Corredor de Falles

CRÒNIQUES FALLERES    2016

Nit encapotada i una lleu pluja intermitent a les falles de Cullera. El marítim de la Ribera del Xúquer. 

    Imatges de la muntanya de Cullera des de la falla del raval de sant agustí de 2012

Només posar els peus a Cullera, semblava que anava a repetir-se la mateixa seqüencia del 2015, un any horrorós des del punt de vista climàtic només superat en el meu record per un 1989 extraordinari en quant a precipitacions. Començava pel casc antic de Cullera, entrant pel carrer de Sant Roc, estret, antic, fet quan els cotxes encara no existien, fins al carrer del riu on estava plantada Eclipsi total la benjamina de la Falla Plaça Espanya on repetia com artista Aitor Lizaga. La composició girava al voltant d`un Sol encaixonat entre un gran arbre i una lluna, certa inclinació de la soca i sensació de risc, per una base estreta amb un remat molt ample junt a un modelat atractiu eren les seues millors cartes.

Pintura de tonalitats suaus que contrastaven el verd vegetal i el groc solar, mostraven una bona combinació de colors, que si començaven més fosques per la base s`anaven aclarint a mesura que pujaven al coronament. Lo pitjor del cadafal algunes restes d’acoblament que ja havia vist en cadafals molt importants de València i que tornaven a apareix a Cullera, així com una part de darrere totalment pelada. Lo millor el millor ninot de la secció primera infantil que acompanyava el banderí del 6é premi de la secció primera.

Barbaritats era l'obra de Juan Carlos Donet, qui gojava un any més d`un dels emplaçaments més fotogènics de les falles cullerenques, front el divuitesc edifici consistorial havia alçat una estructura composta per un barbar pensatiu com a cos central que s`aixecava per damunt la base d`un caseriu. Dalt un remat doble i obert, a la seua testa assegut un xiquet barbar que mirava al rostre del bàrbar adult el qual li retrucava la mirada de reüll, detalls de qualitat que marquen positivament un cadafal i al seu creador. 

Dalt el muscle del cos central l`altre remat, que podria fer quasi les vegades d`un contrarremat elevat, compensat així a l`altre. Acida crítica la que mostrava un guió ple de barbaritats com son les que estan patint els que no tenen treball i acumulen deutes, bàrbars son els que paguen les coses amb els diners dels altres, bàrbars son els que t`acomiaden amb un puntilló al cul,  com bàrbars  arriben els nous polítics, etc,...el guió tenia una alta coherència amb el lema. 

En el modelat hi havia de tot, ninots amb unes línies més pròpies del naturalisme, en altres es buscava més la línia plana, etc,..hi havia una certa oscil·lació, tant entre les figures de base, com sobretot entre el rostre del cos central i les dues del remat. Colors suaus amb un predomini de freds -blaus sobretot- que feien d`oposició a grocs i roses més càlids. Tot i que no acabaven de lligar del tot els colors, almenys com el guió també eren coherents en tota la superfície del cadafal, tant avant com darrere o pels costats. La Falla Plaça Espanya una de les més antigues de Cullera, l`any que ve farà el 75 aniversari de plantà del primer cadafal allà pel 1943  i  manté el tipus amb un 3r premi de la secció primera.

Girava pel peatonalitzat antoni renard, per a seguir per davant del pati de l`església dels Sants Joans, passant a la vora de la capçalera del passeig-Dr alemany i continuant fins el Mercat de Cullera, des d`allà mateix ja es veia la silueta de la falla de la Taüt, enguany més baixa que de costum a causa de la caiguda que va malbaratar el treball realitzat al taller d`Alfredo Bayona. Qui no s'arrisca no ix de la zona de confort, ell ho va fer i no li va eixir bé, però resultava increïble la resiliència del cullerenc i de la comissió en el Casal em contaren que recomposaren la situació en unes hores, aconseguint una estructura prou harmònica tot i que molt menys espectacular. 

Primerament vaig visitar Un món de contes de Jorge Gil Sapinya, artista local que any rere any està adquirint un estil propi, fins i tot atrevint-se amb alguna gran. Composició molt carregada,  generosa en detalls i ornamentació, comptava amb el guió d'Adrián Escolà i els versos de Joan R.Gimeno. Una gran contacontes tenia al seu costat un trobador també de gegantines dimensions, pel remat un seguici d'essers màgics que buscaven una mica d’amor. 

Apareixien tradicions literàries distintes a l`occidental, com l’antic Egipte o la llunyana Aràbia o més properes a la nostra com l'antiga Grècia. També representacions teatrals o de titelles de contes, com l`escena protagonitzada pel bufó amb la princesa i el dimoni. El modelat encara millorable, començà a relliscar del naturalisme a la caricatura, però més que canvis d`estil, el que s`aprecia des de fa un parell d`anys o fins i tot tres es una evolució en l`execució dels ulls en particular i del rostre en general.

Amb una composició tant enfarfollada, encertar les tonalitats pictòriques era una heroïcitat, però som humans,  colors pàl·lids i freds marcaven la pauta principal, -era de nit però semblava que anaven del verd-blau al gris- i a tenor del producte cromàtic no ajudaven als anteriors apartats, perquè no ajudaven a visualitzar millor el conjunt, ans el contrari. La part davantera no obstant, exhibia una major avinença de colors. La Taüt rep el 4rt premi de la secció especial infantil, d`una població on les infantils ratllen a gran alçada amb especialistes com Joan Martí o Erik Martínez Moncho.

                    Imatge de l'esbós inicial de la Falla Taüt 2016. Via web Junta Local Fallera de Cullera

A Illes del Tresor o paradisos fiscals semblava que li havien fet una retallada del 20 o el 25% del cadafal inicial previst, però no obstant això, encara lluïa a la Plaça de la llibertat, sense dubte un mestre en açò de la composició Alfredo Bayona, qui d`altra banda coneix i domina aquesta plaça com ningú. No em puc traure del cap eixe gran pirata amb els ocells tropicals pels muscles, al centre del cadafal, en lloc del contrarremat que lluïa com a remat....imaginava la composició que no arribà a materialitzar-se i se`m quedava cara de bleda bollida, molt colpidor, pensar la falla que ens havíem perdut.

No obstant, les  abundants restes del naufragi,  donaren per a refer la composició junt al guió d'Angels Bayona i del versador Ramon Marí. L`unic defecte és que ara quedava baixa en comparació a la seua base. Eixe gran pirata simbolitzava els capitals situats als sicavs o paradisos fiscals i els lloros dels muscles els que volen ser socis del capitalista mentre altres espavilats com el mico s`emporten el botí, desgraciadament açò es perdé a la plantà. El que en un principi anava a la part dreta de la falla, era la barca amb la pirata espassa en mà i el pirata que remava que cercaven on amagar el cofre del tresor, metàfora d`empresaris negrers que exploraven quin era el millor per amagar els diners negres. A la part frontal tres pirates, tres escenes, tres formes de robar diferents. 

Els corsaris que furtaven amb el permís dels governants, d`ahí ve la frase patent de corsari, els bucaners que rodaven al voltant de polítics i banquers per fer negocis poc clars i finalment els filibusters, que ni una cosa ni l`altra i sabien també amagar-se millor. En una falla de pirates a Cullera, no podia faltar el pirata Dragut, terror de la Cullera del segle XVI, a causa del qual construïren les derruïdes muralles i les torres com la del Marenyet que encara sobreviu. El terror de la costa de Cullera han segut els constructors i promotors que l`han depredat i destrossat omplint-la de formigó des de Sant Antoni fins el racó...jo diria que fins el Faró i més enllà. A la part de darrere uns pirates tancats a la presó, simbolitzaven els polítics corruptes, però també hi havia un gos amb unes claus.....

Al costat una altra escena amb caps soterrats a la sorra de la platja, mentre els voltors els picotejaven, era i és la gent que estava fins el coll de deutes i una escena encara més colpidora, una parella de penjats representant els ciutadans que han de lluitar per salvar l`economia familiar. Com una reina d`Anglaterra es manifestava el ministre d`hisenda Montoro, indultant als pirates que tornaren els diners negres. El modelat no és el fort d`aquest creador de falles autodidacte que en els últims anys ha afinat detalls, enguany sembla haver fet un nou gir cap a l`expressivitat caricaturesca, el que no pot fer es negar l`autoria, estil inconfusible, que aconsegueix un premi que reforça la meua observació: el de millor ninot de la secció especial.

Les tonalitats eren les pròpies d`un cau de pirates, colors vius que intentaven recrear el mar carib, sobre la base d`un color marró suau, beige, contrastos entre el vestit roig de la pirata i el blau del pirata, de nou com en la composició la manca del remat llastava la composició pictòrica, car el gran pirata era el que aportava major superfície de colors, però així i tot, com en la composició general tampoc resultava estrany a la vista.  Malgrat el bac, la Falla Taüt encara es feia amb el 3r premi de la secció especial i el premi d`enginy i gràcia. 

En l`apartat literari fan història -i mira que en tenen, l`any que ve farà 90 anys que plantaren la primera falla 1928-2017- aconseguint per primera vegada el 1r premi de llibret a nivell local, així com la portada on revaliden el palet,  altres premis culturals són el 3r d`ús del valencià o el 27é premi de llibret de la Generalitat Valenciana, a banda d’ altres premis d`àmbit esportiu. Tan sols havia de girar pel carrer pescadors, per a trobar-me... una gran carpa i darrere un parell de falles

La primera que vaig atacar fou Candy Bega de Mª Carmen Camacho que repetia en la plaça substituint un artista de luxe com és el veterà Joan Martí  en una històrica demarcació com és la Falla La Bega. La composició era prou més voluminosa que anys anteriors, degut al modelat de ninots de major mida, la part de darrere estava molt pobre per a la categoria. Cal dir que el modelat tenia un bona execució, però en general però sense guarniment, just el contrari de l`anterior. Pintura de tonalitats suaus, contraposava al mateix cos central freds i càlids, amb lleugera dominació dels primers. El cadafal obtingué un anys més el 1r premi de la secció primera infantil de Cullera,....tot un record!!

El cel i l'infern era la proposta de lema dicotòmic que presentava Toni Pérez, per a la falla del carrer pescadors. Escolans al remat, un Sant Pere amb cara d`ensopiment recolzant-se sobre les claus del cel, una escena de monges....cohesió temàtica de les figures que envoltaven un cadafal rodó,   perquè el voltaves i no tenia una part de darrere insulsa, és més semblava orientat de forma que la part frontal contenia escenes més celestials (monges) i la darrera més infernals (dimonis, acompanyant els pecats capitals).L’anècdota curiosa de la falla, es que dedicaven una extensa cartellera dins una escena a propòsit del Pirata Dragut, a l`igual que en l`anterior falla – Taüt-.

Els bons acabats son marca distintiva de l’artista carcaixentí, tant per un modelat, realista, natural, acadèmic unes vegades inclinant-se més al hieratisme, unes altres més a l`expressivitat i el moviment. L’altre aspecte molt cuidat al taller de Pérez es el de la pintura, tonalitats suaus amb jocs de contrastos que anaven del blau fosc del Sant Pere, passant pel morat dels escolans fins el morat parcial de la base i d`un dels ninots, dins aquest cercle de colors freds,  taronja engroguit, beige i blanc. Per la part infernal de darrere, les tonalitats càlides dominaven, demostrant que Toni Pèrez domina les textures segons la temàtica utilitzada. Gran falla que s`ha de conformar enguany amb el 2º premi de la secció primera, al qual li acompanyen altres com el del 3r premi del Concurs de Teatre en València de Cullera.

Vaig seguir pel carrer Ateneu Musical -dedicat a una de les dues grans bandes de Música de Cullera- fins la Diagonal del País Valencià, els carrers començaven a eixugar-se quan arribava a El tren dels xiquets de Quique Tur, un cadafal amb una composició totalment horitzontal, que no tenia un remat però si un parell d`elements en disposició vertical que creaven eixa il·lusió òptica. La falla País Valencià, s’emportava el cinquè premi de la secció segona infantil.

Màgia per la crisi era el lema de la falla de J. Baldoví, que mostrava un gran mag que feia les vegades de cos central i remat, amb una solució o beuratge a una de les mans per intentar solucionar la crisi. A la primera escena un home assegut representava els que s`han enriquit a costa de l`empobriment dels altres. La segona escena tenia un home assegut a un tamboret pesarós per la crisi i dels pocs diners que treia de la taronja, a la tercera una xica i una bruixa, que relaten les pocions màgiques que algunes es prenen per a ser més belles i a la quarta escena una iaia, metàfora dels iaios que han hagut de fer-se càrrec dels nets o mantindre famílies amb la seua pensió durant la crisi.

La composició bàsicament tenia dues parts, el cos-centra /remat i la resta del cadafal, el modelat fluctuava prou, mostrant millor acabat en el remat. Pel que feia a la pintura, dominava per la superfície que ocupava el blau fosc del gran mag, o el que es el mateix els colors freds. La falla País València rebia el 4rt premi de la secció segona. Seguia el meu camí fins la plaça Andreu Piles, començava a rodar la muntanya de Cullera pel carrer 25 d`Abril, fins l’antic barri dels pescadors, llarga caminada de vora 500 metres.

Una de les favorites al palet infantil de totes les categories era El Jardí de les essències l`aposta de la Falla Sant Antoni que tornava a confiar un any més en Erik Martínez, el qual havia creat un cadafal de composició redona molt semblant al model tortadeta anys ’80 que no obstant tenia una base de troncs, entre mig dels quals podíem trobar galeries excavades per formigues, les quals pujaven també dalt la plataforma, per la base també apareixien altres xicotets insectes, marietes, cucs, etc,...la base feia que la composició resultara comprimida, sense esdevindre un  gran horror vacui de ninots amuntegats....crec que per pels.

Un modelat molt característic que te la seua peculiaritat com la immensa majoria d’artistes amb un estil propi, en la forma dels rostres, en el cas d`Erik amb ulls oberts i encuriosits, que transmeten accions i emocions, fins i tot en ninots que representen objectes humanitzats o animals com un porc espí inèdit. Com la falla anava de jardins, el verd havia de ser predominant, en aquest cas de tonalitat forta en consonància amb la resta de la paleta de colors que també eren forts.

Eixa sensació vegetal clorofíl·lica, no tenia un contrapunt en cap color càlid, el groc de la font dels desitjos de la part posterior era massa feble, hi ha via una superfície rosada però era molt escassa, en la meua humil opinió eixe verd semblava una planta carnívora descontrolada que es menjava la falla per la part frontal, la convertia en quasi monocroma  i probablement haja tingut a vore en el resultat final, un 3r premi de la secció especial infantil.

New Orleans significava el retorn de l`artista local Fede Alonso a la secció especial de Cullera, vista per darrere em va semblar en aquell moment la composició més espectacular de tota Cullera....i hores després també. Un músic ajupit feia sonar una trompeta, mentre que un altre damunt ell tocava el contrabaix, completant el triangle mig cos d`una gran figura de dona vestida amb un vestit de festa dels anys ’30, el contrarremat perfecte i una mica més lluny un negre assegut tocant melodies com el blues amb el banjo. La identificació de les principals figures amb el lema estava més que  aconseguida.

Una dama blanca de la classe terratinent del sud dels EEUU baixava unes escales, davant els criats negres. Una dama que podria identificar-se amb una classe alta vinguda a menys, com la del nostre país. La ribera baixa com les terres del Mississipi son terres humides, -cocodrils no tenim...de moment- ací feien un mix entre les tirades de la marjal i nou Orleans. El modelat era de lo millor que ha fet Fede Alonso en els últims anys, sobretot en les grans figures dels músics del remat i el contrarremat, en les escenes hi havia més preferència per l`expressivitat que per l`acabat.

La tria de colors era ben visible en el remat on un músic portava una jaqueta blava i l`altre roja, contrast de freds i càlids, que tenien entre mig tonalitats negres, beix, etc,...un altre contrast, que es percebia millor per la part davantera era entre el vestit blanc-gris i el negre dels pantalons dels músics. El jurat  cregué que Sant Antoni havia de quedar relegat al 4rt premi de la Secció Especial, amb un altre jurat podrien haver rebut perfectament un tercer premi en una falla molt completa i crec que molt igualada al tercer premi.

M'esperava una llarga caminada vorejant la muntanya, afortunadament no plovia gens, encara que jo portava tots els atifells necessaris per si el cel tornava a fer de les seues. Vaig passar per la vora del Mongrell que deixava per a la tornada seguint recte per 25 d`abril fins l`avinguda del Racó, espai obert que deixava la coneguda com a Cullera Poble i s`endinsava en la Cullera Platja. 750 metres que es diu prompte, em dugueren fins la Falla Raconet, escenari de mals records, on l`any passat a causa d`una forta ventada i una autonegligència vaig perdre la meua càmera de fotos.

Enguany l`oratge estava molt més encalmat, hi havia vent però no bufava amb aquella força descomunal de les falles del 2015, el racó de santa marta estava tranquil, en primer lloc vaig vore Vola la teua imaginació de l`artista local Joan Simó, amb poca llum es percebia una estructura menuda, que preferia centrar forces en aconseguir uns magnífics acabats, sembla una tonteria però el fet que la figura del remat i uns quants ninots foren grocs i la sorra del decorat també.....doncs això, xicoteta molt ben feta, però massa groc. Raconet rebia el 4rt premi de la secció segona infantil de Cullera.

La gran era obra de Vicent Montagut, un gran soldat presidia la falla del Raconet que portava per lema Gegants, a banda del gran ninot hi havia un ninot més per escena i un homenatge al grup valencià més internacional Obrint Pas, a la falla referències als vint anys de govern del anteriors inquilins de la Generalitat, els tratges de Camps, etc,...el cadafal rebia el 5é premi de la secció segona, però també el 2º premi d`ús del valencià, el millor article de llibret i el de campions del concurs enigma.

El que no es guanyava el descans era servidor, que ara havia de tornar arrere 500 metres fins al emplaçament -nou d`enguany- de la Falla Plaça Mongrell més a prop de Sant Antoni. L`alzireny Ferni Llopis repetia com artista amb una falla que portava per lema Equilibris, efectivament al remat hi havia un pallasso aguantant-se amb una sola cama, dins la composició el pes requeia sobre eixe risc, ja que la resta del cadafal destacava més per la qualitat del seu modelat, que li valgué per exemple el millor ninot de la seua secció.

El modelat en línies general ratllava a l`alça, però era la pintura el que encara la millorava, oposició blau-roig de tonalitat forta a la base, amb color fusta o blancs com a transició cap colors de to més suau, de nou blau-roig en el cas del remat o d’altres colors a les escenes de base. El que no recorde bé d`aquest cadafal es el guió, la memòria es fràgil, més quan s`han vist centenars de falles en pocs dies. El jurat li atorgà el 4rt premi de la primera secció.

Contes de sempre d’ Arturo Benavent no tenia un espai tan farcit de ninot i estructures com les xicotetes especials, optava en canvi per un cos central decantat amb un cos central força voluminós i poderosament estètic, un drac. La resta el cavaller que lluita contra ell -com Sant Jordi- la princesa, un mag, un xiquet tractant de traure l`espassa de la roca com el rei Artur -a lo millor era Artur de xicotet!- Guillem Tell i la poma, etc,... hi ha escenes molt divertides amb un modelat que sense ser de lladró, resolia amb una expressivitat magnífica. 

A la vivesa i naturalitat de la falla, molt infantil, calia afegir la tria de colors, crec que jo haguera fet el mateix, blanc per al centre de la torre, blau a la cúpula i roig per al drac, d`eixa forma la vista de l`observador se`n anava indefectiblement cap al drac, feu la prova. El cavaller dubitatiu, a banda de fer una ganyota còmica, com dient -ataque o me les pire- tenia també el cabell de color rogenc. Crec que igual que la gran ha tingut mala sort en els premis i que amb el pressupost que tindrien poc més podien fer, com la gran Plaça Mongrell rep un 4rt premi de la secció primera infantil i el premi al millor ninot infantil de la secció.

I nou trasllat com en el Tour, però sense tren, ni cotxe,...bé, cotxe sí el de San Fernando un ratito a pie y otro caminando, de nou baixava per 25 d`Abril, plaça Andreu Piles i ara creuava la diagonal pel carrer del metge Joan Bolufer fins a la Falla Rei en Jaume I de l`artista Julian Baldoví que havia plantat Els qui canten el mals... una de les composicions mes peculiars de les falles 2016 de Cullera, ampla base amb ninots algo escampats i un remat dalt una espigada i torta torre amb una lluna per remat, baix un gran trobador li cantava intentant allunyar els nostres mals com a societat, era el contraremat, molt més gran que el remat....estructura molt poc utilitzada.

Les escenes eren mals, els dels polítics que ens canten per entabanar-nos amb dolces melodies de promeses electorals, els mals dels retalls, a Cullera també tenien problemes amb el nou alcalde pels barracons, uns arbres humanitzats es queixaven de com van ser cremats en unes festes locals fa anys, el mal del turisme d’espardenya, agarrat i ploró, el mal dels immigrants, d`aquells que es dediquen al top-manta en el passeig i no paguen com els autònoms o els xicotets empresaris.

Mes que modelat caldria parlar de modelats, perquè hi havia una diversitat d`estils, probablement degut a l`ús de diferents motles, un altra cosa eren els acabats. Vista des de lluny la falla tenia poc color, ben pintada, però com el cos central eren edificis, semblava un tot monocrom, amb esguits de blau o roig a les teulades. El contrarremat en canvi si que irradiava força amb una barreja de verd i roig, a les escenes hi havia de tot un poc. Un tema a destacar era l'ornamentació amb les lletres de la falla fetes amb pedres i l`escut amb goma eva. Rei en Jaume I obtenia el 6é premi de la secció primera de Cullera.

I continuava per la infantil de l`especialista Quique Tur que havia plantat El jardí de la princesa -una més de jardins- amb un cos central-remat també peculiar un tant mogut del centre de gravetat, això sí molt acompanyat per elements vegetals en disposició vertical, amb fauna i altres vegetals entremig, com diríem en la ribera, una falla molt solteta i no tant carregada com és habitual. El percentatge de guarniment superava amplament al de figuració, el millor era la pintura, fins i tot de nit s`apreciava contrast entre càlids i freds, amb acompanyaments de beix, verds, morats, etc,....Rei en Jaume I s`emportava el 5é premi de la secció primera infantil. 

Continuava baixant per doctor bolufer fins el carrer de la bega, des d`allí es divisava el Conservatori de Cullera, exactament per la banda del carrer Ausias March estava plantada Ja estem en falles el cadafal gran de la comissió Xúquer, que havia creat José V. Gutierrez Guti de Sueca. Cadafal amb peces provinents d`altres cadafals, calia remodelar-les i armar-les be, per aconseguir un nou monument el més harmònic possible.

Composició triangular, modelat molt desigual, amb acabats molt meritoris en remat i contrarremat, que a més a més estaven molt vinculats en el guió. Els ninots de base eren expressius, però el seu modelat davallava molt, la pintura era un apartat on s`apostava per una tonalitat càlida rebaixada pel blanc del contraremat, però sense quasi tonalitat freda, era junt als versos el millor apartat, cal destacar-los perquè acompanyaven i això en una falla menuda suma molt. En aquesta ajuden a rebre el 3r premi de la secció segona.

Una de les sorpreses de la nit fou Dolça Partitura de Noel Hervás, jove artista que ha treballat al taller d’Alfredo Bayona, estupefacte vaig observar la part de darrere, un acabat industrial que es tornà  embadaliment i entusiasme quan vaig rodar fins la part frontal. Composició solta, sense un centre clar, la figura més gran era una arpista, un poc més menut un músic tocant el contrabaix -el segon que veia eixa nit, el primer a Sant Antoni- un parell de violinistes i un xicotet ninot amb ulls com plats, que tocava els ídem i un altre el bombo dalt una columna constituent un parell d`excepcions a una composició atraient, harmònica i fins i tot relaxant.

La gran pena, es que per darrere tant sols hi havia un ninot, magnífic però solitari. El modelat del 95% del cadafal era prometedor, no em vaig acostar al mil·límetre, per escodrinyar l`escatat com si fora un home de negre, però semblava que allí s`havia escatat de valent, la distribució de la pintura també em deixà bocabadat no només per la combinació càlids i freds, sinó pel tractament del color de la fusta dels instruments musicals. No m'estranya gens ni mica el 1r premi atorgat a la secció segona infantil, un gran any per a la Falla Xúquer, que es recupera d`uns anys difícils.

No recorde si fou el cansament, la son o una distracció monumental però en lloc de seguir cap al riu, vaig girar pel carrer colom fins el carrer la bega i d`allí fins l`encreuament amb Pare Antoni Berenguer on estava plantat el pacte del llobarro de l`artista Xavier Tur amb guió de J.Gabriel Figueres -una espècie de reencarnació de Bernat i Baldoví però a la cullerenca- per a la Falla el Canet, una falla xicoteta, però tota nova de trinqui fins i tot amb nous polítics locals, com per a perdre-se-la!

    

Cullera és més que València, i per això no una, sinó dues vegades s`ha quedat sense televisió municipal que per cert no sabeu el mal que ha fet en les noticies falleres, perquè sense Cullera Televisió, es com si les falles de Cullera no existiren, gràcies a Salva Vives com deia l`extensa crítica, encara ens assabentem d`alguna cosa. Apareixien més polítics locals com M. Joan i Corihuela de Compromís vestit de bussejador per a que no l`afonaren, especialment divertits eren els versos que parlaven de de la barca de l`estany no ens menejaran.

En crònica d`una mort anunciada, apareixia l`ex alcalde Sanjuan guitarra en ma, al costat unes tendes de campanya recordaven la llargada dels plenaris del nou consistori -deu ser epidèmic, perquè a altres poblacions de la ribera ocorre el mateix-, el medusa, el bou embolat, una parella que buscava tranquil·litat per a fer coses....un cadafal que em recorda molt a la falla Juan Ramon Jimenez de Xàtiva, alta densitat de crítica i versos de gran nivell. La composició del cadafal no distava de l`habitual, el modelat era tot original i en aquest punt cal felicitar-se, perquè per desgràcia no és un fet habitual ni a Cullera ni a la Ribera del Xúquer, en nivell artístic no era tant, tot no pot ser...

La pintura, fins i tot em semblà humorística, ja que tant els pantalons com la gorra del ninot del remat eren de color verd com la part de dalt de la muntanya o les lletres del Canet, en tot cas, una tonalitat gens habitual al món de les falles, perseguia arrancar la riallada? El cas es que Xavier Tur va collir el premi d`enginy i gràcia de primera per al Canet, així com el 1r premi d`ús del valencià gràcies al versos de J. Gabriel Figueres, a Cullera es quedaven sense premi de llibret i a València aconseguien el 7é, amb jurats diferents, premis diferents, el cadafal rebé el 5é premi de la secció primera.

La falla infantil era obra de Arturo Benavent, ací pesava més la vessant artística. Estil de Cullera amb un modelat de línies planes gens habitual a les falles cullerenques, suposava una alenada d`aire fresc, també ho era la composició molt oberta, trencadora amb la tradició d`amuntegament riberenc on sembla que guanya la falla infantil que pesa més. I faltava la tercera innovació, que tot i ser de nit es veia clarament, la composició de colors, pintant el ninot principal de negre, això sí sobre una base quasi blanca per a marcar un contrast.

Quasi m`atreviria de falla escena, si no fora per que darrere de l`Eduard Mans tisores hi havia una figura antagonista amb colors càlids suaus, la seua becària. En la falla apareixien quasi totes les accions que es poden fer a una perruqueria, amb protagonistes adults i també infantils. Un cadafal que amb un jurat diferent com en el cas del llibret, podria haver-se fet amb el palet, el jurat li atorga el 2º premi de la secció primera infantil. 

Qui no te cap te cames, i jo havia de fer ara un sprint a intempestives hores per arribar a una hora decent a la Falla del Port que m’havia deixat després de visitar la falla Xúquer, així vaig seguir pel carrer de la bega com si anara cap al casal del Canet, fins girar a l`esquerra per metge Joan Garcés, fora batalles, si a les falles també era obra de Xavier Tur, el que canviava a banda de la temàtica era la grandària, estàvem a la secció primera i s’apercebia de seguida. Terrible la llum dels focus que no em deixaven observar bé els detalls.

La composició era de objectes superposats conformant una torre, a la base un tanc amb caixes de munició, míssils, obusos, etc,...material bèl·lic vaja. Al cos central primer un casc i dalt un avió militar que com semblava no anar cara a l`aire, era propulsat amb un ....tirador! resultava còmic la cara d`un soldat que estava fent força per a llançar-lo, mentre que un altre el mirava amb cara de resignació, dalt de tot coronant la falla un militar de mida més gran -un superior?-amb una vara i una llonganissa a la punta, dalt el seu un colom. Diuen que la primera impressió és la que conta, a mi em sembla que aquella falla a banda de volum anava a tindre molta gràcia i a les escenes es feia patent eixa suposició. 

Cadascun dels projectils humanitzats, portaven l`escut d`una de les quinze comissions de Cullera, amb un calibre més o menys gran en funció del nombre de components, pressupost, etc,....la guerra perduda del valencianista de vore el seu equipo per televisió, la guerra de les rebaixes, vendre armes als països del tercer món, etc,......i una escena que no era satírica, la del ninot candidat a l'indult que representava un soldat de les nacions unides en missió de pau. El modelat molt expressiu com ja havíem vist abans al Canet, però sense transcendir en la faceta artística, el que si canviava i molt, eren els colors, no es veien bé de nit, però hi havia varietat dins dels anomenats colors militars, es a dir verds com el tanc, beix com el casc i avió o blau grisos com l`uniforme del soldat del remat. 

Tots els ninots militars tenien molt cuidats eixos detalls de pintura que crec que marcaren la diferència amb els altres cadafals, una cohesió temàtica reforçada per la vestimenta dels ninots, un detall: fins i tot les dones que lluitaven a les rebaixes anaven amb uniforme de camuflatge. Podríem dir que Xavier Tur, va saber utilitzar bé les seues armes, amb una estratègia encertada que li donava el 1r premi de la secció primera a la Falla el Port, que retorna al Pentàgon -les cinc millors falles de Cullera- aconseguí el premi d`enginy i gràcia?

Port Xef era una falla orientada  al turisme, això era verificava a mesura que s`anaven llegir els cartells explicatius., l`altra vessant que denotava el propi lema i l`estructura del cadafal, era la gastronòmica. L`arc obert d`una cuina de la que penjaven diferents atifells, feia de marc on un gran cuiner dominava el centre de la falla, a les escenes estava ratatouille amoïnat, cercant la formula magistral per poder finalitzar la piscina municipal. 

Una parella de mexicans, la paella del 24 de maig, la cuina xinesa i els seus per a nosaltres exòtics plats i finalment per darrere la marca turística Cullera bonita. Estructura ben cohesionada, sense cap risc, amb gran lligadura del guió envers la part plàstica, que s`inclinava més a la deformació grotesca de la caricatura que a l`acabat acadèmic i naturalista. Un instint el de Xavier Tur, per trobar la sàtira que li proporcionà el premi d`enginy i gràcia infantil a banda del Premi turístic infantil, en la general la Falla el Port rebia el 3r premi de la secció primera infantil. 

La geografia urbana cullerenca es en forma de ferradura, havia aconseguit visitar quasi tot el centre i la punta marítima, ara anava a l`ultima gran comissió del centre. Una nova caminada de mig kilòmetre, avançant de nou pel carrer la bega, junt a la Casa de la Cultura fins la Diagonal del País Valencià, que vaig creuar a plaer, perquè per allí no hi havia un anima, en pocs minuts estava al Passeig Dr. Alemany, però per a passeig el que jo portava. A València es normal trobar a espècimens com jo fent fotos de falles, fins i tot a hores més intempestives, però no era/no és el cas de Cullera, lo normal en aquelles hores de revetlla es portar el got a la ma....no la càmera de fotos. Però allí estava, front el cadafal de Pere Baenas Barbaritats que  ha suposat un ràpid retorn a la Falla Passeig-Mercat, després d`un any d`absència.

Ben triat el lema, perquè la composició era una barbaritat de tones de suro amuntegades, no tant com en el 2015 que fou de record, però si d`una mida considerable, sense dubte amb un coronament triple on els diferents remats miraven cap enfora, una estructura que almenys vista per darrere venint des del riu semblava estèticament molt estranya i m`ho continuà semblant mentre l`anava rodant, no fou fins que em vaig situar de front en l`ampla avinguda del passeig, que no comenci a trobar la coherència.

Vista per davant, era un palet d`escàndol....pero ja dic, només per davant. Una composició quasi perfecta -sempre hi ha algun però-, gran volum, cert risc, sensació de moviment i un dels millors modelats, amb una pintura que sense tindre a Martorell, encara resultava suggestiva. El cadafal descrivia els actes de crueltat o barbàrie, els excessos, etc,..Europa es dominada per eslaus i germànics -jo crec que voldrien dir escandinaus, perquè els països eslaus, encara tenen una renda més baixa que els llatins- el geperut que suportava el pes del remat era una metàfora del poble espanyol, que no te forma d'alçar el cap. 

El bufó o arlequí representava la reialesa i  noblesa que trontollava sobre el seu patrimoni, la bandolera del lateral era una imatge per identificar els nostres polítics, famosos, empresaris, etc,...coneguts per la seua corrupció. D`un dels braços del geperut eixia una musa grega, si espanya ho te mal Grècia pitjor. Dalt de tots el nòrdic escandinau, recolzant-se en la base dos contrarremats,  un acordionista professional que acaba en el carrer i a l`altra banda un gran bou, que els fallers voldrien que fora Espanya, brau, valent i decidit...no mans com és ara.

Un altra figura que es podria definir més com a contraremat que com a remat, en aquesta mastodòntica falla, era el gaiter, típic turista britànic amb privilegis per empadronar-se. Entre les escenes hi havia de bandolers o polítics imputats, una altra sobre menjars mostra els desgavells o barbaritats de la globalització a nivell culinari, la barbaritat del culte al cos, les barbaritats que pateixen els autònoms, els famosos patriotes amb els diners a paradisos fiscals, un científic certificava que els humans som la raça més animal de totes. 

A l'escena central tres pirates cercaven un tresor amagat, era la possibilitat de realitzar obres amb les que poder-se forrar, sense tindre encara el pressupost tancat. Un dels cadafals més complets de Pere Baenas els últims anys a Cullera, malgrat el tema de la composició que crec que buscava ocupar el màxim de superfície possible, en l`emplaçament més obert de la secció especial cullerenca, un handicap amb el que sempre compta la falla Passeig-Mercat i que el jurat no hauria de valorar, no obstant la part davantera era magistral, de matrícula.....però al rodar, en fi.

Dins la composició  no hi havia molts ninots d`escena, però en nivell mitjà de modelat, era uniforme i lleugerament superior al d`altres anys, el dels grans volums del remat encara eren millors. La tria de colors de tonalitat suau, havia encertat fent diferent contrastos com el verd fred del geperut, el roig i groc de l`escandinau, el verd-gris del bufó, el roig-negre de la bandolera, etc,.....el resultat un 2º premi a la secció especial de Cullera, acompanyat del premi d`interès turístic, del 3r premi de llibrets de Cullera i del 16é de la Generalitat.

Un poc més tranquil i allunyat del rebombori festiu nocturn vaig poder gaudir de Mussical....íssim de l`artista Mª Carmen Camacho que debutava així a la secció especial infantil de Cullera de la ma de la Falla Passeig-Mercat. De nou una composició redona en format tortaeta dels ’80, aprofitant fins l’últim mil·límetre d`espai, un presentador de grans dimensions animava als espectadors a acudir als musicals, per la tramoia tocaven els músics, granotes cantants, etc,...la part de darrere deixava respirar un poc més la falla amb escenes de musicals com la bella i la bestia, el rei de la selva o grease al remat.

Modelat de línies naturals en clara evolució cap a la línia plana, una falla redona, sense errades a destacar a nivell de modelat, més enllà de xicotets detalls secundaris, com una mica de hieratisme en algun ninot i poc més. Predomini dels colors càlids, roig-carabassa-rosa a la part davantera que imprimien força i moviment a les escenes, tenien com antagonista algunes parts de gris o morat. Per darrere un major equilibri entre el verd de tonalitat freda que imprimia caràcter de selva i vegetació en l`escena del rei lleó, front el rosa pàl·lid de l`escala de la bella i la bestia, el Passeig-Mercat rebé el 2º premi de la Secció Especial infantil.

Llarga fou la caminada  fins la penúltima falla, tornava per davant de l`església dels sants Joans, però ara giraria a la dreta pel carrer de dalt, baixant per agustí bou fins el carrer de baix i després València, fins la parròquia de la Sang de Crist, on s`ubicava l`antic convent dels agustins que dona nom al barri i a la Falla del Raval de Sant Agustí, que anava a visitar ja de matinada. Valia la pena haver creuat mitja Cullera per visitar-la a eixes hores Mai no deixarem de lluitar tenia una composició aclimatada a l`espai disponible -prou reduït cal dir-ho- Toni Pérez havia disposat una falla de planta rectangular -el peculiar emplaçament del Raval no permet un altre- on el centre era un gran arc de Triomf, com el de París. Al coronament un Deu Mart  agafant amb una ma el món i amb l`altra la seua espassa assenyalant l`objectiu a abatre. Cal dir que aquesta escena de front era impressionant, semblava que assenyalava al visitant.

Al seu costat la deessa Atenea Nike, la deessa de la victòria, amb gest més tranquil i assegut al costat de Mart, amb gest de tristesa, desaprovació i desassossec el xicotet Cupido. Per si no era prou el remat, baix de l`arc un gran Napoleó Bonapart a cavall dirigint les seues tropes. Al costat una dona malcarada amb una massa en una ma i un metxa en l`altra a punt de disparar un canó que faria fugir els francesos de la assetjada Saragossa.  Com resava un cartell, els propis fallers del Raval han lliurat també mil batalles, magnífiques les dites de Napoleó que poblaven el front del cadafal.

Des d`un dels laterals era un espectacle l`efecte d`aquells ninots recreant una hipotètica invasió de Cullera per la Grand Armee de principis del S.XIX. I quan estava admirant el modelat del ninots de l`escena de la guerra de sexes....s`apagaren els llums, me ca...!! I ací s`acabà fer fotos que no seguir amb la Crònica. Difícil analitzar i descriure la part de darrere, si que tenia prou llum com per a vore un soldat del terços espanyols del s.XVI o XVII, com a reflex de la conquesta de les Indies portava tres vaixells, la niña, la pinta i la santa maria, i que per l'or com abans i després farien molts altres imperis grans barbaritats feren.

Baralles electorals maquinant coalicions i aliances per poder governar, baralles on algunes religions actualment utilitzen estratègies molt radicals, lluites que apareixien representades en un tauler d'escacs. Un modelat increïblement ben acabat el de Toni Pérez, que a banda a triat un cadafal amb figures poc utilitzades el que ha afegit originalitat a l`obra ben feta, cal afegir també una forta expressivitat, donava la sensació que les figures del remat miraven atemptament la desfilada de tropes, hi havia a més a més un fil conductor en el guió.

Per a rematar-ho tot una pintura, que unia totes les anteriors facetes deixant un discret arc de triomf en un color beix, per a donar-li més força al personatge de Napoleó al  d`Agustina d`Aragó, i al contraremat de l`altre costat. D’ altra banda si a la part de baix dominava el color blau de les casaques dels soldats napoleònics a la de dalt del remat la poca roba que portava el Deu Mart també era roja. Per a mi a un primer premi de la secció especial indiscutible, caldria haver vist això sí, que haguera passat si a la Taüt no li haguera caigut el remat, Toni Pérez repeteix triomf en una de les places més importants. A banda de la falla cal afegir el magnífic llibret amb una nomina de col·laboradors importants que sempre està en els primer llocs tant de Cullera, enguany el 2º com de la Generalitat, enguany el 4rt

La germana menuda era Gastrolluita saludable la 24ª falla que realitza el mestre o xef Joan Martí deixeble del mític Carrasquer per a la Falla del Raval de Sant Agustí. En el centre del cadafal una parella de xiquets compartint un gelat, darrere d`ells la Torre Eiffel amb un xef dalt, que s`inclinava a un maitre. Al remat uns cuiners molts especials alguns humans i altres ratolins humanitzats, que amb tant de sucre dels pastissos i dolços no hi havia forma que s`aprimaren. A la part de darrere profusió de detalls, una cuina plena de menjars i d `utensilis, dos xiquets estaven cuinant i preparant una gran recepta, una escena homenatge al televisiu programa MasterChef , el cadafal era en quant a mida el més menut dels quatre de la secció especial, no tenia una composició espectacular, les seues armes eren per una banda la cuidada presentació de les escenes i per l`altra una alta minuciositat en els detalls.

El modelat era propi d`un artista que amb el d`enguany atresora ja quinze palets a la màxima categoria de les falles infantils de Cullera, un rècord difícil de superar. La pintura de tonalitat suau  acompanyava eixe gran modelat, creant contrastos entre els dos personatges principals, blau-rosa o entre el roig de les roses de l`arc que separava la part davantera de la de darrere i el morat més fred. Altres contrastos eren el blanc-beix d’una tetera amb el marró-beix de la torre Eiffel, etc,...la llista podria ser ben llarga. La part de darrere la de la cuina, seria en aquest cas per a fer tot un article. L’any que ve quede com quede Joan Martí farà història, si renova -esperem que sí- amb el Raval, faria la seua 25ª falla amb el Raval de Sant Agustí. 

Tornava sobre els meus passos, carrer valència cap avall cap a la meua darrera falla del 2016 a Cullera, no se si ho va fer el destí, la casualitat o els esperits satírics però el cas es que l'últim carrer fins la Falla Plaça Alboraia, fou el de l`acomiadament...ja te nassos! Allí estava jo mentre els fallers anaven tancant la paradeta a les tantes de la matinada veient L’aniversari de la iaia un cadafal d'Erik Martínez Moncho molt rodó on la iaia era el centre de gravetat, que pujava per dalt els mobles domèstics situant els nets en el remat.

El modelat un poc més naturalista que en altres falles, però fidel a la seua línia, també contenia major expressivitat, estava tot més solt que de costum, alguns ninots mostraven un major moviment. En quant a la pintura es veia clarament com es reservaven les tonalitats més fosques per a la iaia, mentre que els ninots que representaven els xiquets estaven pintats amb colors vius i en els cas del remat càlids. Erik aconsegueix el millor ninot de secció i 2º premi de la secció segona infantil per a la Falla Plaça Alboraia.

Amb la festa al cor era el lema de la falla de la comissió adulta, una xicoteta gran falla, de temàtica costumista, amb jeroglífics que mostraven una composició redona sense zones mortes, la part de darrere al gran cap de la fallera tenia una ma amb un cor, al costat d`una família de fallers, eixe grup ha segut enguany l'indult de les falles adultes de Cullera, un honor per una comissió xicoteta que amb molt d`esforç planta a la secció segona. Pels laterals un pirotècnic a punt d`encendre la mascletà, pel lateral el rostre de la fallera, una obra mestra. Voltant la falla escenes com la de la bunyolera o una parella de dolçainer i tabaleter. 

El modelat cal dir que era tot de gran nivell, però millor encara per a les figures femenines, la pintura amania el conjunt amb dues taques de roig personalitzades en els cors que marcaven el centre pictòric, amb un verd com antagonista en el remat i el blau del vestit de la fallera a la base,-dins el qual hi havia uns estampats de gran dificultat- ràpidament vaig pensar: Que bona ha de ser la falla del 1r premi per a que a aquesta li hagen donat el 2º, però lamentablement com hem passa tots els anys estava massa cansat per continuar i vaig acabar ací la ruta.

No obstant i gràcies a Juan Gabriel Figueres Hernàndez amant com jo del monument, a més a més del llibret, faré una breu descripció de Tic, tac el temps passa de Joan Simó que ha tornat a aconseguir el palet per a la Falla Bulevar a la secció segona de les falles grans de Cullera en primer lloc pel que es desprèn de les fotografies, el cadafal era molt menut, per tant ja partia amb un handicap, per eixe motiu calia obrir-lo i deixar-lo respirar, ara bé, això tenia un inconvenient i es que tot queda al descobert.

Deixar al descobert el modelat, pot arribar a ser  perillós quan es roïn o molt mediocre, però potser un revulsiu en cadafal xicotets de molta qualitat. A més a més comptava amb un altre punt positiu, una cohesió que es percep fins i tot en fotografia. El cos central era un muntó de rellotges el personatge del remat mirava un, el xic d`una escena vestit de forma estiuenca estava assegut sobre una pila de rellotges, la mort ens recordava que tot té un temps...un altra escena ens recordava el temps perdut. Un modelat molt peculiar el de Joan Simó que junt a una pintura suau i ben combinada els ha donat el 1r premi a la secció segona -en dura pugna amb la Plaça Alboraia-, així com el premi d`enginy de la secció segona.

En moviment era el cadafal infantil de la Falla Bulevar, també de temàtica rellotgera, i del mateix artista que la gran es a dir de Joan Simó. El cos central el formava un artesà jogueter, no se si reparant o construint un de nou, un taller en moviment del qual treien profit xiquets com el de pocs mesos que començava amb blocs de construcció o la xiqueta que lluïa una nina i un osset. Altre ninots per darrere i sobretot un gran ninot eixit d`una caixa sorpresa que mostrava un rellotge a la ma. Molta serenitat en els ninots que no mostraven tanta expressivitat com en la gran, però fantàstics acabats amb l`afegit final d`uns colors que combinaven perfectament. 

Tonalitats fosques i càlides al centre, es a dir el grana del jupetí de l`artesà i del ninot del remat en contrast amb les tonalitats més pàl·lides de la resta de la falla. El cadafal s`emportà el premi d`enginy i gràcia i el 3r de la secció segona de les falles de Cullera. Agraïsc l`ajuda tant de material gràfic com en algunes dades a l`amic Juan Gabriel Figueres Hernández i a les falles de Cullera que pujen els seues llibrets a la plataforma https://issuu.com ja que si en alguna faceta destaquen les falles de Cullera a banda dels cadafals es en els llibrets. També ha sigut de gran ajuda per a millorar la descripció dels cadafals en les cròniques: Gràcies a les falles la Taüt, País Valencià, Canet, Passeig i Raval.