Corredor de Falles

CRÒNIQUES FALLERES    2014

Dia 19 de Març- Sectors Centre i La Vila d’Alzira.. i un sector sense nom en una crònica contemporània. 

El dia de Sant Josep, es el dia gran de les falles, com bé tothom sap, però a Alzira, cobra una transcendència especial, el volum d'actes i persones al carrer es abassegador i trobar aparcament es converteix en una autèntica odissea i si tenim en compte que es una ciutat de 44.000 habitants amb 34 falles,.... ni amb la crisi, es fàcil aparcar. Ho faig bastant lluny del centre, però prop del sector de la Vila, on varen nàixer les primeres falles i també la ciutat. El primer cadafal que visite es el de la Falla Sant Roc, un dels tres que queden al casc antic. Al costat de la Policia Local, del MUMA (Museu ... i molt a prop de la Plaça del Carbó i l'Ajuntament, indret sovint transitat per un nombrós públic faller o no, tant d'Alzira com de la resta de la comarca, que es concentra en este barri, com es concentren milers de visitants al casc antic del Cap i Casal.

Baix del Mar de Roberto Cogollos, es una d'eixes falles que costa d'explicar per que està enquadrada a la secció tercera, quan òbviament per dimensions i probablement per pressupost hauria d'estar a quarta. L'actualitat amerada de corrupció i picaresca domina el conjunt, on destaquen tres grans peixos un més gran al remat, dalt una onada picassiana i dos més xicotetes als costats fent de xicotets contrarremats. Alguns s'encomanen a Neptú deu romà dels mars, per sobreviure als “animals marins”. Es difícil saber de que va la crítica perquè els cartells estan gran part d`ells girats i no ajuden a la comprensió, també cal tindre en compte que han passat molts dies des de la Plantà, en quant a la part purament estètica, barreja de ninots clàssics, amb altres més actuals però refregits i  una pintura colorista sobretot al  remat -no tant als contrarremats i poc més es pot dir d'un cadafal de tantes reduïdes dimensions, que es premiat amb un novè premi de la Secció Tercera.

La falla infantil de les quals desconec tant l'artista com el lema, ens apareix tota engabiada, la qual cosa seria perfectament lògica, sinó fora perquè està just a la porta de la seu de la Policia Local d'Alzira, a mi em sembla una paradoxa inversemblant.  Contrasta amb el cadafal gran, per que proporcionalment es prou més voluminosa, amb una temàtica al voltant del món animal, sent la majoria de ninots aus de granja. Hi ha joc de colors, entre el més fosc del cos central un quadrilàter que sembla representar una granja i la resta de figures amb colors més clars i enllumenats. Malauradament no recorde el guardó ni la categoria.

Abans d’acudir a la meua següent estació del viatge, no puc resistir-me a fer una visita a la que fou la primera plaça fallera de la Ribera Alta, la Plaça Cassassus, -antiga plaça de les gallines- on el 18 de Març de 1889 es va plantar la fins ara coneguda per primera falla de la ciutat d’Alzira, com resa la placa del centenari allí exposada. Vaig eixir de la Vila, per visitar una de les dues falles que tot i no estar físicament al casc antic, estan enquadrades dins el Sector la Vila. El percentatge de fallers i turistes al carrer augmenta, camine per la Avinguda Lluís Sunyer, una de les dues grans artèries modernes de la ciutat, que comuniquen la antiga illa del Xúquer amb la ciutat moderna.

Davant de mi tenia Retallades Escolars de Fernando Llopis, el cadafal de la Falla Avinguda Lluís Sunyer per al 2014, d’estructura simple, mostra un elefant cubista, que als seus costats mostra unes pissarres escolars, dalt d'ell com a remat una figura d'una xiqueta que te la mirada perduda. El guió acompanyava les bondats estètiques, amb crítiques a l'ajuntament per les seues faltes ortogràfiques en llocs on no s'haurien de produir, o els sistema educatiu que fa que xiquets que abans estaven en la escola fins els 13 i 14 anys, ara passen a l'Institut, per mor de la ESO. El cartell de la nova Biblioteca Municipal, també es motiu de sàtira, amb un xiquet que diu que te el cap desordenat al vore aquell desori de lletres.  També apareix una crítica a la falta de ludoteques, per als infants, una necessitat que els xiquets d'altres èpoques no patien per que jugaven al carrer, per exemple al sambori, que apareix marcat.

Estructuralment cadafal estava composat per figures molt grans, que contrasten una mica amb la mida dels xiquets, però en canvi mostra unes tonalitats amb colors pastis que si encaixaven a la perfecció amb el que representa el món escolar, al capdavall un segon premi a la secció quarta i com a guany col·lectiu de la comissió un segon premi a la cavalcada del ninot -a Alzira li diuen multicolor.

La falla infantil Xim, xim pum catapum mec,  representa el món de la pólvora i els coets, a primera vista destaca per la seua composició, un gran xiquet que ompli tot el centre del cadafal, amb cara d'estar passant-se ho d'allò més bé, estava literalment volant amb una eixida de coet, fent-li companyia en el seu particular viatge, una lluna condescendent, envoltada d'estels i un marcià que està al·lucinat amb l'espectacle pirotècnic. Junt al cos central, una gran caixa de xinos, que semblava en realitat un calaix de sastre, amb tot tipus de material pirotècnic, junt a ell, un cartell molt didàctic que explica les diferents classes de coets, així com les edats legals per a llançar-los. 

De entre tots els ninots destacava el grup candidat a l'indult, una fallereta metafora de la fallera major infantil que enguany no han tingut i que òbviament porta una ma d'obra afegida a la resta del conjunt, amb tot luxe de detalls. Les Bombetes amb xupet, representaven l'edat més primerenca per tirar coets, petards amb cara de xinesos, que mostren la procedència del petard o els coets més gossos que mai encenen la seua metxa, son algunes de les divertides escenes que es podien contemplar i que rebien no només el primer premi d'enginy i gràcia sinó també el primer premi absolut de la secció quarta infantil.

I la Mascletà esta molt a prop, ací no hi ha trampa ni cartró, tant físicament, com temporalment, arribar a la Falla del Mercat es molt difícil, aprofite i des de l'Avinguda Lluís Sunyer, accedisc a la Falla Pere Morell, junt a les pistes d'handbol, on jugava l'històric Avidesa Alzira, Quant xuplen signada per la comissió, es una falla que em retrotrau, a les falles de la meua infantesa, de cartó pedra, amb un contrast de colors prou fort i ninots més naturalistes en quant a la escultura. El remat ho deixat, vampirs xupladors, polítics, etc,...el vampir et xupla la sang/ i et deixa fet una braga/el mateix que està passant/en Rajoy i Rubalcava... sense comentaris, s’entén no? Un mag que ens prepara xarops per eixir de la crisi, un dracula xuplador, etc,...ninots molt clàssics, però ben acabats i harmonitzats amb un guió que els dona un Sisé premi a la Secció Quarta. 

El cadafal infantil no corre la mateixa sort i rep el 10é premi de la Secció Quarta infantil. El temps apremia, son vora les 14hores i m'afanye per arribar a la propera Plaça del Regne, l'ambient es imponent, hi ha un contrast entre l'interior de la Plaça que uneix l'Avinguda Sants Patrons i la de Lluís Sunyer, que es totalment buida, ocupada tan sols pels voluntaris de Protecció Civil, Creu Roja,  agents de Policia Local, etc, etc,...i els voltants plens de gom a gom, en una Mascletà històrica, la del dia gran de les Falles d’Alzira del 125 Aniversari.

Sense arribar a les aglomeracions de València, però fent una mica de temps, espere uns minuts a que es dissipe la gentada per poder accedir a Les Noces d’Or de Rafa Ibáñez, es fa difícil, tot i ser hora d’anar a dinar, fa bon temps i apeteix rodar la falla, no de bades estem davant el primer premi de totes les categories de les Falles d’Alzira 2015. Un cadafal que vaig tindre la sort de contemplar durant la seua plantà, en el moment d’encaixar el remat i que ara contemplava, junt les muralles de l’antiga Algezira, totalment composat.

L'eix central era un cub, que te al seu remat un matrimoni on ella el portava a ell en braços, van vestits de forma clàssica ella amb un vestit de novia llarg amb un capell al cap i ell amb frac i un barret de copa. La parella es completada per dalt i pel costat d`ell, amb arcs semioberts i quatre àngels que es situen al capdamunt de tot.  La campana que hi ha dalt el cap de la gran novia, es potser l`element més arriscat en quant a composició. Tota esta part del cadafal, està pintada magníficament amb tons més bé foscs, però suaus, amb algun blau o roig més pujats de to. Per cert a posteriori vaig descobrir que els àngels que coronaven el remat, dalt la parella, no eren sinó els músics que apareixen a la Catedral de València en el fresc renaixentista que es va exposar per primera vegada a la Llum de les Imatges.

Si teniem paciència i llegiem els cartells, descobriem que  la parella central del remat eren Rita i Camps, àngel del violí, es el de Canal Nou, ja a les escenes de la base, apareixien una boda pobra on el gendre ha de suportar a la sogra, amb un gran cartell, apareix la distribució de Taules del convit, que coincidia amb les cinc seccions de falles d’Alzira. Jugant amb la política local, es feia una crítica referida als padrins que en lloc de caramels reparteixen maletins. No tot era crítica també en alguns versos, hi havia una referència velada a un patrocinador, com qui no vol la cosa. Un cartell molt sucós ens recordava els passats feliços anys 10 del Segle XXI, ....la crítica a projectes inacabats es un clàssic com l’auditori i la Biblioteca.

A la falla del Mercat hi havia cartes per a totes les butxaques, com la del restaurant Ora te la meto, lògicament la falla reflecteix la nostra societat contemporània i també apareix el matrimoni gay, tornant a la crítica política en aquest cas, local, apareix un trio, entre el partit socialista, esquerra unida i Compromís. Un fet curiós son els versos dedicats a l’aparició que hi hagué a l'antiga web de Junta Local Fallera Alzira d’un domini pornogràfic, com a conseqüència tenim un cartell de crítica eròtica que ens recorda als mestres satírics dels s.XIX. Fins i tot hi ha una referència a les separacions, parlant d’una gran sala local. En definitiva el cadafal més complet, tant en composició artística com en coherència amb el guió que tracta de plasmar, això si com ve sent costum a la nostra comarca un refregit de València. Primer premi de la Secció especial, Millor ninot de la secció i tercer premi de llibret menut. 

