista emblemàtic per a esta comissió. Encara plantaria uns anys més,
destacant el segon premi de Pintar el
nostre poble del 2004 i el tercer premi del 2005. El 2006 sofreixen un
davallada, que els deixa en el sisè lloc, una relliscada, que totes les falles grans, fan alguna vegada en la seua
història.
Falla
Barri Santa Bàrbera Art Julià Baldoví Pintar
el nostre poble 2º Premi 2004 la
penúltima falla que va plantar l'artista que més premis li ha donat a esta
comissió i un dels millors que ha plantat en Algemesí, amb quatre o cinc
primers premis.
A partir del 2007 retornen als seu lloc natural, el
podi, això si, no amb un sol artista com havia passat en el període
anterior sinó amb diversos, el que indica la fortalesa econòmica de la
comissió, però també la falta de simbiosi comissió-artista, l'altre fet
important, es que abans amb Victor Pradera i ara amb la Plaça del Cid, tornen a
ser la falla a tindre en compte, el
rival a batre, moltes vegades sense arribar a guanyar com aquell gran ciclista
francès, Raymond Poulidor.
Falla Barri Santa Bàrbera Art Toni Gil Qui li
posa el cascavell al gat 3r Premi 2009.
Una de les últimes cremades en el seu primitiu emplaçament, sempre la més
espectacular d`Algemesí per la proximitat de les vivendes. Fon Tot València
Gutí retorna el 2007 amb l`escalfament global i aconsegueix un
segon premi, a partir del 2008 s`inicia l`era de Toni Gil que comença amb un tercer premi, Qui li posa el cascavell al gat i un segon premi infantil amb Mare natura, en un any on la Falla El
Pla doblava i triplicava en pressupost a la resta de comissions pel que fa al
cadafal. I de nou el 2009, continuen en llocs de podi amb un tercer premi amb Ni per a pa i guanyen el primer premi
infantil amb Ja fa olor la primavera.
Després d`un descans
cap a llocs de la mitjania –el 2010 es planten nou falles- amb un cinquè i
quart premi infantil, tornen a guanyar després de nou anys sense fer-ho, ho fan
de la ma, d`un altre artista suecà, es curiosa la relació d’aquesta comissió
amb els artistes de la capital de la Ribera Baixa, amb un cadafal que criticava
les múltiples prohibicions del govern central, tabac, limitació de velocitat,
etc,...el que no està prohibit, està
permitit, un veterà , Joan Pedrós
li retornava a la Falla Barri Santa
Barbera, antics llorers.
Falla Barri Santa Bàrbera Art Joan Pedrós Una de
por 4rt Premi 2012
La falla
infantil no acompanya a la gran que restà en un discret cinquè lloc, el 2012
amb Una de por cauen al quart premi, aspectes
com la pintura que era pràcticament la mateixa que la de la finca de darrere i
que diluïa el cadafal o un acabat molt diferent al de l'any anterior, en un any
de gran igualtat poden ser decisives, l'infantil tingué també un quart premi,
això si, emportant-se el premi d'enginy
i gràcia i el ninot indultat infantil.
Falla
Barri Santa Bàrbera Art Joan Pedrós Carnestoltes 1r Premi 2013.
Per una vegada
la comissió te paciència i li dona una nova oportunitat al veterà artista, que aconsegueix
amb Carnestoltes de nou el primer
premi, a més a més també s`emporta el premi d`enginy i gràcia, un cadafal amb
un remat i un cos central impecables, però amb unes escenes no tant cuidades i
uns alguns del ninots més que imperfectes. Pirateries
que prometia molt en l`esbós i en l’exposició del ninot, va decebre a propis i
estranys, el resultat un cinquè premi infantil.
Enguany Mauri Moreira han plantat València en falles un cadafal impecable
des del punt de vista estètic, amb una composició clàssica sense risc, però amb
una visualització clara que no deixa dubtes al visitant sobre el guió del que
representa. Pot ser un detall prou negatiu, siga la desigualtat en el modelat
dels ninots de base, tot i tindre un acabat impecable, hi ha dos estils que
trenquen la homogeneïtat del conjunt, per una banda ninots amb una línia més
moderna, acompanyats de refregits clàssics,
com a les escenes del calent-dari, la iaia i el guardia civil, etc,....estic
convençut que novament es degut a les estretors del pressupost.
Si analitzem per parts, el remat, una fallera
que somia en ser fallera major en la nit de la plantà, enguany torna a tindre un gran nivell de
modelat, pintura, etc,...ara bé a diferència de l'any passat, no te una
importància tan cabdal, per una vegada la seua mida respecte al conjunt es
menor i per altra el conjunt, es enguany més que un acompanyant, assemblant-se
més en qualitat al remat. El cos central es molt simple, un polígon rectangular
que adapta cadascun dels seus costats a les diferents escenes, segons el tipus
d`argument, una barraca, la porta d`un garatge, la porta d`un Casal,
etc,...sempre amb tota classe de detall i amb una pintura sense macula.
Escena per escena, trobem des d`una fallera que no pot ni canviar-se de roba, del poc temps lliure que disposa en falles, no li donen ni tres dies. Al costat l’altre grup de ninots moderns es la de la parella que van a la mascleta en motocicleta, en un altre cartell a l`altre costat del grup fa referència al tancament de RTVV. També apareix un cartell que fa referència a la lluna del remat que acompanya a la fallera per a que esvaisca la foscor.
