CRÒNIQUES FALLERES    2014

Dia 17 de Març- Al Cor de la Costera . Xàtiva, camí del 150 Aniversari IIª Part des d'on les pedres parlen fins  l'eixample.

L'escenari que es recorre en aquesta segona part està tan ple de història que ho embafa tot, des d'una font gòtica del segle XVI, passant per una portada d'una casa senyorial o per la vista des de molts dels seus carrers del gran castell de Xàtiva. Esglésies com la Col·legiata, -La Seu, per als xativins- l'antic hospital i la seua dotzena de convents, omplin un espai únic per a la contemplació del cadafal faller, el qual com veurem a continuació també s'ha amerat d'eixa història que brolla per tots els racons i que li dona una categoria diferent a d'altres poblacions. 

                                             Col·legiata de Xàtiva. Font Viquipèdia

No obstant les falles de Xàtiva no ho han tingut fàcil, els difícils anys quaranta arrossegaren una gran inestabilitat plantant-se per exemple 10 falles el 1948 o només 2 l`any següent, els cinquanta, foren molt semblants, això amb un nombre creixent de comissions, son sobretot els anys daurats de les falles d'aquesta segona part de la crònica de les falles de Xàtiva 2014, acaparant la pràctica totalitat de premis, fins i tot més que en els anys trenta. Els seixanta començaren a invertir la tendència, també hi hagué un estancament en el nombre de cadafals, tot i que es consolidaven, però no passaren mai de 5 o 6. La urbanització del primer eixample més enllà de l`albereda, paral·lela al desenvolupisme que estava tenint lloc en tota Espanya, feu que aparegueren comissions noves en els primers llocs com Verge del Carme que guanyà el 1962 i sobretot República Argentina que tingué un inici abassegador amb quatre palets seguits des del 1966 al 1969. Els setanta coneixerien l`explosió passant de 6 falles a 14, en tant sols tres anys, les falles de Xàtiva tornaven a tindre un nombre de comissions igual o superior a l`assolit en la segona república allà pels ’30. 

                                             Antic Hospital de Xàtiva. Font Viquipèdia

Però anem al tall, després d'una bona xarrera sobre falles- cosa estranya- amb un faller de Sant Feliu, mentre veiem la falla Benlloch, puje costera amunt i quan dic costera amunt, es amunt, perquè la pendent que hi ha, quan pujes cap a la plaça Alexandre VI no te res a envejar-li a una pujada del Tour de França. Després de l`esforç realitzat, camine amb pas decidit cap al emplaçament on es va plantar la primera falla de la història de Xàtiva i la primera fora de València –de moment i si no es troben papers més antics d`un altre lloc- les forces retornen, l'ànim ben alt i les cames.... en fi, segueixen al seu lloc. Arribe a una plaça mítica per a les falles de Xàtiva i que ho hauria de ser per a tot el món faller Es la plaça de la Trinitat, el primer que em trobe es la seua falla infantil Histories del medioevo, molt acorde amb el seu entorn, signada per la comissió, aquesta xicoteta falla de la Secció Tercera s'emporta el 2º premi. El que crida més l'atenció es el primer premi en decoració del monument –falla-, per al nouvingut, li pot resultar xocant, tant d`adorn, o fins i tot una mostra del barroquisme valencià, però a Xàtiva es una forma fer falla i ho fan molt bé. 

Al centre de la plaça la falla gran Cid-Trinitat, de l`artista José Ramon Espuig, actual mestre major del gremi d'artistes fallers, el qual plantà alguns anys a l`especial de València amb La Plaça de la Mercè, ens mostra el blues de les falles. El primer que veig es la part de darrere, sembla que Espuig haja visitat la plaça per pintar el remat amb el mateix color o un molt semblant al Siena de la façana més propera, els blaus i grisos del cos central també acompanyen. Les escenes també tenen la mateixa paleta de colors, però hi ha un detall millor, impossible no advertir-lo. La decoració de la falla, enguany més sòbria i menys colorista que en anys anteriors, però igualment efectiva. El verd de la gespa, per als contorns, la sorra groga, els palets marrons. Amb els palets, aprofiten per crear un rellotge, cal veure-ho en fotografia, creativitat pura! Rajoletes que fan de contorn de plantes a mode de maceta, petxines decoratives, pedres, rajoles, etc,....multipliquen la base de la falla i no desafinen amb l`entorn. Del músic negre que toca el blues, sorgeixen diverses escenes, com la del torer que simbolitza els canvis de indumentària fallera o la del president esverat. Quan em coloque de front a la falla es quan observe la magnificència del conjunt. Amb l'edifici dels jutjats, antic palau d'Alarcó, posterior al 1707 de fons, amb una font gòtica del segle XIV al davant, o amb l`antic Convent de la Trinitat a l`esquerra. No es d'estranyar el 1r Premi en decoració de la falla. També han aconseguit, el palet en la secció tercera i el 3r premi en carrossa pròpia en la Cavalcada del Ninot, es per a quedar-se embovat durant hores,  però cal seguir avant. 

La següent destinació  es la falla del Mercat, un altre escenari amb pedres antigues, una comissió que remonta els seus orígens almenys als anys trenta, que amb molts pocs fallers esta aguantant aquesta terrible crisi, El Ying i el Yang, de Venancio Cimas, es de mida reduïda, una sirena en un cercle fa de remat. Però la crítica no es reduïda, sinó universal, fa reflexionar al voltant de la situació del planeta i de la condició humana. El cadafal no te una part frontal i una altra posterior, en aquest punt, l`originalitat substitueix el pressupost, un llenyater que tala arbres, es el revers de la sirena del remat. Com en la falla l`entorn compensa els defectes del cadafal, el campanar de la Seu i el remat junts i un edifici porticat son un teló de fons perfecte.

Ens acomiadem del bé i del mal que es el tema utilitzat per a la falla del Mercat, la fallereta es el lema de l'infantil també de Cimas i també rep un Accèssit a la Secció Tercera. Puje pel carrer Matilde Ridocci i pel carrer Roca fins la Plaça de Sant Jordi, en l`actual demarcació d`aquesta falla es plantaren diverses falles el 1934 a la Plaça de Sant Agustí , el 1935 a la Plaça del Trinquet o una infantil el 1933 al carrer vernissa. La Plaça esta a la vora de l'antiga muralla, allí estava Esta falla punxa de l`artista Paco Roca, notablement disminuïda front a altres anys, la baixada del seu cens fallers, la qual es comú a la majoria de falles d'aquesta zona, ha fet molt de mal. El plantejament es original, la figura humana queda substituïda pels cactus, que ens recorden els bancs, els casals i la sanitat, temes que punxen. Com diu l'explicació de la falla les punxes del cactus son els problemes de la nostra vida, damunt l'educació hi ha un porc espí i darrere hi ha el rei. Accèssit de la Secció Segona i 2º premi a la Cavalcada del ninot en carrossa pròpia.

L'infantil també de Roca, Viatges especials, està plena de marcians que semblen vindre de la lluna del remat, alguns porten una càmera de fotos, com si foren turistes japonesos, aconsegueix un 2º premi a la secció segona.

Baixant a la vora de l`antiga muralla, fins a la porta de Santa Tecla arribem a la Plaça de l’Espanyoleto, una falla que camina cap al seu 50 aniversari, però que te antecedents com les falles infantils plantades als anys ’50, algunes d`elles guanyadores del palet, però sobretot per ser heredera de la mítica Falla de la Plaça de la Bassa que guanyà el primer premi de la història de les falles de Xàtiva el 1934 amb el lema Saetabis, a mans de l'artista local Rabasa, seria apassionant investigar sobre aquests artistes de les nostre comarques, dels anys trenta, sense dubte els pioners en la professionalització de l'ofici, en aquest cas a la Costera. Torne a l`actualitat, de vegades em roda el cap, defecte professional, aquesta falla l`ha fet Venancio Cimas xativí com el bo de Rabasa, el lema triat es A la Conquesta on un pirata dalt un canó que dispara contra  el món i un pardal-la llibertat-, fan de cos central i remat. La composició mostra un cert risc, encara que amb el suro, no es excessiu. Reconcilia amb la humanitat contemplar que encara es fan falles amb molts ninots com en temps preterits, entre les escenes uns pardals que simbolitzen l`ajuntament fent obres pel propi lluïment,  un ninot que simbolitza a l`oposició cantant victòria abans d`hora, un vaixell enfonsat com ha segut Canal Nou i un ninot que m`encanta, un pirata-calavera, que explica el significat del cos central i el remat, com el poder fa el que siga per tal de seguir dalt de tots, en aquest cas amb un canó –ús de la força.  Com els pirates, els fallers no han aconseguit més victòries per desorganitzats.  S’han emportat molts premis el 2º premi de la Secció Primera, el 2ºpremi de la primera part de la presentació, el 2º premi de carrosses de lloguer i el 3r d’enginy i gràcia, així com el 2º premi a la millor escena de falla  I un premi que demostra el nivell cultural de les falles a Xàtiva el 61é premi de llibret de la Generalitat.

La infantil de Maribel Beltran sense dubte l'artista revelació del 2014, me la perd, barreja de son i cansament –probablement quan passe per allí, ja es ben entrat el dia 18-, son coses que quan les recordes et sents idiota. Atenció senyals, probablement seria una gran falla infantil, guardonada amb un palet a la secció segona. Després d`aquest bunyol faller, toca tornar a pujar en aquesta “etapa reina” cap amunt per Pintor Jacomart fins a Sant Feliu fora muralles, en un barri més modern, la falla ha fet enguany el 40 aniversari, es de les “jovenetes”. La primera que em trobe com tots els anys es l`infantil, l`artista  Paco Roca amb el lema Lucky Lucke ha confeccionat un cadafal amb el famós vaquer al remat, els Dalton preparant-ne alguna de “vaquers”, un caçador, i al contrarremat Rantanplan, el gos de Lucke. Fent l'indi  de l'artista Paco Roca es la falla gran, com la infantil van de l`oest, les dues decorades, però enguany sense premi de decoració, es difícil el guardó. Dalt una roca del desert americà, un tòtem, amb voltors i un indi assegut a sota. Al contrari que en Espanyoleto aci prima el cos central, per cert molt ben pintada la pedra, un element molt difícil de pintar en les falles. El crani de vaca representa l'economia de Xàtiva,  el gran indi al poble de Xàtiva, apareix el Sherif Rus o el carrer de les botigues ara de les tendes representat per unes tendes índies, decadència del comerç local, fort i poderós dècades enrere, les dues falles han tingut sengles accèssits a la secció tercera.

De Sant Feliu baixem un poc i continuem en direcció oest com si anàrem a Novetlé o Canals, pel carrer Santa Teresa Jornet, carrer tort amb cases encalades i amb persianes, quina tranquil·litat i quina set, que afortunadament aconseguisc saciar en una font propera Magnífica l'aigua de la ciutat dels papes, arribem a la Falla del Raval, amb antecedents als anys trenta, tornar a plantar falles arran de l`any seixanta de forma intermitent i ja contínuament des del 1973 ençà. Una de les millors de la història fallera de la ciutat, amb cinc primers premis a l'especial des de finals dels setanta fins primeries dels vuitanta. L'artista es el sempitern Paco Roca, qui porta un grapat d'anys plantant amb ells, el lema es Fent la mona i ha rebut el 1r premi de la primera secció, notablement reduïda de mida respecte anys anteriors, però amb un dels millors acabats des de fa molts anys. Una gran mona dalt una columna representa les monades que fem els humans, a la base apareixen un tot d'animals, com Mogly  el xiquet de la selva ballant amb el seu amic l'os balú, el rei de la selva caçant elefants o conills, un vell goril·la que no vol abdicar, un caçador amb cara de Rajoy, etc,etc,.... a banda del palet de la seua secció també s'emporten, la millor puntuació en el Rally i el palet en la primera part de la presentació.

Alimentant-se bé, es l`infantil també de Paco Roca, difícil poder veure bé una falla quan la posen dins una gàbia, comprensible que la vullguen protegir dels vàndals, però es que impossible contemplar-la ben vista, des de lluny. Composició clàssica de ninot gran al centre, amb altres subordinats tant a la base conformant les escenes com per dalt ajudant a completar. Ninots molts graciosos com el de la ceba plorant, l`all o la magdalena, 2º premi de la secció primera i 1r d`enginy i gràcia, 3r millor ninot de primera i 2º premi segona part de la presentació.

Comence el descens cap a l'eixample de la ciutat, baixe pel carrer Argenteria, ja de matinada observe a gent que va pitjor que jo, però no per caminar, ni per tindre son.... arribe a Sant Jaume, una altra falla amb antecedents que arranquen de 1933, amb un primer premi el 1936, i diversos ninots indultats els anys quaranta,  plantà de forma intermitent als quaranta i cinquanta, desaparegué als seixanta i ressuscità als setanta, actualment està passant per moments difícils ja que ha patit nombroses baixes. Per a rematar més a la criatura han patit el bou que ha pillat a l'artista local Paco Roca, dit això no vull alimentar més una polèmica que no ajuda a ningú, ni a comissió, de qui ja he nomenat la seua trajectòria històrica, ni a artista, ni seria bo afonar una comissió amb més de 80 anys a l'esquena que li dona prestigi a Xàtiva, ni seria bo carregar-se la carrera d'un artista local que ha guanyat deu vegades a l'especial de Xàtiva, ha plantat a l'especial de València i ha guanyat el primer premi a l'especial d'Alacant. Pel que fa al cadafal, molt modest, va de coets, primer avís es el seu lema, un gran tro es el cos central, acompanyat de un coet que no ha estat acabat i d'un altre element al costat que tampoc, un parella de persones majors son junt un altre ninot els únics del cadafal. El cadafal rep almenys el premi al millor ninot de tercera a banda del Accèssit  a la secció Tercera, també aconsegueix un 3r premi en la segona part de la presentació, que tenint en compte el cens de la comissió es admirable. Desitge de tot cor que aquesta comissió millore la seua situació i sobretot que augmente el seu cens, les falles del casc antic son imprescindibles.

En quant primeres lletres es la versió infantil del mateix artista, també de la secció tercera, representa els estudis primaris, amb les lletres de l'abecedari al remat, la veritat es que no em fixe massa, perquè el cap em deia una cosa i el cos un altra.  Una llarga caminada m'espera primer pel carrer hostals i després pel de la reina fins arribar a l`albereda, en ple eixample de Xàtiva, però a les portes del casc antic, es Tetuan-Sant Francesc de l`artista Manolo Blanco Climent amb el lema Història Fallera Medieval , no tant antiga però si en el 1934 ja plantà una falla, que després de la guerra continuà de forma intermitent, fent-ho de forma continua des de 1963, del cadafal pròpiament dit, dir que el forma una torre medieval al cos central, d'on ix un cavaller amb una llança. Entre les escenes el candidat a l`indult un cavaller que acudeix al torneig faller, es compara als bous de carrer, que segons la crítica sovint es fa sense permís mentre que als Casals se'ls fica mil traves, o l'escena de la diana, sembla que siga el faller la diana de moltes coses. Obtenen un 3r premi a la secció tercera

Els repara joguineses es el lema de la falla infantil, de l'artista Paco Torres, el qual ha obtingut el palet a la secció tercera infantil.

Baixant de l'albereda cap al pla però encara molt a prop trobem República Argentina que enguany celebra el 50 aniversari, amb el lema Una Falla Juràssica. Si de Xavier Herrero diem que podria tindre un estil Herrerià, de Roca, també podríem fer un altre joc de paraules, ja que també te un estil peculiar. De fet son molt semblants, cap grossos, en relació a la resta del cos, -en el cas de Roca, més baixos i "achaparrats" i ulls grans. Feta aquesta dissertació estilística, mire el cadafal es massís, voluminós, una família prehistòrica corona el remat, una mica baix pot ser. Estructura piramidal clàssica, permet observar prou be les escenes, com la del prehistòric que ha de passar la ITV, un agent de l'hora també prehistòric, com moltes falles de nivell, te un arc de benvinguda que ens indica el lema, flanquejat per dos ninots. Un d'eixos ninots està investigant inscripcions en valencià dels ibèrics, pagat pels secessionistes lingüístics. Un esquelet representa els comptes municipals i dues calaveres més, el comerç i el nucli antic. I arriben el polítics, molt prehistòrics ells també, com el cap de l`oposició, que vol caçar al mamut alcalde, o la regidora Vilma. Trobe l`explicació de la falla, els homes de les cavernes, no son sino una metàfora dels actuals governants. També apareix un rival del “mamut” intentant dominar-lo. O un gavinot prehistòric que ha desmantellat canal nou, alguns volen tornar a viure en coves,.... en tal de no pagar l`IVA.

La falla curiosament per la part de darrere te més alçada, això te una explicació, es la costera de l`emplaçament. Dalt d`un os satisfet, es mostra Pablo Marmol, satisfet per ser del partit el amo. Excavacions per trobar el Museu faller, la zona vip del camp de la Murta, o les  troballes de l`expedició paleontològica valenciana completen la zona de coves. L’incident del Taquígraf Martí no podia faltar, amb les xiulades a Fabra i les gravacions del regidor. Altres prehistòrics, es fan fotos amb animals prehistòrics amb escuts. La falla de bella composició, potser on més falle siga en el tema pintura, es molt difícil que una falla amb tema de pedres i roques puga lluir, no obstant es una falla de les anomenades d'autor que fa goig de veure i amb una crítica molt bona. Malgrat no haver-se emportat el palet, a banda del 2º premi d`especial, s`emporten el millor ninot d'especial i ninot indultat Xàtiva 2014 amb la família picapedra, també guanyen el 1r premi de llibret i el 4rt de la Generalitat –crec que es el millor premi que ha aconseguit mai una falla de Xàtiva-, la millor coberta de llibret, el de millor crítica local, cosa que no es d`estranyar, el 2º d`enginy i gràcia, la 3ª millor escena de monument, etc.... una llarga llista de premis en una de les falles més competitives de la història de Xàtiva.

 I quina es la teua il·lusió, es el lema de la falla infantil realitzada per Xavier Urenya, que debuta a lo gran en la secció especial de Xàtiva, plantant en una plaça com República Argentina i aconseguint el palet. Tota la falla envolta una fallereta que està mig dormint, pensant en qui li faria goig, la qual està acompanyada d'una bellea d`Alacant, rematades per un geni oriental a la part frontal, un titot a la posterior, una moma a un costat i una bruixa a un altre. La il·lusió de guanyar el palet,  la representa un xiquet amb l'estàndard a la ma, vestes de setmana santa, o el ninot indultat infantil, el rei en Jaume contant-li la seua història a un xiquet. Aquesta la infantil si que guanya el primer premi a la secció especial, a més a més després de molts anys sense fer-ho i fins i tot de no estar a l`especial. També aconsegueix el 2º premi d`Enginy i Gràcia infantil i  altres premis com el de millor comparsa infantil, o el tercer en carrosses de confecció pròpia a la cavalcada del ninot infantil.

Rebentat després de tanta falla, encara he de arribar al pont del claret i pujar-lo, afortunadament existeixen els vehicles a motor, no dic l'hora a la que vaig acabar perquè no se la creuria ningú. I amb aquesta crònica acaba la jornada del dia 17, tot i que en realitat ja era la matinada del 18. Per cert que Xàtiva te tanta història que sovint s'obliden “detalls” com que enguany era el 40 aniversari de la Secció Especial, una de les més antigues fora de València. També es important recordar que Xàtiva ha tingut enguany 4 llibrets premiats al concurs de la Generalitat, en concret quatre, República Argentina, Joan Ramon Jiménez, Benlloch i Espanyoleto, una ciutat capdavantera en les lletres falleres. Enhorabona!

La propera destinació?  Feu càbales, que no ho diré, seguiu-me i ho sabreu!.

CRÒNIQUES FALLERES    2014

Dia 17 de Març- Al Cor de la Costera . Xàtiva, camí del 150 Aniversari Iª Part del pla al casc antic.

 font wikipedia the free encyclopedia

Que dir de Xàtiva que no s`haja dit ja, ciutat perenne e immortal, des de la Cova Negra en temps prehistòrics, amb presència dels darrers neandertals a Europa segons el  catedràtic de Paleontologia Juan Luís Arsuaga. O des del seu  castrum ibèric que donaria lloc al castell dalt del Bisquert, guaiten la  trajectòria de Saiti, Saetabis, Medina Xateba, Xàtiva, San Felipe i de nou fins ara Xàtiva. Com una dona de bellesa madura,  maltractada però amb una mala salut de ferro, ha vist passar de tots els colors, socarrada però renascuda de les cendres per les seues innumerables fonts i brolladors. De voluntat  indomable, arribà a ser la segona ciutat del Regne de València, amb una enorme potència comercial com ho testimonia, la seua altra gran festa declarada d'Interés Turístic Nacional, La Fira de Xàtiva establerta per privilegi de Jaume I el 1250. Malgrat la brutal repressió després de la crema del 1707, la ciutat recuperà el pols, així com el seu històric nom. El 1822 Xàtiva era erigida en capital de la seua pròpia província, -la qual comprenia les actuals comarques centrals més la Canal de Navarrès i la Vall d`Aiora-Cofrents-  només durà un any.

                                                             Font Las Provincias

Anys després de l'arribada del ferrocarril, aparegué una nova pràctica festiva a Xàtiva Les Falles de Sant Josep. que com a València sorgiren de forma esporàdica, car la festa més important a banda de la Fira eren els Moros i Cristians. Agustí Ventura, cronista de la ciutat de Xàtiva afirmava el 1996, en un article de la revista Pensat i Fet, que fou casualitat que Xàtiva inventara la festa que s'estengué per la seua governació i ara no la celebre, paradoxes festives. Corria el 1865 i l`impressor Blai Bellver creava el fullet La Pesca de l`Aladroc, de la falla plantada a la Plaça de la Trinitat, l`any següent la censura eclesiàstica va impedir la plantà de la Creu del Matrimoni, amb l`excomunió del llibret i la retirada imminent, es plantà de nou el 1867 una altra falla.  Amb l`excepció d`un breu parèntesi el 1922 amb la falla de la tortuga del Bellveret, no hi ha més noticies de falles xativines fins els anys trenta quan quallarien tant, que arribaren a ser la població més important després de València, arribant a tindre 12 falles i un Comitè Central Fallero. La guerra i la postguerra suposaren una aturada fins l'exercici 1942/43 quan renasqué l'activitat. En l`actualitat 18 son les comissions que formen l'actual Junta Local Fallera de Xàtiva, nombre molt elevat si tenim en compte que la població total no arriba als 30.000 habitants.

                                                Font http://periodistasturismovalencia.es/

Tornem al present, venint de  Castelló de la Ribera, aparquí a l`altra banda del pont del claret, que separa el polígon industrial i la via del tren de la part més moderna de Xàtiva, per passar tranquil·lament a peu a la ciutat. El primer cadafal del trajecte, serà el d`Abu-Masaifa de l'artista local Alfredo Bernat, un policia junt a un objecte que no encerte a saber que es,  humanitzat, rematat per una parella de marcians en un cotxe del futur. Hi havia una certa harmonia en la composició, doncs tots els ninots feien referència a temes de l`espai en L'Odissea Espacial, alguns dels ninots feien referència a temes o personatges locals, com per exemple el ninot que feia referència a Darth Vader Paños, qui siga de Xàtiva sap de qui parlem. Predomina la crítica local fallera -la metacrítica-, un exemple era un robot que fabricava normes per a que tots acataren el que deia Junta Local. No faltaven les referències a l`iva i les falles, en aquest cas de la baixada al 10%. A Xàtiva només es donen tres premis per secció, tampoc hi ha moltes falles per secció, es quedà amb un accèssit, malgrat els  mèrits 

L'infantil de Maribel Beltran, aconsegueix el palet a la secció primera, amb Xe que bo! el   cadafal presentava uns acabats molt aconseguits, que es manifestaven per exemple en 2º premi al millor ninot de la secció primera,  una gran prestatgeria formava el cos central ple de potingues, junt a una cuinera-fada que estava preparant-los, tasses o caramels humanitzats completen algunes escenes, la galeta humana fent una ganyota molt graciosa, a tenor dels comentaris, -pocs, perquè era de nit i no passejava tant gent com de dia.

Però Abu Massaifa si guanya altres premis com a comissió a la cavalcada del ninot en la categoria de carrosses de lloguer o en el parxís. Seguint el mateix carrer en direcció est, cap al centre de la ciutat, em trobe amb Juan Ramon Jiménez que enguany ha fitxat a Xavier Herrero, quan vaig arribar al cadafal l'observe des de darrere, angelets en el remat, damunt un arc que pretén ser una mena d`arc apuntat, en fi, la primera escena de Amb l`església hem topat, es la d`una ofrena a la Mª de Déu dels "Dolors",  doncs son molts els problemes que el món faller suporta en els darrers anys, cada vegada més i la situació no sembla tocar fons. Els grans ulls i els enormes caps dels ninots han conformat un estil que amb permís de l`artista podríem anomenar Herrerià, els fallers com diu un dels cartells omplin la terrassa i no per escoltar el sermó precisament, ... la cerveseta i les papes li guanyen al rector com diuen els cartells que reflecteixen vivències viscudes. 

Ara entenc el remat i contrarremat, la dicotomia fallera i també humana, entre angeletes i dimonis, entre el bé i el mal, un fet en realitat universal i atemporal des de la nit dels temps. Una de les escenes més treballades a nivell de guió es la resurrecció dels sants xativins, on Sant Pere els autoritza a baixar de nou a la terra a fer la seua missió, es nota la ma de Rafa Tortosa, un dels millors escriptors de llibrets de falla del panorama actual. Entre altres sants podem trobar a Santiago (Calatrava) Apòstol, San Javier patró perpetu dels fallers, Paco Roca (el sant de la pedra), Sant Pancraci patró de la feina, perdó .... de l`atur. Santes Anastia i Santa Bassilisa patrones de fitur, que preguen per l'alcalde de Gandia, i els actes impurs, ...etc...Tot i que la falla es molt original amb un modelat nou, la voluntat de posar molt de guió fa que hi haja molt de cartell, en detriment de més ninots, com l`escena d`ofrena d`ous a Santa Clara. Com a ninot candidat a l`indult destaca un Alfons Rus entronitzat com a Papa. El cadafal rep el 1r premi a la segona secció, la millor crítica fallera, la millor escena de monument, així com el primer d'enginy i gràcia i el 3r premi en la decoració del monument. En quant al llibret aconsegueixen el 2º premi de llibret a Xàtiva i el 10é de la Generalitat i un premi molt difícil d'aconseguir com es el premi Mocador d'assaig que atorga la Falla Mocador de Sagunt, al millor assaig en un llibret de falla de la Comunitat Autònoma Valenciana. 

En quant a la infantil del també xativí Manolo Blanco, Coneixes les esglésies de Xàtiva? Ens presenta una proposta didàctica al voltant del patrimoni eclesiàstic de la ciutat convents, calvaris, ermites, etc.....una falla que hauria d`haver rebut algun guardó a la promoció turística, ja que enfocava molt bé eixe turisme cultural que sempre esta demanant la gent crítica amb el turisme de sol i platja. El cadafal en sí de poc pressupost, es queda amb un accèssit a la secció tercera, te altres atractius que es veuen reflectits en el 3r premi d'enginy i gràcia de tota Xàtiva o en la segona millor decoració de falla infantil.

Seguim en direcció est, pel mateix carrer arribem al centre de la ciutat, a la part de l`eixample, front a l`estació una mica costera amunt com correspon a la comarca, trobem Ferroviària de Xavier Herrero, el remat està encarat cap al castell, quan arribe la veig pel costat, la crisi no perdona tampoc a la secció especial, hi ha una minva de volum important. El tio Vicent amb dos cabassos de taronges es la primera escena que veig, estalvis que minven i sucursals que tanquen. Em situe front el cadafal, fit a fit, observe la seua composició piramidal, el seu joc de colors, més tènues a les bases i més forts al remat, amb nombrosos estendards de diversos concursos omplint de color tot el conjunt, fins i tot queda bé i tot. Baix el cos de la grangera, apareixen projectes apartats, com la plaça de bous o la platja de Xàtiva. Llueixen el primer premi de totes les categories de la ciutat de Xàtiva, junt al primer de l'especial, l'atorgat per la Junta Central Fallera o el palet de la millor carrossa pròpia de la Cavalcada del Ninot. El tema de l`energia es creixent els últims anys, unes bombetes de llum junt una sènia a l'horta ens ho mostren. I més guardons, com el 3r premi a la millor comparsa de la Cavalcada o el millor cotxe del Rally.... i el 3r premi en decoració de la falla,perquè a Xàtiva es l'única població del món mundial on s'atorga aquest banderí. L'espantaocells, quan parla i les amolla li fugen tots els pardals. Metàfores animalístiques com la del porc que com del ciutadà, tot s'aprofita. Més metàfores com la de l'ovella negra, el pollastre miquel o el gall Roger, en fi, polítics o el que es el mateix, animals de corral.

La infantil que signa la Comissió,  te al cos central una gran tetera, i li sorgeixen diferents personatges en tasses, com el monstre de les galetes o Rafa Nadal, una fallera amb l'estàndard de la Ferroviària, una magdalena i un sucre ballant i al remat una cambrera amb el lema Quin té? Un molt bon acabat junt a un guió central ben portat els ha portat al 2º premi de la secció especial, a banda també han aconseguit el 3r premi en decoració de falla infantil. Un dels millors anys en quant a guardons per a la la Falla Ferroviària.

La següent falla en visitar, no te pèrdua, tot recte i es que Xàtiva ha crescut a la falda del Bisquert i l'eixample no pot tindre una altra forma, 250 metres més avall arribe a Molina-Claret, una Caragolada de falla, realitzada per l'artista Alfredo Bernat, no hi ha lloc a dubtes dos grans caragols presideixen la falla, cos central i remat, perquè no hi ha molt de volum, això sí com a tota la ciutat dels Papes, almenys son més originals que en altres llocs. Una de les millors escenes es la caragolada que suposa menjar porcs d`altres terres, quan els ibèrics tenen fama mundial, abelles que representen als fallers i caragols, doncs això, el que alguns tenen a les carteres. O la devaluació de la festa amb l`inici del nou segle –i encara que no ho diga la crítica ho dic jo, amb la gran errada d'entrar en l'euro. S'emporta el tercer premi de la secció segona, i el premi a la millor comparsa i al millor grup escènic de la cavalcada del ninot. Així com el 3r premi a la primera part de la presentació.

 La infantil te com a lema Màgia potagia, del mateix artista i aconsegueix el mateix premi a la mateixa secció, més el segon millor ninot de la seua secció. Un mag al centre, amb aprenents als costats, estels i llunes humanitzades. Apareixen uns ninots fets de neu, que recorden el mític videojoc Tumblepop, molt popular als recreatius dels noranta. Rep també el premi al millor grup escènic i el 3r de comparsa de la cavalcada del ninot, així com a la millor carrossa de confecció pròpia. Es tard vora les 12h de la nit, impossible veure totes les falles de Xàtiva, desgraciadament he de suprimir la meua visita a Verge del Carme i Passeig-Cardenal Serra, molt allunyades del centre, especialment en el cas de la segona però amb uns cadafals molt interessants tant el gran com el menut 

Deixem les lamentacions a posteriori, en eixe moment pase l`arc d`entrada que es va instal·lar fa uns anys, en la Plaça del País Valencià i que rememora les antigues portes de la antiga ciutat emmurallada. Arribe a l`estadi de la Murta un lloc mític per l`esport balonpèdic xativí, seu de grans gestes de l’Olímpic de Xàtiva, ascendit fa pocs anys a la Segona Divisió-B, la categoria de bronze del futbol espanyol. Al seu costat Murta-Maravall de l’artista de Carcaixent Robert Cogollos, Baix la mar, amb una bella composició un remat molt plàstic, però un cos central un poc més fluix. Destaca també en la nit, la seua pintura, uns colors sempre molts difícils els que s`utilitzen per al fons del mar. La cara del remat impecable i els cartells que l`expliquen també, com un que indica la filosofia de la falla: “ el vaixell està conduït, per mangantes i estraperlistes, xoriços, polítics i carteristes i algú que es queda en l`oblit.” Un falla amb ninots un tant desiguals, uns mes clàssics i altres més actuals, però on destaca la qualitat per damunt de la mediocritat, especialment en el seu ninot candidat a l`indult, millor ninot de la secció, no de bades l`any passat Robert s'endugué el ninot indultat. La falla obté el segon premi a la segona secció, una categoria important. 

Pegada a l`estadi, està Anem a la Granja, del mateix artista, les altes tanques que se posen en aquesta ciutat, impedeixen poder contemplar amb facilitat l`obra dels artistes, no obstant, el que s`observa es això un conjunt d'animals de granja, que mostra als xiquets i xiquetes, els diferents productes que poden trobar segons l`animal que tinguen davant. Obté el 3r premi de la Secció Primera, així com el premi al millor ninot de la seua secció.

Vorejant l'estadi de la Murta, a la mateixa latitud i anant sempre cap a l'est, arribe a Selgas-Tovar de l'artista Alfredo Bernat, amb el lema Això està que cremà, ens mostra una falla més que interessant amb un pressupost ajustat, un gran dimoni en flames sorgeix del escut de la ciutat, presidint-ho tot. Sota el cos central, l`escut de la falla fet amb materials reciclats, una especialitat socarrada cent per cent, realitzen autèntiques meravelles. Una escena típicament local es la parada de la fira d'agost, amb els gaiatos locals. Per suposat no podia faltar Felip V el Borbó incendiari, d'infaust record. No obtenen premi però crec que han d`estar orgullosos de la millora respecte l'any passat gran treball que no obstant els deixa amb un accèssit a la Secció Tercera.

La falla infantil es obra de Maribel Beltran, una de les grans triomfadores de les falles de Xàtiva 2014,  amb el lema Shiiist! S`emporta un 3r premi a la secció tercera, una mare que passeja amb el seu fill, lletres, objectes, etc,...humanitzats i sobretot color, molt color viu, m'agradaria haver vist la falla de dia, crec que encara lluiria més que de nit. També s`endú Maribel el 3r premi al millor ninot de la seua secció i la comissió infantil el 2º premi de Carrosses de lloguer.

Quan isc de Selgas, comença el trajecte on s`entén, perquè Xàtiva es capital de la Costera, perquè a partir d`ací tot es una costera, amunt o avall , però costera al cap i a la fi. Puje fins l`albereda, per entrar per entrar pel carrer del Portal de València, una altra de les antigues portes d`entrada a la ciutat, per arribar a una de les places falleres històriques, es tracta de Benlloch-Aleixandre, que enguany a pujat a la secció especial, en el seu 40é aniversari de falles consecutives i el 80 que es plantà la primera falla. L'artista Manolo Blanco xativí i habitual en la comissió, ha creat les inquietuds de Carla, on es relata mitjançant una xiqueta, les inquietuds de molts xativins i xativines, una falla que ha treballat molt el guió i la crítica local, en primer lloc la desafecció de la ciutat que expulsa a gent qualificada, Raimon, Elies Barberà, la ciclista Anna Sanxis, etc,... son alguns exemples de famosos, però hi ha molts anònims. Un tren de joguet, resumeix una altra inquietud dels xativins i xativines, el Tren Xàtiva-Alcoi o viceversa, una infraestructura bàsica per la supervivència de les comarques centrals. El balanci de la vida, es una metàfora, dels daltabaixos psicològiques que aquesta crisi esta provoca en la gent normal i corrent, mentre els polítics viuen en un altre món. Apareixen més xativins il·lustres, com els Borja o el Taquígraf Martí. Capítol a banda es el ninot que se li ha dedicat a Pep Gimeno “Botifarra”, crec que ha passat inadvertit de forma injusta, donant-li més publicitat a altres que se li han fet al Cap i Casal. Em tire un quart d'hora de rellotge mirant-lo, es clavat, gran treball de Manolo Blanco. Curiosament la part de darrere del cadafal la que mira al castell es la que guarda la crítica més acida i socarrada, la desaparició d`antigues competicions festives, com la cursa de cambrers, la decadència del ciclisme, tant important a Xàtiva –ací es va retirar el gran Miguel Indurain-, queixes per l`alta contribució, rodatge, gual dels garatges, son part de l`escena del apaga focs municipal. Més crítica política local, amb El joc de la construcció de Xàtiva a Madagascar o l'scalextric d’ en Tono. Una falla feta i pensada per a Xàtiva, original i crítica, que damunt homenatja als de casa, en els temps d`estretor econòmica i d`idees, es pot demanar més? El 3r premi de la secció especial demostra que enguany Xàtiva ha tingut un gran nivell. S'enduen també el 3r premi de llibret de la ciutat i el 39é de la Generalitat.

La infantil  està realitzada també per Manolo Blanco, però milita en una secció molt més baixa la Secció Tercera, Quina nit, era el seu lema, evidentment, la part grossa del pressupost ha anat al cadafal gran, el menut ha obtingut un accèssit. Ací acaba aquesta primera etapa per les falles més socarrades del món. Pròximament la segona part, on trencarem el tòpic que segones parts mai foren bones, ací seran boníssimes i dolces com l'arnadí.

CRÒNIQUES FALLERES    2014

Dia 17 de Març- Al Sud de la Ribera . Castelló, el poble dels mil noms.

Després de dos dies i mig de córrer amunt i avall per València, s`encetava un nou recorregut íntegrament fora del Cap i Casal, cansat i famolenc arribe a casa i el primer que faig es posar a carregar les bateries de la meua càmera, dinar i dutxar-me es secundari i carregar les meues bateries físiques un parell de hores, perquè son moltes hores sense dormir, es reparador. El tren s`acaba, per començar a tirar de cotxe, desgraciadament no tenim Metro-La Ribera, -tant de bo els nostres representants públics s`hagueren implicat en coses com eixa, en lloc de malbaratar recursos-. Mentre a la majoria de poblacions s`estan atorgant els premis. Corredor de Falles s`encamina cap a Castelló de Xàtiva –el nom més antic i primigeni-, Castelló de la Ribera, Villanueva de Castellón o fins i tot de forma irònica algun riberenc els ha anomenat Castelló dels tatxonets, en referència a la “guerra de retolació” continua que s`observa en el terme de la població, ara ja més apagada. Qüestió de noms com deia Joan Fuster. Castelló com es anomenada pels seus veïns i coneguda pels seus veïns, es molt més que tot això, es un poble al sud de la Ribera, en la confluència del Xúquer i l`Albaida, amb gran part del terme pla, a excepció de la Muntanyeta del Castellet que li dona nom i que la converteix en fortalesa sentinella del Castell de Xàtiva. Així com la muntanya que limita amb la Llosa de Ranes, des de la qual es divisa tant la Ribera com la Costera.

Però deixem-nos d`introduccions, la importància de Castelló radica en una gran densitat fallera, parlem de 6 falles amb una població que no arriba als 8.000 habitants, la primera falla de la qual es te constància en època actual es la de les Moreretes fundada el 1967 i serà també la primera que visite, l`artista Fede Alonso, ha sigut l`encarregat de realitzar el seu cadafal i ha segut agraciat amb el primer premi de les falles de Castelló 2014, una de les coses agradables que tenen els pobles fallers com Castelló, es vore com una falla ocupa tot l`espai, tocant les parets dels edificis, en perfecta simbiosi amb la població. Desconec el lema però versa sobre el món de llunyà orient, falla oberta, proporcionada amb un remat amb cert risc. Una de les escenes més satíriques es el pont xinés suposadament realitzat per Calatrava i substituït per una corda, perquè no estava acabat. La competència comercial xinesa amb productes de baix valor afegit, es un altre dels temes. Per damunt de la coherència temàtica, destaca el perfecte acabat de l’artista, en tots els ninots i escenes, així com el remat, es fonamental per entendre perquè ha rebut el palet. 

La falla infantil de temàtica marítima, amb un Neptú al centre està envoltat de peixos i columnes, te uns colors més foscos, com correspon, al fons del mar, els xiquets fent submarinisme, la falla obté el 2º premi infantil.

Gràcies a una dona del poble que està rodant les falles del poble junt a la seua neta, trobe de seguida la falla País Valencià, que em dona la benvinguda amb un arc amb les lletres del nom de la falla. Me`n vaig directe a la gran, que va de reis i infantes, escopetes i elefantes, com resa un dels seus cartells. L`obra de Quique Fuster ens mostra un gran drac en el remat i un altre més menut al contraremat, els cartells del guió ens va explicant les coses de El rostidor de l`infanta, els ninots estan ben acabats però no acaben de guardar coherència amb el guió. Cal tindre en compte les limitacions pressupostàries dels pobles –on no hi ha cap ajuda o subvenció, o aquestes son ínfimes, en comparació al 20 o 25% de subvenció que reben al cap i casal-. Un dels factors on destaquen les falles de poble es en l’ús del valencià, especialment per la seua correcció. Em trobe un veí del poble que estava parlant amb un xicot romanès que vingué fa un anys a treballar, mentre observe la falla no puc evitar escoltar com parlen d`ella, es evident que entén i sap llegir el valencià, perquè es riu amb les escenes, el que evidència que les falles realitzen una funció alfabetitzadora, el romanès li comenta a l`home de Castelló que ell no el parla, però que el seu fill ja parla valencià,  una actitud positiva envers la nostra llengua, que no sol prodigar-se massa –d’altra banda es una llengua romanç i això pot facilitar les coses.

Aitor Lizaga es l`autor de la falla infantil de la comissió País Valencià, només en veure-la compren que estic davant un cadafal important, el gran carnaval, te gran coherència temàtica en tot el conjunt, a més a més, el nivell d’acabat es molt bo, cosa que li reporta el ninot indultat, però no es queda ací la cosa, perquè s`emporta també el primer premi de les falles infantils de Castelló.

Molt a prop d`allí seguint recte i girant a la dreta pel carrer Pérez Cabello a l`alçada de l`ajuntament, però eixint cap a la carretera, arribe a L’Almenà, que amb el lema Tot per l`aire ens presenta una falla "escampà" on divisem escenes on les coses van molt mal, destaca el ninot indultat, dues iaies estafades per les preferents,  un agricultor amoïnat per no haver venut les terres, tot va com els coets “a fer punyetes” i l`altre “a fer la ma”, un cadafal molt d`acord amb els temps que vivim que s`endú el 3r premi.

Trenquem la vidriola, es la infantil , una falleta xicoteta realitzada pel mateix artista que la gran, Juane Cortell Dacsa, que te la gràcia de recordar les falles infantils d’abans, els panells del cos central substitueixen els ninots, s'emporta el 5é premi. De l`Almenà tornem al carrer de la Sèquia i tot recte cap avall, quasi fins la carretera, es el trajecte més llarg de tots els que portem, allí està Sant Domènec de l’artista Paco Real, com la majoria de les que he vist a Castelló amb  una crítica consistent, aquest cadafal, potser encara més, al remat un monarca pilotant un avio amb un parell d`elefants a la cua, estrellant-se amb una corona. En les escenes de baix, polítics com Rajoy, Merkel, Rubalcaba, etc,... i a nivell local l`alcalde de Castelló, que ha de torejar un gran bou que simbolitza les retallades. Es el cadafal amb menys pressupost de tots els que veig, potser per això es queda amb un 6é premi,  però amb un bon guió que li dona plenament sentit, al que s'ha plantat. 

No trobe la falla de Sant Rafael, la veritat es que tampoc pose molt d`interès perquè posteriorment he de visitar una altra població i el temps no para de córrer, i les cames a pesar d`haver descansat unes hores ja porten desgast, vaig directament a la falla del Mercat, de Juanjo Copoví De tots Sants a Halloween, tot i que no siga en vers hi ha una bona explicació de la falla. A més a més, en composició/ risc la falla es la millor amb diferència, el remat es una bruixa que s`aguanta d`una granera, cal veure la imatge per fer-se una idea, en quant al cos central, no se`n passa però tampoc son molt millors els altres, podríem dir que està en la mitjana en eixe aspecte. En quant als ninots de la base, son dels millors acabats, però s`assemblen moltíssim. En quant a la falla infantil, també de Juanjo Copoví, Anem a l`escola, te un pressupost molt reduït –en comparació a la gran-, però es compensa amb un acabat molt bo, bona pintura, composició senzilla però efectiva, amb una de les millors coherències entre ninots i tema de les infantils que li dona un 4rt premi.

No podria acabar aquesta crònica sense deixar de donar les gràcies als artistes Juanjo Copoví i Juane Cortell, que m`han passat dades dels seus cadafals a Castelló, desgraciadament els mitjans de comunicació no solen fer-se ressò de les falles de comarques, més encara quan son de pobles menuts. Crec que Castelló de la Ribera mereixia tindre una crònica, es un poble lluitador i aguerrit com demostra la seua història,  guanyà la seua independència local el 1586 i la tornà a perdre el 1708 amb la derrota d`Almansa, però la tornà a recuperar el 1735, lluità també contra les tercianes produïdes pel conreu de l`Arròs, contra els dragons francesos del mariscal Suchet, etc.. Torne a repetir Castelló a seques, es molt més que un estèril conflicte de noms, ha donat i dona gent molt competent, en tots els camps, als meus bons amics de Castelló dedique la crònica i en especial al meu amic Salva, company de col·laboració en llibrets de falla i exiliat temporalment a Elx, el qual espere, retorne al seu poble,també a son pare el senyor Salvador, co-fundador de la Falla Moreretes, sense gent com ell hui no gaudiriem d'aquesta festa,  in memoriam.