Corredor de Falles

CRÒNIQUES FALLERES    2014

Dia 17 de Març- Extramurs . Iª Part: La Roqueta-Arrancapins

El dia 17 el cos començava a estar ja cansat després de dos intensos dies, durant el viatge en el tren fou impossible seure. El viatge es angoixós, tot i ser dilluns, es impossible trobar seient, havia baixat la intensitat del diumenge però .... Posí el peu a l`andana i vaig recuperar forces, les falles son el millor reconstituent i la música de banda la seua banda sonora. M'espera un gran sector, que ja podem dir històric, perquè te falles centenàries incloses en el seu recorregut, a l'eixir de l'estació m'acostí a Bailèn-Xàtiva, més coneguda per Ferroviària, que lluny queden aquells temps de la  infantesa quan militava a la secció especial! No obstant tenen una falla més que digna, de Rafa i Raul Martinez Chuky, Rollo bollo aconsegueix que em desperte i esbosse un mig somriure, tenia caricatures molt bones totes al voltant de la rebosteria i el món dels forns, però no obté cap premi a la Secció 4-B, la infantil de Ricard Alcaide ens parlava dels misteris de la nit, les tanques -com tantes altres vegades-, m`impedeixen acostar-me més al xicotet cadafal de la secció vuitena

Rode pel carrer Bailèn, i després Matemàtic Marçal, la primera que em ve de cara es com sempre Pelai-Matemàtic Marçal, de Venancio Cimas, l`artista de Xàtiva ha plantat Futur a València, una falla que va del transit a València en els propers anys, amb ninots dels minions. Aconsegueix un 10é premi a la secció 5-A, però es la infantil la que obté el millor premi, el palet, amb Paco Gisbert amb Allà va! , la qual s`emporta el 1r premi i el 1r premi d`enginy i gràcia de la secció novena. Un dels encontres més divertits en les falles 2014 fou amb un cosí, gran aficionat a les falles, el qual em va descobrir entre altres en la meua adolescència a Vicent Almela, fa més de 20 anys, em portava als castells de l`albereda, o anava corrent junt a mi per l`avinguda del port per a contemplar castells aquàtics en el Cabanyal. Ens fem un cafè al bar del Trinquet de Pelayo, un lloc mític que hauria de figurar a les llistes de qualsevol visita turística al Cap i Casal. Anem tant despistats els dos que casi em bec jo el seu tallat i ell el meu cafè amb llet, coses de no dormir i somiar falles.

Eixim de Pelayo, per a visitar una de les millors falles del 2014, Convent Jerusalem-Matemàtic Marçal, de Pedro Santaeulalia, que a aquestes alçades no vaig a descobrir a ningú qui es, per si m'està llegint algun seguidor forà que no conega les falles, dir-li que es un dels artistes de la història que més primers premis acumula, -tot i que alguns anys amb el doble de pressupost que els demés a Nou Campanar-, la composició des de lluny impacta, sobretot el remat, una vegada entrem en la falla, comencem a observar altres detalls de qualitat made in Santaeulalia. 

El show ha de continuar, te la base ben coberta, cosa que no abunda hui dia, i la regularitat de qualitat i d`humor es notable, Teatre d'operacions on l`alcaldessa de València dirigeix a les forces municipals front l`exèrcit faller en plenes falles, entre accidents geogràfics com carpes o carrers tallats, es una de les millor a judici del meu cosí, si ell ho diu, avant -llàstima que no estiga ací el seu germà un altre enamorat de les falles i un bon professor de belles arts,  encara milloraria la valoració de les escenes-.  Tècnicament perfecta fins i tot amb més risc que l`any passat, però amb menys volum en una plaça molt oberta i sobretot amb una repetició constant d`un model d`altra banda guanyador, -no siguem hipòcrites, tots faríem el mateix si estiguérem una dècada amb el mateix estil arribant al pòdium- . En quant a la infantil a l`igual que la seua germana major també es queda segona, Coses de Deus i Xiquets de Javi Fernandez, una falla de deus nòrdics i de xiquets, que no tinc massa temps per a observar i de la qual no puc emetre cap comentari. M' acomiade de la falla i del meu cosí, gràcies Carlos!

El temps em cau damunt, còrrec cap al metro,  guarde càmeres i trac entrepans, avance  cap al carrer Àngel Guimerà, el travesse  direcció carrer Palleter, veig molts pardals al remat de Gran Via Ferran el Catòlic-Àngel Guimerà, clar, el lema es Pardals, no te pèrdua. Gavines, cardenals rojos, voltors-banquers, falcons peregrins, lloros-polítics, etc,... son part de l`avifauna, guió senzill , però efectiu, que li val el 12é premi de la secció 1-B, a José Fco. Espinosa. La infantil de Luís Espinosa, amb el lema la novena simfonia aconsegueix el 13é premi a la secció sisena.

Continuem carrer avall fins el carrer Conca, ja veiem al fons Plaça Bisbe Amigó- Conca, i també veiem un sol de justícia, Eduard Style de Sergio Alcañiz, es una falla infantil, amb un estil jove i fresc com el seu autor, el tret més característic son els grans ulls dels ninots que fan que el rostre guanye importància en detriment de la resta del cos. El cos central no es proporcionalment més gran, em crida això la atenció, però si te una característica pròpia, es de color negre, i contrasta amb la resta de la falla amb colors més propers al pastís, el seu treball es valorat pel jurat amb un 12é premi a la secció Primera.

La gran està feta per José Sanchis, un modelat totalment nou el de Mago-tat, que aporta alguna novetat a la plaça, contrasta amb altres produccions de l`artista de la safor, que a les comarques ha de plantar refregits, per les exigències voluminoses dels fallers dels pobles. Línies planes, colors clars que s`enfosqueixen cap al remat, jo no em vaig esgotar de contemplar la falla, com els seus ninots però havia de seguir avant, sempre avant!. 

Marxe per Sant Francesc de Borja, el volum de trànsit era important, vaig aconseguir arribar a la falla, Sant Francesc de B.-Jesús-Zenete, des de lluny ja imaginava la gran, però la sorpresa fou la infantil, amb una quantitat de públic respectable I això que no eren ni les 12h del matí, Teulades es obra d’Ivan Tortajada, un altre jove neòfit, que està donant molt que parlar, mostra un disseny nou, un estil propi, una composició i joc de colors que li han donat un primer premi i un primer d`enginy i gràcia a la sempre difícil Secció Segona de València. M'acoste a veure si es humà i te alguna raspadeta, alguna passada de lija de més i no, no li'n trobe cap, s`ha empleat a fons. Feia temps que no veia gent amb la boca oberta mirant una falla.

La gran de Paco Giner un dels triomfadors del 2014, es nota que ha patit els efectes de la crisi, però només la econòmica, no la creativa ni professional, malgrat la minva de volum, ha fet una falla en línia dels últims anys, Amor. S.A, composició triangular, sense massa riscos que s'emporta el 6é premi de la 1-B. A la base veiem distintes escenes amoroses, com la dels presidents i ex-presidents del Govern, o la parella de iaios que li ha valgut el premi al millor ninot de la 1-B, per cert posant les tanques per darrere com les posen, aconsegueixen el mateix que a la falla de l`ajuntament, que ningú puga rodar la falla.

Baixem cap a la Plaça Pintor Segrelles, inconfusible amb la Finca Roja de fons. José Lopez Selfa, ens presenta Com estan vostès? L’ elefant de la base ens esclafa, com els bancs, el “rei” de la pista sap molt d`elefants, Montoro i el “Botín” i molt més! En aquest circ que es Espanya, la part més hilarant està per darrere amb el circ dels sentits. Al remat aconsegueix un 15é premi en una 1-B plagada d’artistes que planten o han plantat a l`Especial, com els germans Santaeulàlia, Vicent Martinez Aparici, Paco Giner, Alberto Ribera, José Sanchis, etc,....i Xavier Herrero que l`any passat plantà en aquesta plaça. La infantil es cosa de dos, Paco Mesado i Paco Burgos, que aconsegueixen el 13é premi de la secció cinquena, una vegada més no puc rodar la falla, massa vegades, alerta amb aquestes errades amb el turisme.

Deixe arrere la Finca Roja i creue la Gran Via, algunes falles van camí dels seus Casals provinents de la Plaça de l`Ajuntament arreplegant els seus premis, com per exemple la Falla Giorgeta-Rois de Corella amb un 2º premi d’un periòdic local. Un poc desorientat per l`eufòria fallera em trobe davant d`una falla de “regal” que no tenia prevista, G.V Ramon y Cajal-Pintor Benedito més coneguda per Plaça Espanya, de Vicent Chaveli de Tavernes de la Valldigna, poble amb sis magnifiques falles, que també destaca per un ús formidable del Valencià als seus llibrets, però tornem a la falla, amb el lema Passa el temps ens situa al esser humà front a un fenomen inevitable, el cadafal estava enguany en la Secció 4-B. 

Després de la “sorpresa” a causa de la meua desorientació, torne a sendes velles, per la Gran Via Ramon y Cajal , per visitar la Falla Espartero-Ramon y Cajal,  sembla que el temps haja tornat arrere, una falla infantil de Julio Monterrubio en Espartero, això sí, no es de Secció Especial, però els tres desitjos, si manté els característics colors pastís que feren famoses les seues primeres falles, a banda de les seues línies aleshores trencadores front al classicisme imperant que encara destil·laven la majoria de cadafals infantils, trencat pel mestre Alares i pocs més.

Els dos cadafals obtenen un 5é premi quines coses, la infantil en Tercera –que es com una 1-B en grans- i la gran en 3-B. Tots els premis, te un estil molt diferent, predomina el humor autocrític sobre la idiosincràsia fallera, Jose Manuel Gramage ens ofereix escenes molts bones com el torero-faller, el faller que es creu superdotat o el polític-ninot, entre altres,.... 

Quasi al costat com a bons veïns Cervantes-Pare Jofre, un cadafal de Fede Ferrer, que ha aconseguit el 13é premi en la secció 3-A, Exploracions i excavacions, va d`això, per eixe motiu apareix un britànic amb Salacot, al costat d`un elefant amb l`escut municipal de València. La infantil es un digna cloenda per aquest capítol, una obra de Juan Lluch, que em resulta digna de fer-li una crònica a banda. Tens màgia en el coco, es una de les falles infantils més didàctiques per a xiquets i majors que he vist en ma vida, amb un remat que recupera una imatge universal de la capella Sixtina, però amb un estil diferent, no se com identificar el seu estil, però es únic, les figures son menudes com en les falles clàssiques, però amb unes línies totalment diferents, com resa la màxima en disseny, el que pugues en tres línies no ho faces en quatre. La falla es un cant a la creativitat, que deuria ser de visita obligada almenys per a mestres de primària.

Però la ruta continua i he de marxar cap a un nou sector passar davant de l`Estació del Nord, epicentre del sarau faller, no es fàcil, però ho aconseguisc amb molta perseverança, voleu saber quin es el proper sector faller, seguiu-me i prompte ho sabreu!