III Xerrades al taller de Tamany i Color.
The Churrero`s Gate
El nombrós públic assistent
moments previs al començament
Mes públic
que mai en unes xerrades que començaren com les falles, d`una forma espontània
i que porten camí de convertir-se en oficials.
A banda del logotip que presidia les xerrades, amb l`inconfusible estil de
Ortifus, es podrien descobrir fàcilment altres detalls com un tallador
professional de pernil –abans eren els propis assistents els qui ho feien- Però
si hi ha un aspecte que ha transformat aquestes xerrades es la gran quantitat
de persones arribades de fora de la Ribera del Xúquer, amb artistes novells o
llegendes com José Pasqual Ibañez Pepet
de Borriana, o amb figures actuals com David Moreno, Miguel Arraiz, Vicente
Lorenzo, Paco Torres Josà, etc,....
L'amfitrió que obrí l'acte, també el tancà. Millor que el microfon, un bon megafon.
Obrí foc, l`amfitrió
Juane Cortell Dasca amb pinzellades humorístiques, que a l'igual que en les
anteriors edicions posà damunt de la taula el tema de les falles d`especial de
València, o siga la Champions fallera.
Paradoxalment qui més va parlar d`eixa temàtica, va ser el borrianer Quino
Puig, el qual va intentar fugir de polèmiques estèrils afirmant que els premis
estaven ben donats, de nou l`amfitrió introduí un nou tema, en aquest cas la
champions infantil, amb grans fluctuacions com per exemple l`artista Joan
Blanch que un any rep el palet i el següent rep un premi molt inferior.
Sorprenentment a pesar de la gran quantitat d`artistes especialistes en
infantils, no hi hagué massa interès en dissertar sobre això.
Mentre uns parlaven, els altres ..... menjaven.
Entre els xerradors fallers, Oscar Escobar, tertulià veterà de la
falla Victor Pradera d`Algemesí qüestionà l’entrada de la comissió Federico
Mistral-Murta en la secció especial de València o l’atorgament dels premis, on
mostrà la seua sorpresa per l`ordre final, en el que donava per fet que
l’Antiga s’emportaria el palet –he de confessar que vaig tindre eixa mateixa
impressió durant la plantà, però el dia 17 a migdia ja no ho tenia tant clar-.
Benavent envoltat de companys artistes escoltant el torn de M. Sanchis.
A continuació hi hagué un
diàleg entre Manolo Sanchis de la revista Cendra i l`artista carcaixentí Pepe
Benavent, al voltant de la importància del cadafal. Posteriorment Raul Martínez
Chuky esmentà com ha aconseguit
personalitzar falles tematitzant-les, l`any passat sobre l`alzheimer, enguany
Parkingson, etc,...però sense obsessionar-se pels premis, aprofundint aquesta
faceta tematizadora, explica breument com funcionen els tallers que fan
caracteritzacions per a televisió, etc,..a continuació un fotògraf
professional, parlà de la falta de unió d`artistes a diferència d`altres
oficis.
Torn de Roberto Roig de la Falla Plaça Major de Carcaixent
Roberto Roig de la Falla
Plaça Major de Carcaixent prengué la paraula, per explicar-nos la seua
trajectòria com a delegat de monument, en la que mai va demanar esbossos. Feu
un aclariment per clarificar la diferència entre artesans i artistes i donà una
dada positiva que sovint oblidem, car hi ha millors acabats que mai en seccions
de baix pressupost, a l`igual que guions, etc,......-en aquest punt diria que
fins i tot enguany he vist millor acabats en la majoria de falles modestes, que
no en les de secció especials, algunes de les quals presentaven acabats
impropis de la màxima categoria- òbviament Roberto toca un tema que es conseqüència
de la crisi econòmica: el descens de fallers, de quotes, etc,... però també el
d’una falta d`educació o cultura de monument/cadafal/falla que no existia en els temps de bonança, ni tampoc ara.
R. Martínez Chuky durant una de les seues intervencions.
Interessant reflexió de
M. Lagardera de la falla Sevilla-Dénia del sector de Russafa (València), quan
li preguntà a l’artista Chuky quina
seria la conseqüència que hi hagueren un centenar de comissions que feren
falles originals o personalitzades, una llàstima que no s’obrirà ací el debat, perquè
crec que la pregunta era molt bona. Minvaria l’ interès? Es crearia una nova
educació o cultura de cadafal, com deia Roberto Roig?