En quant a Mami Natura del mateix artista que la gran Rafa Ibáñez, es fa difícil valorar-la quan els darrers anys l'encarregat de plantar en la demarcació ha segut Julio Monterrubio, en fi, es molt difícil, per no dir impossible arribar a un nivell que s'assemble. El cadafal, ja en mida mostra un volum reduït, no te una mala execució, però el resultat final es molt pobre, tant en composició/risc, com sobretot en pintura,  per a una secció especial infantil d’Alzira, més encara quan a les altres places estan lluitant pel palet mestres especialistes en falles infantils com els germans Parra o Bernat Estela. El millor de la falla el grup candidat a l'indult amb diferència, que damunt al costat del cos central monocolor encara destaca més, pintar un elefant, un rinoceront i un cérvol del mateix color, pot servir en una falla de secció quarta, en una especial, no, els ocells que abunden per la zona del remat arreglen una mica eixa foscor general. Resultat un 3r Premi de la Secció Especial Infantil –es a dir l'últim, perquè només hi ha tres-.

Girant de Faustino Blasco cap al carrer Major Santa Maria, amb un ambient de terrasses i bars plens dinant o a punt de fer-ho i molta gent encara veient falles, girava pel primer carrer a la dreta, el carrer sociats i arribem a la mítica falla Plaça del Forn, que no viu a nivell de cadafal un dels seus millors moments, però si en l'aspecte cultural amb un magnífic llibret que està completant una tetralogia amb els elements naturals, enguany dedicada a l'aire, tant al llibret, com a la falla gran e infantil. Comence per la gran, Tot per L'Aire signada per la comissió, no te una estètica que invite a la visita, almenys de perfil, per que una vegada la veig de front a la Plaça, la cosa canvia, ràpidament descobrisc, que la gràcia està en la part que no veia, la part esquerra, amb un contrarremat d'un xic amb un paraigua que es literalment dut pels vents o que no va cara a l'aire –com la majoria de persones hui dia- així com dels diferents grups o escenes.

La primera escena que veig es un pal amb diferents direccions, segons les èpoques, els ’60 a França, Suïssa o Alemanya –allí estigué mon pare-, els 90' l'expo, les olimpíades, la ruta del abadejo i en el 2014 a l'estranger, a l'atur o a la merda- jo ja he estat en les tres. Apareix la nostra senyora dels Retalls, no cal dir qui es, marques d`Espanya com Soborne, l'aeroport de Castelló, etc,....o grans films com l'ultim tongo en Berlín. Un ninot  que no ens deixa anar cara a l'aire, es un ministre que porta unes tisores a la ma, la imatge es eloqüent i no requereix de massa explicacions falleres, per cert que algun graciós se les ha carregat amb algun coet o a entrat dins la falla a trencar-les, ... serà algun partidari seu? O un ciutadà masoquista? Gràfic també es l'espremedor que hi ha al seu costat, amb una llista de totes les dates en les que ens han tret el suc.

Una crítica interessant de tot el guió es el canvi d’aires des dels anys ’50, amb el braç en alt i cara al sol on no es menejava ni l’aire, passant pels ’60 on molts canviaren d'aires, a França, Suïssa, Alemanya, etc,.... els ’70 amb els anys d'Amnistia, Llibertat i Estatut d'Autonomia, hippies i monyos llargs,...els ’80 de la movida, o la Pantanà,.... fins arribar als ’90 de la Rajolà, el che que cara, etc, etc,... No cal dir que el guió es sinó el millor es un dels més crítics i valents de les 34 falles que s'han plantat enguany en Alzira, que amb la que està caient ja era hora. El sisè premi de la Secció Segona, em sembla un no premi esperable, el cadafal no se'n passava, el que no entenc es com no te cap premi d'enginy i gràcia o de crítica –tot i que no anava de crítica local- però també es ben cert que aconsegueixen el 23é premi de llibret al Concurs de la Generalitat i en canvi no s'enduen el segon a Alzira, sinó que el tercer... i no es la primera vegada que passa això, ni per desgràcia serà l'última. 

L’aire es també el lema de la falla infantil de l'artista Salvador Ferrís Cerveró, una flor en el desert, de les poques, per no dir l'única falla modelada íntegrament en categories infantils de les Falles d'Alzira del 2014. Un gran Eol, Déu del vent, es l'eix central del cadafal, la falla es com totes les que fa Salvador, un cant a la didàctica en aquest cas, al voltant del tema de l'aire o el vent, junt a Eol,a la base apareix la rosa dels vents i en la decoració de la falla, en cada punt corresponent els noms dels diferents vents segons nomenclatura valenciana, llevant, ponent, mestral, garbí, etc,....

Un altre element que apareixia i no es comú en falles i menys encara infantils, son els moderns molins que produeixen electricitat amb la força del vent, però també apareixen altres invents més antics relacionats amb els vents o els aires com els germans Wright i els primers avions o els renaixentistes com Leonardo que ja idearen els primer planejadors, sense motor.  La falla està una mica pelada, sí fins i tot a mi que em veig més de 500 cadafals a l’any entre grans e infantils, m’ho sembla, potser també influència l'entorn barroc de la ribera, entestat a repetir fins la sacietat, un model de horror vacui, però te uns valors estètics i didàctics fora de dubtes, no obstant, està molt lluny dels estàndards mentals fallers riberencs, 3r premi Concurs de Teatre Infantil en Valencià i 3r Premi de Secció Tercera Infantil.

Una de les coses bones de les falles d'Alzira, ací si se'n recorden de Sant Josep.

Torne al carrer major per travessar, com els antics alzirenys el Xúquer per arribar a la part nova de la ciutat l'eixample, que comença a la Plaça Major, o com diuen els meus amics d'Alzira, la placeta, entrem al sector Centre i ho fem fort, amb Valencians pel món de José Sanchis, la comissió més nombrosa i la que de forma intermitent planta falles des de 1898, tota una institució. Cap a les 15h de la vesprada, es un bon moment, per visitar-la, tot i haver públic es un moment de distensió, després de la gran mascletà com en una gran batalla. El cadafal, tot i residir en la plaça mes gran de la ciutat, no pot amagar una minva important, respecte a anys anteriors i no ho fa per a instal·lar-hi un nou de trinca, sinó un refregit molt ben fet i adaptat, però un refregit, un més.

Més que una base, podríem parlar de dues bases, la més voluminosa es un semi bust d'una esfinx o una estàtua d'una civilització desapareguda, que suporta al seu capdamunt un gaiter escocès, que en realitat es un valencià treballant a Escòcia, en plena execució musical, amb un xiquet de la Índia assegut al seu muscle, un altre valencià que viu a prop del Taj Mahal. A mode de contrarremat sorgeix un trompetista mexicà, del cap de la esfinx, que en realitat es un valencià disfressat de Mariachi. Modelat i pintura son impecables, els colors es completen amb contrasts entre tons mes foscos i altres més clars, probablement una de les falles millors pintades d'Alzira. A l'esquerra de l'esfinx, un fanal oriental amb  una Geisha que porta uns ventalls amb la bandera nacional del Japó, una estàtua de la llibertat americana, molt valencianitzada, tant que sembla una fallera neoyorkina. Es una metàfora de la gent que ha estudiat i ara esta treballant a un Mcdonalds.

La falla era un testimoni que el País Valencià fou l'any passat el territori de l'estat amb més percentatge d'immigrants buscant un treball que ací se'ls nega, malgrat tindre la majoria una mitjana o alta qualificació professional, un atur estructural i una pujada d'impostos, que son reals, però es llàstima que els guionistes no coneguen o no vull reconèixer l'espoli fiscal que patim els valencians des de Madrid, el qual es en gran part culpable de la situació, a banda de la crisi sistèmica inevitable que assola tot el planeta. Depenent dels llocs en uns més que altres, en el nostre cal afegir, corrupció generalitzada, polítics, empresaris, funcionaris, etc,..., mala estructuració dels estudis universitaris, de formació professional, etc, ....

L'escena dels ERES d'Andalusia, amb tot els meus respectes, no tinc ni idea que te a vore amb el guió, però allí estava, eixir-se'n del guió mai millor dit, no ajuda a l'hora de aconseguir un premi. Altres eixides de guió son el tema de l'IVA cultural o la web porno que aparegué en l'antiga de JLFA i que també apareixia a la Falla del Mercat, que s'utilitza per a fer quadrar el guió amb els ninots que l'artista havia de plantar al cadafal. Estes coses son les que passen quan es vol col·locar refregits vells de distintes falles, per crear un nou cadafal. Més creïble es l’escena i la crítica dels músics valencians, que han d'anar per tot el món a buscar-se-la, tot i que l'acabat dels ninots es un dels més modestos del conjunt. 

L'escena de la pirotècnia, es més del mateix, es podria haver parlat dels encàrrecs que tenen els nostres pirotècnics a pròxim o extrem orient, convertint-se així en valencians pel mon i no es diu. Un altre cas, l'últim es el de la crítica del assassinat de Canal Nou, molt fonamentat i versat, però que no te res a vore, amb el lema del cadafal, sense dubte una bona falla, amb un guió poc coherent, que al remat encara aconsegueix el 2º premi de la Secció Especial d'Alzira, el premi d'enginy i gràcia i el de crítica local de la secció especial. I jo em pregunte, si el lema es Valencians pel Món? Com s'encabeix la crítica local?

La Venècia Alzirenya dels Germans Parra, era la Falla infantil de la Plaça Major a les falles 2014, un xicotet cadafal que recrea les semblances aquàtiques i fluvials entre l'antiga illa del Xúquer i l'antiga república veneciana. Tot el cadafal està ple de referències a emplaçaments locals, com les muralles de la vila, la torre del colomer del Monestir de Sant Jeroni de la Murta o l'espectacular desaparegut pont de Sant Gregori del segle XIII, (després de Sant Bernat), amb el casalici dels Sants Patrons, remogut del seu lloc, però que si ens ha arribat als nostres dies. Evidentment, hi ha molta pedra a la falla, però no resulta un bloc monocrom, la mestria de la pintura dels germans, fa possible el miracle i també cal dir-ho la decoració amb les pedres amb una tonalitat blava molt suau, que ens dona una sensació fluvial.

El cadafal tenia una composició de pont entre dues estructures, com dues eren les Alzires, fins els anys seixanta, un eix de simetria que al cadafal, també mostra una part més antiga a una banda i una més moderna a l'altra, tal i com es l'actual Alzira. Destaca la portalada de l'ajuntament d'Alzira, l'únic que queda de l'antic regne de València, doncs es tardo renaixentista del S.XVI o el llavaner antic que hi ha a Tulell, unint les dues Alzires, una gondolieri amb la seua góndola, perxant del passat al futur. Una xiqueta fent fotografies, vestida de forma contemporània, representa el nostre món actual. Personatges d'època, arlequins, etc,... li donen el toc venecià, per cert la ciutat te un barri i un sector faller anomenat Venècia.  

Tota la composició estava amerada per una pintura amb una tonalitat molt suau, que trenca una mica el ninot candidat a l'indult, el cadafal barreja de didàctica amb conte fantàstic te un guió que acompanya de forma rítmica la falla i que s'adapta a les escenes aportant també certes dosis humorístiques en alguns ninots secundaris, el conjunt captiva al públic alzireny i també al jurat que li atorga el primer premi de totes les categories  de les Falles Infantils d'Alzira 2014, any del 125 Aniversari, a banda també rep el premi d'enginy i gràcia de la secció especial infantil.

I vists aquests grans cadafals, em falta un per completar la trilogia especial alzirenya, ni més ni menys que  la més llorejada de la història local des de 1944, ara fa 70 anys. Primer tenim a la vista La festa es viu des de la tardor, fins a l'estiu de Bernat Estela, junt a Monterrubio una de les glòries locals, que enguany ha plantat la falla infantil de Camí Nou, el primer que impacta es el seu gran volum i això que la falla infantil que acabem de vore no era manca. La diferència, es que l'altra respirava i ací hi ha molt d'horror vacui, els ninots tenen una mida prou més gran de mitjana. Tot i que no siga una punta de llança en avantguardisme, s'observa una evolució en les línies, buscant un disseny nou, amb línies més planes. La pintura en general, mostra unes tonalitats que es decanten més cap al color suau. Pot ser una de les grans errades puga ser una parida, però decorar una part del cadafal que porta molt de color verd, amb gespa artificial... en fí,...massa verd, per a la vista, almenys per a la part de primavera. 

A mesura que avançava cap a l'estiu, la falla perd el verd, com passa en l'estació climatològica, a l'escena dels Sants Fermins de Juliol o amb les tonalitats més fosques de verds i marrons amb la tardor, on apareix un xiquet que recorda Jaume I, el 9 d'Octubre, un dels ninots amb més expressivitat del conjunt. Amb una composició risc i una didàctica fantàstica, acompanyada d'un guió clar i concís, afegida a la ma de Estela, haguera segut una aposta segura per repetir el palet, però la falla veïna, amb també un gran cadafal i artista, tocà la fibra sensible del jurat i això en un any d'aniversari, ja sabem a que equival...  Al remat un segon premi de la Secció Especial Infantil acompanyat del palet en el concurs de teatre faller infantil en valència dels mes menuts de la comissió en el 2014. 

I per fi tenia davant Temptacions, de Juan Carlos Donet,  Charlie per als amics, per a mi “la Falla del 125 Aniversari”, un cadafal totalment nou de trinca, un tipus de cadafal que molts anhelàvem contemplar a Alzira i més a una plaça com aquesta, la més cèntrica possible, un Camí Nou per a les falles d'Alzira. Tinc el privilegi d'observar-la amb deteniment son ja les tres passades i molt pocs curiosos la volten. L'estructura desprenia solidesa, però al mateix temps estava exempta de pesadesa, com un vaixell de titani construït tot d'una. El remat no era molt arriscat, però era d'una gran bellesa estètica, certament les línies recordaven més una Foguera d’Alacant que no una falla de la Ribera.

En quant al cromatisme, destacava moltíssim, el roig del maligne, a banda d'un dimoniet que tenim en primera línia, baix d'una lluna blanca i bondadosa que fa d'antagonista del maligne al cos central, les figures femenines o fades que coronen el remat, son tant suaus al modelat com a la pintura final i fins i tot alguns dimonis menors que apareixen entre el cos central i el remat, porten uns colors verds o grocs convenientment pujats o baixats, per a encaixar en una perfecta escala cromàtica. Des de lluny la falla es de deu. M'acoste entre atret i incrèdul, per a gaudir de les escenes i la primera impressió es encara més positiva, per que quan li done la volta, la part de darrere porta un dimoni al contrarremat ataronjat, que combina perfectament, amb tot el conjunt i que representa la ira. De fet estaven representats els set pecats capitals, que envolten la lluita entre el bé i el mal, al cos central. 

La justícia cega, un jutge i un pijo amb un jersey de lacostera, mostren la luxúria, una de les escenes frontals, un Obama menjant-se unes hamburgueses, com a metàfora del seu poder es la gola, una escena que m'entusiasma tant pel missatge que transmet com per la seua originalitat estètica, es la de la peresa, amb un monstre que li diu a la peresosa València que continue dormint com li diu Madrid. No falta l'avarícia representada per dues germanes barallades, l'enveja es un esser fantàstic que aguaita a que una dona enveja la bellesa d'una altra més jove i amb una genètica més afortunada, etc,... i així fins arribar als 7. Cal dir que els ninots de base, no son res de l'altre món, però tampoc son ninots de tercera, en quant al cos central vaig comprovar que hi havia algunes errades a l'escatat difícils d'amagar al públic, no obstant i tinguts en compte tots els pro i contra, era mereixedora aquesta falla d'un tercer i últim premi a l'especial, per motius tècnics?, per que el guió i l'ajust monument-lletra, era impecable. 

                                                                  Tardarem anys en tornar a vore coses així.

Es evident que hi ha alguna cosa més a les mentalitats immobilistes majoritàries a la nostra comarca, una  por al desconegut que fa que no es valoren aquestes corrents estètiques, com si es fan a altres poblacions com Xàtiva, Sagunt, Borriana, Benicarló, etc,... No vaig a donar-li els condols a la falla Cami Nou pel seu 3r Premi a la Secció Especial de les Falles d'Alzira, sinó per no haver tornat a apostar el 2015, per un projecte trencador com el del 2014. Les mentalitats immobilistes han guanyat a Alzira, un any més i el 2015 es tornarà a plantar de nou un refregit.

Amb sentiments contradictoris, retornava a la Plaça Major, per a visitar ara l`altra falla, sí eixa xicoteta que es planta al lateral i es que des de fa ja un grapat d`anys, es planta al costat del carrer Hort dels Frares, la Falla Gallera, bé la gran, perquè la infantil, si que es planta físicament a la Plaça Major, Un dia per la granja es la enèsima falla grangera, en versió Germans Parra, que curiosament també planten l'altra falla infantil de la plaça, com l`altra colors molt suaus, amb una pintura que encisa, a l'igual que el modelat, potser per posar-li un però, el ninot central, es una   descomunal per a una secció tercera d'Alzira, però està tant ben fet... l'altre element que es podria haver cuidat una miqueta més es l'explicació...les quartetes son quartetes perquè abasten quatre versos, no només dues. El bon fer del Parra aconsegueix un 2º premi de la secció tercera infantil.

No fa tants anys signada per la comissió, era la enèsima falla made in Gallera, el que no s'atreveixen a fer les especials, ho fan aquests xicotets garatges de l'apple faller. Banc de proves, que sovint no apareix a la premsa seriosa, que sol reflectir només les falles grans. Un cos central, amb un circ i dalt  una gran televisió amb una carta d'ajust, de la qual pels laterals aguaiten personatges com el super ratolí, el coiot, o l`abella maia i al capdamunt de remat, la Família Telerín creada el 1964 fa 50 anys, per a que els xiquets anaren a dormir i deixaren de vore la tele, o la Carabassa Ruperta creada el 1976 per al programa Un, Dos, Tres..  

Acostant-me veig que el tema no es tan televisiu, saben molt de guions a la Gallera, el que no fa tants anys, es la pau social i el treball hui desaparegut, el canvi sociològic, nosaltres amb un crit teníem prou, ara enviar un xiquet costa un plet d`enviar al llit a dormir, la nostra societat s'ha convertit en un circ, Popeye i olivia, representen els constructors, abans forts i ara demacrats, Epi i Blas, etc,.... tot el cadafal, relaciona personatges de televisió amb temes que no fa tants anys eren d'una forma i ara son d'una altra, amb bones rimes i bon guió. Amb una composició piramidal clàssica i uns colors forts, sense uns acabats de disseny, es evident que no te la seua part potent a l'estètica, però la solidesa i originalitat del projecte, que fan arrancar somriures entre el respectable, li atorguen  un 2º premi a la secció tercera, a banda del 2º premi al llibret menut.

Vaig continuar per carrers estrets, cap a la comissió més antiga del sector Centre i la que porta plantant més anys de forma continua, arribe a Guerra no, música, bunyols i traques d’Ignacio Rios Aranda, que celebra el 75 Aniversari de la Falla Sant Joan i allí m’ocorre la millor anècdota de la crònica, em trobe per casualitat amb l’artista, crec que mai m’havia passat abans. Poder gaudir de l'obra i estar parlant al mateix temps amb el creador, com és lògic la conversa va sorgir al voltant del fet històric que suposava en Alzira l'efemèride així com del fet que ell era el fill d’Ignacio Rios Magraner, creador del mateix cadafal feia 75 anys el 1940 i un dels primers artistes fallers alzirenys que ja signava els seus treballs. El tema de la qualitat del cadafal era el de menys, el millor era poder contemplar una falla plantada al tomb, quatre dies abans, amb ninots vestits amb roba i que segurament donaren una combustió neta com eren les cremades fins fa no molt. 

La falla destacava pels seus bastidors, els que ja tenen alguns anys, recordaran les bases, que hi havia a les falles fins no fa molt, doncs bé, es el mateix però pujat un metre, cal tindre que abans de la guerra civil, aquelles falles encara tenien els bastidors molts més alts, hi ha fotografies de la veïna Falla Plaça Major de 1927 que ho testimonien, a l'igual que a València, Gandia, Xàtiva, etc,....Un gran 75 ens advertia de l'aniversari, també hi ha un cartell explicatiu de l’equip que ho ha dut a terme, l'artista amb el quan vaig tindre la sort de poder parlar allí mateix, l'artista professional Vicent Piera, qui l`assessorat, les germanes d’Ignacio, Marian i Eva Rios, així com Jorge Llorca Rios i Enrique Parra Pelufo, ajudants d’indumentària, Vicenta i Rosana peris catoir i els versos d'Antoni lluis Martínez Furió.

Baix el gran Micalet del cos central i remat, escenes com la del carter amb espardenyes de careta o la bunyolera, son ja hui història, l'esperit de Pau, després de la guerra està simbolitzada per l'olivera, hui com fa 75 anys la situació econòmica es molt delicada, per això els fallers demanaven pau, petards i festa i no guerra i fam. No faltava el Borrego de Sant Joan, animal tòtem de la comissió, que els identifica i dona personalitat, records a En Francesc Llàcer, històric versador de la comissió, hi ha un record també a les glòries de la comissió, simbolitzats amb el pescador, quan Sant Joan era una de les comissions més potents de la ciutat, als anys ’40 i ’50, remememorant els primers premis del 1950, 1958, 1965, etc,... i ja amb les seccions a seccions secundaries, també els 1975, 1980, etc,..

Els bastidors son aprofitats per a ser decorats amb panells composats per muntatges de imatges de llibrets històrics i fotos antigues, que mostren part del passat de la comissió, m'acomiade de la falla llegint els cartells de l'escena dels músics, un tabaleter i un dolçainer, que m'animen a continuar, si ells aconseguiren eixiren avant, en l'any 39 amb un barri desfet, després d'una guerra, perquè no anem a fer-ho també les generacions de hui dia? Aquesta falla, autèntic museu a l'aire lliure, ha aconseguit el premi d'enginy i gràcia de la seua categoria, la secció quarta.

Un circ del present de l'artista Jordi Carrascosa Moyano, es la versió infantil de la Falla Sant Joan del 75 Aniversari, una falla molt reduïda en volum per a la seua categoria –senyal que el pressupost ha volat a la gran-, que no obstant manté una total coherència temàtica i un acabat acceptable, tot i que la pintura, podria haver-se millorat. També el classicisme de les formes, molt hieràtiques, en comparació a les formes actuals, podrien ser algunes peròs, no obstant els aspectes positius de l'obra li atorguen un setè premi a la Secció Tercera.

Girem ara pel carrer Pastora i després pel carrer Murta, carrers on es plantaren falles infantils, quan encara no hi havia obligació de tindre una comissió adulta darrere, fins que arribem a l`ultima falla del sector, Colmenar-Reis Catòlics-Murta, una altra històrica, com totes les del sector, en primer lloc, em sorprèn que han col·locat un envelat amb la maqueta i l'explicació de la falla infantil en braïlle, una iniciativa per a fer accessibles les falles a les persones invidents,  em dirigisc,  a la infantil Trànsit o Tràfic de l'artista Juanjo Salom de Carcaixent.

De composició piramidal, molt semblant a la d’una falla gran, més que en el modelat, destaca sobretot en la pintura, molt viva, però ben distribuïda, que il·lumina totes les parts del cadafal, destaca el groc del cotxe del cos central, així com altres elements humanitzats com els cons de trànsit, etc,.. una falla molt didàctica, que ensenya els xiquets a tindre cura amb la gent major o a creuar pel pas de vianants, molt adequat, en un barri amb tant de trànsit com el centre. Destacar també l'ornamentació, de les millors infantils d`Alzira i molt original. Un treball que els ha valgut el 3r Premi de la Secció Quarta Infantil. 

La mar de bé, del mateix artista Juanjo Salom, una falla marítima, amb dos grans peixos, al remat i un contraremat, el cadafal, te una estructura molt oberta, que compensa una base escassa. A xicoteta escala, contempla quasi totes les disciplines que es miren cap al premi, de forma molt ben resolta, risc-composició, guió-coherència, pintura-color, etc,... en pintura destaca el blau central, amb colors que contrasten a les diferents escenes, com el roig, groc, siena, verd, etc,... el món es reinterpretat com una gran peixera, amb rumors, especulacions, etc,... com l`home que volia comprar-se un gran vaixell i li han venut una barca de pesca, l'economia submergida, una peixeta fallera o l'economia submergida representada per un home granota, un treball molt rodona que s'emporta un 4rt premi de la Secció Quarta.

Finalitzats els dos últims sectors, encara quedaven tres falles, d'un sector el nº 7, que no només no te nom, sinó que a més a més, ha perdut dues de les seues falles, la primera fou la del Mercat d’Abast-Polígon i la segona fa un parell d'anys fou la Falla Penalet. Em dirigisc a la Falla Tulell-Avinguda, reconec que no tinc massa ganes, el cansament ja es molt gran i les ganes de menjar també, el camí es fàcil, retorne a la moderna avinguda Sants Patrons, direcció a l'entrada nord d’Alzira, allí em trobe Venècia sense tu de l'artista Enrique Fuster Pallàs, un cadafal de dimensions molt reduïdes per a la categoria –segona- amb una composició prou clàssica, amb les escenes molt juntes,  però estètica més moderna. Els ninots son molt estilitzats, alts i prims, recorden un Greco modernitzat.

El cadafal, tenia una pintura molt fosca, sort que quan arribe la llum del sol, il·luminava bé el cadafal,  el remat mostra un cap d'una xica del qual ixen unes mascares venecianes i un colom, l'esperit venecià. La veritat es que estic tant cansat que no tinc massa ganes de parar-me a llegir les crítiques, son ja més de les quatre de la vesprada i hi ha ganes de tornar a casa. El cadafal s'emporta un cinquè premi de la secció segona.

Dijous de Carnestoltes es la falla infantil de l'artista Manuel Rubio Alminyana, amb una temàtica quasi idèntica a la de la falla gran però proporcionalment amb un pressupost molt major, el volum del cadafal es visible. L'estructura del cadafal era molt redona, amb línies modernes, però esquema molt clàssic, amb autèntic por al buit. Hi havia una jerarquia de ninots on primaven dos figures centrals, que lamentablement estaven utilitzades per a deixar els palets, cosa que aconsellem que es deixe a un lateral, per a poder observar bé, el treball de l'artista. Amb un modelat propi , destacava cromàticament l`us del blanc intercalat entre altres colors, que fa que la falla no canse a la vista, sobretot a la part frontal, estèticament es quasi impecable, l'únic però, potser en algunes escenes de la part de darrere hi ha massa foscor. 

 De la part de la coherència guió-cadafal, no puc dir res, per que a eixes hores estava tant cansat que no tenia massa cos per llegir els cartells, però del poc que recorde, no era una part massa lluïda. Aconsegueixen el tercer premi de la Secció Primera Infantil, un any més entre les millors infantils d’Alzira. A nivell de comissió es fan amb el primer premi del llibret de format menut i amb la millor portada de llibret de format menut.

De la Plaça Generalitat hi ha tan sols uns dos cents metres fins arribar a la Falla Hernan Cortés, la més antiga del sector que en el 2014 feia 60 anys, una comissió que no travessa pel seu millor moment, però que resulta imprescindible pel seu llegat històric. El Zoo es molt menut, però amb la virtut de la originalitat, la comissió ha realitzat un cadafal, molt cubista i colorista, segurament portava molt de missatge o no, però jo tenia moltes d'acabar la ruta. El 9é premi de la Secció Quarta es el de menys, el més important es que seguisquen un any més endavant. El Naufragi es la falla infantil, on s'anuncia als xiquets que si la cosa no millora hauran de fer les amèriques com els seus avantpassats, de tall més clàssic que la gran, com he dit abans, l'important no es el premi, sinó el continuar un any més.

I anem cap a l'ultima falla que visite en el 125 Aniversari, Falla Albuixarres-Camí Fondo, cas únic de fusió entre dues falles a la Ribera, travessa per un bon moment consolidada a la secció primera.  L'última Faraona dels artistes Palacio i Serra,  es un cadafal amb una alçada respectable, digna per a tancar la jornada a Alzira.  A banda d’un remat prou considerable, que mostra un cos digne de la mateixa Cleopatra, el seu contraremat era una garsa imperial també molt estilitzada. L'estructura es prou oberta, necessària per cobrir un emplaçament amb certa amplitud. La primera escena que observe es un Marc Antoni que mira enamorat a Cleopatra, l'escena ha estat valorada pel jurat com a millor ninot de la secció primera, en la crítica ens diu que per la situació econòmica encara no s'han pogut casar. Una escena d'humor negre on apareixen uns egipcis en un jonc envoltats de cocodrils, serveix de metàfora dels immigrants que venen a Espanya en patera, en busca d'un món millor... quan es troben el desastre que tenim quasi prefereixen tirar-se als cocodrils. 

Fins i tot a l'esfinx, li ha pres mal de panxa, de vore com està el pati, un comercial està esperant que acaben Vilella, per descarregar les mercaderies,...algunes egípcies ja hipotecaven la Haima, la botiga, la carreta,..Cleopatra no pot beure aigua de la Ribera, perquè està plena de nitrats. Una bona solució per acabar amb els polítics seria embalsamar-los. La falla es molt entretinguda i això que estic rendit, amb ninots ben caracteritzats en l’antic egipte, amerats de temes actuals. Potser l’acabat no siga el millor dels possibles, però les escenes arrenquen algun somriure, una bona falla en la secció més igualada d’Alzira, 4rt premi secció primera i  5é premi Solidaritat Fallera ONCE 2014, crec que també te algun premi de la Cavalcada Multicolor però no estic segur quin. 

Vista la gran es el torn de Tot una felicitat de Juanjo Tarraso , un xicotet cadafal que te una composició al voltant d'una parella d`enamorats, destil·len quietud i serenor a la par que seguretat i equilibri, valors hui difícils de trobar en un món tan  inestable. Per a remarcar l'efecte amorós, al remat hi ha desenes de cors, que miren l'escena apuntalant encara més els valors descrits. Les altres escenes no tenen massa rellevància, pràcticament el 60% de la falla està ací. A banda d'aquesta jerarquització temàtica, un element important es la pintura de color rosa, per remarcar eixe estat de felicitat permanent dels personatges de la falla, un tema secundari però important es l'element local, simbolitzat en tant en el vestuari dels ninots principals com en la estora roja, amb els colors i l'escut municipal. S'emporta un 5é Premi a la secció primera infantil

Me'n porte una grata impressió de les falles d’Alzira 2014, sobretot de les infantils, on com sempre hi ha més qualitat i competitivitat, desitjant arribar a casa, per a descansar i visitar així una última població, la visita de la qual fou prou accidentada i per eixe motiu, impossible descriure-la en una crònica. I deixe en l'aire la població....... serà desvetllada en el seu moment.