CRÒNIQUES
FALLERES 2018
Seu-Xerea-Mercat
–Alfons el Magnànim-Nau-Bonaire compleix anys: 125- Plaça de la Reina a Especial
Infantil i Llanterna -Na Robella, Mercat i Mercè a la Secció 1-A. Continua l`enginy i gràcia a Carabasses i la Plaça Doctor Collado calfa motors per al 150Aniversari pujant a 1-B.
Font Escrita; Las Fallas Enric Soler i
Godes 1849-1936 i Pensat i Fet 1918. Font Gràfica: Mundo Gráfico. 1r premi de les Falles de València de 1918, la única població on fa cent anys es donaven premis a les falles.
"En la tasa y un gayato
s’ha
conseguit que pasara
l’acaparaor mal rato"
Més prompte que mai
començava una ruta que m’anava a deparar de tot, fins i tot un gran bac.
Encetava el sector venint per la Plaça Rodrigo Botet, precisament la guanyadora
del primera premi de 1918, ara fa 100 anys obra d`Arturo Villalba que portava per lema La Taxa i altres abusos, en aquell any per primera vegada les
falles duraren tres dies, ja que les 29 falles és plantaren el dia 17 i quan
posteriorment vaig visitar la falla infantil de Joan Blanch a la Plaça de la
Reina, en vingueren al cap imatges de com viurien les falles els nostres rebesavis,
supose que la majoria amb una gran pobresa material però també amb una major
espontaneïtat i amb menys protocols i postureig. La desapareguda Falla de la Plaça Rodrigo
Botet, com la majoria de les seues contemporànies no es plantà any rere any,
sinó de forma intermitent 1915-18-20-23,24,25-1929-33-36-43.
Actualment ja no es
planta la Falla de la Plaça Rodrigo Botet, però molt prop d`allí uns joves
universitaris fundaren una nova comissió que s`ha convertit en el punt de
partida de la meua ruta per les falles de la València més antiga i la veritat
és que un lloc molt singular per encetar la travessia. La Falla Plaça del Patriarca (Universitat Vella) ha aconseguit uns
cadafals molt personalitzats amb l`artista Victor
Navarro Granero en els últims anys. Enguany una gran figura grisa presidia Invisibles, una falla impactant a la
qual no li calien cartells, vista de perfil l’estructura es comprenia amb tota
la cruesa la crítica social que arrossegava
i que d’una forma fins i tot discreta deixava caure, a banda de la crítica em
sorprenia la contenció de la mateixa impròpia del nostra explosiu caràcter
mediterrani.
El modelat expressava una
tristesa profunda, llarga, fonda, resignada...que corprenia, la mirada perduda era
el més clar exemple, acompanyada de la inclinació del cap, de l’esquena, etc,..
però si no fora poc un altre ninot directament es tapava la cara, la veritat és
que de bon matí era una bufetada a la consciència que acabava d’alçar-se. Obra quasi
monocroma amb un color que no podia ser altre que el gris, tonalitat que
comunicava en aquell context, un magma de emocions negatives al voltant de
problemes de molt difícil solució, el detall del color ver representant de
l’esperança era la nota positiva. Supose que el jurat quedà tant impactat com
jo, amb l’obra de l`artista de la Canal de Navarrés, feia anys que no
aconseguien premi i enguany rebien el 8é de la Secció 6-C, el qual estava acompanyat pel 14é premi de llibret de la Ciutat de València, per desgràcia no l`he trobat online.
Molt bona iniciativa de l`Agrupació del Sector la Seu-Xerea-Mercat, que va realitzar una sèrie de vídeos de curta durada on els propis artistes de cada comissió explicaven la falla que estaven fent i que plantarien en Març. No m`he pogut resistir, no hi ha millor explicació que la dels propis creadors. En el primer vídeo Victor Navarro Navarro ens explica Invisibles la Falla Plaça del Patriarca (Universitat Vella) 2018.
Rebel·lió
en l’horta tenia una temàtica agrària, on un ninot espanta
ocells, feia de cos central i remat,
acompanyat d`un cartell, un conill i unes taronges humanitzades. Escenes i
cartells que recomanaven bons costums al voltant de diferents conreus, de
l`estalvi de l`aigua, etc,...modelat naturalista, amb humanització de fruites,
semblava no voler enlluernar a la germana major amb colors molt vius. El
contrast entre el blau del vestit de l`espanta ocells i el taronja de les
humanitzades fruites aconseguien un cert equilibri. Després de la bescollada
moral de falla gran, la infantil m’alegrà un poc el matí. Obra de José Enrique Compañ Lapuente aconseguia
el 3r premi d`enginy i gràcia de la secció dinovena per a la Falla Plaça del Patriarca.
Explicació en vídeo de la falla infantil per part d`integrants de la pròpia comissió:
Corria més que un xavo rovellat pel carrer de la nau en aquelles primerenques hores quasi buit, la Falla Plaça Alfons el Magnànim feia enguany 125 anys, un aniversari que no és fa tot els dies per això el lema Aniversari al Magnànim ho reflectia. En primer lloc destacar un poc més de volum que anys anteriors, cal tindre en compte que era una falla ex novo i això en categories de baix pressupost és una autèntica heroïcitat, però un aniversari així paga la pena. Coronava la falla el conqueridor de Nàpols: Alfons III (de València) el Magnànim, als seus reials peus un rellotge, com a cos central d`una falla que tractava les efemèrides viscudes en la ja més que centenària comissió.
L’escena que recordava
com el 1934 els homes no tingueren ganes de muntar falla i les dones prengueren
les regnes formant la primera comissió amb una junta únicament femenina de la
història de les falles. O la reproducció de “Assumptes de veïnat” la falla
pionera de 1893 i l`escena dedicada a l’únic primer premi de totes les
categories de la seua història el que aconseguí el pintor Blesa el 1902 amb El Déu Napoleó amb l’aleshores Falla de
la Plaça del Princep Alfons que a banda del banderí municipal -encara no
existia la JCF ni cap organisme faller- s’emporta vint duros de l’època que era
una bona morterada de cacaus.
Potser per la temàtica,
potser pel lloc, però enguany la composició tenia un toc especial, quan es
rodava la falla hi havia un moment que mirant-la de perfil es podia vore dos
reis: Jaume I i Alfons el Magnanim, òbviament el primer no formava part de la
falla, però si del paisatge i
cohesionava més la falla de Agustín
Torralba Soto. Modelat naturalista i ex novo, amb expressions en general
prou contingudes i una culminació dels detalls tant en el ninot candidat a
l’indult com en el coronament que representaven al Magnànim. Dins de la
originalitat del tractament temàtic destacava la fusió entre la llibertat
guiant al poble de Delacroix referent a la Revolució Francesa i una fallera,
crec que junt al ninot candidat a l`indult el més interessant de tots.
Tonalitats suaus, on el
blanc i el color gris metàl·lic prenien protagonisme, entre els colors càlids
destacar el rosa carn, el rosa fúcsia o el roig, dels freds, diverses
tonalitats blaves a banda del gris abans esmentat, tenint en compte que hi
havia poca densitat de colors càlids i que en aquestes categories, les
diferència són mínimes, continue sense entendre per que en lloc d`arena posaren
gespa, costa més diners i en eixe cas combinava menys. No els acompanyà la
fortuna en tant extraordinari commemoració ja que el cadafal ubicat en la
secció 6-A no aconseguí arreplegar cap banderí.
Agustín Torralba ens explica Aniversari al Magnànim la Falla Plaça Alfons el Magnànim 2018.
Com
indis i vaquers de l’artista José Ramón Lisarde Ferrer mostrava una composició agrupada, de base
irregular tot i estar envoltada per un cercle decoratiu. Vista des dels
laterals, així com el frontal i la part posterior, tenia una forma que
recordava a les piràmides esglaonades amb un coronament que els medievalistes
denominarien torre escapçada, com ocorre en molts castells. Modelat a cavall
entre el naturalisme i algunes pinzellades abstractes, forta
jerarquització i uns caps molt
rodons i un tant desproporcionats
respecte al cànon anatòmic natural. El modelat en general deixava a la vista
moltes superfícies planes relatives a objectes i formes geomètriques
quadrangulars o rectangulars.
En la pintura destacaven
el verd del cactus front el marró de de la paret del Saloon del cos central. Lamentablement eixe contrast no continuava
en el ninot principal que amb un color fúcsia per davant del marró posterior,
encenia encara més eixa escena central.
