CRÒNIQUES
FALLERES 2018
Alzira: Sectors la Vila i Centre. Plaça del Forn guanyà el palet dels llibrets i Plaça Major de les falles en 120 aniversari de la seua primera falla plantada. El Sector Centre de cinc comissions, quatre amb premi de llibret de Conselleria.
Vista General
de “Quan la mar arrassa, quedat a casa” la falla el Mercat pren el relleu de
Cami Nou en l’aposta per les falles originals a la Federació de Falles
d`Especial d’Alzira.
Les vicissituds em portaven
a començar la ruta a l`inrevés que altres anys, començant pel Sector la Vila
però no intramurs sinó extramurs per la Falla
Pere Morell que enguany presentava un dels millors cadafals infantils dels
últims anys amb un tema això sí, prou socorregut com Les meravelles d’Alícia, però hi ha artistes capaços de donar-li la
volta a tot i aconseguir reaprofitar vells lemes i vells motlles o dissenys per
a fer-los reviure amb un resultat digne. La composició revelava una voluntat
d`omplir espais, dues grans figures servien de cos central i marc en el que
s’integraven altres més menudes, com la reina de cors o la pròpia Alicia, que
donava peu al lema.
Composició de base
rodona, amb base incorporada que li donava un cert regust vintage, la distribució de figures de diferent mida eren
utilitzades per a crear perspectives i una estructura on els ninots convivien a
una mitja distància que permetia observar tot el conjunt de forma diàfana.
Potser el revers d`eixe brillant esquema era una part posterior dominada per
ninots molt menuts en contraposició a la resta del cadafal. L’element
vertebrador per antonomàsia era el modelat personal de l`artista Xavier Tur que aconsegueix els seus
acabats més reeixits a les infantils, especialment a les faccions les quals són
caracteritzades pels grans espais oculars, nassos angulars, etc,...respecte a
característiques generals l`alçada elevada, excepte els ninots més xicotets.
Una anècdota que no sé si
algú advertí, es que respecte la pintura, tot i que hi havia un joc coherent
entre colors càlids i freds, o més brillants o foscos, no hi havia pràcticament
res de verd i ves per on, els banderins dels premis tenien eixe color, amb la
qual cosa i sembla una broma del destí, la falla guanyava en riquesa cromàtica.
Si la part davantera, era dominada per un conjunt de colors més vius, roig,
taronja, groc, rosa o a l`altra banda blau-morat, per darrere el cromatisme
estava ocupat per tonalitats més fosques, la falla perdia alegria, tot i que
també cal tindre prestesa per combinar grocs ocres, amb marrons canyella,
etc,...compte que també hi havia xicotets espais de colors vius. El jurat
concedí el 2º premi de la secció quarta infantil que acompanyava al 2º premi de
Teatre Infantil.
La falla Pere Morell dels
“majors” enguany portava per lema Evolució
Monumental al cadafal es volia reflectir l`evolució dels cadafals des de la
seua creació, potser per això el centre estava ple de mobles vells imitant les
suposades primeres falles. L’altre element que destacava era el coronament on
apareixia l’alcalde Diego Gómez i això almenys ja tenia l’al·licient de tindre
davant no només crítica local, sinó també un modelat original i ad hoc a la
crítica. La composició era de les més senzilles possibles, un gran Diego Gòmez
dalt un cadafal -d`ací ve la paraula- que darrere tenia tota una rastrera de
mobles vells, a mode d`estoreta velleta.
Escenes com la hidra del tripartit i l’Hèrcules del PP o la crítica del
ninot avantguardista.
Quasi tota la falla
tenia el mateix modelat, a excepció de l`escena de la crítica avantguardista,
que en una falla tant menuda trencava la cohesió d`un estil propi molt acusat
com és el de Xavi Tur. Degut a la
peculiar composició del que podríem considerar cos central -un conglomerat de
mobles vells- no podem parlar en propietat d’acabats i es fa difícil parlar de
pintura o fins i tot de color, amb la resta d`elements, però òbviament pesaven
molt el groc de la base on es situava la figura de Diego Gomez, que es veia
reforçada per la palla de la decoració dels voltants, una altra tonalitat molt
present era el rosa i el roig, tant a la camisa del ninot principal com en el
entapissat dels mobles. Cadafal molt modest el de la Falla Pere Morell que obtingué el 10é premi de la secció.
Podeu llegir ací: Llibret Pere Morell Falles 2018
D`altra banda, foren els
guanyadors del Concurs de Teatre, a banda dels premis de millor obra inèdita,
escenografia, vestuari i millor actor. Com moltes altres falles d'Alzira la Falla Pere Morell ha pres la iniciativa de digitalitzar el seu llibret i pujar-lo a un format online.
Em vaig dirigir per un
carrer travesser fins al paral·lel al carrer Pere Morell i antic braç del
Xúquer que encerclava Alzira convertint-la en una illa, l’avinguda Lluís Sunyer
també extramurs però a pocs metres de les muralles, allí estava la Falla Avinguda Lluís Sunyer que portava
per lema En Quixot de la Manxa, de
nou un cadafal molt xicotet, amb voluntat de crear una composició atractiva. El
cap del quixot damunt uns llibres envoltats de lletres i una flama humanitzada
de mirada maliciosa en el coronament, les escenes explicaven la bogeria per
eixir en Instagram, per treballar el cos al gimnàs, per tots els productes bio, etc,....
Modelat desigual tant entre
els ninots d`escena com en el cap del Quixot, que em va sorprendre per la seua
qualitat, tant per la seua reproducció natural, com per l`expressivitat i més
en un artista jove. L`element que potser alineava millor els anteriors elements
era una pintura prou compensada, que de nou adquiria el seu millor registre en
el rostre del quixot, diverses tonalitats de pell des del nas més rogenc, fins
la barbeta més fosca, passant per tonalitats més o menys clares, reproduint
clarobscurs. La resta del cadafal tenia un equilibri entre colors càlids i
freds, però amb uns càlids molt suaus, per que no apareixia el roig, sinó el
fúcsia i el groc, afortunadament la decoració amb pedra blanca, afavoria que es
veieren millor tots els colors. Bon debut de Rubèn Albelda a la demarcació, que rebia el 4rt premi de la secció
quarta.
Nou
d`octubre era el lema de la falla infantil que tornava a
construir l`artista local Juanjo Tarrasó
que enguany tenia una dura competència com ja havíem vist a la falla
anterior. En primer lloc era ben visible la composició on tenia reservada una
posició privilegiada un Jaume I infantil sense barbes, ni espases, però amb el
seu característic casc, per a remarcar la seua centralitat era l’únic ninot que
s`elevava sobre una estructura constructiva, coronada per cors i un drac. I si
important era la figura del xicotet conqueridor, també ho era la de la seua
estimada, aspecte subratllat per tindre una mida semblant i clarament superior
a la resta de figures representades a una escala molt inferior.
Modelat naturalista amb expressivitat continguda que tenia les seues millors virtuts en els jocs de mirades que comunicaven als ninots entre si i creaven un llenguatge plàstic coherent amb la temàtica que es pretenia representar. Les tonalitats tenien una tonalitat pastís que acompanyava eixe discurs expositiu, rosa persa, rosa francès, lavanda, etc,... una variació de roses molt cuidada, acompanyada de colors molt propers com el violeta malva que feia de transició cap a blaus grisosos o rojos purpuris que jugaven amb les tonalitats rosàcies anteriorment descrites. Base de pedra blanca profusament decorada amb un ribet morat i lletres de presentació blau ciànic. Una pena que no hi haguera més volum...i pressupost en la Falla Avinguda Lluís Sunyer que va rebre el 4rt premi de la secció quarta infantil.
Podeu llegir ací: Llibret Lluís Suñer Falles 2018
Passava ara sí a la Vila
intramurs...per un passatge per a vianants que travessa el carrer del mur, la
Plaça del Sufragi i més avant la Plaça del Carbó, escenari de vesprades de
plors o alegries, segons els premis rebuts o també de crides falleres, girava
cap a l`esquerra pel carrer Sant Roc on estava plantada Aneu a fer la mar la Falla
Sant Roc, cadafal un poc més voluminós que anys anteriors, amb forta
coherència temàtica que utilitzava elements marins per fer crítica política,
econòmica, social, etc... i que presentava cohesió temàtica amb un Neptú al
coronament com a metàfora del tripartit regnant a Alzira al costat d`un Far,
l’excepció eren un parell de ninots que no es corresponien al tema general.
La tosquedat del modelat
s`unia als heterogenis orígens dels motlles que junt a uns versos amb faltes constants
que constituïen clarament un apartat molt poc lluït, sobretot en el cas de la
torre del Faro, no obstant el cadafal tenia de nou un nivell acceptable en la
pintura, especialment en part frontal de la de la figura central, la cua del
Neptú amb mosaic, em recordava una de les característiques utilitzades pels
mestres de l’escola alacantina. Desafortunadament el dia estava núvol i la
falla no tenia colors vius, ans al contrari, el gris ocupava grans espais, que
tot i combinar amb marrons clars i foscos, no il·luminaven massa la falla,
afortunadament la base de pedra blanca, era la més clara possible i almenys no
enfosquia més el conjunt. El jurat els atorgava el 7é premi de la secció
quarta, el millor en molts anys.
Nombres
i lletres era la falleta infantil més menuda de la ciutat, que
per a més inri tenia tombat l’estàndard del premi, cadafal molt modest que
també és mereix unes línies, un llibre obert del qual emergien xifres i lletres
i un ninot que representava un adult dalt un llibre, als costats ninots que
representaven uns xiquets en edat escolar, per si no fora poc estava envoltat
d`altes tanques, cosa que indica que hi ha actituds incíviques freqüents...i
això que la policia local està enfront! En fi, ja vindran temps millors. La
Falla Sant Roc rebia el 10é premi de la secció quarta infantil, però en fi en
aquestes categories el més important es que continuen plantant falla.
Podeu llegir ací: Llibret Sant Roc Falles 2018
Continuava avant pel
carrer Sant Roc, passant de nou per davant l`Ajuntament i seguint avant calia
creuar la Plaça de la Constitució i més avant el carrer Major Santa Caterina, en
realitat era el mateix carrer pero anava canviant de nom, fins que vaig girar a
l’esquerra pel carrer Doctor Sociats fins la Falla Plaça del Forn on s`havia plantat El que aguanten les dones, cadafal de volum molt reduït per a la
categoria, que com a contrapartida tenia la total originalitat, cosa digna
d’agrair a l’artista i la comissió. Una super fallera constituïa el cos central
i el cabàs que aguantava els maldecaps i patiments que suportava, en el que es
podria denominar l`escena central, hi havia cinc panells amb llegendes de la
vida de dones notables.
Voltant el cadafal anaven
apareixent distintes escenes, com la de hauràs de pixar assegut -escena
probablement més hilarant de tota la falla- l`ama dels cacaus, on es suposava
que apareixia Angela Merkel damunt el símbol de l’euro i movent els fils d`una
titella anomenada M.Rajoy, un home gran assegut observava a una dona amb quatre
braços que sostenia diverses eines en l`escena del decàleg de la maniàtica de
la neteja, no és habitual vore ninots amb tants braços, la falla tenia el seu
punt. En darrer lloc apareixia l`escena de la maleïda bàscula, on es tractava
el patiment psicològic pel contrast entre el desig i la realitat física, per
cert, una pena que la forta ventolera havia arrencat quasi tots els cartells.
Crec que la crítica
unànime al cadafal, òbviament era la seua mida, per que la originalitat i la
adherència a la temàtica del llibret i de la falla infantil era absoluta. El
modelat era naturalista i com sol ser habitual dins eixa corrent escultòrica,
mostrava un to seré i més impersonal o absort en la figura del cos central, que
d`altra banda era la que cercava un major preciosisme, mentre que les figures
de les escenes mostraven una tendència a la caricatura, tot i que l`únic
personatge famós que apareixia, precisament era un dels més continguts i fins i
tot un poc rejovenit, aprimat i embellit al taller de Rubén Gómez Aranda.
La pintura concentrava la
seua força en el personatge que presidia la falla, amb un color roig intens,
que tenia la seua continuïtat amb un altre color càlid més suau, com era el
rosa carn i com a contrapunt fred, un morat fosc, molt fosc en els guants que
també tenia com a contrapunt una estreta i llarga faixa morellana on el blanc
neutralitzava molt tant la pròpia faixa, com tota eixa àrea central. De nou el
color càlid molt suau, del cabàs del coronament amb el seu groc desgastat, groc
Nàpols, quasi crema. A les escenes de base, hi havia una diversitat molt
complexa en analitzar, però era evident que la decoració de la base amb gespa
verda, no s’havia fet a l’atzar, era el contrapunt ideal per al color roig del
cos central. La falla no tenia mals acabats, no tenia cap titànic en cap de les
àrees puntuables, però el reduït volum probablement pesà molt i finalment rebé
el 7é premi de la secció primera.
Dones
era el títol del llibret i de la falla infantil realitzada per Ramon Olivares, amb una composició on
el cos central apareixia reblert per figures planes que representaven símbols o
elements constructius. Enmig i com a personatge central destacant per la seua
posició i pel seu volum, una gran Cleòpatra, òbviament al costat de dues
columnes amb jeroglífics egipcis. Per damunt d`ella en el coronament un parell
de personatges femenins molt coneguts com Mary Poppins i J. K. Rowling. Per la base, apareixien les
representacions de Marie Curie, Teresa de Calcuta, Nadia Comaneci, Mafalda,
Frida Kalho i tot i que no tenia ninot, almenys apareixia una referència a
Valentina Tereshkova primera dona cosmonauta de la història.
Modelat naturalista amb
un pel de hieratisme, que no obstant complia la seua funció didàctica de
mostrar als menuts i no tant menuts, exemples de dones amb una trajectòria que
va transcendir la seua vida personal, per passar a ser personatges públiques
conegudes per la seua vàlua professional o per la seua dedicació als demés i en
un parell de casos com a personatges no reals, sinó del còmic i el cinema. Abans
de passar a analitzar el color, caldria tindre en compte l’ús de la tela, en el
ninot dedicat a Cleòpatra, detall important per que el cos central tenia un
predomini de tonalitats càlides, tant amb el roig del símbol femení com en el crema
de les columnes adjacents a Cleòpatra i precisament eixa tela quasi transparent
de color blau trencava eixe cromatisme monolític.
En el coronament també hi
havia una lluna de color blau i en l`arc de tonalitat entre morat i malva,
apareixien xicotetes taques de color verd. Rematant el cadafal una dicotomia
entre el blanc de J.K.Rowling o el negre de Mary Poppins, cadafal amb molt de
volum, però menys ninots, de cromatisme més compacte, amb majors espais
pintats, corresponent el morat de transició el més estès seguit de molt prop
del roig i en tercer lloc del blau, la distribució era un tant estranya, per
que semblaven molt junts pràcticament sense solució de continuïtat, però això
era una herència de la composició que creava eixes condicions. A diferència de
la falla gran, ací predominava la pedra blanca a la base i això permetia que
eixe espai quedara en un segon plànol, cedint protagonisme i permetent que es
concentrarà més la vista en espais amb menys llum. El jurat li atorgà el 5é
premi de la secció tercera infantil. Un guardó compartit pels dos
cadafals fou el 3r premi a l`ús del valencià a les cartel·les de les falles
gran e infantil.
Podeu llegir ací: Llibret Plaça del Forn Falles 2018
Cal reservar un paràgraf
propi al llibret de la Falla Plaça del Forn 2018, Dones ha segut un èxit col·lectiu sense
precedents per una comissió que ja fa quasi una dècada va apostar pel llibret i
que l`any passat s`encimbellà entre les deu primeres del País Valencià, enguany
ha aconseguit el més difícil encara, entrar en el podi, amb un 2º premi de
llibret al Concurs de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport,
un fet extraordinari per a una comissió amb 73 anys de història ja que a la
ciutat d`Alzira i a la Ribera del Xúquer, només la Falla Plaça la Malva ha
aconseguit guanyar el primer premi. També ha segut extraordinari el 1r premi de
llibret en format gran a la pròpia Alzira, així com el premi a la millor
portada.
He tingut la oportunitat
de col·laborar amb un article d’investigació inèdit sobre la presència de la
dona als cadafals fallers d`Alzira des de 1933 fins 2010, que recomane llegir, no
només per haver-lo escrit jo, sinó per que a banda de ser inèdit, te darrere un
treball de consulta de més de 200 llibrets a l’arxiu municipal i dels
suplements de Levante-EMV des de 1995 fins 2010, crec que és una de les
animalades més grans que he fet en ma vida. Dones
encara ha rebut recentment més guardons a la VII Festa de les Lletres Falleres
amb el Premi al Llibret de Falla més
complet -curiosament substituint a la Falla el Canet, una altra comissió de
la Ribera del Xúquer- i amb el Premi
Ortifus de coherència d`un llibret de falla. Vaja...al remat, no han segut
un paràgraf han segut dos!
La Vila em
reservava la darrera pentacampiona de les falles d’Alzira, que ja des
del carrer Faustí Blasco anava descobrint, la Falla el Mercat una de les tres integrants de la recentment creada
Federació de Falles de Secció Especial d`Alzira -la primera fora de València-
la grisor del cel no cobria la bellesa estètica de Quan la mar arrasa, quedat a casa i això que estava
arribant per darrere. La composició presentava torne a insistir, vista per
darrere, una gran ambició per cobrir absolutament tots els racons d`una piràmide
escapçada. L`artista Rafa Ibáñez
portava un autèntic “dream team” darrere, en el disseny i maquetació a Miguel
Santaeulalia, en pintura a Paco Llàcer i com a guionista al també borrianenc
Quino Puig.
De la part posterior el
primer que em va fer captar la atenció fou el castell, baix del qual apareixia
un gran guerrer hel·lènic, la llei que persegueix el faller. A l`altra banda un
cap clàssic que semblava representar a Ulisses i un explorador amb cara de
sorprés que després de 20 anys no trobava Itaca, sinó les ruïnes d`Alzira:
Palau de Justícia, Auditori Societat Musical, Torre dels Coloms, Museu Faller,
etc,...a l`altra banda una musa asseguda que encoratjava per a que trobarem la
Ciutat de la Justícia d`Alzira.... de moment un solar. En una altra escena
apareixia la tri-taverna, uns pirates representaven el govern municipal, quan
ja em disposava a girar per una de les vores cap a la part frontal veia el grup
faller de peixos, cavallets, sirenes, etc,... i després un ninot homenatge a
fallers com Alfredo, Paco i Toni Conill.
Després ja passaria a contemplar perfectament la part frontal de la falla el
Mercat i la primera mirada fou impactant, un enamorament a primera vista, una
falla així pràcticament tota nova en Alzira, emocionava per desgràcia el Rei
Neptú havia caigut del coronament, però així i tot el conjunt impactava.
Impecable cos central de
la Deessa que presidia la falla, tocant un instrument de corda i coronada per
diverses sirenes... i que amb el Neptú ja seria espectacular, creant una
sensació de flotabilitat aquàtica molt atraient. Tornant a la composició, de
front la base semblava una mica més gran, amb escenes formant quasi una mitja
lluna al voltant del cos central, a l`esquerra una parella de dolçainer i
tabaleter tocant per als peixos fallers , el grup candidat a l`indult al centre
i a la dreta el grup del tauró que representava a l`agricultura ecològica, enmig d`una illa un urbà dirigia el trànsit
envoltava de taurons, que feia referència a les innovacions urbanístiques.
Finalment una escena dedicada al calfament global, on apareixien animals propis
del pol nord amb ulleres de sol i taules de surf.
La falla com havíem dit
al principi tenia de dissenyador a Miguel Santaeulalia i això és notava en la
composició, però també en el modelat, característica que toca la fibra sensible
tant de l`espectador com de l`artista faller de l`escola de la Ribera, modelat
naturalista, amb tocs clàssics i mítics com corresponia a una temàtica
relacionada amb la Atlàntida. El seu màxim exponent era el rostre de la deessa
del cos central, proporcionalitat, serenitat i una mirada un poc perduda que
hipnotizava, la resta de ninots amb idèntica plasmació tridimensional tenien
quasi tots un posat prou seriós, a la part posterior alguns ninots com
l`explorador o els ninots dels animals polars trencaven un poc eixa línia per
incorporar una certa caricaturització, però amb una dosi molt mesurada.
Cromàticament la falla
continuava la línia dels anteriors apartats, és a dir la coherència amb el guió
que havia preparat Quino Puig Safont. Una falla marítima i més si tractava d`un
subtema clàssic i mític, sol inclinar-se per colors freds, el cadafal, sobretot
en el cos central tractava de reproduir la tonalitat que mostra qualsevol
estàtua submergida en el fons marí quan la llum del sol es projecta sobre ella,
un blau verdós o un verd turquesa, apartat on es notava la ma de Paco Lopez,
artista amb tres palets a la secció especial de València que no necessita
presentació. Eixa tonalitat majoritària freda, tenia els seus contrapunts en
alguns punts dels cabells de la mateixa deessa o en la cua d`una de les
sirenes, amb grocs ataronjats o ambre. Desgraciadament quan jo vaig fotografiar
la Falla el Mercat el rei Neptú, ja no estava ben visible, però mostrava una
tonalitat blava entre maia i celeste, que completava eixe arc cromàtic marí.
La riquesa cromàtica
també abastava la banda oposada, la dels càlids, tot i que de forma discreta,
com exigia una paleta de colors pastís, colors rosa carn, però també teixits de
color rosa lavanda, persa, amaranto, etc,...diverses varietats de marrons,
etc,...la part posterior, no sé si per un efecte lumínic, però també per mèrits
propis tenia unes tonalitats més fosques i fredes, no obstant també hi havia
espais amb colors més càlids o absents de colors, com el cap clàssic de color
blanc d`un dels laterals. També podria haver influït el detall que la decoració
de la part frontal acumulava tota la pedra blanca, mentre que per darrere la
base només estava coberta per gespa de color verd i la sensació de foscor i més
en un dia núvol era molt gran. Es trenca una ratxa de cinc anys seguits, amb un
2º premi a la Secció Especial i un premi de millor crítica local.
Podeu llegir ací: Llibret El Mercat Falles 2018
Capítol a banda mereixia el 3r
premi de llibret menut amb un monogràfic dedicat a la història de l'Alzira
Tenis Taula.
El coronament constituïa
un mon a banda, on apareixien eixos àngels xicotets anteriorment descrits, però
emergint des d`una estructura que no es veia amb claredat, un escenari on una
orquestra de músics tocava els seus instruments, des de fora, semblava que eixa
estructura suportava el seu pes per tan sols una vareta, però torne a remarcar
que no ho veia bé. En tot cas un cadafal amb una personalitat molt marcada que
es diferenciava molt de la resta tant del sector, com de tota Alzira. Diferent
en composició i diferent en modelat, òbviament condicionat pel disseny previ de
Julio Monterrubio, amb unes línies que partint del naturalisme deixaven algunes
superfícies més llises això sí, amb una dosi d`escatat insuperable que deixaven
uns acabats perfectament acabats i envernissats.
El treball previ permetia
fer lluir una pintura de tonalitats pastís. Els colors crema i blanc, tenien
tonalitats grisenques molt suavitzades en aquell mateix cadafal, com és lògic
la falla no tenia només uns colors pràcticament neutres, sinó que compartia
espai amb altres més pujats, més vius com es veia clarament en l`escena del
iaio i els nets, blau, marró, rosa, un poc més vius, però en un mateix ordre de
coloració ascendent que culminava en el coronament amb un rosa salmó, daurats i
el marró rogenc de les campanes que destacava. Explicar els detalls de la
pintura en els cossos dels ninots per a crear efectes de lluentor, profunditat,
etc, seria llarg i inabordable, crec que es podria resumir que hi havia detalls
de qualitat complexos en superfícies aparentment simples. Era una falla per a
observar amb molt de deteniment. Que la Falla
El Mercat rebera el 3r premi de la
secció especial infantil donava una idea del nivell que tenia eixa categoria
enguany.
I ara és hora de fer
eixos salts literaris necessaris per passar al veí Sector Centre on s`ubiquen les altres dues comissions de la
Federació de Falles de la Secció Especial d’Alzira. En primer lloc la Falla Camí Nou, a la que tornava
l`artista de Daimús Pere Baenas per
a plantar una replica de Floreal,
almenys pel que respecta al cos central amb un rostre humà com a metàfora del
despertar primaveral que alguns interpretaven que havia estat inspirat en el
rostre de Charlize Theron quan es plantà en Cuba-Literat Azorín...però que ací
amb tots els meus respectes semblava una cosina de lluny. El risc de plantar un
cadafal molt conegut en un altre lloc és eixe i més quan eixe lloc és també
molt conegut. No obstant eixa trista primera impressió, cal dir que la
composició general un poc més espigada que la de València era fins i tot més
adequada per a l`emplaçament.
El coronament, era
complex amb distints remats situats en diferents punts dels cabells del cos
central, vista des dels laterals s`apreciava millor l`alçada d`un cadafal que
de front no semblava molt alt, per les característiques compositives, era la
part posterior la mes desafavorida ja que ni coronament ni cos central miraven cap ací, deixant una paret cega, que donava una sensació estranya. En
eixa part de darrere el que si hi havia era una major quantitat d`escenes, com
la de la xica regant les plantes que es trobava al fester nocturn begut o
l`escena amorosa del pica-flor, on fins i tot els fallers i falleres havien
ornamentat un xicotet estany amb pont inclòs. Rodant el cadafal una columna de
flors ens portava a una escena de demanà on ens aconsellaven que ho férem amb
flors.
La part frontal més rica en elements del cos
central, era més austera en quant a escenes, però en canvi oferia l`escena més
divertida la del gos engolit per una planta carnívora. El modelat made in
Baenas és de sobres conegut, però en el cadafal era molt visible que els
follets o donyets i fades del coronament, així com la cara del cos central
tenien unes característiques més properes a la reproducció del natural,
coincidint amb una expressivitat més temperada, mentre que als ninots de base
sense eixir del concepte naturalista, hi havia major expressivitat i fins i tot
en algun cas com la planta carnívora i el gos, de caricaturització. I ja que he
esmentat a la famolenca planta, caldria destacar també la humanització dels
vegetals, que no puc deixar de banda, en una falla, on la flora i els humans es
barrejaven en un tot, cosa que feia guanyar en consistència des del punt de
vista temàtic a tota la falla.
La naturalesa encara que
la vegem en documentals antics en blanc i negre, està plena de colors i matisos
i ací és on el taller del saforenc, almenys en la meua opinió disparà les
millors carcasses. Sense abusar de colors molt vius que hagueren desembocat en
un paisatge tropical, la falla estava ben acolorida, el rosa carn més pàl·lid o
menys fort, amb els matisos necessaris per a il·lustrar un rostre humà, era
acompanyat d`un ulls verds i uns llavis rojos sang destacats en el mateix
rostre. Al seu voltant els cabells anaven mutant del blau celeste a un groc
ataronjat i finalment un marró mel. Però també anaven evolucionant d’eixe blau
celeste al violeta i al morat. Les fades i follets del coronament constituïen
essers màgics que portaven adherits colors propis de les estacions com el
flautista amb les fulles pròpies de la tardor amb parts més marronoses i mortes
i altres més verdes i blaves amb la seua corresponent clorofil·la.
El mateix coronament amb
una fada tocant una trompa vegetal, constituïa el millor exemple de com l’equip
de Pere Baenas, jugava com volia amb els colors, imponent contrast entre el
blau celeste i el rosa. La façana frontal era tècnicament perfecta i no li
anava molt al darrere qualsevol dels laterals, però ja no podíem dir tant de la
part posterior, molt floral...però molt poc vegetal, era curiós, però el color
verd era pràcticament absent, excepció de la gespa de la base i un verd molt
fosc d`unes fulles tardorenques del coronament. Una altre aspecte estrany era
la traumàtica transició del morat al marró en l`escena de la xica regant i el
fester begut, una falla molt completa que en un altre lloc seria un rotund
palet o com a molt un segon premi...però en Alzira la secció especial és molt
exigent. El jurat li atorgà el 3r premi de la Secció Especial de les falles d'Alzira.
Al premi de falla acompanyava
al 5é premi de llibret en format gran i al 74é premi de llibret de la Conselleria
d'Educació, Investigació, Cultura i Esport.
Vista des del lateral, la
falla tenia un aspecte no visible des d`altres punts, una perfecta col·locació
dels elements per a conformar un triangle escalè. El modelat no era l’habitual
en les obres de Bernardo Estela,
motivat per un disseny previ diferent o per qualsevol altra circumstància que
no entraré a valorar. El cas és que era diferent, en primer lloc per que el
naturalisme tant habitual, sinó desapareixia, si que es transformava tant des
del punt de vista estètic com en la expressivitat que en un bon grapat de casos
era aconseguida mitjançant certa caricaturització. En la part positiva de la
balança els grans ninots de la part frontal, en la negativa, molts dels més
menuts que tenien postures anatòmiques molt forçades i expressions estranyes
gens habituals en la producció del mestre alzireny.
La pintura portava molts
detalls decoratius adherits que desembocaven en un farciment de sanefes, flors,
etc,...en els vestits, però també elements d’orfebreria als cabells, que
carregaven encara més les distintes figures, sobretot les femenines, però no
era absent en altres masculines o d`infants. Pel que fa a la pintura era patent
que s`havia triat un quadre on el blanc suavitzara molt els colors a excepció
del grup candidat a l’indult que carregava amb colors més vius. Contrast entre
blau clar i rosa a la part frontal, amb presències laterals de grocs, verds i
colors intermedis que cobrien una amplia gamma de colors, eixos mateixos colors
primaris blau i roig rebaixat o rosa, passaven en alguns espais a morats o
ocres.
A la part superior del
cadafal, distintes aus posaven els colors verd, groc, llima, etc,...per a
servir de contrapunt a les cúpules rosades del castell adjacent. A la part
posterior, on els ninots abundaven però tenien una mida molt reduïda i eren els
elements arquitectònics els que marcaven la pauta cromàtica un tant anàrquica,
el verd, el rosa i el morat quasi es confonien en un magma estèticament
atractiu, però desordenat o alguns ninots semblaven volar o estar literalment
penjats de forma imprecisa. El jurat li atorgà a la Falla Camí Nou, el 4rt premi de la secció
especial infantil, al qual calia afegir el 3r premi del XVIé Premi del Concurs
de Teatre Infantil en Valencià de Junta Local Fallera d’Alzira.
Breu era el trajecte
entre la Falla Camí Nou i la seua eterna competidora Falla Plaça Major que enguany havia trencat records de volumetria,
adquirint el projecte dissenyat per Miguel Santaeulalia Serrán per a Paco
Torres a la Plaça del Pilar, que ara reproduirien els Germans Parra a la Placeta. Les comparacions són odioses,
però tirar de refregits i a més, tant propers en el temps, comporta haver de
fer referències necessàries i el primer que he de dir, es que els germans
alzirenys, tenien un problema amb la ubicació ja que la Plaça Major d’Alzira és
la major de la població i sense exagerar més del doble que la de la Plaça del Pilar
de València, amb la qual cosa, eixa cosa tant riberenca d’omplir era tot una gesta... però el volum era tant descomunal, que
ho aconseguia.
Per tant respecte la
composició, d`autèntic Record Guinness
local i comarcal, complia amb escreix una funció psicològica, que reconforta a
molts fallers i veïns. La composició general no variava un enorme triangle amb
un gran pont com a base, en el qual es situava un luxós i carregat carruatge,
damunt el qual hi havia les mateixes figures d`aristòcrates, però no apareixia
el pillet parisenc ni tampoc un dels conductors cotxers, no obstant
l`estructura era idèntica, també eren pràcticament idèntics els enormes contra
coronaments a banda i banda del pont, a l`esquerra la gran guillotina on ressuscitaven
l’Artur Mascabut i Pau Capelles de la Plaça del Pilar, transmutats en
personatges locals, l`altre contra coronament era l`espectacular tir de cavalls
idèntic, però no acompanyat per Aitor el llenyataire sinó per un ninot
corpulent, pero de menor mida.
La composició era la més
espectacular amb diferència, això era innegable, no cal tornar a descriure ara
tot el reguitzell de contracoronaments, contra postos, ninots que tenien part
del cos fora de l’eix de gravetat, etc,....respecte el guió era obvi que
s’havia produït una adaptació local respecte l’àmbit tractat a València, de
caire més general. Continuaven els polítics i empresaris dalt el carruatge,
Mariano a seques, que semblava una resurrecció de Mariano Naniano conduint el
carruatge, tirat per la corrupció -justament la sentència de la Gürtel, està
ara molt recent- i continuaven viatjant cap a l’Estat del Benestar, fins ací
sense canvis, ara bé, si baixàvem a les escenes, començàvem a trobar les
crítiques locals.
Entre les crítiques
locals, algunes molt polèmiques que fins i tot han arribat a la premsa estaven
les del Nacional Biziclisme o les de
l`hospital de la Ribera, on és lamentava la reversió a la gestió pública, també
la pintura grana del Pont de Ferro sobre el Xúquer que enguany fa el Centenari,
la situació dels polígons, etc,... era
evident que el nou govern municipal o l`autonòmic, no eren ni són del gust
d`una comissió o d`un guionista amb una orientació ideològica a les antípodes, Tot
i la visceralitat de les crítiques, manifestament dures en una direcció però
molt toves en una altra, cal dir que enguany el guió tenia més lliga interna, ja
que altres anys era un autèntic laberint que més que explicar la falla, la
confonia.
El modelat, fou l`apartat
que millor recorde, per que l’esser humà es selectiu i sempre recorda allò que
més li ha agradat o que millor record li ha deixat. Es molt, molt complicat
aconseguir que una reproducció aconseguisca un modelat semblant, però els
Germans Parra tenen un nivell d`execució tant elevat que fins i tot en molts
casos era millor, bé, per a gustos colors, òbviament com a riberenc sempre tinc
una admiració personal pels artistes de l`escola de la ribera, però es que
estic parlant dels únic artistes d`Alzira que tenen un Ninot Indultat al Museu
Faller de València ....i els únics junt a José Lafarga de Cullera, de tota la
Ribera del Xúquer i això no és per casualitat. (Parle de Ninots Grans no infantils).
Falla
Sants Patrons dels Germans Parra, fent una falla nova i guanyant el 1r premi de la secció primera de les Falles 2017 el dia que facen això en l`especial ells o altres artistes s'haurà trencat un tabú històric.
La nota personal dels Germans Parra radicava en un major perfeccionisme que tenien com a contrapartida una
menor caricaturització, però que tampoc queien en el hieratisme quietista i un
altre punt important era la coherència en el modelat entre les grans figures de
coronaments, contra coronaments, etc....i les que apareixen a les escenes, tot
i que hi havia dissonàncies, amb alguns ninots de motlles diferents, l’encaix
era prou gran com per a impedir una desconnexió entre ells. Crec que el domini
del modelat resultà determinant en el resultat final, per que sense menysprear
a la resta de disciplines on també la falla era competent, aquest era el més
potent sense dubte, la meua tristesa és que uns artistes de tant gran talla no
puguen crear un cadafal absolutament nou on puguen lluir eixa capacitat, com
feren l`any passat en la Falla Sants Patrons, fent una falla nova i guanyant el
1r premi de la secció primera.
Potser per una voluntat
de crear una reproducció el més original possible, diferents espais portaven
colors diferents, però en general el que predominava era una utilització de colors
més vius, especialment pel que fa al color de la pell dels personatges que
abandonaven el rosa carn per a passar a tindre un cert bronzejat i estar més
morenets, alguns personatges com la revolucionària de la guillotina semblava
exactament la mateixa, de fet amb el groc i el roig ataronjat era el ninot més
visible del seu contracoronament, que a més a més per la seua postura encara
tenia una posició més dinàmica, front a Artur Mascabut i Pau Capelles que es
movien en tons més freds i reposats.
Al cos central, més del
mateix alguns canvis com pintar les cortines verdes de roig, les rodes amb
daurats per platejats, etc,...però sempre amb un major ús de colors més vius,
el canvi venia en els cavalls, que a la Plaça Major eren pintats de gris i no
de negre i les pedres del pont, també cedien protagonisme a una coloració més
clara i més verdosa, fent que destacaren més els daurats. Per la part posterior
la mateixa policromia, fins i tot es podia contemplar millor el contrast entre
colors freds i calents al coronament, amb un major pes dels càlids que en
realitat tenien el seu oponent en la brossa que emergia del pont, la qual fou
un detall original que ajuda a combinar millor els colors. Els Germans Parra es
coronaven amb un 1r premi i 1r d`enginy i gràcia de la secció especial, així
com del Ninot Indultat pel Jurat i Ninot Indultat per vot popular.
Més tranquil·la i distesa
fou la visita a Sons del sud d’Ásia,
la falla infantil de la Plaça Major també dels Germans Parra, però aquesta totalment original com tota l`especial
infantil, que curiosament en aquell moment concitava prou menys públic. Era el
moment d`aprofitar la situació per capturar unes panoràmiques i fer-se un idea
d`una composició i dones gràcies d`eixa sort, per que no era fàcil fer-se una
idea. A priori, la base rodona, podia indicar que estaves davant la típica
falla de tortadeta, res més lluny de la realitat, calia rodar tota la falla,
per adonar-se`n de la vertadera estructura interna, ja que els ninots rodaven
com les agulles del rellotge al voltant de la circumferència, així els elefants
no tapaven altres ninots intercalats com el ninot amb múltiples braços que
sostenia el grup candidat a l`indult o donaven pas a un coronament molt obert i
compost.
Com deia Max Webber l’estructura condiciona l`acció i en el cas que ens ocupa, condicionava que algunes escenes que haurien d`haver-se situat a la base, ho feren al coronament. Estratègies més conegudes
eren la de l`escala adjacent, que de fet acabava de vore en la falla anterior,
tot i que amb una base diferent i per tant amb un resultat distint, ací tot
anava sempre, seguint eixa direcció de l`esfera circular. Enmig d`aquella base
i elevades per unes columnes, una parella de dansarines i músiques asiàtiques
amb un barret molt semblant a l`utilitzat per balineses, era molt difícil no
tapar part del cadafal, amb eixa quantitat de figures i elements, però el ben
cert es que aquella peculiar estructura, aconseguia amb certa facilitat i
harmonia resoldre eixa situació, sense resultats espectacular, es podria dir
que va vèncer el pragmatisme.
De nou com en totes les
obres dels Germans Parra el modelat resultava la disciplina decisiva,
demolidora i constant per arribar a les màximes cotes de perfecció, un estil
molt lligat al paradigma noucentista de l`escola riberenca de l’obra ben feta i
en aquest cas, damunt original, que ja és el súmmum. Reproducció naturalista
amb adequació infantil, ja que tots els personatges a banda de ser asiàtics,
eren xiquets i abillats d`innumerables adorns, habituals en aquests artistes i
molt adequats per a orientalitzar la falla, un exemple era la decoració
geomètrica de la base. La utilització de la fauna pròpia com micos, vaques,
grans felins, etc,.... adequaven encara més el cadafal al tema triat i eren els
responsables de crear moviment, sobretot els més xicotets, com per exemple els
micos músics.
A grans trets i fent una
anàlisi ràpida es podria concloure que els colors grocs-daurats càlids i els
foscos blaus agrisats dominaven l`espai central, però això seria simplificar
molt un cromatisme molt ric. En el cas dels colors càlids, no puc oblidar una
gamma de discrets marrons des de tonalitats quasi grogues fins altres quasi
negres, passant per les mateixes grogues que també variaven des del groc llima
quasi verd fins arribar a al groc daurat, or vell o color ocre que feien una
suau transició del groc al marró. A la banda dels colors freds, una altra
transició s`obria pas des dels blaus acer, passant per blaus metal·litzats fins
arribar a grisos o morats. I també el verd era present per a jugar el seu paper
generalment junt al groc o molt camuflat a la base com a vegetació, més
discrets eren colors com el roig.
Un detall important a
tindre en compte, sense menysprear la gran qualitat del seu treball, es que les
creacions dels Germans Parra tenen el favor majoritari del públic local, com
demostra el Premi al Millor Ninot Popular de les Falles d`Alzira, és a dir el
més votat a l’exposició, això és una demostració palpable de quin és el tipus
de falles més valorades pel públic local i també per gran part de la Ribera del
Xúquer. Tot i això cal aclarir que eixe premi no és el del Ninot Indultat
Infantil, que triava el jurat. El cadafal rebia el 1r premi i el 1r d`enginy i
gràcia de la secció especial infantil d`Alzira.
Podeu llegir ací: Llibret Plaça Major Falles 2018
I en l`any del 120
Aniversari de la primera falla plantada a la Plaça Major el seu llibret va
rebré el 70é premi del Concurs de la Conselleria d`Educació e Investigació, cosa que arrodoneix encara més l'exercici.
No vaig haver de recórrer
ni cinquanta metres, en la abarrotada Plaça Major, per trobar-me una nova falla
del Sector Centre: la infantil de la Gallera-Hort
dels Frares, que com la majoria d`infantils sempre està més buida, així
vaig poder gaudir millor de Alícia al
país de les meravelles de l’artista local Borja Lorente Castillo el qual havia dissenyat un cadafal de molt
gran volum per a la categoria, amb les figures més descomunals que mai li havia
vist en un cadafal. Vaig començar per darrere on una gran reina de cors era
acompanyada pel grup candidat a l`indult, el qual és caracteritzava per ser la
nota discordant en aquell conjunt format per ninots de mida titànica, ja que a
banda de la menor mida, també apareixien una sèrie de xicotets elements que no
proliferaven en la resta de la falla.
Girar en qualsevol dels
dos sentits d`aquella base rodona, equivalia a adonar-se`n que la falla era
quasi totalment frontal, ja que allí apareixien la gran majoria de ninots, tant
de base, com al cos central i coronament. De nou i com a eix vertebral, la mida
dels ninots sobtava per la seua grandària, tant sols dos xiquets a la base o el
conill del rellotge de temps representaven a ninots de mida habitual en falles
infantils. La distribució de molts ninots grans en una falla infantil, pot
esdevindre un problema ja que crea la sensació visual que la falla està pelada,
més encara en un lloc com la Ribera del Xúquer, on el públic està/estem
acostumats a contemplar una i altra vegada, microdetalls en abundància.
Sensacions òptiques a
banda, el modelat combinava els acurats acabats, amb la frescor expressiva de
personatges com la pròpia Alicia o la reina de cors de la part posterior. No
obstant altres personatges no mostraven eixa rotunditat expressiva i per tant
hi havia una certa irregularitat en una faceta com el modelat, que de nou
pujava a les més altes cotes amb el ninot candidat a l`indult, com he dit abans
molt diferent de la resta de la falla, com una falla dins de la falla, que per
estar posat on estava, encara s`advertia més. Era la pintura el revulsiu
necessari per fer pujar un cadafal amb llums i ombres, tonalitats fredes al
coronament, excepte la rossa cabellera d`Alicia i ataronjat cabell del barreter
boig i un potent fúcsia en un gat de mirada estranya i sorneguera, en realitat
tota la base frontal tenia una major quantitat de color càlid, els xiquets,
l’esclata-sang, etc...
La falla sorprenia, per
que si per darrere hi havia certa pobresa figurativa, aquesta és suplia amb una
pintura magnífica confrontant el roig i el negre, amb un color crema entremig
en la reina de cors o amb el multicolor grup candidat a l`indult, com ja he dit
fins la sacietat, una falla, dins la
falla. Acabada de vore tota la falla, quedava clar que no tenia clara la
historia d`Alicia al país de les meravelles i que el color verd amb diferents
tonalitats era el dominador per totes bandes. Borja ens te molt mal acostumats
i alguna vegada i havia d`eixir alguna falla un poc més irregular, però així i
tot encara es mantenia al podi, amb el 3r premi de la secció segona infantil i
també rebia el premi al millor ninot de
la secció segona infantil.
Més guirigall hi havia al
carrer hort dels frares al costat de la nova ubicació de la Falla Gallera-Hort dels Frares com
sempre amb un cadafal diferent, original i amb molta, molta, crítica local. Barbaritats era el seu lema i les
referències al còmic Conan eren constants. Composició molt estranya, amb un
castell obert o millor dit amb estructures de castell, ja que en el mig hi
havia un drac bicèfal mirant a les dues parts de la falla, d`una de les torres
sorgia un cap femení com a coronament i dalt de les muralles a l`altra banda
una guerrera a cavall, com a contra remat a la base un gran Conan el Bàrbar a
cavall. Entre els ninots de les escenes hi havia una amanida peculiar com la
heroïna Wonder Woman, el rei de Joc de Trons, un gran alacrà, etc,...
La falla era tant original,
com sorprenent, però el fil conductor del seu lema podia fer entendre
l`escenografia que allí es volia representar i en eixe punt guanyava molt, per
que tota la crítica era local i eixa unicitat cohesionava el cadafal. Els
personatges allí presents no eren reproduccions de les víctimes de la crítica, per la qual cosa es feia indispensable
llegir els cartells, amb molt bona rima però amb una lletra angulosa gòtica que
de vegades a un servidor li recordava l`assignatura de Paleografia i la falla
sense cartells francament era difícil d`entendre, tot i que el guió era molt
sucós. El modelat era absolutament naturalista amb una tendència a mostrar
expressions contingudes o en el cas de Conan amb posat èpic.
La pintura podria haver
posat la nota de color, mai millor dit, elevant el cadafal a majors cotes
artístiques, però si amb les anteriors disciplines no ho havia fet, pitjor
encara era remuntar quan la superfície a pintar era tant complicada com les
parets d`un castell i es que tradicionalment les parets, pedres, etc,...quasi
sempre exigeixen un nivell artístic molt elevat i damunt no són agraïdes. No
estava malament, la variació de colors crema i gris cap a tonalitat més rosades
o més verdoses en diferents parts del castell, també s`apreciava un contrast entre
la cúpula roja i el fum blau de la torre oposada, el color crema de forma obvia
com en el drac o més camuflada fent una barreja en les parets, era omnipresent.
També era evident el joc entre diferents colors agrisats, platejats, blancs
negres, etc....colors ben distribuïts, però que no aconseguien lluir. El cadafal de Ruben
Gomez Aranda va rebre el 5é premi de la secció segona
Podeu llegir ací: Llibret Gallera-Hort dels Frares Falles 2018
la Falla Gallera-Hort
dels Frares també va rebre el 2º premi de llibret de format gran de les Falles d`Alzira i el 36é premi
del Concurs de la Consellera d`Educació i Investigació de la Generalitat Valenciana.
Després d`un breu
recorregut pel carrer Pintor Parra, girava per la dreta pel carrer Sant Joan on
entrava al barri del mateix nom, en la confluència amb el carrer la Purísima,
es planta des de 1940 de forma ininterrompuda la Falla Sant Joan, l`emplaçament amb més falles plantades de la
història d`Alzira -que no el més antic- presentava enguany Els oficis de la memòria un cadafal que volia retre homenatge en
connexió al seu llibret a oficis que bé han desaparegut engolits per les
diferents revolucions industrials o estan en una situació en perill d`extinció,
com cadirers, calciners, didalers, piloters, esparters, picapedrers, surers,
velluters, etc,...la composició del cadafal era molt senzilla, cinc grans
figures amb rostre indeterminat i objectes a la ma homenatjaven a
treballadors/es anònims del passat i també present que han format part d`eixos
gremis.
Falla pobra, en
quant a composició i formes geomètriques, però
rica en contingut que invita a llegir el seu llibret que eixe si que es salva
de les flames. A la falla apareixien materials com el cànem o espart, la vareta
i per tant la fusta i ja com a decoració elements no tan visibles a simple
vista com el suro. Poc sentit tindria parlar d`acabats eixe terme tan utilitzat
en les darreres dècades, quan estic descrivint una de les poques falles no
només originals, sinó com ells mateixos deien al seu llibret, experimental. El
cadafal de Jordi Carrascosa amb
esbós i guió de Laura Granell no sé si va rebre el 8é o 9é premi de la secció
tercera però si que estic segur del 1r premi de Falla més sostenible.
Podeu llegir ací: Llibret Sant Joan Falles 2018
La veterana Falla Sant
Joan aconseguí amb De soca-rel el 2º
premi de llibret en format menut de les falles d`Alzira i el 41é premi del
Concurs de la Consellera d`Educació i Investigació de la Generalitat Valenciana.
Encara quedava Un mar de noms una de les millors falles
infantils que mai he vist de l`artista Jordi Carrascosa Moyano. Especialment
interessant era la composició, tot i que molt frontal, aconseguia mitjançant diverses formes
geomètriques reproduir un escenari propici per al mon marítim. L’ús massiu del
mosaic em va sorprendre en un artista alzireny, ja que és una tècnica molt
utilitzada per l`escola alacantina, però no tant per la riberenca, en tot cas,
el resultat era molt positiu, ja que aconseguia crear un potent esquelet per un
cadafal amb pocs ninots. A la base un parell de sirenes, un altra al centre i
una altra al coronament, eren suficients per a dotar de sentit aquell conjunt,
que també tenia altres figures de dofins o peixos menuts.
La figuració continuava
el modelat naturalista habitual en Carrascosa, tot i que amb algun ninot que
presentava unes línies un pel més planes i eixe esquelet que li donava un
al·licient compositiu. Jugava un paper cabdal també la pintura creant una
dicotomia cromàtica entre les sirenes amb un joc de tonalitats majoritàriament
càlides – rosa carn, taronja, daurat, etc..- front l`esquelet de mosaic amb un
blau fosc marí o color plata. La decoració de pedra blanca era vital en una
falla amb una tonalitat majoritàriament fosca en el seu eix central, ja que
així no enfosquia els diferents colors que es podien apreciar millor i a banda
recrear una possible platja, escenari possible amb la temàtica. La Falla Sant Joan obtenia el 6é premi de
la secció tercera infantil.
Tant sols em quedava
recórrer el carrer de la Puríssima, arribar al Carrer Reis Catòlics i
contemplar els dos últims cadafals del sector Centre. L`infantil tenia moltes
reminiscències al propi nom de la comissió Falla
Colmenar-Reis Catòlics-Murta, ja que apareixien una abella reina i les
obreres al voltant presidint un rusc en castellà “colmena”. Falla amb una part
de didàctica, però també amb un sentit
de l`humor molt peculiar fent jocs de paraules amb el terme mel, com l`escena
posterior de lluna de mel. A nivell compositiu com a la falla anterior quasi
tots els ninots miraven cap endavant deixant una estructura molt frontal i
també es jugava amb elements geomètrics en el cas que ens ocupa per recrear les
cel·les del rusc.
Modelat naturalista amb
pocs elements però molt cohesionats, amb tots els detalls cuidats, per exemple
en recuperar un element ja desaparegut en la creació de falles infantils, com
el d`atribuir bases individuals, a cadascun dels ninots, però amb forma de
cel·la de rusc, també el cos central la tenia. Tots els ninots o eren abelles o
un apicultor, l`única escena on no apareixien elements relacionats era la de la
lluna de mel, on òbviament l`escena tenia sentit pel joc de paraules. Com en el
modelat, la pintura sense tindre una gran complicació complia el principi de
combinació complementaria, amb una base de gespa verda i una abundància del
color groc i negre propi de les abelles o del groc-taronja dels ruscos. El
jurat li atorgà el 5é premi de la secció quarta infantil.
Som
Quatre Gats era el lema de la falla gran obra de Jordi Carrascosa. Un dels cadafals més
senzills del sector, tant per la composició quadrangular amb gats al coronament
i escenes, com pel modelat on abundaven les figures planes sense
tridimensionalitat plena, amb l`excepció d`una figura que representava un
artista faller. Tampoc excel·lia la pintura que tan sols combinava de forma
clara en la parella de gats del remat i en dos més situats a banda i banda del
cos central. El guió tractava de lligar aquella falla de circumstàncies que com
he referit en altres casos, te el mèrit sobretot de continuar amb la flama
fallera en aquest cas, d`un emplaçament amb molta solera, que començà plantant
falles infantils el 1944 que farà 75 anys el proper 2019. Enguany el jurat li
atorgà el 8é premi de la Secció Quarta a la Falla Colmenar-Reis Catòlics-Murta. Finalitzava ací una ruta curta però intensa. Fins la propera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada