CRÒNIQUES FALLERES
2014
Dia 16 de Març- On tot va començar. IIª Part El Carme
El sector faller amb més densitat
fallera del món, una autèntica barbaritat, -ho sent pels amics de Russafa, que
també saben d'açò-, amb dades a la ma del cens municipal
de 2013, tenia 6.500 habitants, doncs bé, en el sector hi ha un total de 14
falles, prova d'un esperit faller indomable, al Carme hi ha comissions molt
antigues, però al mateix temps també hi ha propostes molt actuals i diverses,
es una estranya barreja que t`atrapa des del primer moment que entres en els
carrers d'aquest mil·lenari barri, que afortunadament te una societat civil
molt viva, de les mes actives de la ciutat. Començava per la Falla Portal de Valldigna, envoltat d'atmosfera històrica.
La comissió es fa la falla i com diu el lema ací seguim amb un parell de.. i es que son pocs molt pocs, per una falla quasi centenària. Si fer la gran te mèrit, lo de la
infantil es per a llevar-se el barret ja que ha sigut creada pels seus únics
cinc fallers infantils, segons ens conta la falla.
Ens acomiadem d`un escenari històric per visitar un altre, la falla de la Plaça de l`Angel, amb una torre de la Balansiya del segle XI, per a reble el clau la falla es un primer premi, si de 6-C, però palet al cap i a la fi. Desitjos, del grup Fet d’Encàrrec, és com passa en molts altres cadafals del barri, un producte personalitzat. També ho es la seua falla infantil Que dimonis d`angelets, de la secció tretzena.
I saltem a un nou emplaçament
històric, ni mes ni menys que les Torres de Serrans, testimoni de fets
històrics....també fallers, com les antigues Crides de portes endins de la
ciutat, etc,...enguany el cadafal de Serrans-Plaça
dels Furs Sona molt bé, un
cadafal humorístic com els darrers anys de la ma de Miguel Ballester que ha
obtingut un 1r premi d`enginy i gràcia en la 2-A, amb un Elvis Presley de remat
i una escena inèdita del grup U-2. El cadafal infantil, obra dels germans
Tomillo Batucada Valenciana, es un
altre dels nombrosos productes personalitzats que ens trobem pel Carme, ha
obtingut un 7é premi de la secció quarta.
Abandonem les majestuoses Torres de Serrans abarrotades de turistes, que
semblen una gran falla perpetua de la Secció Especial i fem camí vora el Túria,
ens pocs metres ens trobem amb Blanqueries,
enguany després d`alguns exercicis apostant per la vessant més satírica, ho fan
virant per senders experimentals i la veritat es que Escultura del Foc Anti-Crisi de Paco Real causa una bona impressió
entre els visitants pels comentaris que sent, després me`n assabente que
s`emporta el 3r premi d`Enginy i Gràcia de la secció 7-B. Certament els fallers
del Carme coneixen la seua situació i saben aprofitar els recursos disponibles.
Girant ara cap a l`interior del
barri, fins a la plaça del Carme primer i després girant pel carrer roters fins
a Joan de Joanes, arribem a la Plaça
Santa Creu, una d`eixes falles invisibles per als turistes –i a molts
valencians que no coneixen la seua capital- una falla amb més de segle i mig al
llom, que només per això ja hauria de ser més reconeguda, enguany Josep Mª
Felip ens presenta una proposta ouera, En
esta crisi, qui te ous? Ací s`apel·la a una sàtira basada en la crítica de
la realitat que ens ha tocat viure i com diu una de les seues escenes Aquesta crisi et deixa com un ou fregit.
La falla infantil es del mateix artista El carnestoltes de Venècia enquadrada
en la secció dotzena.
Continuem travessant carrers estrets, amb el fil musical dels pas-dobles
improvisats per diverses bandes de música, quan arribem a la Plaça de l’Arbre, de l’ artista
Martínez Bellvís ens trobem a una falla més clàssica de les que hem vist
anteriorment Continuant l`estoreta,
seguint la il·lusió, i es que el cant de l`estoreta es la principal senya
d`identitat d`aquesta falla, acte que es repeteix any rere any a principis de
Març. I baixant pel carrer de baix, valga la redundància arriba servidor a Baixa-Mesó Morella, una d`eixes falles
que no cap en l`emplaçament, La Mar Salà de José Gomez Mira tirà de
sàtira per aconseguir un meritori 5é premi en la 7-B, la falla infantil també
es marítima, l`escola baix la mar. Cap a la plaça Sant Jaume, escenari de grans falles en la
postguerra. La plaça del Tossal o del Tros Alt com popularment s`ha dit sempre,
està plena de gent, el lema de la falla va que ni pintat Barbaritats, -una falla que no està en el Carme sinó en el Pilar-,
amb la qual Carlos Borras Cabo ha aconseguit el 1r premi de la 2-A, la infantil de Vicente Francisco Lorenzo Tornar a alçar el vol, es una falla que
aconseguit el 11é premi en la secció setena, destaca molt en la falla el ninot
homenatge a la recentment desapareguda la pilot de formula u, Maria de Villota.
Mentre la gent va baixant pel
carrer de la Bolseria per pillar lloc en la Mascletà nosaltres com a salmons
continuem contra corrent, pel carrer Sant
Miquel a la Plaça Iborra, una
altra històrica amb més de segle i mig , una falla a la qual assolaren el seu
casal, anys arrere, quan l`especulació
era norma.
José Espinosa ens presenta Temes d`actualitat, una relació de coses
cremables i que pul·lulen en la nostra societat. La falla infantil del mateix
artista Dadi badi duu, quina llepolia
t`agrada a tu? molt aconseguida amb un escàs pressupost.
I moguem cap a Guillem de Castro, propera falla Mossèn-Sorell Corona, enguany amb el joc de la invenció , el seu artista
Emilio Miralles ha aconseguit dues coses, la primera uns quants premis, 5é i 1r
d`Enginy i Gràcia de la secció 4-A i sobretot el prestigiós palet de les Falles
experimentals. La segona cosa aconseguida es que la gent del carrer entenia la
falla, s`interessava per la proposta, això es una de les coses més interessants
que he vist en les Falles del 2014, no se si alguna vegada se havia fet una
cosa així, es a dir una falla que cada
dia es tornava a plantar, des del dia 16 fins al 19.
Tornem arrere al carrer Ripalda i a pocs metres trobem Ripalda-Soguers una falla de joguet en un emplaçament que sembla fet aposta per a la falla, el seu artista es ni mes ni menys que Sergio Edo ex-mestre major del Gremi d`artistes fallers de Borriana, Xiquets, aconsegueix un 3r premi a la 7-B, en l`infantil Javier Gisbert ens presenta el somni de Lucia en la secció tretzena. A poc més de 60 metres topem amb una nova falla Dalt-Sant Tomàs, una original màquina de cosir feta de vareta i amb vestits amb tela per Juanjo Garcia. Alta Costura se`n du un 7é premi en la 5-B i no es d`estranyar, es un altre dels productes personalitzats que ens ofereix el Carme. La infantil de Marc Martell tracta el mateix tema però amb el lema El barat del Carme, es juga amb els termes com sastre, tela, etc,... i s`emporta el 1r premi d`Enginy i Gràcia de la secció desena.
Cansat però gaudint com un xiquet em dirigisc a l`ultima falla del
sector, com diu Ismael Roger administrador del Bloc Recuerdos Falleros i company en el Reto al Foc, “quan era xicotet tots els camins portaven a Na Jordana” i efectivament, aquesta
comissió te un imant o força gravitatòria que fa que sempre acabes allí. Conviure de Joan Blanch no es una falla infantil
habitual, al punt didàctic que tenen bona part de les infantils cal afegir-li
un estil molt personal de l`autor i enguany a més a més amb un tema molt poc
tocat en falles infantils i crec que inèdit en especials, com és la
conscienciació dels mes menuts de la escassedat dels recursos energètics,
sobretot del petroli i la necessitat d’utilitzar energies alternatives, una falla que no era bonica a l’ ús, vaig sentir molts
comentaris al respecte, crec que no entengueren la falla, la bellesa no estava
tant en l`estètica com el tractament realista d`un tema que pot ser resultara
massa dur per al públic en general, el jurat sembla que també ho va entendre
així atorgant un 7é premi que sap a poc, malgrat guanyar el ninot indultat
infantil
Quan estava a punt de visitar la
falla gran veig en la porta del Casal a Josep Lluís Marín, estava visitant junt
als seus ex-companys de Canal Nou, diverses falles per donar un premi a aquelles
que reflecteixen la situació de RTVV, el premi es clar el reprenen els
treballadors, ja que el Canal ha segut liquidat, el guardó cerca un contingut
crític a diferència del to publicitari que havia tingut en els últims anys de la
nostra televisió autonòmica. Com estava departint amb Vicent Borrego i altres membres de la comissió, saludem ràpidament i ens dirigim a Tirant lo Banc de Latorre y Sanz, possiblement la falla més
mediàtica del 2014, després de la Crida de Malalt de Falles admirador declarat
del mestre i d'altres, Ortifus torna a les falles i entre en la meua primera especial de
l`any, la falla te una composició senzilla i ortifusiana, una superposició de
bancs que formen el cos central i el remat de la falla, amb un Jaume I
ortifusià -es clar- al remat. Acudits a munto,
que no necessiten de cartell explicatiu, tot es molt sintètic, jugant amb la
paraula banc, ací esta la gràcia, la de inventar més de 70 acudits que no
obstant no li han valgut per a aconseguir el palet en enginy i gràcia, un
misteri que esperem algun dia resolga Iker Jiménez, així com el 8é premi de la
Secció Especial.
I després cap a Dr.Oloriz, pero això ja es una altra història!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada