CRÒNIQUES
FALLERES 2015
Dia 15 de Març- Dia de Plantà
per la Ruta “Orbital” a València. 2ª Part de l'Olivereta a Creu Coberta.... i
un poc més.
Em trobava a l'equador quan baixava pel Metro, en direcció el Sector l'Olivereta, la veritat es que no el veia tant carregat com altres anys, serià per ser diumenge de vesprada? Seria la crisi? A eixes hores el metro sol començar a omplir-se de comissions falleres que amb la banda o xaranga, posen fil musical quan van a l'exposició del Ninot, per arreplegar el seu ninot, però jo notava menys moviment que altres anys. La primera falla a visitar al sector L'Olivereta, fou Pintor Stolz-Burgos, que enguany ha plantat Agustín Torralba, vaig tindre l'oportunitat d'interactuar amb l'artista mentre plantava Naufragant, la conversa gira al voltant d'altres naufragis que esta patint la societat en general i el món faller en particular.
En plena plantà sovint es veu millor quina temàtica tracta una falla, la
seua estructura interna, etc,..al remat, un iaio que tractava de surar amb un
flotador, es atacat per l'esquena per un tauró. Metàfora de la destrucció d’un
dels pilars de l’estat del benestar com son les pensions, un tema que he vist
sovint tractat en escenes d’altres falles, però no de forma integral com es
veia ací. Colors suaus, més foscos per a les ones del mar i el tauró i més
blancs o emblanquinats per a l’ancià que tracta de sobreviure. Hi havia un
dualisme entre el color fosc del depredador-tauró i color clar de la
víctima-ancià, així com de les gavines. Entre les escenes que estaven
preparades a un costat, es veien vaixells de paper, etc,.. que semblaven que
mantindrien una bona coherència temàtica, marcada per un fatalisme, justificat en els temps actuals.
El cadafal que estava en la secció sisena A, no ha obtingut cap premi.
En quant a Seguretat Vial la falla infantil era també del mateix artista, òbviament tenia elements vials com una carretera i un motorista, però s'advertia ràpidament una voluntat de reflectir la naturalesa o de jugar amb termes propis de la fauna, per fer didàctica amb ells. Exemples del que dic els teníem amb el cangur, metàfora de cordar-se correctament el cinturó, d'anar amb els ulls ben oberts per la nit, tant com poguera fer-ho un mussol o d'anar parant en viatges llargs com ho farien les granotes. El guió era de 10, el modelat i l'acabat ja no tant i la gran relliscada es notava evidentment en la pintura, acceptable en la part de darrere amb l'escena dels pingüins, però massa fosca a la part de davant, molt difícil el tema pintura en tonalitats fosques. El xicotet cadafal que s`ha quedat sense premi (només hi ha 8 premis per a 21 falles) estava en la secció catorzena infantil.
Passat el casal o millor
dit la carpa de Pintor Stolz enfile cap el primer carrer a l’esquerra, com sempre hi havia moviment, la Falla
Luis Lamarca-Velazquez, es trobava en plena plantà, amb un cadafal, que
enguany s’endevinava prou més menut, fins i tot semblava haver menys ambient
que altres anys –els xiquets no tiraven tant coets als meus peus com altres
anys, qui anava a dir que ho tirarà en falta xd! Hi havia ambient de plantà
això si, tota la demarcació estava plena de peces de Un cavall... per al retall de l’artista Paco Borja, a mesura que m’acoste al cos central, ja ubicat, veig
algunes escenes com la de l’home bala, metàfora dels universitaris que son
llançats a l’estranger pel canó de la desocupació.
El cos central-remat, tenia una composició arriscada o amb cert risc que li posa sal al cadafal, amb una de les potes davanteres del cavall alçada i amb l'equilibrista cap per avall, unit amb la trapezista probablement per un únic sacabutx. Acompanyava al conjunt la pintura més clara del cavall blanc que actuava com a contrapunt dels acolorits artistes circenses. En aquell moment em va generar dubtes com resultaria la resta de la falla, era tota una incògnita, finalment em vaig assabentar que havien obtingut el 7é premi a la Secció Tercera-B.
El cos central-remat, tenia una composició arriscada o amb cert risc que li posa sal al cadafal, amb una de les potes davanteres del cavall alçada i amb l'equilibrista cap per avall, unit amb la trapezista probablement per un únic sacabutx. Acompanyava al conjunt la pintura més clara del cavall blanc que actuava com a contrapunt dels acolorits artistes circenses. En aquell moment em va generar dubtes com resultaria la resta de la falla, era tota una incògnita, finalment em vaig assabentar que havien obtingut el 7é premi a la Secció Tercera-B.
Un any més la falla infantil es obra de Cate i Rosa, els borrianencs, sempre obtenen bons resultats en esta
plaça de l’olivereta, enguany com en molts altres llocs el volum del seu
cadafal s’ha vist minvat en quantitat, tot i que no en qualitat. El seu
característic modelat, es veia acompanyat, de gran profusió de detalls, que
omplien el cadafal, així com d’una pintura solta amb tonalitats on predominaven
els colors vius però amb tonalitats suaus. Francament veient després les falles
infantils de la seua secció, aconseguir el 3r premi a la secció setena per a Va de números i lletres es una gran
victòria, tenint en compte que teníem una volumetria considerablement major que
la seua, especialment les dos primeres.
I amb tants sols alçar la vista, ja tenia al meu
davant en línia recta la següent falla Quart-Extramurs-Velázquez,
que enguany ha plantat Esta Falla es una
ruïna de la ma de Javier Arévalo
Castilla i el seu equip, que ja te plantat tot el remat i gran part del cos
central. Poder contemplar-ho en plena plantà permetia visualitzar una estructura
vertical que tenia el seu punt crític en els contrapesos que havia de suportar
en el cotxe de cavalls, cos central que no estava en línia recta sinó caient
cap avall, formant quasi un angle recte de 90º imaginari, pura geometria
espacial pitagorina. I el més difícil encara a la part trasera del cotxe, la
més alçada, un ninot d’una fallera dalt i ja la traca final, amb una altra
fallera unida supose que per un sacabutx a la primera, donant gran sensació de
volatilitat.
No se quant, però em vaig detindre una bona estona, a gaudir de
l'espectacle, no es habitual la falla arriscada en el segle XXI i menys en la
Secció Primera-A, Ay Pepet si poguérem clonar-te! Mentre rodava la falla, anava veient com de
forma intencionada els grans ninots del cos central estan situats a dreta i
esquerra per a repartir el pes. En quant al modelat, respon al característic de
grans figures voluminoses, que s'aparten del model naturalista per la via de la
hipèrbole còmica, exagerant al màxim el rictus facial i els músculs que realitzen
l'acció determinada. Una de
les figures de les poques escenes que hi havia plantades, ens recorda que la
comissió celebra el seu 50 Aniversari de falles consecutives, es la segona
falla que trobava eixe dia fent idèntic natalici. Enguany el jurat li atorgat
el 7é Premi de la Secció Primera A.
L’art de Pintar del mateix artista la veig òbviament entre barrots, -no estava a la presó,
eren les tanques-, un pintor realitzant la seua obra pictòrica, envoltat de
xiquets, amb una mare i el seu fill mirant-lo. Pintor i mare son jeràrquicament
més grans respecte a la resta de ninots, modelat difícil de valorar perquè no
la vaig vore molt de temps i pintura amb aquells focus, encara més difícil.
Enquadrada a la secció tercera infantil no obté cap guardó.
Vaig posar-me a caminar rumb a la Falla Poeta Alberola-Totana, pel carrer
olivereta, a mesura que m’acostava a la plaça Artur Piera, veia els llums que
il·luminen el cadafal que enguany Xavier
Herrero ha plantat: Manicomi de
portes obertes. La primera impressió que tinc respecte a cadafals d’anys
anteriors es que la mida del cadafal ha baixat dràsticament. La composició es
clarament triangular, el cos central es la porta del manicomi, coronat per un
ninot boig, lligat per corretges i
envoltat de pastilles amb ales,...-serà per que et fan volar?-, hi ha un
gran contra remat, a la dreta que sembla el doctor-psiquiatra que està
escoltant-lo. A l`esquerra no hi havia contrarremat però si una escena amb un
gran test.
De l'escena central destacava l'alcaldessa de
València parlant en el seu particular argot lingüístic, que només ella entén-a
lo millor parlava en ibèric- mentre obria la Crida de les Falles de València bojcant el caloret. Tota la part de
davant de la falla tenia tonalitats molt clares, amb xicotetes excepcions com
son el remat, amb algun color un poc més pujat, eixa pau cromàtica es veia
alterada pel roig alcaldessa, mai
millor dit, del centre del cadafal, establert com a punt de fuga. Personalment
pense que plasmava la bogeria dels nostres governants comparant a Rita amb
Peter Ustinov interpretant a Neró en Quo Vadis, rememorant els incendis
econòmics del cap i casal, ...o potser ser siguen deliris post falles meus!. A la falla apareixia com a Ama i senyora d’un
manicomi que es metàfora de l'ajuntament.
A diferència de la majoria de falles de la jornada, ací si que estava tot
plantat, en una escena apareix Joseph Nicolosi doctor-psiquiatra que afirmava
tindre la solució a la malaltia dels
gays,... No podien faltar les escenes polítiques i es que les
eleccions ja estan a la volta de la cantonada, els jocs de paraules amb les
sigles dels partits i els noms dels candidats/es, es un clàssic que ve de la falla política del XIX, en l'escena el
ninot-elector acaba visiblement erotitzat amb tant de candidat/a. La bogeria dels polítics marionetes dels
especuladors han dut a la misèria a milions de persones a tota Europa. Una
falla prou xicoteta per a la seua categoria però també amb molt de contingut
que guarda una altíssima coherència temàtica i poques errades a nivell
artístic, aconsegueix el 12é premi a la secció segona.
Xicotets grans somnis era la falla infantil dels
artistes Guillermo i guille rojas, una
falla infantil de les anomenades didàctiques, que ens mostrava la part infantil
de grans inventors, emprenedors i científics de la història, Nicola Tesla,
Marie Curie, Graham Bell, Charles Darwin, Galileo Galilei, Henry Ford, Isaac
Newton, Pitagoras, etc,...tots mostren alguns atributs que els identifiquen,
com el telèfon de Bell, la mona que juga amb Darwin, el telescopi de Galileo,
les pomes amb les quals va descobrir la gravetat de Newton, etc, etc,...
Estèticament pertanyia al que es denomina falla d’autor o d`autors, perquè
aci en tenim dos i com son dos, quasi es podria parlar de min-saga, caps grans
que ressalten l’aspecte psicològic-intel·lectual, en detriment de l’element
corpori, molt menut en comparació i que passa a un segon plànol. La composició
era totalment antropocèntrica, no hi havia quasi elements referents a animals o
coses, tampoc hi havia pràcticament risc, la jerarquia la marcaven el diàmetre
dels caps. Tampoc destacava per la pintura –la majoria feia referència a
tonalitats suaus dels rostres dels xiquets, a excepció dels globus del remat
amb colors més vius. Una falla que sobretot destacava per la originalitat estètica
i bons acabats que ha arreplegat el 13é premi secció tercera infantil.
I després de rebre indicacions d’un faller de la comissió reprenia la marxa
pel carrer Cartagena, quan vaig creuar l'Avinguda Pérez Galdós abandonava
temporalment el Sector Olivereta, al qual tornaria hores més tard. Ja al carrer
Gabriel Miró, girava per la primera a l'esquerra, estava al sector Botànic-La
Petxina, concretament a la Petxina, arribat al carrer Martí l’humà, un dels
meus punts fixes de tots els anys Falla
Santa Maria Micaela-Martí l’humà, la més potent del sector que enguany
plantava Belle Epoque de nou amb Vicent Martínez Aparici, l'eufòria econòmica dels anys ’20 del segle passat molt
semblants a l’euforia que es va viure en els alegres anys que anaren del 2002
fins el 2009-10, quan la crisi financera passà a la resta de la població.
Estèticament era aborronant, llàstima de fotografies
que de nit no sempre ixen bé. Dues
figures femenines, conformaven un cos central-remat, espectaculars, a banda
d’un modelat molt característic de l’artista, el cadafal destacava sobretot
pels colors. Utilitzar pintura de tonalitat fosca en un cadafal, es arriscat,
sinó es compta amb pintors amb sobrada experiència i fins i tot així es
difícil, fer-ho amb pintura negra, es quasi suïcida, es una aposta molt
arriscada. Crec que la aposta no acabat d’eixir-li bé al mestre de Borriana,
però almenys se la ha jugat, cosa que no fan molts artistes hui dia. La meua
Olympus, no va poder captar el tènue contrast entre el negre del vestit i el
cabell, el mes o menys morat de la pell i el grana del vestit, també era de nit
i amb cel cobert,...massa inconvenients.
L'altra figura femenina que representa una dona mulata, amb colors més
suaus no tenia el nivell artístic de la primera, però això era compensat per
una major claredat cromàtica. I per a reblar el clau, la majoria de ninots de base estaven encara entre
plàstics, s'observava com a la base abundaven els colors més clars, això era
patent, jugant amb els tons rossa, morat, blau, etc,..pero amb major presència
del blanc. Sense saber com eren les escenes em vaig quedar, una pena... i no se
com serien les escenes del cadafal, però després de vore deu de les 16 falles
de la secció i que aquesta no reba cap dels 13 premis que s'atorguen en la 1-B,
es una decisió del jurat difícil d'entendre, que evidencia que la originalitat
i la innovació no tenen tant de pes al Cap i Casal com jo em pensava fa anys. I
que conste que jo tampoc li haguera donat un premi molt alt, però almenys
l'hagués premiada.
En l'infantil em vaig trobar de nou amb una obra
de Mario Pérez, la tercera del
dia, Fort
Micaela, anava de l’Oest. Ara a posteriori, el primer que em ve al cap, es
que no semblava una falla de Mario Pèrez, l’estil, no semblava el mateix que a
l'Antiga o a Josep Esteve, es com si fora un Mario més evolucionat o més madur
professionalment. Al centre una mena de Bufalo
Bill com a motiu central, amb unes línies més planes al que ens te
acostumats Mario, sostenia una xiqueta índia en l'aire, amb la ma esquerra,
mentre que junt al seu pit, te una altra amb la dreta.
Tots els integrants de l'escena principal estan clavant els ulls en la
figura central, fins i tot el gos del Sheriff, que ho fa de reüll, reforçant
així la composició. Per
darrere, hi ha diferències la figura central es en aquest cas una dona, l`altra
es que no hi ha un punt central, es tot més anàrquic o lliure, de tota manera
això si, tots van darrere un pastís. Ací les tonalitats son en general més
clares, amb sorpreses agradables com la del pollet gran consolant al menut,
detalls que no s'obliden. El jurat els atorga el 4rt premi de la secció tercera
infantil. Ressenyar que com tots els anys s’ha tornat a plantar la falla de Maides al costat.
Com no tenia prou vaig seguir fins Joan Llorenç,
girant la primera a la dreta per sant ignasi, una més de Xavier Herrero en aquest cas per a Sant Ignasi de Loiola-Jesús i Maria, Fent màgia diàriament i es que per arribar a final de més cal fer
màgia potàgia. De composició oberta, sorgia una xica esplèndida amb una granota
al costat d’un barret de copa, a
l’esquerra d’un porquet que semblava una vidriola, sorgia un xic amb unes
cartes i una vareta màgica. Entre els encanteris, estaven el de trobar el príncep blau, pagar el rebut de la llum,
altres trucs eren els dels polítics que ens encanten cada quatre anys o el del
mur de l'esperança que construïa un obrer a l'atur.