La distribució de colors resultava molt més amena i fresca en els ninots
més menuts, pràcticament quasi tots els de la part posterior, on es percebien
diferents escales d`un sol color, millors combinacions, oposicions, ombres,
etc... el jurat no li atorgà cap premi a la secció novena infantil. Un poc
endormiscat però animat per lo be que anava de temps, aprofitava les primeres
hores del dia per a fer honor al meu nom artístic
i després de creuar el carrer de la Pau, pegar-me una bona cursa atlètica pel
carrer Bonaire fins Poeta Liern.
José Ramón Lisarde Ferrer ens explica Com indis i vaquers la Falla Infantil Plaça Alfons el Magnànim 2018.
Carrers lliures de
personal, que invitaven a circular ràpid i en un tres i no res em plantava a la
Falla Plaça Sant Bult un espai únic i molt ben conservat. Però anar
corrent sense haver dormit prou te riscos i jo vaig patir les conseqüències,
vaig caure un bac molt estúpid caminant cap arrere com els carrancs buscant la
fotografia perfecta i ensopegant amb un dels pilons que impedeix l'estacionament
de vehicles. El colp havia segut paral·lel a la categoria històrica de
l’emplaçament, afortunadament l`os ni es va eixir ni es va trencar. En calent
encara podria maniobrar prou be, buscar enquadraments, etc,...Ves per on el
lema de la falla era Tres desitjos
-jo vaig aprofitar per demanar-li un molt urgent al geni- la composició no era
tant voluminosa com en altres ocasions, però guanyava en originalitat i crec
que també en cohesió temàtica.
Protagonista inequívoc el
geni dels desitjos, ocupant l’espai central i el coronament, l`altra figura clau era l’Aladí
del contra coronament que contemplava
amb ulls com plats al geni. Si la composició pot ser no tenia la sensació de
risc que es percebia a l`esbós ni tampoc la base, el guió li posava salsa al
conjunt. Segons el guió, el geni li concedí a Aladí com diu el lema, tres
desitjos, el primer ser el Berlanga hindú per a poder filmar a la deïtat més
sagrada en una superproducció de Bollybood: la fallera major. El segon, poder jugar en el
València C.F. per que com a faquir ja estava acostumat a les punyalades i el
tercer era aprendre solfeig per tocar la dolçaina i encantar serps.
Temàtica complexa per als
occidentals que barregem a àrabs, perses, hindús, etc,... que òbviament ells
també farien si els orientals feren falles sobre nosaltres els occidentals,
tenia no obstant coherència interna i lligava molt bé la realitat de la ciutat
de valencià amb el tema triat. Respecte el modelat al meu parer tenia
contradiccions personals, per una banda baixava el nivell d’execució general,
per l`altra millorava la coherència estilística segurament per tindre moltes
figures ex novo o del mateix taller, la figura més destacada per la semblança
amb el personatge real era la del Califa de la J.C.F Pere Aladín El Russafí .
Combinació cromàtica amb
tonalitats suaus, amb lleuger predomini dels colors freds. Lògicament el fum
que acabava convertint-se en el geni era de color verd-blau, però els artistes
saberen afegir-li discretament un jupetí pintat de diferents varietats de roig
i rosa, l`altre color càlid en el coronament anava en el turbant, un taronja quasi
ambre amb més percentatge de groc que de taronja. També la base fugia de colors
estridents, certa qualitat de tonalitat blanca, amainava la força tant de
càlids com de freds. Ben resolta la papereta de la combinació del color de
la pell, molt realista, amb un marró coure en uns casos o tonalitats un poc més
fosques coure o caramel, eixos colors combinaven amb verds i blaus suaus com
els del coronament. El cadafal realitzat per Art en Foc aconseguia el 6é premi
de la secció 4-C.
Els membres d' Art en Foc ens expliquen Tres desitjos la Falla Plaça Sant Bult 2018.
Viu
la naturalesa de José
Jarauta, era la falla infantil, que de bones a primeres ja destacava per
les seues tanques de fusta que a banda del tema estètic aportaven versemblança
al món agropecuari. L’estructura era clara, dos grans ninots simbolitzant una
figura humana masculina i la representació femenina de la naturalesa. La resta
del cadafal, plantes, flors, etc,..i xiquets els quals tenien una mida inferior
als anteriorment citats. En el modelat
de tall naturalista serenor de la gran mare natura, front una escala
d’expressions -mes o menys aconseguides- que anaven des de postures molt
estàtiques fins altres de gran dinamisme com la de la planta carnívora
engolint-se un monyicot.
El modelat tenia limitacions però complia l`expedient, mentre que la pintura mostrava una
gamma de colors freds, amb una quantitat de verds considerables com corresponia
a eixa temàtica vegetal. Les tonalitats càlides color fúcsia dels pètals,
allunyaven la flora del realisme a banda de marcar un contrast molt estrident,
el qual també contrastava amb la fosca base verda i fins i tot grisa, supose
que emulant les pedres que s’endevinen baix la coberta vegetal. Com sempre
repetisc, els xicotets detalls valen un mon en els xicotets pressupostos i amb
una falla tant clorofíl·lica posar gespa a la base era abundar en la
redundància, qui sap quin resultat haguera tingut amb pedra blanca o l’arena
groga/blanca de tota la vida. Inserta
a la secció catorzena infantil la Falla Plaça Sant Bult no obtingué premi.
José Jarauta ens explica Viu la naturalesa la Falla Infantil Plaça Sant Bult 2018.
M’acomiadava de la Plaça
de Sant Bult i ara passats més de quatre mesos,
no sé si el mateix sant o algun esperit benèfic, etc,...aconseguí el
miracle que no em trencarà el braç i poguera seguir la ruta. Mil gràcies als
dos veterans fallers de la centenària comissió que m’ajudaren a alçar-me, crec
que un dels dos, era el mateix president. Aquell colp m’afecta psicològicament
com no podia ser d’altra manera i la previsible cursa desenfrenada pels
carrers, En Blanch i Aparisi Guijarro, es tornà un trot poregós. L`arribada a
la Plaça de Nàpols i Sicilià m`anunciava l’entrada a la demarcació d`una nova
comissió i una vegada vaig passar pel monument a la Pilota Valenciana, la
proximitat a la Falla Plaça Mossèn Milà.
Creació de José Jarauta, portava
per lema A tot color. Sobre una
paleta de pintor i uns pinzells, un xicotet artista amb una espàtula a la ma,
al seu voltant diferents escenes que associaven colors a emocions, des del punt
de vista compositiu el recurs dels poals tirant brolls de pintura, omplia les
escenes i creava una sensació visual de risc. Tot i que el modelat tenia les
seues limitacions tant en expressivitat com en detalls dels acabaments, tenia
dos poderosos aliats, un la pintura i l`altre la decoració de la base. El primer per que
combinava colors vius entre si i deixava colors més suaus per al cos
central/coronament que no interferien. El segon per que combinava cada tipus de
material, pedra, suro, gespa, etc...amb els colors de les escenes, millorant
així l’escala cromàtica, afegint a eixe arc iris fins i tot les pròpies lletres
amb el nom de la comissió, en una pedra negra que no és habitual, fora de la
ciutat de Xàtiva, on són autèntics especialistes i fins i tot reben premis
d`eixa disciplina. El jurat li donava el 6é premi de la secció vint i dos-ena.
José Jarauta ens explica A tot color la Falla Infantil Plaça Mossén Milà 2018.
Era moment de passar a Exòtica també de l`artista José
Jarauta, cadafal amb un volum sensiblement inferior al de l`any passat que
arreplegà el palet a la 7-C, enguany baixava de secció... però continuava sent
una poderosa candidata. No hi havia cos central, una estreta base feia les
voltes, damunt seu una jove balinesa ballava sensualment per a captivar
turistes ...i amants de les falles! La resta del cadafal es composava d`escenes
on els únics elements eren els ninots, la pobresa material tenia com a
complement la riquesa espiritual d`una crítica centrada, amb uns versos molt
llargs però ben rimats. Per afegir un humor més visual entre cartel·la i
cartel·la , xicotets cartells amb frases hilarants de personatges humorístics.
La mercantilització de
les cultures locals pels oligarques globalistes fa que les cultures locals
semblen parcs temàtics, estudiar també és exòtic millor fer-se famós i no pegar
ni brot, etc,.. la crítica era coherent amb les escenes, però no s`acabava
d`entendre amb el lema general corresponent. El modelat com en moltes falles de
pressupost semblant amb una diversitat de motlles, predominant un naturalisme
que el cas de la figura central mostrava les seues millors gales. Respecte la
pintura eixa mateixa escultura tenia una barreja de groc i daurat junt un poc
de verd, atorgava majestat i un cert toc exòtic, tal i com resava el lema
general. La resta de ninots amb colors molt foscos o directament pintats de
color negre, creant una dicotomia color/ blanc i negre, entre cos central i
escenes. La Falla Plaça Mossèn Milà repetia 1r premi, enguany a la secció 8-B.
José Jarauta ens explica Exòtica la Falla Plaça Mossén Milà 2018.
Girava cap a la dreta pel
carrer de Els Palau, per a tornar a fer-ho a l`esquerra pel de les Avellanes,
històric per ser emplaçament de falla desapareguda i pel primer llibret
conservat de 1850, però també per tindre les bases de cimentació de la Porta
Sucronensis, una de les quatre de la Valentia romana que com indica el seu nom
estava orientada cap al Sucro
-Xúquer- que està al sud. Començava a gelar-se el braç i a augmentar el dolor,
però el burro valent porta càrrega i no la sent vaig arribar al carrer de la
Mar i després a la Falla Plaça de la
Reina que enguany reverdia velles glòries injectant més cacaus als dos
cadafals, el gran obra un any més de José
Ramon Devís portava per lema Ningú és
profeta a la seua terra una aposta que incrementava el pressupost i pujava
un graó respecte el 2017.
Xicoteta, original i molt
coqueta la composició conformada per unes columnes, que culminaven en un sostre
amb volta de rajola vista, la qual Rafael Guastavino patentà als EEUU d`Amèrica
com a Guastavino System. Confese que desconeixia un personatge de tanta
categoria i que em va emocionar a posteriori l`homenatge que se li havia fet,
quan vaig descobrir que entre els més de 300 edificis havia fet també la
biblioteca pública de Boston o l'edifici de la Cort Suprema dels Estats Units a
Washington.... i la majoria de valencians jo inclòs sense tindre ni idea, entre
les escenes l`altra gran valenciana exiliada: Lucrecia Bori, que tot i sonar-me no sabia que en realitat li
deien Lucrecia Borja, tampoc coneixia la seua etapa vital a Borriana ni que
havia actuat al Metropolitan de Nova York amb Caruso, en fi... una cura de
humilitat, però també una mostra palpable que el menfotisme és una xacra
general de tota la nostra societat.
La unió entre cadafal i
lema era absoluta: Ningú és profeta en la
seua terra...i jo haguera afegit, i
en la valenciana menys. Vaig reconèixer ràpidament fou al pobre
Lluís Vives qui hagué de fugir per cames, cap a Flandes, un altre que també
vaig reconèixer tot i que mai l`havia vist reproduït com a ninot era l`artista
Ricard Rubert, un vertader artista, que no només feu obres originals, sinó
també buscant composicions i llenguatges plàstics diferents que causaren grans
polèmiques, com una plantà a la Plaça del Mercat on arribà en helicòpter i els
operaris anaven vestits de toreros. Un altre valencià il·lustre era Gabriel
Ciscar nebot de Gregori Maians i òbviament oliver i saforenc com el seu oncle,
polític i militar, considerat el millor matemàtic espanyol de finals del Segle
XVIII i principis del XIX presidí la delegació del Regne d`Espanya que
col·laborà a París en l`establiment del sistema mètric decimal.
La metgessa ginecòloga Manuela
Solís i Claràs primera dona llicenciada en medicina a la Universitat de
València el 1889 també era una desconeguda per a mi, descobrir que havia segut
alumna del premi Nobel Ramon y Cajal en el seu període valencià també
impactava, la falla em deixava un sabor agredolç, però al mateix temps es feia
d`estimar per que no és habitual trobar falles de comissions adultes amb sentit
didàctic, tot i que també tenia una crítica molt suau, però crítica al cap i a
la fi. El modelat era realista, adequant-se a les necessitats del guió de
mostrar uns valencians oblidats pel seu propi poble, fins i tot en la recreació
s`intentava mostrar-los abillats amb les seues indumentàries més genuïnes. Al
cos central les tonalitats eren com a la resta del cadafal molt suaus, però un
estrany foc òbviament de color roig omplia de color càlid tot aquell sector.
En el remat l`artista
sembla que volia gastar un color desgastat, com si el ninot haguera eixit d`una
fotografia en blanc i negre, amb tons
marronosos, només el Rat Penat que sostenia l`escut del Cap i Casal i la Bandera
de les barres i els estels afegien colors vius. Fins i tot agrisats hi havia al
ninot del filòsof i humanista Lluís Vives per a denotar més antiguitat, tot i
que el ninot amb més gris era el de Rubert, un artista avançat a la seua època
que acaba fart de la rigidesa del Gremi i com ell deia de Megino Ras. Dos
ninots femenins el de Bori i el de Solís, tot i que distanciats, eren els únic
que afegien un contrast de colors vius entre el roig i el verd. El jurat els
atorgà el 6é premi de la secció 2-A.
Val la pena compartir l`enllaç del Llibret de la Falla del Tio Pep pels seus continguts i per haver rebut el 11é premi de llibrets de la Ciutat de València.
José Ramón Devís ens explica Ningú és profeta en la seua terra la Falla Plaça de la Reina-Pau-Sant Vicent "Tio Pep" 2018
Era el moment per a
visitar la reina -mai millor dit- infantil del sector la Seu-Xerea-Mercat de
les falles del 2018. La Falla Plaça de
la Reina-Pau-Sant Vicent retornava 50 anys després, a la màxima categoria
infantil de la ma de Joan S.Blanch
el qual no podia haver triat millor lema D’on
venim. Una comissió amb un projecte que pretenia impactar recuperant la
memòria històrica del comerç del seu barri, un dels més cèntrics i un artista
científic i minuciós com Blanch havien d`aconseguir per força un resultat bo o
molt bo. El cadafal volia explicar tantes vivències col·lectives i personals,
que la composició al voltant d`un antic quiosc modernista de finals del XIX i
les botigues al seu voltant creaven una estructura estèticament molt carregada,
però històricament molt fidel a l’estructura dels carrers Saragossa,
Punyaleria, Campaners o Borriol que conformaven l`espai on hui es troba la
Plaça.
Geogràficament la Plaça
de la Reina està al sud de la Seu -a pocs metres del Micalet- i prop del Mercat
que encara hui dia te un nomenclàtor ple de carrers amb noms d`antics oficis
gremials, no és d`estranyar per tant que els bens produïts per aquells artesans
tingueren punts de venda propers, que amb el creixement dels segles XIX i primeries
del XX, anaren desplaçant-se cap noves zones. Estructura compacta, que no
deixava passar l’aire, on jo personalment crec que Joan sacrificà estètica a
favor de fidelitat històrica, gest arriscat però valent. En el guió es parlava
de renou, activitat, soroll, trànsit i efectivament la falla ho transmetia, la
majoria de ninots de les escenes es mostraven treballant de cara al públic, el
punt més dinàmic el posaven els xiquets del coronament, xiquets que no anaven a
l`escola o que tan sols ho feien tres anys i als 10 u 11 ja estaven treballant.
El modelat es combinava
amb la vestimenta, per que les falles de Joan S.Blanch sempre tenen molta tela, vestits on els colors
blancs, negres, marrons, beix, crema, aconseguien transportar-nos a la València
dels nostres iaios i besiaios, i... per que no dir-ho alguns nucs a la gola i
quasi una llagrimeta fugaç afloraven quan apareixien objectes que has conegut
com una maquina de cosir Singer que em transportava a la infantesa -la de la
falla era exactament com la de ma mare- la falla podia fer emergir l’evocació
nostàlgica, però sense caure en el redundant recurs d’escenes de iaios i nets. A
més a més, el ventall d`escenes reproduïa moviments, expressions facials,
emocions, etc... de molt diferent indole, tristor, desconsol, alegria
desbordada o continguda, sorpresa, aversió, etc,...
Un exemple més era el
grup candidat a l`indult que es queda segon a les portes de ser el Ninot
Indultat Infantil: un grup de xiquets a la porta del Basar Giner entusiasmats
amb els joguets que hi havia dins, mentre ells sostenien els casolans que
segurament ells mateixos s`havien fet. La pintura era la gran sacrificada de
tots els aspectes, però amb els colors de la tela aconseguia igual o millor els
seus efectes, com per exemple plasmar amb les diferents vestimentes les classes
socials de la Belle Epoque
valenciana. L`abundància de tonalitats blanquinegres i fins i tot la pintura
dels rostres recordaven les fotografies antigues en blanc i negre, no és fàcil
aconseguir recrear eixa atmosfera i tampoc tots els tallers tenen eixa
paciència en incloure eixa tasca de documentació en el procés de creació.
Tenint en compte el pressupost, que estava en la part mitjana baixa, la
inexperiència -mig segle sense plantar en la categoria- etc,...han fet de nou
història amb un 5é premi de la Secció Especial Infantil i el segon millor grup
candidat a l`indult.
Joan S. Blanch ens explica D'on venim la Falla infantil Plaça de la Reina-Pau-Sant Vicent "Tio Pep" 2018
Fou costós desenganxar-se
d`aquella obra, però el dolor del colp em recordà que havia d`anar a la
Farmàcia més propera a per alguna crema calmant, sembla que les Falles tenen un
poder curatiu o la crema era molt bona, per que després de passar per la Plaça
dels Porxets i girar pel carrer sedassers ja em feia sentir-me millor, ma de
sant. Me`n vaig anar a per la xicoteta Jugant
a ser iguals de Vicente Domínguez
el qual comença a consolidar un cicle a la Falla
Plaça de la Mercé. Composició molt contundent, una casa de nines o joguet al centre, sobre
un tossal de pedra que feia de base i augmentava l’alçada. A un costat una
parella de mida considerable constituïa
un dels contra remats, car a l’altra banda hi havia un altre més xicotet, el
coronament era de caire compost, amb diversos xiquets exercint diverses
professions.
De base rodona, tot el
cadafal tenia a les escenes el mateix mono tema de la possibilitat de
desenvolupar diverses ocupacions, siga quin siga el sexe de qui les exercisca.
A la excel·lent situació de cadascun dels elements que no cobrien el cos
central, calia unir detalls com la inserció de xicotetes figures, motius,
etc,.. que cobrien zones buides o mortes, tot i que si per la part frontal se`n
feia ús, per la posterior se`n feia abús. El modelat destacava per la
homogeneïtat dins del peculiar estil del seu autor, prova irrefutable de
l’originalitat de l’obra. La expressivitat basculava molt entre els rostres
seriosos i els alegres, amb algunes variacions com la sorpresa, però és un camp
per assentar i millorar.
La pintura de tonalitats
molt suaus, endinsava en el mon infantil, dins eixe cromatisme pastís, els
colors càlids prenien protagonisme al centre del cadafal, el rosa més pàl·lid
ocupava un major espai, el roig coral, semblava més rosa que roig, cosa que
després venia molt bé per a lligar-lo amb la pedra roja que decorava la base. Els
colors groc beix o crema actuaven com a rebaixadors, sense abandonar la família
de tonalitats càlides, així com el verd engroguit que ja passava al costat dels
colors freds. A la banda d`eixos colors freds, exactament el mateix, colors
molt suaus, que basculaven del gris, al blau acer, morat, etc,....memorable el
verd grisenc de la pedra de la base, que acompanyat del verd de la gespa
resultava molt real. El jurat li atorgà el 13é premi de la secció quarta
infantil.
Vicente Domínguez ens explica Jugant a ser iguals la Falla infantil Plaça de la Mercé 2018
Le
Critique era el lema de la Falla Plaça de la Mercè que reflexionava sobre una professió o una
afició amateur que es dedica a valorar l`esforç dels demés, en el cas de la
falla, pesava molt la crítica culinària. La composició era la més espectacular
de tot el sector, vista des de la part frontal hi havia tres grans cossos, dos
a la base en forma d`escenes amb ninots de format molt gran, en una un cambrer
servia una copa de vi a un crític culinari, mentre que en l`altra apareixien un
parell de cuiners. La crítica valga la redundància anava sobre la hipocresia de
defendre l`ensenyament públic i portar els fills al privat. Sobre el cos
central de la gran caldera, un cuiner sostenia una paella amb un peix i a
l`altra ma un polp, tot coronat per un pollastre damunt el barret del xef.
El cadafal més gran del
sector i el que tenia també més risc, com en un combat de boxa amateur, anava
fent punts en el meu subconscient. L`escena de la crítica fallera explicava com
funciona la censura de lo políticament correcte, on diferents lobbys imposen la
seua ideologia per damunt de la llibertat d`expressió, en aquest cas dels
artistes o guionistes de falles. El conjunt del cadafal vist per la part
posterior, és quedava un poc pelat per que quasi totes les figueres miraven cap
avant, però hi havia una figura femenina que omplia en part eixe buit, davall
seu l`escena dedicada les Falles en Estat Crític, amb un malalt en un llit, que
simbolitzava al patró de la festa: Sant Josep. Al seu voltant, artistes,
fallers i Pere Fuset .... sense fer-se selfies.
La crítica objectiva i
esportiva tenia com a protagonista el “Chiringuito de Tomás Roncero” el conegut tertulià madridista
en el seu quiosquet, amb un aficionat culé prop d`ell. No podia faltar una
escena dedicada a la crítica veïnal, Radio Patio, que era la del grup candidat
a l`indult. La critica veïnal fou una de les temàtiques més antigues de les
falles del segle XIX. El modelat naturalista incorporava en alguns casos línies
caricaturesques i en general era molt expressiu. A la pintura hi havia una mica
de tot, els elements que conformaven el cos central tingueren colors càlids o
freds, quasi sempre tendien a ser més foscos, mentre que en els ninots del
coronament i contra coronaments sempre tenien algun element de color blanc,
crema, blanc amb ratlles roges, etc,.. que il·luminaven, a més a més col·locats
estratègicament en forma triangular.
Per la part de darrere
com el cos central quedava més al descobert, hi havia més colors foscos i a més
a més freds, verd oliva, negre, gris, blau, etc...i el càlid que més superfície
ocupava era un marró verdós. D`altra banda
l`antiga finca del carrer Carabasses que es veu quan es visita la part
de darrere de la falla, sembla que tinga la tela verda ad eternum, car passen els anys però la reforma no arriba. Tot i
que un cadafal de tant pressupost no ha de recórrer a detalls per a millorar
posicions, potser amb un element més lluminós com la pedra blanca o l`arena de
tota la vida, qui sap si no haguera lluït encara més. El saforenc José Sanchis aconsegueix un any més amb
un dels pressupostos més baixos, un meritori 8é premi de la Secció 1-A i
col·loca de nou a la Mercè com a la reina del sector en falles grans.
José Sanchis ens explica Le Critique la Falla Plaça de la Mercé 2018
El casc antic de València
és fecund en història i en falles, seguia pel carrer Carabasses en direcció al
Mercat Central i en menys d’un minut estava allí, no hi ha ni 100 metres de
distància. M`estaven mirant els Vigilants
de la Falla.... de la Falla
Carabasses -En Gall. L`antiheroi amb faç Rorschach del còmic “Whatchmen”
(Vigilants), era el cos central que vigilava a diversos vàndals retratats a les
escenes de la falla. En el coronament els vigilants de la platja no perdien
detall de qualsevol que s`acostara a la falla. Composició d`estructura senzilla
com correspon a la majoria de les de la seua secció, mostrava un modelat
naturalista amb posats seriosos o com a molt amb molta serenor i crec que eixa
combinació de serietat més la mordacitat dels cartells eren els ingredients
perfectes per a crear una falla amb un sentit de l`humor integre.
La cohesió temàtica era
excel·lent, de 10. De fet, en una escena tornava a aparèixer David Hasselhof,
ara com a Michael Knight, junt al seu cotxe fantàstic fent front als Vandàlics,
en una altra escena apareixia el Doctor Malalt marcant paquet...en fi es lo que
te tindre un blog més de 10 anys i milers de seguidors, el preu de la fama,
bé...i moure`s per la capi, en les comarques tot és més tranquil. Apareixien
altres vandàlics com la Massa, que va per ahi furtant ninots, el vigilant matrix
de l’exposició del ninot o Mr Furtàstic, el vandàlic més elàstic de tots, que
allarga el braç per dins de les tanques i encara pot traure ninots. La pintura
era un aspecte que anava un poc a la seua, és a dir combinant en cada escena,
però no en el seu conjunt. Punt d`interès en el coronament amb molt de color
càlid, el roig dels banyadors i el rosa carn, a la base colors freds o
tonalitats fosques marrons.
La part cromàtica més
rica de la falla era la que combinava l`escena de Michael Knight amb el piròman
dels vandàlics i darrere el Dr.Malalt, per cert baix del piròman estava el
ninotet de Cendra Digital...no se li escapa una a l`artista Rodrigo Núñez! Per
als que ens criarem en els ’80, la falla tenia un punt nostàlgic, series
mítiques com El cotxe fantàstic (1982) o els Vigilants de la Platja(1989) feien
rememorar temps passats en els que es veia el futur no tant negre com ara. El jurat no li atorga premi a esta falla tant
original i amb tant crítica expressa o no tant expressa que militava en la secció
5-C, però a mi em va fer passar uns moments molt bons. Que no rebera res en
Enginy i Gràcia continue sense entendre-ho.
Rodrigo Núñez aplica l`enginy i gràcia fins i tot al vídeo explicatiu que feu l`Agrupació del Sector Seu-Serea-Mercat i en lloc de parlar directament fa un vídeo que parla si sols de Los Vigilantes de la Falla la Falla Carabasses-En Gall 2018.
Axterix
el Gall també de Rodrigo
Núñez jugava amb les paraules, barrejant el personatge principal de l`aldea
gala resistent amb la Falla Carabasses
-En Gall el propi protagonista era un gall abillat amb la roba del gal el
qual feia de coronament damunt unes carabasses que transportava el seu
inseparable Obelix, ells dos junt al druida Panoràmix formaven l`escena
principal fent una aclucada d'ulls al
Mercat Central. La composició vista en alçat seria semblant a un quadrat i les
escenes estarien distribuïdes en els angles, amb la principal en el centre. Tot
el conjunt estava minuciosament pensat, les falles de Rodrigo Núñez solen ser
així, no deixa res a l`atzar, tot te un per que, l`escena de l`aldea de
Carabasses assetjada constantment per les guarnicions de l`Imperi Falleruco:
Mercedaries, Mercatus i Llanternus. Totes les escenes estaven entrellaçades amb
situacions còmiques que feien referències a fets reals de les falles veïnes.
Com a la falla gran,
pesaven més els aspectes conceptuals que els estilístics o formals, però el
modelat naturalista reflectia prou fidelment personatges de còmic coneguts per
la gran majoria de visitants i fàcilment identificables. La novetat era òbviament
el ninot d’Asterix el Gall, una creació ex novo a partir d’un personatge
anterior i de la adaptació al relat de critica veïnal fallera concret de la
Falla Carabasses- En Gall. El jurat ací esmena la plana i li atorgà el 1r premi
d`enginy i gràcia de la secció desena infantil. I ni 30 segons vaig tardar en
arribar la falla veïna, també cal dir que per que era prompte i encara no
havien arribat les masses turístiques a Ciutat Vella.
Rodrigo Núñez cedeix l'explicació a membres de la Falla Carabasses-En Gall que expliquen Asterix El Gall
La Falla Plaça del Mercat Central presentava una falla de
circumstàncies realitzada per Artistes Units, una unió d`artistes comandada per Pere Baenas, amb un dels pressupostos més baixos de la categoria d`argent.
El lema semblava fet a posta Fent
Equilibris tenia un volum que semblava més propi de la secció 1-B, amb una
composició oberta, on destacava molt el cos central format per un cap de
pallassa damunt unes boles amb un parell de trapezistes o dansarines al seu
coronament. Semblem pallassos fent equilibris per arribar a final de mes,
esperant que ens toque la loteria, era molt complicat contemplar correctament
la falla per la part frontal, degut a la enorme distància de les tanques i el
cadafal, si a mi em costava quant li costaria a la gent major?
El modelat era el propi
del taller de Pere Baenas i fins i tot apareixien ninots ja coneguts com el de
Pablo Iglesias en un dels contra
coronaments que ja porta unes quantes falles reviscolant, una escena d`un pare
amb un xiquet i una mascota orbitava sobre la decisió de tindre fills .... o
mascotes. Òbviament el barret del Tio Sam amb la bandera de les barres i les
estrelles feia referència a la importància dels EEUU o Imperi Nord-americà en
la Globalització. Una altra escena que si vaig poder observar fou el d`una
parella de persones majors que feien equilibris per a subsistir. Del que jo
vaig poder corroborar hi havia cohesió temàtica.
La pintura em reservava
grans alt i baixos, el cos central-coronament o per a ser més clars, el rostre
de la pallassa sobre una base blanca mostrava una oposició de taronja i blau al
rostre, en general molta claredat i nitidesa, que també es mostrava en part
dels elements que l`envoltaven, però també tenia ombres, com la foscor i falta
de combinació del ric que mantenia un pols amb l`esmentat P.Iglesias. Feia la
sensació que els colors combinaven a nivell d`escena o parts, però en tota la
falla a nivell general, excepció feta d`eixes superfícies neutres que la
il·luminaven. En definitiva una bona falla, malgrat els problemes extra artístics esdevinguts, però que
arrossegava certes incoherències que sumades al minso pressupost la deixaren
sense premi dins de la secció 1-A.
El portaveu d'Artistes Units, Pere Baenas ens explica Fent equilibris la Falla Plaça del Mercat Central 2018.
Quina
festa han muntat no havia tingut els maldecaps i
polèmiques de la germana major, el seu artista el xativí Xavier Ureña, havia pogut bastir un cadafal amb tranquil·litat
adaptada a la geografia urbana del sector la Seu-Xerea-Mercat. Tres grans
figures: Mercat a la base, més Seu i Xerea als coronaments, projectaven un
triangle invertit. Cada ninot representava una plaça o carrer del sector, una
reina la plaça del mateix nom, una dona major la Plaça de la Mercè, un home
major amb caixes de diferents gèneres la Plaça del Mercat, un metge al doctor
Collado, etc,...la part posterior, com ocorre moltes vegades tenia una major
superfície de zones mortes però tota
la base estava coberta de ninots d`escena.
El modelat tenia la coherència
d`un modelat dels rostres prou homogeni, amb l`afegit que dos dels tres grans
ninots portaven màscara i per tant amagaven el rostre. Hi havia una
jerarquització molt acurada, establint almenys tres escales diferents de
ninots, per que la falla no tenia quasi animals i cap objecte, hi havia un
antropocentrisme absolut. Eixa abundància de ninots que representaven essers
humans conduïen a una diversificació d`expressions, per tal de no caure en un
hieratisme gris i avorrit. Si la composició estava ben pensada, la pintura
també. Em va semblar que els colors de la base fins a mitja alçada, mostraven
tonalitats més neutres, més suaus, amb més càrrega de color blanc, amb una
preeminència del color groc, com a color càlid dominant.
La capa blava del rei de
la base, venia molt bé, tant per introduir un color fred que reduirà el groc de
baix, com per introduir en els forts colors de la part superior, una barreja de
morats, violetes, roses, roig grana, carmesí, etc... aconseguint un efecte
doble combinar en el propi ninot i amb la resta del cadafal, en aquest cas per
la part frontal, per la posterior no tant. Per eixa part de darrere, hi havia
un combat pictòric entre els colors càlids i freds, però molt pujats de to i
amb una evident victòria cromàtica dels primers, afortunadament la decoració
amb pedra blanca de la base no ho solucionava, però almenys alleugeria un poc
això. Una de les millors falles de Xavi Ureña que progressa adequadament i es
consolida en la categoria d`argent, aconseguint per la Falla Plaça del Mercat
Central el 6é premi de la Secció Primera Infantil en el 220 Aniversari de la
Falla del Comerç -encara que ni es cremà, ni es plantà en Març, pel que molts
estudiosos, no la consideren com a falla-.
Xavi Ureña ens explica Quina festa han muntat..la Seu, la Xerea i el Mercat la Falla infantil Plaça del Mercat Central 2018.
Era hora d`entrar pel
carrer del Trench...que per que dic entrar? Doncs per que després de fer les
muralles de Pere el Cerimoniós, les muralles del segle XI dificultaven el pas i
es va obrir un trench o obertura just pel carrer que em conduïa en aquells
moments junt a una de les entrades de la Plaça Redona i a la Falla Plaça Lope de Vega que gràcies a
anar prompte encara no estava molt amuntegada de gent i que deixava diàfana
l`estructura, més menuda que altres anys, crec que per tractar-se d`una falla
modelada ex novo. Que passe el següent
explicava un relat on un rei situat al centre del cadafal, organitzava una
festa per a cercar el millor pretenent per a la seu filla, situada al seu
costat i d`una mida considerable, de fet era el ninot més gran de la falla. A
l`altre costat del rei, la meitat d`un arc, on tocava un trobador cançons
d`amor i un drac rendit a les gràcies de la princesa.
La composició era molt
atractiva a la part frontal, però a la posterior no tenia cap figura
d`envergadura. L`escena principal situada a la part frontal, era la dels
candidats, un era feble, l`altre era lleig...en fi que passe el següent! Amb la
mateixa frase es seguien escenes com les dels contribuents d`Hisenda, el botxí
com a metàfora de justícia popular esperant tallar caps de polítics, un
astròleg no explicava un futur molt afavoridor i...això, algú més vol saber el
seu, doncs que passe el següent, un parell de dones rentant la roba bruta i
xafardejant del personal, etc, etc,... hi havia una cohesió entre el guió i les
escenes.
