Corredor de Falles

CRÒNIQUES FALLERES    2018

Seu-Xerea-Mercat –Alfons el Magnànim-Nau-Bonaire compleix anys: 125- Plaça de la Reina a Especial Infantil i Llanterna -Na Robella, Mercat i Mercè a  la Secció 1-A. Continua l`enginy i gràcia a Carabasses i la Plaça Doctor Collado calfa motors per al 150Aniversari pujant a 1-B.

     

Font Escrita; Las Fallas Enric Soler i Godes 1849-1936 i Pensat i Fet 1918. Font Gràfica: Mundo Gráfico. 1r premi de les Falles de València de 1918, la única població on fa cent anys es donaven premis a les falles.

"En la tasa y un gayato

 s’ha conseguit que pasara

l’acaparaor mal rato"

Més prompte que mai començava una ruta que m’anava a deparar de tot, fins i tot un gran bac. Encetava el sector venint per la Plaça Rodrigo Botet, precisament la guanyadora del primera premi de 1918, ara fa 100 anys obra d`Arturo Villalba que portava per lema La Taxa i altres abusos, en aquell any per primera vegada les falles duraren tres dies, ja que les 29 falles és plantaren el dia 17 i quan posteriorment vaig visitar la falla infantil de Joan Blanch a la Plaça de la Reina, en vingueren al cap imatges de com viurien les falles els nostres rebesavis, supose que la majoria amb una gran pobresa material però també amb una major espontaneïtat i amb menys protocols i postureig. La desapareguda Falla de la Plaça Rodrigo Botet, com la majoria de les seues contemporànies no es plantà any rere any, sinó de forma intermitent 1915-18-20-23,24,25-1929-33-36-43.

Actualment ja no es planta la Falla de la Plaça Rodrigo Botet, però molt prop d`allí uns joves universitaris fundaren una nova comissió que s`ha convertit en el punt de partida de la meua ruta per les falles de la València més antiga i la veritat és que un lloc molt singular per encetar la travessia. La Falla Plaça del Patriarca (Universitat Vella) ha aconseguit uns cadafals molt personalitzats amb l`artista Victor Navarro Granero en els últims anys. Enguany una gran figura grisa presidia Invisibles, una falla impactant a la qual no li calien cartells, vista de perfil l’estructura es comprenia amb tota la cruesa la  crítica social que arrossegava i que d’una forma fins i tot discreta deixava caure, a banda de la crítica em sorprenia la contenció de la mateixa impròpia del nostra explosiu caràcter mediterrani.

El modelat expressava una tristesa profunda, llarga, fonda, resignada...que corprenia, la mirada perduda era el més clar exemple, acompanyada de la inclinació del cap, de l’esquena, etc,.. però si no fora poc un altre ninot directament es tapava la cara, la veritat és que de bon matí era una bufetada a la consciència que acabava d’alçar-se. Obra quasi monocroma amb un color que no podia ser altre que el gris, tonalitat que comunicava en aquell context, un magma de emocions negatives al voltant de problemes de molt difícil solució, el detall del color ver representant de l’esperança era la nota positiva. Supose que el jurat quedà tant impactat com jo, amb l’obra de l`artista de la Canal de Navarrés, feia anys que no aconseguien premi i enguany rebien el 8é de la Secció 6-C, el qual estava acompanyat pel 14é premi de llibret de la Ciutat de València, per desgràcia no l`he trobat online. 

Molt bona iniciativa de l`Agrupació del Sector la Seu-Xerea-Mercat, que va realitzar una sèrie de vídeos de curta durada on els propis artistes de cada comissió explicaven la falla que estaven fent i que plantarien en Març. No m`he pogut resistir, no hi ha millor explicació que la dels propis creadors. En el primer vídeo Victor Navarro Navarro ens explica Invisibles la Falla Plaça del Patriarca (Universitat Vella) 2018.

Rebel·lió en l’horta tenia una temàtica agrària, on un ninot espanta ocells,  feia de cos central i remat, acompanyat d`un cartell, un conill i unes taronges humanitzades. Escenes i cartells que recomanaven bons costums al voltant de diferents conreus, de l`estalvi de l`aigua, etc,...modelat naturalista, amb humanització de fruites, semblava no voler enlluernar a la germana major amb colors molt vius. El contrast entre el blau del vestit de l`espanta ocells i el taronja de les humanitzades fruites aconseguien un cert equilibri. Després de la bescollada moral de falla gran, la infantil m’alegrà un poc el matí. Obra de José Enrique Compañ Lapuente aconseguia el 3r premi d`enginy i gràcia de la secció dinovena per a la Falla Plaça del Patriarca.

Explicació en vídeo de la falla infantil per part d`integrants de la pròpia comissió:

Corria més que un xavo rovellat pel carrer de la nau en aquelles primerenques hores quasi buit, la Falla Plaça Alfons el Magnànim feia enguany 125 anys, un aniversari que no és fa tot els dies per això el lema Aniversari al Magnànim ho reflectia. En primer lloc destacar un poc més de volum que anys anteriors, cal tindre en compte que era una falla ex novo i això en categories de baix pressupost és una autèntica heroïcitat, però un aniversari així paga la pena. Coronava la falla el conqueridor de Nàpols: Alfons III (de València) el Magnànim, als seus reials peus un rellotge, com a cos central d`una falla que tractava les efemèrides viscudes en la ja més que centenària comissió. 

L’escena que recordava com el 1934 els homes no tingueren ganes de muntar falla i les dones prengueren les regnes formant la primera comissió amb una junta únicament femenina de la història de les falles. O la reproducció de “Assumptes de veïnat” la falla pionera de 1893 i l`escena dedicada a l’únic primer premi de totes les categories de la seua història el que aconseguí el pintor Blesa el 1902 amb El Déu Napoleó amb l’aleshores Falla de la Plaça del Princep Alfons que a banda del banderí municipal -encara no existia la JCF ni cap organisme faller- s’emporta vint duros de l’època que era una bona morterada de cacaus.

Potser per la temàtica, potser pel lloc, però enguany la composició tenia un toc especial, quan es rodava la falla hi havia un moment que mirant-la de perfil es podia vore dos reis: Jaume I i Alfons el Magnanim, òbviament el primer no formava part de la falla, però si del paisatge i cohesionava més la falla de Agustín Torralba Soto. Modelat naturalista i ex novo, amb expressions en general prou contingudes i una culminació dels detalls tant en el ninot candidat a l’indult com en el coronament que representaven al Magnànim. Dins de la originalitat del tractament temàtic destacava la fusió entre la llibertat guiant al poble de Delacroix referent a la Revolució Francesa i una fallera, crec que junt al ninot candidat a l`indult el més interessant de tots. 

Tonalitats suaus, on el blanc i el color gris metàl·lic prenien protagonisme, entre els colors càlids destacar el rosa carn, el rosa fúcsia o el roig, dels freds, diverses tonalitats blaves a banda del gris abans esmentat, tenint en compte que hi havia poca densitat de colors càlids i que en aquestes categories, les diferència són mínimes, continue sense entendre per que en lloc d`arena posaren gespa, costa més diners i en eixe cas combinava menys. No els acompanyà la fortuna en tant extraordinari commemoració ja que el cadafal ubicat en la secció 6-A no aconseguí arreplegar cap banderí.

Agustín Torralba ens explica Aniversari al Magnànim la Falla Plaça Alfons el Magnànim 2018.

Com indis i vaquers de l’artista José Ramón Lisarde Ferrer mostrava una composició agrupada, de base irregular tot i estar envoltada per un cercle decoratiu. Vista des dels laterals, així com el frontal i la part posterior, tenia una forma que recordava a les piràmides esglaonades amb un coronament que els medievalistes denominarien torre escapçada, com ocorre en molts castells. Modelat a cavall entre el naturalisme i algunes pinzellades abstractes, forta jerarquització   i uns caps molt rodons  i un tant desproporcionats respecte al cànon anatòmic natural. El modelat en general deixava a la vista moltes superfícies planes relatives a objectes i formes geomètriques quadrangulars o rectangulars.

En la pintura destacaven el verd del cactus front el marró de de la paret del Saloon del cos central. Lamentablement eixe contrast no continuava en el ninot principal que amb un color fúcsia per davant del marró posterior, encenia encara més eixa escena central.  La distribució de colors resultava molt més amena i fresca en els ninots més menuts, pràcticament quasi tots els de la part posterior, on es percebien diferents escales d`un sol color, millors combinacions, oposicions, ombres, etc... el jurat no li atorgà cap premi a la secció novena infantil. Un poc endormiscat però animat per lo be que anava de temps, aprofitava les primeres hores del dia per a fer honor al meu nom artístic i després de creuar el carrer de la Pau, pegar-me una bona cursa atlètica pel carrer Bonaire fins Poeta Liern.

José Ramón Lisarde Ferrer ens explica Com indis i vaquers  la Falla Infantil Plaça Alfons el Magnànim 2018.

Carrers lliures de personal, que invitaven a circular ràpid i en un tres i no res em plantava a la Falla Plaça Sant Bult un espai únic i molt ben conservat. Però anar corrent sense haver dormit prou te riscos i jo vaig patir les conseqüències, vaig caure un bac molt estúpid caminant cap arrere com els carrancs buscant la fotografia perfecta i ensopegant amb un dels pilons que impedeix l'estacionament de vehicles. El colp havia segut paral·lel a la categoria històrica de l’emplaçament, afortunadament l`os ni es va eixir ni es va trencar. En calent encara podria maniobrar prou be, buscar enquadraments, etc,...Ves per on el lema de la falla era Tres desitjos -jo vaig aprofitar per demanar-li un molt urgent al geni- la composició no era tant voluminosa com en altres ocasions, però guanyava en originalitat i crec que també en cohesió temàtica. 

Protagonista inequívoc el geni dels desitjos, ocupant l’espai central i el  coronament, l`altra figura clau era l’Aladí del  contra coronament que contemplava amb ulls com plats al geni. Si la composició pot ser no tenia la sensació de risc que es percebia a l`esbós ni tampoc la base, el guió li posava salsa al conjunt. Segons el guió, el geni li concedí a Aladí com diu el lema, tres desitjos, el primer ser el Berlanga hindú per a poder filmar a la deïtat més sagrada en una superproducció de Bollybood:  la fallera major. El segon, poder jugar en el València C.F. per que com a faquir ja estava acostumat a les punyalades i el tercer era aprendre solfeig per tocar la dolçaina i encantar serps. 

Temàtica complexa per als occidentals que barregem a àrabs, perses, hindús, etc,... que òbviament ells també farien si els orientals feren falles sobre nosaltres els occidentals, tenia no obstant coherència interna i lligava molt bé la realitat de la ciutat de valencià amb el tema triat. Respecte el modelat al meu parer tenia contradiccions personals, per una banda baixava el nivell d’execució general, per l`altra millorava la coherència estilística segurament per tindre moltes figures ex novo o del mateix taller, la figura més destacada per la semblança amb el personatge real era la del Califa de la J.C.F Pere Aladín El Russafí .

Combinació cromàtica amb tonalitats suaus, amb lleuger predomini dels colors freds. Lògicament el fum que acabava convertint-se en el geni era de color verd-blau, però els artistes saberen afegir-li discretament un jupetí pintat de diferents varietats de roig i rosa, l`altre color càlid en el coronament anava en el turbant, un taronja quasi ambre amb més percentatge de groc que de taronja. També la base fugia de colors estridents, certa qualitat de tonalitat blanca, amainava la força tant de càlids com de freds. Ben resolta la papereta de la combinació del color de la pell, molt realista, amb un marró coure en uns casos o tonalitats un poc més fosques coure o caramel, eixos colors combinaven amb verds i blaus suaus com els del coronament. El cadafal realitzat per Art en Foc aconseguia el 6é premi de la secció 4-C.

Els membres d' Art en Foc ens expliquen  Tres desitjos la Falla Plaça Sant Bult 2018.

Viu la naturalesa de José Jarauta, era la falla infantil, que de bones a primeres ja destacava per les seues tanques de fusta que a banda del tema estètic aportaven versemblança al món agropecuari. L’estructura era clara, dos grans ninots simbolitzant una figura humana masculina i la representació femenina de la naturalesa. La resta del cadafal, plantes, flors, etc,..i xiquets els quals tenien una mida inferior als anteriorment citats.  En el modelat de tall naturalista serenor de la gran mare natura, front una escala d’expressions -mes o menys aconseguides- que anaven des de postures molt estàtiques fins altres de gran dinamisme com la de la planta carnívora engolint-se un monyicot. 

El modelat tenia limitacions però complia l`expedient, mentre que la pintura mostrava una gamma de colors freds, amb una quantitat de verds considerables com corresponia a eixa temàtica vegetal. Les tonalitats càlides color fúcsia dels pètals, allunyaven la flora del realisme a banda de marcar un contrast molt estrident, el qual també contrastava amb la fosca base verda i fins i tot grisa, supose que emulant les pedres que s’endevinen baix la coberta vegetal. Com sempre repetisc, els xicotets detalls valen un mon en els xicotets pressupostos i amb una falla tant clorofíl·lica posar gespa a la base era abundar en la redundància, qui sap quin resultat haguera tingut amb pedra blanca o l’arena groga/blanca de tota la vida. Inserta a la secció catorzena infantil la Falla Plaça Sant Bult no obtingué premi.

       

José Jarauta ens explica Viu la naturalesa la Falla Infantil Plaça Sant Bult 2018.

M’acomiadava de la Plaça de Sant Bult i ara passats més de quatre mesos,  no sé si el mateix sant o algun esperit benèfic, etc,...aconseguí el miracle que no em trencarà el braç i poguera seguir la ruta. Mil gràcies als dos veterans fallers de la centenària comissió que m’ajudaren a alçar-me, crec que un dels dos, era el mateix president. Aquell colp m’afecta psicològicament com no podia ser d’altra manera i la previsible cursa desenfrenada pels carrers, En Blanch i Aparisi Guijarro, es tornà un trot poregós. L`arribada a la Plaça de Nàpols i Sicilià m`anunciava l’entrada a la demarcació d`una nova comissió i una vegada vaig passar pel monument a la Pilota Valenciana, la proximitat a la Falla Plaça Mossèn Milà.

Creació de José Jarauta, portava per lema A tot color. Sobre una paleta de pintor i uns pinzells, un xicotet artista amb una espàtula a la ma, al seu voltant diferents escenes que associaven colors a emocions, des del punt de vista compositiu el recurs dels poals tirant brolls de pintura, omplia les escenes i creava una sensació visual de risc. Tot i que el modelat tenia les seues limitacions tant en expressivitat com en detalls dels acabaments, tenia dos poderosos aliats, un la pintura i l`altre la decoració de la base. El primer per que combinava colors vius entre si i deixava colors més suaus per al cos central/coronament que no interferien. El segon per que combinava cada tipus de material, pedra, suro, gespa, etc...amb els colors de les escenes, millorant així l’escala cromàtica, afegint a eixe arc iris fins i tot les pròpies lletres amb el nom de la comissió, en una pedra negra que no és habitual, fora de la ciutat de Xàtiva, on són autèntics especialistes i fins i tot reben premis d`eixa disciplina. El jurat li donava el 6é premi de la secció vint i dos-ena. 

José Jarauta ens explica A tot color la Falla Infantil Plaça Mossén Milà 2018.

Era moment de passar a Exòtica també de l`artista José Jarauta, cadafal amb un volum sensiblement inferior al de l`any passat que arreplegà el palet a la 7-C, enguany baixava de secció... però continuava sent una poderosa candidata. No hi havia cos central, una estreta base feia les voltes, damunt seu una jove balinesa ballava sensualment per a captivar turistes ...i amants de les falles! La resta del cadafal es composava d`escenes on els únics elements eren els ninots, la pobresa material tenia com a complement la riquesa espiritual d`una crítica centrada, amb uns versos molt llargs però ben rimats. Per afegir un humor més visual entre cartel·la i cartel·la , xicotets cartells amb frases hilarants de personatges humorístics. 

La mercantilització de les cultures locals pels oligarques globalistes fa que les cultures locals semblen parcs temàtics, estudiar també és exòtic millor fer-se famós i no pegar ni brot, etc,.. la crítica era coherent amb les escenes, però no s`acabava d`entendre amb el lema general corresponent. El modelat com en moltes falles de pressupost semblant amb una diversitat de motlles, predominant un naturalisme que el cas de la figura central mostrava les seues millors gales. Respecte la pintura eixa mateixa escultura tenia una barreja de groc i daurat junt un poc de verd, atorgava majestat i un cert toc exòtic, tal i com resava el lema general. La resta de ninots amb colors molt foscos o directament pintats de color negre, creant una dicotomia color/ blanc i negre, entre cos central i escenes. La Falla Plaça Mossèn Milà repetia 1r premi, enguany a la secció 8-B.

José Jarauta ens explica Exòtica la Falla Plaça Mossén Milà 2018.

Girava cap a la dreta pel carrer de Els Palau, per a tornar a fer-ho a l`esquerra pel de les Avellanes, històric per ser emplaçament de falla desapareguda i pel primer llibret conservat de 1850, però també per tindre les bases de cimentació de la Porta Sucronensis, una de les quatre de la Valentia romana que com indica el seu nom estava orientada cap al Sucro -Xúquer- que està al sud. Començava a gelar-se el braç i a augmentar el dolor, però el burro valent porta càrrega i no la sent vaig arribar al carrer de la Mar i després a la Falla Plaça de la Reina que enguany reverdia velles glòries injectant més cacaus als dos cadafals, el gran obra un any més de José Ramon Devís portava per lema Ningú és profeta a la seua terra una aposta que incrementava el pressupost i pujava un graó respecte el 2017.

Xicoteta, original i molt coqueta la composició conformada per unes columnes, que culminaven en un sostre amb volta de rajola vista, la qual Rafael Guastavino patentà als EEUU d`Amèrica com a Guastavino System. Confese que desconeixia un personatge de tanta categoria i que em va emocionar a posteriori l`homenatge que se li havia fet, quan vaig descobrir que entre els més de 300 edificis havia fet també la biblioteca pública de Boston o l'edifici de la Cort Suprema dels Estats Units a Washington.... i la majoria de valencians jo inclòs sense tindre ni idea, entre les escenes l`altra gran valenciana exiliada: Lucrecia Bori, que tot i sonar-me no sabia que en realitat li deien Lucrecia Borja, tampoc coneixia la seua etapa vital a Borriana ni que havia actuat al Metropolitan de Nova York amb Caruso, en fi... una cura de humilitat, però també una mostra palpable que el menfotisme és una xacra general de tota la nostra societat.

La unió entre cadafal i lema era absoluta: Ningú és profeta en la seua terra...i jo haguera afegit, i en la valenciana menys. Vaig reconèixer ràpidament fou al pobre Lluís Vives qui hagué de fugir per cames, cap a Flandes, un altre que també vaig reconèixer tot i que mai l`havia vist reproduït com a ninot era l`artista Ricard Rubert, un vertader artista, que no només feu obres originals, sinó també buscant composicions i llenguatges plàstics diferents que causaren grans polèmiques, com una plantà a la Plaça del Mercat on arribà en helicòpter i els operaris anaven vestits de toreros. Un altre valencià il·lustre era Gabriel Ciscar nebot de Gregori Maians i òbviament oliver i saforenc com el seu oncle, polític i militar, considerat el millor matemàtic espanyol de finals del Segle XVIII i principis del XIX presidí la delegació del Regne d`Espanya que col·laborà a París en l`establiment del sistema mètric decimal. 

La metgessa ginecòloga Manuela Solís i Claràs primera dona llicenciada en medicina a la Universitat de València el 1889 també era una desconeguda per a mi, descobrir que havia segut alumna del premi Nobel Ramon y Cajal en el seu període valencià també impactava, la falla em deixava un sabor agredolç, però al mateix temps es feia d`estimar per que no és habitual trobar falles de comissions adultes amb sentit didàctic, tot i que també tenia una crítica molt suau, però crítica al cap i a la fi. El modelat era realista, adequant-se a les necessitats del guió de mostrar uns valencians oblidats pel seu propi poble, fins i tot en la recreació s`intentava mostrar-los abillats amb les seues indumentàries més genuïnes. Al cos central les tonalitats eren com a la resta del cadafal molt suaus, però un estrany foc òbviament de color roig omplia de color càlid tot aquell sector. 

En el remat l`artista sembla que volia gastar un color desgastat, com si el ninot haguera eixit d`una fotografia en blanc i negre,  amb tons marronosos, només el Rat Penat que sostenia l`escut del Cap i Casal i la Bandera de les barres i els estels afegien colors vius. Fins i tot agrisats hi havia al ninot del filòsof i humanista Lluís Vives per a denotar més antiguitat, tot i que el ninot amb més gris era el de Rubert, un artista avançat a la seua època que acaba fart de la rigidesa del Gremi i com ell deia de Megino Ras. Dos ninots femenins el de Bori i el de Solís, tot i que distanciats, eren els únic que afegien un contrast de colors vius entre el roig i el verd. El jurat els atorgà el 6é premi de la secció 2-A.

                             Llibret Falla Plaça de la Reina-Pau-Sant Vicent 2018

Val la pena compartir l`enllaç del Llibret de la Falla del Tio Pep pels seus continguts i per haver rebut el 11é premi de llibrets de la Ciutat de València. 

José Ramón Devís ens explica Ningú és profeta en la seua terra la Falla Plaça de la Reina-Pau-Sant Vicent "Tio Pep" 2018

Era el moment per a visitar la reina -mai millor dit- infantil del sector la Seu-Xerea-Mercat de les falles del 2018. La Falla Plaça de la Reina-Pau-Sant Vicent retornava 50 anys després, a la màxima categoria infantil de la ma de Joan S.Blanch el qual no podia haver triat millor lema D’on venim. Una comissió amb un projecte que pretenia impactar recuperant la memòria històrica del comerç del seu barri, un dels més cèntrics i un artista científic i minuciós com Blanch havien d`aconseguir per força un resultat bo o molt bo. El cadafal volia explicar tantes vivències col·lectives i personals, que la composició al voltant d`un antic quiosc modernista de finals del XIX i les botigues al seu voltant creaven una estructura estèticament molt carregada, però històricament molt fidel a l’estructura dels carrers Saragossa, Punyaleria, Campaners o Borriol que conformaven l`espai on hui es troba la Plaça.

Geogràficament la Plaça de la Reina està al sud de la Seu -a pocs metres del Micalet- i prop del Mercat que encara hui dia te un nomenclàtor ple de carrers amb noms d`antics oficis gremials, no és d`estranyar per tant que els bens produïts per aquells artesans tingueren punts de venda propers, que amb el creixement dels segles XIX i primeries del XX, anaren desplaçant-se cap noves zones. Estructura compacta, que no deixava passar l’aire, on jo personalment crec que Joan sacrificà estètica a favor de fidelitat històrica, gest arriscat però valent. En el guió es parlava de renou, activitat, soroll, trànsit i efectivament la falla ho transmetia, la majoria de ninots de les escenes es mostraven treballant de cara al públic, el punt més dinàmic el posaven els xiquets del coronament, xiquets que no anaven a l`escola o que tan sols ho feien tres anys i als 10 u 11 ja estaven treballant. 

El modelat es combinava amb la vestimenta, per que les falles de Joan S.Blanch sempre tenen molta tela, vestits on els colors blancs, negres, marrons, beix, crema, aconseguien transportar-nos a la València dels nostres iaios i besiaios, i... per que no dir-ho alguns nucs a la gola i quasi una llagrimeta fugaç afloraven quan apareixien objectes que has conegut com una maquina de cosir Singer que em transportava a la infantesa -la de la falla era exactament com la de ma mare- la falla podia fer emergir l’evocació nostàlgica, però sense caure en el redundant recurs d’escenes de iaios i nets. A més a més, el ventall d`escenes reproduïa moviments, expressions facials, emocions, etc... de molt diferent indole, tristor, desconsol, alegria desbordada o continguda, sorpresa, aversió, etc,...

Un exemple més era el grup candidat a l`indult que es queda segon a les portes de ser el Ninot Indultat Infantil: un grup de xiquets a la porta del Basar Giner entusiasmats amb els joguets que hi havia dins, mentre ells sostenien els casolans que segurament ells mateixos s`havien fet. La pintura era la gran sacrificada de tots els aspectes, però amb els colors de la tela aconseguia igual o millor els seus efectes, com per exemple plasmar amb les diferents vestimentes les classes socials de la Belle Epoque valenciana. L`abundància de tonalitats blanquinegres i fins i tot la pintura dels rostres recordaven les fotografies antigues en blanc i negre, no és fàcil aconseguir recrear eixa atmosfera i tampoc tots els tallers tenen eixa paciència en incloure eixa tasca de documentació en el procés de creació. Tenint en compte el pressupost, que estava en la part mitjana baixa, la inexperiència -mig segle sense plantar en la categoria- etc,...han fet de nou història amb un 5é premi de la Secció Especial Infantil i el segon millor grup candidat a l`indult. 

                             Llibret Infantil Falla Plaça de la Reina-Pau-Sant Vicent 2018

Joan S. Blanch  ens explica D'on venim la Falla infantil Plaça de la Reina-Pau-Sant Vicent "Tio Pep" 2018

Fou costós desenganxar-se d`aquella obra, però el dolor del colp em recordà que havia d`anar a la Farmàcia més propera a per alguna crema calmant, sembla que les Falles tenen un poder curatiu o la crema era molt bona, per que després de passar per la Plaça dels Porxets i girar pel carrer sedassers ja em feia sentir-me millor, ma de sant. Me`n vaig anar a per la xicoteta Jugant a ser iguals de Vicente Domínguez el qual comença a consolidar un cicle a la Falla Plaça de la Mercé. Composició molt contundent,  una casa de nines o joguet al centre, sobre un tossal de pedra que feia de base i augmentava l’alçada. A un costat una parella  de mida considerable constituïa un dels contra remats, car a l’altra banda hi havia un altre més xicotet, el coronament era de caire compost, amb diversos xiquets exercint diverses professions.

De base rodona, tot el cadafal tenia a les escenes el mateix mono tema de la possibilitat de desenvolupar diverses ocupacions, siga quin siga el sexe de qui les exercisca. A la excel·lent situació de cadascun dels elements que no cobrien el cos central, calia unir detalls com la inserció de xicotetes figures, motius, etc,.. que cobrien zones buides o mortes, tot i que si per la part frontal se`n feia ús, per la posterior se`n feia abús. El modelat destacava per la homogeneïtat dins del peculiar estil del seu autor, prova irrefutable de l’originalitat de l’obra. La expressivitat basculava molt entre els rostres seriosos i els alegres, amb algunes variacions com la sorpresa, però és un camp per assentar i millorar. 

La pintura de tonalitats molt suaus, endinsava en el mon infantil, dins eixe cromatisme pastís, els colors càlids prenien protagonisme al centre del cadafal, el rosa més pàl·lid ocupava un major espai, el roig coral, semblava més rosa que roig, cosa que després venia molt bé per a lligar-lo amb la pedra roja que decorava la base. Els colors groc beix o crema actuaven com a rebaixadors, sense abandonar la família de tonalitats càlides, així com el verd engroguit que ja passava al costat dels colors freds. A la banda d`eixos colors freds, exactament el mateix, colors molt suaus, que basculaven del gris, al blau acer, morat, etc,....memorable el verd grisenc de la pedra de la base, que acompanyat del verd de la gespa resultava molt real. El jurat li atorgà el 13é premi de la secció quarta infantil. 

Vicente Domínguez  ens explica Jugant a ser iguals la Falla infantil Plaça de la Mercé 2018

Le Critique era el lema de la Falla Plaça de la Mercè que reflexionava sobre una professió o una afició amateur que es dedica a valorar l`esforç dels demés, en el cas de la falla, pesava molt la crítica culinària. La composició era la més espectacular de tot el sector, vista des de la part frontal hi havia tres grans cossos, dos a la base en forma d`escenes amb ninots de format molt gran, en una un cambrer servia una copa de vi a un crític culinari, mentre que en l`altra apareixien un parell de cuiners. La crítica valga la redundància anava sobre la hipocresia de defendre l`ensenyament públic i portar els fills al privat. Sobre el cos central de la gran caldera, un cuiner sostenia una paella amb un peix i a l`altra ma un polp, tot coronat per un pollastre damunt el barret del xef.

El cadafal més gran del sector i el que tenia també més risc, com en un combat de boxa amateur, anava fent punts en el meu subconscient. L`escena de la crítica fallera explicava com funciona la censura de lo políticament correcte, on diferents lobbys imposen la seua ideologia per damunt de la llibertat d`expressió, en aquest cas dels artistes o guionistes de falles. El conjunt del cadafal vist per la part posterior, és quedava un poc pelat per que quasi totes les figueres miraven cap avant, però hi havia una figura femenina que omplia en part eixe buit, davall seu l`escena dedicada les Falles en Estat Crític, amb un malalt en un llit, que simbolitzava al patró de la festa: Sant Josep. Al seu voltant, artistes, fallers i Pere Fuset .... sense fer-se selfies.  

La crítica objectiva i esportiva tenia com a protagonista el “Chiringuito de  Tomás Roncero” el conegut tertulià madridista en el seu quiosquet, amb un aficionat culé prop d`ell. No podia faltar una escena dedicada a la crítica veïnal, Radio Patio, que era la del grup candidat a l`indult. La critica veïnal fou una de les temàtiques més antigues de les falles del segle XIX. El modelat naturalista incorporava en alguns casos línies caricaturesques i en general era molt expressiu. A la pintura hi havia una mica de tot, els elements que conformaven el cos central tingueren colors càlids o freds, quasi sempre tendien a ser més foscos, mentre que en els ninots del coronament i contra coronaments sempre tenien algun element de color blanc, crema, blanc amb ratlles roges, etc,.. que il·luminaven, a més a més col·locats estratègicament en forma triangular.

Per la part de darrere com el cos central quedava més al descobert, hi havia més colors foscos i a més a més freds, verd oliva, negre, gris, blau, etc...i el càlid que més superfície ocupava era un marró verdós. D`altra banda  l`antiga finca del carrer Carabasses que es veu quan es visita la part de darrere de la falla, sembla que tinga la tela verda ad eternum, car passen els anys però la reforma no arriba. Tot i que un cadafal de tant pressupost no ha de recórrer a detalls per a millorar posicions, potser amb un element més lluminós com la pedra blanca o l`arena de tota la vida, qui sap si no haguera lluït encara més. El saforenc José Sanchis aconsegueix un any més amb un dels pressupostos més baixos, un meritori 8é premi de la Secció 1-A i col·loca de nou a la Mercè com a la reina del sector en falles grans.

           José Sanchis ens explica Le Critique la Falla Plaça de la Mercé 2018 

El casc antic de València és fecund en història i en falles, seguia pel carrer Carabasses en direcció al Mercat Central i en menys d’un minut estava allí, no hi ha ni 100 metres de distància. M`estaven mirant els Vigilants de la Falla.... de la Falla Carabasses -En Gall. L`antiheroi amb faç Rorschach del còmic “Whatchmen” (Vigilants), era el cos central que vigilava a diversos vàndals retratats a les escenes de la falla. En el coronament els vigilants de la platja no perdien detall de qualsevol que s`acostara a la falla. Composició d`estructura senzilla com correspon a la majoria de les de la seua secció, mostrava un modelat naturalista amb posats seriosos o com a molt amb molta serenor i crec que eixa combinació de serietat més la mordacitat dels cartells eren els ingredients perfectes per a crear una falla amb un sentit de l`humor integre.

La cohesió temàtica era excel·lent, de 10. De fet, en una escena tornava a aparèixer David Hasselhof, ara com a Michael Knight, junt al seu cotxe fantàstic fent front als Vandàlics, en una altra escena apareixia el Doctor Malalt marcant paquet...en fi es lo que te tindre un blog més de 10 anys i milers de seguidors, el preu de la fama, bé...i moure`s per la capi, en les comarques tot és més tranquil. Apareixien altres vandàlics com la Massa, que va per ahi furtant ninots, el vigilant matrix de l’exposició del ninot o Mr Furtàstic, el vandàlic més elàstic de tots, que allarga el braç per dins de les tanques i encara pot traure ninots. La pintura era un aspecte que anava un poc a la seua, és a dir combinant en cada escena, però no en el seu conjunt. Punt d`interès en el coronament amb molt de color càlid, el roig dels banyadors i el rosa carn, a la base colors freds o tonalitats fosques marrons.

La part cromàtica més rica de la falla era la que combinava l`escena de Michael Knight amb el piròman dels vandàlics i darrere el Dr.Malalt, per cert baix del piròman estava el ninotet de Cendra Digital...no se li escapa una a l`artista Rodrigo Núñez! Per als que ens criarem en els ’80, la falla tenia un punt nostàlgic, series mítiques com El cotxe fantàstic (1982) o els Vigilants de la Platja(1989) feien rememorar temps passats en els que es veia el futur no tant negre com ara.  El jurat no li atorga premi a esta falla tant original i amb tant crítica expressa o no tant expressa que militava en la secció 5-C, però a mi em va fer passar uns moments molt bons. Que no rebera res en Enginy i Gràcia continue sense entendre-ho.

Rodrigo Núñez aplica l`enginy i gràcia fins i tot al vídeo explicatiu que feu l`Agrupació del Sector Seu-Serea-Mercat i en lloc de parlar directament fa un vídeo que parla si sols de Los Vigilantes de la Falla la Falla Carabasses-En Gall 2018.

Axterix el Gall també de Rodrigo Núñez jugava amb les paraules, barrejant el personatge principal de l`aldea gala resistent amb la Falla Carabasses -En Gall el propi protagonista era un gall abillat amb la roba del gal el qual feia de coronament damunt unes carabasses que transportava el seu inseparable Obelix, ells dos junt al druida Panoràmix formaven l`escena principal fent una  aclucada d'ulls al Mercat Central. La composició vista en alçat seria semblant a un quadrat i les escenes estarien distribuïdes en els angles, amb la principal en el centre. Tot el conjunt estava minuciosament pensat, les falles de Rodrigo Núñez solen ser així, no deixa res a l`atzar, tot te un per que, l`escena de l`aldea de Carabasses assetjada constantment per les guarnicions de l`Imperi Falleruco: Mercedaries, Mercatus i Llanternus. Totes les escenes estaven entrellaçades amb situacions còmiques que feien referències a fets reals de les falles veïnes. 

Com a la falla gran, pesaven més els aspectes conceptuals que els estilístics o formals, però el modelat naturalista reflectia prou fidelment personatges de còmic coneguts per la gran majoria de visitants i fàcilment identificables. La novetat era òbviament el ninot d’Asterix el Gall, una creació ex novo a partir d’un personatge anterior i de la adaptació al relat de critica veïnal fallera concret de la Falla Carabasses- En Gall. El jurat ací esmena la plana i li atorgà el 1r premi d`enginy i gràcia de la secció desena infantil. I ni 30 segons vaig tardar en arribar la falla veïna, també cal dir que per que era prompte i encara no havien arribat les masses turístiques a Ciutat Vella.

Rodrigo Núñez  cedeix l'explicació a membres de la Falla Carabasses-En Gall que expliquen Asterix El Gall 

La Falla Plaça del Mercat Central presentava una falla de circumstàncies realitzada per Artistes Units, una unió d`artistes comandada per Pere Baenas, amb un dels pressupostos més baixos de la categoria d`argent. El lema semblava fet a posta Fent Equilibris tenia un volum que semblava més propi de la secció 1-B, amb una composició oberta, on destacava molt el cos central format per un cap de pallassa damunt unes boles amb un parell de trapezistes o dansarines al seu coronament. Semblem pallassos fent equilibris per arribar a final de mes, esperant que ens toque la loteria, era molt complicat contemplar correctament la falla per la part frontal, degut a la enorme distància de les tanques i el cadafal, si a mi em costava quant li costaria a la gent major? 

El modelat era el propi del taller de Pere Baenas i fins i tot apareixien ninots ja coneguts com el de Pablo Iglesias  en un dels contra coronaments que ja porta unes quantes falles reviscolant, una escena d`un pare amb un xiquet i una mascota orbitava sobre la decisió de tindre fills .... o mascotes. Òbviament el barret del Tio Sam amb la bandera de les barres i les estrelles feia referència a la importància dels EEUU o Imperi Nord-americà en la Globalització. Una altra escena que si vaig poder observar fou el d`una parella de persones majors que feien equilibris per a subsistir. Del que jo vaig poder corroborar hi havia cohesió temàtica. 

La pintura em reservava grans alt i baixos, el cos central-coronament o per a ser més clars, el rostre de la pallassa sobre una base blanca mostrava una oposició de taronja i blau al rostre, en general molta claredat i nitidesa, que també es mostrava en part dels elements que l`envoltaven, però també tenia ombres, com la foscor i falta de combinació del ric que mantenia un pols amb l`esmentat P.Iglesias. Feia la sensació que els colors combinaven a nivell d`escena o parts, però en tota la falla a nivell general, excepció feta d`eixes superfícies neutres que la il·luminaven. En definitiva una bona falla, malgrat els problemes extra artístics esdevinguts, però que arrossegava certes incoherències que sumades al minso pressupost la deixaren sense premi dins de la secció 1-A.

El portaveu d'Artistes Units, Pere Baenas ens explica Fent equilibris la Falla Plaça del Mercat Central 2018.

Quina festa han muntat no havia tingut els maldecaps i polèmiques de la germana major, el seu artista el xativí Xavier Ureña, havia pogut bastir un cadafal amb tranquil·litat adaptada a la geografia urbana del sector la Seu-Xerea-Mercat. Tres grans figures: Mercat a la base, més Seu i Xerea als coronaments, projectaven un triangle invertit. Cada ninot representava una plaça o carrer del sector, una reina la plaça del mateix nom, una dona major la Plaça de la Mercè, un home major amb caixes de diferents gèneres la Plaça del Mercat, un metge al doctor Collado, etc,...la part posterior, com ocorre moltes vegades tenia una major superfície de zones mortes però tota la base estava coberta de ninots d`escena.    

El modelat tenia la coherència d`un modelat dels rostres prou homogeni, amb l`afegit que dos dels tres grans ninots portaven màscara i per tant amagaven el rostre. Hi havia una jerarquització molt acurada, establint almenys tres escales diferents de ninots, per que la falla no tenia quasi animals i cap objecte, hi havia un antropocentrisme absolut. Eixa abundància de ninots que representaven essers humans conduïen a una diversificació d`expressions, per tal de no caure en un hieratisme gris i avorrit. Si la composició estava ben pensada, la pintura també. Em va semblar que els colors de la base fins a mitja alçada, mostraven tonalitats més neutres, més suaus, amb més càrrega de color blanc, amb una preeminència del color groc, com a color càlid dominant.

La capa blava del rei de la base, venia molt bé, tant per introduir un color fred que reduirà el groc de baix, com per introduir en els forts colors de la part superior, una barreja de morats, violetes, roses, roig grana, carmesí, etc... aconseguint un efecte doble combinar en el propi ninot i amb la resta del cadafal, en aquest cas per la part frontal, per la posterior no tant. Per eixa part de darrere, hi havia un combat pictòric entre els colors càlids i freds, però molt pujats de to i amb una evident victòria cromàtica dels primers, afortunadament la decoració amb pedra blanca de la base no ho solucionava, però almenys alleugeria un poc això. Una de les millors falles de Xavi Ureña que progressa adequadament i es consolida en la categoria d`argent, aconseguint per la Falla Plaça del Mercat Central el 6é premi de la Secció Primera Infantil en el 220 Aniversari de la Falla del Comerç -encara que ni es cremà, ni es plantà en Març, pel que molts estudiosos, no la consideren com a falla-.

Xavi Ureña ens explica Quina festa han muntat..la Seu, la Xerea i el Mercat  la Falla infantil Plaça del Mercat Central 2018.

Era hora d`entrar pel carrer del Trench...que per que dic entrar? Doncs per que després de fer les muralles de Pere el Cerimoniós, les muralles del segle XI dificultaven el pas i es va obrir un trench o obertura just pel carrer que em conduïa en aquells moments junt a una de les entrades de la Plaça Redona i a la Falla Plaça Lope de Vega que gràcies a anar prompte encara no estava molt amuntegada de gent i que deixava diàfana l`estructura, més menuda que altres anys, crec que per tractar-se d`una falla modelada ex novo. Que passe el següent explicava un relat on un rei situat al centre del cadafal, organitzava una festa per a cercar el millor pretenent per a la seu filla, situada al seu costat i d`una mida considerable, de fet era el ninot més gran de la falla. A l`altre costat del rei, la meitat d`un arc, on tocava un trobador cançons d`amor i un drac rendit a les gràcies de la princesa.

La composició era molt atractiva a la part frontal, però a la posterior no tenia cap figura d`envergadura. L`escena principal situada a la part frontal, era la dels candidats, un era feble, l`altre era lleig...en fi que passe el següent! Amb la mateixa frase es seguien escenes com les dels contribuents d`Hisenda, el botxí com a metàfora de justícia popular esperant tallar caps de polítics, un astròleg no explicava un futur molt afavoridor i...això, algú més vol saber el seu, doncs que passe el següent, un parell de dones rentant la roba bruta i xafardejant del personal, etc, etc,... hi havia una cohesió entre el guió i les escenes.

El modelat a mitjan camí entre la caricatura i el naturalisme, podia tindre alguna tosquedat, però en seccions mitjanes si no hi ha errades garrafals. Si anem als ninots de les escenes que són els que podrien tindre més irregularitats, la capacitat expressiva i la connexió entre ells, es compensava amb escreix. Complicada la papereta de la pintura i prou ben resolta, no és fàcil la combinació de tonalitats marronoses però és va resoldre. Si l`arc presentava un marró daurat, cobrís -també depenia de la llum del dia- bona part del vestit de la princesa tenia un marró més suau canyella, quasi crema que a banda de fer de teló de fons a la falla, també combinava amb les façanes dels habitatges adjacents. 

El color més vistós era el rosa fúcsia, en alguns plecs quasi bordeus, del barret i vestit exterior de la princesa, també rogenca era la part inferior de la corona del Rei i algun element més del trobador del coronament. Confrontant com a colors freds, estaven el jupetí blau del rei i el drac del remat, tot pintat de verd. Fins i tot els ninots de l`escena principal continuaven la línia dels grans ninots i cohesionaven més el conjunt. A la base, la decoració era molt elaborada amb gespa verda, pedres marrons, blanques, etc...que a més a més formaven quadres i altres formes geomètriques i de tant en tant flors de distints colors. Alvaro Guija que plantava la seua primera gran a la Falla Plaça Lope de Vega aconsegueix el 2º premi de la secció 4-A, la comissió centenària continua sent competitiva estiga a la secció que estiga. 

Alvaro Guija ens explica Que passe el següent... la Falla  Plaça Lope de Vega 2018.

On ja porta un grapat d`anys, és a la falla de la comissió infantil. Enguany portava per lema Qui te un amic te un tresor que de bones a primeres, ja em va fer comprendre que havia la composició d`anys anteriors o que continuava la tendència de fer ninots de mida més que considerable, dins del que es sol plantar en infantils. Un vaixell pirata ocupava el centre del cadafal, davant seu, una xiqueta amb un amic imaginari -fenomen que més gent del que sembla ha experimentat de menut-  amics inseparables, els de tota la vida – per desgràcia cada dia menys- l`amic protector estava representat per un forçut i no podien faltar els amics coneguts a les xarxes socials. 

El modelat era l`habitual d`Alvaro Guija a les falles infantils, expressions tant aconseguides com la del xiquet i l`amic forçut o els amics inseparables eren exemples d`eixa transformació del dibuix a les tres dimensions. No obstant el gran vaixell pirata del cos central, tenia molta superfície on simplement després es pintava damunt i tampoc hi havia un risc manifest a la composició, més enllà de la xiqueta que agafava l`os de peluix des de la còfia del vaixell. La pintura estava dominada per tonalitats marronoses, que la feien semblar una mica descolorida, com si volguera passar desapercebuda, en canvi als voltants els ninots mostraven colors blau o verd turquesa i altres colors més suaus. La Falla Plaça Lope de Vega rebé el 2º premi d`enginy i gràcia de la secció desena infantil. 

Alvaro Guija ens explica Qui te un amic te un tresor la Falla Infantil Plaça Lope de Vega 2018.

Era el torn d`eixir pel carrer Martín Mengod, per a girar a la dreta pel carrer dels Drets fins a la Falla Plaça Doctor Collado que enguany canviava d`artista sent David Sánchez Llongo l`encarregat de plantar El bes del drac. El premi per arribar prompte era el de poder fotografiar sense massa problemes, una de les millors falles dels últims anys d`una plaça que s`encamina cap al 150 Aniversari de la primera falla plantada. Composició molt atractiva, que entrava per la vista com un matí de primavera, una gran i bella geisha sostenia el seu amor, un princep que es transformava en drac per amagar-se del sol, l`astre rei es situava en el coronament observant l`escena amb certa complaença.

Hi havia força detallisme en el coronament, el qual acompanyaven un parell de ninots en posició horitzontal units per un sacabutx, la postura i la ubicació feien la impressió òptica que estigueren volant i formaven part del triangle positiu Drac-Sol-Ninots coronament. Estèticament un dels millors coronaments del sector, per no dir el millor, la composició general es completava amb elements importants a la base, un guerrer oriental a una banda i uns grans gerros a l`altra. En un dels laterals de la part posterior, un oriental d`avançada edat, feia les vegades de contra  coronament i omplia una possible zona morta de la composició general, ja que apareixia amb un context propi, baix d`un arbre que simbolitzava un bonsai gegant, com a metàfora dels valors que representen. 

Tot i que la falla tenia un perfil eminentment frontal, la part posterior no decebia, per les escenes, el modelat i la pintura. Poques les escenes, però molt bones com la del xines en barca a punt de ser engolit pel cocodril, uns turistes gaudint o patint una mascletà i l`escena candidata a l`indult, la xiqueta del fanal envoltada d`ossos panda. La composició en general era molt acurada, els diferents elements s`havien col·locat molt ben distribuïts en la plantà, la única pega era que hi havia una gran profusió de detalls, però molt poques escenes. El resultat era una falla d`un volum més bé xicotet per al pressupost que tenia, però amb un modelat de gran nivell i probablement de nova factura que podríem denominar com a naturalista i en un parell d`escenes virava cap a un expressionisme més histriònic. 

La pintura era un colofó més que digne, començant pels detalls del vestit de la geisha, els amaniments del cabell, els gerros, etc,... hi havia molt de detall en general, que havia de ser tingut en compte. Respecte els grans contrastos cromàtics, era obvi que l`esquema base havia d`enfrontar colors càlids com el roig i el groc del sol amb les tonalitats fredes que abillaven a la Geisha, blanc, crema, blau, etc,...i per suposat amb el príncep/ drac, que amb un roig encès completava eixe triangle de tonalitats. Afegir un altre joc cromàtic, sense eixir de la pròpia Geisha entre la cara maquillada de color blanc i els seus cabells negres.

La part posterior ens tenia reservades noves combinacions pictòriques. Crec que la millor falla del sector en quant a pintura per la part de darrere, començant pel coronament amb color negre als cabells de la geisha, crema al vestit, més avall un verd botella o verd-i-negre molt fosc, amb estampacions i encara hi havia una franja de color roig del drac i després tot el fullam verd de la ornamentació. Entre els contra coronaments colors molt foscos, d`una banda el cavaller quasi tot en negre amb el contrapunt de la capa roja, d`altra el vell oriental amb tonalitats marronoses i el bonsai que amb les seues fulles verdes feia de contrapunt. 

L'escena dels gerros, dedicada a la ceràmica, a banda d`omplir afegia registres cromàtics que enllaçaven amb el cos central, col·locant de forma matemàtica un gerro roig i un altre blau front el color crema de la Geisha deixant el gerro blanc més allunyat. Podria seguir, però no vull avorrir, simplement rubricar tot l`anàlisi de la pintura/color, amb un tipus d`ornamentació molt vegetal, que creaven una atmòsfera molt natural a tot el conjunt com enclavat dins un ecosistema propi, per tindre, no només tenia matèria vegetal, sinó fins i tot aigua.  Si a tot això se li suma que tenia un dels pressupostos de la part alta de la categoria, el 8é premi de la secció 1-B semblava un tant curt, vorem que ocorre en 2019 quan es compliquen 150 anys de la primera falla plantada a l’antiga Plaça de la Llotja.

                                          Llibret Falla Plaça Doctor Collado 2018

David Sánchez Llongo ens explica El bes del drac la Falla Plaça Doctor Collado 2018.

I d`un debutant a un artista experimentat en la plaça com Ricard Balanzá, que enguany plantava A remulla, amb el seu llenguatge plàstic habitual, plantejava un fons marí a la base i en el coronament no sé si un esser humà observant tot allò, que em perdone l`artista, però la conceptualització de la seua plàstica no resulta fàcil. En tot cas, des del punt de vista estètic, hi havia una composició que trencava esquemes normatius, habitualment les parts més voluminoses ocupen espais a la base, però ací habitaven el coronament i a l`inrevés, una munió de xicotets ninots, ocupaven tota la base creant un mant que semblava una estora d`algues com la posidònia. Flora i fauna apareixien, però sembla que també plàstics, fems i tot tipus de deixalles produïdes pels humans.

El modelat és únic, un univers propi ple d`essers amb formes arrodonides informes, que donen lloc a les variades interpretacions dels espectadors. Algunes formes com la majoria de peixos, tenia un reconeixement més evident. D’ altra banda, t`agrade o no, que l`art és molt subjectiu, les superfícies apareixien ben polides i escatades. Per a singularitats la de la pintura, amb cromatismes tant perfilats que semblen més obra d`un matemàtic que d`un artista plàstic. Sobre una base de pedra blanca, una catifa de color verd, sobretot a la part frontal on apareixien altres formes entre eixes algues, color roig, taronja carabassa, groc taronja, morats, etc....alguns peixos introduïen un color blau grisenc i em crida molt l`atenció una mena de fulles, que tenien una coloració que anava del rosa a morat en les puntes. La Falla Plaça del Doctor Collado rebia el 4rt premi de la secció quarta infantil.

Ricard Balanzá ens explica Arremulla la Falla Infantil Plaça Doctor Collado 2018.

Eixia un poc commocionat de tanta història pel carrer Ercilla, seguint pel carrer En Bou i arribava al carrer Corretgeria, si la Llotja és un emplaçament únic per plantar falles, no ho era menys en un carrer des del qual és veu el Micalet de la Seu, símbol valencià per antonomàsia. La Falla Corretgeria-Bany dels Pavesos tenia a La línia blanca com a falla infantil una crítica a les normes que rebem des de menuts, allò de no eixir-se`n de la línia marcada. Un ninot enorme que feia les vegades de cos central i semblava perseguir els xiquets que se’n eixien o podien eixir-se`n d`eixa línia blanca. Entre eixe gran ninot i un altre sense rostre, apareixia un menut llegint baix un arbre, que semblava acompanyar-lo.

La majoria de ninots giraven al voltant de la línia blanca i del gran monstre central, hi hagué un moment que vaig entendre -crec- que la falla era molt metafòrica, el xiquet de mida més gran semblava portat per dos pardals negres, en realitat eren crítiques que no el deixava anar per on volia, sinó... per la línia blanca. El millor de la composició eren la originalitat i paradoxalment que sense tindre una estructura molt oberta, al ser d`una secció de les baixes, deixava contemplar tot el conjunt perfectament. El modelat era un tant desproporcionat amb els caps respecte a la del cos, cosa que accentuava el perfil psicològic dels personatges, mirades, gestos, etc,... també hi havia valentia amb la creació d`un monstre que s`allunyava molt del realisme i una cosa que podia passar desapercebuda, però que en l`aspecte pictòric crec que jugava un aspecte crucial era la base rodona que actualment no és sol modelar.

Amb els elements anteriors potser la valoració no passava d`una falla interessant, sense més, amb un aprovat molt justet, però les coses canviaven i molt amb la pintura. Colors clars en el monstre, amb un contrast molt potent entre la gola de color roig i la llengua verda, a més a més amb uns colors molt forts, molt intensos, per contra, la resta del cos presentava unes tonalitat molt més neutres amb pinzellades de verd llima i morat. I per si no fora poc amb un ull o botó negre i l`altre roig.  Curiosament el xiquet que estava més prop d`eixe monstre feia un contrast magnífic amb el seu cabell negre i la pell marró cafè. 

El ninot del xiquet més gran també tenia un joc de contrastos doble, per una banda l`intern amb el groc-taronja dels cabells i el blau clar de la roba i extern fent joc amb els colors del monstre, que ja he descrit. El xicotet ninot que llegia junt l`arbre d`un fúcsia intens, també lligava fent un contrast magnífic amb el verd llima del monstre, etc,.etc..i ja la cirera del pastís: la base rodona de color argent o gris metàl·lic que lligava tota la falla, amb gespa de color verd. La falla de Manuel Martínez Reig anava destil·lant qualitats a mesura que anava observant-la i analitzant-la, de vegades la primera impressió no és la que compta. No sé que pensaria el jurat però potser algú coincidí amb mi, per que li atorgà el 3r premi de la secció dinovena infantil.

Manuel Martínez Reig ens explica La línia blanca la Falla Infantil Corretgeria-Bany dels Pavesos 2018.

La Falla Corretgeria-Bany dels Pavesos, porta un grapat d`any en la Federació amb especial enginy i gràcia i els seus cadafals solen orbitar més per eixa vessant que no per l`estètica. De reduït volum, la falla era nova de trinca, tot i que la llum del sol jugava amb nosaltres i no em deixava algunes parts, el gran zombie del cos central es mostrava rotund, omplia el xicotet emplaçament i assenyalaven la trama de la falla, uns no morts que volien deixar el mon dels morts i sentir l`aire fresc de la vida de nou. La composició era bàsicament eixe gran ninot, desapercebut per la part posterior i espectacular per la part de davant, cal agrair la valentia, a l`autor de l`esbós i disseny Sergio Alcañiz.

El lema Torna’m la vida feia referència a les més diverses situacions humanes, amb escenes com la del solter amb teranyines a les parts més intimes que acudia a First Dates cercant parella, un consolador li tornava la vida a la vídua i no podien faltar en una temàtica com aquesta, les escenes de cementeri, la més important la del grup candidat a l`indult, un soterador, un ninot que semblava Dalí i Franco que ara mateix sembla estar reviscolant amb el possible trasllat de les seues restes. El modelat era l`habitual del binomi artista/dissenyador M.Martínez Reig/Sergio Alcañiz, amb les línies planes, geomètriques, etc... però amb una forta proporció de caricaturització, demostrant així la capacitat d`adaptació del taller.

Un registre complex era el de la pintura, les temàtiques al voltant de la mort, no tenen tonalitats agraïdes, però sembla que aconseguiren superar més que decentment eixa dificultat. La tonalitat escollida per al monstre fou la del verd fosc, que tenia ella mateixa un color roig de roba trencada per a no deixar una superfície tan enorme monocolor, acompanyaven en eixe cos central, el negre i el morat. Dalt de tot com a contrapunt un inquietant sol...o lluna -no ho tinc clar, ni ara- de color groc, per posar algun color càlid més. El verd llima era un color conductor que unia diferents escenes, que com en la de First Dates tenien el seu propi univers, fent contrastos amb el groc ataronjat i el fúcsia d`ella amb el blau moradenc i el verd d’ell. Falla menuda amb detalls grans, fins i tot la decoració de la base amb suro feia contrastar eixos tons marronosos amb el monstre de color verd, casualitats de la vida, el jurat passava també en aquells moments i li atorgà un 4rt premi de la secció 6-A.

Manuel Martínez Reig ens explica Torna’m la vida la Falla Corretgeria-Bany dels Pavesos 2018.

Avançava pel carrer Corretgeria per a girar a la dreta pel carrer de la Puríssima que després pren el nom de Calatrava, el qual desemboca en l`antiga plaça del mateix nom, hui rebatejada amb el nom de Plaça del Negret, on s`ubica la falla homònima. L’artista no era el mític Pepet de Borriana, com havien publicat els periodistes seriosos seguint la broma de la comissió sinó Manuel Martínez Reig que no sé si arribarà a ser mític, però que està des de fa temps en un gran estat de forma. M’he quedat morta era el lema d`una falla que girava al voltant de la dona xafardera amb una revista a una ma i una altra en la antena.. perdó orella, tractant de captar tot el que feien les veïnes. Les cotorres del coronament resultaven una metàfora reforçadora del relat exposat. 

A la perruqueria, un parell de dones es dedicaven a dotorejar a tot el veïnat, en una altra apareixia un escut del llevant....ja està per ací Dani Garcia de la Ruta Fallera, vaig pensar, guionista i granota a parts iguals! L`eixida dels xiquets d`escola era un altre escenari on dotorejar i clar no podia faltar en temàtiques xafarderes, una escena de Pere Fuset on responia al polígraf sobre la tant polèmica enquesta fallera del Cap i Casal.  Composició molt senzilla, on el cos central i el remat dibuixaven una silueta esvelta, tenia un modelat amb molts registres, però dins del seu estil combinava sobretot  una forta expressivitat, sobretot la de la sorpresa, amb caricaturitzacions com la del president de J.C.F València.

La pintura es repartia en diversos nínxols, partint d’una base càlida de color rosa, passant a un verd blavós fred, continuant cap a munt pel rosa carn, després ja en els cabells, un fúcsia intens i final al coronament una combinació de roig, groc i negre. Accentuat cromatisme càlid que de forma molt convenient tenia una ornamentació majoritària de gespa, tot i que hi havia una part més menuda de suro. Un cadafal molt equilibrat, que continua per la bona senda de l`epoca de Giner, ja que el jurat li atorgà a la Falla Plaça del Negret, el 1r premi i 1r d`enginy i gràcia de la secció 5-C. Llàstima les tanques tant altes... però sembla que el Mitch Buchanan de la Falla Carabasses no dona abast. 

Manuel Martínez Reig ens explica M’he quedat morta de forma indirecta fent un diàleg molt peculiar amb José Pasqual Ibàñez Pepet  la Falla Plaça del Negret 2018.

Treu els colors, era l`obra de l`artista Salvador Ferrís per a la comissió infantil de la Falla Plaça del Negret. Composició molt, molt senzilla, al voltant de la font que dona identitat a la plaça amb el xiquet negre de la font al coronament. El matí havia començat amb una falla molt grisa, però ací volien donar color, una xiqueta amb una paleta, un xiquet amb una brotxa grossa...i un gos- fixeu-vos que a quasi totes les falles de l`algemesinenc, apareix algun gos- una xiqueta amb pintura d`aquarel·la i el ninot candidat a l’indult que utilitzava les noves tecnologies per a afegir els colors.  El guió era senzill però molt complet, amb un modelat uniforme i tanmateix divers pel que feia a les expressions dels ninots, faltava un element primordial sobretot per la temàtica elegida: el color. 

Crema o beix a la font, amb l`aigua blava dins i el coronament de color negre, respecte els ninots, teníem un poc de tot, però en quasi tot hi havia un percentatge de color càlid o neutre que combinaven amb el seu escenari, potser el ninot candidat a l indult desentonava d`eixa harmonia, però amb un color blau a la part superior, però si tenim en compte que constatava amb el beix-crema de la paret de la font, la combinació també seria encertada. Al meu parer la única errada... és que faltava falla, així i tot aconseguí rebre el 7é premi de la secció dissetena. Ací acabava la ruta física pel sector la Seu-Xerea-Mercat... però la literària com pot rebobinar o saltar cap avant, farà el segon. 

Salvador Ferrís Cerveró ens explica Treu els colors  la Falla infantil Plaça del Negret 2018.

Després d`un llarg periple per la ciutat vella, arribava a l`Avinguda de l`Oest, territori on conviuen comissions de sectors veïns, era el cas de la Falla Llanterna-Na Robella, resultat de la fusió de Llanterna-En Gil del mercat i de Na Robella-Angels Maldonado del Pilar, la comissió resultant ara planta en el territori de l’antiga falla llanterna i per tant al sector Seu-Xerea-Mercat. Enguany hi havia un projecte molt reforçat amb un artista ja veterà com José Luís Platero Cosí i Carlos Borras Cabo que enguany s`encarregava de la maqueta i el disseny. El primer que em va vindre al cap quan la vaig vore és quina composició més original! el bust del suposat Baró de Càrcer primer alcalde de València de la postguerra es disposava a disparar-se amb una pistola.

Entre mig del braç i del bust, un pell roja encarava el Baró amb un arc simbolitzant a l`Avinguda de l`Oest, que finalment li havia guanyat la guerra. Les escenes continuaven eixe guió de I a mi per què? Amb les diferents escenes, per exemple la frontal on una pensionista es preguntava per que li volien furtar la vidriola, al seu costat l`ex-president espanyol M.Rajoy i al costat seu un banquer, salvat pel govern. El grup candidat a l’indult com molt bé expressava el cartell, no sabia que feia allí, una família d`una idealitzada i per desgràcia desapareguda Horta de València que quedà tercera a l`exposició del ninot, si València tinguera el sistema de Carcaixent o Xàtiva, haguera rebut el 3r premi de Millor Ninot... però no estàvem a la Ribera, ni a la Costera. Una modista configurant un nou estàndard faller degut al canvi de noms, un ninot alarmat pel canvi de senyalització de trànsit, etc,...

Una de les escenes més originals, per la novetat, era la de les proves de preselecció de les falleres majors, on es criticava el sistema d’elecció que prima les característiques físiques a altres de tipus psicotècnic, científic, lingüístic, etc,...el cadafal també tenia reservada una escena per a criticar la política internacional dedicada a la tensió entre els líders de Corea del Nord i EEUU, els qual jugaven una partida de tenis amb...míssils! S’havien calfat el cap per trobar un lema que conjugarà un tema local amb altres esferes geogràfiques, per utilitzar una frase en diverses situacions i amb una composició diferent dels últims anys, que per posar alguna pega era absolutament frontal, però compte, per que de perfil impactava tant o mes que de front. 

El modelat del cap del Baró era superb, la tensió de l`escena, el moviment dels ulls, les arrugues, etc,.. també la tensió és percebia a la ma que estava a punt de detonar el gatell de la pistola, l`altre grup que demostrava una execució molt acurada era la del grup candidat a l`indult que com he dit adés restà tercer a la votació popular. Però a la resta de ninots d`escena eixe modelat realista, no tenia una regularitat tant alta, mostrant figures amb un estil diferent a eixe realisme tant fidel, amb més línies planes, abstracció, etc,...bàsicament alguns contra coronaments o ninots més grans,  a banda també hi havia un estil més caricaturesc en la majoria de ninots.

La pintura és un aspecte sempre complex, ja que canvia un tant amb la quantitat de llum solar o artificial rebuda, tenia una sensació ambivalent respecte el cap del Baró, d`una banda els colors estaven pintats sense macula i fent molt bons contrastos, que fins i tot aconseguien crear un envelliment molt adequat per una persona major, amb tonalitats molt pàl·lides, però d`altra banda no acabava d`assimilar com s`havia triat un color tant fort com el morat de les celles, part dels cabells, etc..sobre un modelat tant realista, era un fet que em deixava una mica xocat. Potser fou per que eixe morat contrastava molt bé amb el verd i el blanc que també l`acompanyaven? La veritat siga dita que eixa tria de colors després combinava fins i tot amb la decoració blanc i verda de pedres blanques i gespa. Llums i ombres, amb alguns apartats prou bons com la composició i altres excel·lents com l`escultura que rebia el 9é premi de la secció 1-A

José Luís Platero Cosí ens explica I a mi per què?  la Falla Llanterna-Na Robella 2018.

Benvinguts al Mercat Central era el lema de falla infantil que homenatjava al centre del Barri: el seu Mercat. La composició era tant simple com efectiva, una reproducció del Mercat Central ocupava el centre de la base, els principals personatges eren els humans, mantenint una jerarquia on el pescater i una turista es situaven com a més importants. Xiquets amb plànols a la ma, feien de menuts turistes que es sorprenien de les meravelles gastronòmiques i arquitectònics que trobaven al edifici modernista d’Alejandro Soler March i Francisco Guàrdia Vial començat a construir el 1914 i finalitzat el 1928. A la part posterior, un menestral li mostrava tot tipus de perols i calders, com no apareixien els proveïdors... un tant costumistes, vestits de saragüell.

Una altra tipologia de ninot que feia somriure els més menuts, eren les fruites i verdures humanitzades, carlotes, pomes, carn, peix, etc,...a eixa varietat de components anava afegida una varietat de modelats, ninots humans adults més seriosos, els xiquets més expressius i finalment els animals i aliments humanitzats absolutament humorístics, sobretot els peixos. La pintura tenia colors més vius a les diverses escenes, reservant una tonalitat beix a les parets del Mercat Central, però amb un treball increïble de reproducció dels taulells de la part superior, amb una presència important de blau agrisat i roig. A la part frontal dominaven les tonalitats càlides, mentre que a la posterior eren les fredes. Cadafal amb un plantejament senzill, però amb una regularitat molt gran en tots els aspectes, de les millor de Platero que li donen a la Falla Llanterna-Na Robella el 2º de la secció tercera infantil i això que comptava amb un dels pressupostos de la part baixa. 

I ara ací finalitza la meua crònica per les falles 2018 de la València més antiga, la dels barris de la Seu, la Xerea i el Mercat. Fins la propera!