Una tercera escena es la de la parella de fallers nus, que han quedat així per la pujada de l`IVA, en una quarta escena una família fallera que acudeix a la ofrena, reflexiona de camí de la deplorable situació socio-econòmica, que per cert a nivell local encara es pitjor, per l’altíssima taxa d`atur regnant. Un grup molt repetit, però prou ben reproduït. La cinquena i darrera escena on apareix una iaia i un caporal de la guàrdia civil davant una barraca, que recorden el drama dels desnonaments en una població com Algemesí on fa uns anys el 25% de les cases estaven buides.
La decoració del monument es sòbria però molt proporcionada tant en el colors com en les formes adoptades. Ara bé la gran errada, es certa descoordinació en el guió, amb algunes crítiques del cartell que no s`acaben d`entendre a tenor de la contemplació de les escenes i de la crítica general. Xicotetes errades que no pesen tant com la regularitat general que li ha donat de nou el primer premi, això si, molt igualada amb la segona i la tercera, un dels anys amb més igualtat entre les falles que optaven al palet.
Juan José Salom un jove artista de
Carcaixent ha segut l`encarregat de fer La
mare natura una falla on el cos central estava ocupat per una representació
femenina de la natura, que emergeix de la soca d`un arbre i que de mig cos en
amunt s`humanitza amb un cos de dona. Està envoltada d`elements de la natura,
com un donyet esglaiat, que veu que cap arbre li han deixat.
A la part de
darrere, la frondositat i els colors verds cedeixen espai a un espai més sec i
fosc on les tonalitats marrons- grises guanyen protagonisme, en eixe context el
principal ninot es un os polar que simbolitza la problemàtica dels glaciars.
Els dos personatges humans, son un xic que observa la situació de la costa des
d`un penya-segat i a la part frontal el ninot més optimista un xiquet amb unes
flors a la ma, sempre hi ha lloc a l'esperança.
Bona composició, amb un joc complex d'encaix d'elements que integren una temàtica, de diverses mides i jugant també amb els colors depenent de la situació que es vol expressar. La decoració, de la falla infantil, acompanya molt bé a este tipus de falla de temàtica natural o vegetal, gran treball dels fallers/eres de la comissió, tot ajuda a aconseguir el tercer premi infantil. Bon començament de Salom en Algemesí
Falla Plaça Tres Moreres
Casa del Delme
1602, al carrer delme, entre el carrer
Santa Barbera i la Plaça Tres Moreres. Antiga propietat del clero d’Algemesí
fins la desamortització del segle XIX. En ella es guardava la desena part de
les collites com a impost. Francesc Ribalta instal·la en ella el seu taller per
a pintar el retaule major de la parròquia de Sant Jaume. era Foto de Joaquim a Panoramio. http://www.panoramio.com/photo/33610592
L'única situada actualment en ple casc antic, a escassos metres de
la Plaça Major, representa una rara avis en Algemesí, on la majoria de
comissions es situen fora del casc antic i de l`eixample de la ciutat. Això li
dona una forta personalitat, això i
haver segut una de les falles fundadores de la Junta Local Fallera el 1976, es a dir una de les més veteranes,
junt a la desapareguda Plaça Major i a Victor Pradera, el document més antic
que he pogut trobar a la hemeroteca de València es la seua presentació on actua
de mantenidor el primer president,
de la naixent Junta Local Fallera d’Algemesí En Juan Montrull Bartual, tot això en LAS PROVINCIAS de 3 de Març de
1976.
Falla
Plaça Tres Moreres Art Andrés Martorell Premi ? 1979. aportada per Juan Manuel Galiano Pla al grup
de Facebook Algemesí Antic.
El primer document sobre cadafals de la comissió
serà una falla infantil el 1978, un cap d`un pallasso, sense lema ni nom
d`artista, de l`any següent ja tenim artista: Martorell, el millor deixeble de Carrasquer, una falla coronada per
un conill assegut damunt un coixí, i este damunt altres elements com una
masurca de dacsa, etc,... d`estructura simple no semblava molt menuda, almenys
no tant com ja la he conegut en dècades posteriors. Una altra característica es
que en aquells anys també construïen la corresponent falla infantil.
Falla
Plaça Tres Moreres Art Andrés Martorell
Hi ha molt que raure 1985. Font Revista JLFA Els Graons.
Tot i que no se
qui es l`artista que fa la falla fundadora el 1976, almenys des de 1979 fins
1985 l`encarregat fou A. Martorell un dels millors artistes fallers que ha
donat Sueca, amb cadafals com Qui paga el
pato? El 1980, amb l`explicació de la falla del propi Martorell, el 1981
apareix signada per S. Silvestre este
perro mundo, Desperta València el
1982, o Hi ha molt que raure 1985.
Falla
Plaça Tres Moreres Art A. Martorell Any internacional del xiquet. 1980. Font
Revista JLFA Els Graons 1980.
Sorprèn molt positivament el sentit didàctic
d`algunes de les falles infantils de la comissió d`aquella època com la
infantil de 1980, dedicada a l`any internacional del xiquet o una falla
infantil realment interessant degué ser Monument
on tots els animals li feien un monument a Felix Rodríguez de la Fuente.
Malauradament, per les revistes de Junta Local sembla que arran el 1984
deixaren de plantar falla infantil.
Retall de
periòdic amb la notícia de l’incendi del taller de Martorell a Sueca,
perdent-se entre altres la falla Plaça Tres Moreres que anava a plantar-se
aquell 1982. Font: Les falles de sant Josep a Sueca. Andrés de Sales Ferri
Chulio.
Una anècdota desgraciada
fou el terrible incendi que patí el
taller del bo de Martorell a Sueca,
que junt a moltes d`altres falles cremaren abans d`hora, una pena perquè en
l`esbós apuntaven maneres els dos cadafals d`aquell exercici de 1982, per si no
fora poc uns mesos després vingué la terrible pantanà del ’82, acabant amb les
falles del 1983, dos exercicis massa durs, que potser dugueren a deixar de
plantar la falla infantil, exhaustos o farts ,davant de tant mala sort.
Falla Plaça Tres Moreres Art ? 7é premi.
1994. Font Berca BIM Nº 52 Març 1994
No torne a tindre notícies d’artistes fins quasi
una dècada més tard, el 1995 on l`artista fou o bé Pedrós o bé Carrasquer,
esta falla que obtingué el setè premi tingué la particularitat que la seua
crema fou gravada per Berca Televisió, la tele local. Seria interessant saber
si existeixen sobretot còpies de reportatges encara més antics, perquè serien
molt valuosos per reconstruir la historia de les falles d`Algemesí,
especialment dels primers anys.
Falla
Plaça Tres Moreres Art David Clari El pes
del cavall 5é premi 2008. Font desconeguda.
Des del 1998
fins 2001 inclusives, tingueren una bona època, amb França eixa dama, amb un remat d`una dama que agafava un camió,
fent al·lusió a les destrosses de camions plens de verdura i fruita espanyola
que els agricultors francesos destrossava en territori francès, o València, sol i festa més costumista de
Pepe Benavent. I no diguem res dels últims temps des que comença la crisi, un
dels seus millors guardons, el cinquè amb El
pes del cavall de David Clari el
2008, any en que es plantaren huit falles. L’ any següent amb Algemesí en falles del mateix
artista, aconsegueixen un sisè premi, el
2010 tot i baixar al 8é premi amb Temps
al temps del mateix artista, tampoc son els últims, perquè hi ha nou falles
en total.
.jpg)
Falla
Plaça Tres Moreres Art David Clari? 7é premi , millor carrossa, millor comparsa
i millor personatge 2011
El seu millor
any dels darrers temps ha segut sense dubte el de 2011 amb un setè premi de deu
falles i tots els premis de la Cavalcada del Ninot, Millor Carrossa, Millor
Comparsa i Millor Personatge, això ens porta a parlar d`una altra de les
especialitats de la comissió, la Cavalcada del ninot, on s’esmercen per
intentar oferir cada any un dels millors conjunts en dita cavalcada. L`any
passat amb Un Món animal aconseguiren
un huité premi tot i que en la infantil baixaren al novè.
Enguany tot i tornar al furgó de cua en el
cadafal gran, Conta`m una de conqueridors,
una falla presidida per un gran cap d’ Hernan
Cortès, el gran conqueridor de Mèxic,
que s`erigeix dalt un llibre que conta les seues cròniques en territori
asteca, a les escenes on veiem múltiples ninots refregits que ressuciten any
rere any, veiem almenys coherència temàtica, cosa que s`agraeix, la conquesta
de la llibertat, protagonitzada per l`estàtua
de la Llibertat, una referència al preu que estan pagant actualment els Ucranians per conquerir la llibertat.
La sempiterna
lluita de conquesta mútua entre moros i
cristians o la conquesta econòmica mundial que esta duent a terme la Xina, son algun dels exemples. A nivell
estètic, el modelat es una miqueta irregular,
els colors son pobres i no combinen sempre entre si, una llàstima perquè
la composició tot i ser molt clàssica simple es atractiva i està molt ben
acompanyada pel guió, malgrat rebre el desè premi, remuntar a l'any que bé, es
més que factible.
La falla
infantil que han tornat a plantar des del 2012, porta com a lema Els colors de la primavera construïda per l`artista Alberto Abril, el pas del fred hivern,
a l`alegre i acolorida primavera son el cos central, on es representa com uns
xiquets després d`un temps de pluja,
descobreixen al cel un arc de
Sant Martí. Això els omple de goig i volen representar-ho dibuixant-ho i
pintant-ho. Es pot parlar sense embuts de falla d`autor, això representa un
salt qualitatiu per a les falles infantils d`Algemesí, que ja gaudiren en el
passat de Salvador Ferrís Cerveró, actualment de Ferran Lorente i ara es suma
Alberto Abril.
Modelat personal
que busca línies planes, fugint de
models clàssics i cerca l’expressivitat amb figures que s`assemblen a les
il·lustracions que apareixen en els llibres de literatura infantil actual. La proporció de tots els ninots i la
combinació de colors vius per als xiquets, amb colors més apagats per a animals
o elements inerts com les roques o els núvols, son característiques d’un
conjunt complet malgrat tindre un pressupost reduït. El quart premi, suposa
un guardó molt preat en una plaça, on durant quasi trenta anys no plantaren
infantils.
Falla Victor Pradera-Ferran d`Aragó i Ads.
Plaça de la
Ribera d`on ixen el carrer Ferran d’Aragó i l`Avinguda del País València,
demarcació de la Falla Victor Pradera. També parteix d`ací els carrer Lope de
Vega i Gomez Ferrer, demarcació d`Ideal Terrassa, un lloc de trobada de comissions
per als grans actes, entrega de premis, ofrena, etc,... Foto propietat de
Joaquim.2 a Panoramio.
Gràcies al bon
criteri d`un faller desconegut al qual jo vull recordar, tenim tots els premis de la comissió des de 1977 fins 1991,
gràcies a un llibret de 1992. Tant de bo la Junta Local Fallera d`Algemesí,
s`haguera preocupat de la mateixa forma per conservar almenys les llistes de
premis des de la seua instauració. El palmarès
de Victor Pradera es impressionant, amb 13
primers premis, encara mantenen cert avantatge sobre Barri Santa Barbera
amb 8 o algun més i sobre Plaça del Cid amb 7, la resta Plaça Cabanilles
amb 3 o algun més i Ideal Terrassa amb 2 o 3 estan ja a unes distàncies
abismals, per no parlar dels que només tenen un o dos.