El modelat a mitjan camí
entre la caricatura i el naturalisme, podia tindre alguna tosquedat, però en
seccions mitjanes si no hi ha errades garrafals. Si anem als ninots de les
escenes que són els que podrien tindre més irregularitats, la capacitat
expressiva i la connexió entre ells, es compensava amb escreix. Complicada la
papereta de la pintura i prou ben resolta, no és fàcil la combinació de
tonalitats marronoses però és va resoldre. Si l`arc presentava un marró daurat,
cobrís -també depenia de la llum del dia- bona part del vestit de la princesa
tenia un marró més suau canyella, quasi crema que a banda de fer de teló de
fons a la falla, també combinava amb les façanes dels habitatges adjacents.
El color més vistós era
el rosa fúcsia, en alguns plecs quasi bordeus, del barret i vestit exterior de
la princesa, també rogenca era la part inferior de la corona del Rei i algun
element més del trobador del coronament. Confrontant com a colors freds,
estaven el jupetí blau del rei i el drac del remat, tot pintat de verd. Fins i
tot els ninots de l`escena principal continuaven la línia dels grans ninots i
cohesionaven més el conjunt. A la base, la decoració era molt elaborada amb
gespa verda, pedres marrons, blanques, etc...que a més a més formaven quadres i
altres formes geomètriques i de tant en tant flors de distints colors. Alvaro Guija que plantava la seua
primera gran a la Falla Plaça Lope de Vega aconsegueix el 2º premi de la secció
4-A, la comissió centenària continua sent competitiva estiga a la secció que
estiga.
Alvaro Guija ens explica Que passe el següent... la Falla Plaça Lope de Vega 2018.
On ja porta un grapat d`anys,
és a la falla de la comissió infantil. Enguany portava per lema Qui te un amic te un tresor que de bones
a primeres, ja em va fer comprendre que havia la composició d`anys anteriors o
que continuava la tendència de fer ninots de mida més que considerable, dins
del que es sol plantar en infantils. Un vaixell pirata ocupava el centre del
cadafal, davant seu, una xiqueta amb un amic imaginari -fenomen que més gent
del que sembla ha experimentat de menut-
amics inseparables, els de tota la vida – per desgràcia cada dia menys-
l`amic protector estava representat per un forçut i no podien faltar els amics
coneguts a les xarxes socials.
El modelat era l`habitual
d`Alvaro Guija a les falles
infantils, expressions tant aconseguides com la del xiquet i l`amic forçut o
els amics inseparables eren exemples d`eixa transformació del dibuix a les tres
dimensions. No obstant el gran vaixell pirata del cos central, tenia molta
superfície on simplement després es pintava damunt i tampoc hi havia un risc
manifest a la composició, més enllà de la xiqueta que agafava l`os de peluix
des de la còfia del vaixell. La pintura estava dominada per tonalitats
marronoses, que la feien semblar una mica descolorida, com si volguera passar
desapercebuda, en canvi als voltants els ninots mostraven colors blau o verd
turquesa i altres colors més suaus. La Falla Plaça Lope de Vega rebé el 2º
premi d`enginy i gràcia de la secció desena infantil.
Alvaro Guija ens explica Qui te un amic te un tresor la Falla Infantil Plaça Lope de Vega 2018.
Era el torn d`eixir pel
carrer Martín Mengod, per a girar a la dreta pel carrer dels Drets fins a la Falla Plaça Doctor Collado que enguany
canviava d`artista sent David Sánchez
Llongo l`encarregat de plantar El bes
del drac. El premi per arribar prompte era el de poder fotografiar sense massa
problemes, una de les millors falles dels últims anys d`una plaça que
s`encamina cap al 150 Aniversari de la primera falla plantada. Composició molt
atractiva, que entrava per la vista com un matí de primavera, una gran i bella
geisha sostenia el seu amor, un princep que es transformava en drac per
amagar-se del sol, l`astre rei es situava en el coronament observant l`escena
amb certa complaença.
Hi havia força detallisme
en el coronament, el qual acompanyaven un parell de ninots en posició
horitzontal units per un sacabutx, la postura i la ubicació feien la impressió
òptica que estigueren volant i formaven part del triangle positiu
Drac-Sol-Ninots coronament. Estèticament un dels millors coronaments del
sector, per no dir el millor, la composició general es completava amb elements
importants a la base, un guerrer oriental a una banda i uns grans gerros a
l`altra. En un dels laterals de la part posterior, un oriental d`avançada edat,
feia les vegades de contra coronament i
omplia una possible zona morta de la composició general, ja que apareixia amb
un context propi, baix d`un arbre que simbolitzava un bonsai gegant, com a
metàfora dels valors que representen.
Tot i que la falla tenia
un perfil eminentment frontal, la part posterior no decebia, per les escenes,
el modelat i la pintura. Poques les escenes, però molt bones com la del xines
en barca a punt de ser engolit pel cocodril, uns turistes gaudint o patint una
mascletà i l`escena candidata a l`indult, la xiqueta del fanal envoltada
d`ossos panda. La composició en general era molt acurada, els diferents
elements s`havien col·locat molt ben distribuïts en la plantà, la única pega
era que hi havia una gran profusió de detalls, però molt poques escenes. El
resultat era una falla d`un volum més bé xicotet per al pressupost que tenia,
però amb un modelat de gran nivell i probablement de nova factura que podríem
denominar com a naturalista i en un parell d`escenes virava cap a un
expressionisme més histriònic.
La pintura era un colofó
més que digne, començant pels detalls del vestit de la geisha, els amaniments
del cabell, els gerros, etc,... hi havia molt de detall en general, que havia
de ser tingut en compte. Respecte els grans contrastos cromàtics, era obvi que
l`esquema base havia d`enfrontar colors càlids com el roig i el groc del sol
amb les tonalitats fredes que abillaven a la Geisha, blanc, crema, blau,
etc,...i per suposat amb el príncep/ drac, que amb un roig encès completava
eixe triangle de tonalitats. Afegir un altre joc cromàtic, sense eixir de la
pròpia Geisha entre la cara maquillada de color blanc i els seus cabells
negres.
La part posterior ens
tenia reservades noves combinacions pictòriques. Crec que la millor falla del
sector en quant a pintura per la part de darrere, començant pel coronament amb
color negre als cabells de la geisha, crema al vestit, més avall un verd
botella o verd-i-negre molt fosc, amb estampacions i encara hi havia una franja
de color roig del drac i després tot el fullam verd de la ornamentació. Entre
els contra coronaments colors molt foscos, d`una banda el cavaller quasi tot en
negre amb el contrapunt de la capa roja, d`altra el vell oriental amb
tonalitats marronoses i el bonsai que amb les seues fulles verdes feia de
contrapunt.
L'escena dels
gerros, dedicada a la ceràmica, a banda d`omplir afegia registres cromàtics que
enllaçaven amb el cos central, col·locant de forma matemàtica un gerro roig i
un altre blau front el color crema de la Geisha deixant el gerro blanc més
allunyat. Podria seguir, però no vull avorrir, simplement rubricar tot
l`anàlisi de la pintura/color, amb un tipus d`ornamentació molt vegetal, que
creaven una atmòsfera molt natural a tot el conjunt com enclavat dins un
ecosistema propi, per tindre, no només tenia matèria vegetal, sinó fins i tot
aigua. Si a tot això se li suma que
tenia un dels pressupostos de la part alta de la categoria, el 8é premi de la
secció 1-B semblava un tant curt, vorem que ocorre en 2019 quan es compliquen
150 anys de la primera falla plantada a l’antiga Plaça de la Llotja.
David Sánchez Llongo ens explica El bes del drac la Falla Plaça Doctor Collado 2018.
I d`un debutant a un artista experimentat en la plaça com Ricard Balanzá, que
enguany plantava A remulla, amb el
seu llenguatge plàstic habitual, plantejava un fons marí a la base i en el
coronament no sé si un esser humà observant tot allò, que em perdone l`artista,
però la conceptualització de la seua plàstica no resulta fàcil. En tot cas, des
del punt de vista estètic, hi havia una composició que trencava esquemes
normatius, habitualment les parts més voluminoses ocupen espais a la base, però
ací habitaven el coronament i a l`inrevés, una munió de xicotets ninots,
ocupaven tota la base creant un mant que semblava una estora d`algues com la
posidònia. Flora i fauna apareixien, però sembla que també plàstics, fems i tot
tipus de deixalles produïdes pels humans.
El modelat és únic, un univers propi ple d`essers amb formes arrodonides
informes, que donen lloc a les variades interpretacions dels espectadors.
Algunes formes com la majoria de peixos, tenia un reconeixement més evident. D’
altra banda, t`agrade o no, que l`art és molt subjectiu, les superfícies
apareixien ben polides i escatades. Per a singularitats la de la pintura, amb
cromatismes tant perfilats que semblen més obra d`un matemàtic que d`un artista
plàstic. Sobre una base de pedra blanca, una catifa de color verd, sobretot a
la part frontal on apareixien altres formes entre eixes algues, color roig,
taronja carabassa, groc taronja, morats, etc....alguns peixos introduïen un
color blau grisenc i em crida molt l`atenció una mena de fulles, que tenien una
coloració que anava del rosa a morat en les puntes. La Falla Plaça del Doctor Collado rebia el 4rt premi de la secció
quarta infantil.
Ricard Balanzá ens explica Arremulla la Falla Infantil Plaça Doctor Collado 2018.
Eixia un poc commocionat
de tanta història pel carrer Ercilla, seguint pel carrer En Bou i arribava al
carrer Corretgeria, si la Llotja és un emplaçament únic per plantar falles, no
ho era menys en un carrer des del qual és veu el Micalet de la Seu, símbol
valencià per antonomàsia. La Falla
Corretgeria-Bany dels Pavesos tenia a La
línia blanca com a falla infantil una crítica a les normes que rebem des de
menuts, allò de no eixir-se`n de la línia marcada. Un ninot enorme que feia les
vegades de cos central i semblava perseguir els xiquets que se’n eixien o
podien eixir-se`n d`eixa línia blanca. Entre eixe gran ninot i un altre sense
rostre, apareixia un menut llegint baix un arbre, que semblava acompanyar-lo.
La majoria de ninots
giraven al voltant de la línia blanca i del gran monstre central, hi hagué un
moment que vaig entendre -crec- que la falla era molt metafòrica, el xiquet de
mida més gran semblava portat per dos pardals negres, en realitat eren
crítiques que no el deixava anar per on volia, sinó... per la línia blanca. El
millor de la composició eren la originalitat i paradoxalment que sense tindre
una estructura molt oberta, al ser d`una secció de les baixes, deixava
contemplar tot el conjunt perfectament. El modelat era un tant desproporcionat
amb els caps respecte a la del cos, cosa que accentuava el perfil psicològic
dels personatges, mirades, gestos, etc,... també hi havia valentia amb la
creació d`un monstre que s`allunyava molt del realisme i una cosa
que podia passar desapercebuda, però que en l`aspecte pictòric crec que jugava
un aspecte crucial era la base rodona que actualment no és sol modelar.
Amb els elements
anteriors potser la valoració no passava d`una falla interessant, sense més,
amb un aprovat molt justet, però les coses canviaven i molt amb la pintura.
Colors clars en el monstre, amb un contrast molt potent entre la gola de color
roig i la llengua verda, a més a més amb uns colors molt forts, molt intensos,
per contra, la resta del cos presentava unes tonalitat molt més neutres amb
pinzellades de verd llima i morat. I per si no fora poc amb un ull o botó negre
i l`altre roig. Curiosament el xiquet
que estava més prop d`eixe monstre feia un contrast magnífic amb el seu cabell
negre i la pell marró cafè.
El ninot del xiquet més
gran també tenia un joc de contrastos doble, per una banda l`intern amb el groc-taronja
dels cabells i el blau clar de la roba i extern fent joc amb els colors del
monstre, que ja he descrit. El xicotet ninot que llegia junt l`arbre d`un
fúcsia intens, també lligava fent un contrast magnífic amb el verd llima del
monstre, etc,.etc..i ja la cirera del pastís: la base rodona de color argent o
gris metàl·lic que lligava tota la falla, amb gespa de color verd. La falla de Manuel Martínez Reig anava destil·lant
qualitats a mesura que anava observant-la i analitzant-la, de vegades la primera
impressió no és la que compta. No sé que pensaria el jurat però potser algú
coincidí amb mi, per que li atorgà el 3r premi de la secció dinovena infantil.
Manuel Martínez Reig ens explica La línia blanca la Falla Infantil Corretgeria-Bany dels Pavesos 2018.
La Falla Corretgeria-Bany dels Pavesos, porta un grapat d`any en la
Federació amb especial enginy i gràcia i els seus cadafals solen orbitar més
per eixa vessant que no per l`estètica. De reduït volum, la falla era nova de
trinca, tot i que la llum del sol jugava amb nosaltres i no em deixava algunes
parts, el gran zombie del cos central
es mostrava rotund, omplia el xicotet emplaçament i assenyalaven la trama de la
falla, uns no morts que volien deixar el mon dels morts i sentir l`aire fresc
de la vida de nou. La composició era bàsicament eixe gran ninot, desapercebut
per la part posterior i espectacular per la part de davant, cal agrair la
valentia, a l`autor de l`esbós i disseny Sergio Alcañiz.
El lema Torna’m la vida feia referència a les
més diverses situacions humanes, amb escenes com la del solter amb teranyines a
les parts més intimes que acudia a First Dates cercant parella, un consolador
li tornava la vida a la vídua i no podien faltar en una temàtica com aquesta,
les escenes de cementeri, la més important la del grup candidat a l`indult, un
soterador, un ninot que semblava Dalí i Franco que ara mateix sembla estar
reviscolant amb el possible trasllat de les seues restes. El modelat era
l`habitual del binomi artista/dissenyador M.Martínez Reig/Sergio Alcañiz, amb
les línies planes, geomètriques, etc... però amb una forta proporció de
caricaturització, demostrant així la capacitat d`adaptació del taller.
Un registre complex era
el de la pintura, les temàtiques al voltant de la mort, no tenen tonalitats
agraïdes, però sembla que aconseguiren superar més que decentment eixa
dificultat. La tonalitat escollida per al monstre fou la del verd fosc, que
tenia ella mateixa un color roig de roba trencada per a no deixar una
superfície tan enorme monocolor, acompanyaven en eixe cos central, el negre i
el morat. Dalt de tot com a contrapunt un inquietant sol...o lluna -no ho tinc
clar, ni ara- de color groc, per posar algun color càlid més. El verd llima era
un color conductor que unia diferents escenes, que com en la de First Dates tenien el seu propi univers,
fent contrastos amb el groc ataronjat i el fúcsia d`ella amb el blau moradenc i
el verd d’ell. Falla menuda amb detalls grans, fins i tot la decoració de la
base amb suro feia contrastar eixos tons marronosos amb el monstre de color
verd, casualitats de la vida, el jurat passava també en aquells moments i li
atorgà un 4rt premi de la secció 6-A.
Manuel Martínez Reig ens explica Torna’m la vida la Falla Corretgeria-Bany dels Pavesos 2018.
Avançava pel carrer
Corretgeria per a girar a la dreta pel carrer de la Puríssima que després pren
el nom de Calatrava, el qual desemboca en l`antiga plaça del mateix nom, hui
rebatejada amb el nom de Plaça del Negret, on s`ubica la falla homònima.
L’artista no era el mític Pepet de Borriana, com havien publicat els
periodistes seriosos seguint la broma
de la comissió sinó Manuel Martínez Reig
que no sé si arribarà a ser mític, però que està des de fa temps en un gran
estat de forma. M’he quedat morta era
el lema d`una falla que girava al voltant de la dona xafardera amb una revista
a una ma i una altra en la antena.. perdó orella, tractant de captar tot el que
feien les veïnes. Les cotorres del coronament resultaven una metàfora
reforçadora del relat exposat.
A la perruqueria, un
parell de dones es dedicaven a dotorejar a tot el veïnat, en una altra
apareixia un escut del llevant....ja està per ací Dani Garcia de la Ruta
Fallera, vaig pensar, guionista i granota a parts iguals! L`eixida dels xiquets
d`escola era un altre escenari on dotorejar i clar no podia faltar en
temàtiques xafarderes, una escena de Pere Fuset on responia al polígraf sobre
la tant polèmica enquesta fallera del Cap i Casal. Composició molt senzilla, on el cos central i
el remat dibuixaven una silueta esvelta, tenia un modelat amb molts registres,
però dins del seu estil combinava sobretot
una forta expressivitat, sobretot la de la sorpresa, amb
caricaturitzacions com la del president de J.C.F València.
La pintura es repartia en diversos nínxols,
partint d’una base càlida de color rosa, passant a un verd blavós fred,
continuant cap a munt pel rosa carn, després ja en els cabells, un fúcsia
intens i final al coronament una combinació de roig, groc i negre. Accentuat
cromatisme càlid que de forma molt convenient tenia una ornamentació
majoritària de gespa, tot i que hi havia una part més menuda de suro. Un cadafal
molt equilibrat, que continua per la bona senda de l`epoca de Giner, ja que el
jurat li atorgà a la Falla Plaça del
Negret, el 1r premi i 1r d`enginy i gràcia de la secció 5-C. Llàstima les
tanques tant altes... però sembla que el Mitch Buchanan de la Falla Carabasses
no dona abast.
Manuel Martínez Reig ens explica M’he quedat morta de forma indirecta fent un diàleg molt peculiar amb José Pasqual Ibàñez Pepet la Falla Plaça del Negret 2018.
Treu
els colors, era l`obra de l`artista Salvador Ferrís per a la comissió
infantil de la Falla Plaça del Negret.
Composició molt, molt senzilla, al voltant de la font que dona identitat a la
plaça amb el xiquet negre de la font al coronament. El matí havia començat amb
una falla molt grisa, però ací volien donar color, una xiqueta amb una paleta,
un xiquet amb una brotxa grossa...i un gos- fixeu-vos que a quasi totes les
falles de l`algemesinenc, apareix algun gos- una xiqueta amb pintura
d`aquarel·la i el ninot candidat a l’indult que utilitzava les noves
tecnologies per a afegir els colors. El
guió era senzill però molt complet, amb un modelat uniforme i tanmateix divers
pel que feia a les expressions dels ninots, faltava un element primordial
sobretot per la temàtica elegida: el color.
Crema o beix a la font,
amb l`aigua blava dins i el coronament de color negre, respecte els ninots,
teníem un poc de tot, però en quasi tot hi havia un percentatge de color càlid
o neutre que combinaven amb el seu escenari, potser el ninot candidat a l indult
desentonava d`eixa harmonia, però amb un color blau a la part superior, però si
tenim en compte que constatava amb el beix-crema de la paret de la font, la
combinació també seria encertada. Al meu parer la única errada... és que
faltava falla, així i tot aconseguí rebre el 7é premi de la secció dissetena.
Ací acabava la ruta física pel sector la Seu-Xerea-Mercat... però la literària
com pot rebobinar o saltar cap avant, farà el segon.
Salvador Ferrís Cerveró ens explica Treu els colors la Falla infantil Plaça del Negret 2018.
Després d`un llarg
periple per la ciutat vella, arribava a l`Avinguda de l`Oest, territori on
conviuen comissions de sectors veïns, era el cas de la Falla Llanterna-Na Robella, resultat de la fusió de Llanterna-En
Gil del mercat i de Na Robella-Angels Maldonado del Pilar, la
comissió resultant ara planta en el territori de l’antiga falla llanterna i per
tant al sector Seu-Xerea-Mercat. Enguany hi havia un projecte molt reforçat amb
un artista ja veterà com José Luís
Platero Cosí i Carlos Borras Cabo que enguany s`encarregava de la maqueta i
el disseny. El primer que em va vindre al cap quan la vaig vore és quina
composició més original! el bust del suposat Baró de Càrcer primer alcalde de
València de la postguerra es disposava a disparar-se amb una pistola.
Entre mig del braç i del
bust, un pell roja encarava el Baró amb un arc simbolitzant a l`Avinguda de
l`Oest, que finalment li havia guanyat la guerra. Les escenes continuaven eixe
guió de I a mi per què? Amb les
diferents escenes, per exemple la
frontal on una pensionista es preguntava per que li volien furtar la vidriola,
al seu costat l`ex-president espanyol M.Rajoy i al costat seu un banquer,
salvat pel govern. El grup candidat a l’indult com molt bé expressava el
cartell, no sabia que feia allí, una família d`una idealitzada i per desgràcia
desapareguda Horta de València que quedà tercera a l`exposició del ninot, si
València tinguera el sistema de Carcaixent o Xàtiva, haguera rebut el 3r premi
de Millor Ninot... però no estàvem a la Ribera, ni a la Costera. Una modista
configurant un nou estàndard faller degut al canvi de noms, un ninot alarmat
pel canvi de senyalització de trànsit, etc,...
Una de les escenes més
originals, per la novetat, era la de les proves de preselecció de les falleres
majors, on es criticava el sistema d’elecció que prima les característiques
físiques a altres de tipus psicotècnic, científic, lingüístic, etc,...el cadafal
també tenia reservada una escena per a criticar la política internacional
dedicada a la tensió entre els líders de Corea del Nord i EEUU, els qual
jugaven una partida de tenis amb...míssils! S’havien calfat el cap per trobar
un lema que conjugarà un tema local amb altres esferes geogràfiques, per
utilitzar una frase en diverses situacions i amb una composició diferent dels
últims anys, que per posar alguna pega era absolutament frontal, però compte,
per que de perfil impactava tant o mes que de front.
El modelat del cap del
Baró era superb, la tensió de l`escena, el moviment dels ulls, les arrugues,
etc,.. també la tensió és percebia a la ma que estava a punt de detonar el
gatell de la pistola, l`altre grup que demostrava una execució molt acurada era
la del grup candidat a l`indult que com he dit adés restà tercer a la votació
popular. Però a la resta de ninots d`escena eixe modelat realista, no tenia una
regularitat tant alta, mostrant figures amb un estil diferent a eixe realisme
tant fidel, amb més línies planes, abstracció, etc,...bàsicament alguns contra
coronaments o ninots més grans, a banda
també hi havia un estil més caricaturesc en la majoria de ninots.
La pintura és un aspecte
sempre complex, ja que canvia un tant amb la quantitat de llum solar o
artificial rebuda, tenia una sensació ambivalent respecte el cap del Baró,
d`una banda els colors estaven pintats sense macula i fent molt bons
contrastos, que fins i tot aconseguien crear un envelliment molt adequat per
una persona major, amb tonalitats molt pàl·lides, però d`altra banda no acabava
d`assimilar com s`havia triat un color tant fort com el morat de les celles,
part dels cabells, etc..sobre un modelat tant realista, era un fet que em
deixava una mica xocat. Potser fou per que eixe morat contrastava molt bé amb
el verd i el blanc que també l`acompanyaven? La veritat siga dita que eixa tria
de colors després combinava fins i tot amb la decoració blanc i verda de pedres
blanques i gespa. Llums i ombres, amb alguns apartats prou bons com la
composició i altres excel·lents com l`escultura que rebia el 9é premi de la
secció 1-A
José Luís Platero Cosí ens explica I a mi per què? la Falla Llanterna-Na Robella 2018.
Benvinguts
al Mercat Central era el lema de falla infantil que homenatjava
al centre del Barri: el seu Mercat. La composició era tant simple com efectiva,
una reproducció del Mercat Central ocupava el centre de la base, els principals
personatges eren els humans, mantenint una jerarquia on el pescater i una
turista es situaven com a més importants. Xiquets amb plànols a la ma, feien de
menuts turistes que es sorprenien de les meravelles gastronòmiques i
arquitectònics que trobaven al edifici modernista d’Alejandro Soler March i
Francisco Guàrdia Vial començat a construir el 1914 i finalitzat el 1928. A la
part posterior, un menestral li mostrava tot tipus de perols i calders, com no
apareixien els proveïdors... un tant costumistes, vestits de saragüell.
Una altra tipologia de
ninot que feia somriure els més menuts, eren les fruites i verdures
humanitzades, carlotes, pomes, carn, peix, etc,...a eixa varietat de components
anava afegida una varietat de modelats, ninots humans adults més seriosos, els
xiquets més expressius i finalment els animals i aliments humanitzats absolutament
humorístics, sobretot els peixos. La pintura tenia colors més vius a les
diverses escenes, reservant una tonalitat beix a les parets del Mercat Central,
però amb un treball increïble de reproducció dels taulells de la part superior,
amb una presència important de blau agrisat i roig. A la part frontal dominaven
les tonalitats càlides, mentre que a la posterior eren les fredes. Cadafal amb
un plantejament senzill, però amb una regularitat molt gran en tots els
aspectes, de les millor de Platero que li donen a la Falla Llanterna-Na Robella el 2º de la secció tercera infantil i
això que comptava amb un dels pressupostos de la part baixa.
I ara ací finalitza la meua crònica per les falles 2018 de la València més antiga, la dels barris de la Seu, la Xerea i el Mercat. Fins la propera!
