Corredor de Falles

REFLEXIONS SOBRE LES II XERRADES AL TALLER DE TAMANY I COLOR – 2015

Vaig arribar tard a Carcaixent, de la part que s`ocupava de la visió del que havien estat les falles 2015 al Cap i Casal, només vaig escoltar un contertulià que repetia de forma constant la crisi artística i la manca de renovació... i en part estava d`acord. En un percentatge ínfim per a ser francs, supose que estaria parlant tant sols de les Seccions Especial i Primera adultes, no obstant això, crec que cadafals com Eclessia i Altres formes de vida, altres formes de ser, constitueixen apostes clares per un canvi no només estètic. En quant a les infantils, dir que hi ha estancament actualment, no se si es per a riure o plorar, devem viure en mons diferents. Ho diria per Monterrubio? Per Blanch? Per Lluch? Per Miguel Hache? Per Sergio Amar?, etc,...ho diria per la falla “doble” de Corretgeria? 

               

                    Detall d’Ingravida de Sergio Amar a Gayano Lluch-Dr Marco Merenciano

                                      2on premi Secció Especial Falles de València 2015

Ràpidament entrà el tema candent de l’economia, especialment pel tema de la temuda hisenda. Senyores i senyors, algú es preocupava d`hisenda quan tot anava más que bíen i jugàvem en la Champions League? Algú recorda quan els pressupostos s’inflaren amb diners procedents de sectors econòmics tant “potents”, com la rajola, el turisme o l`automòbil –sobretot del primer- i ningú deia res, per que aleshores no es feien inspeccions? S’inflaren les carpes, s’inflaren el nombre de treballs temporals com cambrers, cuiners, etc,... per a que els fallers còmodes no alçaren el cul de la cadira i sobretot s`inflaren els tallers amb artistes amb tant sols dos o tres anys d’experiència o amb una legió de treballadors sense qualificació, per que el mercat ho requeria. Que es el que ha canviat?

“THE GREAT CRASH/ EL GRAN ESCLAFIT"

El 2009-10, la crisi econòmica financera del 2007 passa a la resta de la població... i a les falles. Eixos mateixos impulsors dels bojos anys 2000, acordaven una limitació pressupostària per a la secció especial de València, que se efectuà a les falles del   2011 –l’any següent fou retirada-, dos anys més tard el 2013, arribaren les primeres visites dels Men in Black, a Casals i tallers del Cap i Casal i fins i tot a algunes d`Alzira, Gandia, Torrent, etc,.... hem tocat fons?

Castillo de Naipes de Julio Monterrubio per a Nou Campanar 2º premi secció especial 2013 de València, una falla bisagra en plena crisi, gran volum i renovació estètica.

Que ha passat en la part artística? Paradoxalment, en plena crisi una explosió creativa localitzada quasi exclusivament a la ciutat de València, en determinats barris i sobretot en creadors de falles infantils, només cal fer una mirada enrere i contemplar les falles de 2005 i el que es planta ara. El fenomen ha tingut alguna rèplica en un limitat nombre d`artistes de falles grans, encara més limitat en comarques-bàsicament en infantils. Han entrat en joc prenent una importància fins ara desconeguda els dissenyadors i també altres col·laboradors d’altres disciplines auxiliars en menor mesura. 

Com que la majoria d`assistents eren artistes fallers, la tensió i atenció era màxima, però crec que no hi hagué cap proposta totalment sòlida, la majoria dels artistes presents i dels no presents, no eren empresaris, eren autònoms, que no es el mateix i molts dels artistes “empresaris” tan sols tenen dos o tres treballadors, al llarg de l`any. Es evident que els Gremi es tan útil per a resoldre els problemes dels artistes, com la ONU dels conflictes mundials. Les estructures no son immanents, naixen, es reprodueixen i acaben fent-se obsoletes.

Meteorologia de la vida de Josep  Lafarga Palomares per a Sueca-Literato Azorín, 3r premi i 3r d`Enginy i Gràcia de la Secció Especial de València 2013, amb el disseny de Carlos Corredera, l`artista de Cullera va fer un gir de 180º

Hi hagué una coincidència unànime: hi ha massa artistes o poques falles, per tant no seria mala idea agrupar-se, permanent o temporalment per fer projectes concrets, diversificar producció, -alguns artistes ja ho fan, amb carrosses, escenaris, decoració comerços, treballs per a altres festes que no siguen falles, etc, etc,... depèn de les característiques i la capacitat de cada artista implicat.

DEL TALLER, AL CLUSTER FALLER

Un aspecte cabdal es la formació, totalment intuïtiva i autodidàctica, més pròpia d`un sistema medieval gremial, que d`una formació reglada contemporània moderna. La creació d’un mòdul superior de formació professional per part del col·lectiu, es lloable, però de moment per informació directa de alumnes recentment titulats, puc afirmar que es encara molt precària i no desenvolupa totes les potencialitats professionals dels futurs artistes.

Primera promoció del Mòdul Superior d`Artista Faller 2012-2014

Si no canvien les coses, amb un pla d`estudis més ambiciós, que contemple la millora i ampliació del mòdul, -perquè no pensar fins i tot en un grau, on s’inclogueren nocions de història de l`art, disseny, gestió empresarial, informàtica, etc,..  - l’única cosa que poden fer els artistes, es continuar formant-se per compte propi, cosa que ocorre a molts sectors productius, perquè a més formació més possibilitats laborals.

Un artista jove llançà la idea de fer una fira de les falles, a l`estil de les fires de mostres, en la primavera, on artistes i comissions es trobaren per a mostrar uns als altres, que es el que es poden oferir mútuament, en funció de les distintes necessitats i aconseguir que es tancaren allí contractes. Es una possibilitat més, a curt termini...

Absolutament, tot el que es va dir i crec que també el que no es va dir, son propostes provisionals, pot ser siga encara massa prompte per enunciar un new deal faller per que anem cap a un nou model econòmic general, que també canviarà la forma de fer i gestionar els tallers on es fan les falles. En la meua opinió, estem en un període d`estancament del qual eixirem lentament, fins el 2020-23, aleshores ja estarà pràcticament implementat el nou model.

Taller de Pedro Santaeulàlia, un dels mes premiats de la història, fill d'una nissaga de sobres coneguda, sembla un hangar, un exemple d’artista-empresari amb una nomina extensa de treballadors-colaboradors. Foto via Hablemos de Fallas 

Si ens fixem en els artistes que planten sovint a la Secció Especial de València i fins i tot en Primera i les especials d`algunes poblacions, Alzira, Dénia, Borriana, etc,.. la majoria son artistes-empresaris, que gestionen xicotetes empreses, on hi ha especialistes de cadascuna de les àrees, de producció, des d`escatar, fins la pintura final. Aquest model evidentment no es pot aplicar a la majoria de xicotets tallers que s`encarreguen de cadafals més menuts o de menys cadafals, o als artistes de falles infantils, per que no seria rentable.

Taller de Victor H.Giner amb visita de Salvador Ferrís, i un servidor, exemple d`artistes-autònoms, amb pocs o cap treballador, mode productor majoritari. En el cas de Victor demostra molt clarament que també es perfectament rendible, els seus 8 primers premis a Algemesí ho demostren.   

 Per això, aquests artistes-autònoms, a banda dels coneixements generals, hauran d’especialitzar-se molt en alguna característica concreta, fent productes ad-hoc, adaptant-se a les necessitats de les comissions-que fins i tot poden fer una part de la falla, ja està passant- o completant la producció amb un altre ventall de productes no estrictament fallers, però realitzables per un artesà, també –ja ho estan fent- col·laborar temporalment amb tallers d’artistes-empresaris . Evidentment estem parlant d`un fenomen de clusterització fallera, que ja està en una primera fase incipient, com es lògic al centre urbà amb més falles: València.  

 DEL CASAL AL HUB FALLER


Ara anem al món dels Casals, centres aglutinadors dels principals accionistes de la festa, els fallers que a l’igual que els artistes també veuen minvats els seus recursos tradicionals, quotes, loteries, etc,... formes de finançament que paral·lelament a la crisi estan minvant, sobretot en les comissions més modestes- fins i tot algunes han desaparegut, tot i que han aparegut noves-, també les comissions han de modernitzar-se,  eixa renovació no passa pel “Concurs d`esbossos”, això haguera estat bé, en el segle XIX o principis del XX, ...en el 2015 votar dibuixets es anacrònic

Sebas Marin  president de la Falla Borrull-Socors, ells mateixos dissenyen el projecte o li donen un guió a l`artista que millor s`adequa a eixe projecte en concret, aconseguint un producte molt genuí.

A l’igual que els artistes han de millorar la seua formació (sobretot dels que comencen), també ho han de fer les noves generacions de fallers/es, la figura del delegat de monument, ha fet el seu paper es cert, però cal un canvi, més bé hauria de ser un coordinador de l’àrea de contractació. El perfil seria molt tècnic, es a dir no necessàriament votat pels fallers/es, se que queda fatal i anti-democràtic i açò generarà controvèrsies, però tampoc votem al metge que ens cura o al mecànic que ens arregla el cotxe o la moto.

Un percentatge important de comissions, passen del motiu central de la festa, la falla, en eixe cas crec que seriosament s`haurien de plantejar el continuar o no, fer-se la falla ells mateixos- que potser els retornaria la il·lusió , fet que obriria un nou debat, o fer barraques com en Alacant, però això es matèria per a nous articles.

 La Federació de Falles de Gandia en una assemblea al Museu Faller de Gandia. Font SaforGuia

Sí es prenen les falles seriosament, el coordinador de contractació, el que faria es informar els membres de la Junta o de l`assemblea conjunta de tota la comissió de les característiques dels diferents artistes vista la seua trajectòria i de les necessitats que te la comissió en eixe exercici en concret.  Lògicament a més cultura de cadafal que tinguen els membres de la comissió, més connexió amb el coordinador de contractació que comptarà amb una comissió més crítica i participativa en el procés. I evidentment el coordinador haurà de ser una persona amb un coneixement molt complet del que son les falles a nivell artístic, estar al dia del món dels artistes, dels preus, etc,...  

Falles, Societat i Satira de Venancio Cimas amb guió de Miguel A. Martinez de la falla Plaça la Malva 1r Premi, premi enginy i gràcia i millor crítica local Secció Segona i millor llibret d`Alzira, a banda de millor portada de llibret d`Alzira i 1r premi de llibret a la Generalitat el 2012. Mostra de comissió que aportant un gran percentatge a la cultura, també aposta per un cadafal més que digne. 

Coincidisc plenament amb una proposta d`un dels assistents, no estaria malament que en els pobles es posarà alguna disposició legal que obligara a destinar una part mínima al cadafal, resulta còmic trobar-se amb comissions que tenen un cadafal de butxaca, però amb una carpa on cabrien cinc falles com eixa. El mateix podríem dir d’altres partides destinades a efectes més festius, com el menjar, la beguda, etc,... Òbviament un percentatge de “falles” es rebel·laria apel·lant a la democràcia, per a continuar amb el seu quiosquet fester, dir-li casal faller a eixos centres lúdic-festius, es un acudit. Com sempre hi hauria les excepcions,  falles  especialitzades en temes culturals, com el llibret, teatre, actes solidaris, etc,.. que prefereixen destinar la majoria del pressupost en altres coses distintes al cadafal, de tota manera, aquestes comissions més cultes, desgraciadament tampoc abunden. 

El jardí de l`angelet de Fet d`Encàrrec per a la Falla Plaça de l’Angel, secció 7-A e 2015. Tota la crítica gira al voltant de la pròpia plaça, una falla que no tindria sentit en un altre emplaçament, exemple de falla ad hoc. del barri/sector  del Carme.

Passades les falles del 2015, he pogut advertir alguns inicis del que podrien ser futurs hubs fallers un lloc ha segut Campanar, on a la Falla Castielfabib se li ha sumat Nou Campanar com a punt focal de falles experimentals, per anomenar-les d’alguna manera. L’altre lloc que m`ha impactat moltíssim es el Carme, un hub faller que ja venia construint-se, on es habitual trobar-se una gran diversitat d`estils amb falles ad hoc per a cada necessitat, des de la Plaça de l’Angel a 7-A fins a Na Jordana a la secció especial. Experimentació, nous materials, mini falles amb gran enginy i gràcia, etc,.... no hi ha dues falles iguals. Son exemples de llocs que ja estan molt a prop del nou model faller.

INTERNET i les TIC: LES EINES DEL SMART GRIDD FALLER.

Una de les coses que més em varen sorprendre de les xerrades, es que absolutament ningú fera referència a les possibilitats econòmiques que tenen les noves tecnologies i sobretot a la inevitabilitat del seu us en el futur. Crec que en aquest camp la distància entre el Cap i Casal i les comarques es preocupant, i encara més preocupant que el moment de la meua intervenció no tinguera quasi replica. 

Ací hi ha també un problema de psicologia col·lectiva, molts  artistes de comarques creuen que no necessiten estar en contacte amb les noves tecnologies, precisament per això, per ser de comarques. Barrera mental que redueix les possibilitats de fer nous contactes i per tant de possibilitats laborals. El mateix podem dir de les comissions de poble, cosa que resulta incomprensible, perquè en un moment global o post global, es un factor que porta un valor afegit d`autenticitat.

 La Junta Local Fallera de Sagunt ha estrenat enguany una de les millors pàgines web, que combina amb altres xarxes socials, com Facebook, twitter o google +

Un exemple de molt bona gestió en aquest camp, son les falles de Torís, a la Vall dels Alcalans  amb menys de 7.000 habitants i cinc falles, amb algunes de les millors webs de la Ribera Alta o el conjunt de les xarxes socials de Juntes Locals com Sagunt o Xàtiva. També hi ha artistes que s`han sabut moure ja des de fa anys en aquest sentit, com es el cas de Xavier Herrero de Xàtiva, o Alfredo Bayona de Cullera.  Qüestió a banda els artistes que no declaren o les comissions que no volen que l`artista signe el cadafal amb el seu nom, evidentment fugen de la notorietat a les xarxes, aquesta corrent que ja existia abans, ha augmentat amb la crisi,... es el infra món faller que pot desapareixer o tindre un consentiment transitori per part del poder.

Haguera segut interessant parlar del tema dels Gestors de Comunitats Virtuals tant als tallers com als Casals, però no donà temps, tinc la sensació que les falles de comarques estan perdent de nou un tren històric, l`estudi que vaig fer per al llibret de la Falla El Mocador de Sagunt i per a al llibre oficial de Junta Local Fallera de Xàtiva, així m`ho confirmen. 

El cas de Pepe Benavent amb una pàgina facebook pròpia, contrasta positivament en una ciutat com Carcaixent amb  6 pàgines web o blog i només 2 actualitzades (la de junta local desaparegué), i només dues falles tenen facebook actualitzat. Un entorn digital encara molt precari en una població amb una tradició fallera tant important.

A les comarques l`àmbit faller està necessàriament dividit en diverses juntes locals, més o menys separades geogràficament, a diferència de València o Alacant on tot està concentrat, crear una xarxa potent en internet, trencaria eixe aïllament i crearia sinergies molt positives. També es parlà del tema dels jurats, amb propostes com la de que cada poble es pose el seu jurat, casos de Gandia o Alzira, o la proposta de fer una Faller-Visió on cada comissió vote a les altres com es fa a Borriana... novament ensopegarem en la mateixa pedra, la preparació i formació dels jurats, sovint escassa o nul·la i la falta de retribució.

En conclusió, fou un acte positiu per que fomentà un major coneixement de diverses realitats locals, des de València fins a Xàtiva i Dénia, es compartiren o discutiren diagnòstics de la situació de les falles actualment i fins i tot s`esbossaren algunes propostes, que estic segur que a l`any que ve seran més nombroses i ajustades a la solució. Pot ser l’únic aspecte negatiu, fora que no hi hagueren molt fallers – tot i que hi havia més que l`any passat- ni tampoc mitjans de comunicació. I sobretot que no hi haguera cap dona, entre una quarantena d`homes. Però en línies generals, tot un èxit dels seus organitzadors, degut entre altres coses a l’ús de les xarxes socials del seu amfitrió Tamany i Color, més conegut per Juane Cortell.