Falla
Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads 4rt premi 1978 (eixe any es plantaren 8
falles), des de la primera falla que plantaren en 1976, foren sempre una falla
competitiva. Aportada per Juan Manuel Galiano Pla al grup de Facebook Algemesí
Antic.
Ja el primer any
el 1977 amb només sis falles a
concurs ja es presentaren com a una comissió potent que anava a per totes, amb
un segon premi a la falla gran,
acompanyat d'un tercer a la infantil, el premi d'enginy i gràcia i el Ninot
Indultat. Els dos anys següents son prou grisos amb tan sols dos quarts
premis i dos sisens en la infantil, el 1980 tot i baixar al cinquè lloc en la
gran, aconsegueixen un tercer amb la infantil.
L’edat daurada de Victor Pradera: els ’80.
Falla
Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads Art Navarro i Olcina Contaminació 1r premi
i 1r premi infantil 1981. Font
Revista JLFA Els Graons 1981.
A partir de 1981 comença la era Victor Pradera, eixe any del qual ja coneguem l`associació de
la falla amb Jaume Navarro i Salvador
Olcina, que plantaren Contaminació
i Primavera els dos primers palets de la comissió i el primer doblet de la seua història, cal
dir que la Plaça Major havia tingut molts problemes en la planta i que la
infantil de Ideal Terrassa s`havia indultat, però dit això calia estar allí en
el moment que ells estigueren. El 1982
amb els mateixos artistes planten Perreries
que torna a guanyar, però un món feliç, s`ha de conformar amb el
segon premi infantil.
Falla
Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads. Art Germans Navarro 1r premi i Premi enginy i gràcia 1987. Una falla que
va ser el sisè palet consecutiu, només la pantanà podia frenar-los. Foto de
Toni Roig Aliaga.
El 1983 no planten falla, com la resta de
comissions, però amb el retorn ve l'època més apoteòsica de la comissió, quatre anys seguits guanyant el primer premi i el premi d`enginy i gràcia i
tres fent doblet de 1984 a 1986 i per a sumar més substància el ninot indultat el 1984. Cabronaes fou la primera d`una saga que
acaba amb la falla que tenia com a remat una ouera amb una baralla de galls al
remat el 1987, falla ja signada pels Germans
Navarro.
Falla
Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads. Art Germans Navarro 1r premi 1989. Una falla que recobrava el palet
després de la interrupció de l`any anterior.
Foto Berca BIM
El 1988
recuperen el tron en la infantil però baixen al tercer lloc en la gran. Els dos
anys següents tornen a regnar, el 1989 els
Germans Navarro recobren el tron, per davant de la Plaça del Cid que queda
segona i que els furta el palet en la
infantil, amb una falla memorable, la falla del torero, front a la qual Victor
Pradera ha de rendir-se a la evidència i conformar-se amb un segon premi.
Falla Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads. Art
Germans Navarro 1r premi i 1r premi
infantil 1992. Una falla que tornava a recuperar la primera posició després de
la victòria l`any anterior de Plaça Cabanilles amb Pansa. Font Arxiu
municipal-Secció Falles Llibret Falla Victor Pradera-Ferran El Catòlic i
adjacents
La primera
meitat de la dècada encara els seria propícia, en la segona començarien els
problemes. El 1990 tornen a fer doblet. En el 1991 els germans Navarro
es topen amb Pansa un artista de Sueca que planta per a Cabanilles, malgrat
això guanyen amb la infantil. El 1992
amb la falla del pescador recuperen
el tron i a més tornen a fer doblet,
l`any següent tornen a guanyar, no se si feren doblet.
Falla Victor
Pradera-Ferran d`Aragó i ads. Art Germans Navarro 2º premi i 1r premi infantil 1994. Plaça Cabanilles amb Pansa i Salvador Ferrís
tornaven a guanyar el palet, afavorint
la competitivitat de les falles algemesinenques.
El 1994 es topen
amb una falla amb de composició estilitzada, la falla del mosqueter que junt a
la infantil de Salvador Ferrís marquen època. En el 1995 tornaven a doblar el
genoll, davant Pansa, no era habitual, d`altra banda cal ressaltar un fenomen
que era comú en altres poblacions properes i que s`ha perdut com es l`adornament dels carrers, Victor Pradera
ho va fer alguns anys amb fanals
d’època, estores roges,...etc... era com tindre un trosset de Russafa en
Algemesí.
El 1996 recuperen el tron, amb una de les
millors fallers que jo recorde en aquella dècada, ningú era conscient però serà
l última gran victòria d`aquests
germans en Algemesí la número 11, ho
faran a lo gran : primer premi, primer premi infantil, Ninot Indultat amén de
premis de la Cavalcada del Ninot com els de millor comparsa, millor carrossa,
etc,...
Falla
Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads. Art Germans Navarro 3r premi i ninot indultat infantil 1999 L’última falla
amb esta comissió dels germans Navarro.
Els Navarro`s com moltes vegades signaven
les seues obres, continuaren al cap davant fins
l`any 1999, mantenint un alt nivell, amb un segon i dos tercers premis i un
ninot indultat infantil el 1999. La seua última falla entre el carrer
Ferran d`Aragó i el carrer València va rebré el tercer premi, curiosament no tenia la orientació habitual del remat
mirant cap a l`oest, sinó cap al nord, direcció València...fou la fi d`una època,
que començà aproximadament el 1980-81 i que durà pràcticament vint anys, el
palmarès impressiona: onze primers
premis, quatre segons premis i tres tercers premis, més dos ninots
indultats i quatre premis d`enginy i gràcia.