Entusiasta intervenció de l'artista alzireny Jordi Carrascosa.
Una de les intervencions
més carregades d`optimisme fou la de l`artista d`Alzira Jordi Carrascosa , un
dels primers en obrir-me el taller i que enguany per fi ha trencat el malefici
dels segons i tercers premis, aconseguint el palet a la secció quarta d`Alzira
amb la Falla Pare Castells, una atmosfera agradable es quasi sempre més
important que un major benefici econòmic, es per això que ens revelà el seu
rebuig a una empresa de major envergadura, per no trencar eixa bona atmosfera.
No és fàcil dir no, però decidir és madurar
Primera intervenció d'una dona a les xerrades.
Per primera vegada intervingué una dona, Ampa, ...i de quina manera
perquè amb el tema jurats qualsevol
xerrada crea polèmica. Començà de forma neutra
explicant-nos que els premis ex-aequos –el mateix premi per a dos comissions-
estan prohibits actualment per a cadafals i que probablement es farà pressió per
a que desapareguen en el futur els deserts –
es a dir, no donar-li el premi a ningú, al no reunir les condicions. Fins ací la cosa anava tranquila, però quan s'endinsà en els premis de presentacions, argumentant que
a diferència dels monuments, de vegades algunes comissions aportaven tant poc
que no havia vist res premiable- soc un ignorant en presentacions- ...i salta
la llebre! Inmediata replica de M. Lagardera, qui es lamentà de les diferències
pressupostàries entre comissions, també en aquest concurs,...repetisc que no tinc ni idea de com van els premis de presentacions a València, a Carcaixent amb 13 falles no hi ha seccions.
Un instant en una de les intervencions de Hernan Mir, un dels xerradors amb més minuts en el terreny de joc de les III Xerrades de Tamany i Color.
El tema jurats començà a monopolitzar les
xerrades –una vegada més- Hernan Mir de la revista Cendra, un dels xerradors
amb més minuts en directe formulà una qüestió vital : Qui vos agradaria que
jutjara les falles? Un improvisat vot a ma alçada exposà les diferències en
l`auditori, tot i la victòria dels contraris a que siguen els propis artistes,
arribats ací era palpable la desconfiança que existia i existeix al col·lectiu
entre els propis membres. D`altra banda la diversitat d’opinions era manifesta,
pràcticament cada persona exposava un punt de vista diferent, molt enriquidor,
però fou impossible arribar a un mínim d`entesa.
Molt artistes de la Ribera estigueren presents, per exemple el cas d' Ivan Martínez Vaello de Carlet.
Diverses també, però
totalment anàrquiques eren les posicions de la majoria dels artistes de la
Ribera del Xúquer presents, tenint en compte el seu pes numèric i el factor
camp, jugaven a casa, les seues
intervencions foren curtes, escasses i amb poques aportacions, després ens
queixem que pesem poc,
desaprofitar ocasions com aquesta es imperdonable. De vegades sembla com si el Xúquer no només haguera provocat inundacions al llarg de la història, com si també ens haguera inundat amb una falta d'autoestima atávica. Existeixen moltes comarques amb dues seccions especials, com Alzira i Cullera? poblacions amb falles centenàries, com Sueca, Alzira i d'ací poc Carcaixent i Cullera? més de 150 comissions? i sobretot una quantitat d`artistes, alguns d`ells mites com Julio Monterrubio?
Arropant al mític Pepet i prop de l'amfitrió els representants de la Plana Baixa
Sorprenentment fou el lobby borrianenc el que amb una xicoteta,
però ben dirigida delegació marca el tempo des del punt de vista comarcal, cal
donar-los la enhorabona. A part d`ells una mica un artista anomenat Josep de
Xàtiva i un participant de Dénia. De nou Hernan Mir intervenia per recordar que
les falles xicotetes no viuen de patrocinadors –una obvietat que no per ser
certa, ha de deixar de recordar-se-.
El representant de la Falla Mestre Gozalbo-Comte Altea del sector Pla del Remei-Gran Via de València, aportant serenitat al debat, ...ens feu teràpia psicològica fallera col·lectiva.
I es que es tractava del
representant de la Falla Mestre Gozalbo-Comte Altea, una comissió de l’eixample
de València, que fins ara ha conservat eixe difícil equilibri. A rengló seguit
subratllà la bona dinàmica que genera un bon premi en la competició i de nou feu un recordatori que molts sovint no tenen en
compte esta festa, s`anomena falla.
Remarcà molt, com un pare al seu fill o com un mestre als seus alumnes que tots
haurien de pensar el que diuen abans de parlar per a no ofendre a ningú, crec
que ens donà una lliçó a tots i la última frase que recorde d`ell fou: Es demanà una falla infantil per als
xiquets, no una falla per als majors.
La costera amb gent com Josep artista i Andrés de la Falla Abu Masaifa de Xàtiva.
Manolo Sanchis clavà
cullerà amb una frase interessant -hi ha una gran dicotomia, entre opinadors i
poder de decisió- després vingué la única intervenció del món faller de la
Costera, un artista anomenat Josep, inquirí: A algú li ha arribat la falla que
ha vist? Apel·lació al costat més emocional de l`esser humà, que vingué seguida
per una proclama a favor de la autenticitat i de la fidelitat a si mateix,
fugint de manipulacions. A l`igual que feia uns instants, torna a parlar de
respecte, en este cas, entre companys de professió i posa l`accent en la falta
de reconeixement de la festa per la falta de risc general -ni ara, setmanes
després, estic segur si es referia a un risc estètic o d`equilibri.
Fotografia molt borrosa (ho sent!) d`una de les intervencions més sinceres que he presenciat en molt de temps, a càrrec de l'artista faller de Torrent, David Moreno.
David Moreno
que en principi no volia parlar, fou convençut pels companys i participà en el speaker`s corner faller.
Afirmà que els artistes eren pessimistes, que a ell se li havia caigut la
falla, que açò, que allò...però que intentava trobar el costat positiu, com per
exemple amb més innovació com l’any passat amb Nou Campanar -la ja històrica
extinta falla, exponent d`una època - o la reflexió al voltant de l`ascens
meteòric d’un artista especialista en infantils com ell, Ivan Tortajada, el
qual el primer any que puja a especial ja obté el segon premi, de nou intentava
fugir d’una reacció emocional i reflexionar, per que ho ha aconseguit? Com? La
conclusió fou molt crítica, argumentant que allí en realitat no s`havia parlat
de falles i que no era la primera vegada que acudia a un acte semblant i
ocorria això, que es repetia una i altra vegada, marginant la temàtica central:
la creativitat i l`art.
L'amfitrió al centre, junt a Ortifus a l`esquerra i a Vicent Gaya Aguilar de Dénia rebent el primer guardó Tertúlies al Taller de Tamany i Color.
Una de les intervencions
posteriors, la de Roberto Roig, ens feu baixar a tots d`aquell estat de catarsi
col·lectiva per baixar de nou al fangar: la
gent dels pobles només va a València a mirar falles grans, només quatre o cinc
miren falles de 7-B, jo afegiria que també molta gent de la pròpia ciutat i
no diguem ja els turistes. La replica al riberenc més actiu, vingué de Quino
Puig, que mostra els exemples de Mercat o Exposició com a falles de la Secció
Especial que han canviat “algo” eixe model de falla gegantina. A continuació
parlà del perill de fer un salt imposat en l`evolució, el cadafal evoluciona a
la par que la societat...
Després el diàleg gira al
voltant de la situació de les falles de Benicarló, gran desconegudes al sud del Cap i Casal, que per lògica, Quino coneixia i coneix millor que cap de nosaltres, riberencs, saforencs, costerencs, etc,... La cirereta del pastís fou descobrir la importància dels xurrers
en el finançament de les mastodòntiques falles “especials”, fins i tot decidint el model estètic que es plantaria o deixaria de plantar, pressionant a les totpoderoses falles especials, en fi com més o
menys va dir Manolo Sanchis,....i el
xurrer va dir que no. Com a cloenda es va entregar un premi al company de
malaltia fallera Vicent Gaya, que com va recordar Cortell, tantes fotos ens
mostra a les xarxes socials, enhorabona per al de Dénia! La foto final posà el
punt i seguit a unes xerrades, que supose continuaren en el posterior sopar.
Fins l’ any que vé...si el temps ho permet i amb permís dels xurrers!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada