CRÒNIQUES
FALLERES 2015
Dia 17 de Març- Les falles
del sud de la Ribera- La Pobla Llarga: la Russafa riberenca- Alberic: falles
oficials i alternatives – Castelló de la Ribera: densitat, continuïtat i premis
Deixar València no és fàcil, encara que hages
tingut el privilegi d'estar present en els llocs que desitjaves, perquè per a
l'amant del cadafal es l'epicentre, no obstant tots necessitem un un bon
descans a casa després de dos dies i mig intensos de recorreguts a peu, en metro, en
autobús, etc..., mentre es carreguen les bateries i les forces d'un mateix. Un
canvi de paradigma i no només mental, esdevingué en aquella vesprada-nit de
premis en la majoria de poblacions, nits d'alegria per uns o decepció per
altres i de major intensitat festiva per tots.
Foto usuari vivenca https://ssl.panoramio.com/photo/34299337 imatge molt representativa de la part sud de la Ribera Alta, amb Senyera en primer terme, amb el riu albaida Castelló de la Ribera a l`esquerra, la Pobla Llarga al fons i Sant Joan de l`enova encara més al fons.
El que si va baixar una mica la intensitat vaig
ser jo, després de 125 comissions i vora 40.000 metres recorreguts a peu....en
fi que vaig tirar de cotxe -no hi ha metroRibera- cap a la primera de les tres
poblacions: La Pobla Llarga. Més coneguda pels seus esportistes professionals,
el futbolista del València, David Albelda o el seu ciclista David Bernabeu, també te un excel·lent artista faller,-sobretot en infantils-
Vicent Gomar, artista seriós i molt professional en els acabats, que entre
altres te un ninot indultat al Museu Faller d'Alzira,-amb el mèrit afegit que
aquell ninot formava part d'un cadafal de la secció segona d'aquell any- sense
les seues indicacions i les del meu company de classe i jugador de la U.E
Alzira, Joan Onrubia mai hauria trobat
les falles poblanes, ni tampoc completat aquesta crònica, també agraisc l'ajuda de Jordi Carrascosa, per un parell d'imatges de la Falla Sant Josep.
Foto usuari Sukahe https://ssl.panoramio.com/photo/70741528 imatge del Pont de l`Ase, pont romà que representa a falta d`excavacions arqueològiques, la resta arquitectònica més antiga de la Pobla Llarga.
LA POBLA LLARGA
Anava més perdut que un pato, feia anys que no
tornava a esta població, on sempre havia anat de dia-i en bicicleta- i no sabia
ni on aparcar –el lloc no estava prohibit, que conste- ja de nit recorde que vaig creuar un carrer de
vianants- després vaig saber que era un tram de vianants del carrer sant Pere- per
a desembocar en la carretera que travessa el poble, ara menys saturada de
trànsit amb la circumval·lació i finalment em vaig trobar amb uns llums
espectaculars. Quan dic açò he de contextualitzar, estava en un poble de uns
4.500 habitants, amb tres falles- tela marinera-, però el que ningú m`havia dit
es que la Falla El Castell posava eixes llums en setmana de falles, mai havia
vist eixe nivell en un poble així i crec que ni en poblacions tan grans ni amb tant d`arrelament faller com
Cullera, Xàtiva o inclús Alzira.
Astorat avançava per aquella Russafa riberenca cap al cadafal de la Falla
el Castell, no era eixe precisament el paradigma que m'esperava vore
canviar. Als pobles sovint tenim un problema lumínic, però a la Pobla semblava
que no existia. El disseny era propi i tota la comissió treballa per a oferir a
fallers, veïns i visitants, un espectacle gens habitual en poblacions menudes.
Ja pròpiament davant del cadafal, també em vaig sentir sorprès, la falla tenia
volum sense estar exempt de qualitat, sobretot tenint en compte que a la Pobla,
no hi ha junta local fallera i en conseqüència tampoc l'al·licient dels premis, no
obstant això no era impediment per observar uns bons acabats, era la segona
sorpresa positiva de la visita.
Vacances
era obra de Vicent Gomar,
que en aquest cas si es profeta a la seua terra, cal remarcar la tasca que fan
artistes com Vicent que planten almenys una falla al seu poble ja que
normalment la motivació quan jugues a casa es molt major, encara que no hi
hagen premis. Els artistes locals, son una base molt important per a
l'arrelament de la festa als pobles, que en el cas de Vicent es completa per la
seua trajectòria plantant falles a poblacions com Algemesí, Alzira o fins i tot
València.
Foto Plantà Falla el Castell 2015 de Jesús Igual Castelló, extreta del Facebook de la comissió
Les maletes o el cap del Faraó de les bases
indicaven una voluntat viatgera i turística en el lema, amb una composició molt
oberta de tres grans ninots com a cos central, la gràcia es que no estaven a la
mateixa alçada sinó que formaven una escala de tres graons, el cos central estava
al mig, un botons que suportava en la ma el ninot del remat, de nou es presentava
una originalitat fins i tot en els propis cadafals. La cosa anava baixant en
quant al modelat, però tornava a remuntar en pintura, de nou una composició
intel·ligent en la que predominaven colors foscos als laterals i més clars al
cos central
Les escenes mostraven un guió previ que
mostrava coherència, des del turista càmera al llom, els minions amb maletes de diferents
companyies aèries, les vacances dels diners de Pujol i altres, que van a Andorra, l`ús de les
targetes Black per a les vacances, el desig d'anar a Xina, Calimero enunciant la injustícia que suposa que els llauradors no
tinguen vacances, etc,....Com en moltes falles de poble o de baix pressupost de
València, la incoherència ve per ninots molt desiguals entre si, fenomen
habitual en aquest tipus de falles que en aquest cas no perjudiquen massa al
conjunt, com ja he dit abans per la habilitat de l'artista en la composició.
Tot i que l'acabat dels ninots també mostra certa desigualtat, però crec que
lleu.
En que viatgem era el lema de la
falla infantil, amb una composició molt oberta i un cos central composat per
una xiqueta gegant amb un iaio en un avió una mica desproporcionat per a ser el
remat. En la falla d'estil didàctic es mostren distints mitjans per viatjar, en
vespa, baix del mar en submarí, en tren, en globus aerostàtic, vaixell, cotxe,
etc.. molt interessants els cartells suplementaris explicant els invents que
han sorgit en la història per al desplaçament dels éssers humans. A l'igual que
en la falla gran hi ha desigualtat en els acabats, en el cas infantil no tant
accentuat, per una combinació de colors més que encertada.
Foto de l`artista faller Jordi Carrascosa Moyano.
El paradigma que si estava canviant era el de
l'oratge, la temperatura havia baixat de forma tènue però impertèrrita respecte
a eixes mateixes hores a València dies abans. Una mica a cegues vaig conduir
cap a la segona falla, no tenia ni idea per on anava- si ho haguera sabut
haguera anat a peu- després de preguntar a diversos veïns i veïnes vaig anar a
parar al carrer Gómez Ferrer, vaig arribar en no res a la falla Sant Josep
la més antiga del poble fundada el 1980, en aquell moment arribaven els fallers
d'un passa-carrer, moments espontanis que si a les ciutats tenen valor, als
pobles es multipliquen.
Foto de l`artista faller Jordi Carrascosa Moyano
Amb un menor volum, la composició era de
superposició clàssica amb un cert risc al remat, desplaçat uns graus de l`eix
central de la base. Les escenes estaven disposades al voltant en cercle, com un
sistema solar, tenint com a astre major la base. Encara que era de nit i no
tenia tanta llum, com a la Falla El Castell, els colors anaven combinant des de
la base fins el remat entre amarronats i blavencs, amb potser un excés dels
primers a la part alta. Respecte al modelat de base, cos central i remat, de molt
bona factura.
No puc parlar de la coherència temàtica del
cadafal i menys encara de les escenes, perquè no tinc ni idea del lema, però si
parlar de la vessant estètica amb certa continuïtat cromàtica de la base en
alguns ninots. Els acabats tenien més bon modelat que a la falla anterior,
sobretot hi havia més regularitat entre totes les escenes, però els colors de
la pintura no acompanyaven en alguns casos i tampoc no li vaig trobar coherència temàtica -que igual si la tenia-, pero que si estètica, que em recordava molt a les falles sorgides del taller del carcaixentí Toni Pérez.