10 o 11 primers premis infantils,
tres segons premis, etc,.... uns
artistes claus en la història de les falles d`Algemesí.
Orfandat, desorientació i un ressorgiment temporal:
2000 -2006
Falla
Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads. Art Vicent Ferragud? Montagut? Mags i mones en el món 1r premi 2001.
Noves estètiques en els cadafals de la falla hegemònica.
Si unes persones o col·lectivitats, durant molt
de temps han segut guiades, quan de sobte perden eixa guia poden caure en la
mes absoluta desorientació. Això pot ser de forma fulminant o gradual, amb
Victor Pradera succeí la segona. El primer any post-Navarro`s serà el de Vicent Ferragud amb Pallassades de la vida que es farà amb
el segon premi, en la infantil un especialista vingut de la Pobla Llarga, Vicent Gomar que amb La vida en la prehistòria aconseguirà el
tercer premi. El 2001, cinc anys més
tard i amb un artista diferent que plantà Mags
i mones en el món tornaven al tron,
a més a més aconseguien el Ninot
Indultat, ara bé, amb un més que discret cinquè premi infantil, que
evidenciava que les coses no anaven com abans, no obstant estem parlant de vint
anys seguits sempre entre els tres primers, en la categoria de falles grans.
Falla
Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads. Art Vicent Ferragud? Montagut? Valencianies 2º premi 2002. Lamentablement
no hem recuperat una foto del remat. Font Berca BIM Algemesí.
L`any següent amb Valencianies arribaven al segon premi, semblava que tot continuava
igual, però el 2003 assistim a un fet curiós, Les dos cares del mon, tornava a ser segona, però El món de la Warner baixava al sisè
premi. Lògicament el ritme ja no era el
mateix, el desgast començava a notar-se, però continuava sent una falla no
només respectada sinó temuda pel seu potencial, com un vell rei lleó que es
resisteix a deixar el seu tron.
Falla Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads 1r
premi infantil 2006.Font Berca BIM Algemesí
El 2004 amb Vicent Montagut que planta Donyets baixen a un tercer premi, però s`aconsegueix de nou el palet en la infantil amb Cants i costums de la terra, que a més a més aconsegueix el ninot indultat infantil. El 2005 amb Pocimes la comissió aconsegueix un record increïble, tretze primers premis en 29 anys... i allí es quedaren de moment, tots els palets d`una falla, que ja és històrica per la seua aportació en quant a cadafals fallers algemesinencs. El 2006 aconsegueixen un tercer premí i un primer premi infantil.
Caiguda i recuperació amb incerteses de futur 2007- 2014.......
Falla
Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads Art Vicent Chaveli 5é premi i 1r premi infantil 2007.
Falla
Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads Art Fernando Llopis 3r premi i 2º premi infantil 2010. L’emplaçament havia canviat pel
canvi de Casal des del 2009.
L’any següent
evidentment hi hagué canvi d`artista, comença el cicle de l`alzireny Fernando Llopis, que plantà En un castell encantat, algú està ben
col·locat que es fa amb el cinquè premi, amb Falles a l`oceà obtenen el cinquè premi de 2009. Es increïble com
havia canviat la situació de la comissió en tan sols quatre anys, la comissió
reaccionà ràpidament ajustant-se a la situació econòmica i a les seues
possibilitats, amb Ferni, sembla que començaven a trobar un nou camí. El cicle
de l`artista alzireny només tingué un defecte, el palet, però els retorna als llocs d`honor amb un
tercer, un quart i un segon premi. El millor any sense dubte fou el 2010 amb Bojeries del Mar que fou guardonada amb un tercer premi i amb el segon
premi infantil.
Falla
Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads Art Fernando Llopis 2º premi 2012
L'últim any el 2012, tot i aconseguir el segon premi amb Canvi Climàtic, obtingué un sisè amb la falla infantil, pot ser fora eixa la causa del nou canvi d'artista, pot ser altres causes econòmiques, personals, etc,... en les que no entre, però es evident que malgrat no tornar a donar premis, els ha donat una certa estabilitat. Serà injust oblidar la seua contribució tant a la comissió com a les falles d'Algemesí en general, en este període recent.
Falla
Victor Pradera-Ferran d`Aragó i ads Art José Lafarga Palomares 3r premi 2013
Per la base trobem tot tipus de fauna, com els polítics, pardals de mal averany, que només porten males notícies. Apareix el materialisme occidental, que fa que els joves no isquen de casa fins els ’40, també trobem una gallina lloca, o una xica nua que representa a Adam i Eva, que representa l`animal més espavilat de tots, els humans. levat de l'escena de Rita Barberà, ninot candidat a l'indult, la resta son ninots refregits .... de l'any passat! No se si ha baixat molt el pressupost, però si que ho ha fet molt la qualitat, el vuitè premi, pot semblar desastrós, però crec que és molt just, com a molt podrien haver pujat un graó més, el cadafal no donava per a més. En quant al guió no està malament, però hi havien amb més cohesió. La decoració correcta, però molt austera, el monocolor marró condiciona molt.
A l`igual que el cadafal gran, l`infantil de menut somiava que.... de l`artista David Enguix, s’ha redefinit enguany a la baixa. Ara bé, amb algunes diferències, en primer lloc xoca molt la pintura, si en la gran era per foscor, ací no, de fet teòricament sembla que es volia aconseguir colors clars. Però el resultat es una aproximació, sobretot en el gran cigne central, amb uns colors una mica estridents, per a un públic infantil. La composició es el millor del conjunt, però en la farola, torna a repetir-se la foscor.
La gran diferència es veu en el ninot candidat a l’indult, a
pesar que es un grup amb molt de detall, el millor de la falla amb diferència –l’únic
amb un color infantil- no es pot comparar amb el ninot indultat
que aconseguí l`any passat. En la resta de ninots, s`observen moltes
desigualtats. Amb tots els factors
relatats, era difícil fer-se amb un bon premi, però el 10é premi, es pot ser excessiu,
tant per l`artista, que ha collit un palet en la secció primera de Cullera, com
per la comissió, amb 11o 12 palets infantil Veredicte dur el del jurat, que
en la meua opinió, podria haver atorgat un novè o vuitè premi, però no molt
més.
Núria Ferragud
amb la seua obra en la exposició de final de Curs del Modul d`artistes fallers
del Gremi d`Artistes Fallers de València. Juane Cortell arreplegant el seu
guardó a la gala de l`artista faller de 2011. Font de la segona foto Cendra
Digital. http://www.cendradigital.com/2011/04/30/se-ha-celebrado-la-vi-gala-del-artista-fallero
El 2015, Juane Cortell serà l`encarregat de fer
la falla gran i Núria Ferragud la
infantil. En el primer cas, es tracta d`un artista fill i nebot de artistes amb
llarga trajectòria professional, en el cas de Núria, es part d`una nova
generació que a més a més com Cristina Barberà també es d`Algemesí. Espere que
ningú els pressione, sobretot a Núria, com va dir Julio Monterrubio en una taula rodona del 125 Aniversari de les
Falles d`Alzira, als joves artistes, cal mimar-los,
això si, exigint-los un treball constant
i progressiu, son el futur de la festa.
I en quant a la comissió, crec que pagaria la pena un debat seré al voltant del que han segut, el que son i el que volen ser dins les falles d'Algemesí, han aportat molt i continuen fent-ho dins les seues possibilitats, però han de tindre en compte que de vegades les condicions no permeten fer més del que es pot. Em recorda el cas de Na Jordana que no guanya des del 2003 -ells des del 2005- però que s'ha redefinit, fent un altre tipus de falla, que li dona una identitat pròpia, es una opció, com les experimentals, etc,... de moment servir de viver d`una artista fallera del poble, ja es un pas endavant, enhorabona ara cal seguir caminant!
Un taller molt especial des de mitjans dels '90
Falla
Exposició-Misser Mascó Art Joan S. Blanch Eureka
1r premi i ninot indultat infantil València 2008 Foto propietat de Juan José
Villanueva aportada al grup de Facebook Seguidors de Joan Blanch.
No podia finalitzar este apartat sense parlar d`un artista que no planta en Algemesí, però que te allí el seu taller. Parlem de Joan S. Blanch el qual des de aproximadament 1996 ha creat allí xicotetes joies, per a Na Jordana, Exposició-Misser Mascó, Plaça Ajuntament, Plaça Mercat Central, Mossen Sorell etc, etc,..., només això ja seria motiu de goig per als aficionats a les falles locals, no entrarem ací a explicar el seu currículum, amb vint anys plantant a la Secció Especial infantil, altres ja ho han fet molt bé, sobretot amb la magnífica exposició realitzada fa poc al Casal de la Falla Na Jordana.
Falla Exposició-
Misser Mascó Els xiquets de la replega Art Joan Blanch Ninot Indultat infantil València
2008 Font: aportada pel grup Facebook de Seguidors de Joan S. Blanch
A més a més fou l’últim mestre de Salvador Ferrís Cerveró. Des del 2007, inicià un autèntic postgrau, experimentant un salt qualitatiu amb el modelat de ninots clau d ‘Eureka el 2008 que aconseguí el primer palet de Blanch i també el primer ninot indultat, modelat per Ferrís. Fets que s’emmarcaren en un context local de ressorgiment faller amb la fundació de noves comissions.
L’aprenentatge de noves tècniques es completaria
amb la participació de Salvador en el laboratori
de Blanch, -com diu Joan Castelló- amb cadafals com la primera foguera de Joan
Blanch a Alacant, Altozano . La meta....fer esport. 1r Premi Secció
Especial de 2008 i ninot indultat infantil, un any sense dubte memorable. Un
altre cadafal en el que participà fou Terra
a la Vista per a Exposició –Misser Mascó.
Falla Pintor
Andreu Art Salvador Ferrís Cerveró Xé,
quines taronges! 1r premi Secció Primera infantil 2013 Alzira
Amb estos vímets, Salvador ha fet noves cistelles, això sí, fora de la capital de la muixeranga. Des del 2011 fins enguany ha completat un cicle a Pintor Andreu d`Alzira, autèntica comissió especialista en falles infantils, que durant molts anys fou hegemònica o rival de Camí-Nou, El Mercat, Sants Patrons, etc,... on ha plantat Rondalles Valencianes a la Secció Especial el 2011 i Passant olímpicament, Xé! Quines taronges amb la que guanyà el primer premi el 2013 i els encants d`Europa a la secció primera. També ha plantat enguany a la falla del Mercat de Gandia.
Amb estos vímets, Salvador ha fet noves cistelles, això sí, fora de la capital de la muixeranga. Des del 2011 fins enguany ha completat un cicle a Pintor Andreu d`Alzira, autèntica comissió especialista en falles infantils, que durant molts anys fou hegemònica o rival de Camí-Nou, El Mercat, Sants Patrons, etc,... on ha plantat Rondalles Valencianes a la Secció Especial el 2011 i Passant olímpicament, Xé! Quines taronges amb la que guanyà el primer premi el 2013 i els encants d`Europa a la secció primera. També ha plantat enguany a la falla del Mercat de Gandia.
Músics, pirotècnics..... els altres protagonistes.
Foto del nou orgue Mossen Cabanilles situat
a la basílica de Sant Jaume. Font pàgina de Facebook Orgue de Sant Jaume d’Algemesí.
https://www.facebook.com/OrgueDeSantJaumeDAlgemesi?fref=ts
Si la festa de les falles és una trilogia,
un altre element es la música.
Encara que en la seua època es pràcticament impossible per no dir ciència
ficció, que s’erigiren falles ja no a Algemesí, sinó a cap població fora del
Cap i Casal , cal citar al gran músic algemesinenc i valencià del barroc, l’organista Cabanilles, qui per cert
dona nom a una de les deu falles actuals. Altres grans músics locals de renom contemporani,
han segut el compositor Moreno Gans o Agustí Alaman, els quals també compten
amb reconeixement al nomenclàtor municipal.
Interpretació
del pas-doble Valencianeta del compositor Luis Martí Alegre en el concert
d`hivern celebrat al Teatre Municipal d’Algemesí el 13 de febrer de 2010
Algemesí te una banda de música que va fer el 175 aniversari el 2011 i també fou pionera en establir la primera escola de tabal i dolçaina oficial el 1976. En els darrers deu anys han proliferat per la ciutat diverses xarangues, la més antiga és La Patxaranga, que ja porta onze anys de marxa, i que, –com aquella primigènia falla Plaça Major, ha donat llum a noves xarangues com La Petardà, Akelagarre, Xequexanga, la Riberenca, etc. –, totes algemesinenques.
Nomes des del 2007 es fan grans mascletades conjuntes que han substituït
a les mini-mascletades de comissió, les primeres com esta del 2008 eren a la
Plaça Major. Font Foto Trobat Valencia.
La pirotècnia ha fet un gir copernicà. Si en un Berca Televisiu de
1995, el portaveu de Pirotècnia Torís deia que Algemesí era un dels pobles que
menys gastava en pólvora, ara hi ha un cicle de mascletades al Parc Salvador
Castell, el qual també es concurs, la millor pirotècnia te l`honor de disparar l'any següent el dia de Sant Josep. Un altre protagonista són les tradicionals manteletes, demanades per
falleres majors de València o Alzira, entre altres. I els algemesinencs i
visitants que omplin els carrers, siguen o no fallers, els protagonistes més
importants!
Amb Salvador Ferrís Cerveró i Victor H.Giner
Blasco, al taller del segon a Albalat de
la Ribera. La primera generació d’artistes fallers professionals d`Algemesí, història viva de les falles d'Algemesí.
Bibliografia:
PÉREZ BALLESTER,
JOSÉ ; ARASA I GIL, FERRAN (2000): Poblament
rural i vies de comunicació en època romana la Ribera del riu Xúquer
(València). Fou presentat inicialment com
a ponència a la VII Assemblea d’Història de la Ribera celebrada a Sumacàrcer
l’any 2000
SOLER MOLINA, ABEL.
Alzira de Xúquer: Gènesi urbana i urbanisme planificat a la cora andalusina,
dins de ANTONI FURIÓ, JOSEP APARICI, eds (2002) Castells, torres i
fortificacions en la Ribera del Xúquer. VIII Assemblea d’Història de la Ribera
(Cullera, novembre 2000). Ed Ajuntament de Cullera i Universitat de València,
2002.
BALLESTER
BROSETA, BENITO (1958): Historia de la Villa de Algemesí en la provincia de
Valencia. Ed Juan B. Juan.
DOMINGO I BORRÀS,
JOSEP ANTONI /Fotografies de VICENT BLAY
(2004): Aigua i paisatges. Ed Ajuntament d’Algemesí.
DOMINGO I BORRÀS,
JOSEP ANTONI /Fotografies de VICENT BLAY (2004): Carrers de Volta. Ed
Ajuntament d’Algemesí
DD.AA. (2006)
Recuperació de la memòria històrica 1936/39. Ajuntament d`Algemesí.
DOMINGO I BORRÀS,
JOSEP ANTONI (2002): Festa a la Ribera. Les Festes d`Algemesí. Ed: 2edició.
Ajuntament d`Algemesí.
LLORET BOSCÀ, ENRIQUE
(1980): Pasaron las Fallas de 1980, dins Berca-Butlletí Municipal d`Informació
nº 6, Ayuntamiento de Algemesí, Abril 1980.
ESCRIBÀ, ENRIC (1981):
Semana Fallera d’Algemesí, dins Berca-Butlletí Municipal d`Informació nº 13,
Ayuntamiento de Algemesí, Agost-Setembre 1981.
L.N y L.E (1983):
Nuestro personaje popular Salvador Escartí Naval, dins Berca-Butlletí Municipal
d`Informació nº 18, Ayuntamiento de Algemesí, Agost-Setembre 1983.
TEROL I GRAU, VICENT
(1984): Algemesí fa 400 Anys, dins Berca-Butlletí Municipal d`Informació nº 21,
Ayuntamiento de Algemesí, Gener-Febrer 1984.
DOMINGO I BORRAS,
JOSEP ANTONI (1984) Assaig de toponímia urbana II. La universitat i vila
d`Algemesí, 1574-1707, dins Berca-Butlletí Municipal d`Informació nº 22,
Ayuntamiento de Algemesí, Març-Abril-Maig 1984.
DOMINGO I BORRAS,
JOSEP ANTONI (1984) Assaig de toponímia urbana III. La vila d`Algemesí des de
la Nova Planta a la Guerra del Francés, 1707-1808, dins Berca-Butlletí Municipal
d`Informació nº 30, Ajuntament d’ Algemesí, Novembre-Desembre 1985-Gener 1986
NAVAL, XAVIER (1986) Toponímia històrica de Pardines dins
Berca-Butlletí Municipal d`Informació nº 31, Ajuntament d’ Algemesí,
Febrer-Març-Abril 1986
TODOLÍ MERENCIANO,
ARTUR (1999) L’associacionisme obrer i el seu reflex a Algemesí. Ed Ajuntament
d`Algemesí. 1999.
GUITART I AHUIR,
JOAN, PELLICER I ROSSELL, NEL·LO (1997) La Muixeranga d’Algemesí. Ajuntament d’Algemesí.
1997.
DDAA,
(1995-2014): Suplement Especial -Falles de la Ribera. Alzira. Levante-emv
FALLES ’88,
PRIMERS PREMIS (1988) Falla major barri Santa bàrbara, falla infantil Victor
Pradera dins Berca-Butlletí Municipal d`Informació nº 36, Ajuntament d’ Algemesí,
Gener-Febrer 1988
COSTUMS, LES
MILLORS FALLES DE 1989 (1989) Victor Pradera i el Cid guanyaren els primers
premis dins Berca-Butlletí Municipal d`Informació nº 40, Ajuntament d’
Algemesí, Gener-Març 1989
CASTELLÓ LLI,
JOAN (1996): Història de les Falles de Cullera 1928-1996, Ajuntament de Cullera
FERRI CHULIO,
ANDRES DE SALES (2008): Les falles de sant Josep a Sueca. Ajuntament de Sueca.
MARAVILLA HERRAIZ, JORDI .(2013). Algemesí...Falles
sense memòria?, La Veu d`ALGEMESÍ, 15, pp.10-11. Algemesí.2013
CABALLERO, JUAN- ROIG, EDUARDO (1979): El
Dolçainer. Falles en Algemesí 1979,
Algemesí, Junta Local Fallera.
CABALLERO, JUAN- ROIG, EDUARDO (1980): Els
Graons. Fallas en Algemesí 1980, Algemesí, Junta Local Fallera.
CABALLERO, JUAN- ROIG, EDUARDO (1981): Els
Graons. Fallas Algemesí 1981. Algemesí, Junta Local Fallera.
DD.AA (1982): Els Graons. Algemesí Fallas
1982.Algemesí, Junta Local Fallera.
DD.AA (1984): Algemesí Fallas 1984.
Algemesí, Junta Local Fallera.
DD.AA (1985): Falles en Algemesí 1985.
Algemesí, Junta Local Fallera.
DD.AA., Llibret de la Falla Plaça del
Cabdill. Algemesí 1975
DD.AA., Llibret de la Falla Plaça del
Mercat. Algemesí 1977
DD.AA., Llibret de la Falla Plaça del
Mercat. Algemesí 1980
DD.AA., Llibret de la Falla Plaça del
Mercat. Algemesí 1982
DD.AA., Llibret de la Falla Plaça del
Mercat. Algemesí 1982
DD.AA., Llibret de la Falla Victor
Pradera-Ferran el Católic i Adjacents. Algemesí 1987.
DD.AA., Llibret de la Falla Crist de
l`Agonia- Lluís Martinez i Ads. Algemesí 1987.
DD.AA., Llibret de la Falla Plaça del
Cid-Albalat i Adjacents. Algemesí 1987.
DD.AA., Llibret de la Falla Victor
Pradera-Ferran el Católic i Adjacents. Algemesí 1992.
DD.AA., Llibret de la Falla Barri Santa
Barbara. Algemesí 1992.
DD.AA., Llibret de la Falla Plaça del
Cid-Albalat i Adjacents. Algemesí 1992.
DD.AA., Llibret de la Falla Ideal Terrassa
i Adjacents. Algemesí 1992.
DD.AA., Llibret de la Falla Plaça del Cid i
Adjacents. Algemesí 1994.
DD.AA., Llibret de la Falla Plaça del Cid i
Adjacents. Algemesí 1995.
Webgrafia:
http://www.actualidadfallera.es/es/otras-noticias/3162-nos-ha-dejado-jose-luis-perez-abad-qel-novelq
Agraïments especials:
A Salvador
Ferrís Cerveró i Victor H. Giner Blasco, primers artistes fallers professionals
algemesinencs, pel temps que han perdut explicant-me la seua trajectòria en la
creació i producció de falles, que es també part de la història fallera local
dels últims vint anys.
A Toni Roig, faller
i home enamorat del cadafal, que ha participat del procés constructiu de la
falla i que aprecia el valor de la mateixa, per totes les dades proporcionades
sobre la història de la comissió Ideal Terrassa d’Algemesí.
A Joan Castelló
per les seues indicacions per a trobar noves fonts.
A Mari Angeles
Martínez de Informació Bibliogràfica de la Biblioteca Valenciana, per la seua
pacient escolta i el seu interès.
A Ramon, un
faller jubilat que s`encarrega del area de les juntes locals en la Junta
Central Fallera de València i que em va orientar.
Als treballadors
de la Hemeroteca de Valencia per la seua paciència.
A Cristina
Barberà d’ Ideal Terrassa i a la Falla Barri Santa Barberà que s’han ofert en
col·laborar però que per falta de temps, els seus materials no han pogut
aparèixer en l’article, però que serviran en algun treball posterior.
[i] Alzira de Xúquer: Gènesi urbana i urbanisme planificat a la cora
andasulina dins Castells, Torres i Fortificacions de la Ribera del Xúquer, ed
Universitat de València. Antoni Furió, Josep Aparici eds.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada