Corredor de Falles

CRÒNIQUES FALLERES    2014

Dia 16 de Març- Tornant a la ciutat. Camins al Grau-Aiora

El sector faller més gran en extensió, de tots el que visite al cap i casal. Un dels més grans, junt a Quatre Carreres, -sembla la Manxa geogràficament parlant- llargues avingudes i carrers perfectament delineats, que corresponen a un territori, construït en èpoques recents. Tot i que l`Avinguda del Port, carrer major del lloc, siga molt antic, així com alguns del edificis que subsisteixen a les seues vores i d’ altres en carrers adjacents. Aquest sector comprèn falles molt importants, tant pel cadafal que planten, com per l`activitat que realitzen al llarg de l’any. Un territori al que arribe amb un lògic cansament, car estem cap al final de la segona jornada i van pesant els quilometres. Arribava des del Canyamelar, la vesprada ja queia, però encara es podía fotografiar falles sense flash, travessava el carrer Serradora, i camine cap al sud, reconec que en alguns trams còrrec per estalviar temps, ací les distàncies son molt més llargues que en els quatre sectors anteriors, per fi tinc davant Tipical Valencia de Sergio Martínez Guirao. 

La suavitat de la llum cada vegada més escassa per la caiguda del Sol, beneficia els colors apagats que predominen, el gran problema del monument es que es troba entre grans avingudes, i Santos Justo y Pastor-Serradora, es perd, un fet que no ocorria a emplaçaments mes estrets com els visitats al casc antic. Però malgrat els problemes de percepció de la composició en l`espai, les escenes estan molt ben treballades, acompanyades d`un guió que convida a llegir els cartells. La falla de 2-B no rep cap reconeixement per part de jurat,  un altre any serà. La infantil amb colors més vius, es de Jordi Palanca, Contes fallers tampoc rep cap premi a la sisena secció.

M'estava morint de gana, però, a la fi vaig trobar un beneit forn on comprar, com no, mitja dotzena de bunyols, amb els quals recupere forces per seguir endavant, molt endavant, perquè l`avinguda Sants Justs i Pastor es llarguíssima, i abans d`arribar a la falla marcada, ens tornem a trobar una falla de regal. La Falla José Mª Haro -Poeta Mas i Ros, de Sergio Carrero Melian, una falla molt ben estructurada tot i ser de 6-B No ens deixen fer ni caldo, un gran carranc era la base de la falla que simbolitzava al govern que amb les pinces ens tenia ben agafats, poc volum pero de qualitat. La infantil del mateix artista Llepolies era un viatge pels plaers infantils, em cridaren l'atenció una escena on dos xiquets literalment estaven banyant-se en una tassa de xocolata, tot i que també podía ser el meu subconscient, per que era l'hora de berenar, menys mal que ja ho havia fet! 

La següent parada era Industria-Santos Justo y Pastor, començava a pujar el nivell, de la ma de Lorenzo Fandos -de qui ja havíem vist una falla al Cabanyal- amb el mateix estil, potser els colors de Les estacions, ara siguen encara més suaus, excepte algun ninot d’escena que ressalta un poc més. La composició mostra un remat obert que li dona al cadafal una forma molt redona, les transicions eren suaus, no hi havia sobresalts, el rostre del cos central no te res a envejar a altres cadafals de seccions superiors, tot i que ja està en una Secció 2-A i ha obtingut un 6é premi. La infantil de Sergio Fandos de la secció tercera acompanya molt bé al cadafal gran.

I seguim per Industria per a trobar-nos la falla d`un artista veterà com el borrianenc Paco Mesado deixeble de Pepet i sobretot de Martinez Mollà de Xàtiva, El oro y el moro em sorprèn per les línies del monument, hi ha hagut una evolució clara en l`artista. Conserva-Berenguer Mallol, ofereix un escenari  on tothom intenta oferir de tot per a superar la crisi, com l`escena de la mestra que ensenya idiomes per a fugir del país en busca de treball –les escoles oficials i acadèmies estan petades, done fe- mentre que com diu un dels cartells ha vingut gent de fora amb escassa o nul·la preparació per a treballar per als empresaris negrers, un model econòmic ja caducat, que està comportant i comportarà grans problemes socials. Aquesta falla que parla de la crua realitat del seu entorn, s`ha emportat el 3r Premi d`Enginy i Gràcia de la seua secció la 2-A.

La falla infantil de Francisco Gimenez Rodero era la reina del barri, han fet una aposta molt forta i els ha eixit molt bé. Menjars del món, ha aconseguit un 5é premi a la Secció Primera- quasi a l`especial!- a banda també han aconseguit un 2º premi d`Enginy i Gràcia i molts premis més com el cant de l`estoreta, escacs i un llarg etcètera,.... gràcies per posar els estàndards a un costat sense tapar la falla, tant de bo tots feren igual.

Avançava cap a l`Avinguda del Port, la passem, dos carrer més i la tenim, vinga! Ja estem en Illes Canàries-Dama d’Elx, d`un altre borrianenc Sergio Musoles, una falla per riure, que ens conta com sobreviure en falles, i no morir en l`intent, les cares del remat i del cos central ja ens avancen per on aniran els tirs. Els tirs son ràpids i amb punteria, no hi ha un centímetre de falla que no siga un acudit, van encadenats, especialment hilarant es la escena del manicomi on algú ha acabat amb camisa de força després de visitar moltes falles,.... XD! Fartades, problemes veïnals, peus destrossats després d`ofrenar, etc, etc,... completen un quadre humorístic que li ha atorgat el 1r premi de la Secció 3-A i el 3r d`Enginy i Gràcia, i a posteriori pense, si Dama d`Elx era el tercer, com seria el primer?.   Falles Wars de Fernando Foix es la proposta infantil, d`aquesta falla, on veiem personatges de la guerra de les galàxies però en pla faller, no et pots perdre un detall, originalitat assegurada que li val un 7é premi en la secció cinquena amen d`un 3r Premi d`Enginy i Gràcia.

D’ unes Illes a unes altres, desgraciadament no vaig en vaixell, que ja voldria, perquè les cames començaven a pesar, Illes Canàries-Trafalgar, la més potent al sud de l`Avinguda del Port, era una altre cadafal de Sergio Musoles, amb una composició més oberta i amb una postura en equilibri del remat, fidel reflex de l`escola de Borriana, la crítica es bona, no, lo següent. Si bona era en Dama d`Elx, la de Pepe Bajo, la de Quino Puig  no li va al darrere.  Com fer una falla amb el 21% d`IVA –ara 10%-, o com buscar treball, com fer un polític honrat! (bo això ja es ciència ficció) i molts més quadres, omplen una falla que ha aconseguit el 7é Premi de la Secció 1-A i el 2º d`Enginy i Gràcia de la mateixa categoria. 

La infantil de Vicente Francisco Lorenzo, la riquesa que atresora, pot semblar costumista pel lema, però ni de bon tros, figures modernes i acolorides amb una estètica molt propera al còmic i amb un remat generós. Tota la falla te una relació cromàtica excepte un ninot que està intencionadament pintat com si fora una imatge en blanc i negre per ressaltar això, la seua antiguitat. Però a més a més per darrere te moltíssims detalls com les reproduccions de cartells de falles dels anys 50, una delícia per als amants de la historia de les falles, que no tingué recompensa en la secció primera infantil.

Els fallers de la comissió trauen botelles de vi a una taula, quina temptació! El dimoni va furgant, que ja es quasi l`hora de sopar,  però he de seguir, ja queda poc, travessem de nou l’Avinguda del Port, cap a Guillem d`Anglesola, quan arribe al Jardí d`Aiora, gire per l`esquerra i veig Ramir de Maeztu-Humanista Furió com ja he dit fins la sacietat, amb menys volum que altres anys, però molta més crítica, que per això son falles, Made in Spain, hi ha tema per a parar un carro...o dos, impactants el cartell de Comunitat Valenciana en venda o el bou d’Osborne i encara més crua la màquina de fer aturats, es una falla que fa pensar, d`alguna cosa ha servit la crisi, de canviar el sistema de premis, no almenys al Cap i Casal, on no es premia la crítica cosa que si es fa en altres poblacions, zero premis per a un cadafal que s`ho valia en la 2-B. L`infantil si que aconsegueix mossegar un 8é premi a la Secció Tercera.

Seguint el mateix carrer em trobe amb Ramir de Maeztu- Els Lleons d’ un artista José Jarauta, del qual he vist enguany un fum de falles,  Broadway sembla recuperada dels estralls de la plantà, fou una dels cadafals afectats per la pluja i mal oratge de la Plantà, te una base ampla i promet espectacle, Rajoy parlant amb Roca, les aventures reals, Her Merkel, els ministrables i altres “ninots” omplen la base de la falla, només puc dir una cosa, en Camins al Grau treballen molt el guió. Obtenen un 13é premi a la 1-B, quina estranya sensació de felicitat i cansament, arribe a la meta d`un llarg dia a la ciutat de València.

M' emocione quan contemple Degustació d`Arrossos, la infantil de Duc de Gaeta-Pobla de Farnals, perquè no es una falla qualsevol, a banda de ser el primer premi de la secció especial o siga el primer premi de totes les categories, es un projecte de Julio Monterrubio i això implica no només contemplar la falla que tinc davant, sinó algunes de les primeres falles infantils de les que tinc record, com per exemple les que va fer a Espartero, tornant al present, me`n adone que no hi ha dues falles iguals en Monterrubio, no s`ha estancat, per això es un dels grans de la història de les falles, no hi ha dues cares de ninot iguals, fa el que li dona la gana amb els pinzells. De vegades em pregunte si es la reencarnació de Velázquez, però això que ho faça Un Nou Parot, que entén més de història de l`art.

M`estaria una hora mirant-la però encara falta la gran que no es manca, Sons d’Alberto Ribera, es un falla que encara que no agrade,  impressiona per la seua espectacularitat, amb una composició que amb el cos central i el remat s`acosta molt a la piràmide invertida que sol utilitzar-se a les fogueres d`Alacant. També juga bé amb els colors l`home del sac més fosc i la xica del contraremat amb tons més pàl·lids, bon guió, potser l' única cosa que ha minvat respecte altres anys haja segut la base, amb molt bones escenes, però notablement mes reduïda i qui sap si ha influït en baixar del 2º a un 4rt premi a la Secció 1-A, no obstant continuen estant en lo més alt i això malgrat la despesa de la infantil que ha guanyat la “Champions”.

Retorne al Metro i es quan m`assec que comença a vindre tot el cansament acumulat dels dos dies que porte. La jornada ha València ha finalitzat, al voltant de 60 falles i cinc sectors em contemplen, però encara em queda un darrer destí, el primer de les comarques, voleu saber-ho? Llegiu la propera crònica!