CRÒNIQUES FALLERES    2014

Dia 16 de Març- (Quasi el 17) Nord de la Ribera- Benifaió-Almussafes

El trajecte amb el tren es reparador, quan baixe del tren a l`estació de Benifaió, ja es clarament de nit, però no es molt tard, encara no son les 11h de la nit, quan comence a caminar pel poble que va vore nàixer Regino Mas. Considerat el més gran dels artistes fallers de la història, tot i que se`n anà a viure a València amb els seus pares als huit anys,  creador d`un estil que perdurà durant dècades. La primera de les cinc comissions que visite, es la Falla La Verge, molt a prop de l`estació, quina tranquil·litat, quina diferència amb el centre de València, tant sols unes hores abans. Arribe a la Plaça Sant Antoni, on s`ubica el cadafal, després de vore tot el que he vist a València, el contrast es enorme, però a mesura que m’acoste, trobe altres coses com la força de la seua crítica. Canal Nou, les pensions que s`acabaran en tres o quatre anys, la in-justícia, son alguns dels temes que toca, Jugant amb nosaltres de l'artista Fili Pons de Sueca, la comissió arreplega el premi a la millor disfressa i a la millor coreografia de la Cavalcada del Ninot de Benifaió.

De seguida anem cap al següent objectiu, la Falla de Sant Josep, però em costa de trobar, gràcies a un xiquet faller arribe  sense problemes, la falla infantil ha aconseguit el primer premi, l'únic que s'atorga, les altres quatre comissions no obtenen cap guardó. La falla gran està feta per Jordi Palanca amb el lema Les pintures de Dalí. A l`emplaçament habitual de la Falla Arturo Mas, - que no te res a vore amb el president de la Generalitat de Catalunya- trobe el buit, si senyor el no res absolut, quina cara de ninot refregit de tercera que se'm queda. Afortunadament, em trobe a unes dones majors que m'informen que l`han canviat d'ubicació, a causa del canvi de Casal. 

Au, gràcies i a seguir, canvi de plans, anem a la Falla Barri Santa Bàrbara, que la tenim més a prop, aquesta si que està en el seu lloc de sempre a l'Avinguda Germanies. Ens han deixat plantats, es el lema de l`afortunada comissió que s'emporta enguany el primer i únic premi de les falles de Benifaió, també de Filiberto Pons, el cadafal, tenia certa coherència temàtica, tots els ninots eren animals –de quatre potes, vull dir-, no se, si alguna vegada havia vist algun altre cas, però es curiós. També guanyaven el premi al millor llibret i a la millor presentació de falla.  La falla infantil, tot i que apareixen humans també va d`una granja, animalets per a tots.

Avancem Avinguda Germanies avall, fins la Plaça Blasco Ibàñez, on ara està situat el nou Casal de la Falla Arturo Mas, la infantil fa un homenatge als rallaets, els jugadors locals del C.D. Benifaió, la falla gran també es obra de Fili Pons,-em sona una miqueta-amb el lema Gateries s’endú el ninot indultat, també el de l`infantil, en el cadafal apareix la relació entre falla i veïns, aprofitant el succés del canvi de Casal.

M' encaminava de nou cap al centre del poble, la cinquena falla a visitar era Mitja Capa de l`artista Pasqual Fort, fou la guanyadora l'any passat del primer premi, però enguany al no haver més premis ha de conformar-se amb el premi a la millor crítica local. En quan a la plaça José Rovira, em dirigisc a la infantil, on es fa una invitació als xiquets per a que deixen les maquinetes i tornen a la lectura. A que estem jugant es el lema de la falla gran, polítics, sindicalistes, juguen amb la gent, agranen bitllets i bitllets, com diu un dels cartells, son una “raça” difícil de torejar, també apareixen al·lusions a les pujades de la llum, l`aigua, els recursos escassegen, crítica a la gestió local de l`aigua... un fet curiós es que mentre visite la falla, també ho fa l`actual alcaldessa de Benifaió, que estaria pensant de la crítica?

Després d' això tornem a l'estació per tirar de cotxe, ens en anem cap a Almussafes, el poble veí, separat per uns pocs centenars de metres, però com estem a l`altra punta de Benifaió hem de agafar el cotxe, cap allà que anem, allí hi ha tres falles, totes en el mateix carrer, el major, l`antiga carretera que anava a València, i es més llarg que un dia sense pa. La primera falla que visitem es la de La Torre, que com indica el seu nom està molt prop de l`antiga torre de guaita anomenada de Racef del segle IX, -per cert es descomunal, es veu a kilòmetres-. I al costat de la torre la plaça major junt el camí real, on trobem Un món emmascarat de Fili Pons, un artista que ha fet la meitat de falles de Benifaió-Almussafes, la falla te un esquema senzill, prou obert per ocupar més espai, l`entorn es prou fotogènic, amb edificis de poques plantes antics, la Torre i l`església.

Seguim carrer amunt –mai millor dit perquè hi ha una lleugera pujada cap amunt, fins que trobem, la falla Primitiva, que l'any passat feu el 40é aniversari, es el cadafal de més pressupost d'Almussafes i es notable en el volum a simple vista. El flautista de Hamelin, es una metàfora del poble que intenta traure del formatge –Espanya- a les rates amb tratges –polítics i banquers- que ja quasi s`ho han menjat tot. Altres “contes” son el de l`arrendament perpetu, etc,...tampoc es lliuren les immobiliàries, no li manca crítica al cadafal de Paco Gonzalbo.

Seguim amunt, fins arribar a l`ultima falla d`aquesta llarga jornada. A mig Camí, la falla més xicoteta en pressupost però la més moderna en el seu disseny i realització a càrrec de Javier Martínez. A tota costa també te la característica de tindre els cartells amb millor ortografia i crítica contra l'especulació urbanística en un poble, que per cert no l'ha patit gràcies a ser el més industrial de la Ribera, que no pateix tant la crisi com altres pobles veïns, la infantil també te la major modernitat en les línies, tot i tindre un pressupost molt reduït.

Ens en tornem cap a casa,  ja ho tenim bé, el dia 17 de Març portarà noves rutes. 

CRÒNIQUES FALLERES    2014

Dia 16 de Març- Tornant a la ciutat. Camins al Grau-Aiora

El sector faller més gran en extensió, de tots el que visite al cap i casal. Un dels més grans, junt a Quatre Carreres, -sembla la Manxa geogràficament parlant- llargues avingudes i carrers perfectament delineats, que corresponen a un territori, construït en èpoques recents. Tot i que l`Avinguda del Port, carrer major del lloc, siga molt antic, així com alguns del edificis que subsisteixen a les seues vores i d’ altres en carrers adjacents. Aquest sector comprèn falles molt importants, tant pel cadafal que planten, com per l`activitat que realitzen al llarg de l’any. Un territori al que arribe amb un lògic cansament, car estem cap al final de la segona jornada i van pesant els quilometres. Arribava des del Canyamelar, la vesprada ja queia, però encara es podía fotografiar falles sense flash, travessava el carrer Serradora, i camine cap al sud, reconec que en alguns trams còrrec per estalviar temps, ací les distàncies son molt més llargues que en els quatre sectors anteriors, per fi tinc davant Tipical Valencia de Sergio Martínez Guirao. 

La suavitat de la llum cada vegada més escassa per la caiguda del Sol, beneficia els colors apagats que predominen, el gran problema del monument es que es troba entre grans avingudes, i Santos Justo y Pastor-Serradora, es perd, un fet que no ocorria a emplaçaments mes estrets com els visitats al casc antic. Però malgrat els problemes de percepció de la composició en l`espai, les escenes estan molt ben treballades, acompanyades d`un guió que convida a llegir els cartells. La falla de 2-B no rep cap reconeixement per part de jurat,  un altre any serà. La infantil amb colors més vius, es de Jordi Palanca, Contes fallers tampoc rep cap premi a la sisena secció.

M'estava morint de gana, però, a la fi vaig trobar un beneit forn on comprar, com no, mitja dotzena de bunyols, amb els quals recupere forces per seguir endavant, molt endavant, perquè l`avinguda Sants Justs i Pastor es llarguíssima, i abans d`arribar a la falla marcada, ens tornem a trobar una falla de regal. La Falla José Mª Haro -Poeta Mas i Ros, de Sergio Carrero Melian, una falla molt ben estructurada tot i ser de 6-B No ens deixen fer ni caldo, un gran carranc era la base de la falla que simbolitzava al govern que amb les pinces ens tenia ben agafats, poc volum pero de qualitat. La infantil del mateix artista Llepolies era un viatge pels plaers infantils, em cridaren l'atenció una escena on dos xiquets literalment estaven banyant-se en una tassa de xocolata, tot i que també podía ser el meu subconscient, per que era l'hora de berenar, menys mal que ja ho havia fet! 

La següent parada era Industria-Santos Justo y Pastor, començava a pujar el nivell, de la ma de Lorenzo Fandos -de qui ja havíem vist una falla al Cabanyal- amb el mateix estil, potser els colors de Les estacions, ara siguen encara més suaus, excepte algun ninot d’escena que ressalta un poc més. La composició mostra un remat obert que li dona al cadafal una forma molt redona, les transicions eren suaus, no hi havia sobresalts, el rostre del cos central no te res a envejar a altres cadafals de seccions superiors, tot i que ja està en una Secció 2-A i ha obtingut un 6é premi. La infantil de Sergio Fandos de la secció tercera acompanya molt bé al cadafal gran.

I seguim per Industria per a trobar-nos la falla d`un artista veterà com el borrianenc Paco Mesado deixeble de Pepet i sobretot de Martinez Mollà de Xàtiva, El oro y el moro em sorprèn per les línies del monument, hi ha hagut una evolució clara en l`artista. Conserva-Berenguer Mallol, ofereix un escenari  on tothom intenta oferir de tot per a superar la crisi, com l`escena de la mestra que ensenya idiomes per a fugir del país en busca de treball –les escoles oficials i acadèmies estan petades, done fe- mentre que com diu un dels cartells ha vingut gent de fora amb escassa o nul·la preparació per a treballar per als empresaris negrers, un model econòmic ja caducat, que està comportant i comportarà grans problemes socials. Aquesta falla que parla de la crua realitat del seu entorn, s`ha emportat el 3r Premi d`Enginy i Gràcia de la seua secció la 2-A.

La falla infantil de Francisco Gimenez Rodero era la reina del barri, han fet una aposta molt forta i els ha eixit molt bé. Menjars del món, ha aconseguit un 5é premi a la Secció Primera- quasi a l`especial!- a banda també han aconseguit un 2º premi d`Enginy i Gràcia i molts premis més com el cant de l`estoreta, escacs i un llarg etcètera,.... gràcies per posar els estàndards a un costat sense tapar la falla, tant de bo tots feren igual.

Avançava cap a l`Avinguda del Port, la passem, dos carrer més i la tenim, vinga! Ja estem en Illes Canàries-Dama d’Elx, d`un altre borrianenc Sergio Musoles, una falla per riure, que ens conta com sobreviure en falles, i no morir en l`intent, les cares del remat i del cos central ja ens avancen per on aniran els tirs. Els tirs son ràpids i amb punteria, no hi ha un centímetre de falla que no siga un acudit, van encadenats, especialment hilarant es la escena del manicomi on algú ha acabat amb camisa de força després de visitar moltes falles,.... XD! Fartades, problemes veïnals, peus destrossats després d`ofrenar, etc, etc,... completen un quadre humorístic que li ha atorgat el 1r premi de la Secció 3-A i el 3r d`Enginy i Gràcia, i a posteriori pense, si Dama d`Elx era el tercer, com seria el primer?.   Falles Wars de Fernando Foix es la proposta infantil, d`aquesta falla, on veiem personatges de la guerra de les galàxies però en pla faller, no et pots perdre un detall, originalitat assegurada que li val un 7é premi en la secció cinquena amen d`un 3r Premi d`Enginy i Gràcia.

D’ unes Illes a unes altres, desgraciadament no vaig en vaixell, que ja voldria, perquè les cames començaven a pesar, Illes Canàries-Trafalgar, la més potent al sud de l`Avinguda del Port, era una altre cadafal de Sergio Musoles, amb una composició més oberta i amb una postura en equilibri del remat, fidel reflex de l`escola de Borriana, la crítica es bona, no, lo següent. Si bona era en Dama d`Elx, la de Pepe Bajo, la de Quino Puig  no li va al darrere.  Com fer una falla amb el 21% d`IVA –ara 10%-, o com buscar treball, com fer un polític honrat! (bo això ja es ciència ficció) i molts més quadres, omplen una falla que ha aconseguit el 7é Premi de la Secció 1-A i el 2º d`Enginy i Gràcia de la mateixa categoria. 

La infantil de Vicente Francisco Lorenzo, la riquesa que atresora, pot semblar costumista pel lema, però ni de bon tros, figures modernes i acolorides amb una estètica molt propera al còmic i amb un remat generós. Tota la falla te una relació cromàtica excepte un ninot que està intencionadament pintat com si fora una imatge en blanc i negre per ressaltar això, la seua antiguitat. Però a més a més per darrere te moltíssims detalls com les reproduccions de cartells de falles dels anys 50, una delícia per als amants de la historia de les falles, que no tingué recompensa en la secció primera infantil.

Els fallers de la comissió trauen botelles de vi a una taula, quina temptació! El dimoni va furgant, que ja es quasi l`hora de sopar,  però he de seguir, ja queda poc, travessem de nou l’Avinguda del Port, cap a Guillem d`Anglesola, quan arribe al Jardí d`Aiora, gire per l`esquerra i veig Ramir de Maeztu-Humanista Furió com ja he dit fins la sacietat, amb menys volum que altres anys, però molta més crítica, que per això son falles, Made in Spain, hi ha tema per a parar un carro...o dos, impactants el cartell de Comunitat Valenciana en venda o el bou d’Osborne i encara més crua la màquina de fer aturats, es una falla que fa pensar, d`alguna cosa ha servit la crisi, de canviar el sistema de premis, no almenys al Cap i Casal, on no es premia la crítica cosa que si es fa en altres poblacions, zero premis per a un cadafal que s`ho valia en la 2-B. L`infantil si que aconsegueix mossegar un 8é premi a la Secció Tercera.

Seguint el mateix carrer em trobe amb Ramir de Maeztu- Els Lleons d’ un artista José Jarauta, del qual he vist enguany un fum de falles,  Broadway sembla recuperada dels estralls de la plantà, fou una dels cadafals afectats per la pluja i mal oratge de la Plantà, te una base ampla i promet espectacle, Rajoy parlant amb Roca, les aventures reals, Her Merkel, els ministrables i altres “ninots” omplen la base de la falla, només puc dir una cosa, en Camins al Grau treballen molt el guió. Obtenen un 13é premi a la 1-B, quina estranya sensació de felicitat i cansament, arribe a la meta d`un llarg dia a la ciutat de València.

M' emocione quan contemple Degustació d`Arrossos, la infantil de Duc de Gaeta-Pobla de Farnals, perquè no es una falla qualsevol, a banda de ser el primer premi de la secció especial o siga el primer premi de totes les categories, es un projecte de Julio Monterrubio i això implica no només contemplar la falla que tinc davant, sinó algunes de les primeres falles infantils de les que tinc record, com per exemple les que va fer a Espartero, tornant al present, me`n adone que no hi ha dues falles iguals en Monterrubio, no s`ha estancat, per això es un dels grans de la història de les falles, no hi ha dues cares de ninot iguals, fa el que li dona la gana amb els pinzells. De vegades em pregunte si es la reencarnació de Velázquez, però això que ho faça Un Nou Parot, que entén més de història de l`art.

M`estaria una hora mirant-la però encara falta la gran que no es manca, Sons d’Alberto Ribera, es un falla que encara que no agrade,  impressiona per la seua espectacularitat, amb una composició que amb el cos central i el remat s`acosta molt a la piràmide invertida que sol utilitzar-se a les fogueres d`Alacant. També juga bé amb els colors l`home del sac més fosc i la xica del contraremat amb tons més pàl·lids, bon guió, potser l' única cosa que ha minvat respecte altres anys haja segut la base, amb molt bones escenes, però notablement mes reduïda i qui sap si ha influït en baixar del 2º a un 4rt premi a la Secció 1-A, no obstant continuen estant en lo més alt i això malgrat la despesa de la infantil que ha guanyat la “Champions”.

Retorne al Metro i es quan m`assec que comença a vindre tot el cansament acumulat dels dos dies que porte. La jornada ha València ha finalitzat, al voltant de 60 falles i cinc sectors em contemplen, però encara em queda un darrer destí, el primer de les comarques, voleu saber-ho? Llegiu la propera crònica!

CRÒNIQUES FALLERES    2014

Dia 16 de Març- Falles a vora mar. Cabanyal-Canyamelar-Barri Beteró

El sector faller, no perdó, no puc parlar així del Cabanyal, barri mariner de València des de finals del segle XIX. Per que es molt més, a banda de sector, es un poble que endinsa les seues arrels en el segle XIII, quan un grup de pescadors s`assentà en el territori i Jaume I col·laborà amb ells, construint xicotetes barraques en primera línea de platja, per a augmentar l`activitat econòmica pesquera,. Fins el segle XV ni tan sols es digué Cabanyal, sinó barri de Pescadors, en honor als seus fundadors. Al segle XVIII ja hi havien prop de 200 barraques, el 1814 ja eren 1.500 habitants o més, en el moment de la pèrdua de la independència amb més de 8.000 habitants, encara dues terceres parts eren barraques, les quals li han donat l`estructura d`engraellat que actualment presenta.

Però parlem de falles, després del viatge des de València fins el Cabanyal, descanse una mica en el metro, ja portava tot el casc antic i les cames han d'oxigenar-se, no obstant quan estic arribant tinc la sensació que em perd una bona falla en la Malvarrosa, però la distància entre l`estació de la Cadena-la més propera- i la falla, es considerable. Una altra vegada serà,  desembarque a la Marina, es respira el salitre del mar només xafe l`andana. L'aire de llevant em du fins al carrer Reina, el carrer major del Cabanyal, Reina-Vicent Guillot, que manté una bona mida malgrat la crisi que patim , la composició es harmònica amb un color més suau als baixos que va incrementant la tonalitat cap al remat. L'amor i les conseqüències no obstant això, no aconsegueix cap premi en la 3-B, no sempre es valora al treball de l'artista, pero per a mi Loren Fandos ha fet un molt bon monument, que dura es la competició al Cap i Casal!

L'amor es tendre es la versió infantil de la gran, del mateix artista, te major fortuna, el color pastís ací si que aconsegueix un 10é premi a la Secció Vuitena.

Baixem pel carrer Reina, dona gust sentir parlar en Valencià a gent de totes les edats pel carrer, girem pel carrer Espadà, hem arribat a la Falla Barraca-Espadà de Francisco Torres Josá, l`aire fresc del mar obliga a posar-se roba -pero s'agraeix-, observe la falla, composició rècia, molt necessària perque l`encreuament es ventós a més no poder, colors vius i alegres que acompanyen el lema Xiquet estigues quetet!, les figures que representen els xiquets tenen una vis còmica que intenta reproduir el comportament més trapella dels menuts. Però també ninots amb un to més dramàtic, com el d`una xiqueta plorant emprenyada perque esta cansada i no pot amb la seua anima, un dels millor detalls que he vist enguany i no era d`especial. Fins i tot la cara de la mare del remat, te una expressió de resignació com poques vegades he vist. Quan revise els premis observe que li han atorgat el 3r premi de la 2-A un nivell molt important. 

  Enfile pel carrer Barraca per trobar-me la infantil de Ximo Martí amb curiosament idèntic premi e idèntica secció, això si cal explicar als lectors forans que a les falles infantils, no hi han seccions "b", per tant, està un graó per damunt de la gran, en la categoria de bronze, només te per dalt la primera i l`especial. El xiquet ja es cavaller captiva pels ulls dels xicotets ninots, no se si els xiquets sentiran el mateix que jo, o es que encara tinc alguna part de xiquet, però em sent observat per una dotzena o més d'ulls de ninots infantils.També es destacable la riquesa de figures al remat que li donen cert risc a la composició.

Una de les virtuts de les falles, que més s`ha perdut es la espontaneïtat, en un món tan reglamentat, per això quan em trobe amb José Benlliure-Vicente Guillot de Martinez Bellvís, sent una fonda satisfacció personal, El poder dels dinerets, es la primera sorpresa del recorregut marcat amb anterioritat, pero no es l`unica, molt a prop arriba la segona, Escalante-Marina de Francisco Carrascosa, veiem la primera granota de la vesprada, el batraci no es un animal qualsevol, es una de les ensenyes del Cabanyal, es el símbol que identifica al Llevant U.E, l`equip del poble i a més a més, el club degà del futbol al País Valencià fundat el 1909. Al cabanyal hi havien moltes sèquies o com diuen en altres llocs canals i en elles vivien les granotes. Ja la trobava a faltar, es un clàssic a tot el marítim i als Camins al Grau. Ens acomiadem de Bioparc, guardonada amb el 9é premi de la 7-A.

Passada l'espontaneïtat tornem a la planificació estricta, anem a per Sant Pere-Verge de Vallivana, s`intueix que estem a prop de la zona més degrada -de forma intencional per unes autoritats locals que li tenen poc de respecte a un poble, que per desgràcia no pot decidir per ell mateix-,apareixen personatges més propis de La Busca de Pio Baroja que del segle XXI, els quals aguaiten per la plaça mentre aquest impassible buscador de falles continua avant. El cadafal contrasta amb els edificis del voltant, en primer lloc pel cos central, unes Torres de Serrans situades al Carme, al centre històric de València que res tenen a vore amb el Cabanyal, però també pel colorit que Actes fallers imprimeix a la Plaça, una obra del taller de Vicent Llacer, que no m'esperava per aquests voltants. La versió infantil de Ximo Martí que obté un 6é premi a la secció cinquena amb una falla fidel al seu estil, m`acomiade de Carrosses.

Després d'una llarga caminada pel carrer  Comte Alaquas arribe al barri Llemosí, a la Falla Ramon de Rocafull-Comte d'Alaquas, una falla que es pot contemplar sense les aglomeracions del centre i al costat de l'horta i del mar, un privilegi! la falla te gràcia, no se si tindrà enginy, Bellísima, fa riure als veïns que s'acosten, a mi em trau mig somriures, que inclús el riure cansa a estes altures. Hi ha poques escenes, però bones i ben acabades per Fede Ferrer un artista que ha arribat a plantar a l'especial, poc de cos central i remat obert, molt obert, pero que dona una composició/risc més que aconseguida, no obstant la majoria del jurat no ho ha vist així, en una renyida secció 3-A. La infantil d'Alvaro Timoteo, aconsegueix el 2º premi d'enginy i gràcia a la Secció Segona, i pot ser si darrere hagueren més posat més, qui sap si s`hauria emportat alguna cosa més, Quina dolçor de falla.

Ens eixim de l'engraellat que compon tota la façana marítima per fer una incursió terra endins, a l'altra banda del carrer Serradora i al costat de l'estació del Cabanyal, veiem la Falla del Barri Beteró, la mida es substancialment inferior a la de l'any passat, res de nou baix el sol, la composició regala la vista. La caiguda de la vesprada li dona una bellesa cinematogràfica a Passeig de València al Mar , el títol es costumista, la falla no del tot, hi ha un guió que combina critica a tort i a dret i apologia de les passades glòries del marítim, intelectuals, edificis històrics, professions com la de pescador, etc,.... el remat sembla voler simbolitzar la fusió de l'esperit valencià amb l`esperit mariner o almenys eixa es una possible interpretació i si non e vero e ben trovato . Un treball que li ha valgut a Rafael Ibañez el 9é premi de la  1-B. 

El plat fort estava reservat per a l'infantil, Diferents balls, didàctica i una part més humorística, es la nineta dels ulls de la barriada, una infantil 10é premi de la Secció Especial que Salva Dolz ha confeccionat enguany.

I torne a l`engraellat, pero ara al Canyamelar, encara que la falla s'anomena Just Vilar-Plaça Mercat del Cabanyal, paradoxes de la vida, una vegada més i en van...torne a notar la disminució en els cadafals, la crisi ha fet molt de mal, però el IVA al 21% ho ha fet més traumàtic encara. Prima-Vera, no només es obra de Pere Baenas el triomfador del 2014, sinó també d' Andrés Martorell un dels millors artistes que ha donat la Ribera amb cinc primers premis a la ciutat de Cullera -fins l'arribada de Alfredo Bayona l`artista més premiat amb sis-o els únics dos premis que s`han atorgat a Sueca, per posar només dos fites de la seua trajectòria al llarg de 40 anys d`artista, amb una aportació molt important a l`equip de Baenas, El cadafal no es un nou modelat, pero tant se val, els acabats son immaculats i la pintura, que dir de la pintura. No obstant sembla que s'ha castigat l'auto-refregit, quan no ha obtingut cap guardó en la 1-A, la baixada de pressupost també haurà influït.

Jugant a la mar, està feta per Salva Dolz, hi ha aconseguit un 9é premi a la secció segona. M' en vaig, torne a repetir-ho no d'un sector sinó d`un poble que vol continuar sent una societat viva, entre altres coses gràcies a associacions com les falles o també com les confraries que en els propers dies ompliran els seus carrers en la Setmana Santa Marinera declarada d'interès turístic nacional el 2011. Després d'observar hores abans la situació del barri de velluters, encara em sembla una aberració més gran pretendre partir el Cabanyal en dos i si no que li ho pregunten als fallers i veïns de velluters. Espere tornar a l'any que ve, es un escenari molt recomanable i amb bones falles i espere trobar-me'l viu i sencer. 

Nota: la informació per al context històric del sector, ha segut extreta del llibre Història del Cabanyal.Poble Nou de la Mar (1238-1897). Antonio Sanchis Pallarés. 

1eres XARRADES AL TALLER DE TAMANYICOLOR  

O TALLA-LI EL PERNIL AL XIC (Xerrada riberenca en un sol acte)

Dijous 10 d’abril,  Carcaixent.   Ens havia reunit  el senyor Juane Cortell a una amalgama d’ artistes, fallers, col·laboradors de llibret, fotògrafs, i públic en general a recer del seu taller. Arribe al taller amb Dani Cogollos i Jordi Carrascosa, artistes de Carcaixent i Alzira respectivament, allí hi havia una disposició de cadires en cercle, curiosa, com sempre arribe tard per a variar, tot i que Pepe Benavent arribà més tard, però com fa bones falles el perdonem. Al centre com si fora el presentador de la tele, Juane fent d`amfitrió, a les vores, Sebas Marín de les Lletres Falleres, que havia vingut des de València, els germans Cogollos, els germans Martinez Vello de Carlet, Alvar Cortell, Ferran Martinez, etc, etc,...ja no recorde més noms Xé! 

I el nostre protagonista principal, la falla, els mitjans de comunicació? No home no! La falla ja l`hem cremà, el pernil pata negra, que els assistents anàrem tallant a l`estil buffet lliure per torns, ací no hi havia ni taula de ponents, ni de llevants. Situats a l`estil dels cavallers de la taula redona –pero sense taula- anàrem raonant de temes diversos, com moderns cavallers fallers.

En primer lloc Juane, feu la presentació i dona la benvinguda als assistents, cadascú anava presentant-se. El primer dels temes a debatre, els premis d`especial a València, inevitable, es com anar a una xarrada de futbol i no parlar de la Champions, doncs bé, primer compromís de la nit, que t`han semblat els premis? I allí hi hagué de tot, perquè cadascú te un pensar i observa uns criteris, disputat el tema de donar-li el palet a Pilar o a Convent, això si, originalitat en les primeres enguany poca, molt poca, això de qui no s`arrisca no pisca, va a ser que no. Unanimitat en l`Enginy i Gràcia a Na Jordana, en aquest punt no hi ha gaire divergència entre la gent de València i els comarcals. Gran coincidència també en l`aparició de cadafals més menuts, però molt ben acabats i originals com ha sigut el cas de Exposició.  

Un altre tema candent fou retallades/IVA, baixada volum dels cadafals, etc,... aci servidor, va parlar abastament, es el que te veure més de 200 falles, que tens perspectiva. Hi ha hagut sectors on ha baixat més la cosa que en altres, però en sectors on predomina la gent treballadora, autònoms, etc...entre la crisi general i l`IVA particular ha fet més mal que una pedregà. No es el mateix en un barri com el Pla del remei que Torrefiel, per ficar un exemple. Ací hi hagué prou consens, ja que tant en seccions inferiors com en la mateixa especial, la minva del cadafal es notable i no hi ha més cera que la crema-i sobre els pobles de la Ribera el mateix.L’ enginy gràcia també fou protagonista de vegades confosa amb la critica local, -jo personalment no li veig la diferència, de no ser que la gràcia siga una crítica edulcorada-. Sebas Marín com a col·laborador de Na Jordana 2014, va parlar abastament del tema, Juane introduí el tema de la Na Jordana local, es a dir Pes de la Fulla, probablement la falla amb millor guió satíric no només de Carcaixent sino de tota la Ribera. Entre, intervenció e intervenció un tros de pernil, i un bon got de cervesa per a beure les coses més clares.

 Un dels temes més debatuts, fou els Casals After-hours, perdó, una nova modalitat de contractació d`artistes, funciona de la següent manera, es posa un horari per a que els diferents artistes interessats en oferir els seus serveis puguen fer-ho, per exemple de dilluns a divendres de 10 del matí a 14h de la vesprada...i si arribes tard cinc minuts. –torne vostè demà, com en un ajuntament. Aquest tema dona per a llargues digressions, on intervingué pràcticament tot el públic, des dels germans, -els Cogollos i els Martínez-, fins a servidor, passant per Jordi Carrascosa etc,...es parlà del desinterès de moltes comissions que només miren el dibuixat del esbós, sense tindre un equip de persones que es dediquen a triar als artistes, Alvar Cortell per exemple ens explicava com de vegades es triava entre tota la comissió un projecte i després es penedien de la carxofa de falla que es plantava. Vaig introduir la polèmica de si podria atorgar-se el sufragi universal faller a gent que no rodava ni la seua pròpia falla i només es preocupava d`omplir el got de cassalla o si pel contrari hauria d`establir-se una tecnocràcia que s`encarregarà del cadafal, ací l’unanimitat fou seguir tallant pernil.

Un altre tema fou el de les falles infantils, temes triats pels xiquets o pels majors, o el tema jurats, tema etern i de difícil solució més encara amb la diversitat de situacions a les comarques i a cada localitat, on el fil conductor clar fou Pepe Benavent,  etc, etc... en general un molt bon començament, sobretot pel clima de cordialitat entre els assistents, potser l`encant més gran fou per una banda la novetat i per l`altra el “silvestrisme” de l`acte molt allunyat d`actes en Casals o en Cases de la Cultura i sobretot en la igualtat entre els assistents com va dir Juane, com si fórem els d`alcohòlics anònims, espere que en futures edicions es quede com està i no es torne oficial, com ha passat en altres àmbits de les falles.

Moltes gràcies per convidar-me i molt content de conèixer a tants artistes en una sola tacada. Esperem que es repetisca l`any que ve. Per molts anys!

CRÒNIQUES FALLERES    2014

Dia 16 de Març- On tot va començar. IIIª Part El Pilar-Sant Francesc

El sector faller més ambivalent de tots, per una banda El Pilar o l`antic barri de velluters, destrossat per l`avinguda de l`Oest - es suposava anava a oxigenar-lo- en lloc de millorar-lo va partir-lo per la meitat, d’ altra banda Sant Francesc que representa al districte de negocis de la ciutat, buit de persones i ple d`oficines, això si, sense haver patit cap reforma com Velluters, si exceptuem la reforma de la baixada de Sant Francesc, actual Plaça de l`Ajuntament, actual centre polític i econòmic de la ciutat i també centre de les festes falleres.

Després de visitar Na Jordana, ho vaig fer amb Dr. Olóriz, enfront d`aquella, creue el riu i veig l`obra de Carlos Carsí, Una sogra a la lluna, es a banda d`un cadafal de 1-B una obra d`humor surrealista, el remat, la sogra incrustada a la Lluna em recorda als germans Lumiere, em deixa bocabadat, en part per novetat i en part perquè estic molt afamat i una mica cansat. Ni rode l`infantil,  directament vaig a pel dinar. Quan isc, ara si, contemple la infantil de Rafa Guillot, Un món en 3-D, reflecteix el mon dels xiquets occidentals, ple de possessions materials, però amb cada vegada menys fonaments humanístics.

Torne a passar el pont de Sant Josep en direcció al Carme, gire per guillem de castro, al passar per l`IVAM una reflexió interna brolla dins de mi, “l`art hui està en els carrers”. I seguisc avant fins les torres de quart, hem arribat a la Falla Quart-Palomar, ja podem dir que estem en el sector Pilar-Sant Francesc, encara amb molles de pa a la boca, admire la gent de bé, intente trobar-li defectes al acabat, no en trobe, l`equip de José M. Gramaje ha escatat a conciència, no hi ha ni un bony en cap figura, la pintura pastis tampoc es manca, només li`n falta més pressupost. No obstant aconsegueix un 8é premi en la categoria d`argent, la 1-A. Més dolça encara, la infantil, de lluny no em diu res, però quan m`acoste, observe les qualitats del treball de Carlos Borràs, malgrat no haver rebut cap premi.

A menys de 50 metres, com una germana menuda En Plom-Guillem de Castro de J.Alberto Navarro Guijarro, amb figures planes Fent falla, s`emporta el 5é premi de la 6-A, la infantil del mateix artista Fent Turisme te un humor infantil que ens trau el xiquet que portem dins, aconsegueix el 9é premi de la secció onzena.

 Comença el laberint, trobem en primer lloc després de infructuoses recerques En Cendra-Plaça Coll, paga la pena Tot es Circ de José Acebes, palet de la 7-A, una falla que il·lumina una plaça degradada com ho està quasi tot el barri, un miracle aconseguit per les falles probablement si la comissió haguera desaparegut, encara estaria pitjor.

Molt a prop trobem Murillo-Palomar, una de les falles més peculiars de la jornada, no hi ha cos central, ni remat, tampoc arriba a ser experimental, a mi em recorda salvant les distàncies, a la composició que tenien algunes falles a principis del segle XX, quan el barroquisme i la superposició no ho havien envaït tot, la falla es també molt reduïda en mida, lo millor de tot es que el ninot central es Ximo Bayo i encara que no es veja en la foto, davant estaven en plena verbena a les 16h de la vesprada, en fi, es l`estil de Alberto Ferrer inclassificable, no tinc temps per a fer més digressions, tempus fugit!

De nou en Guillem de Castro busquem Peu de la Creu-Joan de Vilarrassa, de Javier A.Sala-Salinas, no cal dir res mes, de lo milloret del sector. De Pequín o d’ací, també te un guió molt treballat, per tant no es d`estranyar el seu 4rt premi en la 2-B, Acebes en l`infantil, es com Jarauta que sempre pesca algun premi, concretament el 11é de la secció quarta.

El carrer Guillem de Castro es una pista d`atletisme per a mi, avançe que es una barbaritat, en no res estic en Guillem de Castro-Triador, em retorna a la dura realitat del Pilar, un barri històric amb problemes socials profunds, el cadafal es reduït, però la crítica es immensa, Et donaran molta tralla, si vols plantar una falla ens ensenya que no sempre es pot fer riure a les falles, de vegades va bé una miqueta de crítica acida. Molt bon guió del jove artista faller Sergio Lis, la infantil ens parla d`un tema tabú, la immigració als tres barris històrics de ciutat vella, amb els seus pros i contres, es una crítica total que també  deixa oberta la reflexió, una falla infantil que fa pensar, un fet que no es corrent.

 Per Triador, cap a l`interior, al cor de Velluters, sembla que vaja a eixir-me al pas Vicent Perís el més famós cap agermanat i veí de aquests carrers, arribe al remodelat emplaçament de Guillem Sorolla (un altre agermanat)-Recared, Amb un parell resumeix molt bé l`esperit de la falla i de gran part del sector aguantar com siga, en l`infantil Angel Tarín aconsegueix un 3r premi en la última secció per a una comissió que l`any passat va complir segle i mig. 

En aquest sector de llums i ombres, de grandesa i misèria, com un sol resplendent llueix la Plaça del Pilar, impertèrrita a la crisi, son aproximadament un poc més tard de les 16h 15min i la plaça ja es un escàndol, la que ha liat Pere Baenas-que conste que quan ja la estava visitant encara no sabia que havia guanyat el primer premi- com que tinc pressa he de passar per caixa, rodar-la m`haguera fet perdre més de mitja hora, sincerament ho confese no la veia de guanyadora, poc m’importa el quedar mal, si en el pòdium, però el superior pressupost d`altres m`inclinava a eixe pronòstic. El volum es impactant, es una gran mole, també hi ha cert risc, no res comparat amb el cavall de l`any passat, es clar. I la pintura que direm de la pintura, es un luxe tindre en el teu equip a Andrés Martorell. La composició es molt piramidal, ho advertisc millor a mesura que em vaig movent pels angles, en quant al guió al cartell de l`explicació general, s`adverteix una intenció satírica, això sí en castellà, com molts dels seus cartells. A la banda del Empastre de la Comunitat Europea, succeeixen baix una desfilada de personatges amb els seus escàndols, especialment ressalta la crítica política, però també apareixen d`indole social, a la part de darrere de la falla un homenatge a un home de la terra, Pep Gimeno el Botifarra, un escandall de cantant i en la nostra llengua. Un altre grup que destaca es el de l`alcalde de l`alqueria blanca i el gosset del programa Babalà tancats en la presó, a causa del tancament de Canal Nou pel govern valencià, era el grup candidat a l`indult.

Encara dins de les tanques, visitem Miracles, Escoleta de Sants, una falla on apareixen els diferents noms de sants i el seu reflex en la personalitat dels xiquets i xiquetes, Oscar Villada el seu artista aconsegueix el primer premi en la secció primera. I desgraciadament hem de continuar, ens quedaríem hores i hores però encara queda camí, eixir d`allí una odissea i encara no eren ni les cinc de la vesprada.

Propera parada, Llanterna-Na Rovella es el primer cas de fusió de dues falles al cas antic, Llanterna En Gil i Na Rovella-Angels Maldonado, el resultat està al sector Seu-Xerea-Mercat, però podria estar també al Pilar, Salvatjades destaca per un cos central amb una piràmide Asteca amb un cap de tribu al remat que lamenta les salvatjades dels conqueridors, mentre al contra remat una guerrera està mes pendent dels atacs humans que de la pantera de l`altre costat de la falla, al cadafal apareixen diverses salvatjades com les econòmiques de l`IVA al 21 per a les falles o el canvi climàtic. Latorre y Sanz s`emporten un 4rt premi a la 2-A. Un jardí a ciutat vella es la falla infantil amb la qual Alvaro Timoteo aconsegueix un cinquè premi a la secció cinquena.

Baixava per l`avinguda de l`Oest per visitar la falla de l`Avinguda del mateix nom, Invents es un reflex del seu artista Miguel Ballester, un cadafal amb molt d`humor, amb diferents escenes coronades per un científic-boig. El resultat es un 15é premi de la 3-A i sobretot un 2º premi d`Enginy i Gràcia. Consulta 10 es la infantil de Vicente Francisco Lorenzo, que aconsegueix un 10é premi de la cinquena secció

Mentre avancem cap a l`ultima falla del sector notem més i mes rebombori, son les falles premiades que acudeixen a pels diferents premis cap a la Plaça de l`ajuntament, desenes de bandes de músiques sonen al uníson quan ens acostem a Sant Vicent-Periodista Azzati , una mostra del que pot arribar a fer Mario Gual quan la pluja no li juga males passades com li ha passat enguany a l`Antiga, es un plaer de falla, uns colors únics i una concepció molt particular del modelat i les formes, la falla tampoc està mancada d`un bon guió que completa les qualitats del cadafal. Ha rebut un desè premi en la 1-A. Darrere trobem M’agradaria de Mª Carmen Camacho, una artista que ja l`any passat seguirem amb una molt bona falla infantil  a Plaça Major de Carcaixent, la seua progressió li ha reportat un cinquè premi a la secció segona, que ja es una secció molt important. M’acomiade del casc antic,  per fer un viatge amb el Metro cap un nou sector faller, però això ja es una altra història.