CRÒNIQUES
FALLERES 2015
Dia 17 de Març- Les falles
més enllumenades del món – Un barri que fou poble– Russafa A i B
En direcció contrària o a contracorrent com els salmons que pugen pels
rius, així avançava passant entre la plaça de bous i l`estació del nord, mentre
la multitud anava acostant-se a poc a poc a les immediacions de la Plaça de
l`Ajuntament. Una vegada vaig arribar al carrer Castelló, ja al sector Russafa
B, però no en l`antic poble, vaig sentir un cert alleujament ja que la densitat
havia baixat dràsticament.
Molt ha plogut des d`aquell 1980, quan els fallers i falleres de
Castelló-Sogorb, quasi toquen el cel –faller-amb un tercer premi a la secció
especial, amb Jose luís Ferrer Regino com
a artista. Enguany José López Selfa, els ha plantat Agranar, agranar, un xicotet cadafal on dos rates penades, dalt dos
graneres no donen abast de tanta porqueria i corrupció que han de netejar. El
cadafal es xicotet, però ben adobat de crítica, cosa que el fa entretingut i
molt planer de visitar.
Apareix una granera amb maletes que critica la
fugida de cervells, una altra amb una bossa a la ma i un antifaç recorda
l`escàndol de les Black cards, una
granera vella recorda que l`agranament te molts anys, apareixen tres polítics
molt coneguts d`una granaderia que una granera vestida de torero –capote de
grana y oro- espera agranar. Fins i tot el València C.F està representada per
una granera, ...sense destacar en aspectes estètics, si es una falla amb molt
d`enginy i gràcia, encara que no rep cap banderí a la secció 4-C
Un llibre, molts amics era una falla infantil més
que didàctica, tenia molt de introspecció psicològica, una exposició tridimensional
dels somnis onírics dels personatges que un xiquet veu en un llibre.
L’explicació de la falla tot i original, era prou difícil de llegir, però
l`argument era fàcil d`interpretar i de recordar. Com moltes falles infantils, es desplega un disseny propi, on destaca la
creativitat, però s`abandonen qüestions com el modelat, no tant de la pintura,
que si guarda relació de complementarietat entre diversos colors.
A la xiqueta asseguda en la seua habitació, succeïa
un seguit de personatges fantàstics de
diferents mides i colors, que expressaven diferents emocions o actituds. També
un ninot d`una xiqueta muntada en una cavall, que semblava la mateixa, d`ahí
l`accepció psicològica. En el remat hi havia les copes d`alguns arbres, amb uns
colors més forts que els de la base, a excepció d`una xiqueta de color rosa,
que apareix com a complementari o oposat a tot el color fred del remat. El treball de Cap de Suro, s’estrenava
en aquesta demarcació amb un 2º premi i el millor ninot de la novena secció
infantil. Seguia fins la Gran Via Germanies, el seu pas suposà l`entrada en
l`antic poble de Russafa, un poble convertit en barri amb una densitat fallera
tant alta, que es l`únic dividit en dos sectors.
Òbviament vaig haver de fer una selecció i només vaig poder visitar 13
d`eixes 23 falles, després de Castelló-Sogorb, encetava la sèrie de cadafals al
carrer Cuba, el primer fou Cuba-Dénia que portava el lema Conta la llegenda el seu artista era David
Sánchez Llongo, una sorpresa agradabilíssima trobar-me un cadafal tant
potent, com aquell que diu a principis del sector. En primer lloc destacava una
composició estilitzada, alta i
esvelta, amb una base no molt ampla.
El propi remat, l`ull de Ra, està portat per uns ocells arrencant el vol
que semblaven també tirar de la falla cap al cel. Al cos central, tres grans
egipcis dins una barca, entre ells el Faraó en una posició una mica vertical,
presidien el cadafal, que un parell d`esfinx semblaven guardar. A banda de la
composició, un altre aspecte rellevant era la coherència del cadafal, absolutament
tots els detalls feien referència a l`antic Egipte. En una de les escenes,
apareixia Cleòpatra banyant-se en orxata.
A banda de l`orxata, hi ha altres encreuaments argumentals entre l`antic
Egipte i el País/Comunitat/Regne o com
vos done la gana dir-li al territori valencià actual, com els aiguamolls
propers a la ribera del Nil i els territoris marjalencs valencians. El modelat
i pintura es de molt bon nivell, com ho mostra el millor ninot de la secció, una
escena que semblava un revival del
moment en el que Moisès es salvat de les aigües per la filla del Faraó. Una
falla que tenia un aspecte molt rellevant i era la bona execució en l`escala
cromàtica de verds, un escull per a molts artistes que Sánchez Llongo, va
resoldre de forma prou notable i que probablement li ajuda a aconseguir el 1r
premi de la secció 4-A, així com el millor ninot de la secció.