La falla infantil, de la qual també desconeixia
lema i artista, tenia una composició més agrupada, amb ninots enormes per a una
falla infantil, -sembla que està de moda- amb un modelat prou més fluix que el
de la falla gran, amb una mida uniforme de totes les figures, on només l'ós
destaca per més grandària. Contrast entre els colors forts de la base i els
suaus dels ninots, que milloren molt els aspectes anteriors. D'altra banda la
falla estava ben ornamentada.
Fotos dels esbossos de les falles grans e infantils de la Falla el Colmenar, del seu propi llibret, agraïment a Joan Onrubia de la Falla el Castell.
No hi havia temps per a més, pendent es va quedar
la visita a la Falla el Colmenar, la més jove de les comissions de la Pobla
Llarga, a l'altra banda del poble, una població que acabava de descobrir i que amb
35 anys de falles consecutives, ha consolidat en el seu calendari festiu local
la festa del foc. Una de les
interrogants que em rondava el cap, era obvia, com podia haver arrelat tant
aquesta festa en tant poc temps? Hi hauria algun antecedent de dècades arrere? Fou l'espurna la pressió d'estar envoltada de poblacions falleres com Carcaixent,
Castelló de la Ribera o més lluny encara la influència d'Alzira o Xàtiva?
Preguntes de moment retòriques que demanen un treball de camp per a poder trobar respostes.
ALBERIC
A pesar d'estar molt a prop, discorria el curt
trajecte per una carretera que habitualment no solia rodar i això em feia anar
molt alerta cap a un poble al qual retornava en falles, després d'un any
d'absència. Més visitada que l'anterior població, em va facilitar les coses a
l'hora de rodar fins situar-me a l'antiga carretera junt a la famosa Muntanyeta
on es celebra la seua tradicional festa de l'encisam del diumenge de Rams. Molt
a prop estava la Falla Lo Millor una de les quatre falles que formen
part de la Junta Local Fallera d'Alberic plantada per primera vegada el 1998.
Caixa
de sorpreses era una falla molt
modesta dels artistes carcaixentins Cogollos i Moreno que amb poc
pressupost, elaboraren una falla amb un acabat molt digne que reflectia la
mascara que ens posem front els múltiples enganys, els pocs ninots tenien
colors forts, com també els tenien els elements del cos central, amb bones
transicions tant de colors freds, com càlids. Arribats ací cal dir que a
Alberic, la Junta Local Fallera no atorga premis de cadafal.
La falla infantil, sorprenia pel seu notable
volum respecte la gran, que també presentava uns acabats molt notables. Tant
bon modelat i tant bona pintura em suggerien que o bé estava davant un motlle
molt repetit o bé s'havien destinat quasi tants recursos a la infantil com a la
gran. Vaig tornar al cotxe, per a dirigir-me per l'antiga carretera nacional,
que ara sembla més una circumval·lació, finalment entre pel carrer Ramon y
Cajal, principal artèria del bressol de la mona de Pasqua.
Les altres tres falles oficials d'Alberic,
estan més a prop entre elles, repartides pel centre d'una ciutat de més de
10.000 habitants, situada a 8 km de Carcaixent, 10 km de la ciutat d'Alzira i a 17km de Xàtiva,
rep influències d'eixos nuclis de població i al mateix temps com a població més
gran del sud de la ribera del Xúquer, exerceix certa influència sobre els
pobles de la Vall de Càrcer –antigament fou cap de partit judicial sobre eixe
territori, com indiquen encara algunes inscripcions encara visibles “Villa de
Alberique, cabeza de partido provincia de València”- així com de la veïna
Massalaves, una població de 1600 habitants, que arribà a tindre anys arrere
tres falles.
Després d'aparcar, vaig visitar la Falla
l'amistat, plantada per primera vegada el 1996, fou la que enceta
l'expansió de finals dels ’90 del segle XX. Ubicada en la confluència dels
carrers Joaquin Costa i Sol, es veu sempre des del carrer Ramon y Cajal.
Enguany l'artista ha segut J. Baldoví, el de Riola ha plantat Temps de la foscor, una falla amb un
remat ja antic de principis dels 2000, que en el passat li donà entre altres un
palet en Algemesí. Com la falla anterior, un nivell pressupostari molt modest,
amb la diferència que ací hi ha una composició més clàssica, base, cos central,
remat amb més modelat i uns colors molt suaus. La falla infantil era molt
modesta, desconec lema i autor.
En pocs minuts, ja estava de nou conduint uns
metres mes avant per acostar-me a l'epicentre econòmic alberiqueny, l'encreuament
entre el carrer Ramon y Cajal i el carrer Sant Antoni, allí estaven els dos
cadafals de la Falla Comissió Local fundada el 1975, fa trenta anys i
que fou l'encarregada de reprendre la tradició interrompuda el 1936 –únic antecedent
faller documentat- la certesa que Alberic ja tingué una falla abans de la
guerra, la fa ser la població degana al sud de la ribera, tot i tindre quaranta
anys d'interrupció de l'activitat. Hi ha un article magnífic al suplement del
Levante-emv de 1999, “La despertà de la festa”, on s'explica els orígens de les
falles d'Alberic amb tot luxe de detalls.
La Falla Comissió Local que durant quasi una
dècada fou l'encarregada de mantindré la nova flama ha tingut i te la
responsabilitat de mantindre un cert nivell de cadafal, que encara manté però
que està baixant de forma preocupant des de que començà aquesta gran depressió
econòmica. Enguany el lema del cadafal era Amor
Mecànic i l'artista el mateix que el de la falla anterior, el riolenc J.
Baldoví, el cadafal semblava més original que els anteriors, però amb el
modelat més fluix que mai he vist en l'emplaçament, cosa que no arreglava ni la
pintura ni la composició que era molt atractiva.
A la base hi havia un objecte que pretenia ser
una pila de petaca, amb un color blau que no li pegava, dalt una caixa redona
que no sabia que era- ni ara tampoc- i dalt, un poc més amunt un cor amb rodes
i tot tipus d`atifells mecànics i dalt de tot al remat una parella supose que
d'enamorats. Almenys de moment tot es corresponia al lema, a les escenes recent
cassats, una xicona que enamora a un cambrer amb el caloret, etc,...els acabats tampoc milloraven el centre del
cadafal, però almenys li posaven sal, amb la millor sàtira d'Alberic i tot
guanyava en coherència.
Ximpumcatapum
no es que hagueren tirat un masclet allí al
costat, sinó el lema de la falla infantil obra del jove artista d'Alzira Borja
Lorente, una alenada d'aire fresc en comparació al que estava veient fins
el moment en els pobles, era evident que estava davant d'un jove artista amb
una visió transformadora que contrastava amb l'estancament regnant. Un gran
xiquet faller, dalt al remat que sembla volar damunt un tauró o un gran coet,
amb una lluna incrèdula que mira l'escena sorpresa. La composició trenca el
model clàssic, el cos central es l'explosió d'un petard o coet, una franja
estreta que suporta un remat amb un risc considerable.
Al voltant d'una desena de coets envolten
l`escena fent de ninots de base, la composició es molt interessant, perquè li
trau la base per a donar-li més protagonisme a les escenes, aconseguint un
cadafal amb cert risc i damunt volum. Entre les qualitats de l'artista
d`Alzira, crec que destaca la capacitat d'improvisar composicions segons les
circumstàncies, a banda també cal destacar l'expressivitat dels seus ninots que
encara poden millorar la comunicació amb el visitant, però que van pel bon
camí. Els acabats tot i ser bons, no son els millors dins la seua breu
trajectòria, però tot i així son de lo millor de la ruta i amb una
personalitat molt acusada que sempre es bona senyal en aquells que comencen.
Foto del llibret del X Aniversari extret del blog de la Falla el Corral: http://fallaelcorral.blogspot.com.es/2007_04_01_archive.html
Des d`aquell cèntric emplaçament de l'eixample
d`Alberic, em dirigia cap al casc antic pel carrer sant Antoni i després per
Rafael Comenge fins la Plaça de la Constitució, espai neuràlgic on es situen
l'ajuntament, la policia i l'església, tres edificis significatius. Almenys des
del 1987 en que es va fundar la Falla el Corral, es planten falles de
forma consecutiva. El naixement de la única falla del casc antic d`Alberic a
banda de cobrir un barri importantíssim de la població, significà l'aparició
d'una falla que amb el temps constituiria un augment del nivell del cadafal a
tot Alberic.
Des d`aquell cèntric emplaçament de l`eixample
d`Alberic, em dirigia cap al casc antic pel carrer sant Antoni i després per
Rafael Comenge fins la Plaça de la Constitució, espai neuràlgic on es situen
l`ajuntament, la policia i l`església, tres edificis significatius. Almenys des
del 1987 en que es va fundar la Falla el Corral, es planten falles de
forma consecutiva. El naixement de la única falla del casc antic d`Alberic a
banda de cobrir un barri importantíssim de la població, significà l`aparició
d`una falla que amb el temps constituiria un augment del nivell del cadafal a
tot Alberic.
A pesar que des de l`any 2001, ja amb quatre
falles oficials existeix la Junta Local Fallera d’Alberic, mai s`han donat
premis però es evident que els darrers anys aquesta falla haguera tingut totes
les paperetes d`aconseguir el palet, degut a la baixada que ha patit la
comissió local, que resulta nefasta per al nivell general. Love
era el lema del cadafal que enguany ha tornat a realitzar José Ramon Espuig,
mestre major del Gremi d`Artistes Fallers de València. La composició era com en el cas de la infantil
de la Comissió local, totalment diferent a la resta. Una cadira feia de base
per elevar el cos central que constituïa una gata humanitzada, o una humana
animalitzada en una posició entre asseguda i ajaguda, que li donava molt volum
al cos central i final el remat d`un cap d`un saxofonista.
Completant eixa base i cos central, al costat hi
havia un gran orgue, que podríem dir que feia de contrarremat o part del cos
central, a l`altra banda hi havia una gran guitarra espanyola que suggeria una
escena flamenca fent la mateixa funció. A les escenes es on millor es podia
comprovar el millor modelat, que certament era superior a la resta, però que
presentava una sèrie de ninots totalment desiguals entre ells, almenys de
quatre tipus diferents. Com ja he dit altres vegades, amb pressupostos cada
vegada més baixos, es tira ma del que hi ha pel taller, el que si em cridà
molt l`atenció ja no es un estil unificat en els ninots de
les escenes, sinó que hi haguera alguns –crec- del motle d`un artista tant
característic com Ignacio Ferrando, o això o
que Espuig està evolucionant cap a un estil semblant.
Refregits a banda-que torne a repetir, eren els
millors executats- tot el cadafal era molt harmònic i la pintura final refermava
aquesta evidència ja que unia les escenes en un color fosc i sobretot en la
presència del color de la fusta que es repartia per tot el cadafal. L’única
excepció era el cos central amb unes tonalitats més vives, que concentrava així
més llum, a banda es la plaça millor enllumenada, ja que es l`equivalent a una
plaça major.
La falla infantil, de Bernardo Estela?? Arturo
Briz?? amb una gran lluna i un ninot
d`una xica relacionat amb els astres, com a cos central, tenia una composició que buscava impressionar
amb grans volums, la cara del ninot de la xica era el millor del cadafal amb
diferència, que no s’assemblava gens als ninots de base, prou més modestos, tot
i tindre un acabat que aconsegueix, no només complir l`expedient sinó a més a
més donar-li llum a un cos central prou fosc, a pesar del color clar de la
lluna que manté un blanc-blau molt clar en oposició a la xica.
Potser la part de darrere, una mica pelada baixa el nivell general i un detall important als fallers els importava el cadafal, ben ornamentat i sense molts papers a terra. A diferència de les falles grans, en infantils sembla que continua la competència entre les dos grans potències d`Alberic, una població amb fondes arrels falleres que amb prop de quaranta anys seguits, han consolidat la festa fallera. Una festa fallera peculiar que contempla dos sistemes, es a dir, al costat de les quatre falles oficials que participen dels actes de Junta Local hi ha quatre més que no ho fan i celebren la festa d`una forma diferent. Una convivència que no deu ser fàcil, però que fa d`Alberic una població fallera única.
CASTELLÓ DE LA RIBERA
Un clàssic
ja en les meues rutes, fou la primera població al sud de Carcaixent que vaig
descobrir fa uns anys, no molts. Anava des d`Alberic cap a Castelló que sense
tocar autovia està a uns set quilometres, entrant com sempre pel nord. Amb la
ruta ja establerta des de fa anys, a l’igual que havia passat a Alberic,
tractava de guanyar un temps que se`m esmunyia de les mans, no faré cap
introducció històrica perquè ja ho vaig fer en la crònica de les falles de
Castelló de la Ribera de l`any passat. [1]
Com sempre vaig començar per la falla més antiga
de Castelló, la Falla les Moreretes que enguany ha tornat a plantar Fede
Alonso de Cullera, famós per haver construït recentment l`escenari del
Medusa Sun Beach Festival, a banda de la seua carrera com artista. El virtual
campió, defenia el títol que sumava ja 14 palets a la probablement falla més
premiada de la història de les falles de Castelló, que atorguen premis des de
1977. El lema no el conec, però sembla que anava dels canvis o de les
conquestes, com sempre la posada en escena en un carrer no molt ample, li
donava una major grandiositat al cadafal.
Una de les majors virtuts del cadafal era la
composició, que arrancava d`un casc d`una civilització antiga a la base, amb un
arc exempt al costat, però no pegat. Un cos central que semblava el bust de
Bismarck a l`aire, unit probablement per un sacabutx al casc de la base i finalment
un xiquet unit per un altre sacabutx al bust de Bismarck, ja com a remat. A
banda de tindre un bon modelat i una pintura que anava de colors més foscos a
la base a més clars a mesura que pujava cap a dalt. Entre les escenes un iaio
contant-li al net les batalles guanyades, en una altra escena es feia
referència a l`abans i el després del servei militar obligatori i en les
conseqüències psico-sociològiques que ha tingut en els homes, les conquestes amoroses, la situació dels
rius, etc,...com no conec exactament el lema no parlaré de coherència temàtica.
En quant als valors estètics, tenia una
composició molt interessant amb un risc mitjà que ja he descrit, un modelat en
general prou apanyat, amb una alta coherència, car tots els ninots tenien el
característic estil de l`autor i una pintura correcta però que tenia alguna
errada de combinació cromàtica. Es feia amb el 2º premi de les falles de
Castelló de la Ribera, que enguany crec que estava més igualat que mai.
La infantil signada per la comissió, era molt
vegetal i molt escampada, amb molt bons acabats i una ornamentació cuidada fins
el mil·límetre. D`estructura oberta fins els màxims, semblava per moments més
un jardí que una falla, de no ser per l`estructura del remat, que si revestia
un risc evident, destacava la combinació de colors verds i grocs, sempre de
difícil execució, així com d`un puntillisme molt característic, que només veig
en aquesta falla infantil i que li dona el segell propi.
Impactat em vaig quedar amb la falla gran de
l’artista de Carcaixent Juane Cortell, enguany havia sabut triar una
composició resultona en temps de
crisi. L`enginy residia sobretot en el remat, una gran zíngara neta d`aquella
que plantà Paco Giner fa uns anys a la Falla Exposició-Misser Mascó a València
i que s`aguantava d`un peu i es que el risc a Tamany i Color li agrada i sap que als demés també. A banda del
risc, tot l`acabat era molt lluït, també ho era la resta del cadafal que
combinava el color una mica més clar del beix de la pedra de les ruïnes de la
base amb colors més vius com el roig alcaldessa del ninot de Rita Barberà, el
taronja d`un altre ninot, etc,....
Per a vore la següent falla hauria de recórrer una bona distància, fins la part sud de la població pel carrer de la Sèquia, fins arribar a les immediacions del Col·legi de Sant Domenech un edifici neogòtic amb influències modernistes. Al seu recer s`havien plantat un any mes els cadafals de la Falla Sant Domenech, en primer lloc em vaig trobar amb l`infantil, la que tenia menys volum de les plantades enguany a Castelló, una fada sobre un tronc amb setes, que tenia al seu voltant cinc o sis figures de xiquets. El modelat era de tall clàssic, però sense grans errades i amb una pintura sense errades molt fortes –alguna que altra com pintar el cabell d`un xiquet de color blau i poc més-, la regularitat els dona malgrat tindre un cadafal molt xicotet, un 5é premi infantil.
Foto via Tusnoticias de la Ribera http://tusnoticiasdelaribera.com/index.php?option=com_blankcomponent&view=default&Itemid=3154
A la bona pinta que tenia, cal afegir el
detall de la gespa i sobretot de la font de davant el cadafal. El que no conec
i no tinc clar es de nou el tema de la cohesió amb el lema-guió, però en quant
al modelat, crec que estava una mica per
damunt de tota la resta. Aconsegueix el 1r premi i el de millor falla
de Castelló de la Ribera de Junta Central Fallera de València. Al tornar cap arrere, em vaig adonar que
m`havia deixat la Falla País Valencià, una altra de les favorites al
palet, que tenia molt a prop i que podia
vore des de lluny pel característic arc d`adorn que posen tots els anys a
l`entrada de la plaça.
La primera falla que em vaig trobar fou la
infantil, no se exactament quin era el seu artista però es probable que tornara a ser Aitor Lizaga el
mateix de l`any passat que enguany si fora el cas com diuen a la boxa defenia el cinturó de
campió.Desconec el lema, però
els elements que es combinaven eren al voltant dels xiquetes, la família i la
reialesa o alguna cosa semblant. La composició es de les que jo denomine
Falla-escena, -que sembla que tota la falla mostre una única escena- el punt de
fuga, més que cos central, seria la princesa, la reina o la mare amb el xiquet,
ocupen el centre en el tron. Per a donar-li mes majestat, hi ha
guàrdies als costats i uns ninots-estàtua que obrin l`escena i reforcen encara
més eixa imatge de poder.
Fins ací la composició era interessant, però
al rodar cap a la part de darrere hi havia uns ninots enormes que representaven
persones grans, cosa que afegia varietat al conjunt, però d`una mida no gran,
sinó gegant per a una falla infantil, semblaven més ninots de falla adulta. El
modelat estava molt ben acabat, però amb mides molt dissonants que no
aconseguia arreglar la pintura, amb alternança de colors foscos o clars, així
com una sòbria però embellidora ornamentació del cadafal. Massa errades per
mantindré el liderat, cosa que fa que País Valencià baixe del primer al quart
premi infantil de Castelló.
La falla gran que l`any passat va fer Quique
Fuster i enguany semblava que també, però no estic tant segur com amb Aitor en
la infantil, es evident que parlava de cuines, dietes i similars. Composició
estilitzada i clàssica, que haguera tingut algun percentatge de risc si no
haguera disposat tots els elements de forma superposada a cero graus, sense cap
inclinació. El modelat en la part central del cadafal, era molt ambivalent, més
que encertat a la base i prou deficient en el remat. La pintura era molt bona
en canvi, amb contrastos cromàtics molt agradables a la vista.
En quant a les escenes de base, pràcticament
repetien el mateix esquema que a la part central, amb un modelat molt semblant
al de Manolo Rubio, però a major escala que en infantils i una pintura això sí,
magnífica. També el guió tenia molt bona pinta, almenys això deixaven traslluir
uns cartells explicatius molt complets, sense faltes, amb lèxic ric i sobretot
amb l`efecte critico-satíric que es pretén o pretenia aconseguir a les falles.
Bunyoleries que es traspassen, ninots corredors que intenten fer dieta i estar
en forma, així com diferents cuines del mon, etc,...finalment es fa amb el 3r
premi de les falles de Castelló.
Per a vore la següent falla hauria de recórrer una bona distància, fins la part sud de la població pel carrer de la Sèquia, fins arribar a les immediacions del Col·legi de Sant Domenech un edifici neogòtic amb influències modernistes. Al seu recer s`havien plantat un any mes els cadafals de la Falla Sant Domenech, en primer lloc em vaig trobar amb l`infantil, la que tenia menys volum de les plantades enguany a Castelló, una fada sobre un tronc amb setes, que tenia al seu voltant cinc o sis figures de xiquets. El modelat era de tall clàssic, però sense grans errades i amb una pintura sense errades molt fortes –alguna que altra com pintar el cabell d`un xiquet de color blau i poc més-, la regularitat els dona malgrat tindre un cadafal molt xicotet, un 5é premi infantil.
La falla gran, era un dels conjunts d`elements
refregits millor col·locats en una composició harmònica que he vist mai. Dubte
que hagen repetit artista, perquè el modelat i pintura difereixen molt del que
es plantà l`any passat, però tampoc tinc clar qui es. La composició era des
d`un punt de vista subjectiu, la més bella de totes (dins un ordre clàssic), però no tenia el risc de
Moreretes per exemple. Un rellotge com a cos central, marca les hores amb una
lluna i un cap de Mozart- de remat. Baix a la base, uns llibres en horitzontal
elevaven la base. La pintura estava bé, amb colors ben distribuïts però una
mica estridents. Entre els ninots de base, hi havia diferents tipologies, cosa
que sempre resta mèrits, a pesar de tindre millor modelat que altres. En quant
a la pintura, pasa algo semblant que al cos central, però una mica menys, hi ha
certa estridència entre els colors, d`alguns ninots. Es fan amb un 5é premi que
a mi em va semblar a poc en aquell moment.
Vaig tornar sobre els meus passos fins arribar a
un carrer pel centre, prop de l`ajuntament i d`allí a la Falla el Mercat, de la qual
desconec el lema però sembla que anava de maies, asteques, civilitzacions
antigues, globalitzacions o algo així. El seu artista era Ernesto Cimas de Xàtiva la composició tot i ser simple era molt harmònica, amb un dels millors remats
que tot i estar rectilini a la base, un mínim de risc presentava. El problema
es que enguany a Castelló, hi ha hagut molt bones composicions en general,
probablement un dels millors pobles el 2015, en aquest camp.
El modelat o millor dit modelats, estaven en la
mateixa situació que a la Falla País Valencià, un remat prou encertat i
original amb un estil diferent a tot el que havia vist per una banda i un
modelat molt semblant a les figures de base a l`estil dels ninots infantils de
M. Rubio, els quals tenien prou menys expressió com a ninots grans. El que si era uniforme en tot
el cadafal, era la pintura que millorava el modelat de les escenes i unia tot
el conjunt. Bona combinació de colors, potser una mica fosc el cos central, que
es veia com un tot i no distingia molt el sol, de la mascara i l`escut, però si
que feia joc amb el remat o destacava molt bé el camaleó que actuava com a
contrarremat.
La paraula es irregularitat, fins i tot dins els
ninots de les escenes, alguns acabats d`una forma més tosca, altres prou ben
acabats amb més expressivitat i un en concret era ni mes ni menys que el Ninot
Indultat de les Falles de Castelló de la Ribera 2015. Era evident que estava
davant un cadafal amb errades de tot tipus –com la majoria quasi sempre- i que
era impossible que guanyara i molt difícil que li donaren un segon o tercer
premi, el que mai haguera imaginat es que li donaren el sisè i últim premi,
francament hi ha coses al món de les falles que no s`entenen.
Molt reduïda en volum, era la falla infantil, amb
una composició prou enginyosa per al pressupost disponible, on amb una paret
una lluna al remat i uns quants ninots, ja estava format un cadafal que a falta
de capital, primava la qualitat sobretot d`una bona gradació de colors freds,
que li donaven una atmosfera nocturna molt aconseguida, la pintura crec que va
ser determinant per a la consecució del tercer premi infantil de les falles castellonenques.
Foto via Tusnoticias de la Ribera http://tusnoticiasdelaribera.com/index.php?option=com_blankcomponent&view=default&Itemid=3154
Em vaig deixar la Falla Sant Rafael, una de les més antigues de Castelló de finals dels ’60 i refundada després d`uns quants anys d`inactivitat fa uns anys. Afortunadament gràcies al digital TusNoticiasdelaribera.com la vaig vore en fotografia, en principi no volia fer cap valoració perquè a partir d`una fotografia no es poden valorar detalls que només es poden vore en directe, però crec que les imatges parlen per si mateixes, sobretot a la falla de la comissió adulta on tot es més apreciable i que ha rebut el 4rt premi de les Falles de Castelló.
En quant a la falla infantil, ja era una situació més ajustada que tot i que m`ofereix algun dubte sobre el premi atorgat, ho veig més factible, per la foto sembla una falla amb
dos enormes ninots més propis d`una falla gran, això si magnífics i la resta
del cadafal també sembla estar en consonància. El que resulta impossible observar
es la qualitat o no, del ninot indultat infantil que acompanya al seu segon
premi infantil de les falles de Castelló de la Ribera 2015. Això si, en la foto
tenia molt bona pinta. Una cosa tenia i continue tenint clara, els criteris de cada jurat i de cada poble, son misteris inescrutables, a tenor dels resultats que veig cada any en cada lloc.
I amb un airet inquietant i cada vegada més gelat, arribava al meu vehicle en disposició d'afrontar la última de les rutes d'aquell llarg dia
17, on havia fet un canvi de paradigma intens, gaudint de la diversitat del món faller, en el qual al seu termini hauria estat en tres comarques, la ciutat de
València, la Ribera Alta i la...........
El desenllaç pròximament al blog de Corredor de
Falles
[1] http://elcorredordefalles.blogspot.com.es/2014/05/croniques-dia-17-demarc-al-sud-de-la.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada