Tradueix

dimecres, 23 d’abril del 2014

CRÒNIQUES FALLERES    2014


Dia 17 de Març- Extramurs . IIª Part: Russafa A i B


Després de travessar l`estació de tren a hora punta cap a les 13h, aconseguesc girar pel carrer Alacant, fins el carrer Castelló, a l`altra banda de la Gran Via s`estén més que un sector, entre edificis modernistes és l`antiga Russafa. Cantada pels poetes Al-Russafi o Ibn Al Abbar, va nàixer d`una finca que es va fer Abd Allah al-Balansi, (el valencià) allà pel segle IX, a imitació de la que s`havia fet el seu pare Abderraman I en les proximitats de Còrdova. D`aquella finca va sorgir una Alqueria i després de la conquesta per Jaume I formava part del terme particular del cap i casal, aquella alqueria va anar creixent i des de 1811 a 1877 Russafa fou independent com també ho va ser per exemple el Cabanyal. D’aquells jardins que glosaven els poetes, no queda mes que el record, els jardins de Russafa son hui dia les milers de bombetes dels seus carrers, formant dissenys impossibles,  com els dels carrers Sueca, Cuba o Puerto Rico,  primer, segon i quart premi de la màxima categoria d'aquesta competició, serà per premis!


Sota l'advocació de Sant Valer, s'aixeca un dels barris mes fallers de València,- i del món- tantes falles en te que es l'únic sector que no el formen diversos barris, sinó que, el barri es divideix en dos sectors! Russafa A i Russafa B. Per a fer-se una idea, la ciutat de Gandia te el mateix nombre de falles 23, però te el triple de habitants, 75.000 mentre que Russafa a dures penes passa dels 25.000. A més a més es l’únic amb tres falles de Secció Especial, xifres d'impressió. Ens havíem quedat en Castelló-Sogorb, amb Benvinguda Mis Merkel, una falla plena d`humor com totes les que fa Toni Fornés,  dalt un cotxe endevinem a Rita i Rajoy, esperant que Mis Merkel vinga a València i arregle els problemes, però com en la pel·lícula de Berlanga, finalment passa de llarg, com de llarg passen els premis d`aquesta falla de 3-B.  La infantil de Raül Garcia Pertusa si que aconsegueix un 3r premi a la secció Sisena, Lluna Creixent, es una falleta redona, preciosa i a més a més te l`explicació de la falla en Braille.



Creue la Gran Via de Germanies i em tope amb una comissió, es 17 de Març a migdia i junt al Carme, la densitat fallera es la més alta de la ciutat. Després d`escoltar els acords de la banda de música, entrem tot gojosos al carrer Cuba, quasi res porta el diari, quatre falles en un carrer! La primera es David Sanchez Llongo per a Cuba-Dénia, la moda de vegades es incòmoda, voluminosa, espigada millor dit, per a estar en una 3-B, es nota que hi ha pressupost, a banda de tindre el millor ninot de la secció, també te el 4rt premi de la secció, hi ha escenes hilarants com la de “Pasalaguarra”, sobre xonis i altres dones semblants. La infantil aconsegueix el 12é premi a la secció vuitena.



El segon cadafal del carrer, es Cuba-Buenos Aires del mateix artista, més pelat el cos central, però igual d`alt, L’infern de fer falles, te escenes molt impactants, com la del president penjat, que s`ha suïcidat desesperat per tantes traves,  encongeix el cor i lo pitjor de tot, es que es la pura realitat, sembla una escena d`abans de la guerra civil, quan encara hi havia escenes fora del bon gust del nuevo orden, un altre infern que apareix es la Unió Europea, amb lleis que ofeguen les falles i a tots els valencians, una crítica com poques, que no li renta cap premi a la comissió en la secció 4-A. Cuidem la natura es la proposta de Josue Beitia a la Secció desena infantil, conscienciació dels mes menuts per la natura, molt destacable el ninot del linx ibèric, animal nostrat en perill d'extinció.



Es temps de la tercera falla del carrer, Cuba-Puerto Rico, la maquinaria de l`amor del mestre de Cullera José Lafarga, es distingeix clarament de les anteriors, no només per ser el 10é premi de la Secció Segona, una categoria ja important de per si. Les línies del cadafal, ens mostren un modelat nou, un cos central format per un cor ple d`enginys mecànics, que sorgeixen d`un pot d`essències amb una parella de remat, amb els dos contra-remats, formen una composició molt aconseguida, mentre observe Perduts en la nit màgica, la versió infantil de Sergio Gómez Ferrer em trobe a Vicent Blasco Miró, company col·laborador de la Plana alta per al llibret del Mocador de Sagunt, el guanyador del 2014. Em comenta el viatge exprés que ha fet des de la seua Borriana, fins a València, no tenim massa temps per a parlar, la falla que Vicent i servidor estem veient aconsegueix un 8é premi de la Secció Segona, que no està gens malament.



Durant uns minuts em quede impactat amb l`entrada del carrer enllumenat de Cuba, impressiona i això que es de dia. Amb un dels pressupostos més alts no em sorprèn que la falla de Vicent Llacer, haja aconseguit el 3r premi de l`Especial, parlem clar està de Cuba-Literat Azorín, això si quan arribe el remat ja ha caigut, no he tingut la sort de veure la falla en tota la seua majestat, I promet ser-te fidel va d`això de fidelitat o d`infidelitats. Fins i tot amb el remat caigut, la falla es espectacular i el volum, que diré del volum per a donar i vendre, pot ser siga la falla on més abunda el “horror vacui”. Encara que això, per si sol no es un defecte, sinó una opció com una altra, on realment crec que estava més fluixa era en pintura, encara que faltaria veure-la de nit amb els llums. Fidelitat a les idees polítiques, fidelitats amoroses, etc, etc,...completen un quadre més humorístic que satíric.



La fabrica de les paraules de Sergio Amar quasi empata amb la gran, amb un 4rt premi a l'especial infantil, composició generosa sense espais buits, farcida de colors amb formes properes al còmic, jugant amb diferents mides dels ninots, sensació immensitat, de lo milloret en infantils del 2014.



No cal córrer massa, per trobar al costat Sueca-Literat Azorín, només a Russafa es possible tindre dues falles d`especial juntes, el treball més important del cullerà José Lafarga, La més dolçauna falla dedicada a la xocolata, però també a les mones de Pasqua i a altres dolços. La falla es sobretot remat, molt lloable dues figures tot noves, destaca el Quetzal amb la seua llarga cua i l`enorme esquena de l'asteca que l'enlaira. En les escenes veiem al famós cuiner Chicote, amb “The horror spanish cuina show”, a Makinavaja “el último choriso” de la revista El Jueves, o a un xiquet que està més que grosset i que simbolitza al Partit Popular que s`està berenant literalment RTVV i altres coses, també s`ha engolit tota la xocolata del veïnat, tenim la “diabetic fashion week” o l`escena on es descobreix el pastís i Barcenas i Griñan, tapant-se amb les fotos dels seues líders polítics. Plantejament original en la crítica, bon treball però pressupost molt ajustat, que li ha donat un 7é premi a la Secció Especial. 



Siga el del dragó o del cavall, qualsevol any es especial, es el lema de la falla infantil de Sergio Gomez que compara anys xinesos amb el món de les falles, com la rata pirotècnica, l`any del porc agre o del porc dolç, el bou famolenc per la crisi, el gall escandalós del veïnat,.etc,etc,...una falla divertida a la par que didàctica per a conèixer la cultura xinesa, potser massa cartellets explicatius, al remat un 8é premi de la Secció Especial.


I per si no teníem prou amb les dues especials anteriors, a continuació una mes senzilla La fi del Món de Paco Borja en Cadis-Literat Azorín apareix la mujer de rojo que mana molt al Cap i Casal i que junt a la resta de ninots de la falla intenta salvar alguns objectes per emportar-se fugant-se amb una nau espacial. Un sisè premi de 4-A que ja voldríem molts en les comarques, on abunda el refregit per tots els racons.  



Seguisc carrer Cadís cap a Peris i Valero, però primer visite El Dorado de Vicent Martinez Aparici, línies planes i sintètiques en Cadís-Els Centelles,  s’ aplica la màxima del disseny on menys es més i sap com fer-ho, el cadafal simbolitza la recerca del triomf, coste el que coste, una metàfora del mon actual i si no s`entén el missatge a la primera, tenim el guió de Quino Puig, que ens ressol el problema. Un setè premi a la secció segona per a l`artista de la plana baixa. Mas malos de Raül Martinez “chuky”, es una falla infantil gamberra i desacomplexada amb molta personalitat, lluny dels patrons habituals en les infantils. Aconsegueix un 9é premi a la Cinquena Secció.


Baixem ara a Mestre Aguilar-Mestre Perelló, primer visitem Menut Art d`Angel Navarro, lo millor la falda del ninot central, que li val el 2º premi de la desena secció, un pressupost ben aprofitat. La gran es de Sergio Edo, un altre borrianer, Valencia City, falles amb molta llei, una falla amb molt de refregit, però molt ben treballat, com correspon a un artista del nivell del ex-mestre del Gremi d`Artistes Fallers de Borriana i guanyador cinc vegades del primer premi a Borriana, la crítica compensa mancances econòmiques, d`altra banda lògiques quan parlem de falles de 6-A, també ajuda el guió de Pepe Bajo, que crítica a saco un mon ben conegut per ell.


Tirant per Peris i Valero a la vora de Quatre Carreres, arribe a Pintor Salvador Abril-Avgda Perís i Valero, més coneguda per la Falla del 48, de nou amb artista borrianer, i ja en porte tres seguits, una falla molt, molt còmica i amb molta crítica també, El robo del siglo, amb guió de Zarapico, li val un 2º premi i un 1r premi d`Enginy i Gràcia en la 2-B, amb personatges del Chicago dels anys ’30, de crisi i supervivència, semblants a la actualitat, a estes altures ja molt cansat escoltant les mascletades de les distintes comissions com a teló de fons encara aconsegueix fer-me riure, sembla que el ganster del temps de Dick Tracy estiga mirant-me quan l`afuselle fotogràficament.  Escenes com la visita de Rajoy a fabra, l’ altre fabra volant amb un avió, l`altre fabra assassinant Canal Nou, la falla no te pèrdua i lo més important l`escena central amb el feix de dinamita damunt de les caixes valencians que han saltat pels aires. No se li pot demanar més a aquesta falla. 

                               
Vitamina T es una altra falla completa, també d`Angel Navarro que es prodiga per Russafa,  didàctica sobre alimentació, molt original, reconec que fins i tot servidor m`ensenyat de la falla, com lo de la vitamina de la Carlota, el pollastre o el porc, una passada d’infantil, que li val un 4rt premi en la secció cinquena a banda del 2º premi d`enginy i gràcia. Estem al sud de Russafa, fem via ara cap al nord i en el mateix carrer no molt lluny trobem Pintor Salvador Abril-Pere III el Gran, de Fede Ferrer, una altra de les que no tenim marcades, La riquesa valenciana, també està en la secció 2-B igual que l`anterior, però no obté premi, la veritat es que no em pare molt a observar-la, sempre el maleït temps,  pose la directa, encara que el peus em duen a mi, estic torrat. 



Arribe a l`Avinguda del Regne, l´ultima falla del sector es un premi a la constància, Regne de València-Duc de Calabria, la gran de Sergio Musoles, -aquest xic em sona un poc- En busca de la pasta perdida, te la gràcia de la del 48, però amb més pressupost, estem parlant de la Secció Especial, la Champions League de les Falles. En la maqueta, ja m'agradà en Novembre, i ara encara m`agrada més, te vis còmica i a banda un cert risc, amb Rajoy i Montoro pels aires, a banda l`Indiana Jones està ben flanquejat per la xica en el cos central i uns bons contraremats, que li donen més sensació de volum en una plaça de l`eixample que necessita omplir-se. 


Fins i tot els lleons del Congrés de Madrid, estan demanant caritat, les xiques de Fitur, la bascollà que s`ha pegat la nau Comunitat valenciana en l`aeroport de Castelló, l’ explicació de la falla En busca de la pasta perduda, en busca de la reialesa perduda, la casa real que ha perdut... en fí, es dedica a fer safaris, en busca de la televisió valenciana perduda, ....en fi, la falla es un acudit darrere un altre. Aconsegueix un dels millors premis de la seua història un 6é a l'especial, el sorprenent es que no li donen cap premi en “Enginy i Gràcia”, es veu que al jurat no li haurà fet molta gràcia, la critica de la falla. Cridem a Iker Jimenez?



En quant a l`infantil , nascuts per a la música, un privilegi poder contemplar una obra de Julio Monterrubio, encara que estiguem fets caldo. Descriure-la? una imatge val més que mil paraules. Un 4rt premi en la secció primera, que em fa dir adeu a les falles de Russafa 2014, exhaust, però satisfet. A veure si endevineu quin serà el proper sector  a visitar. Si voleu saber-ho, espereu uns dies!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada