REFLEXIONS SOBRE LES II XERRADES AL TALLER DE TAMANY I COLOR – 2015

Vaig arribar tard a Carcaixent, de la part que s`ocupava de la visió del que havien estat les falles 2015 al Cap i Casal, només vaig escoltar un contertulià que repetia de forma constant la crisi artística i la manca de renovació... i en part estava d`acord. En un percentatge ínfim per a ser francs, supose que estaria parlant tant sols de les Seccions Especial i Primera adultes, no obstant això, crec que cadafals com Eclessia i Altres formes de vida, altres formes de ser, constitueixen apostes clares per un canvi no només estètic. En quant a les infantils, dir que hi ha estancament actualment, no se si es per a riure o plorar, devem viure en mons diferents. Ho diria per Monterrubio? Per Blanch? Per Lluch? Per Miguel Hache? Per Sergio Amar?, etc,...ho diria per la falla “doble” de Corretgeria? 

               

                    Detall d’Ingravida de Sergio Amar a Gayano Lluch-Dr Marco Merenciano

                                      2on premi Secció Especial Falles de València 2015

Ràpidament entrà el tema candent de l’economia, especialment pel tema de la temuda hisenda. Senyores i senyors, algú es preocupava d`hisenda quan tot anava más que bíen i jugàvem en la Champions League? Algú recorda quan els pressupostos s’inflaren amb diners procedents de sectors econòmics tant “potents”, com la rajola, el turisme o l`automòbil –sobretot del primer- i ningú deia res, per que aleshores no es feien inspeccions? S’inflaren les carpes, s’inflaren el nombre de treballs temporals com cambrers, cuiners, etc,... per a que els fallers còmodes no alçaren el cul de la cadira i sobretot s`inflaren els tallers amb artistes amb tant sols dos o tres anys d’experiència o amb una legió de treballadors sense qualificació, per que el mercat ho requeria. Que es el que ha canviat?

“THE GREAT CRASH/ EL GRAN ESCLAFIT"

El 2009-10, la crisi econòmica financera del 2007 passa a la resta de la població... i a les falles. Eixos mateixos impulsors dels bojos anys 2000, acordaven una limitació pressupostària per a la secció especial de València, que se efectuà a les falles del   2011 –l’any següent fou retirada-, dos anys més tard el 2013, arribaren les primeres visites dels Men in Black, a Casals i tallers del Cap i Casal i fins i tot a algunes d`Alzira, Gandia, Torrent, etc,.... hem tocat fons?

Castillo de Naipes de Julio Monterrubio per a Nou Campanar 2º premi secció especial 2013 de València, una falla bisagra en plena crisi, gran volum i renovació estètica.

Que ha passat en la part artística? Paradoxalment, en plena crisi una explosió creativa localitzada quasi exclusivament a la ciutat de València, en determinats barris i sobretot en creadors de falles infantils, només cal fer una mirada enrere i contemplar les falles de 2005 i el que es planta ara. El fenomen ha tingut alguna rèplica en un limitat nombre d`artistes de falles grans, encara més limitat en comarques-bàsicament en infantils. Han entrat en joc prenent una importància fins ara desconeguda els dissenyadors i també altres col·laboradors d’altres disciplines auxiliars en menor mesura. 

Com que la majoria d`assistents eren artistes fallers, la tensió i atenció era màxima, però crec que no hi hagué cap proposta totalment sòlida, la majoria dels artistes presents i dels no presents, no eren empresaris, eren autònoms, que no es el mateix i molts dels artistes “empresaris” tan sols tenen dos o tres treballadors, al llarg de l`any. Es evident que els Gremi es tan útil per a resoldre els problemes dels artistes, com la ONU dels conflictes mundials. Les estructures no son immanents, naixen, es reprodueixen i acaben fent-se obsoletes.

Meteorologia de la vida de Josep  Lafarga Palomares per a Sueca-Literato Azorín, 3r premi i 3r d`Enginy i Gràcia de la Secció Especial de València 2013, amb el disseny de Carlos Corredera, l`artista de Cullera va fer un gir de 180º

Hi hagué una coincidència unànime: hi ha massa artistes o poques falles, per tant no seria mala idea agrupar-se, permanent o temporalment per fer projectes concrets, diversificar producció, -alguns artistes ja ho fan, amb carrosses, escenaris, decoració comerços, treballs per a altres festes que no siguen falles, etc, etc,... depèn de les característiques i la capacitat de cada artista implicat.

DEL TALLER, AL CLUSTER FALLER

Un aspecte cabdal es la formació, totalment intuïtiva i autodidàctica, més pròpia d`un sistema medieval gremial, que d`una formació reglada contemporània moderna. La creació d’un mòdul superior de formació professional per part del col·lectiu, es lloable, però de moment per informació directa de alumnes recentment titulats, puc afirmar que es encara molt precària i no desenvolupa totes les potencialitats professionals dels futurs artistes.

Primera promoció del Mòdul Superior d`Artista Faller 2012-2014

Si no canvien les coses, amb un pla d`estudis més ambiciós, que contemple la millora i ampliació del mòdul, -perquè no pensar fins i tot en un grau, on s’inclogueren nocions de història de l`art, disseny, gestió empresarial, informàtica, etc,..  - l’única cosa que poden fer els artistes, es continuar formant-se per compte propi, cosa que ocorre a molts sectors productius, perquè a més formació més possibilitats laborals.

Un artista jove llançà la idea de fer una fira de les falles, a l`estil de les fires de mostres, en la primavera, on artistes i comissions es trobaren per a mostrar uns als altres, que es el que es poden oferir mútuament, en funció de les distintes necessitats i aconseguir que es tancaren allí contractes. Es una possibilitat més, a curt termini...

Absolutament, tot el que es va dir i crec que també el que no es va dir, son propostes provisionals, pot ser siga encara massa prompte per enunciar un new deal faller per que anem cap a un nou model econòmic general, que també canviarà la forma de fer i gestionar els tallers on es fan les falles. En la meua opinió, estem en un període d`estancament del qual eixirem lentament, fins el 2020-23, aleshores ja estarà pràcticament implementat el nou model.

Taller de Pedro Santaeulàlia, un dels mes premiats de la història, fill d'una nissaga de sobres coneguda, sembla un hangar, un exemple d’artista-empresari amb una nomina extensa de treballadors-colaboradors. Foto via Hablemos de Fallas 

Si ens fixem en els artistes que planten sovint a la Secció Especial de València i fins i tot en Primera i les especials d`algunes poblacions, Alzira, Dénia, Borriana, etc,.. la majoria son artistes-empresaris, que gestionen xicotetes empreses, on hi ha especialistes de cadascuna de les àrees, de producció, des d`escatar, fins la pintura final. Aquest model evidentment no es pot aplicar a la majoria de xicotets tallers que s`encarreguen de cadafals més menuts o de menys cadafals, o als artistes de falles infantils, per que no seria rentable.

Taller de Victor H.Giner amb visita de Salvador Ferrís, i un servidor, exemple d`artistes-autònoms, amb pocs o cap treballador, mode productor majoritari. En el cas de Victor demostra molt clarament que també es perfectament rendible, els seus 8 primers premis a Algemesí ho demostren.   

 Per això, aquests artistes-autònoms, a banda dels coneixements generals, hauran d’especialitzar-se molt en alguna característica concreta, fent productes ad-hoc, adaptant-se a les necessitats de les comissions-que fins i tot poden fer una part de la falla, ja està passant- o completant la producció amb un altre ventall de productes no estrictament fallers, però realitzables per un artesà, també –ja ho estan fent- col·laborar temporalment amb tallers d’artistes-empresaris . Evidentment estem parlant d`un fenomen de clusterització fallera, que ja està en una primera fase incipient, com es lògic al centre urbà amb més falles: València.  

 DEL CASAL AL HUB FALLER


Ara anem al món dels Casals, centres aglutinadors dels principals accionistes de la festa, els fallers que a l’igual que els artistes també veuen minvats els seus recursos tradicionals, quotes, loteries, etc,... formes de finançament que paral·lelament a la crisi estan minvant, sobretot en les comissions més modestes- fins i tot algunes han desaparegut, tot i que han aparegut noves-, també les comissions han de modernitzar-se,  eixa renovació no passa pel “Concurs d`esbossos”, això haguera estat bé, en el segle XIX o principis del XX, ...en el 2015 votar dibuixets es anacrònic

Sebas Marin  president de la Falla Borrull-Socors, ells mateixos dissenyen el projecte o li donen un guió a l`artista que millor s`adequa a eixe projecte en concret, aconseguint un producte molt genuí.

A l’igual que els artistes han de millorar la seua formació (sobretot dels que comencen), també ho han de fer les noves generacions de fallers/es, la figura del delegat de monument, ha fet el seu paper es cert, però cal un canvi, més bé hauria de ser un coordinador de l’àrea de contractació. El perfil seria molt tècnic, es a dir no necessàriament votat pels fallers/es, se que queda fatal i anti-democràtic i açò generarà controvèrsies, però tampoc votem al metge que ens cura o al mecànic que ens arregla el cotxe o la moto.

Un percentatge important de comissions, passen del motiu central de la festa, la falla, en eixe cas crec que seriosament s`haurien de plantejar el continuar o no, fer-se la falla ells mateixos- que potser els retornaria la il·lusió , fet que obriria un nou debat, o fer barraques com en Alacant, però això es matèria per a nous articles.

 La Federació de Falles de Gandia en una assemblea al Museu Faller de Gandia. Font SaforGuia

Sí es prenen les falles seriosament, el coordinador de contractació, el que faria es informar els membres de la Junta o de l`assemblea conjunta de tota la comissió de les característiques dels diferents artistes vista la seua trajectòria i de les necessitats que te la comissió en eixe exercici en concret.  Lògicament a més cultura de cadafal que tinguen els membres de la comissió, més connexió amb el coordinador de contractació que comptarà amb una comissió més crítica i participativa en el procés. I evidentment el coordinador haurà de ser una persona amb un coneixement molt complet del que son les falles a nivell artístic, estar al dia del món dels artistes, dels preus, etc,...  

Falles, Societat i Satira de Venancio Cimas amb guió de Miguel A. Martinez de la falla Plaça la Malva 1r Premi, premi enginy i gràcia i millor crítica local Secció Segona i millor llibret d`Alzira, a banda de millor portada de llibret d`Alzira i 1r premi de llibret a la Generalitat el 2012. Mostra de comissió que aportant un gran percentatge a la cultura, també aposta per un cadafal més que digne. 

Coincidisc plenament amb una proposta d`un dels assistents, no estaria malament que en els pobles es posarà alguna disposició legal que obligara a destinar una part mínima al cadafal, resulta còmic trobar-se amb comissions que tenen un cadafal de butxaca, però amb una carpa on cabrien cinc falles com eixa. El mateix podríem dir d’altres partides destinades a efectes més festius, com el menjar, la beguda, etc,... Òbviament un percentatge de “falles” es rebel·laria apel·lant a la democràcia, per a continuar amb el seu quiosquet fester, dir-li casal faller a eixos centres lúdic-festius, es un acudit. Com sempre hi hauria les excepcions,  falles  especialitzades en temes culturals, com el llibret, teatre, actes solidaris, etc,.. que prefereixen destinar la majoria del pressupost en altres coses distintes al cadafal, de tota manera, aquestes comissions més cultes, desgraciadament tampoc abunden. 

El jardí de l`angelet de Fet d`Encàrrec per a la Falla Plaça de l’Angel, secció 7-A e 2015. Tota la crítica gira al voltant de la pròpia plaça, una falla que no tindria sentit en un altre emplaçament, exemple de falla ad hoc. del barri/sector  del Carme.

Passades les falles del 2015, he pogut advertir alguns inicis del que podrien ser futurs hubs fallers un lloc ha segut Campanar, on a la Falla Castielfabib se li ha sumat Nou Campanar com a punt focal de falles experimentals, per anomenar-les d’alguna manera. L’altre lloc que m`ha impactat moltíssim es el Carme, un hub faller que ja venia construint-se, on es habitual trobar-se una gran diversitat d`estils amb falles ad hoc per a cada necessitat, des de la Plaça de l’Angel a 7-A fins a Na Jordana a la secció especial. Experimentació, nous materials, mini falles amb gran enginy i gràcia, etc,.... no hi ha dues falles iguals. Son exemples de llocs que ja estan molt a prop del nou model faller.

INTERNET i les TIC: LES EINES DEL SMART GRIDD FALLER.

Una de les coses que més em varen sorprendre de les xerrades, es que absolutament ningú fera referència a les possibilitats econòmiques que tenen les noves tecnologies i sobretot a la inevitabilitat del seu us en el futur. Crec que en aquest camp la distància entre el Cap i Casal i les comarques es preocupant, i encara més preocupant que el moment de la meua intervenció no tinguera quasi replica. 

Ací hi ha també un problema de psicologia col·lectiva, molts  artistes de comarques creuen que no necessiten estar en contacte amb les noves tecnologies, precisament per això, per ser de comarques. Barrera mental que redueix les possibilitats de fer nous contactes i per tant de possibilitats laborals. El mateix podem dir de les comissions de poble, cosa que resulta incomprensible, perquè en un moment global o post global, es un factor que porta un valor afegit d`autenticitat.

 La Junta Local Fallera de Sagunt ha estrenat enguany una de les millors pàgines web, que combina amb altres xarxes socials, com Facebook, twitter o google +

Un exemple de molt bona gestió en aquest camp, son les falles de Torís, a la Vall dels Alcalans  amb menys de 7.000 habitants i cinc falles, amb algunes de les millors webs de la Ribera Alta o el conjunt de les xarxes socials de Juntes Locals com Sagunt o Xàtiva. També hi ha artistes que s`han sabut moure ja des de fa anys en aquest sentit, com es el cas de Xavier Herrero de Xàtiva, o Alfredo Bayona de Cullera.  Qüestió a banda els artistes que no declaren o les comissions que no volen que l`artista signe el cadafal amb el seu nom, evidentment fugen de la notorietat a les xarxes, aquesta corrent que ja existia abans, ha augmentat amb la crisi,... es el infra món faller que pot desapareixer o tindre un consentiment transitori per part del poder.

Haguera segut interessant parlar del tema dels Gestors de Comunitats Virtuals tant als tallers com als Casals, però no donà temps, tinc la sensació que les falles de comarques estan perdent de nou un tren històric, l`estudi que vaig fer per al llibret de la Falla El Mocador de Sagunt i per a al llibre oficial de Junta Local Fallera de Xàtiva, així m`ho confirmen. 

El cas de Pepe Benavent amb una pàgina facebook pròpia, contrasta positivament en una ciutat com Carcaixent amb  6 pàgines web o blog i només 2 actualitzades (la de junta local desaparegué), i només dues falles tenen facebook actualitzat. Un entorn digital encara molt precari en una població amb una tradició fallera tant important.

A les comarques l`àmbit faller està necessàriament dividit en diverses juntes locals, més o menys separades geogràficament, a diferència de València o Alacant on tot està concentrat, crear una xarxa potent en internet, trencaria eixe aïllament i crearia sinergies molt positives. També es parlà del tema dels jurats, amb propostes com la de que cada poble es pose el seu jurat, casos de Gandia o Alzira, o la proposta de fer una Faller-Visió on cada comissió vote a les altres com es fa a Borriana... novament ensopegarem en la mateixa pedra, la preparació i formació dels jurats, sovint escassa o nul·la i la falta de retribució.

En conclusió, fou un acte positiu per que fomentà un major coneixement de diverses realitats locals, des de València fins a Xàtiva i Dénia, es compartiren o discutiren diagnòstics de la situació de les falles actualment i fins i tot s`esbossaren algunes propostes, que estic segur que a l`any que ve seran més nombroses i ajustades a la solució. Pot ser l’únic aspecte negatiu, fora que no hi hagueren molt fallers – tot i que hi havia més que l`any passat- ni tampoc mitjans de comunicació. I sobretot que no hi haguera cap dona, entre una quarantena d`homes. Però en línies generals, tot un èxit dels seus organitzadors, degut entre altres coses a l’ús de les xarxes socials del seu amfitrió Tamany i Color, més conegut per Juane Cortell.   

CRÒNIQUES FALLERES    2015

Dia 16 de Març-  On les Falles i la Història s’abracen- Sector Seu-Xerea-Mercat

Permeteu-me estimats lectors/es que faça una gran el·lipsi narrativa, es evident que des d’algun lloc de l’Olivereta vaig arribar al centre històric i no és menys cert que per a començar la ruta vaig passar per les falles Bailèn-Xàtiva (Ferroviària), Ribera-Convent Santa Clara (Telefónica) i lògicament la municipal, ...però tenint en compte que formen part d’un altre sector, les ometrem en aquesta crònica.

Paradoxalment la Falla Plaça del Patriarca, (Universitat Vella), no es una comissió antiga, malgrat estar situada en ple casc antic, - però com moltes altres si te antecedents propis antics, almenys des dels ’40 del segle XX i te ben a prop carrers i places com Embaixador Vich, Plaça Rodrigo Botet, poeta Querol, amb testimonis de cadafals mes o menys centenaris, això es molt comú en aquest sector- tampoc fa cadafals a l’ús. Silenci , com la institució que te darrere es una obra que fa pensar, art plenament conceptual que no es deté en el ninot preciosista, sinó en el contingut. Una falla molt difícil d`explicar perquè explicava una part del drama del món actual o almenys així ho veia. Al cadafal apareixia una gran figura pintada de negre, crec que simbolitzava tot un continent amb actitud pensativa, davant d`ell hi havia una escala, segons un cartell anava cap al precipici, dalt un núvol carregat de raigs d’esperança d’on cauen grans gotes de sang,....crec que no calen explicacions.

No era una falla divertida, el món desgraciadament no es una festa perpetua, les falles no han de ser només satíriques, apologètiques o experimentals, el cadafal de Victor Navarro era cru i  portava a la reflexió. L’escena dels tres ninots subjectant la bola del món, amb el mapa d’Àfrica pintat de negre era de nota. Si primer fou Europa qui els colonitza i després més subtilment Amèrica, ara Àsia s’ha sumat a la festa. Passat un més, l’entenc més, el guió es molt obert, per això fa pensar, ací resideix la seua validesa, crec que el cromatisme negre, no es una connotació epidèrmica, sinó de perspectives de no futur, de viure en estats fallits, corrupció generalitzada, màfies, epidèmies, analfabetisme, índex de natalitat bestials, canvi climàtic, finitud de recursos naturals, guerres civils, etc,... i per si no en tingueren prou, pateixen el creixement a la zona septentrional d’un terrorisme ideològic-teocràtic amb vel·leïtats estaticistes expansionistes.

Una falla molt oberta a les interpretacions del visitant que vulga buscar respostes a les interrogants que apareixen al cadafal. Que cadascú ho faça en funció de les seues ganes, de la seua formació o del seu temps. Més convencional es Conta`m un conte, la falla infantil que no obté cap premi a la secció divuitena. Vorejant la Universitat Vella pel carrer la Nau, entre cafès i llibreries de vell arribava al Purgatori que no es m’haguera mort i m’estigueren posant a prova, era la Falla Plaça Alfons el Magnànim-Nau, en el Parterre amb el segell propi de Ignacio Ferrando, en el remat no se si estava Rita Baberà o José Mota vestit de dona, o una fusió dels dos, el cas es que donava molt de joc, el pic que portava crec que la delatava.

Impossible entendre bé la falla sense llegir els versos, de lo millor que he llegit en estes falles, alta qualitat literària. Curiosa la definició identitaria de València com una gran paella, no per motius gastronòmics sinó per multitud d’ingredients i falta de denominació d`origen. L’escena del botxí que descarrega la seu destral sobre la nostra llengua, fora potser la més fàcil d’interpretar de totes les escenes.  El cadafal no obté premi a la Secció Cinquena C. Premis a banda, entendran tots els membres del jurat, el significat dels cartells? 

De gelats va la infantil d’Enric Ginestar, el de la Marina, amb Guió de Dani Garrigós, una falla molt pulcra, que conjuntava una composició senzilla però harmònica, composta per un gelater, uns xiquets a la platja i uns quants gelats i polos humanitzats a banda del Sol que òbviament està present també a l’estiu. A la part de darrere, més escenes de platja, amb altres elements humanitzats com un para-sol. Dins la senzillesa, no es poden oblidar els gelats i el colom que està soltant un projectil en un dels  gelats, humor i equilibri en una peça. El modelat acompanyava eixa harmonia anteriorment descrita, aconseguint expressions molt vives en els ninots i per acabar de amanir bé la falla portava una pintura amb tons suaus, la qual era repartida creant un joc de contrastos que encara unia més el conjunt, sense donar sensació de pesadesa. No es d’estranyar el 2º premi rebut a la secció setzena infantil. 

Creuava l’elegant i modernista carrer de la Pau, per entrar en carrers estrets del casc antic com Pare Liern  fins arribar a una plaça mítica i desconeguda pels turistes Falla Plaça Sant Bult primer em vaig detindre davant Un viatge pel món una composició formada per uns xiquets que van en automòbil i fan una volta de campana. Estaven envoltats de flora i fauna. Bigarrada s’ajustava a una composició barroca, amb cert risc en el cos central-remat  i pocs espais lliures entre les figures. El modelat no era tan clàssic, un clàssic-evolucionat, molt ben acabat amb una pintura de colors més forts a la part frontal i una miqueta menys a la de darrere, molt coherent i uniforme en la paleta de colors. El cadafal de Pepe Jarauta i Ramon Lucia s’emporta el 6é Premi de la Secció Onzena Infantil.

Ay Mare, era un homenatge a les mares que s’han sacrificat pels seus fills. El cos central evidència quin es el centre temàtic del cadafal que ha plantat Art en Foc –Enrique Iborra, al remat els fills apareixen portant-li fruites, dolços i fent les coses que fan els xiquets. El conjunt era ampli, no molt alt, però omplia la plaça. No totes les escenes fan apologia de l`amor de mare, en algunes com la dels aficionats futbolístics s’enrecorden de la mare de l’àrbitre,....en altres termes. O també estava el peculiar amor de mare dels tatuatges dels mariners.....

A destacar més que el modelat, la combinació dels colors i no només del cadafal. Dic açò, perquè al cos central hi ha importants espais ocupats pel color blau-gris, que estan envoltats de grans espais vermellosos-rossencs i a esta combinació cal sumar-li la coloració morada de les façanes que envolten la falla. Elements de sobra per a donar-li un bon resultat, que enguany ha significat el 3r premi d’enginy i gràcia i el 1r premi de la nova secció quarta-C.

Com  ànima que porta el diable i aprofitant que era prompte i transitava carrers extra-turístics, vaig caminar de pressa fins la Plaça Nàpols i Sicília antic circ romà de València, allí es trobava la carpa que indicava que estava ja en la demarcació de la centenària falla de la Plaça de Mossen Milà, que curiosament tenia una falla infantil que anava sobre el circ –paradoxes de la història- de tall clàssic, modelat prou perfeccionista i acompanyat per una pintura de colors vius, com correspon a un circ i perfectament distribuïts que li dona un 3r premi a la secció divuitena a Pepe Jarauta.

 Marejols era també de Jarauta, com a bon artista freqüent en aquestes categories ha jugat amb materials reutilitzats aconseguint sovint bons resultats, cosa que sembla fàcil, però no ho es. D’escàs volum, juga amb la distribució per donar sensació d’ompliment, cosa que aconsegueix en una plaça xicoteta. L’esquema utilitzat per a eixe farciment, es reduir el remat, per a amplificar al màxim les escenes, l’efecte s’aconsegueix de sobres. Nit marinera, fallar a la seua costa, el fons marí de les rebaixes, o una platja nudista completen escenes amb marejol. El guió no acaba d’ajustar-se del tot al que hi ha plantat al remat un 7é premi de la secció setena-B ... i es que Jarauta sempre arreplega.

Pel carrer de les avellanes i trencant pel del mar, divisava la Falla del Tio Pep, oficialment coneguda per Falla Plaça de la Reina-Pau-Sant Vicent. Un espai emblemàtic tant des del punt de vista de la història dels cadafals fallers, com des del punt de la geografia fallera, ací conflueixen les entrades a l’Ofrena de flors a la Verge dels Desemparats el dies 17 i 18. Fantasi es la falla que ha plantat enguany José Ramon Devís, de composició triangular, el que més ressaltava era el relatiu risc del remat. No desentonava el modelat, però si aigualia la festa la pintura, tirant per terra la visualització del remat, una llàstima, tenint de fons el Micalet o Santa Caterina. Parcialment, hi havia parts del cos central que si tenien ben resolt el tema de la pintura. 

En quant a les escenes molt desiguals, per una banda un Peter Lim magistral, que no es d’estranyar siga triat millor ninot de la secció, presentant un estil més bé clàssic-realista, també la fada de darrere, acompanyats d’altres ninots de mida gegant com els tres nadons i altres ninots molt inferiors en qualitat, tampoc el guió ajudava massa a entendre el conjunt, el jurat no els dona premi de cadafal a la secció tercera-A.  

De composició i temperament molt diferent era L’hora de de Ximo Martí Fernàndez, una falla més viva, que no obstant tenia un acabat una mica més tosc, tant en modelat com en pintura, sobretot en aquesta ultima que no acabava de harmonitzar be el conjunt i tenia un dels meus ninots preferits de l’any que els dona el 2º premi Superdeporte al “running valenciano”. Es necessària aquesta coentor? no li poden dir premi al millor ninot corredor?  cal dir-ho en spanglish? Es podia haver utilitzat el valencià, el castellà o fins i tot l’anglès, però de forma integral, sense fer barreges idiomàtiques. No reben cap premi de cadafal a la secció onzena infantil.

Era dilluns i això alleugerava el tràfic humà pel carrer sant Vicent, que ja començava a omplir-se, en un tres i no res, estava a la Falla de la Plaça de la Mercè, un emplaçament lligat a la meua malaltia fallera personal, plena de records infantils i adolescents de cadafals esplendorosos a la Secció Especial, que em serviren d’aprenentatge, com tants i tants de la meua generació. Passats uns anys de desorientació arran la davallada de secció, sembla que la comissió s’ha adaptat a la seua situació actual en una molta digna Secció Primera i que el públic fidel segueix visitant-la. Un paper de primera se’m presentava des del carrer Carabasses de vista frontal, la sensació era de falla infantil engrandida , no ho dic per la mida, sinó per la voluntat didàctica, m’encisava que una falla gran utilitzara per fi aquest recurs, els xinesos foren els primers en fabricar el paper, que no acabà de consolidar-se a Europa fins la baixa edat mitjana. Aquesta cadafal podria haver-se agermanat perfectament amb Arts Gràfiques de Salvador Ferrís en la Nova d`Orriols. Tindran connexió telepàtica el d`Algemesí i Vicente Llacer Rodrigo?

Tornant a la realitat, el cadafal semblava menut des del carrer carabasses però el gran xinés que desplegava tota la papiroflèxia pel remat, amb un color blau que combinava amb els tons salmó de les façanes estava perfectament integrat amb els edificis dels voltants. Rodant la falla com es prescriptiu, me`n adonava de la perfecció dels acabats, així com de l’exquisit modelat i que dir de la pintura, de front no veia el color roig dels estampats del vestit del gran xinés del remat,   també en eixos moments vaig comprendre la vertadera composició, amb un triangle rectangle escalè que no s’apreciava en la visió frontal. La veritat es que des d’eixa posició em semblava tornar a contemplar eixa gran falla que ha fet gaudir a tantes generacions des de 1872... que es diu prompte. El grup candidat a l’indult era una altra joia pictòrica, també hi havia lloc per a la sàtira, com en l`escena de la invenció del paper higiènic, cal dir que el guió era molt complet i transversal.

I arribà una escena sublim la del romanç entre l’escriptura i la tinta, un acabat exquisit i una gran originalitat temàtica, original era també l’escena futbolística de Peter Lim, que no es xinés, però quasi (es de Singapur, que està a prop), una falla que igual que altres, només podia justificar el seu 5é Premi a la Secció Primera-A, per tindre una mida sensiblement més reduïda que les seues competidores, parlant en plata, per tindre menys pressupost, no vull clavar zitzània, però en especial ja li foteren algun mal premi, sembla que li vullguen fer el mateix a Primera, hi ha falles premiades i falles recordades, aquesta ho serà, almenys jo ara i ací li faig el meu homenatge literari. 

En una categoria pressupostària més modesta estava De l’era de pedra, era la primera història fallera, amb la qual trobava per segona vegada un obra d’Enric Ginestar, el de Dénia plantejava una història del gènere prehistòric faller, amb el seu peculiar estil. La composició està copada per un cos central enorme, que deixava pocs espais a la resta de ninots, afortunadament hi havia espai entre el mamut i el dinosaure i això li donava oxigen, no obstant els colors foscos de lluny donaven sensació de compactació, més encara amb uns ninots molt menuts, de prop el cadafal guanyava molt.

L’expressivitat d’eixos mateixos ninots des de ben a prop, tornaven a fer pujar sencers al cadafal, una mostra era el xicotet dinosaure artista. Personalment tampoc desdenyaria la decoració del cadafal, que no sé si es un aspecte tingut en compte pels jurats que jutgen en territori Junta Central Fallera –en moltes poblacions si puntua-. El cas es que s`emporta un 4rt premi de la secció cinquena infantil. En tant sols 80 metres amb unes quantes passes estava ja admirant la part darrera del Mercat Central de València on es plantà la Falla Carabasses - En Gall, una de les més antigues de València –s’han trobat precedents des del 1822- que sempre planta falles peculiars, la increïble història de la falla de la corba presenta això, una falla plantada en una corba, que es vista per dos persones des d’un cotxe.

Segons deia l`explicació a altes hores de la matinada per les estretes i apartades places i carrers de la contornada del Mercat Central...si no fora per que estava veient una falla haguera dit que era la introducció d’un programa qualsevol de Cuarto Milenio, xd! El guió era atraient, obert...com una novel·la sense un final clar que dona lloc a la lliure interpretació, amb elements locals o propers que donen més consistència a la història, ...la Dama de Blanc en las costeres del Ragudo –terrible port de muntanya, famós en el passat pels seus accidents per al tràfic pesat, actualment renovat, amb una major seguretat per als vianants que viatgen per l’Alt Palància. 

La falla de la corba, es mimetitza amb els edificis dels voltants, interessant el joc de tonalitats del vestit de faller negre-panderola i el morat del cap del remat amb el sèpia d`una de les façanes, restaurada però de temps pretèrits. Aquesta falla rara d’Ignacio Ferrando, com vaig sentir en un moment donat, no obté cap premi a la secció cinquena-B. Tampoc l’obté la falla infantil, que jo sàpiga la primera que veig plantada d’Ignació, es va obrir per a mi en aquell moment una nova dimensió en falles infantils, ni en aquell moment ni quan escric aquestes línies trobe el terme exacte per definir el seu estil i això es el que més m’agrada. Enquadrada a la secció quinzena infantil no obté tampoc guardó del jurat. 

Rodant el mercat, a uns metres entrava per un dels seus laterals a l’antiga plaça major de València, permeteu-me la llicència però es que el centre econòmic de la capital del Túria estigué ací des de la baixa edat mitjana fins el segle passat. Com un gran tsunami, veia des de lluny una gran taca blava, era Mons de tinta i paper, curiosament la falla nº 1 havia triat un lema molt relacionat amb el de la veïna falla de la Plaça de la Mercé. Si la modernitat es fusiona amb la història, els resultats poden ser fructífers, així ha segut amb la Falla de la Plaça del Mercat Central, una comissió amb antecedents en el 1798, gran dominadora en el passat, que enguany ha plantejat un disseny de J. Ramon Vàzquez per a Vicent Martínez Aparici. 

Tota la falla es un cant als llibres i a la literatura, d`un Sherlock Homes que busca pistes a la base, sorgeixen  per l’esquerra com a contrarremat Memòries d’una gheisa, o per la dreta un ninot que sembla que va dels Tres Mosqueters, el cos central no l’aconseguisc definir bé fins que no arribe a la part frontal, però el seu cap, ple de serps el delatava, en efecte, era la temible Medusa de la mitologia grega, que ens retrotrau a les grans obres clàssiques origen de la literatura occidental i al seu costat aguantat quasi en l`aire damunt una estora voladora un geni representant de Les Mil i una nits, antologia de contes orientals, de tradició oral de l’Índia, Persia i Egipte, que conforma el remat, per cert molt ben resolt el ninot que li parla al geni a cau d’orella, representant eixa tradició oral. 

Potser m`haja tornat una mica paranoic amb les composicions geomètriques, però jo veia perfectament delimitat un rombe, o dos triangles equilàters junts, a saber, el primer amb base als contrarremats i el seu pic baix a la base i el segon de nou amb base als contrarremats i pic al cap de la medusa... fantàstica distribució, que es completava amb l`afegit del geni al remat. Passaré a parlar directament de la pintura, peça clau en la “fallística” de Martínez Aparici, distribució de colors més clars a la base, a excepció dels cabells de Sherlock Holmes, que no obstant anaven fent una transició més suau del que semblava entre el verd, el groc i el blau de la Medusa. Al costats com a contrapunt més potència de grocs, morats i roig Dalt el cap de la Medusa, de nou el roig i el geni amb una combinació de morat i taronja que afegia un mica de roig, com a solució de continuïtat.

S’observava perfectament el conjunt i també cadascuna de les parts, potser el modelat siga la part més controvertida, per la diversitat que comporta i es que no hi ha dues figures iguals. Del que no hi ha dubte es en la qualitat del acabat.  Entre les escenes, falleres desesperades que es despullaven per aconseguir cridar l`atenció per la consecució del Patrimoni de la Humanitat, com a gènere de ciència ficció-personalment crec que aquesta escena comportava molta més molla del que aparentava en un principi,  més unidireccional era l`escena del cuentos valencianos, amb l’alcaldessa de València en gropa, amagada a la part de darrere, una escena dedicada al llibret de falla, personalment crec que la millor amb diferència tant per temàtica com per execució. 

Un homenatge a Bernat i Baldoví, envoltat per la seua Musa del Xúquer i per Vicenteta i el conill, un mite de les lletres falleres. Una de les poques faltes que li trobe al conjunt es una certa desigualtat estilística en els ninots de les escenes, alguns més clàssics altres amb línies més planes i abstractes,  no obstant perfectament acabats i integrats en un guió que ho lligava tot com una història coherent i creïble. Impensable fa una anys arrere que aquesta comissió tornara a reverdir llorers, amb un 5é premi de la Secció Especial aconsegueixen el millor resultat des de feia dècades i a més a més amb un pressupost dels més baixos de la categoria.

L’alta productivitat no es deté amb la falla adulta, amb Aquàtica, que per estar dins les tanques de la gran no vaig poder contemplar de prop, el resultat també ha estat positiu. Sergio Amar amb el seu particular modelat, ha creat una falla amb la mateixa perfecció d`acabat que en altres places, però menys diversitat de colors. Això es veu clarament en la figura femenina del cos central, amb una pintura més uniforme al que ens te acostumats, no obstant la profusió de detalls i la coherència del conjunt de les escenes li donen el 3r premi de la secció primera infantil. 

Desbordat per tanta bellesa pictòrica, abandonava el lloc pel carrer del Trench de la muralla, per arribar en uns metres a la Falla de la Plaça Lope de Vega, arribe primer a El teu cos ho necessita la falla infantil de l’artista Alvaro Guija  la primera imatge que tinc es per darrere, veia un robot amb cargols per a menjar i al costat un xiquet amb una barra de xocolata, era  evident que anava d’alimentació. Molt graciosa l`escena de la xiqueta amb un iogurt quasi més gran que ella, de perfil me’n vaig adonar que tenia darrere la popular plaça redona, bell marc per una falla, els colors vius emprats destaquen sobre les façanes antigues i de front encara guanya més, no li manca cap element, de composició molt redona, distribueix els ninots en un eix tant vertical com horitzontal.

La decoració amb tot tipus de fruites, verdures, ous, etc,... al voltant de la falla encara reforçava més el missatge didàctic. La falla podria figurar perfectament un llibre de primària de ciències naturals sobre alimentació i dietes saludables, ha obtingut el 1r premi de la secció vuitena infantil. El dia 16 fou el dia del renaixement, primer el del astre rei, després el de la falla del mercat central i ara Lope de Vega, que presentava un cadafal colossal, això si amb alguns refregits per que tot en aquesta vida no pot ser, -en eixe moment de fet pensava que pertanyia a una o dues seccions superiors-, el lema ja anava en eixa direcció Els cinc continents, una composició molt voluminosa formada per dos bases una menor més reduïda d`un cap amb un remat d’una dona oriental, l`altra base, era més ampla, un elefant cap per avall en posició vertical amb un cocodril i un damunt en posició horitzontal, que te damunt una enorme au com a remat. A la base ni el modelat ni la pintura eren res de l`altre món, però els remats si mostraven cert nivell sobre tot en pintura.

  

A la base es veia com la base del cap de la civilització perduda està ple de pintades, per dos vàndals juvenils, tot formava part de la pel·lícula “La mala educació” de Wert. L’escena més comentada es sense dubte la del turisme religiós, on apareixen Mónica Oltra, Ignacio Blanco i Ximo Puig per intentar desbancar la deessa Shiva-Barberà. Una altra escena molt completa es la del Turisme Rural amb el despoblament del llogaret Ikea-Múrcia per l`obertura de la botiga a València.

 El turisme tecnològic amb la poma d`apple o el turisme sexual, etc,... la falla es prou regular en quant a les escenes i mostra un sentit molt satíric, José Jarauta  triomfa en l’any del centenari amb el 1r premi i el 1r premi d`enginy i gràcia de la Secció Tercera-A. Un any inoblidable per una falla que també celebrava enguany 25 d`anys de “El que el vent se`n dugué” de Santiago Rubio que aconseguí el 6é premi de la Secció Especial de 1990, una falla que reproduïa els pavellons de la Fira de Juliol.

Girava sobre els meus passos per dirigir-me a la propera Falla Plaça del Doctor Collado, els xiquets de la comissió estaven dibuixant Ruixats, la seua falla infantil que enguany ha plantat Ricard Balanzà, més enllà d’aspectes estètics em reconec incapaç de descriure temàticament quin era el currículum ocult que portava, ninots amb una estètica més o menys semblant i coherent, amb diferents mides, que vistos ara a posteriori podrien significar una família, donada la jerarquització de mides, al remat apareix el que podria ser el pare, la mare més menuda i els xiquets molt més menuts, els pares al centre de la composició

Tots els ninots estaven muntats dalt unes torres o construccions amb figuracions geomètriques, puntillisme, etc,.. la composició era totalment diferent a tot el que havia vist fins ara en falles, es trenca el esquema geomètric de polígons més o menys regulars. L’acabat tenia dos formes, la inferior amb esmaltats i la superior dels ninots mate. Monocroma per baix, policroma per dalt, color fosc baix, colors vius dalt, sembla que Balanzà ha volgut jugar amb la dicotomia. El jurat li dona l’11é premi de la secció sisena infantil. 

Vaig haver de creuar diverses taules de les terrasses improvisades per vore El que es cuina, la principal característica del cadafal de M. Delegido, era el plantejament del cos central, un gran cuiner que havia caigut de morros en terra, per tant les seues cames eren les que servien per subjectar els dos remats, el més gran un ninot de Michelin amb dues estreles damunt d`un calamar i el més alt unes verdures humanitzades. Geomètricament semblava una i grega, que estava pintada de blanc o tonalitats més suaus, amb colors mes vius al remat. El blanc del cuiner contrastava amb les façanes de darrere, cosa que feia destacar el conjunt. Encara amb la ma subjectava una safata amb marisc que podria passar per contrarremat.

De les escenes no s`advertia un nivell artístic alt, però era compensat en part per un sentit satíric molt aconseguit, la gran corrida de braves, uns ingredients sollevats, un pollastre i un porc li donen la volta a un veterà cuiner, la sopa de sobres que apareix junt a al conegut cuiner Alberto Chicote, la cuina ràpida representada per una engreixada estàtua de la llibertat, etc,..conformaven un cadafal que jo haguera posat la ma en el foc per algun premi d`enginy i gràcia que finalment no s’ha emportat, cosa que no entenc. Si que ha rebut el 14é premi de la secció segona-B.

Vaig dirigir-me cap al nord pel carrer Ercilla fins que vaig girar per En Bou, allà al fons es veia el Micalet i no tant lluny la Falla Corretgeria-Bany dels Pavesos, la primera sensació era que estava davant la típica falla de Guillermo Rojas dels últims anys de forma allargada, la segona que no trobava la infantil,...si vaig caure en el parany, ho reconec. La primera escena de Princeses era una llarga taula amb diferents Copes, la de la Bufa, la Filfa, etc,...la segona una altra princesa en una banyera i després un cap de dona, que semblava una princesa aguantant en la ma...

...efectivament en eixe moment em vaig adonar que estava davant de Ser Princep de Ivan Tortajada, la falla infantil de Corretgeria, amb un estil notablement diferent, marcava el seu perfil propi dins el conjunt, havia nascut la falla dins la falla, sense dubte eixa imatge òptica dels llavis de la princesa que  semblen estar besant el pintor de la infantil, la vaig retindré en la retina durant totes les falles del 2015. Sembla el bes de la falla clàssica a la moderna, un quadre ple de simbolisme. Hi havia cua per fer-se fotos junt a les dues falles, era molt atraient per al turista que es sorprenia de trobar una falla així fora del circuit de l’especial-primera. 

Sense saber massa bé si en la gran o en la infantil, el ninot del xicotet Princep, era hipnòtic et mirava fixament i no podies escapar del seu influx. Una característica més, a sumar al ja extens bagatge que atresora el jove artista, detalls com la pintura de les zones d`ombra, de la cara i el cos, em feren descobrir el creixement que està experimentant com artista, per no parlar de la pintura, amb una combinació de colors vius que il·luminaven encara més uns ninots que de vegades semblaven respirar. La falla gran s’emporta el 2º premi  i el 3r premi d’enginy i gràcia de la secció sisena-A, mentre que la infantil el 1r premi i 1r premi d`enginy i gràcia de la secció setzena. 

Girant enrere vaig recórrer tot el carrer, fins que vaig girar cap a la dreta pel carrer catalans, arribava a la última estació del sector  la Seu-la Xerea-el Mercat, la Falla Plaça del Negret, on m`esperava Tempo de Paco Giner, una falleta de butxaca amb un Déu Chronos aguaitant-nos impertorbable, el seu propi cap es el remat farcit de rellotges que marquen el temps. Era com tindre una falla d`especial en xicotet, el modelat era evidentment magnífic, potser no m`impactà tant per vindre de Corretgeria i estava encara sota els efectes de la falla doble.

Paco Giner compleix una dècada fent la falla, per darrere xiquets expressant el desig de que les falles es convertisquen en Patrimoni de la Humanitat, metafòric el ninot de palla plantat simbolitzant les comissions envoltat de pardals que simbolitzaven els locals d`oci –sobretot els del casc antic- que aprofiten eixos dies per fer caixa.  Una xicoteta falla molt completa, amb altíssim nivell tant a nivell d`acabat, modelat o pintat, com pel tractament del guió, potser li baixe més nota la composició, que amb tant reduïdes dimensions també es difícil improvisar. El jurat li atorga el 2º premi de la secció cinquena-C.

Arriba la primavera de Ximo Martí artista del qual veia la segona falla en aquest mateix sector, una figura femenina es al·legoria de l’estació atmosfèrica, envoltada d’insectes com abelles, marietes, etc,...de composició vertical, una figura central envoltada de la resta d`elements. Al remat dalt el cap de la primavera un follet anunciava la nova estació amb una trompeta floral. Del guió poc puc dir, perquè ni tant sols la vaig rodar, degut al poc temps disponible, del modelat i la pintura la veritat, es que fins i tot m`agrada més que la de la plaça de la reina, però no vaig vore la part de darrere de la falla i tampoc vaig poder apreciar l’acabat perfectament. La pintura feia molt bones transicions amb els tons verdosos i grocs, sempre complicats, un cadafal de la secció catorzena infantil que no va rebre premi del jurat 

I acabe aci a les portes del carrer cavallers i el Palau de la Generalitat aquesta crònica.