Corredor de Falles

CRÒNIQUES FALLERES    2014

Dia 16 de Març- Falles a vora mar. Cabanyal-Canyamelar-Barri Beteró

El sector faller, no perdó, no puc parlar així del Cabanyal, barri mariner de València des de finals del segle XIX. Per que es molt més, a banda de sector, es un poble que endinsa les seues arrels en el segle XIII, quan un grup de pescadors s`assentà en el territori i Jaume I col·laborà amb ells, construint xicotetes barraques en primera línea de platja, per a augmentar l`activitat econòmica pesquera,. Fins el segle XV ni tan sols es digué Cabanyal, sinó barri de Pescadors, en honor als seus fundadors. Al segle XVIII ja hi havien prop de 200 barraques, el 1814 ja eren 1.500 habitants o més, en el moment de la pèrdua de la independència amb més de 8.000 habitants, encara dues terceres parts eren barraques, les quals li han donat l`estructura d`engraellat que actualment presenta.

Però parlem de falles, després del viatge des de València fins el Cabanyal, descanse una mica en el metro, ja portava tot el casc antic i les cames han d'oxigenar-se, no obstant quan estic arribant tinc la sensació que em perd una bona falla en la Malvarrosa, però la distància entre l`estació de la Cadena-la més propera- i la falla, es considerable. Una altra vegada serà,  desembarque a la Marina, es respira el salitre del mar només xafe l`andana. L'aire de llevant em du fins al carrer Reina, el carrer major del Cabanyal, Reina-Vicent Guillot, que manté una bona mida malgrat la crisi que patim , la composició es harmònica amb un color més suau als baixos que va incrementant la tonalitat cap al remat. L'amor i les conseqüències no obstant això, no aconsegueix cap premi en la 3-B, no sempre es valora al treball de l'artista, pero per a mi Loren Fandos ha fet un molt bon monument, que dura es la competició al Cap i Casal!

L'amor es tendre es la versió infantil de la gran, del mateix artista, te major fortuna, el color pastís ací si que aconsegueix un 10é premi a la Secció Vuitena.

Baixem pel carrer Reina, dona gust sentir parlar en Valencià a gent de totes les edats pel carrer, girem pel carrer Espadà, hem arribat a la Falla Barraca-Espadà de Francisco Torres Josá, l`aire fresc del mar obliga a posar-se roba -pero s'agraeix-, observe la falla, composició rècia, molt necessària perque l`encreuament es ventós a més no poder, colors vius i alegres que acompanyen el lema Xiquet estigues quetet!, les figures que representen els xiquets tenen una vis còmica que intenta reproduir el comportament més trapella dels menuts. Però també ninots amb un to més dramàtic, com el d`una xiqueta plorant emprenyada perque esta cansada i no pot amb la seua anima, un dels millor detalls que he vist enguany i no era d`especial. Fins i tot la cara de la mare del remat, te una expressió de resignació com poques vegades he vist. Quan revise els premis observe que li han atorgat el 3r premi de la 2-A un nivell molt important. 

  Enfile pel carrer Barraca per trobar-me la infantil de Ximo Martí amb curiosament idèntic premi e idèntica secció, això si cal explicar als lectors forans que a les falles infantils, no hi han seccions "b", per tant, està un graó per damunt de la gran, en la categoria de bronze, només te per dalt la primera i l`especial. El xiquet ja es cavaller captiva pels ulls dels xicotets ninots, no se si els xiquets sentiran el mateix que jo, o es que encara tinc alguna part de xiquet, però em sent observat per una dotzena o més d'ulls de ninots infantils.També es destacable la riquesa de figures al remat que li donen cert risc a la composició.

Una de les virtuts de les falles, que més s`ha perdut es la espontaneïtat, en un món tan reglamentat, per això quan em trobe amb José Benlliure-Vicente Guillot de Martinez Bellvís, sent una fonda satisfacció personal, El poder dels dinerets, es la primera sorpresa del recorregut marcat amb anterioritat, pero no es l`unica, molt a prop arriba la segona, Escalante-Marina de Francisco Carrascosa, veiem la primera granota de la vesprada, el batraci no es un animal qualsevol, es una de les ensenyes del Cabanyal, es el símbol que identifica al Llevant U.E, l`equip del poble i a més a més, el club degà del futbol al País Valencià fundat el 1909. Al cabanyal hi havien moltes sèquies o com diuen en altres llocs canals i en elles vivien les granotes. Ja la trobava a faltar, es un clàssic a tot el marítim i als Camins al Grau. Ens acomiadem de Bioparc, guardonada amb el 9é premi de la 7-A.

Passada l'espontaneïtat tornem a la planificació estricta, anem a per Sant Pere-Verge de Vallivana, s`intueix que estem a prop de la zona més degrada -de forma intencional per unes autoritats locals que li tenen poc de respecte a un poble, que per desgràcia no pot decidir per ell mateix-,apareixen personatges més propis de La Busca de Pio Baroja que del segle XXI, els quals aguaiten per la plaça mentre aquest impassible buscador de falles continua avant. El cadafal contrasta amb els edificis del voltant, en primer lloc pel cos central, unes Torres de Serrans situades al Carme, al centre històric de València que res tenen a vore amb el Cabanyal, però també pel colorit que Actes fallers imprimeix a la Plaça, una obra del taller de Vicent Llacer, que no m'esperava per aquests voltants. La versió infantil de Ximo Martí que obté un 6é premi a la secció cinquena amb una falla fidel al seu estil, m`acomiade de Carrosses.

Després d'una llarga caminada pel carrer  Comte Alaquas arribe al barri Llemosí, a la Falla Ramon de Rocafull-Comte d'Alaquas, una falla que es pot contemplar sense les aglomeracions del centre i al costat de l'horta i del mar, un privilegi! la falla te gràcia, no se si tindrà enginy, Bellísima, fa riure als veïns que s'acosten, a mi em trau mig somriures, que inclús el riure cansa a estes altures. Hi ha poques escenes, però bones i ben acabades per Fede Ferrer un artista que ha arribat a plantar a l'especial, poc de cos central i remat obert, molt obert, pero que dona una composició/risc més que aconseguida, no obstant la majoria del jurat no ho ha vist així, en una renyida secció 3-A. La infantil d'Alvaro Timoteo, aconsegueix el 2º premi d'enginy i gràcia a la Secció Segona, i pot ser si darrere hagueren més posat més, qui sap si s`hauria emportat alguna cosa més, Quina dolçor de falla.

Ens eixim de l'engraellat que compon tota la façana marítima per fer una incursió terra endins, a l'altra banda del carrer Serradora i al costat de l'estació del Cabanyal, veiem la Falla del Barri Beteró, la mida es substancialment inferior a la de l'any passat, res de nou baix el sol, la composició regala la vista. La caiguda de la vesprada li dona una bellesa cinematogràfica a Passeig de València al Mar , el títol es costumista, la falla no del tot, hi ha un guió que combina critica a tort i a dret i apologia de les passades glòries del marítim, intelectuals, edificis històrics, professions com la de pescador, etc,.... el remat sembla voler simbolitzar la fusió de l'esperit valencià amb l`esperit mariner o almenys eixa es una possible interpretació i si non e vero e ben trovato . Un treball que li ha valgut a Rafael Ibañez el 9é premi de la  1-B. 

El plat fort estava reservat per a l'infantil, Diferents balls, didàctica i una part més humorística, es la nineta dels ulls de la barriada, una infantil 10é premi de la Secció Especial que Salva Dolz ha confeccionat enguany.

I torne a l`engraellat, pero ara al Canyamelar, encara que la falla s'anomena Just Vilar-Plaça Mercat del Cabanyal, paradoxes de la vida, una vegada més i en van...torne a notar la disminució en els cadafals, la crisi ha fet molt de mal, però el IVA al 21% ho ha fet més traumàtic encara. Prima-Vera, no només es obra de Pere Baenas el triomfador del 2014, sinó també d' Andrés Martorell un dels millors artistes que ha donat la Ribera amb cinc primers premis a la ciutat de Cullera -fins l'arribada de Alfredo Bayona l`artista més premiat amb sis-o els únics dos premis que s`han atorgat a Sueca, per posar només dos fites de la seua trajectòria al llarg de 40 anys d`artista, amb una aportació molt important a l`equip de Baenas, El cadafal no es un nou modelat, pero tant se val, els acabats son immaculats i la pintura, que dir de la pintura. No obstant sembla que s'ha castigat l'auto-refregit, quan no ha obtingut cap guardó en la 1-A, la baixada de pressupost també haurà influït.

Jugant a la mar, està feta per Salva Dolz, hi ha aconseguit un 9é premi a la secció segona. M' en vaig, torne a repetir-ho no d'un sector sinó d`un poble que vol continuar sent una societat viva, entre altres coses gràcies a associacions com les falles o també com les confraries que en els propers dies ompliran els seus carrers en la Setmana Santa Marinera declarada d'interès turístic nacional el 2011. Després d'observar hores abans la situació del barri de velluters, encara em sembla una aberració més gran pretendre partir el Cabanyal en dos i si no que li ho pregunten als fallers i veïns de velluters. Espere tornar a l'any que ve, es un escenari molt recomanable i amb bones falles i espere trobar-me'l viu i sencer. 

Nota: la informació per al context històric del sector, ha segut extreta del llibre Història del Cabanyal.Poble Nou de la Mar (1238-1897). Antonio Sanchis Pallarés.