El modelat es el de sempre, quan veus un ninot
de Xavi, saps que es seu, no hi ha dubte, de la pintura el mateix, predominen
el tons clars, amb l'excepció del barret de copa de la base. Per cert destacar
que el taller es fa els seus propis cartells explicatius i dona gust
llegir-los, perquè en alguns llocs es fàcil perdre alguna diòptria, de lo
xicoteta o borrosa que es la lletra. En definitiva una falla xicoteta però
matona, molt conceptual, i que pesca un 9é premi a la secció tercera-B.
El meu angelet era la falla infantil de Diego
Palacios, encerclada de tanques de dos metres i sense molta il·luminació,
sort de flash, perquè ja era nit tancada. La composició fa evident la trama del
cadafal, es tractava de l’àngel de la guarda d’un xiquet/a qualsevol que dorm a
la seua habitació,-cos central- la qual està profusament decorada, acoste
l’objectiu a algunes escenes i veig com s’ha utilitzat tela o altres elements
com la bova en una xicoteta cadira. Amb
una bona combinació de colors que permet vore clarament els elements del
cadafal, aconsegueix in extremis el 11é premi de la secció vuitena infantil.
Tant sols havia de seguir recte, per arribar a la gran via Ferran el
Catòlic, des de lluny sentia el batibull dels sorolls del tràfec rodat,
barrejat amb les xarangues de moltes comissions que venien de l’Exposició del
Ninot d’arreplegar els darrers grups. Junt a la plantà es una de les escenes
que donen identitat al dia 15 de Març, es el moment del dia que més música es
sent al carrer i això insufla forces.
Hi havia prou diferència entre el cos central i
alguns ninots de les escenes en quant a execució, si en el primer cas, ratllava la perfecció, en el segon hi havia més irregularitat en els acabats. El gran problema
del conjunt es que sent totalment original i amb un disseny prou potent per a
la categoria, com un mini amb gran motor, tenia eixa gran limitació, que la baixava del podi, però la mantenia en un molt digne 4rt premi de la secció tercera-A. Nou oblit en el mateix dia, en aquesta ocasió una mica més justificat, em
deixe Camufla-t de Vicente
Torres darrere, sembla que la plantaren al costat del casal, perquè jo no
la vaig vore pels voltants de la falla gran, la falla ha obtingut el 10é premi
de la secció cinquena infantil.
Creuar la Gran Via Ferran el Catòlic significa
endinsar-se en la part antiga del sector, en el botànic pròpiament dit, la
primera falla a visitar precisament està fent el seu 75 Aniversari de falles plantades
o consecutives –perquè segons consta en Las
Fallas d’Enric Soler i Godes, ja es plantà una falla al carrer borrull el
1890, es a dir fa 125 Anys-, ignore amb exactitud quantes falles es plantaren
abans del traumàtic tall de la guerra in-civil, però es de suposar que més
d’una i més de dos. Junt a a Fede
Ferrer, ja havien plantat al tomb pel matí, la part central de Parsifal, aleshores es trobaven en plena
plantà de les escenes, entre altres vaig descobrir a l’actual president Sebas
Marín, que m'explicà de que anava l'assumpte, per cert que amb una cervesa a la
ma, millora la comprensió lectora segon diu un estudi de la universitat de
massajutges, amb aquesta falla acaba una tetralogia d’un personatge wagnerià
que passa del grial i es dedica a explorar l'evolució de la Falla Borrull-Socors.
No se si Ortifus haurà ajudat en les escenes,
però son molt ortofusianes, amb el joc de la paraula parsifal en tots els
acudits, per exemple Parsifal-lera major, Parsifal-taelsostre,
Parsifal-moniato, Parsifal-tapuerca, etc,... això si sense els ninots amb cap
de cacauet que acostuma a dibuixar Ortifus. Trastos vells que donaven idea de
les falles precedents a l’actual comissió i sobretot una escena que em va
encantar era, la dels distints esbossos des de 1940 fins 2015 damunt paletes de
pintor, un privilegi estar en la plantà de tan singular falla, que estava
enquadrada enguany en la secció sisena C.
La falla infantil també era Parsifal amb un format més estàndard, tot i
mantindre línies allunyades del classicisme, Vicente Torres utilitza
el guió didàctic, per contar als xiquets la vida del cavaller Parsifal, es
conjuguen diverses formes geomètriques fugint de les formes arrodonides, el cos
central i la base tenen colors mes suaus fent-se més fosques a mesura que
s'acosten al remat. La bona conjugació de modelat i pintura li permeten
arreplegar un premi, el 8é de la secció dotzena infantil.
La companyia era grata en tant històrica
comissió, però calia seguir endavant i en poc més de 100 metres tenia Imagenes, que no eren fotos o diaris,
no, era el lema de la Falla
Borrull-Túria que enguany tornava a plantar Daniel Jiménez Zafrilla que no se qui es, a lo millor estava per
allí plantant i no el vaig vore, el cas es que estaven de plantà, altes figures
estilitzades, molt estilitzades, era com si a la Pantera Rosa de l’entrada de
València, li hagueren eixit fills i nebots, però amb tonalitats més suaus. Ara
parlant seriosament, representava a diverses persones en un carrer qualsevol,
en un dia festiu. I com no estava acabada de plantar i damunt era experimental i jo ahi toque poc, continuar l'anàlisi es tonteria.
Afegir que la part més propera al carrer guillem de castro, a l`altra banda
del cadafal, les figures eren més antropomorfes, amb la qual cosa un esser com
jo tenia més fàcil la comprensió del guió de la falla. Es curiós que una part
es més clara i l’altra més fosca. La falla que està encuadrada en la secció
cinquena A, no obté cap guardó, cal dir que amb tant sols 8 premis per a 21
falles, no es fàcil. En quant als premis de falles experimentals, on si podrien
rascar, cada dia es més difícil, per que cada dia hi ha més i només hi ha 3
premis a repartir, un vestit molt menut per a un cos per no deixa de créixer. La
falla infantil, estava en la secció quinzena i sembla que anava del circ, no ha
obtingut cap premi.
Vaig continuar carrer Túria avall, allà emergien
les imponent torres de Quart, entrada a València en altres temps, per a les
gent de l’horta....i icona de futures rutes falleres. I girava jo cap a
l’esquerra en direcció al botànic que dona nom a la demarcació quan em trobe
amb la Falla Quart-Túria quasi
totalment plantada i es que el temps apremiava, tres coloms damunt un arpa donant la nota, baix unes ballarines ens
donen aire amb els seus ventalls, ...com a moribunds que formem part d’un mon
decrèpit que s’acaba. Hi ha un record per a cantants desapareguts com el Titi o
Rocio Jurado. Una parella de iaios on ell li dedica una cançó amb
dolçaina.
L'estil de la falla de José Jarauta, es eclèctic, tot i que predomina el classicisme, com
a veterà sap aprofitar els materials disponibles i la plaça on ha de plantar i
disposa una composició, no molt alta, però
que ompli l'espai, amb un acabat general molt digne i òbviament un
resultat desigual en les escenes-com sol ocórrer en estes categories-, amb
alguns ninots mes actualitzats i altres més clàssics, destaquen els dibuixos de la base, baix de
les arpes, que fan de cos central. La seua regularitat general i la coherència
que envolta el cadafal, li donen el 2º premi de la secció setena –C, una
xicoteta gran falla.
Si la gran em va sorprendre positivament, encara
més ho va fer la infantil que ja mostrava a banda d’un volum considerable, un
acabat molt acurat. De contingut natural, -animals i plantes-, tenia uns
flamencs al cos central, que semblaven de mida real. Per darrere se observaven
uns xiquets observant el medi, el cos central semblava una floristeria. En esta
part frontal de la falla els colors eren més suaus, la falleta rep el 7é premi
de la secció tretzena infantil.
Era el primer dia, però el cos començava a cansar-se, afortunadament al botànic, les distàncies son molt curtes i en no res ja havia creuat el carrer Túria, girat pel carrer Lepanto i tenia al meu davant una nova falla experimental la de Lepanto-Guillem de Castro que enguany portava el lema Retrobament afortunadament hi ha la majoria de cartells posats, ens diu que la vida son cicles, hi ha diversos mons que giren al nostre voltant com els planetes. Innovació, aprenentatge continu per a sobreviure,... francament no se si ho vaig entendre bé, aquestes falles em posen a prova i més quan ja vas una miqueta tocat físicament. La falla de Daniel Jimenez Zafrilla estava en la secció 5-A no rep cap premi
La infantil feta per la pròpia
comissió, va de l`aviació Volant, realitat o ficció amb un gran goodzilla de goma eva al centre,
un galileo galilei en un dels laterals, amb un dels seus primers prototips, un
ala delta granota, el baró roig o
l’home bala son algunes de les seues escenes, artísticament la falla te les lògiques
limitacions, de mans no professionals que
no tenen cap premi a la secció divuitena, però si l'orgull d’un cadafal propi i
original.
Baixant pel carrer Mena, tant sols uns metres
avall arribava al Mercat de Rojas Clemente i a la Falla Plaça de Rojas Clemente, anomenada també falla la
cordà, caracteritzada per posar-li sal a les falles. Enguany amb L’invent espanyol Miguel Banaclocha Rausell ha dissenyat una falla al voltant dels
invents creats a Espanya, alguns d`ells desconeguts i altres que passen més
inadvertits però que utilitzem tots els dies. El cos central es un gran
futbolí, d’on emergeix un inventor, envoltat d`invents espanyols, entre ells el
xupa-xup, la botija o el més important l'helicòpter.
Hi havia un ratolí al costat, es una metàfora de
les patents espanyoles que han de marxar fora, per manca de suport econòmic. A
banda de l’eminent to satíric de la falla, el modelat tampoc estava gens malament
i la pintura acompanya el conjunt. L'esquema compositiu es senzill, al voltant
del futbolí, potser un dels invents espanyols més utilitzats i internacionals,
es disposen les escenes, on evidentment ha de sorgir la paròdia, com la dels
endolls, utilitzant el doble sentit, on no hi ha dubte es en l'entrepà de
pernil –font d'energia per a innumerables caminades falleres-, o tornant a la
sàtira pura, la caixa b com a invent recent dels banquers. Han aconseguit una
vegada més el palet d'enginy i gràcia de la secció setena –A.
José
Manuel Felip es l'artista que ha realitzat la infantil, els
grans ulls dels seus ninots el delaten, figures molt infantils, amb colors molt
suaus i una mica més forts en el ninot del remat. Desconec el lema, des del
punt de vista artístic i deixant fora el tema de la composició, la falla es un
pastís, amb una gran acabat. L'artista es un especialista en aquestes
categories que aconsegueix un 4rt premi a la secció catorzena infantil.
Baixant de nou per Juan Mena i quan ja pensava
en el penúltim tram del dia, em trobe amb un cadafal fora de ruta la Falla Gran Via Ferran el Catòlic-Erudit
Orellana Ni contes, ni faules,
històries medievals de l’artista José
Acebés, un gran trobador fa sonar una melodia abans de contar les històries
d’aquesta falla, dalt una torre medieval. Les escenes giraven al voltant dels
contes o històries que ens conten, com la d’un home amb un rostre satanitzat,
que ens parlava de hipoteques, de cobdícia, etc,... tenia una cara que feia
feredat! El cadafal de la secció sisena B no obté cap guardó. La falla infantil
també es de Acebes, participava en la secció catorzena on no ha obtingut cap
guardó
Ara sí, sense cap sorpresa més en el camí em dirigia cap a l’estació de
metro d’Angel Guimerà, poder seure ni que foren uns minuts era gloriós. Com
sempre aprofitava per revisar la ruta, que em portaria pel sector Jesús-Creu
Coberta, amb la eixida del metro començava una llarga recta per Gaspar Aguilar
fins la Falla J. Rodriguez- Pintor
Cortina que enguany anava de Las
vallas de valencià, com es habitual
en Juanjo Garcia amb molta
vareta i molta ironia. I l’anècdota curiosa, posaren unes tanques que no només
envoltaven la falla gran sinó també la infantil, inversemblant! Curiosament hi
havia un tram on no hi havia cap tanca, per a més inri. Artísticament els
ninots responien a un esquema clàssic naturalista, que omplia les escenes amb
situacions valleres, jugant amb la
paraula valla=falla. Des del punt de vista de la falla tradicional, una escena
interessant es el de la quiosquera, però el que destaca de la fusió ninot
tradicional-vareta, es el cos central- remat, un gran policia dirigint el
trànsit. El cadafal que estava en la secció cuarta B, no obté guardó.
Teatre
de titelles era l`obra de Vicente Dominguez, es paradoxal
per dir-ho finament, que una comissió que planta una falla que critica
les tanques, en pose unes a prou metres de la falla infantil, una llàstima
perquè el treball de l’artista es interessant, però així no es poden fer
fotografies en condicions. La falla no te secrets, es un teatre de titelles, on
la part frontal porta el pes estètic, destaca la composició, amb quasi tots els
ninots envoltant el teatre de titelles, en el que podríem denominar d’alguna
forma remat, també la grandària dels mateixos i per últim, que tant els ninots
masculins, com femenins tinguen exactament el mateix rostre. Només una xiqueta
d’esquenes, te una mida més infantil,
haguera segut molt entretingut vore les titelles, però a metres de distància es
impossible, hi havia aspectes interessants tant en modelat com en pintura, però
sense arribar a tindre una gran uniformitat. Estèticament no destaca molt, però
es molt original en quant a composició i modelat aconseguint el 3r premi
d'enginy i gràcia de la secció sisena infantil
Continuí Gaspar Aguilar avall, deixant
l’hospital Pesset a la dreta, no hi havia temps a perdre s`acostava l'hora de
sopar i encara quedaven unes quantes falles, així arribava a General Barroso-Pasqual Abad, la potència regional del sector, en el
moment de la visita de Comença
l’espectacle Luis Espinosa i el
seu equip, tenien resolt tant el remat com el cos central, em va cridar
l'atenció la forma tant massissa de la falla, amb una composició quadrangular,
el fantasma de l’Opera apareixia amb la intenció de cobrar els drets d’autor
que li pertocaven, l'estora roja era un top-manta amb CD i DVD de música,
piratejats. Les escenes estaven encara per posar, només el ninot candidat a
l'indult esperava a ser col·locat.
Colors forts, dels més forts que havia vist fins
eixe moment en una categoria alta al remat, una mica més suaus per als tres
personatges del cos central i pràcticament sense color al cos central. Els
personatges tenen modelats rostres histriònics. Amb una composició fora d’us i
sense les escenes, era una incògnita com podia ser premiat el cadafal, finalment
el jurat li adjudica un 8é premi en la secció primera –A, un guardó que els fa
repuntar després d'uns anys d'estancament a la part baixa de la primera divisió
fallera de cadafals.
Barroso
Rally Kids, era un obra de Sergio Alcañiz que girava
al voltant del motor, i eren un cotxe i una moto humanitzats el cos central,
d’una composició espectacular d’una falla que no destacava per tindre unes
grans dimensions, amb la qual cosa l'efecte òptic, encara tenia més valor. Els
jocs de mirades entre ninots eren encisadors, semblava que els focus del cotxe
miraren el conductor, o que el ninot estiguera mirant-te de reüll quan mires de
perfil.
En el remat es percebia sensació de moviment,
amb un ninot quasi caient mentre els altres miraven concentrats l’horitzó, a la
part de darrere del cotxe un gos amb una mirada plàcida feia de contrapunt com
a mer espectador. Els colors forts donaven calor a l’escena, la feien més
dinàmica, especialment a la base, es a dir el cotxe. Entre els ninots de base,
sàtira a partir de personatges animals, alguns tant coneguts com el gos Risitas de els dibuixos animats los autos locos o personatges humans com
el amo de risitas, el maligne Pierre no
doy una intentant fer perdre als demés. Una falla molt divertida que de no
ser per l’escàs volum, no s'entén que haja rebut només un 12é premi a la secció segona infantil.
Amerat ja de falles infantils- el dia 15 semblava el dia nacional de les
falles de secció segona- reprenia la marxa carrer general Barroso avall, en
direcció al centre de la ciutat. El
refranyer no encerta res era el lema de la Falla General Barroso-Calvo
Acacio, una falla que semblava meteorològica i que en part ho era, doncs
tractava de refranys relacionats amb l’oratge. Al remat una xica indecisa, amb
un sol a la dreta i uns núvols i uns trons a l’esquerra, va vestida amb roba
d’estiu però també amb un impermeable, botes i un paraigua ... per si de cas. Al colorista remat, li segueix un cos central, format per unes maletes
de viatge, al voltant de les quals, hi ha escenes com la d’un calendari amb el
40 maig, que fa referència al refrany castellà de “hasta el cuarenta de mayo,
no te quites el sayo”, etc,...la falla de Inma
Ibàñez Marco no obté cap guardó a la secció quarta-A.
De pans anava la falla infantil a càrrec de l’artista de Torís Vicent Espeleta, de composició simple, on destacava un gran carro de gelats amb dos grans ninots als costats. La gràcia estava en els xicotets ninots-pans que envoltaven el motiu central, fent jocs de paraules amb la paraula pan, trobaves des de la caixa de Pan-dora- amb Dora l’exploradora, passant per Pan-toja, Pan-chos, Pan-de oro, Pan-duro –un pa fent peses- etc, etc,...al remat hi havia un joc de paraules semblant però amb gelats.
El millor de la falla la coherència temàtica entre el guió i el que hi havia plantat, el pitjor a pesar de la bona execució de les figures centrals, amb un modelat i pintura ben acabades i amb estil propi, això no es veia en la resta de figures molt gracioses, però amb un nivell artístic per baix del que seria habitual en la secció. Aconsegueix in extremis pescar un 8é premi de la secció catorzena infantil.
La ruta continua pel mateix carrer tot recte, no te pèrdua, arribem a Costa Borras-Agustina de Aragón de l’artista José Acebes que ja te plantat en eixe moment tot el remat i el cos central, gran part de les escenes també semblen estar col·locades, intuisc que Valencia Circus introduirà metàfores sobre la vida política, econòmica i social valenciana, en clau circense, pel lema i per les figures que tenia al davant, però sense els cartells explicatius tampoc ho podia assegurar.
Colors molt forts, especialment al cos central, un gran pallasso i també al
remat, que sembla una equilibrista, com sempre em passa en esta falla vaig amb
el temps aprestat i no puc girar-la, el cadafal que estava en la secció quarta
B, no obté cap premi.La falla infantil també de José Acebes, si que aconsegueix
premi el 8é de la secció desena.
Enguany he
establert el meu quarter general faller al cap i casal al sector de
l'olivereta, gràcies a un familiar, amb la qual cosa i després de sopar vaig
poder visitar la Falla Barri Verge de la
Fuensanta el lema Estem a fosques
li pegava a la perfecció, perquè allí de nit molt no veia. Dos grans ciris ens
recorden que estem a dos veles, tots a una per a reclamar la fi dels
desnonaments, tenint el compte la barbaritat de pisos que tenen els bancs i
l'escena més graciosa les associacions de veïns llançant ganivets contra els
fallers com en el circ. Per animar més
la situació començà a ploure, bé almenys vaig tindre la sort de vore el 1r premi de la secció 7-C –la més
econòmica- de l’artista Vicente Albert
Garcia esbós de Miguel Lopez Montserrat.
La falla infantil de José Vicente
Zurita ha obtingut el 4rt premi de la secció setzena, amb una falla molt casera que no es que l’hagen fet ells
sinó, que hi havia parets d’una casa, llàstima no vore-la de dia o amb millors llums, bona composició i bona pintura, un molt bon any per a la falla del Barri
Verge de la Fuensanta, a nivell de cadafals.
Després de gaudir amb una falleta de barri, em disposava a fer l’ultima
esforç del dia- millor dia nit- fent una xicoteta incursió al sector Patraix,
per vore la seua falla més potent la de Ceramista
Ros-Jose Maria Mortes y Lerma, la
pluja anava agafant-se, començaven els problemes per a fer fotos, qui ha passat
pel mateix en aquestes falles sap del que parle. Wild West estava patint una pluja una miqueta salvatge, que després
va remetre, tot i que gran part del cadafal d’Emilio Miralles ja estava muntat, fins i tot amb més de la meitat
de les escenes, la pluja estava endarrerint els últims retocs de la plantà.
S’observava la diligència del cos central que havia segut assaltada per uns
malfactors, els quals també havien segrestat unes dones. Dalt la diligència en
el remat dos dels facinerosos disparaven contra un sheriff que a cavall els
mantenia la distància, en el contrarremat. La veritat es que la composició era
una de les mes atraients que havia vist en tot el dia i l'haguera gaudit més si
no haguera segut per la maleïda pluja. A banda del seu peculiar modelat i el
seu ús de tons marronosos, ocres, morats, que en aquest cas reservà per al cos
central, hi havia un conjunt de cactus
fent de contrast amb el seu característic verd, que a més a més es propi dels
terrenys àrids on es roden les pel·lícules del gènere, també vaig poder gaudir
d’alguna escena que altra, com el bo, el lleig i el roïn: estafa, frau fiscal i
evasió d'impostos, les ballarines del Saloons
o l'associació pro-amics del coyote, etc,.. una falla prou completa i regular
en tots els aspectes que es fa amb el 4rt premi de la secció primera-B.
La que no es va mullar, perquè estava a recer d’un tendal, fou Pub-ertat la falla infantil de Ceramista Ros que ja estava totalment
plantada per Pedro M. Rodriguez, era
la primera vegada en ma vida que veia la falla infantil d’aquesta comissió –també
la gran- i puc dir que valgué la pena, el contrast entre l’estil clàssic de
l`artista amb la modernitat temàtica era molt suggestiva. Eixa ambivalència la vaig notar també molt en la composició i el color, si d`una
banda al cim del remat hi havia una cambrera rosa amb
camisa blanca i jersei rosa, el contrapunt era el seguretat, moreno i vestit
totalment de negre. A partir d’eixe joc de contrastos, crec que s`entén millor
la falla, una falla que com la pubertat, està plena de contrastos i canvis.
Parlar de la perfecció tècnica del modelat de Rodriguez crec que sobra, hi ha companys d'altres blogs que segur ho fan millor que jo. De la pintura podríem dir el mateix pocs pinzells, superen aquest nivell, tant per la pròpia execució com per la combinació en la composició això si no hi ha gens de risc. En contraposició no hi manca cap detall, es una fidel reproducció d`una disco-light, feta falla. I no tot es una col·lecció de ninotets de Lladró, hi ha un parell d'escenes més o menys satíriques, com la galta d’una jove a un jove adolescent o la xica que s`enganya de bany i va a parar al dels xics. El jurat els ha donat el 7é premi de la secció especial infantil, cosa que demostra que hui dia el nivell de les infantils en general, està molt per damunt de les grans.
Ja de tornada, gelat, un poc banyat i sense res de caloret, em vaig acostar
a vore la Falla Plaça del Mercat de Castella de nou al sector Olivereta, justament
en el moment de trobar la falla es va a posar de nou a ploure, allí estava Apardalats de Vicent M. Maldonado la primera impressió era que la falla era molt
menuda per a ser de secció 4-A, la segona que era tota nova i això superava l'apriorisme cognitiu previ a l`observació del conjunt.
Paraigua en ma, em vaig fixar bé en el rostre de la Deessa Rhiannon, la
veritat es que crec que fins i tot amb la pluja estava més bonica encara, era
com si amb l'aigua li haguera rentat la cara i lluirà més. El modelat tant de
la figura central com del titot de l`esquerra i el falcó de la dreta eren
impactants, la seua pintura també. Com a contrast a tota aquella alegria, un
ninot que semblava representar algun aspecte negatiu, també amb l`aspecte de
dona, però totalment negra com si fos una corba.... no vaig vore més ninots, no
se si estava tota plantada o no, almenys els cartells encara no estaven. El cadafal
s`ha endut el 6é premi de la secció quarta.
Teatre t’estime era la falla infantil de José Luís
Platero Cosí amb disseny de Ceballos i Sanabria, que en el moment de
contemplar-la va rebre un fort aiguat, sense poder acostar-me molt pels tolls
que s’estaven formant al voltant de la falla, per la pluja, la vaig haver d’interpretar
sense cartells. El cos central semblava segurament Talia Musa grega del teatre, que semblava fer de mare de tots els
personatges que tenia baix d’ella, alguns personatges populars de la literatura
infantil i juvenil. Altres coneguts serien
alguns dramaturgs que apareixen en el remat junt a Talia, com Calderon,
Moliere, etc,.. falla didàctica amb un estil a cavall del de José Luís Platero
i de Ceballos i Sanabria.
A destacar el guió i la composició i un aspecte que no solc citar, la proporció entre els diferents ninots, els elements que els acompanyen i la composició general de Platero, un nou descobriment per acabar la jornada. El jurat li atorgà el 5é premi de la secció segona infantil.
A destacar el guió i la composició i un aspecte que no solc citar, la proporció entre els diferents ninots, els elements que els acompanyen i la composició general de Platero, un nou descobriment per acabar la jornada. El jurat li atorgà el 5é premi de la secció segona infantil.
Acabava una jornada llarga, però prolífica amb més de 40 falles vistes,
destacant per molta diferència el gran nivell de falles infantils, sobretot el
de categories altes com la segona, tercera i quarta, etc,...s’intueixen també
alguns canvis en les grans, dels sectors visitats, però es prompte per al gran canvi I sense el “caloret de les falles”i amb les primeres pluges
acomiade ací la segona crònica de les falles del 2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada