Corredor de Falles

CRÒNIQUES FOGUERERES    2017

Del Benacantil al Postiguet. Barri Vell-Santa Creu-Raval Roig. Sector nº6 de la Federació de Fogueres d`Alacant. Caminant cap al 90 Aniversari. 

Sector turístic per excel·lència el sector nº6, acumula patrimoni arquitectònic, historia i estampes que són projectades a nivell internacional: El propi Benacantil, la Platja del Postiguet, l`esplanada, la plaça de l’ajuntament, etc, etc,... si comence a descriure racons del casc antic, acabaré fent una crònica més galdosiana que foguerera... ja hi haurà altres moments per explicar les belleses alacantines, les arquitectòniques i les humanes... que de tot hi ha! La meua entrada al cèntric sector es va produir pel carrer Sant Ferran el qual em dugué a la Foguera Rambla Méndez Núñez  situada en la via del mateix nom, la qual fa de frontera entre el casc antic i l`eixample, un punt d`inici de ruta molt apropiat.

Diuen que la primera impressió es la que compta, doncs fou molt bona, la veritat. Almenys per la cara frontal, la composició invitava a descobrir tots els racons de Memòries d’Àfrica, una gran màscara del continent verd, presidia el cos central d`una foguera coronada per un parell de dones africanes que sostenien uns gerros d`aigua. Elements geomètrics corbats dibuixaven la característica palmera present als coronaments de moltes fogueres, però també de la màscara sorgien siluetes estilitzades de dones africanes que ampliaven el cos central. Fent una ullada rapida es podia relacionar un conjunt d`elements de l`Africa subsahariana que donava cohesió a la foguera, entre altres el contracoronament, una dona carregada amb un gran gerro d`aigua exactament com les del remat, però més gran.

Quan em vaig acostar més em vaig adonar que no hi havia un, sinó dos contra coronament, l`altre era una dona agenollada sostenint un plat, entremig un bruixot, voltant la foguera, caçadors, lleons, elefants, gaseles, etc,...i un detall a la part de darrere del cos central: un cap d`elefant amb el mapa d’Àfrica baix d`ell. En el modelat hi havia un parell de característiques molt pregones, la primera que les figures representades no tenien rostre, a excepció d`un parell de ninots, entre altres el candidat a l`indult. L`altra l`estilització un altre element característic de l`escola alacantina...fins ací tot molt lògic, el que em va desquadrar després es comprovar és que l`artista Lorenzo Fandos, és de Borriana. Caram, d`això és diu adaptació!

Una bona composició pot ajudar molt a la posterior distribució dels colors en la fase de pintura, així va ser en la Foguera Rambla Méndez Nuñez, verd oliva dominant a la mascara, ulls rogencs, llavis morats, orfebreria daurada, etc,..... el cos central era un bon compendi del conjunt. En el coronament un dels vestits amb color fred verd llima i l`altre rosa càlid, ambdós amb tonalitats molt suaus. També les figures geomètriques de la palmera del coronament afegien multitud de tonalitats, a tota l’àrea de la base el color marró xocolata més fosc o el marró havà un pel més clar constituïen una base que es complementava amb una munió de colors com el verd llima, el blau, el roig, el gris, etc,...una foguera molt completa que va rebre el 1r premi de la secció cinquena. La Foguera Rambla Méndez Núñez és una de les fundadores i farà 90 anys a les Fogueres de Sant Joan de 2018.

I si el pare és músic el fill és ballador, per que Sergio Fandos en Bla, Bla, Bla aconseguia de nou gran cohesió temàtica, bàsicament per la figura centra, un bust femení parlant per telèfon, envoltada per mono-escenes elevades per a crear perspectiva i profunditat, a més a més la composició era més ben oberta i deixava contemplar molt clarament, els elements interns. Un detall interessant era la posició del contracoronament  del ninot del travallengües, d`esquenes al cos central i assegut...la veritat que en el seu moment no li vaig donar importància, però després em vaig adonar que o no ho havia vist abans o comptades vegades.  En darrer lloc destacar la decoració de la base, tant per la composició com pel color.

Modelat naturalista representatiu de situacions comunicatives orals que envoltaven el cos central, a banda de certa expressivitat la mida dels ninots era exactament la mateixa en tots, cosa que homogeneïtzava la falla i atorgava més importància al rostre del cos central. Els únics ninots amb major grau d’abstracció pertanyien al coronament, però representaven una porció mínima. Com el cos central tenia una mida considerable, la seua superfície era determinant a l`hora d`establir l`equilibri cromàtic, una dualitat entre blanc/rosa vs negre/morat, la qual jugava també amb les formes de la cara per a crear clarobscurs. Entre els ninots de base, amplia diversitat de colors: blaus celestes, verd llima, taronja, etc,...però sempre amb colors suaus i per últim la decoració de la base amb una arena que més que groga, semblava beix i creava un efecte lumínic càlid. Com la gran, la Foguera infantil Rambla Mendez Nuñez era molt completa, rebé el 2º premi de la secció cinquena infantil.

La brisa marina anava abraçant-me a mesura que m`acostava a l`esplanada, el mosaic ondat de colors roig, blau i blanc era i és encisador. A més, el passeig compta amb quatre fileres de palmeres que acompanyaven fins arribar a la cantonada amb la Casa Carbonell on estava plantada la Foguera Esplanada que portava per lema Lluita. Amb una llum esclatant ben passada l`hora de la Mascletà i sense edificis al voltant encara resplendia més tota una foguera amb una composició impactant. Una gran deessa hindú de sis braços mirava de front amb una serenitat quasi celestial, al seu damunt un espectacular coronament que naixia de la corona del seu cap, continuava amb tres formes geomètriques horitzontals situades com fulles de palmera, un parell de figures geomètriques rodones i coronant-ho tot el cap d`un felí amb cara de pocs amics.

Per a reforçar la geometria de la piràmide invertida, la deessa sostenia entre els seus braços un espassa corba i un enorme trident. A banda i banda, com dues grans columnes la flautista feminista i a l`altra banda un ninot masculí de mida idèntica amb un gos, no recorde a que feia referència. Enmig dels dos un ninot reclinat en un diva representava el poder econòmic que lluita per mantindre els seus privilegis. Voltant les escenes trobàvem un tigre, un ensinistrador de falcons, etc...de nou quasi des de la carretera, amb molt de compte per a que no em xafaren, veia que la part de darrere era encara més geomètrica i abstracta. Tan sols un gran cap d`Elefant actuava com a element concret del cos central, en eixe sector.

La part de darrere, reservava una escena interessant, potser la millor, tres micos, un d`ells mirant de reüll els altres, feien ioga, tractant de relaxar-se, però no acabava ací l`escena, un xicotet i cabut ninot en posició de flor de lotus completava el quadre...entre allò i la brisa del mar, quasi que et relaxaves un poc i tot. Quan ja estava a punt de completar la volta a la foguera, em vaig adonar que un dels ninots del contra coronament, formava part de la família de l’última escena, que tractava la lluita en verd. Espectacular estampa de la Foguera Esplanada amb la Casa Carbonell i més lluny el Benacantil i el Castell de Santa Barbara de fons. El modelat era important en una foguera realitzada per Javier Álvarez -Sala Salinas, un dels millors representants de l`escultura en l`escola valenciana.

Formes en general naturalistes, que trencaven la serenitat per a passar a una major expressivitat, sense experimentar caricaturització, però sí una major efusivitat en l`escena dels monos zen. En general el resultat plàstic era un barreja de crítica i món oníric amalgamats en una sola peça, la temàtica tot i que oberta, gràcies al modelat aconseguia transmetre certa homogeneïtat, ...insistisc, la temàtica oberta dificulta molt. Com en la Foguera Loring, la vegetació jugava un paper favorable o Javier Álvarez Salinas, ho sabia i jugà molt bé les cartes, per que la utilització de colors suaus com el majoritari rosa carn o el groc taronja del coronament, tenien un perfecte contrast amb el verd fosc de les palmeres. 

Una altra parella de colors que ja havia vist en altres fogueres, eren el rosa malva i el morat, en tot cas, quasi sempre colors molt suaus, que quan els rajos solars queien sobre ells, els neutralitzaven tant que s`apropaven al color blanc. Si es girava a la part posterior, s`advertia un altre gran contrast entre el groc o daurat, segons la figura i el blau celeste o turquesa, també depenent de quina àrea. La decoració amb pedra blanca il·luminava més el cadafal, que a més a més, on es quedava tan sols en pedra blanca, ja que apareixien línies pintades i altres ornaments. La Foguera Esplanada va rebre el 3r premi de la Secció Primera.

Bones Festes era el lema de la foguera infantil de l`artista Vicent Torres Estal una barreja festiva i compositiva, tant complexa com interessant. Tota i la seua base rodona, l`estructura estava molt compartimentada per elements arquitectònics que l`elevaven i seccionaven en diferents escenes. La complexitat continuava amb les diferents grandàries dels ninots, així el gran conill de Pasqua i el gran ninot de la calavera, que supose que feia referència a Tots Sants destacaven, però també el ninot de neu i la bruixa que sostenia la carabassa. En tot cas, no era una composició fàcil de definir, la qual rematava amb ninots de mida molt xicoteta com el pare noel, les vestes de Setmana Santa, els xiquets que havien fet el ninot de neu, etc...

El modelat era definit per multitud de traços geomètrics que es tornaven més propers al naturalisme quan s`acostaven als trets facials, tot i mantindre algunes constants com formes romboidals en una bona part dels caps dels ninots, en altres apareixien altres figures geomètriques. Els colors forts acabaven de dibuixar un paisatge que recordava els còmics, no hi havia colors dominants, el garbuix era tant gran que els ulls es confonien fent un vista general, tot i que  si anaven distingint cadascuna de les escenes, però la composició feia que les taques de colors romangueren tant juntes que fora molt complicat establir analogies. Una foguera molt atrevida en els seus plantejaments que amb algun xicotet canvi haguera estat més amunt, però que no obtingué premi a la secció primera infantil.

Molt il·lusionat, creuava el pas de zebra per arribar al moll de llevant, il·lusió per visitar la Foguera Port d’Alacant l`única flotant i per que la brisa ajudava molt a suportar una calor que ja començava a fer-se insuportable. No sé si és podia visitar pagant o no, ho desconec, però com era la meua primera vegada, tampoc vaig voler fer-ho tot d`una i vaig decidir contemplar-la des del moll. Invasors era obra dels artistes Palacio i Serra, els olivers havien disposat una composició molt frontal, aspecte lògic en una foguera que la majoria veiem només per davant. Un parell de viking sorgien d`un Un drakar o långskip vaixell utilitzat per vikings, saxons i escandinaus entre el 700 i el 1000. Un mig cos d`un tercer viking feia de contracoronament, les torxes i armes que portaven exercien com a coronaments.

Entre les escenes, la primera que vaig advertir, molt relacionada amb la temàtica i amb la ciutat, era la possibilitat que la marca sueca Ikea s`instalara a la capital meridional, amb uns vikings que als seus escuts portaven la coneguda marca, era difícil distingir les escenes des de lluny, una parell de la Guardia Civil apareixia caracteritzada com els antics seguidors d`Odin, multant un altre viking...ignore el motiu de la penalització, tinc disculpa, els cartells estaven una miqueta lluny xD! En un altre dels laterals un tripartit local també barbàric que vaig reconèixer pel color de les vestimentes i per la presència de l`escut municipal en el tron de pedra. Per la part de darrere no tinc ni idea,....o entraves dins del recinte o a nadar!

La foguera ja tenia una composició molt atractiva i diversos vaixells en el cadafal i això en eixe context tant especial com el port, ja li feia guanyar molts punts, a banda el volum era considerable, semblava quasi una especial...o sense el casi. Modelat a mig camí entre el naturalisme i l`abstracció deixant la definició de parts d`alguns ninots a l`acció de la pintura, un bon exemple era el ninot del coronament, ja que la pintura creava ombres per a remarcar les diferents parts de les extremitats, plegaments de roba, etc...Bon equilibri entre colors clars i foscos, en els primers es recorria als metàl·lics o metal·litzats com el gris o el blau agrisat, un altre joc de colors recurrent era el format pels colors càlids on dominava el groc, daurat i en menor mesura roig, front a l`altre bàndol on dominava el blau, el morat i el verd. La Foguera del Port d`Alacant rebé el 2º premi de la Secció Primera.

La infantil tenia un tema relacionat amb la seua demarcació El meu port i...el teu! Plantada en el moll, en terra, però amb les tanques de tal forma, que tampoc es podia rodar. No obstant, si podia fer-me una idea de la composició, una onada humanitzada mantenia un romàntic idil·li amb un mariner al cos central. Ambdós es situaven de perfil, com en un antic fris, al seu voltant elements relacionats amb l`espai marítim i el port, un xiquet bussejant, un altre en un vaixell de paper, cavallets de mar, etc,.. i una reproducció en miniatura d`una foguera adulta del port en la seua plataforma flotant. Composició que establia dues façanes, més que una forma rodona, .... no sé si Palacio i Serra se`n adonaren, supose que no, però estava plantat de forma, que la majoria de ninots estaven darrere i no es veien.

Modelat naturalista, però amb un element que donava cert toc oníric com l`onada humanitzada que a més a més comprenia una porció de foguera considerable, vaig fer l`impossible per rodar tot el que vaig poder la foguera i gràcies a això vaig descobrir, que no tot eren tonalitats fredes de blaus marins, celestes, verds, etc,...també hi havia lloc per al color blanc, el color carn o el morat, la veritat es que hi havia una transició de càlids difícil de definir a la part de darrere, i l`escala cromàtica era completa. A diferència de la majoria de fogueres grans o infantils, ací la decoració de la base era tela de color blau marí, fins i tot en eixe aspecte la Foguera Port d’Alacant tenia un toc diferent, el jurat li atorgà el 4rt premi de la secció primera infantil. 

Que a gust m’haguera quedat allí vora mar amb tant bonic paisatge, però quedaven importants fogueres per visitar, afortunadament la brisa continuaria fent-me suportable la visita amb aquella calor indescriptible, tornava a la plaça de la porta del mar, per enfilar el camí fent un passeig d`uns aproximadament 300 metres fins la Foguera Passeig de Gomis, en un emplaçament d`ensomni, quasi paradisíac a pocs metres de la mar, envoltat de palmeres, baladres, gessamí, etc...el salobre de la mar i l`olor de les flors eren un acompanyant inesperat en aquella visita a Pecat de l’artista Carlos Carsí. Era la tercera foguera seguida que contemplada de la secció d`argent, la que tenia una composició més esvelta, amb ninots asseguts al cos central com el del foguerer que em mirava de front i darrere d`ell un ninot femení que sostenia una bola i uns adorns que coronaven amb sanefes i boles.

Al cap d`una estona d`observació em vaig adonar que els ninots no tocaven l`arena, la base de la foguera tenia uns llargs llistons que sorgien del cos central i sobre els quals es situaven els diferents ninots de les escenes. L`Adam i Eva de darrere alts i esvelts, confirmaven la sensació que transmetia tota la foguera de llargues línies estilitzades, tant des del punt de vista vertical com fins i tot horitzontal, degut a la peculiar composició, una conseqüència d`eixa combinació era una sensació etèria. Respecte el modelat, hi havia una combinació de naturalisme i abstracció introduint els mateixos principis d`estilització que la composició i la substitució d`eixes línies de reproducció realista per altres introductores de les més variades geometries en els ninots del cos central.

El modelat dels ninots de base, tenien una major caricaturització, tant en ninots genèrics, d`escenes com “luxúria” o encara més en “ira”, com en escenes com “enveja”  apareixien els caracteritzats els tres representats del tripartit del govern -ara de nou a la oposició, després de la moció de censura- o el president del Hercules C.F en “Orgull i Vanitat”. De nou m`impactava la combinació dels colors, que fins i tot jugaven amb l`escenari vegetal o l`ornamentació. La foguera tenia una base de color gris metal·litzat òbviament freda, plantada sobre base d`arena groga, òbviament càlida...i més amunt més colors càlids, roig, grana, etc,..l`altre color important a la part de dalt era el blanc. Però hi havia un color, que no estava pintat i donava un efecte magnífic: el verd de les palmeres i la vegetació que envoltava la foguera que no rebé premi en una espectacular Secció Primera de les Fogueres d’Alacant.

Rei de Reis era l`aposta del benicarlando Juan Lluch Martí en aquell bell racó del Sector nº6 de la Federació de Fogueres d’Alacant.  Composició on destacava la figura d`una modista al centre, coronada per tres xicotetes figures, un rei i un parell d`auxiliars que l`ajudaven a provar-se els vestits. A la part posterior damunt una corona el Rei del Rock, un contra coronament que afegia un toc humorístic i voltant la figura central de la modista encimbellats en corones o un carret de fils. En la frontal, els ninots es situaven o directament en la base acompanyats per elements de la costura, com botons, agulles, etc,...també allí baix estava el grup candidat a l`indult constituït pels reis mags. No puc deixar la composició sense recordar l`efecte d`ingravidesa creat per la posició dels dos ninots que literalment apareixien suspesos en l`aire. 

Molt interessant les variants en el modelat, en el ninot més gran on el rostre tenia major superfície apareixia amb major naturalitat, mentre que en els altres més menuts tendien més a l’abstracció, no obstant, també en el ninot principal s`observaven tendències abstractes a les extremitats, cabells, etc,...en els ninots més menuts, com és propi en l`artista, la pintura jugava un paper important per definir distintes parts de la cara, expressivitats, etc,...passant a la pintura en general, hi havia una gradació de càlids a freds, partint del rosa dels cabells, seguint per un roig grana i finalitzant en el morat. Fins i tot es podria incloure ací el rosa carn de la cara. Altres colors importants, eren el verd de forma molt dispersa, però ocupant  una bona superfície i el groc quasi crema de l`arena de la base, que també jugava el seu paper. A la part posterior el blanc també tenia una relativa importància. La Foguera Passeig de Gomis no rebé premi del jurat a la secció segona infantil. 

En aquell moment vaig dubtar entre anar o no fins la Foguera la Marina, però era tard, feia calor i no m’atrevia...i crec que on em penedisc del tot de la decisió, per que era tard, no per que estiguera tant lluny, com m’esperava, un poc més de 400 metres fins el final del passeig on està el Mirador de la Marina, molt a prop del Raval Roig, la foguera portava per lema Sentiments i era obra de l`artista alacantí Carlos Santana estava enclavada a la secció cinquena on hi havia 14 fogueres per a només tres premis....tasca complicada la d`aconseguir entrar en eixe podi. A tenor per les fotografies del company Dani Garcia de la Ruta Fallera, tenia una composició compacta, poca alçada i destacava el rostre femení del coronament així com la base de vareta que la sostenia. La foguera infantil Volem saber, era obra de l`artista Juan Alberto Navarro Guijarro competia a la secció cinquena infantil.

Però la calor em va fer tornar arrere fins la Plaça de la Porta del Mar i girar a la dreta pel carrer Cervantes fins la Plaça de l’Ajuntament d’Alacant. La Foguera Oficial, no podia haver triat millor nom Baix el mateix Sol... per que allí estava jo, amb el meu barret de palla, torrant-me a les tres de la vesprada, que ja són ganes i afició. Vaig arribar des del mar i la meua primera visió de la foguera fou per la part posterior, estilització i un coronament estrellat espectacular, com no havia vist en tot el dia i això que ja portava tres sectors...i és que la Foguera Oficial, és la foguera oficial. Un imponent cap de lleó mirava al mar, envoltat de dos galls d`indi en posicions inverses un respecte l`altre, l`altre element que impactava eren els múltiples llistons que eixien d`aquell astre rei gegant. 

Ja des de la porta de l`ajuntament vaig poder fer-me una idea més exacta de la composició, apareixia un sol humanitzat que no sabia si pujava cap al cel o baixava cap a la terra, semblava suspès en l`aire, a banda i banda, dos espectaculars figures femenines que formaven un triangle enorme, enmig de tot figures sense rostre, com essers anònims que emergien de la terra. Entre les escenes destacaven els cartells, que no seguien una rima sinó una frase de cadascun dels regidors del consistori alacantí. Entre les escenes, contaminació, migracions, igualtat, etc, ...una temàtica un tant dispersa, però amb la màxima que tots vivim baix el mateix sol. El modelat tendia a una gran abstracció, de fet llevant de les cares dels dos essers femenins la resta no presentaven rostre i les extremitats eren esquemàtiques...o no apareixien.

Lligant modelat a composició, cridava l`atenció que la part frontal estava dedicada en exclusiu als essers humans, mentre que la posterior als animals. A nivell de pintura també es percebia eixe dualisme, a la part davantera el sol del coronament amb colors roig i groc il·luminava una part de la foguera on dominaven els colors freds com el blau o el verd, també el blanc era molt present i amb aquell sol era un receptor i amplificador de la seua potència estival. A la part posterior més acolorida, els colors càlids del astre rei estaven acompanyats per diferents tonalitats marronoses i crema. Poques tonalitats fredes a excepció d`algunes esquifides superfícies pintades de blau o violeta, en eixa part. L`artista de la Foguera Oficial era Pedro Espadero.

Tenia tanta calor i ganes de fer el preceptiu descans per a dinar, que se`m va passar per alt la Foguera Oficial Infantil, que estava al costat, Jocs de Carrer era obra de l`artista alacantí Sergio Gómez. Foguera didàctica sobre jocs infantils desapareguts o quasi, a les grans ciutats, amb una composició senzilla, on els ninots s`arrengleraven al voltant d`elements com una trompa, un cavallet de fusta o un xiquet que anava vestit amb la samarreta del Hércules C.F tractant d`agafar un baló encalat. El modelat era naturalista molt identificat amb l`estil de l`artista, que usualment reprodueix eixe model de xiquet, amb cap lleugerament gran i  desproporcionat respecte el seu cos. La cara posterior tenia un predomini dels colors càlids, groc, taronja, rosa i marró, pocs colors freds.

Vaig tindre la immensa sort de dinar a prop d`allí i per prudència vaig fer llarga la sobretaula, no era cosa d`eixir a les 16h de la vesprada quan encara estaven caient els rajos del senyor Llorenç. Però com la cabra tira a la muntanya.... no vaig esperar molt més i abans de les 16h i 30 ja estava càmera al coll dirigint-me pel carrer Jorge Juan cap a la Foguera de la Plaça Santa Maria en ple barri vell d`Alacant i a menys de 50 metres de la foguera oficial. Olors d`Alacant  tenia per davant una composició aparentment molt rodona, però no molt alta, en canvi si es rodava amb una perspectiva diferent la foguera tenia un aspecte prou més esvelt i fins i tot de gran alçada. Tornant a la part de davant, una bella dama abillada amb un pentinat i roba dels anys 20’ del segle passat es perfumava, dalt el seu cap es desplegava un coronament en forma de ventall, on hi havia xicotetes tessel·les de colors formant un mosaic, tècnica molt habitual a l`escola alacantina, tot i que l`artista era el cullerenc José Lafarga, un dels més insignes membres de l`escola de la ribera. 

L`espill on es mirava la dama, actuava com a contra coronament del qual eixien algunes figures estilitzades. Entre les escenes, una iaia que li ensenyava a la neta vestida de bellea l`essència de foc, que és la de les fogueres, un turista descobria que Alacant fa olor a vell... en el casc antic, el solar de la projectada Ciutat de la Llum feia olor a ranci, el tripartit feia olor a socarrim, altres volien que Alacant fera més olor a mar, etc....la cohesió temàtica entre el guió i el projecte finalment representat tenia una alta correspondència, que unida a la composició la feia molt atractiva. 

D`altra banda tindre un artista especialista en modelat com Lafarga, assegurava un alt nivell en un apartat que sol quedar en un segon pla en la gran majoria de fogueres, l`execució corresponia a un modelat naturalista més hieràtica en el cos central i més caricaturesca a les escenes, però en un to molt moderat. La foguera aconseguia un sincretisme interessant entre aspectes de les escoles alacantina i riberenca que es completava en la pintura. Tonalitat pictòrica pastís al cos central, combinant verd i morat clars al seu vestit, el barret també morat augmentava la seua gradació i el seu cabell negre feia que el cutis de rosa carn, semblara més blanc del que en realitat era. 

Els colors càlids més vistosos lluïen a la part baixa del mosaic del coronament i en els cors que sorgien del cap del cos central. Vista per darrere a contra llum encara m`agradava més la combinació cromàtica que al descobrir del vestit l`esquena de la dama, mostrava un poc més de color càlid, tot i que amb un rosa carn molt suau, que tenia en el seu propi vestit verd turquesa o en els arbres d`algunes escenes la seua contraposició de colors freds. Molt completa la Foguera de la Plaça Santa Maria va rebre del jurat el 1r premi de la Secció Tercera de les Fogueres d'Alacant.

Alacant dia i nit era la foguera infantil de temàtica local com la gran, obra de Javi Fernández tenia una composició que recordava les primeres piràmides de la història que tenien com a característica una estructura esglaonada. Eixa estructura i el lema ja li dona un toc màgic molt original, també els personatges que apareixien portant sols i llunes que semblaven objectes onírics. Semblaven viatgers del futur aquells essers fantàstics que simbolitzaven eixa dualitat diürna/ nocturna, els quals tenien al voltant ninots que representaven accions molt humanes. El modelat era prou homogeni entre eixos ninots humans amb eixos gran i apuntats ulls que realitza Javi, que expressen la més pura curiositat infantil. 

El modelat del cos central-coronament era especial, però per la posició aguantant la lluna i per les seues geomètriques línies que la feien més sobrenatural o màgica. El dualisme continuava com havia de continuar pintant la representació del dia amb colors càlids, semblants al sol i a la representació de la nit amb freds...no falla! La gràcia estava en fer-ho amb el grau de perfecció que ho va fer Javi Fernàndez sobretot en la figura de la nit amb un domini dels canvis d`un mateix colors a tonalitats més fosques o més clares...que aborronava, per que només els grans, poder convertir lo difícil en fàcil. La dualitat temàtica es plasmava fins i tot en aspectes secundaris com la decoració de la base amb pedra blanca i terra negra o els mateixos cartells explicatius. Una foguera molt diàfana i senzilla, més bé xicoteta, però molt ben armada que va rebre el 1r premi de la secció tercera infantil.

Tornava de nou a l`ajuntament que estava a deu passes, per a travessar un dels pòrtics que em duia a un altre lloc molt castís de l`Alacant antiga, la Plaça de la Santa Faç on es planta la Foguera Monges-Santa Faç un emplaçament magnífic amb edificis antics de poques plantes i façanes que amb una bona foguera embelleixen encara més. El lema era Congelats i a simple vista la composició ja mostrava uns grans blocs de gel a la base i el cap d`un personatge barbat el qual era coronat per una espectacular palmera gelada, amb nombrosos símbols de congelament en les puntes superiors. L’harmonia amb la temàtica continuava amb ninots com pingüins, ninots de neu o arbres amb neu. La part posterior era bàsicament estructura i només una nevera feia de ninot .... era la mateixa comissió congelada per la federació de fogueres que els tenia allí dins. 

Seria complicat parlar de modelat amb pocs elements observables modelats, però agafant les escenes frontals i sobretot la de l`ex alcalde Echavarri transformat en ninot de neu es podia dir que basculava cap a la caricatura. Només el cap del esser barbat del cos central mantenia un posat distant e inalterable. Fonamental era la pintura per a lligar la foguera amb la temàtica, predomini absolut de les tonalitats fredes i neutres, blanc i blaus de tots tipus i algun espai més reduït morat o verd. Encara més reduït era l`espai reservat als colors càlids com el groc, el roig o el rosa. La falla sobretot tenia gran cohesió en la pintura i el color, fins i tot la pedra blanca, semblava neu, però les categories baixes són molt nombroses i amb pocs premis. El jurat no atorgà premi a l`obra de José Francisco Gómez Fonseca a la secció 6-A...sincerament amb només tres premis per a setze...era quasi missió impossible. 

Un amor molt espacial era el lema de la foguera infantil, signada per la comissió. La composició ben oberta sobre una ampla superfície arenosa tenia en el seu centre un planeta sobre el qual un alienígena acompanyava a una bellea alacantina, un tant espacial. Observant-los una granota d`ulls saltons i un estrany esser també extra-terrestre, darrere unes formes geomètriques sobre les quals apareixien un altre extra terrestre i un altre amb forma humanoide. Disseminats al voltant d`eixe cons central, una parella d`avatars, una altra estranya parella de bellea i extraterrestre de millor mida i altres essers, tots de menor mida. La composició i la disposició dels ninots permetien que tot es veiera de forma clara i diàfana.

Malgrat el tema tant espacial, el modelat era més bé naturalista, un fet que pot semblar un contrasentit, però que no te el per que. Els caps i els rostres es remarcaven deixant com a elements secundaris la resta del cos, aportant un to psicològic a tot conjunt, això quedava més patent amb el coronament que formaven la parella d`alienígena i bellea, una trobada entre dos mons. La pintura era aclaparadorament freda, amb una majoria de colors verds i blaus, a banda de tonalitats més neutre com blancs o grisos. Els colors càlids eren molt minoritaris, per això la decoració de la base amb arena groga aconseguia un efecte de complementarietat total. El jurat els atorgà el 5é premi de la secció sisena infantil.

Quan ja marxava cap a l`ultima foguera, em vaig trobar a Vicent Blasco un borrianenc amant dels llibrets com servidor, que també deambulava pel casc antic alacantí en aquelles tòrrides hores. Després de la prescriptiva xerrada, vaig continuar el camí pel carrer major, artèria principal del barri vell fins que vaig girar per l`esquerra pel carrer Maldonado, de sobte unes empinades escales acolorides se`m presentaven. El meu particular primer port de muntanya en aquella ruta nova que em va dur a la Plaça del Pont, fantàstic emplaçament i fantàstica brisa als peus del Benacantil per observar la Foguera Pont de la Vilavella que a pesar de tindre uns cadafals modestos, també tenia el seu ninot de carrer, esperit foguerer per una de les comissions més antigues fundades el 1929, fa quasi 90.

Un conte fantàstic de l`edat xicoteta era el lema de la foguera infantil signada per la comissió, molt modesta amb una composició formada per dos cossos d`una banda un drac que treia foc per la boca i per l`altra un castell del qual en direcció contrària apareixia una princesa amb un pastís. Entremig una corona i una espasa, entre les escenes, un rei i una reina, els seus soldats,  un cavaller i un tigre. El modelat era molt elemental, però en alguna escena com la parella de rei i reina, aconseguia expressar emocions humanes i això ja compensava la seua limitada tècnica. Desafortunadament la pintura no millorava el modelat, sinó que enfosquia tot el cos central, a base de morats i marrons. De nou l`escena dels reis junt el tigre era la més completa, el jurat no atorga premi a esta foguera de las secció sisena infantil. 

La Foguera Pont de la Vilavella, amb el Castell de Santa Bàrbara darrere, tenia un emplaçament privilegiat, que era completat per diverses palmeres. L’ artista de Zen, era José Manuel Garcia Esquiva “Pachi”, una foguera que és fonia amb la naturalesa, amb una composició molt vertical, la figura principal era un arbre humanitzat o un humà convertint-se en arbre, darrere d`ell i com a columna vertebral una gran creu, adornada als extrems laterals i superior, ambdues figueres emergien d`una maceta.  A les escenes, que apareixien al voltant del cadafal com en les fogueres antigues de planta de creu llatina, sempre apareixia un bonsai o alguna planta com a fil conductor d`altres crítiques generalment de caràcter polític.

Cal fer diferents apreciacions en quant al modelat, semblava naturalista en el gran ninot del coronament -tot i que representara una escena màgica, on les mans eren fulles i el cos la soca- però tenia tocs importants d`abstracció, cosa que es repetia als ninots de les escenes que tot i representar humans, tenia línies planes i es prescindia de reproduir extremitats de forma realista, com les mans o els peus. L`altra característica molt visible era la de presentar a tots els ninots humans calbs. La pintura verdosa amb diferents tonalitats era molt present, òbviament al cos central -representava un arbre- però de forma més curiosa, per a representar la pell dels ninots. El color roig caoba, molt marronós, era l`altre color important i el principal entre els càlids. La foguera estava a la secció 6-A. Ací acabava la meua ruta pel sector nº 6 però no les meues rutes per Alacant, fins la propera i a pel 90 Aniversari!