Nyam,
nyam, bon profit una infantil d`aspecte molt satíric que plantà Francisco Javier Soriano
Gimeno, la falla per davant representava un cuiner donant-li de menjar a
una planta carnívora, no calien massa cartells per entendre les diferents
escenes, cosa que sempre assenyala que estem davant un bon guió, com en la
planta fallera, la planta de nadal o les que feien referència a energies com la
planta nuclear o la solar. A banda hi havia una planta de reciclatge, la planta
medicinal o una planta granota que els ha valgut el tercer premi a la millor
imatge que promou el Llevant U.E., així com un altre tercer del sector, tot i
tindre un bon guió, els acabats acompanyaven i no aconseguiren premi a la
secció dotzena infantil, on s`ubicava el cadafal.
No calia caminar molt per trobar en el mateix carrer Cuba, un nou
cadafal. Quins temps més difícils de Josue
Beitia Cardós, la falla que ha plantat enguany Cuba-Buenos Aires.
Tot i que la idea del guió era bona, els ninots no acompanyaven tant. L’ogre
amb el qual em vaig trobar representava la Unió Europea, que junt a la bruixa
del remat que s`observava a la part del darrere i que representava el Fons
monetari internacional intentaven espaordir els països del sud d’Europa.
Certament l`ogre complia la seua funció, però la bruixa semblava espantada ella,
jo francament li haguera posat cara de Cristina Lagarde. En quant a les escenes
de la base, mostraven irregularitat i un perfil baix, amb acabats molt discrets
de ninots ja refregits. El cadafal com l`anterior estava a la secció 4-A
Un
món de fantasia també de Josue Beitia Cardós,
presentava major coherència entre el guió i el cadafal efectivament plantat,
tot i que amb un modelat també discret. Uns colors molt foscos, però ben
combinats eren la seua millor arma, però tampoc obtingué cap premi a la secció
desena infantil. I no hi ha dos sense tres, el carrer Cuba te
una de les densitats falleres més altes del món, la següent falla fou Temps moderns, temps antics que
enguany ha plantat en Cuba-Puerto Rico l`actual mestre major del gremi
d`artistes fallers de València, Jose Ramon Espuig.
De composició triangular, incorporava elements
precedents de cadafals anteriors, ben combinats amb un modelat molt aconseguit
dins un estil clàssic i una pintura de tonalitats suaus. Més irregular el
modelat dels ninots de base, però amb un bon nivell semblant al remat i una
pintura amb una qualitat semblant, que ja es molt. Potser el guió una mica enrevessat, siga un
modificador negatiu d`una falla prou completa, que tot i no arriscar gens en
composició, tampoc te cap errada estètica molt notable. Obtenen finalment un
10é premi a la secció 2-A.
Quina
aventura, açò de la lectura de José Luís Espinosa,
era la enèsima falla infantil de secció segona que veia el 2016, una categoria
com ja he dit en altres cròniques amb una competència terrorífica enguany. La
veritat es que no la vaig rodar molt, però tenia una estructura composta per
dos elements principals, el castell i el bufó, al voltant dels quals, com si
foren satèl·lits, giraven la resta de ninots de menor mida. El modelat,
francament no era molt destacable –tenint en compte el nivell de la majoria de
cadafals, d`una categoria molt potent-però tampoc catastròfic i una pintura que
combinava be diferents tonalitats, però que en general no la il·luminava massa.
De la cohesió entre l`argument i el cadafal, sincerament no puc parlar perquè
no em vaig detindre massa. Cuba-Puerto Rico es queda sense premi a la
secció segona infantil, probablement una de les seccions més dures de Junta
Central Fallera del 2016.
Com en un pòquer, al carrer Cuba hi ha quatre
falles i la carta més alta estava per arribar, però si per alguna cosa es
coneguda aquesta comissió es pel seu carrer enllumenat sempre en lluita pel
primer premi de totes les categories. Com no es pot tindre tot a la vida, el
temps es limitat i cap a les 14 hores quan la majoria de gent normal estaven gaudint de la mascletà, jo
veia els milers de bombetes que decoraven les estructures que enguany li han
fet emportar-se a la Falla Cuba-Literat Azorín el segon premi absolut en
carrers enllumenats.
Gats
de nit tenen perill havia estat feta per Sergio Edo, el
borrianer ja porta uns quants anys amb la Falla Mestre Aguilar-Matias
Perelló. He de confessar que vista per darrere, no semblava que tinguera
molta relació amb el lema, tenint en compte la quantitat de peixos que
apareixien en la base. El que si tenia era una bona gradació de colors freds i
un modelat de les escenes impecable, no oblidem que Sergio Edo, guanyà a
Borriana cinc anys seguits amb la Falla Club 53 i el que tingué, retingué.
Al centre del cadafal, la víctima: la selecció
espanyola de futbol, al seu costat l`il·lusionista Spagnuolo di Pura Ceppa, que intentarà fer-lo desaparèixer i que la
gent s’oblide del mundial – a Gallardon ja l`ha fet desaparèixer xd!- , a
l`altre costat el cartell del complexe Las
Vergas, en Magaluf, on es podia degustar el plat de la terra el mamading i dalt de tot el remat junt uns
coloms, Marifé Lación de Magaluf, la vedette. L’escena central anava de classes màgic-strales, en
la Universidad de las Vergas, amb varetes màgiques, conills, etc,...i per
suposat els polvos màgics....que eren i son de color blau.
Uns metres més avall d`aquell bosc de bombetes apagades, hi havia Un Desig la falla infantil que Manolo
Rubio Almiñana ha plantat per a Cuba-Literat Azorín. No
es pot negar que la falla es de l`artista, hi ha elements com els cignes que es
repeteixen fins la sacietat en la seua producció, així com un parell de figures
estilitzades, que mai falten en els seus cadafals. L’últim gran barroc, o
millor dit rococó de les infantils, el que si te es un modelat propi. Per si no
estiguera clar, l`aposta pel detall i l`acabat, es fins eixe moment la falla
infantil més ornamentada de totes les que veig el 2016 a València, amb un
mosaic al voltant.
L’estructura recorda la tortaeta clàssica del
model Canet, un tant matisada, amb un horror vacui total i un risc baix en la
composició. En quant a la pintura, com en altres falles seues, molt fosca, molt
adulta, tot i que el cignes blancs de
la base matitzaven eixos colors tan durs, però no les expressions serioses i
fins i tot melancòliques dels seus ninots. El millor del cadafal eren les
decoracions de la pintura, d`un barroquisme intens, es en aquest punt
paradoxalment original, doncs no ho fa quasi ningú més en infantils, orientades
ja quasi totes cap nous estils i dissenys on l`acabat i el detall perden importància
respecte al concepte. Sembla que pesa més l`acabat que altres
aspectes per al jurat, que li atorga el cinquè premi de la Secció Primera
Infantil.
Una
falla de pel·lícula era el lema de la falla que havia plantat Vicent
Llacer per a la Falla Cuba-Literat Azorín per la part de darrere,
que es per on vaig començar a rodar-la, tenia un aspecte imponent-després
consultant el Turista Fallero, vaig evidenciar que els meus sentits no anaven
desencaminats, amb 20 metres, era junt a la Falla del Pilar, el segon cadafal
més alt- però també tenia l`inconvenient que tot el remat i contrarremats
estaven orientats cap a la part frontal i això en la Champions, es un punt en contra. Dues escenes amb elements gegantins però
proporcionats a les descomunals mides del cadafal eren, primer una
antiga càmera amb grans rotllos amb pel·lícula antiga i dos personatges de
la guerra de les galàxies. En realitat era un càsting de la guerra dels
galàctics, protagonitzat per Ronaldo i Messi.
L`altra era un revival de king kong, però ubicada a l`ajuntament i al micalet, on una Rita Barbera encara alcaldesa, junt al gran mico,
impedien que els avions del Psoe, (Calabuig), EU (Sanchis) i Ribo (Compromís),
pogueren acostar-se. La pel·lícula es deia “King collons podrà amb Rita”. Baix
una gran Emmanuelle, que sembla un contrarremat per la mida, apareixien una
parella al festival internacional de Penècia.
Al seu costat un altre gran ninot que semblava eixit de Blade Runner i davant
d`ell un ninot que representa la pel·lícula “El que el Jordi s`emporta” –en
referència al expolític Jordi Pujol, -
ja rodant el cadafal i de perfil, una gran figura d`un gàngster de Chicago ’30,
baix d`ell cartells de pel·lícules com Sol
davant el perill de Pedro Sánchez, Diari
d`una nimfòmana d`Olvido Hormigos, mentiras
arriesgadas de Francisco Nicolas o Kiko Rivera en el Planeta de los Símios entre moltes altres.
El cadafal era tan gran, que tenia una gran
quantitat de contrarremats que feien de
padrí de cadascuna de les escenes, no sempre relacionats argumentalment,
des de lluny veia una gran Liza Minnelli que acompanyava l`escena anterior dels
gansters dels anys ’30. Un altre contrarremat enorme, a la part frontal era un
cap indi assegut, baix del qual hi havia tres vaquers, el del mig, el nou
Sheriff d’Espanya, Felip VI, que estava posant en ordre la seua família.
Des de la part frontal, es podia admirar la
grandiositat de la Musa del Setè Art, el ninot més gran de les falles 2016, una
figura femenina descomunal que representava la inspiració i creativitat del
cinema, envoltada de personatges històrics del cel·luloide, com E.T, Indiana
Jones, Spiderman, Cantant baix la pluja, Tarzan, els Mosqueters, El Mag d`Oz,
etc, etc,...i molts i molts oscars, eixe objecte tant desitjat. Al costat de la
Musa el lleó de la Metro Goldwyn Mayer.
L’escena principal amb artistes ja difunts, en un núvol, crec que resumia
l`esperit d`una megafalla, que recordava temps passats d`abundància, doncs no
es normal hui dia vore escenes amb catorze o quinze ninots. Elisabeth Taylor en
Cleopatra, Clark Gable en El que el vent s`endugué, El prim i el
gros, etc, etc,.... com a contrapunt a l`escena de les velles glòries de
l’època daurada del cinema, apareixia la porta d`un cinema amb uns pirates que
simbolitzaven la irrupció d`internet i la caiguda d`ingressos d`una indústria
que no ha acabat d`adaptar-se als nous temps.
El modelat de les moltíssimes figures, com en
tota falla d`especial, no podia ser tot perfecte i uniforme, si cal destacar
alguna eixa seria la que representava a la Universal Pictures. Sorprenia i molt, el guardó que el jurat atorgava a la Falla Cuba-Literat
Azorin, un 8é premi de la secció especial. Forta caiguda respecte de l`any
passat –tercera d`especial- que en un intent de racionalització vaig pensar que
era degut entre altres coses a una baixada molt gran en la nota de
risc-composició, molt conservadora, després de la fatídica caiguda del remat de
l`any passat. A això cal afegir altres factors negatius referents a la
dificultat o no del modelat, pintura, acabats, etc,... a la champions league de les falles, diverses
errades juntes son letals i si la falla era un transatlàntic com era el cas,
encara més. No obstant tenia escenes com la de Rita Kong, que crec que passaran
a la història de les falles, si això serà així o no el temps ens ho dirà.
Russafa es l’únic barri del món, -sectors en te dos- on hi ha dues falles
de secció especial a menys de 100 metres, deixant arrere el carrer Cuba,
enfilava per Literat Azorín per dotorejar Spanglish
l’obra col·lectiva que ha dirigit el cullerenc José Lafarga Palomares,
la primera impressió era que les mides de la Falla Sueca-Literat Azorín,
tot i ser respectables, no eren descomunals com la seua veïna. La segona, la ma
dels seus col·laboradors especialment el seu bocetista i també artista faller
Fernando Foix, que li ha imbuït un perfil de línies planes, allunyades del
model naturalista. La impressió general, només començar a rodar-la, era que
estava davant una falla antagonista de l`anterior, es a dir amb un pressupost
idèntic, s`apostava per un model de falla totalment oposat.
Ja he esmentat l`estètica, també la composició totalment vertical que amb
les línies planes dels ninots encara li donaven més alçada. I per últim els
colors de la pintura, molt forts i atrevits, tant el Rei Tudor Enric VIII, com
l’arquebisbe de Canterbury, amb colors càlids molt potents, més lleuger el
matís en la roba de Catalina d`Aragó. Molt bona l`oposició entre el roig del
dimoni del remat i el verd-groc, color fred d`Ana Bolena que estava manipulant
a Enric VII, amb un color neutre en l`estructura de l`arcada gòtica del centre
del cadafal.
El guió del cadafal reflectia un joc
d`oposicions entre costums espanyols i anglesos, com l`hora de la becada o
l`hora del te. O en el somni d`una nit d’estiu, l`estudiant espanyol Erasmus i
l`anglés que busca l`orgasmus en alguna platja de la mediterrània o el
piscining vs el balconing. No podien faltar les referències a Gibraltar, una
irreconeixible Torrente, pega a fugir amb una bossa plena de cartrons de tabac
i altres productes perseguit per una mona del penyal. En la tanca un policia
britànic i un espanyol es besaven. Espanya ahir enviava l`armada invencible,
hui legions d`immigrants amb una, dues i fins i tot tres carreres.
Una típica cabina telefònica britànica de
color roig, serveix com excusa per recordar la pel·lícula la cabina on ho va bordar l`actor espanyol José Luís Lopez Vázquez.
Apareix tancat entre reixes Artur Mas en companyia de l`escocès Alex Salmond, a
la part frontal del cadafal, el princep de Gales, Carles, li diu a sa mare, la
reina que ell també vol ser rei, com ja ha aconseguit el seu homònim espanyol
Felip VI. Com a bons veïns de la falla Cuba, es queden al costat, amb un 7é
premi a la secció especial, només la manca d`un remat una miqueta rellevant,
explica un premi que sap a poc, per a una falla molt completa.
L’onomàstica de Zeus...Una
festa per a Deus, una nova falla especial de deus, però en aquest cas de Sergio Gómez per
a Sueca-Literat Azorín. Amb la figura de Zeus com a centre del
cadafal, la falla era molt més clàssica que la de barri beteró, l`aposta era
pel natural i cobria tots els espais. Un gran horror vacui propi del barroquisme, que deixa entreveure bons
modelats i bons acabats, en la majoria d`escenes. Les suaus tonalitats de
colors pastissos no apartaven no obstant una sensació de pesadesa molt gran,
d`amuntegament, pròpia de les falles de composició de tortaeta . Em passa una mica com en la gran de la falla veïna de
Cuba, probablement menys haguera segut més, però ara a bou passat es fàcil
parlar.
Me`n vaig anar d`allí amb una sensació estranya, perquè els ninots a
nivell individual i d`escena eren quasi de podi, però entre si les escenes no
acabaven de lligar, alguna qüestió relativa a la combinació de colors o a la
composició que no relligaven el conjunt i això que la decoració de la base i
els voltants era exquisida. També podria haver-hi un problema de base, amb el
guió que no era molt clar, tot s`ha de dir, perquè quan els lemes es fan llargs
els guions solen ser enrevessats. No obstant fou una de les millors falles
infantils de València amb un sisè premi a la secció especial infantil. Ah! Amb
tantes presses, quasi oblide el primer premi de carrers enllumenats del carrer
Sueca, la falla amb més llums.
Carrer literat Azorín avall, em dirigia cap a
la falla amb la qual completaria la L que havia començat a Russafa. Estava
davant Bon profit de Paco Borja
per a la Falla Cadis-Literat Azorín, una falla molt idealista que
reivindicava un mon mes just i sostenible. Jo per darrere abans de rodar-la el
que veia eren unes tanques altíssimes i després unes de fusta que envoltaven la
falla. Curiosament es criticaven altres tanques...ironies de la vida, el
modelat era un dels més estranys que havia vist en ma vida, no se si dir-li picassià, el que si era molt evident era
una bona combinació de colors i una pintura prou acceptable.
La falla tenia un guió enrevessat mitjançant l`excusa de
la cuina es criticaven un munt de temes. Guanyava molt per la part frontal per
la distribució cromàtica, de les figures del remat i per tindre el millor ninot
de la secció 4-B, un homenatge als dibuixants del setmanari francés Charlie
Hebdó assassinats recentment per terroristes islamistes a París. Aquest es
potser l`escena tràgica que trenca l`idealisme de la resta del cadafal, un
contrapunt desgraciadament real, propi del temps que ens ha tocat viure. El
cadafal obté també altres guardons, com el 3r premi d`enginy i gràcia i el 3r
de la secció 4-B. Un any més la comissió obté bons resultats.
En Març cap a València de Vicente Martínez ¿Aparici?
era la versió infantil de Cadis-Literat Azorín, els colors complementaris del
remat suplien la manca de bon acabat del modelat del remat, que mantenia cert
risc, amb la bola del món inclinada. Tot i que les figures de base, estaven
millor acabades, es repetia el mateix axioma i la pintura li guanyava al
modelat. Sense cos central, però amb un remat enorme, el cadafal aconsegueix un
3r premi a la secció tretzena infantil.
Des del carrer Cadis, es divisava perfectament
el traçat de l`antiga vila de Russafa, que continua impertèrrita malgrat estar
encabida dins el traçat ortogonal realitzat poc després de la seua annexió a la
ciutat de València a les acaballes del segle XIX. Engloba la majoria de
comissions del sector Russafa A i tot i no tindre-la en ruta em llancí a
descobrir una de les moltes falles d`eixa ruta, Tomassos-Carles Cervera que
anava d`Una d`herois i estava feta
per Paco Borja, el mateix artista de la falla gran que acabava de vore.
El cadafal tenia molt bona pinta, havia valgut la pena abandonar
planificacions cartesianes, per descobrir una falla a l`atzar. Una gran
catwoman tombada amb un gratacels darrere conformaven la part central. Eixe
gran gratacels era l`Empire State de Nova York, on revoltillaven ninots de
Batman i Robin. El modelat no era el millor dels possibles-a excepció de la
Catwoman- però la composició era molt original.
A banda dels elements descrits també apareixia
un Superlopez amb una paella o millor dit un arròs amb coses, faltava el #PaellaEmoji xd! Hi havia un tal Paco
Llago vestit d`Spiderman que s`assemblava sospitosament al expresident de JCF
de València, referències a la Corona, una pantoja amb vestit de presidiària,
etc... un cadafal molt xicotet i molt original crec que totalment nou que
s’emportava el 12é premi de la secció 4-A de València.
Tots plorant no es que estigueren
tristos, era el lema de la falla infantil dels Tomasos, de Vicente Francisco
Lorenzo una falla que estava enquadrada a la secció vuitena infantil i que
no va rebre cap premi. No em vaig detindre molt. La que si tenia en ruta, era Cadís-Els
Centelles que enguany feien el seu 75 Aniversari plantant Beattles Forever una falla psicodèlica
de Vicent Martínez Aparici, que més que els anys ’60, representava
l`edat mitjana, per que tenia més perímetres de tanques que València al segle
XV! Es difícil fer una descripció d`un cadafal que vaig vore a tants metres de
distància, però faré un esforç.
El que més destacava, era el submarí groc del
cos central, tant per la forma del modelat, com pel seu color que destacava
damunt un gran carassa de color blau, supose que relacionada amb el mon
beattle, dalt del submarí una barca amb un integrant dels Beattles, el cadafal
sembla un organisme viu –açò vist des de lluny, perquè amb tres o quatre
tanques, pel mig era impossible acostar-se més- des de lluny es divisaven a
Lennon qui per cert compliria també 75 anys, junt Paul McCartney, George Harrisson i Ringo
Star. Parlar de modelat es una estupidesa, doncs no es podia apreciar a aquella
distància, però la pintura si que tenia aspectes molt harmònics.
La composició tenia un risc important, amb
molta verticalitat. El guió es un altre punt difícil de desgranar, el cadafal
semblava prou coherent, però hauria d`haver llegit alguns cartells per acabar
d`assegurar-ho. Fora com fora, estava davant una de les falles més originals de
l`any. La falla més protegida de Russafa
aconseguia un 8é premi de la secció 2-A. Si de la gran havia vist poc, de Centollos de Raúl Martínez Chuky encara vaig vore menys, una
llàstima perquè les seues falles sempre solen ser divertides. Un pescador en el
remat, que jo vaig vore d`esquenes, estava tirant la canya, i des del cos
central fins la base hi havia el fons marí, ple de “centollos” –en castellà-, o
com diuen en algunes poblacions castelloneres o alacantines Cranques, molt
humanitzats i alguns fins i tot falleritzats.
Bona combinació de colors càlids, no tant de freds, però en general
estava tot prou ben harmonitzat recreant el fons marí.
Escenes de platja com la que feia referència a
la costa de Xilxes –Plana Baixa-, o els taurons de l’IVA, l’IAE o l`IRPF, no
m`acabaven de fer el pes, ....la falla de moment molt ben feta, però amb zero
coherència temàtica. A la fi em vaig situar de front, observant en el remat una
parella de gats, que sorgien d`una mitja lluna la qual òbviament simbolitzava
la nit, conformant ara sí, una unitat temàtica amb el guió. No obstant, totes
les escenes feien novament referència, també a la part frontal, al tema marí,
restant-li credibilitat.
Una llàstima, perquè el cos central i el remat
eren magnífics, també ho eren les escenes, encara que com ja he dit, no tenien
cap relació amb el lema, fet molt habitual a cadafals de baix pressupost amb
abundant material refregit. Semblava que el guió era anàrquic o que no hi havia
un guió, una llàstima. Malgrat tot s`emportaven un 6é premi de la secció 5-C.
L’essència de la nostra
terra era l`enèsima falla d' Ángel Navarro en la demarcació de
Mestre Aguilar-Matias Perelló. L’artista te mesurat l`espai a la plaça,
on ha ubicat una composició solta, sense por a crear buits. Jugant amb elements
senzills e identificables, núvols, flames, coets, etc,... sintetiza elements,
tant amb els conceptes, com amb les formes i els colors. La composició tenia un
cos central, el cap d`una fallera que de forma escèptica mirava els
follets que tenia per remat. La regularitat en tots els aspectes li atorgà de
nou el palet, que se li escapà l`any passat per pels, amb un 1r premi a la
secció catorzena infantil.
Vaig seguir fins a l`Avinguda Peris i Valero, ens els confins entre
Russafa i Quatre Carreres, per dirigir-me cap a l`est, a una de les falles més
divertides de la jornada, Liga...tela
un cadafal de Sergio Musoles, el borrianer porta ja anys plantant en Pintor
Salvador Abril-Peris i Valero, amb molts bons resultats i el favor del
públic. Lluny del estrès del interior de Russafa, moltes comissions començaven
a disparar les seues mascletades més tard de les 14h –hora punta mascletera
quan la gentada s`aglomera a la plaça de l`ajuntament- presenciava servidor el
cadafal de la falla el quaranta huit, com es coneguda popularment.
Amb el soroll de desenes de mascletades de comissions com a fil musical,
vaig començar a gaudir de Liga..tela,
cuidada composició i molta explicació, sense fer-se avorrida on fins i tot es
cuidava el cartell per a poder-lo llegir sense perdre massa diòptries. El
triangle compositiu, estava format al centre per una escala amb una musa
amorosa jove, a la dreta un molt vell Don Juan que tractava per tots els
mitjans de lligar-se la, no se si el seu guionista Andres Zarapico, ho va
tindre en compte, però a mi em venia al cap la història de Vicenteta, el conill
i Don Facundo.
L’escena estava molt ben representada cromàticament, colors freds els
dos, però més clars en ella i més foscos en ell, representant feminitat i
joventut o masculinitat i senectut. I com en tots els cadafals de Musoles, amb
certa dosi d`humor, com el cupido que hi havia a l`esquerra de la Musa. Amb
l`escena central, comença la sàtira més descarnada, eixa que no era difícil de
trobar fa uns anys, quan la dictadura de lo políticament correcte encara no ens
havia fet l`abraçada de l`os.
El Nisan
Pajero, era una escena de l`amor
virtual en la qual molts –més que moltes- es fan trampes –i altres coses-
al solitari. La primera cita continuava la sàtira inicial, amb acudits continus sobre les vicissituds
dels primers embats amorosos. Rodant el cadafal, per darrere estava el ninot candidat a l`indult, una xica que havia modificat un tant el seu perfil en una
pàgina de contactes. Al costat la xica de la barra , però no del bar, sinó del
streeptease i més enllà la lliga dels
homes extra-ordinaris. Entre ells, un ninot que ja em parla! era de nou
Kiko Rivera, en tres dies, ja l`havia vist més de quatre vegades.
Altres escenes eren la del pagafantes,
eixa situació permanent o transitòria per la que tants homes han passat. Tot el
cadafal era un acudit darrere un altre, que em va fer passar uns minuts molt
agradables, no podia faltar per a culminar, l`escena política, en l`amor i en la guerra amb un Rajoy
vestit de militar com si fora Gila telefonant a l`enemic, amb un Pablo Iglesias
aguitant el cap baix d`una taula. Una llàstima que no abunden les falles així,
de nou com en el carrer Jesús, vorejà el triomf però es queda a un pas, 2º
premi i 1r d`enginy i gràcia de la secció 2-B.
De sopar, sopa era obra d`un especialista
en infantils com Ángel Navarro que
ara comptava amb prou més pressupost, a Pintor
Salvador Abril-Peris i Valero “el 48”. La composició estava formada per
l`eix principal de la porta del restaurant, una cambrera/minyona i un cuiner
dalt una maceta amb plantes carnívores. Navarro sap distribuir perfectament els
espais, així com crear dinamisme amb un modelat i pintura més que acceptables.
Cal afegir a la llista de virtuts, les expressions dels ninots que conviden a
la riallada, les quals son recolzades pels cartells i un guió perfectament
adaptat al que hi ha plantat. Com la germana gran, es quedà a les portes del
triomf, amb un 2º premi a la secció sisena infantil.
El cap estava actiu i amb ganes de batalla, però
les cames i la resta del cos demanaven un recés, mentre tornava a entrar
Russafa endins, com aquell qui diu anava de pintor a pintor, molt a prop del
casc antic de Russafa, arribava a la Falla
Pintor Salvador Abril-Pere III el Gran, on havien plantat una de romans, Resistirem era el lema del cadafal de Sergio Edo, una falla amb romans i
llauradors valencians barrejats, que dalt uns bocois tenia un romà que imposava
la seua llei sobre els aldeans valencians.
De lleis anava la cosa, com el reglament faller de Paco Lledo que sostenia un
valencià, un druida Panoràmix valencianitzat, ens alertava dels perills de
tanta legislació, al costat l`eterna parella d`Asterix i Obèlix, resistint
abans als romans i ara a la Unió Europea.
Un faller amb el blusó negre movia el casal per les
queixes d`alguns veïns i veïnes llandosos, Cesar Lledús controlava-mai millor dit- amb els seus centurions,
repartint premis i subvencions. Cal dir que el romà tenia un contrarremat en
una figura femenina de grans dimensions. El cadafal tenia una composició amb
cert risc, i tota ella tenia un bon acabat, sense una pintura massa
espectacular. El problema com en moltes falles amb ninots refregits, es que
malgrat tindre un bon guió, calia tindre molta imaginació per relacionar,
romans amb unió europea, gals amb valencians i per acabar-ho d`adobar ninots vestits
de fallers o de llauradors. Aquesta dispersió en el cadafal de la Falla de Pere puga ser la causa de la
no consecució de premi a la secció 4-A. De la infantil que aconseguí el 7é
premi a la secció vuitena, no vaig arribar a fer cap fotografia, el temps
se'm tirava damunt.
Via usuari Anibal_One de Panoramio. Esglèsia de Sant Valero i Sant Vicent
de Russafa
Prestament em dirigia pel carrer de Pere III el
Gran, arrere quedaven un any més escenaris emblemàtics com Sant Valer o el
Mercat de Russafa, sense ser visitats, -maleit temps que ens condiciona!- vaig
rumiar. Dues illes de cases avant, ja es divisava el meu particular Rubicó, l'avinguda del Regne, el
barri que no el sector Russafa A, quedava enrere, un barri que fou poble i que
es fa estimar pels amants de les falles.
Ara em
veus, ara ja no era l`ultim cadafal del sector Russafa A, i quina falla havia plantat Sergio Musoles amb el seu inseperable
guionista Manuel A. Zarapico, en la linea dels darrers anys de la Falla Regne de València-Duc de Calabria,
una falla que més russafera sembla de l`Eixample. A pesar de ser una hora
intempestiva, hi havia gent, sempre hi ha gent veient un cadafal gran i satíric
amb un esquema en forma d`X, 16 metres i 20 figures per a pixar-se de riure.
Evidentment apareixien Mags, com Tamarit. Rodant la
falla vaig descobrir la Màgia negra, de les targetes Black, on el Mag Rato, ens
ensenyava com fer-ho possible. També hi havia Màgia Real. Totes les escenes
eren magnífiques des del punt de vista satíric,
com la de Catalan Wars el retorn del Yordi –que no era el meu nom
mal escrit sino el mestre d’Artur Skywalker-, de nou una escena on s`havia molt
el guió, per a aconseguir un gran efecte satíric. Apareixia el robatori del segle, Fonteta’s Thirteen on una fallera entre
làsers intentava fer-se amb la banda de FMV, l`expressió de la ninota, feia
impossible no riure`s. Una de les escenes més originals d`autocrítica com
sempre de Musoles. Per la part de darrere, el remat perdia tota la força, però
no les escenes, que encara guanyaven. Com una de Montoro, que deu un dels
ninots mes cremats del 2015.
L’escena que si recorde bé, es la de Kiko Rivera intentant fer un truc d`escapisme, per a l`eixida de la presó de Isabel Pantoja, un altre dels ninots del 2015. Una escena amb un treball de coordinació enorme entre guionista i artista es la de A guanyar diners! Que ens recorda al bo de Joan Monleón i al seu programa El Show de Joan Monleón de Televisió Valenciana. Amb uns ingredients molt diferents dels habituals com Bankia, Gurtel, Brugal, Orange Market, Emarsa, etc,.... apareixien també el bitllet de les 5.000 pessetes que repartia entre els televidents que encertaven el campanar i les monleonetes amb unes bones vidrioles.
En quant als aspectes estètics, la composició era
prou clàssica, amb cert risc al remat, tampoc excessiu, un modelat que en
qualsevol secció més baixa estaria lluitant per la màxima nota, però que en
especial òbviament no està entre les més destacades i una pintura amb
tonalitats suaus que puja d`intensitat a la base i el remat. El fet que tot el
remat mirara al front, també li restà punts, finalment obtingueren un 9é premi
i un 2º premi de enginy i gràcia de la secció especial, un digne colofó al qual
li quedava el corol·lari de la falla infantil.
Chis Garabís ha significat el debut d`Ana
López en el món de les falles infantils i ho ha fet en una plaça de prestigi com Regne de
València-Duc de Calabria, que no fa molts anys estava en la Secció Especial
Infantil i que te diversos indults al Museu Faller. Ana no ha debutat en
especial, com és lògic, però si en una molt dura secció segona infantil, que
vaig tindre el privilegi de papar-me pràcticament sencera, un dels grans plaers
personals de les falles 2015.
Lògicament pot millorar en tots els aspectes, però
es un gran debut, no m`agraden les comparacions, però cal dir que el primer
premi de la categoria era un artista consagrat a l`especial com Gallego, el
segon una llegenda com Monterrubio i per darrere un vell conegut de la comissió
com Pedro Rodriguez, el qual te ninots indultats al Museu Faller i per darrere tenia altres
artistes de la mida de José Luís
Platero, Ximo Martí, Mario Gual, Salvador Ferris o Sergio Alcañiz, per posar
alguns exemples.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada