CRÒNIQUES FALLERES
2014
Dia 17 de Març- Extramurs . IIIª Part: Pla
del Remei-Gran Via
Avançar pel carrer Joaquim Costa es incorporar-se plenament a l`eixample de la ciutat, des del carrer Colom pel nord fins l`Avinguda del Regne pel sud, amb el Jardí del Túria per l`est i el carrer Russafa per l`oest. Un barri construït després de l`enderrocament de les muralles de la ciutat ordenat pel llavors Governador Civil Ciríl Amorós el 1868, no es d’estranyar que la principal arteria del Pla del remei porte el seu nom. La singularitat son les seues illes de cases perfectament alineades i rectilínies, l`altra característica es el seu patrimoni modernista, com el Mercat de Colom, la Casa Ortega, l`edifici dels Dracs, la Casa Perís, etc,...o esglésies neogòtiques com la dels Dominics, al carrer Ciril Amorós. Un sector al qual li costà incorporar-se al món faller, la burgesia de finals del s.XIX no veia amb bons ulls les falles. Soler y Godes dona notícia d`una falla al sector ja el 1881-el carrer no era anomenat Ciril Amorós li deien carrer del Port la qual cosa pot portar a confusions-, en l'ultima dècada dels ’90 del segle XIX augmenta la persistència de plantar falles a l'eixample i ja el 1901 la Falla Russafa-Ciril Amorós guanyava el primer premi, la qual cosa vol dir, que una part important de la burgesia que vivia en eixos carrers començava a entrar en les falles, ja no era només la xicoteta burgesia d’ origen gremial i botiguera, la protagonista. Finalment dir, que fou primordial que en els anys ’20 i ’30 del segle XX,- els anys en els que comença la falla artística- aquest sector faller tingués un creixent protagonisme, per l`assoliment del fenomen de masses per part de la festa fallera, fent-la per tant, un fenomen interclassista extensible a tota la ciutat.
Concert Unió Musical L'Horta de Sant
Marcel·lí al Mercat de Colom.
Tornem al present, o a un passat
proper, anant pel carrer Joaquim Costa, vaig anar directament a Joaquim
Costa-Borriana de Toni Fornés, una falla que semblava un Bar, i que a les tres
de la vesprada, era temptadora. Probablement la falla més gamberra de Toni
Fornés el 2014, o almenys això semblava Bares
que lugares, enquadrada en la secció 4-A. La infantil obra mixta de Maria
Esteban i Samuel Martínez tenia com lema Terra, aigua i flora, doncs això,
sobre els elements anteriorment descrits, en la secció onzena.
.JPG)
Que estava molt cansat, -exhaust seria
la paraula- es que se`m va passar totalment en eixe moment que al
costat tenia ni mes ni menys que Ciscar Borriana tota una 1-A. De res serveix
lamentar-se perquè el passat, passat està, en eixe moment no ho vaig sentir,
perquè no em vaig assabentar, tornem al present de l`acció d'aquella ja
vesprada del 17 de Març. Avance cap a Joaquim Costa-Comte d`Altea, de l`artista Javier
Álvarez-Sala Salinas, una tipologia de falla molt diferent, la de viatge per nosaltres, que opta pel
“noucentisme faller” o l`obra ben feta, una miqueta reduïda de mida per a ser
de Secció 2-A –l’ IVA no perdona- , però com ja dic impecable i amb coherència
temàtica, i per tant 2º premi de la seua secció i millor ninot de la seua
secció a banda del 2º Premi d`enginy i gràcia. Amb la infantil de Marina Puche,
em passa el mateix que amb Ciscar-Borriana, tal era el cansament, a posteriori
dona ràbia haver-se perdut un 2º premi de la secció primera.
Arribe a la falla "capitana" del sector,
Almirall Cadarso-Comte Altea, de Manuel Algarra, com va dir posteriorment en la
tertúlia de tornar-li la trompa al xic, -en un lloc elegant has de plantar una
falla elegant-. I a fe meua, que ho ha aconseguit, ningú acaba els ninots com
Algarra, el realisme de les seues figures es sorprenent per als turistes i
sempre esperat amb gran il·lusió pels aficionats locals. Impressiona, potser perquè em puc veure en la mateixa situació en un parell d`anys, l`escena
on un ministre Wert, ninotitzat en Colom, envia als nostres millors estudiants
a l`exili, es una sàtira que no provoca la rialla alegre, sinó més prompte com
la xocolata negra, un delicat humor negre, barreja de dolç i salat. El cos central amb les figures dels pretendents, pretensiosos, es una
reconciliació amb la alta cultura occidental, un retorn a la cultura
greco-romana i humanista, amb la figura humana com a centre de la falla, amb
unes proporcions de cànon de bellesa clàssic. Potser els únics retrets que li
puc fer es que les escenes per baix estan un poc buides, però precisament
enguany, no ho estan tant, un altre fet es que l'estructura de la falla esta
repetint-se ja des de fa un lustre. Xicotetes imperfeccions d'una falla quasi
perfecta que aconsegueix un 5é premi a la Secció Especial.
Mentre visite la falla infantil,
conec a un dels mites de les falles, un dels millors artistes de tots els
temps, al principi no les tinc totes, però si se li assembla molt,
efectivament, estic al costat de José Pasqual Ibañez “Pepet”, no puc evitar
preguntar-li-ho, molt sorprès em contesta que sí. Li done la ma efusivament,
quasi se me salten les llàgrimes -pensar que algunes de les meues primers
falles visitades foren les seues de la Plaça de la Mercé de principis dels
noranta! Em venen milers de pensaments atrotinats, recordem algunes de les
seues grans obres, com aquella vaca de la Mercé, la “Sorofalla” del 1995 o
l`impressionant cavall aguantant-se de les potes de darrere en “De València i dolces” del 1996, per a la
Plaça de l`Ajuntament, en fi, em sap mal cansar-lo, m`haguera tirat hores allí
junt a ell, que humils son els grans homes! però com sempre dic cal seguir avant,
Estava tan trasbalsat que no
recordava que davant tenia el 5é premi de la secció especial infantil, i 2º
premi d'enginy i gràcia que no es poca broma. Et conte un acudit de
José Gallego era amb justícia una de les millors falles infantils de València- i
jo pensant encara en Pepet- la veritat, no vaig concentrar-me massa llegint les
lletres de la falla, que li anem a fer.
Però esperen, esperen... que queda la
infantil -perquè com va dir en la taula d`artistes fallers amb motiu del 125
Aniversari de les falles d`Alzira, el propi Julio Monterrubio, -este año voy de niño- ni mes ni menys
que Monterrubio, per a realitzar la reina
de les neus, l'ultima falla del mestre que anava a veure, una de les més gracioses de les que han plantat enguany, premiada amb el 3r premi d'enginy i gràcia a banda del
2º premi de la secció segona, contrastes tènues de pintura entre el morat de la
reina i el blau i blanc d'alguns personatges de les neus, quin joc de colors! I
tot això sense deixar la crítica com el fet que li hagen de ficar crema a una
foca, degut a l`augment de temperatura a nivell mundial. Aquesta també donava
ganes d'emportar-se-la a casa, però son falles i s'han de cremar, per a fer-ne
de noves l'any que ve.
Creue la Gran Via, per a visitar les
últimes cinc falles al Cap i Casal, caminem en direcció a la Plaça Canovas,
on estan en plena festa irlandesa, clar! El 17 de Març es Sant Patrici, camine apressa
per no observar les pintes de cervesa que s'estan agenciant, ja en el Pla del
Remei, la primera falla serà Gravador Esteve-Ciril Amorós, tant la gran com la
infantil han estat confeccionades per Miguel Santaeulalia, París Chocolat, es la infantil, doncs això una falla molt
xocolatera, que invita a fer uns bunyols amb idem. Ninots de porcellana,
pintura supèrbia, i per a completar un moderat risc en algunes parts del remat,
que rep un 8é premi en la secció primera.
Sempre ens quedarà París, el primer
que em provoca es mal de coll, més que estar davant del primer premi de la
Secció 1-A, sembla una falla de secció especial i no només pel volum. Bons
acabats, remats impressionants, que mes es pot dir, doncs es pot parlar de les
seues escenes com la nouvelle cuisine, una divertida escena del Tour, amb un
Indurain amb l`Espassa que li feu guanyar el record de l `hora o un aficionat
espanyol que va amb una bicicleta de fusta tirada per dos porcs, ibèrics clar!.
Quan li done la volta i la veig de cara, em quede al·lucinant, perquè els
edificis modernistes de darrere, son de la mateixa època, que representa la
falla, sembla una tonteria, però si a mi m`ha deixat bocabadat, qui diu que no
ho haja fet també amb el jurat? Es un decorat perfecte per la temàtica de la
falla, el cos central es la millor explicació de la falla, un París de finals
del segle XIX, on dues senyores de l`alta burgesia, viatgen en el cotxe dels
excessos, sense adonar-se'n que no tenen frens. Metàfora dels alegres anys 10?
–de 2000 a 2010-, el cas es que el conductor intenta no atropellar als xiquets
que te davant, podrien simbolitzar les generacions de xiquets actuals amb un
futur molt incert. Destaca la crítica a Lance Armstrong, ciclista nord-americà
que guanya set Tours de França dopant-se, causant un gran mal al ciclisme,
podria simbolitzar el món de mentides que hem viscut en la nostra darrera belle epoque.
Círil Amorós es el carrer amb major densitat fallera mundial, a banda del fallón de Alejandro Santaeulàlia, hi ha cap al carrer russafa, quatre mes, el primer el de Comte Salvatierra, en un escenari d’excepció com es el Mercat de Colom darrere del cadafal, Amb els deus ens hem topat, una altra falla clàssica en el mateix sector, aquesta vegada de Javier Alvarez-Sala Salinas, en una secció una miqueta més baixeta, la 1-B on aconsegueix un 2º premi, un imponent Zeus ens observa, amb una Atenea tranquil·la al seu darrere, Hefest està forjant els palets, l`Hércules de primera lluita contra el Tità de l`especial. Destacar el bon ús del valencià en tots els cartells, no de bades tenen el 17é premi de llibret.
La infantil en busca del tresor,
es de composició redona, però deixant espais suficients per a que entre la llum
i es puguen observar els diferents personatges que composen aquesta divertida falleta,
de Javier Fernandez que ha obtingut el 10é premi en la sempre competitiva
primera secció.
La tercera falla de Ciril Amorós que visite, es Isabel la Catòlica, la
més satírica de totes amb el títol Amic
no t`enganyes, ..... açò enguany va de banyes! Una falla bouera que va de
banyes, econòmiques, polítiques i socials, que toregen els ciutadans cada dia.
Amb “corregudes del poco diestro paquirrin”, Sant Montorín 2014, Piropeito de
Triana, l`escena de l`art de les banyes, amb les diferents sorts, com el bou
embolat, en corda, o la parada de cabestros. .... escenes no aptes per a certes
sensibilitats per resultar molt bròfegues, son una més de les vessants de la sàtira
fallera. Carlos Carsí s'emporta 3r premi i el 3r d'Enginy i Gràcia de la 2-B. Novament les preses em fan deixar-me una bona
falla infantil.
Continue amb Pizarro-Ciril Amorós de Paco
Mesado, un galliner o guirigall nacional
, una falla molt més modesta en comparació a la resta, però que no obstant te
molta molla, la cancellera Merkel, controla les seues titelles espanyoles,
Rajoy i Rubalcaba, el remat ho diu tot. O no!. Revilla apareix com el gall del
Corral, en plan rocky. Un altre gall es el gallo-flauta, que cacareja molt, res
li agrada, la qüestió es protestar. Un altre animal de granja, es l`abo-gall, la
víctima de la granja es el desnonat, i ...un moment stop, admirable la façana
de la casa Ferrer d`estil Secessionsstil, o Secessió Vienesa, una joia del 1908, que fins i tot a molts
valencians passa inadvertida. Pero tornem al cadafal, en la granja Rubalcaba i
Rajoy estan repartint Jilipollina, per a fer-nos més..... la falla obté un 3r premi en la secció 5-A.
La maquina dels somnis es la versió infantil d'aquesta centenària falla,
feta per Cap de Suro Disseny, que ens donen la benvinguda a la maquina dels somnis, una agradable
sorpresa quasi al final del meu camí, una falla d'autor com es diu ara, un
disseny i composició que deixa volar la imaginació, no hi ha un cos central
clar, però si una macedònia de formes i colors, una atrevida proposta que
s'emporta un 1r premi en la secció desena.
Remate la jornada amb Felix Pizcueta. Quin carrer el de Ciril Amorós, es
el paradís, cinc falles seguides, hi
haurà alguna foto aèria del carrer?. L’ artista es José Vicente Vendrell i el
lema es València una finestra oberta, un Micalet de vareta, es l`element més
representatiu, als costats el Sol i la lluna i a la base, rentadores de diners
negres, presons plenes, etc,.... que formen el cadafal ubicat en la secció 5-B.
Famolenc i amb força son, m'acomiade del Cap i Casal, un autèntic privilegi
poder contar les meues experiències corredores per la ciutat de València a les
Falles del 2014. Però ací no acaben els viatges de Corredor de Falles.
Pròximament les rutes per les comarques!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada